Frases sobre Bibliofília 53 En Montobbio Jover explica com podia haver estat el viatge de l’Acta fins arribar a Ciutadella d’acord amb les dades de què es disposa, en un relat que sembla extret d’un conte de les mil i una nits, en dir que “un home aficionat als llibres i els papers, un mallorquí de cognom Marimón que imaginam mercader i freqüentador dels ports d’orient té ocasió d’adquirir un lot de papers vells. I se’ls emporta per enriquir la seva col·lecció a sa casa de Mallorca. I quan mor, el seu fill Damià Marimon, que els hereta i que devia ser també aficionat als papers ja que examina un per un els col·leccionats per son pare, troba entre ells una estranya Acta Notarial datada a Constantinoble i relativa al setge de Ciutadella. I com que vol congraciar-se amb un noble menorquí, amic seu, Mossèn Joan Martí, Donzell, també aficionat als papers, li regala aquell rar document”. No és fins tres anys després, el 1623, que “el lliura als Magnífics Jurats de l’illa que li havien demanat”, i aquests al Governador i Capità General Joan de Castellví amb un escrit que per Montobbio “patentitza la bibliofília dels Jurats, el seu profund apreci per la documentació escrita i per la conservació dels llibres” i que fa que acabin demanant “que s’adoptin una sèrie, quasi exagerada, de mesures”. Diuen els Jurats que “han tingut a bé de demanar lo dit Acte originalment en el dit Joan Martí i juntament saber d’aquell de on lo havia hagut…”, i en dirigir-se al Governador sol·liciten que “sia servit manar que lo dit Acte originalment sia cosit en lo Llibre de Registres de Privilegis Reals que està en la cort de la sua Governació al peu de la present; i d’aquell juntament ab còpia de la present petició, esser-ne donada una o moltes còpies autèntiques fefaents a la Universitat perquè se puga cosir i insertar en lo Llibre Vermell de Reals Privilegis…”. Article: “ L’acta de Constantinoble” en el bloc Es poblat d’en Talaiòtic, extret de // redescobrint.blogspot.com/2007710/lacta-de-constantinoble.html
“ Hay, Sugiere Cyrill Connolly en La caída de Jonathan Edax y otras piezas breves, dos maneras de arruinarse el gusto por la literatura: la primera consiste en entregarse a la bibliofilia; la segunda, en dedicarse a la crítica literaria. Si ésta, viene a decir, es una tarea a tiempo completo pagada a tiempo parcial en la que el destino de libros ilegibles se rige junto al de libros no leídos, aquélla no es más que una forma degradada de filatelia en la que la lectura es reemplazada por un gesto que consiste en abrir y cerrar un libro para comprobar, con cierta náusea, que no se trata de una primera edición.
Que tales juicios provengan de un bibliófilo confeso considerado además como uno de los más importantes críticos literarios de este siglo da una idea de con quién estamos tratando…”. “ Es evidente el simbolismo de esas dos formas de pasión neurótica por los objetos: la preocupación enfermiza por el continente de volúmenes y platos anula el interés por su contenido. En el fondo, el bibliófilo sería al lector lo que el coleccionista de vajillas al gourmet”. “ La reflexión sobre las perversiones de la bibliofilia pasan del relato al artículo en ‘ Fiebre bibliófila’ o ‘ Los reductores de cabezas’, una sátira contra los excesos de algunas universidades que cuentan con archivos absurdamente exhaustivos sobre la obra de un escritor ( borradores, copias de papel carbón, galeradas, originales mecanografiados y cartas del director de su banco) pero no con la persona del autor, cuya presencia sólo serviría para deteriorar con su manipulación los valiosos manuscritos.”Art: “ Cyrill Connolly: la literatura contra los libros” de Javier Rodríguez Marcos a //cultural.abc.es/historico/semana-38/fijas/libros/escaparate_001.asp
