Biblioaprenent

Avui he trobat un blog on també es parla de llibres, és el blog de la Júlia: La panxadelbou.I un dels articles no parla de Bibliofília, en principi,però entre el que ella, Jaka i el veí de dalt diuen crec que en el fons sí que en parlen, i la conversa em sembla interessant per afegir-la ( parts) a Frases sobre Bibliofília. No en parlen, però si algú busca la definició de Bibliofília, aquí en trobarà una-unes.

“Res de llibres amb fulls esgrogueïts, lletra petita i tapes carques. Tot ha de ser nou, brillant, resplendent. Els nens i nenes han de llegir, no triaran pas aquesta mena de relíquies El fet és que hi ha nens i nenes que, com jo, de vegades tenen tirada a agafar el llibre vell, perquè té, imperceptible per a molta gent, una màgia especial,…”(Júlia),…“Jo no ne llançat mai cap de llibre i mira que tinc veritables mòmies, ans al contrari, els llibres molt vells em desperten un munt de sensacions, tinc una mena de novenari molt antic folrat amb pell, molt gastada i dins du escrit el nom de la Josefa de Fanés ( una avant passat meu)amb lletra gòtica… quan l’agafo sempre penso en ella pujant les escales de la Catedral cap a fer la novena, es estrany ella ja no hi es i el llibre si”, diu Jaka, i diu El veí de dalt: ” Els llibres, pels que ens agraden, són éssers inanimats que cuidem com si fossin fills nostres ( salveu-me l’expressió). Jo no llenço llibres, i així em va: a casa ja no sé on posar-ne més….I si un llibre no m’agrada ( i mira que li dono oportunitats), no l’acabo i llestos. Però mai el llenço. És com el record amable de les noies que mai vaig tenir. No tinc llibres antics i m’encantaria: pel tacte, per l’olor i és clar, pel que diuen”, i segueix la Júlia: ” Però també en continuo comprant de vells i hi ha llibres que no puc llençar de cap manera, o bé perquè són joies bibliogràfiques – moderades, no tinc peles per a coses extraordinàries-, records, llibres dedicats, perquè van lligats a un moment determinat de la meva vida, perquè amb els anys no han perdut interès… Missals i novenaris són un altre tipus de perles, que el temps ha convertit en relíquies i que porten el perfum de molts ciris familiars. De vegades, als encants, n’he comprat algun que porta la dedicatòria que li va fer algun amic a qui el tenia, possiblement són restes d’algun pis que es buida, perquè la persona que hi vivia es morta. N’he trobat fins i tot algun dedicat per l’autor a algú. Aquestes segones vides de les coses desvetllen sentiments molt estranys, certament”.

Read Full Post »

“ Si té poc sentit que una obra en prosa quedi reclosa dins d’aquestes llustroses arques apergaminades que són els còdexs, antecessors dels actuals llibres, aquest daurat empresonament encara fa menys sentit en el cas de les obres de teatre, pensades per ser representades. Tot i que professo un gran respecte vers la bibliofília i els bibliòfils, sempre he preferit l’aspecte revivificador de la lectura per damunt de la veneració llibresca, sense òbviament excloure-la: quin ésser insensible pot substituir el plaer del contacte tàctil i visual amb un llibre per l’asèpsia d’unes pàl·lides fotocopies?”.

Paraules d’Enric Comas i Parer  sobre l’obra“Plautus redivivus: un nou espectacle de masses?”, en el vlok de Ramon Torné Teixidó: //daidalea.blogspot.com/2007/03/plautus-redivivus-un-nou-espectacle-de.html.  

