Biblioaprenent

                               Mostrari : edició de Miquel Plana ni text de JM Pujol.

           “ Si l’afició als llibres ja és tot un joiós indicador, hi ha una connotació ben categórica que s’hi ha d’afegir quan es decanta cap a col.leccionar o publicar llibres molt especials, per la seva raresa o per la seva qualitat artística. Aquest és el cas de Miquel Plana, que fa trenta anys que es dedica a l’edició de llibres de bibliofilia i ja n’ha fet cent dinou…

            Cada llibre de Miquel Plana és una suma de diversos elements – el valor literari del text i la perfecció tipográfica –  que creen junts la màgia del conjunt. Les il.lustracions mantenen una equilibrada relació espiritual amb el text i material amb la tipografia. El resultatv és sempre una creació harmònica amb personalitat i carácter…  

          Miquel Plana ens ha mostrat la seva obra total, que – per dir-ho en un intent de classificació – va en tres direccions: llibre d’autor, llibre de col.lectiu i obra diversa, que inclou nadales, poemes, calendaris i altres. 

           Avui la missió del llibre modern és compartida amb altres servidors de la cultura, però el llibre de bibliòfil no admet gaires ratetes ni penjaments. És una obra que l’artista fa amb les mans i amb el cor. Com l’equilibrista que estima el repte i actua sense xarxa. La vàlua d’aquesta obra genial i forçosament escassa fa que els llibres de Miquel Plana figurin a la Biblioteca Nacional d’Espanya al costat mateix d’obres il.lustrades amb estampes del segle XVI”. 

            Article. “ La joia de la bibliofilia” de Jordi Dalmau, a Revista de Girona, núm. 210, gener-febrer 2002, pp. 9-10.  

                                                                                                Cadaqués de Miquel Plana 

 “ Guardémonos de confundir con los bibliómanos a esos hombres de gusto y talento que tienen los libros sólo para distraerse, y que han sido decorados con el nombre de bibliófilos. ‘De lo sublime a lo ridículo’, dice un agudo aficionado a los libros, ‘ no hay más que un paso; del bibliófilo al bibliómano no hay más que una crisis’. El bibliófilo se vuelve frecuentemente bibliómano cuando su espíritu decrece o cuando su fortuna aumenta, dos graves inconvenientes a los cuales están expuestas las personas honradas; pero el primero es mucho más común que el segundo. ‘El bibliófilo’, añade Carlos Nodier, ‘ sabe escoger los libros; el bibliómano los amontona. El bibliófilo reúne los libros con los libros, luego de haberlos sometido a todas las investigaciones de sus sentidos e inteligencia; el bibliómano los hacina sin mirarlos. El bibliófilo valora el libro, el bibliómano lo pesa o mide.(…) La inocente y deliciosa fiebre del bibliófilo es, en el bibliómano, una enfermedad aguda llevada hasta el delirio. Llegado a tal grado fatal de paroxismo, este mal no tiene nada de inteligente y se confunde con las demás manías’. Si me fuese permitido añadir una última pincelada para resumir este juicio paralelo, diría que el bibliófilo posee libros, y el bibliómano es poseído por ellos”.

  Del vlok “El ojo en la paja” de Camilo Jiménez ( colombià), parlant de llibres de bibliofília o sobre bibliofilia, en un Apartat que ell anomena “Fusilado”, on parla de llibres i autors.http://elojoenlapaja.blogspot.com/2008/01/fusilado-j-b-p-descuret.html. 

                                    Exposició de Cartells de Miquel Plana.