Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliofília’ Category

Frases sobre Bibliofília 243

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibres, tagged , on 09/07/2011| 1 Comment »

                                       

                                           

                                                                   Practicarum…

                “ A la biblioteca de dret de la Universitat de Harvard hi ha un exemplar del Practicarum quaestionum circa leges regias hispaniae (Madrid, 1606), tractat de Juan Gutiérrez, amb una curiosa inscripció manuscrita a la darrera página del text:” L’enquadernació d’aquest llibre és tot el que queda del meu estimat Jonas Wright, el qui va ser escorsat viu pels Wavuma”. L’exemplar fou adquirit al llibreter Paul Veith, de Nova Orleans, per 42,50 dòlars. El que no sabem, però, és si ho fou pel seu contingut o per l’original relligadura.

 

                                            

               Les enquadernacions amb pell humana són una rara i morbosa excepció dins el món de la bibliofilia, que ja tendeix a certes extravagàncies. Tot i així, la pell humana, després d’adobar-la i una vegada vençudes les dificultats de degrexaiment que comporta, no reuneix cap bellesa extraordinària.És gruixuda i resistent, però dóna un gra irregular i semblant al de la pell del senglar.

 

                                               

               La universitat de Brown, situada als Estats Units, té una còpia de l’Anatomia de Vesalius enquadernada en pell humana.

               A la darreria de la década dels seixanta, alguns estudiants d’anatomia, tal vegada inspirats en l’exemple, feient enquadernar l’Anatomia de Gray amb la pell del cadáver en que havien fet disseccions. I el Col.legi de Metges de Filadèlfia conserva, com a mínim, quatre llibres enquadernats amb pell de persones, inclosa la d’un mariner amb el tatuatge clarament.

    

 

                                        

               D’altra banda, a la primeria del segle XIX, Edmond Léroy, advocat de Valenciennes, somiava relligar una obra amb la pell del seu autor. Havia assistit a l’embalsamament de l’abat Delille, célebre traductor-encara que no massa reeixit- de Les Geórgiques de Virgili. Del pràctic encarregat de l’operació n’obtingué, després de suplicar-li-ho molt, dos fragments de l’epidermis del poeta: un del pit i un altre de la cama. Leroy va confessar més tard que l’exemplar, una vegada enquadernat havia quedat preciós, i que així li ho havien comunicat les nombroses persones que visitaven la seva biblioteca habitualment.

               I encara un darrer cas. Camille Flammarion, astrònom francés, admirava la pell de la comtesa de Saint Anges. Ella li prometé llegar-li la pell de la seva espatlla perquè enquadernés el llibre que més estimés. En morir la comtessa, féu enquadernar amb la seva pell adobada Les terres du ciel, estampat a les tapes, que resultaven ‘ blanques i d’un gra superb i inalterable’, l’epigraf ‘ Souvenir d’une morte’.

 

Article “Llibres enquadernats amb pell humana” de Ricard Mas, a la revista Sapiens, de febrer del 2003, a la pàgina 9.

                         

                                             

                 “ Hacen falta bibliotecarios, dijo, muchos bibliotecarios, para poder llevar a efecto una política general de difusión de la educación y de la cultura por el libro, bibliotecarios del estado para sus bibliotecas, bibliotecarios provinciales y municipales para las suyas, bibliotecarios en las escuelas y en los cuarteles, en las cárceles y en los asilos; en las fábricas y en las concentraciones mineras; allí donde haya niños que empiezan a leer, jóvenes que están estudiando y hombres que quieren mejorar su nivel espiritual o profesional. Bibliotecarios con vocación, formados en la profesión con una técnica suficiente para su peculiar función, y escuelas bastantes para prepararlas. Esa multitud de bibliotecarios, además de estimular el espíritu profesional, creará o fomentará el ambiente favorable a la multiplicación de las bibliotecas, y allí donde esté uno de ellos habrá, cuando menos, una biblioteca en potencia.

                

                                           

 

                Terminó señalando los que él considera los tres enemigos de la función social de la biblioteca: la bibliofilia, la erudición y el espíritu corporativo. La bibliofilia, porque es exclusivista y el bibliófilo llega a sentir celos de cualquier otro lector. ‘Ningún bibliófilo, dijo, puede, como tal, ser un buen bibliotecario’. En cuanto a la erudición, es digna de todo encomio en el bibliotecario, pues le permite hacer magníficas publicaciones, pero no podemos dejar de mirar como peligrosa la actividad investigadora del bibliotecario, en cuanto corre el riesgo de abandonar los deberes de su función a favor de su labor personal. Si la biblioteca del bibliófilo puede ser considerada como la biblioteca de nadie, la del erudito será la biblioteca de uno solo, del que la regenta”.

            Conferència del Sr. Cesáreo Goicoechea Romano: “ Espíritu profesional del Bibliotecario” a Boletín Dir. Gral. De Archivos y Bibliotecas, 1 de març de 1954, n 18, p. 24-25.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 242

Posted in Bibliofília, Llibreries, Oficis del llibre, tagged on 05/07/2011| 2 Comments »

 

                             

 “ En un moment en què en molts casos Internet ha desplaçat les edicions de paper, Josep Costa intenta mantenir el seu lloc en un sector minoritari com és el del llibre antic. Fins i tot reconeix que les noves tecnologies li están sent molt útils per arribar a llocs que mai no s’hauria pogut imaginar. Té llibres de fa gairebé quatre-cents anys i fins a principis del segle XX.

Quan es pot considerar antic un llibre? Podem establir tres categories. De 1920 endarrera podem parlar de llibres antics, de 1920 a 1960 són llibres vells i a partir d’aquesta data se’ls considera usats.

