Biblioaprenent

“ Comença per donar, en un sol dístich, la definició y origen de la única bibliofília veritablement tal, la que no pot ésser titllada de bibliomania ni es de témer que hi degeneri may, perque es aquella que atén per igual al fons y a la forma, al esperit y a la materia del llibre: ‘ Llibres: la fam de llegirvos, fa venir set de tenirvos’. Axí diu l’aforisme; y’s pot equiparar aquesta dita ab la d’En Silvestre de Sacy:’ Es pel amor a les lletres que cal ésser conduhit al amor dels llibres’; que’l ja abans esmentat Albert Cim va ferse seva sóts aquesta forma: ‘ No separèm l’amor als llibres del amor a les lletres’. La fòrmula nostra resulta més contundent; té quasi la força d’un precepte fisiològich: fam de llegir, set de possehir llibres… ¿ Y per què no? ¿ No parlèm de fam y de set, tractant del or y de les riqueses? ¿ No es declarada la benaventurança d’aquell que sofreix fam y set de justicia? Doncs també’s pot dir lo mateix respecte dels llibres, subordinant, com ho hem fet, la set de la possessió a la necessitat, al afany, al goig previ de la lectura.

Y’s pot ben creure que, segons estableix un altre dels Aforismes, ‘De bibliòmans poch n’hi ha tants com suposem els profans’, perque sempre, els que no participen d’una afició, solen caure en l’erro de creure maniàtichs tots aquells dels quals saben que la tenen, sense distingir de graus ni de varietats”.

Frase en el Discurs Proemial, per Ramón Miquel y Planas, del llibre “ Els Cent Aforismes del Bibliòfil”, publicat per ell mateix, B, 1924.  

  “ … la serie de anécdotas, ensayos y divagaciones de Fadiman gira alrededor de su afición a la lectura y de los hallazgos de una vida entera de leer. Todos los textos celebran, de una forma u otra, el hábito y el gusto de los libros, como objetos materiales y como parte central ( todavía lo son, o pueden serlo) de la existencia”.                                                                                                                                                 “ Que eso de la bibliofilia suene tan ajeno, y Fadiman tan rara, es culpa, desde luego, de nuestro modo de pensar. Entre nosotros no prospera el amor por los libros: casi siempre, y desde la escuela, se nos educa para detestarlos y ver su lectura, tan sólo, como una obligación; cuando mucho, como una forma de obtener conocimientos de aplicación inmediata, o una distracción momentánea, o una calificación o un título”.  Art.: “ Del amor por los libros” per Alberto Chimal en el seu blog albertochimal.blogspot.com ( en referència al llibre d’ Anne Fadiman: “ Ex Libris. Confessions of a Common Reader”, Ed. Farrar, Strauss& Giroux, 1998)www.lashistorias.com.mx/blog/?p=43