 « En el primer tercio del siglo XIX, el librero barcelonés Fray Vicens, debido a su irrefrenable bibliofilia, vendía sus libros a sus clientes, luego los seguía, los asesinaba y los recuperaba. Gustave Flaubert escribió un cuento sobre esta singular historia.… Pero si algo resulta totalmente extraño y paradójico en esa compleja familia que convive en torno al libro, es que alguien tan proverbialmente ecuánime y sensible como el librero se convierta en un asesino. Y no nos referimos a que mate a quienes tan furtiva como reiteradamente expolian los anaqueles de su negocio, sino que extermine metódicamente a sus más fieles y generosos clientes. ¿ Qué lo impulsa a asesinar a quien con tan elevados precios le provee el sustento?.      Es tiempo de evocar aquí a Fray Vicens, el librero asesino de Barcelona. Los hechos ocurrieron durante el primer tercio del siglo XIX en la Ciudad Condal y fue tan grande el impacto que causaron en la sociedad internacional, que escritores tan prestigiosas como Charles Nodier, Jules Janin y Gustave Flaubert, entre otros, no vacilaron en escribir inquietantes versiones al respecto. ¿ Por qué razón un sensible fraile, exclaustrado del monasterio de Poblet y convertido en eficaz librero, decidió matar a sus clientes? Estudiantes y eruditos, bibliófilos y coleccionistas acudían a su tiendas, … “.

 Article de R. H. Moreno Durán, «  El juguete rabioso : libros, ensayos y cosas peores », a www.voltairenet.org/article120496.html. Tot l’article és interessant.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 53 En Montobbio Jover explica com podia haver estat el viatge de l’Acta fins arribar a Ciutadella d’acord amb les dades de què es disposa, en un relat que sembla extret d’un conte de les mil i una nits, en dir que “un home aficionat als llibres i els papers, un mallorquí de cognom Marimón que imaginam mercader i freqüentador dels ports d’orient té ocasió d’adquirir un lot de papers vells. I se’ls emporta per enriquir la seva col·lecció a sa casa de Mallorca. I quan mor, el seu fill Damià Marimon, que els hereta i que devia ser també aficionat als papers ja que examina un per un els col·leccionats per son pare, troba entre ells una estranya Acta Notarial datada a Constantinoble i relativa al setge de Ciutadella. I com que vol congraciar-se amb un noble menorquí, amic seu, Mossèn Joan Martí, Donzell, també aficionat als papers, li regala aquell rar document”. No és fins tres anys després, el 1623, que “el lliura als Magnífics Jurats de l’illa que li havien demanat”, i aquests al Governador i Capità General Joan de Castellví amb un escrit que per Montobbio “patentitza la bibliofília dels Jurats, el seu profund apreci per la documentació escrita i per la conservació dels llibres” i que fa que acabin demanant “que s’adoptin una sèrie, quasi exagerada, de mesures”. Diuen els Jurats que “han tingut a bé de demanar lo dit Acte originalment en el dit Joan Martí i juntament saber d’aquell de on lo havia hagut…”, i en dirigir-se al Governador sol·liciten que “sia servit manar que lo dit Acte originalment sia cosit en lo Llibre de Registres de Privilegis Reals que està en la cort de la sua Governació al peu de la present; i d’aquell juntament ab còpia de la present petició, esser-ne donada una o moltes còpies autèntiques fefaents a la Universitat perquè se puga cosir i insertar en lo Llibre Vermell de Reals Privilegis…”. Article: “ L’acta de Constantinoble” en el bloc Es poblat d’en Talaiòtic, extret de // redescobrint.blogspot.com/2007710/lacta-de-constantinoble.html    

“ Hay, Sugiere Cyrill Connolly en La caída de Jonathan Edax y otras piezas breves, dos maneras  de arruinarse el gusto por la literatura: la primera consiste en entregarse a la bibliofilia; la segunda, en dedicarse a la crítica literaria. Si ésta, viene a decir, es una tarea a tiempo completo pagada a tiempo parcial en la que el destino de libros ilegibles se rige junto al de libros no leídos, aquélla no es más que una forma degradada de filatelia en la que la lectura es reemplazada por un gesto que consiste en abrir y cerrar un libro para comprobar, con cierta náusea, que no se trata de una primera edición.