Quines temàtiques són les que es poden trobar llibres més antics? En general, aquí hi ha poca cosa de llibres antics. En canvi, de llibre usat hi ha el que es vulgui. No hi cap temática que destaqui més que les altres. D’alguns n’hi ha menys perquè hi ha gent que els compra més que no pas altres.

Què és el que més es ven? Potser la història d’uns tres-cents anys enrere. Monografies de poblacions, llibres de caça, de ferrocarrils i de muntanya.

Tens alguna reliquia que valgui la pena destacar? Un que he adquirit fa molt poc. Es tracta d’un llibre de Laglois sobre imatges de la guerra dels francesos a Catalunya a principis del segle XIX.

I quins són els més antics que tens? Aproximadament dels anys 1620-1630.

És un tipus d’article amb gaire moviment a nivel de negoci? Ës més aviat un negoci selectiu en què hi ha poc moviment. La realitat és que hi ha poques llibreries de vell, i en punts molt concentrats. També hi ha molta gent que ho toca a més a més, que treballen en una altra cosa i també s’hi dediquen.

Els preus d’aquests llibres poden arribar a ser molt elevats? Com tot, depèn de l’oferta i la demanda. Si d’un llibre en concret n’hi ha pocs exemplars, pots demanar-ne més diners i això també passa a la inversa, però també depèn de les èpoques. Per exemple, fa cinc o sis anys un llibre de cerámica valia tres euros i ara, que va molt buscat, te’n pot valer 60.

Els llibres actuals són una competencia? El llibre nou i el vell només tenen en comú el nom. En la resta, no tenen res a veure. Personalment, en una llibreria de nou m’hi perdo, no sé on anar. Allà, el llibreter assessora més. En els establiments de llibre vell, la clientela és molt entesa. Moltes vegades no has de recomanar res, sinó que és el mateix client qui té més información. Jo haig de saber de tot una mica i  gaire de res.

Internet és un problema o un ajut? Un problema i un avantatge. Per a mi, és més positiu que negatiu. Tenint en compte que sóc a Vic i, tractant-se d’un segment minoritari, si només em dedico a la clientela del voltant, el mercat és reduït. Internet et dóna la possibilitat de conquerir l’espai i ja fa 12 o 13 anys que vaig optar-hi. Sóc conscient que també ha tret lectors, però és questió d’anar-se autoreciclant per intentar resistir.”

  Entrevista a Josep Costa, llibreter de vell a Vich. http://www.mesosona.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=10553

 

                                

 

             

                  

                                            

               “En el zoco dominical de libros usados del mercado de San Antonio no aparecen incunables ( tampoco nadie los busca), pero sí, a veces. Algún folleto curioso o agotado o algún número de cualquier vieja revista casi perdida en el olvido y también casi oculta, como para dar mayor emoción al hallazgo, detrás de los montones de tebeos y de novelas del oeste; en el trajín, que tiene no poco de arte de misterio zahorí, del toma y daca de los libros de lance, pasa como en los toros: que hay que ir a todas las corridas de la temporada si quiere verse una media verónica o un ayudado de pecho que merezca la pena. Donde menos se piensa, salta la liebre, y cuando menos se espera aparece El abuelo, de Galdós, en su edición de 1897, o se descubren tres números de Dau al set que hacen las delicias del bibliófilo. De llibres i paraigües, no s’en tornen gaires, dice el refrán, y es cierto: vuelven pocos pero no se pierde ninguno y, después de los años y las malandanzas todos acaban varando en los tenderetes de San Antonio; lo que se precisa es no perder comba para que no vuelvan a volar como murciélagos zigzagueantes y temerosos. El amanuense, una mañana que las cosas se le dieron bien, encontró por seis duros las seis series de la Barcelona retrospectiva explicado por Aureli Capmany; no es la edición prínceps del Quijote, pero sí cinco docenas de fotografías entrañables.

           CELA, Camilo José: Barcelona. Calidoscopio callejero, marítimo y campestre de C.J.C. para el reino y Ultramar. Il.lust. de Federico Lloveras. Ed. Noguer, Barcelona, 1975, p. 66.

 

                                               

Read Full Post »

Bibliòfils ‘cagués’

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibreries, Llibres, tagged , on 01/07/2011|

                                         

                                           La Librería de Tomás de Iriarte.

 

“Bibliòfils cagués”

            Fa pocs anys que estic en aquest món de la Bibliofília, no he vist gaires canvis, però n’hi ha un de clar: les llibreries crec que venen més per internet que de tú a tú, com es feia abans, i moltes van tancant  les portes de locals a les ciutats i només treballen ‘on line’, sembla ser que és molt més econòmic fer-ho així.

            Per els qui ens ‘agraden’ els llibres, comprar d’aquesta manera no ens satisfà plenament, crec que és molt millor,  com a mínim,  veure els llibres que volem o desitgem comprar, i ja no em fico en allò que diuen i expliquen uns quants d’ olorar-los, tocar-los o acariciar-los i altres emocions que es senten quant buscant i xafardejant, trobes llibres que no esperaves o en els que ni hi pensaves i que en veurel’s se’t obre el cel.

            Aquestes coses, moltes vegades  moments de felicitat, són impossibles per internet. A més a més vas a Uniliber o a Iberlibro o a d’altres llocs i trobes un llibre amb 10 preus a 10 llibreries, que varien normalment en funció de l’edició, del paper , de l’enquadernació  i de l’estat en qué es conserven,  i també vas veien que algunes llibreries sempra són més cares que unes altres.

                                                                 

                                  La Derrota de los Pedantes de Moratín.

