Bíblia Valenciana
Bonifaci Ferrer, 1478
“ El grup erudit i col.leccionista tingué un exemple insigne en Marià Aguiló, que a partir de l’any 1873 havia començat la publicació dels fascicles que componen el Cançoner de les obretes més divulgades en nostra llengua materna, compostos en caràcters gòtics i ornats amb gravats i vinyetes antics o d’inspiració antiga. Aquest exemple trobà imitadors en els component de la Societat Catalana de Bibliòfils i en els ‘tres companys bibliòfils’ que editaren el Recull de textes catalans antichs.
La Societat Catalana de Bibliòfils entre els anys 1906 i 1912 publicà vuit volums, tots consagrats a l’edició d’antics textos catalans, menys un que conté l’Elogi de la follia, d’Erasme, traduït al català per J. Pin i Soler, i un facsímil de la traducció catalana de la Visió delectable d’Alfonso de la Torre, impresa a Barcelona en 1484. La impressió d’aquests llibres anà a càrrec del taller d’Oliva de Vilanova.
Els editors del Recull de textes catalans antichs foren els ‘tres companys bibliòfils’ Lluís Fraudo de Saint Germain ( 1867-1957), Ignasi de Janer ( 1869-1919) i Ernest Moliné i Brasés ( 1868-1940), els quals signaven els pròlegs amb les seves inicials. Ignasi de Janer es retirà d’aquesta empresa abans d’acabar i for substituït per Ramon Miquel i Planas ( 1874-1950), que era més jove que els seus companys, però estava molt lligat amb els nostres elements tradicionals, especialment amb el grup que aleshores dominava a la Reial Acadèmia de Bones lletres. Entre 1906 i 1917 els ‘tres companys’ publicaren 18 fascicles, amb vinyetes i gravats antics o de gust arqueològic. Aquests volums s’imprimiren a la tipografia La Acadèmica, de Serra germans i Russell, que en aquell moment es trobava en el seu apogeu.
Aquestes dues sèries són veritables models de bona bibliofília. Cap dels volums o fascicles que les componen no és un obra per tapar, però tots són obres tipogràficament perfectes. Cal remarcar, primerament, la qualitat del paper de fil pur de la casa Guarro, verjurat en les edicions de la Societat i setinat en les del Recull. Després del temps transcorregut, aquest paper té la mateixa blancor de quan va sortir del molí. Un judici igualment favorable hem de fer dels tipus i de la composició tipogràfica. Els tipus, gòtics o romans, foren fosos expressament per a la Societat i els emprats en el Recull ho foren a despeses d’aquella. Els gòtics foren dibuixts per Eudald Canibell i Sangenís ( 1858-1928)”.
Article de Pere Bohigas, “ La bibliofília modernista” a Serra d’Or, nº 135 de desembre de 1970, pp. 60.
Furs del Rei en Jaume I, 1261
“ Un papel bello y duradero. La mayoría de las ediciones modernas se hacen sobre papeles de pastas mecánicas y químicas mezcladas, obtenidas especialmente de las coníferas, de la madera; algunos con papel fabricado con pastas elaboradas a base de trapos y desperdicios de algodón, asimismo. Mezclados. Sólo los papeles de china y japón y los de barba son, no obstante, los buenos y duraderos. Estos papeles, llamados también holandeses, son de un sonoro carteo, y dan al libro una presentación, un peso, una solidez irreprochable, como los mármoles al templo: los papeles de hilo, de los Molinos de Arches ( Vosgos) y de Saint-Omer, en Francia; de Val Gilder, de Amsterdam; los ingleses, muy encolados y de extremada blancura, los procedentes del Valle del Vire; en Normandía, donde hasta hace poco se mantenía una tradicional fabricación de papeles de tina y de molinos papeleros: los magníficos papeles nuestros, en fin, los procedentes de los molinos de Valencia y Cataluña, entre los que descuellan por sus valores internacionales los de Játiva y Toledo en la Edad Media, y los de Guarro en los pasados siglos, papeles estos últimos que en tan alto grado favorecieron al auge alcanzado por nuestros gloriosos impresores: los Ibarra, Benito, Monforte, etc.”.
LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del ibro antiguo, El Bibliófilo, M, 1947; pp. 11.