    Que tales juicios provengan de un bibliófilo confeso considerado además como uno de los más importantes críticos literarios de este siglo da una idea de con quién estamos tratando…”.   “ Es evidente el simbolismo de esas dos formas de pasión neurótica por los objetos: la preocupación enfermiza por el continente de volúmenes y platos anula el interés por su contenido. En el fondo, el bibliófilo sería al lector lo que el coleccionista de vajillas al gourmet”.   “ La reflexión sobre las perversiones de la bibliofilia pasan del relato al artículo en ‘ Fiebre bibliófila’ o ‘ Los reductores de cabezas’, una sátira contra los excesos de algunas universidades que cuentan con archivos absurdamente exhaustivos sobre la obra de un escritor ( borradores, copias de papel carbón, galeradas, originales mecanografiados y cartas del director de su banco) pero no con la persona del autor, cuya presencia sólo serviría para deteriorar con su manipulación los valiosos manuscritos.”Art: “ Cyrill Connolly: la literatura contra los libros” de Javier Rodríguez Marcos a //cultural.abc.es/historico/semana-38/fijas/libros/escaparate_001.asp  

Read Full Post »

“ L. És lladre de llibres. S’inicià a llibreries petites de ciutat, quan la lectura era un afer seriós i la gent respectava els homes de lletres, abans de la moda dels quioscs, aquests engendres que han copat els caps de cantó amb mostradors curulls de pornografia barata: Cómo sanar su vida, revistes rosa, superpops i edicions de butxaca d’autores amb glamour i talent telegènic.L. – refinat fins a ma medul.la, incondicional de la literatura, la mitologia i l’art, veritable devora-llibres, bibliòfil empedreït, cleptòman – aspirava a convertir-se en el col.leccionista més famós de la història, i cada cop es marcava fites més i més altes: primeres edicions, manuscrits, incunables… Fins que el vici el portà a la ruïna. Li girà el cervell. El van glapir i condemnar.Ara L. Compleix sentència. És bibliotecari de la presò; s’ha diplomat en Biblioteconomia i Filosofia i Lletres, i, com tothom aquí, diu que és innocent”.

Article “El Bibliòfil”, a eliteratura.balearweb.net/post/37499

Read Full Post »

“ Els Deu Manaments del Bibliòfil” 

I.            Els llibres estimaràs ab amor inteligent.

II.         Ab la lectura ompliràs tos lleures, preferenment.

III.      Bons llibres adquiriràs, pagantne un preu convenient.

IV.      Dins bell moble’ls guardaràs, teninthi tracte freqüent.

V.         Sols dels llibres blasmaràs, fet indecorosament.

VI.      La obra que manllevaràs no’t quedis… distretament.

VII.   Ta biblioteca tincràs oberta al home sapient. ( Emperò´l vigilaràs per si acàs, discretament.)

VIII.        Els llibres teus sols vendràs en cas de ruïna inminent.

IX.      De tenirlos donaràs gracies al Omnipotent.

X.         Al preveure’l teu traspàs faràs d’ells bon testament. 

Manaments que R. Miquel y Planas diu que els hi ha comunicat un amic i no l’hi ha dit qui era l’autor, en el Discurs proemial del llibre “ Els Cent Aforismes del Bibliòfil”, publicat per R. Miquel y Planas, B, 1924.  

 “ Pero al contrario de la gente que no lee y a la cual los libros la tiene sin cuidado, existe el otro extremo: el de los lectores compulsivos y otro peor aún: el de los bibliófilos, bibliómanos y el de los cazadores de libros raros, ediciones extrañas o bien, de los llamados incunables; es decir, libros únicos en su especie”. Art: “Yo, lector”, de Juan Pablo Picazo en El Regional de México. A http://www.elregional.com.mx/historial/abril05/180405/culturas03.htm

Read Full Post »

“ Aquesta monomanía, per altra part ben ignocent, de comprar els llibres ‘ a metres’ ( axò es, per omplir una extensió previament determinada de prestatges disponibles), ha estat constantment blasmada per bibliòfils de debò. Un amador inteligent y equilibrat sab sempre, per a cada exemplar que posseheix, donar rahó d’alguna particularitat que’l fa estimable als seus ulls; y fins vos dirà, en molts casos, les circumstancies en que va adquirirlo y quin goig o utilitat d’ordre espiritual n’ha conseguit obtenir y pensa obtenirne encara.No feya ni hauría pas pogut fer res d’axò ab els seus llibres aquell  cèlebre Mr. Boulard, notari parisench, que resulta ésser el més característich d’aquests bibliòmans acaparadors. El tal Boulard adquirí, durant molts anys, metre en mà segons diu En Nodier, o a carretades segons conten altres biògrafs, quantitats enormes de llibres, que’s feya portar a sa casa, o, per a parlar més exactament, a una de ses cases, ja que, essent ell propietari de diversos immobles, va anar expulsant, l’un darrera l’altre, els seus llogaters, al objecte de destinar els pisos vacants a ampliar la seva estrafalaria biblioteca. Quan va morir, a setanta anys fets( fou axò en 1825), resultà que tenía vuyt edificis de sis pisos plens de llibres; calculantse en uns 600.000 els volums que havúa arrivar a reunir.” 

 Frase en el Discurs Proemial, per Ramón Miquel y Planas, del llibre “ Els Cent Aforismes del Bibliòfil”, publicat per ell mateix, B, 1924.  

     “ La bibliofilia está estrechamente unida con el ars ligatoria. El bibliófilo es la persona exquisita que sobre todo adora la belleza y la forma. Tal y como nos dice el gran encuadernador Antolín Palomino Olalla en su Autobiografía el arte más nobilísimo es la encuadernación.”

Recensió del llibre: “ La encuadernación renacentista en la Biblioteca del Monasterio de El Escorial: introducción al estudio de la decoración exterior del libro en la España de FelipeII ” de José Luis Checa Cremades , Ed. Ollero&Ramos, M, 1998.

Read Full Post »

“ Comença per donar, en un sol dístich, la definició y origen de la única bibliofília veritablement tal, la que no pot ésser titllada de bibliomania ni es de témer que hi degeneri may, perque es aquella que atén per igual al fons y a la forma, al esperit y a la materia del llibre: ‘ Llibres: la fam de llegirvos, fa venir set de tenirvos’. Axí diu l’aforisme; y’s pot equiparar aquesta dita ab la d’En Silvestre de Sacy:’ Es pel amor a les lletres que cal ésser conduhit al amor dels llibres’; que’l ja abans esmentat Albert Cim va ferse seva sóts aquesta forma: ‘ No separèm l’amor als llibres del amor a les lletres’. La fòrmula nostra resulta més contundent; té quasi la força d’un precepte fisiològich: fam de llegir, set de possehir llibres… ¿ Y per què no? ¿ No parlèm de fam y de set, tractant del or y de les riqueses? ¿ No es declarada la benaventurança d’aquell que sofreix fam y set de justicia? Doncs també’s pot dir lo mateix respecte dels llibres, subordinant, com ho hem fet, la set de la possessió a la necessitat, al afany, al goig previ de la lectura.

Y’s pot ben creure que, segons estableix un altre dels Aforismes, ‘De bibliòmans poch n’hi ha tants com suposem els profans’, perque sempre, els que no participen d’una afició, solen caure en l’erro de creure maniàtichs tots aquells dels quals saben que la tenen, sense distingir de graus ni de varietats”.

Frase en el Discurs Proemial, per Ramón Miquel y Planas, del llibre “ Els Cent Aforismes del Bibliòfil”, publicat per ell mateix, B, 1924.  

  “ … la serie de anécdotas, ensayos y divagaciones de Fadiman gira alrededor de su afición a la lectura y de los hallazgos de una vida entera de leer. Todos los textos celebran, de una forma u otra, el hábito y el gusto de los libros, como objetos materiales y como parte central ( todavía lo son, o pueden serlo) de la existencia”.                                                                                                                                                 “ Que eso de la bibliofilia suene tan ajeno, y Fadiman tan rara, es culpa, desde luego, de nuestro modo de pensar. Entre nosotros no prospera el amor por los libros: casi siempre, y desde la escuela, se nos educa para detestarlos y ver su lectura, tan sólo, como una obligación; cuando mucho, como una forma de obtener conocimientos de aplicación inmediata, o una distracción momentánea, o una calificación o un título”.  Art.: “ Del amor por los libros” per Alberto Chimal en el seu blog albertochimal.blogspot.com ( en referència al llibre d’ Anne Fadiman: “ Ex Libris. Confessions of a Common Reader”, Ed. Farrar, Strauss& Giroux, 1998)www.lashistorias.com.mx/blog/?p=43

Read Full Post »

 Imatge sp9FotologLC4 de Flickr

“ ‘Llibre ben catalogat, prest entre mil es trobat’. Aqui’s pretén que’l bibliòfil tingui degudament catalogats tots els seus volums, lo qual fóra una pràctica ideal. Emperò, com que demanar axò potser sia masa, bastarà que’l bon amador de llibres, aquell que no’ls té sols per ornament o vanitat, sinó que’ls vol llegir, consultarlos, estudiarlos, treuren fruyt una y cent vegades y per tants anys com pugui viure, ordeni la seva llibreria en forma tal que pugui trobar còmodament qualsevol volum que se li ocorri necessitar. Tal es, per cert. La regla que dóna un bibliòfil rus, de nom Sobolstchikoff, citat en la obra del Albert Cim, que duu per títol ‘Le libre’. Diu aquell rus:’ Un llibre ha d’ésser colocat en una biblioteca – ja s’entén, particular –  de manera que no calgui may cercarlo, sinóúnicament pèndrel’”.

Read Full Post »

“ També hi ha en aquesta part dels CENT AFORISMES una prevenció que no pot oblidar may cap bibliòfil, ni cap persona curosa; y es: que no’s deuen escriure notes marginals en els llibres que’s llegexen, sobre tot si la qualitat del paper, com passa ab el paper japonès, ab el de Xina y ab tots els satinats, fa impossible que sien aquelles fàcilment esborrades. Jo crech, altrament, que ben poques vegades té l’home estudiós la precisió d’apostillar els seus llibres: es preferible, mil voltes, extreure les notes en fulla a part,

si es que no’s vol recórrer al procediment d’establir

fitxes o cèdules, al objecte d’ordenar aytals anotacions

en un calaix, que fins pot devenir calaxera, de forma

adequada. El nostre aforisme no diu directament axò,

sinó que subratlla la ironia d’aquest fet: ‘ Nicieses al

marge escriu, lector que’s té per molt viu’ “.

Frase en el Discurs Proemial, per Ramón Miquel y Planas, del llibre “ Els Cent Aforismes del Bibliòfil”, publicat per ell mateix, B, 1924.

                           Aforismes que aconsello llegir a tots els bibliòfils i

                           biblioaprenents com jo .  

Read Full Post »

“Els diccionaris poden ser també obres de bibliofília, o acostar-s’hi en algun aspecte. La tercera edició del Diccionari de la llengua catalana de Pere Labèrnia n’és un exemple. Les caplletres que inicien cada grup alfabètic són obra del dibuixant Apel·les Mestres.
Apel·les Mestres i Oñós (1854-1936) és un dels artistes modernistes (o premodernistes) que més es relacionà amb la bibliofília. Poeta, dramaturg i, sobretot, dibuixant, cuidava tots els detalls per tal de convertir un llibre en obra d’art: el material i qualitat del paper, el color, els marges, les filigranes, les caplletres… En aquest aspecte fou un autèntic innovador, a Catalunya. També va fer múltiples col·laboracions en la premsa del moment, p.e., fou l’autor de la capçalera de la revista satírica “L’Esquella de la Torratxa”.

En el blog Gazophylacium. http:/lexicografia.blogspot.com/2007/09/

dapelles.html.

Imatge: Liliana d’Apel.les Mestres

Read Full Post »