 

Una altra cosa que no ens agrada, bé, no m’agrada a mi, no sé els altres, és el fet de que els llibres han d’arribar per correu, i això ens fa està neguitosos fins que els tenim a les mans, treiem ràpidament els papers que els envolten i els veiem i toquem, els hi donem voltes per tots costats i els obrim per veure que tot està com cal, són moments molt importants.

            Per sort per correu he comprat pocs llibres i sempra m’han arribat en bones condicions i tal com els esperava, però els dies, les hores fins que els tinc a les mans són llargs, molt llargs. Però una vegada abraçats la felicitat és tan gran que oblido ràpidament els moments, les hores, els dies d’espera.

            No sóc un gran comprador, sóc ‘bibliòfil pobre’, no ‘bibliòfil cagué’ com diu un llibreter ‘mañico’ que crec que ho diu quan parla dels seus clients, que són normalment, ‘bibliòfils rics’, però deu passar que en aquest món de la Bibliofília, els rics tenen les seves coses i uns són més gasius que d’altres i s’ho miren més això de gastar-se 10.000 ó 200.000 euros, ó 310.000 ( sense IVA) com en una ‘Hypnerotomachia poliphili’ d’un catàleg de fa pocs anys del llibreter ‘mañico’ ( 1 ).

                                 

                  Hypnerotomachia Poliphili, Manucio, Venecia, 1499.

 

          Això dels  ‘bibliòfils pobres’ i ‘rics’ ho tinc molt clar, però uns quants llibreters no tant, doncs si mires, busques, xafardejes i el que compres no és massa de diners,  no fan gaire bona cara i sembla que el ratet que estas a la tenda o a la paradeta de la Fira ha sigut una pèrdua de temps, per ell clar, jo miro molt i compro o no, com ja he dit sóc ‘bibliòfil pobre’ i no puc fer virgueries, que ja m’agradaria.

       

                                          

                         República Literaria de Saavedra Fajardo.

 

 L’altre dia li vaig dir a un llibreter que quan em toqui la Primitiva li compraré tota la llibreria, però crec que així i tot potser no tindria prous quartos doncs hi ha llibres que no són Picassos però quasi, bé si que n’hi ha uns quants, però aquests ni amb la Primitiva ni amb res.

            El cas és que ‘bibliòfil pobre’ o ‘bibliòfil ric’,  al final,  tots dos gaudeixen d’aquesta afició, tanta felicitat dóna trobar i comprar un llibre ‘barat’ si és el que a tu t’agrada, t’interessa o et satisfà com un de car per algún soci de qualsevol  Associació de Bibliòfils que no sigui massa ‘bibliòfil cagué’ com deiem.

            Un exemple serien els quatre llibres ( en rústica) que em falten de la Pequeña Colección del Bibliófilo ( 2 ), que no hi ha manera de trobarlos, això per mi, però per un ‘bibliòfil ric’ deu ser el no trobar l’incunable del Pere Posa que li falta a la seva col.lecció, clar que tant ell com jo també podem tenir un incunable si apadrinem algún dels que ofereix l’Ateneu barcelonés, surten més barats i  no ocupen lloc a casa, cosa de vegades molt important, doncs els llibres normalment no són gaire grans, sobre tot els de ‘bibliòfil pobre’, però quan en tens més de 3000, encara que siguin petits, ho del espai ja comença, no, ja continua sent un gran problema.

            Volia parlar d’una cosa i estic parlant d’altres. El que volia dir és que les llibreries ja no són el que eren i per internet, on algunes coses van força bé, altres no tant i em refereixo sobretot a la manera com tenen organitzades les seves pàgines algunes llibreries.

            És el cas dels Buscadors, a mi em sembla que una de les coses més necessàries és poder buscar per ‘matèria’ , i com més matèries posin millor, però la majoria de llibreries en posen poques o fins i tot algunes només posen buscar per títol o autor.

            Per sort unes poques llibreries posen fotografíes dels llibres, és el cas de la llibreria Farré, que tenen un bon buscador per matèries i ara posen fotografíes que ajuden molt a veure com són i con estan els llibres, no és el mateix que veurel’s en directe, però és millor que si no hi ha res per  mirar, i es que els ‘bibliòfils pobres’ de vegades mirant, encara que sigui de lluny,  ja en tenim prou, hi ha llibres que s’ho mereixen.                                  

                              

          Guardes de Examen de Literatos y Dechado de Bibliófilos.

              

( 1 )

Catálogo 12 junio 2005.

(El Sueño del Bibliófilo)        

 

                                                                                         

Colonna, Francesco.

HYPNEROTOMACHIA POLIPHILI.    

Venecia:Aldo Manucio por Leonardo Cras   so, 1499, diciembre.

Folio (30 x 20,5 cm). 234 hojas en signaturas π4, a-y8, z10,A-E8, F4. Letra romana del tamaño 115 para el texto; ocasionalmente aparece tipografía griega y hebrea. Ilustrado con 172 xilografías  atribuidas a Benedetto Bordon: 11 de ellas a plena página.También 39 iniciales xilográficas. El papel está sin lavar, sin prensar, sin restaurar y sin facsímiles, esto es, en su condición original. Pequeña pérdida de papel en el margen inferior de una hoja. La errata SANEQVE ha sido corregida borrando la última letra e imprimiendo a mano la desinencia AM. Encuadernación francesa de principios del siglo XVII en piel, con las armas (Olivier lámina 252) de Gaspard III Fieubert de Naulac, señor de Ligny (1626-1694) en ambos planos: el lomo está restaurado conservando grandes partes de la piel original, algunos pliegos han sido cosidos de nuevo sin afectar al cosido original ni al papel.

    

                                 

Primera edición. Para muchos, el libro más fascinante y moderno de la época incunable y una de las cimas de la tipográfia y de la ilustración antiguas; para otros, un proyecto literario menor, una literatura oscura; para casi todos, una fantasía inexplicable llevada a la maravilla tipográfica de la mano de Manucio, que fue quien convirtió el libro en objeto insuperable. Sea como fuere, ahora es buscado como una joya entre las antigüedades librescas, cuya erótica ha sido resumida por G. Painter: “Gutenberg’s Forty-two-lines Bible of 1455 and the Hypnerotomachia of 1499 confront one another from opposite ends of the incunable period with equal and contrasting pre-eminence. The Gutenberg Bible is sombrely and sternly German, gothic, Christiana, and medieval;The Hypnerotomachia is radiantly and graciously Italian, classic, pagan, and renascent. These are the two supreme masterpieces of the art of printing, and stand at the two poles of human endeavour and desire”.

No es un libro raro, sí lo es acaso, sin lavar y con encuadernación antigua, pues suele aparecer en el mercado tamizado por el gusto de los coleccionistas ingleses y franceses del siglo XIX, esto es, manipulado, lavado, prensado y con la última hoja facsímil.

BIBLIOGRAFÍA: Hain & Copinger 5501*. Goff C-767. BMC V 561. BSB-Ink C-471. GW 7223 (+ Accurti, Aliae Editiones página 117). Pellechet 3867. Hillard 649. Polain, Belgique 1126. IGI 3062. Essling 1198; Sander 2056. Renouard, páginas 21 y 22.

Del Sueño de Polifilo se han hecho facsímiles, así la edición Methuen, Londres: 1904, ediciones modernas canónicas como la de G. Painter, The Hypnerotomachia Poliphili of 1499:An Introduction to the Dream, the Dreamer, the Artist and the Printer. 2 volúmenes. Londres: Eugrammia Press 1963.

Ensayos sobre la autoría de las ilustraciones y aun del texto. Para esta parte véase la opinión de P. Scapecchi, quien en sendos artículos publicados en la Accademie e biblioteche d’Italia 51 (1983) páginas 286-98 y 53 (1985) páginas 68-73, argumenta que Colonna es el receptor de la dedicatoria y que el autor es Fra Eliseo de Treviso.Asimismo, el libro ha suscitado monografías fallidas tales la de H. Barolini, Helen Aldus and his Dream Book: An Illustrated Essay. New York: Italica Press, 1992 y experimentos universitarios sin ningún eco como el de L. Lefaivre, Leon Battista Alberti’s Hypnerotomachia Poliphili. Recognizing the Architectural Body in the Early Italian Renaissance, Cambridge-Londres:The MIT Press, 1997, atribuyendo la autoría a Alberti.

La autoría en favor de Colonna se sostiene porque a) las iniciales xilográficas forman un acróstico con el nombre de “Poliam Frater Franciscus Colomna Peramavit”; b) el ejemplar conservado en Berlín lleva manuscrito, del siglo XV, en la hoja pi4 un verso de Matteo Visconti de Brescia: Francisco alta columna i per cui phama inmortal de voi [Polia] risonna; c) un documento de la orden de los dominicos instruye que Colonna “should be comelled to repay expenses which the Provincial of the Order had incurred ‘on account of the printed book”; d) el ejemplar procedente de la colección Beck (vendido el año 2002 en 60.000.000 de pesetas, también en encuadernación antigua) lleva en la hoja F3r una anotación de principios del siglo XVI atribuyendo la autoría a F. Colonna.

Para la tradición española, ver la solvente edición de Pilar Pedraza, Murcia: 1981, con traducción directa del texto, introducción, comentarios y notas, reeditada en 1999 y en 2005 en Barcelona: El Acantilado.

                              

PROCEDENCIA: 1) Guillermus Marlius, comentarista del siglo XVI, con su firma en la portada.  

2) Gaspard III Fieubert de Naulac, sieur de Ligny, del Parlamento de París en 1649, recaudador, consejero de estado, canciller de la reina María Teresa.

3) Vignier, académico e historiador francés, hagiógrafo de Henri IV, con su firma del siglo XVIII en la portada.

4) Myron, firma del siglo XVIII en la portada.

5) White.

6) Michael Wodhull, con su nota de compra el 6 de marzo de 1775 procedente de la subasta de

7) Vendido en Londres en 1886 a Philip Hofer, con exlibris

8) John M. Crawford Jr, coleccionista estadounidense

9) H. Bradley Martin, vendido en 1990 a un coleccionista privado.

Precio: 310000.

          

 

( 2 ) Tres  Portades dels llibres de la Pequeña Colección del Bibliófilo: La librería de Tomás de Iriarte , La Derrota de los Pedantes de Fernández de Moratín i República Literaria de Saavedra Fajardo,i guardes del número 1 de la col.lecció: Examen de Literatos y Dechado de Bibliófilos de Agustín Echavarría.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 241

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibreries, Oficis del llibre, tagged , on 29/06/2011|

 

                                                          

 

                “Rodergas explica detalladamente las características de las publicaciones de Miquel: ‘Miquel y Planas, ben escullit el text, en totes les obres que va editar a despeses seves, sabent per endavant que cap benefici material podia trèuren – y gosaría a dir a gratcient de que no fos axi, donchs segurament lo contrari li hauria dolgut-, posava al servey del llibre tot el seu depurat bon gust y els seus vastissims conexements en la materia, tenintne cura en tots els seus detalls per insignificants que pogesin aparentar, escullintne la bona qualitat del paper, y, sempre d’acort ab el text, el format que millor havia d’escaure al llibre, la grandaria, elegancia, nitidesa y estil dels tipus tipogràfichs, format de caxa y marges, las ilustracions, sempre d’acort ab el text, a quin artista calía confiarles, quin procediment en la reproducció, si en quants colors o en negre, bona y encertada distribució de la portada y portadella; en el relligat, quin procediment, quina materia, quina ornamentació, quin color, si hi estaven millor o no els nervis y àdhuch qui no disonessin les guardes, ni en color ni en qualitat, de les cobertes. En una paraula: tot el conjunt del llibre, transformat en summùm de bellesa y perfecció artistica… una obra perfecta…”.

 

            Article: “Gollerías para Bibliófilos, 1: Las ediciones de Bibliófilo de Ramón Miquel y Planas”, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto a la revista Hibris, nº 53, sep-oct 2009, pp. 9.

 

 

 

               “ Recuerdo que, hace algunos años, Creus – un bibliógrafo de Santa Madrona – tenía un libro que relataba los viajes de Cabeza de Vaca, de gran valor en el mercado. Por su puesto, desfilaron la mayoría de libreros de viejo barceloneses, pero ninguno se atrevió a apechugar con el tal libro, hasta que lo vió Babra, que en el acto ofreció mil pesetas por él. Este solo rasgo puede definir claramente las personalidades libreril y bibliogràfica que se funden en el comerciante en libros que a la vez, tiene amor por su oficio. Babra conocía el valor intrínseco y extrínseco de los volúmenes que caían en sus manos e inmediatamente negociaba con ellos. Así, pues, no es de extrañar que grandes cantidades de estos fueran a parar a las estanterías insaciables del inglés Maggs Bross. Pero no solamente los de este librero, sino que también los de todos los de Barcelona, los de todos los de España… De esta forma ha emigrado de nuestra tierra,

                                               

 hacia Norte América y hacia Inglaterra, un cincuenta por ciento de la antigua producción bibliogràfica española. Los bibliófilos confeccionan catálogos que cambian entre sí y fijan precios y aceptan ofertas. En este aspecto no podemos tampoco competir con los extranjeros. En Barcelona se puede adquirir una Real Cédula antigua por un par de pesetas; Maggs Bros. cobra por lo mismo de siete a ocho libras esterlinas en Londres. No puede exigírsele al hombre que tiene abierta una tienda para comprar y vender libros un patriotismo tan extremado como para perjudicarse en su crematística particular. Además, sería inútil y absurdo… “. 

         Article: “Los comerciantes del libro” de Gabriel Trillas a Las Noticias, Año XXXVI,nº 12099, 31 de enero de 1931.

 

 

                                                          

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 240

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibres, tagged , on 25/06/2011|

 

 

                                      

 

 

 

                             

 

 “ Aquestes dues sèries ( textos medievals  catalans estampats per Oliva de Vilanova la major part i pagats per la Societat Catalana de Bibliòfils  i el Recull de Textes Catalans Antics per iniciativa de Lluis Faraudo de Sant-Germain, Ernest Moliné i Brasés i Ignasi de Janer, substiuït al cap d’un temps per Ramon Miquel y Planas) són veritables models de bona bibliofília. Cap dels volums o fascicles que les componen no és una obra per tapar, però tots són obres tipogràficament perfectes. Cal remarcar, primerament, la qualitat del paper de fil pur de la casa Guarro, verjurat en les edicions dela Societati setinat en les del Recull. Un judici igualment favorable hem de fer dels tipus i de la composició tipogràfica. Els tipus, gòtics o romans, foren fosos expressament per ala Societati els emprats en el Recull ho foren a despeses d’aquella.

 

            Paraules de Bohigas en el llibre: L’edició a Catalunya: el segle XX ( fins a 1939), de Manuel LLANAS. Ed.           Gremi  d’Editors de Catalunya, B, 2005. Col.lecció Història de l’Edició a    Catalunya. pp. 179-180.

     

                              

                           (3 imatges de “Recull…, vol IX de 1908 a iba 123)

 

 

 

              

 

                                                          

 

  “ Així, per exemple, s’ha decretat que els exemplars d’un primer tiratge, sense constar-hi la xifra d’edició, és a dir pertanyents al que hom anomena ‘ la primera edició’ ( o, com diuen, la ‘primera’, carla Bibliofília té el seu argot), podien valer un preu elevat, mentre que els exemplars d’un mateix tiratge, marcats 2ª, 3ª o 10ª edició, no tenien cap valor bibliofílic. I tanmateix aquests exemplars han estat tirats al mateix temps, per la mateixa màquina. Els uns i els altres formen part del que se’n deia, fins llavors, la mateixa edició, la paraula ‘edició’ essent abans sinònima de tiratge.

‘Fórmula essencialment francesa’, ja que es pot dir que no s’ha estès, d’ençà de la guerra, a cap altre país, almenys per a les obres d’aquests països. Sens dubte hi ha a Londres, a Nova York i arreu uns bibliòfils de la mena francesa que recerquen les primeres edicions de Valéry o de Proust, i hi posen el mateix preu que els francesos. Però no els passa pel cap de jugar així sobre els escriptors de llur país.

¿ Quan féu la seva aparició, doncs, aquesta nova especulació? És ben difícil de precisar. Tot el que es pot dir, és que abans de la guerra només se’n troben traces, i que, des del darrer any de la guerra, s’ha imposat.

Qui l’ha inventada? Ningú i tothom, o, més aviat, tots els que hi eren interessats. Fou una mena de conspiració tàcita, deguda al gust de l’especulació i a l’atmosfera d’especulació que ho envoltava tot”.

 

            GRASSET, Bernard: El món dels llibres, A. López Llausas, Barcelona, 1929.           Traducció Just Cabot, pp. 31-33.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 239

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibres, tagged , on 20/06/2011| 1 Comment »

 

              

 

” L’autor d’aquest article traballà l’estiu passat llargues setmanes a Barcelona, estudiant el gravat català del segle XV. Va guanyar estimació a les nostres coses i a la nostra gent, i en dóna una mostra, plena de simpatia i que hem d’agrair-li força, en les planes que comentem. En parlar de la bibliofilia a Catalunya, assenyala com a dates principals del moviment i les més característiques, les que representen en la historia de l’edició dels antics textos catalans, i després els de Marià Aguiló ( amb la Biblioteca Catalana i el Cançoneret), Massó Torrents ( amb la Revista de Bibliografia Catalana i l’editorial de L’Avenç) i Miquel i Planas ( Nova Biblioteca Catalana i Bibliofília).

            Acceptat en aquesta accepció el terme bibliofilia, i fent-ne per part nostra la salvetat deguda, no es pot desconèixer la justesa de la información bibliográfica que l’autor revela. Però creiem que la tasca de reincorporar a la nostra cultura els monuments antics del català, no es pot batejar amb el nom bibliofilia, un poc tarat de frivolitat i diletantisme si hom l’usa amb tal significació. Es evident que l’aspecte extern, la presentación material de les edicions dels nostres vells clàssics, des del temps en què l’Aguiló va vestir-les amb tan sòbria distinció, han estat orientats molt sovint, ( potser massa), vers una exhuberància tipográfica no sempre recomanable ni ben reeixida. Això interessa els bibliòfils, certament, però des d’aquest punt de vista, no s’haurien tampoc d’oblidar les edicions, materialment ben acurades, sovint en tiratges reduïts, d’alguns dels nostres literats contemporanis”.

 

            Comentari del article de Martin Kurz: “Bibliophilie in Spanien ( Katalonien).( Archiv für Buchgewerbe und Gebrauchsgraphik; 62 Jahrg.(1925) pp. 13-17, a La Revista dels Llibres, Any I, n.3, juliol 1925, p. 42. (Autor La Revista).

                                                         

 

 

 

 “ 1. Contrario a tu deseo es lo que haces ahora. Crees que has de parecer algo en la ciencia comprando con afán los más bellos libros; pero esto ningún resultado te produce y pone en evidencia tu ignorancia. En primer lugar, porque no comprar los libros mejores, sino que fiado en los que sin fundamento los elogian, vienes como llovido del cielo para los libreros charlatanes y eres un tesorero para los mercaderes de esta especie. Porque, ¿ cómo podrás distinguir los libros antiguos y de precio, de los despreciables y musidos si no es porque están carcomidos o agujereados, llamando a consulta para su adquisición a las polillas? ¿ Qué conocimiento exacto, qué seguridad y qué discreción  precisas hallan en ellas?.

2. Pero aun concediéndote criterio para discernir las hermosas copias de Calino y las que el célebre Atico escribió con cuidado exquisito ¿ para qué te serviría su posesión, hombre estupendo, si no podrías comprender su hermosura, ni podrías disfrutar de ella jamás, como ciego que no puede gozar de la belleza visible en sus amores? Tú, en verdad, miras tus libros con ojos muy abiertos; los examinas, por Júpiter, hasta la saciedad, y hasta los lees de corrido, adelantándote a los labios con la vista; pero esto no basta, si no conoces también las bellezas y defectos de cada escrito, y el sentido de todas las palabras y su construcción sintáctica, y si el autor se ha sujetado a las reglas gramaticales, y cuáles términos son de buena y de mala ley, castizos o adulterados”.

 

            “Contra un bibliómano ignorante” de Luciano de Samosata, traduït per Federico Baraibar y Zumárraga ( 1851-1918), trobat a Scribd.

 

 

            I fa tants anys que ho va escriure ¡ , crec que si un autor “satíric” com ell digués avui coses com aquestes no aniria gaire desafinat.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 238

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Enquadernacions, Tipografia, tagged , on 16/06/2011|

 

 

 

 

                                               

                                                        Tipus mòbil gòtic de Canibell.

 

“ El quadern que tenim devant dels ulls no es propiament una publicació literaria o artística, es més aviat un prospecte industrial. Malgrat això, enteném que mereix ben bé las quantas ratllas qu’aném a dedicarli en aquesta secció, ja que constitueix una fita importantíssima pera la bibliografía catalana y, si no’ns enganyèm, ha d’influhir ventatjosament en la renaixensa literaria de Catalunya, ensemps qu’en el nostre avens industrial.

            Cosa sabuda es que’ls primers productes de la imprenta, corresponents al sigle XV, apareixen generalment estampats ab lletra gòtica. Aquesta lletra donava als llibres un aspecto caracteri8ctich que, segons els inteligents, supera als actuals en llurs condicions estèticas oferint una ponderació més equilibrada entre’l Blanch del paper y el negre de la composició. Lo positiu es que aquells tipos gòtichs se’ns presentan en alguns exemplars incunables ab una riqueza incomparable y ab una tan sabia aplicación dels principis de la estètica que’ls nostres bibliòfils y alguns dels nostres impressors que practican llur art ab fe y entusiasme troban a faltar en las actuals manifestacions de la imprenta.

            Al constituirse a Barcelona la ‘Societat Catalana de Bibliòfils’, quin obgecte es produhir edicions exquisidas dels nostres clàssichs, ja sia reimprimint obras raríssimas, ja donantne a conèixer d’altras may publicadas encara, se posà de manifest una necessitat sentida de tots temps pels aficionats: mancavan tipos de lletra d’imprenta adequats a la clase d’impressions que’s volian produhir. Fou alashoras quan dita societat se posà en relació ab els industrials fundidors de tipos a dalt nomenats, pera tractar de suplir aquella deficiencia”.

 

            Article a Notas Bibliograficas:“ Tipos góticos incunables para impresiones artísticas y ediciones de bibliófilo de Canibell y Sangenís. per R. Miquel y Planas a Joventut, n. 247, 3 novembre 1904, p.728.

 

                 

 

         Exlibris de Canibell .                      Tipus mòbil gòtic de Canibell.

 

 

   

                                                                           

                             

                         Portada del llibre de Maurice Robert, de 1936.

 

               Código de la Bibliofilia moderna; Paris, 1936 editat per la Unió Llatina de Edicions, escrit per Maurice ROBERT, i amb pròleg de Miomandre, recollit per Alfredo Guido, poeta argentí, pintor i gravador en l’article: “ Libros y Bibliófilos”, en el Boletín de la Comisión Protectora de Bibliotecas Populares, nº 56, gener-març de 1945. I diu:

            ‘ Título primero: Del Libro’

            Art.1. Un libro es una reunión de hojas de papel impreso.

            Art.2. Un verdadero libro es un libro destinado a perdurar.

            Art.3. Un libro de lujo es un bello libro llevado al máximum de su perfección.

            Art.4. La perfección no reside en su rareza, sino en su calidad.

            Art.5. La tirada de un verdadero libro no será arbitrariamente limitada, con miras a inflar artificialmente su precio de venta.

            ‘Título segundo: Del bibliófilo’.

            Art.1. Un bibliófilo es un señor que, como su nombre indica, ama los libros.

            Art.2. Hay dos clases de bibliófilos: los auténticos y los falsos.

            Art.2. Deben ser considerados como falsos los bibliófilos que en un libro buscan ante todo su rareza y singularidad.

            Art.4. De peor condición deben considerarse los que llevados por un espíritu de lucro, no ven en el libro sino un objeto de especulación pecuniaria. Una justicia inmanente hace que sea generalmente frustrada esa culpable ambición.

            Art. 5. El verdadero bibliófilo es aquel que exige de un libro calidad de texto, belleza de ilustraciones, excelencia artística y técnica en su presentación.

            Art. 6. El verdadero bibliófilo posee una biblioteca que conserva su valor constante y constituye para él una verdadera fuente de goce espiritual. Él solamente tiene derecho al título de Bibliófilo moderno’.

 

            Llegit a Enfermos de libros; ALBERO, Miguel. Univ. De Sevilla, 2009, Sevilla; pp. 149.

 

 

                                        

                                                       Gravat en el llibre de Robert.

                          (Algunes imatges agafades d’El Bibliófilo i del Piscolabis).

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 237

Posted in Bibliofília, Ex libris, Llibres, tagged , on 11/06/2011|

   

                                       

 

“ Grat sia a Deu, l’art va estenense a tots els ordres de la vida; las generacions que van pujant van comprenent que té dret d’intervenir en tots els llochs, que no hi ha objecte per petit que sia que no li pugui dar hostatge. Aixís com las més petitas accions poden lluhir la llum de la bondat si es un home bo qui las executa, aixís per tot resplandeix la llum de la bellesa en tota cosa per petita que sia que surti de las mans d’un ver artista.

            Això se’ns acut al fullejar la colecció de magnifichs ex.libris qu’en Riquer ha donat a llum, presentantlos ab aquell gust refinat, ab aquella elegancia sòlida a qu’ens té acostumats.

            El reviscolament de l’afició als ex.libris es un fet complertament modern y que va lligat ab la resurrecció del art aplicat que d’uns quants anys ensà s’opera en el mòn intelectual. No podía ésser que, al ensemps que’s procurava aplicar l’art als mobles, als utensilis familiars, a las casas de lloguer, a tot lo que rodeja al home probant de darli un vesllum d’ideal, se quedés endarrera’l llibre, l’objecte que té més relació ab l’home inteligent, l’objecte escampador d’ideas que serán llevor d’ideas més assahonadas, el pacifich lluytador que desde la quietut de la cambra retirada va empenyent al home pels viaranys del progres ab més forsa y eficacia que l’acció brutal y rápida de las revolucions, perque son trevall quotidià sempre va endevant, may recula, llaurant sempre en las capas espessas dels cervells no conreuhats, fenthi arrelar de dia en dia ideas que’ls afinan, que’s converteixen en sentiments y en bellas accions”.

 

            Article de Sebastià Junyent a Joventut, n.213, 10 març 1904, p. 164.

 

                                        

 

 

                “ El bibliófilo puede poseer y leer cualquier tipo de libro, claro está, pero como tal bibliófilo sólo le interesan los que tengan algo especial, los que se salgan fuera de lo común: manuscritos, incunables, antiguos, raros, curiosos… Cualquier bibliófilo sabe apreciar por ejemplo ‘las primeras ediciones aldinas o bodonianas’, y los hispanos seguramente buscarán también varios tipos de libros españoles: los incunables, primeras ediciones de nuestros grandes escritores del Siglo de Oro, libros de caballerías del XVI, libros de navegación, primeras crónicas y relaciones de América…”.

 

            MENDOZA DÍAZ-MAROTO,  Francisco: El mercado del libro antiguo en España visto por un bibliófilo, Arco/Libros, Madrid,2009 ; col. Instrumenta Bibliológica. Pp. 51.

 

                                              

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 236

Posted in Bibliofília, Llibreries, Llibres, tagged on 31/05/2011| 2 Comments »

                                         

      “ El comerç del llibre antic té el seu reflex virtual a la xarxa. Pràcticament tots els serveis que es presten des de llibreries i cases de subhasta es poden obtenir de la mateixa manera utilitzant Internet. La xarxa ha aconseguit que el comerç del llibre, més d’ocasió que antic, es democratitzi i arribi a persones que d’una altra manera no hi podrien accedir. Internet s’ha convertit en un succedani de les fires, que han notat un descens de vendes i nombre de visites. El nombre de llibreries que comercien amb el llibre antic únicament a través de la xarxa augmenta, ja que resulta molt més asequible per a aquells joves llibreters que pugnen per incorporar-se a la professió. Les llibreries antiquàries poden oferir els seus fons mitjançant la creació d’una página web pròpia o a través de la contractació d’un o més portals. En aquest cas, l’oferta no es veu limitada als títols recollits en un únic catàleg o a l’espai físic d’una determinada llibreria. Aquests portals proporcionen una enorme publicitat dins del sector per als clients. També afavoreixen l’agilització del procés de taxació de les obres, per a uns, i de la comparació dels preus dels llibres de diferents llibreries, per a d’altres. Permeten la compravenda de llibres 24 hores al dia durant els 365 dies de l’any. Però, al costat d’aquestes avantatges, hi ha igualment alguns notables inconvenients, dels quals són significatius: la dificultat d’accés per als clients als quals manca formació tecnológica de base, i les dificiències de manteniment de les bases de dades, especialmente pel que fa a la retirada dels exemplars ja adquirits, la qual cosa fa que una obra que ja no està disponible pugui continuar sent sol.licitada per altres clients. En gairebé tots els casos, es fa responsable el llibreter, mai l’empresa que manté la pàgina web i la base de dades”.

 

            Art. “Comerç i taxació del llibre antic” de Manuel José Pedraza Gracia,a Item, n. 51, jul-des 2009, p. 121.

 

 

                                     

                 ‘ No hay que confundir al bibliófilo con el bibliómano que no es más que su parodia, su caricatura. El bibliómano simula amor a los libros, los persigue por todos los medios posibles – Un Don Juan cortesano sin amor verdadero -. Culpable es él de todas las herejías que inspiran horror a los verdaderos bibliófilos y es el inventor del libro trufado. El libro trufado es el bello ejemplar transformado en cartapacio o expediente documental cargado de fichas y cartas autógrafas, las que en su mayoría no tienen relación alguna con el texto. También tiene especial dedicación a valorar el texto cuyas hojas no han sido abiertas, sin pensar que ese hecho, en la mayoría de los casos, demuestran la poca importancia de la obra. En verdad, el bibliómano no es más que un vulgar especulador’.

            Y no, no es ni el hecho de especular con el libro, ni tampoco el de simular amor a los libros, ni siquiera el de quererlos, lo que convierte en bibliófilo al bibliómano; hemos visto que la intención es la que nos sirve para definir al bibliófilo, el querer el libro, el desearlo y el querer poseerlo. Definido el perfil del bibliófilo, el bibliómano se diferenciaría de él, como hemos analizado, en la intensidad, pues en el ejercicio de ese deseo, en la manifestación de esa querencia y de esa posesión, termina por excederse, traspasa los límites de lo deseable, incurre en la desmesura,…”.

 

               Código de la Bibliofilia moderna; Paris, 1936 editat per la Unió Llatina de Edicions, escrit per Maurice ROBERT, i amb pròleg de Miomandre, recollit per Alfredo Guido . Llegit a Enfermos de libros; ALBERO, Miguel. Univ. De Sevilla, 2009, Sevilla; pp. 150.

                                

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 235

Posted in Bibliofília, Llibres, Oficis del llibre on 29/05/2011|

                         

 “El primer aspecte que s’ha d’analitzar és establir l’objecte: de què es parla quan es tracta de llibre antic. Aquest és un terme polisèmic que fa necessari aclarar alguns conceptes bàsics sobre el comerç antiquari de llibres. Si s’analitza l’oferta d’una llibreria antiquària a l’atzar, s’aprecia que totes posen a disposició del públic llibres antics, que representen el gruix de la seva oferta; que, en menys quantitat, es poden trovar alguns llibres moderns, fins i tot contemporanis; però també es poden trobar altres documents que no són pròpiament llibres: documents manuscrits sobre papear o pergamí ( testaments, arrendaments, compravendes, etc); mapes, no sempre antics; gravats, cartells, goigs, butlles i altres objectes impresos sobre paper; impresos sobre tela, com programes, cartells o gravats, partitures manuscrites o impreses, etc. En conseqüencia, el llibre antic amb què es comercialitza no sempre és antic i tampoc sempre és llibre. És el mercat i no l’objecte el que determina els documents amb els quals es comercialitza; si hi ha demanda, es produeix l’oferta i aquesta es canalitza amb els mitjans que el mercat posseeix. Existeix una preferencia pel llibre, especialmente antic, i amb ell hi ha un conjunt de documents que es poden denominar de comerç antiquari, amb una casuística molt àmplia”.

          Art. “Comerç i taxació del llibre antic” de Manuel José Pedraza Gracia,a Item, n. 51, jul-des 2009, p.120.

 

                                                              

 “ Algunos consideran que los tres libros más apreciados – y codiciados – de la bibliofilia mundial serían la ‘Biblia de 42 líneas’, la ‘prínceps del Quijote’ y el ‘First Folio de Shakespeare (1623). De este último estaban censados en 2003 nada menos que 228 ejemplares, de la B42 se conocen casi 50 – … – y parece que los del ‘Quijote’ se acercan a 30: no son, pues, libros raros, pero sí prácticamente inaccesibles para el bibliófilo de hoy, incluso si tiene muchos millones. Y una nota triste: de los tres, sólo el ‘Quijote’ está en la BNM, y en ejemplar mútilo=.

 

            MENDOZA DÍAZ-MAROTO,  Francisco: El mercado del libro antiguo antiguo en España visto por un bibliófilo, Arco/Libros, Madrid, 009; col. Instrumenta Bibliológica. Pp. 52-53.

 

                         

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »