Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bibliofília’

Biblio Strahov Praga

 

Strahov ( Praga)

“ Tot parlant del llibre, però, ¿ no caldrà que ens preguntem què és, en realitat, un llibre?… ‘Un llibre que s’escriu, ha dit bellament Josep Enric Rodó, o és paper inútil, o és una ànima que teixeix amb la seva pròpia substància el seu capoll’. Un llibre és, doncs, quelcom de ben viu, quelcom que, per damunt de la seva materialitat fugissera, palpita en les nostres mans, mentre l’acariciem. Un llibre és ‘una ànima’-l’ànima de l’autor, i àdhuc diríem l’ànima del mateix lector, si sap comprendre’l i compenetrar-se amb ell- o, senzillament, no és res: ‘paper inútil’, com diu l’aticíssim escriptor de l’Amèrica espanyola.

Biblio Trinity College

 

Trinity College

‘El llibre amic, ha escrit un altre pensador – Joan Maria Guyau – és com un ull obert que ni la mateixa mort no el tanca, i en el qual se fa sempre visible, en un raig de llum, el pensament més pregon d’un ésser humà.’

Massa sovint s’oblida aquesta alta concepció del llibre. L’autor hauria de posar-hi sempre el millor d’ell mateix. Així, sense proposar-s’ho, ennoblirà el lector. I la bondat i la bellesa es fondrien en les pàgines del llibre.

biblioMexicoNacional

 

Nacional México

La influència del llibre, així concebut, és infinita. Els grans llibres han forjat els caràcters heroics i les ànimes exaltades pel més pur misticisme, i han contribuït, meravellosament, a la formació d’aquells pobles que han deixat un rastre inesborrable de llum en la Història. Amb raó ha dit el citat autor d’Ariel que, ‘per als esperits l’aptitud dels quals és l’acció, el llibre, cabal instrument d’autoritat i simpatia, és, encara més sovint que l’exemple real i que el model vivent, la força que desvetlla i dirigeix la voluntat’”.

RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 19-20.

Biblio Piccolomini Siena

 

Piccolimini ( Siena)

“ … el amor a los libros muchas veces sobrepasa el hábito de leerlos y se extiende a la contemplación y posesión de volúmenes. La bibliofilia, o el hábito de coleccionar libros, es un pasatiempo que tiene muchos ( y muy apasionados) adeptos. Estas personas disfrutan coleccionando libros más allá de su contenido, por el placer mismo que les produce el objeto. En tiempos como los actuales, donde el libro electrónico amenaza con terminar para siempre con el reinado del libro de papel, la pasión por coleccionar libros no ha menguado sino en todo lo contrario: hoy se empieza a percibir el objeto libro como algo especial, tal vez porque se sospecha que dentro de no mucho tiempo se trate de un bien escaso, de una antigüedad inestimable más allá de su valor sentimental.

Biblioteca Uffizi, Florència

 

Uffizi ( Firenze)

Es más: muchos bibliófilos no necesariamente leen todos los libros de su colección. Existe cierto placer en lograr reunir primeras ediciones, las obras completas de un autor en lengua original o en juntar volúmenes inéditos que pueden llegar a tener un alto valor de mercado. Pero, probablemente, lo que lleva a tantas personas a amar los libros no sea otra cosa que el amor a la lectura”.

            Article: “Libros de colección”,de Mariana a Blog de Libros.( http://www.blogdelibros.com )

The Grolier Club library, NY,USA

 

The Grolier Club Library (NY)

Read Full Post »

gramàtica mates 1

“No’ns sabèm estar de posar aquí aquesta petita digresió. Lo primer estamper que se coneix a Espanya es Johan Gherling, de Constanza, qui estampà a Barcelona en 1468 la discutida Gramàtica de Mates, qual reproducció publicà lo benemèrit Institut Català de les Arts del Llibre, ab un bell treball de D. Eudalt Canibell sobre la introducció de la imprempta.

gramàtica mates colofó

Colofó Gramàtica de Mates, posa M.cccc.lxviii (1468)

Ara bé: Lo primer estamper de París conegut ab lo nom de Ulrich Guerin, qui estampà en aquella ciutat en 1470, cridat per son amich La Pierre de la Sorbona, trobàm que son verdades nom, segons una làpida vella que li dedicà la matexa Sorbona, era lo de Ulrich Garninch, y que també era de Constanza. Als filòlechs d’avuy no’ls díu res aquesta similitut de nom que sols se diferencia per un cambi de la líquida n per la l  ?Nos podrían ajudar los alemanys Dr. Haebler y demés incunabulistes dihent-nos si en la Alemania d’aquell temps s’estilava lo que un indivíduu se pogués dir Ulrich Joan o Johan Ulrich, com avuy día dihèm Joseph María, o Pere Joan ? ¿ Podría en últim cas tractarse de dos germans ? Sabèm que l’Ulrich Guerin morí solter en 1510. Respecte a nostre Gherling es de suposar que tingué algún fill del meteix nom puix lo trobàm encara a França en 1520. Per altra part ¿ hi ha algún entès en coses de bibliografía qui s’haja pres la molestia d’investigar qui era l’impressor Joan Alemany de qui parla lo Dr. Haebler y demés tractadistes de Bibliografía ? Aquí com en totes parts, era molt natural l’ésser conegut un individuu, per lo lloch de sa procedencia, sobre tot no sabent-li lo cognòm. Si nostres polígrafs logressen que l’Estat los donés carta-blanca per investigar en los arxius notarials, no duptàm que tal vegada nos podrían aclarar aquesta incógnita, y podría donar-se lo cas de que aquest impresor de qui ne sabèm actualmente menys notícies, fos lo qui té més elements gràfichs que’l denuncían.

marca impressor gherling

Marca d’impressor de Gherling

No’ns hem proposat ab aquesta digresió emmaranyar la questió, sols nos mou l’afany de contribuir a desentrañar aquest misteri de la entrada de la Imprempta a Espanya, perque després d’haver volgut donar la rahó a Valencia per sa     estampació de les troves, suposant que s’estampessen en 1474, any del Certamen, cosa que no díu lo llibre, y veyent que Zaragoza ha demostrat documentalment que conexía la imprempta un o dos anys abans que Valencia, y com que no es natural que la Imprempta entrés a Espanya pels aires es de creure que entrà per lo Rosselló o per mar, y per lo tant creyèm que sols podía èsser Barcelona o Valencia la primera ciutat ahón provà d’establir-se la Imprempta.

Article “ De re bibliaria” de Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la Llibreria L’Arxiu de juliol de 1925.

Sinodal aguilafuente

Sinodal d’Aguilafuente (1472 ?)

Avui en dia la majoria d’experts consideren  que el primer incunable que es va imprimir a España és el Sinodal de Aguilafuente (Segovia), que va tenir lloc l’any 1472, però sense cap data escrita en  els seus 48 fulls impressos. 

La data de la Gramàtica de Mates és errònia segons la majoria d’ experts.

 

℘       ℘       ℘       ℘       ℘       ℘       ℘

 

 

“ Podríamos afirmar, en principio, que una edición de bibliofilia es aquella codiciada y objeto de deseo del bibliófilo. Entonces, tendríamos que dar cabida a un amplio abanico de opciones porque podemos decir, con un margen de error muy pequeño, que cualquier libro puede ser del interés de esta rara avis que se ha venido en llamar bibliófilo: desde ese volumen antiguo salvado de la destrucción, la desidia o el olvido a aquel que contiene la errata del poeta favorito pasando por las primeras ediciones de clásicos, o por los bien o magníficamente encuadernados, o por los dedicados por el autor… las elecciones son de una variedad infinita.

            En lo que sí estaremos de acuerdo casi todos es que el sueño de cualquier bibliófilo es tener lo que nadie más posee, el ejemplar raro o, mejor aún, el único. Esto puede ser desde las galeradas de la primera edición de la obra de más o menos renombre que nos hizo vibrar en el momento de su lectura, papeles manuscritos de puño y letra salidos de la mano del autor, un único ejemplar salvado del desastre    y lo que a la imaginación se le ocurra para que un volumen se convierta en único”.

               Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

Hibris revista

 

exbloguis biblioaprenent1

 

Read Full Post »

rosa vera 1

En tres punts podriem resumir les idees de Jaume Pla sobre el llibre de bibliòfil.

En primer lloc cal que tingui un text de qualitat amb un valor literari adient a l’obra que es pretén dur a terme. Un text d’aprenent pot malmetre l’obra d’un bon il·lustrador i una mala il·lustració pot desgraciar un text excepcional.

Aquest text, òbviament, s’ha d’imprimir i a l’hora de fer-ho cal pensar en quina lletra serà la més aconsellable. Cal pensar en la part tipogràfica.

Cada tipus de lletra té uns grafismes diferents i cada text expressa sentiments diversos. L’harmonia entre aquests tipus de lletres i el significat o l’època en què foren escrits els textos és fonamental a l’hora de pensar en un llibre de bibliòfil. Com també és fonamental la cura en la impressió.

Quan imprimim un text, els caràcters han d’estar en les millors condicions possibles, els perfils ben conservats i sense desgast, la pressió justa, la separació entre ratlla i ratlla perfecta, la distribució de les paraules uniforme. Cal també que el tintatge de tota la pàgina sigui regular i també la de tot el llibre.

rosa vera 2

El tercer aspecte  a tenir en compte és el de les illustracions. És molt important que l’artista sàpiga interpretar el text amb imaginació i fantasia i que no perdi de vista que el seu treball s’haurà de mirar a la mateixa distància que el text i no pas més lluny.

¡ Quants artistes són bons dibuixants, bons gravadors o bons pintors, però no saben integrar el seu art en un text literari ¡ les illustracions, doncs, han d’interpretar el text en íntima concordança amb el seu sentit i a la vegada s’han d’integrar amb el conjunt visual de la lletra impresa”.

 

“La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.

rosa vera 3

         

ℵ      ℵ       ℵ       ℵ       ℵ       ℵ       ℵ

     

“ Una cosa es el libro bien ilustrado por un pintor con originales y otra cosa son las ilustraciones fotomecánicas. El libro de bibliofilia tiene unas características especiales: la tipografía ha sido cuidada, el papel es especial y unos pintores han realizado obras especiales para ese tipo de libro, suelen ser litografías, grabados, aguafuertes o puntas secas, también añade valor si están firmadas a lápiz y numeradas.

            Cuando no se indique nada más que ilustración de… se está hablando de una reproducción fotomecánica, es decir, no es una litografía, ni un grabado, ni punta seca y ni un aguafuerte, que es realmente lo que le proporciona valor a esa ilustración. Por lo tanto, hay que cerciorarse de que en el libro se especifiquen las características de las ilustraciones porque si no pueden ser unas magníficas reproducciones fotomecánicas sobre un magnífico papel pero nada más.

            El problema que hay en España es que no se aprecia el libro y nos encontramos con gente que o por desconocimiento o por aprovechar este desconcierto arrancan las litografías para sacarlas al mercado. Desgraciadamente muchas veces valen más las litografías que el propio libro. Esta situación perjudica muy gravemente al coleccionismo del libro. Generalmente el coleccionista tiene un gusto estético exquisito y comprende que cada parte forma el libro. En España no se ha dado apenas importancia al libro, siempre ha sido un tema de unos pocos, si la gente sigue comprando litografías sueltas estarán fomentando esta picaresca que destruye el arte y la literatura, perjudicando nuestro Patrimonio. Hay libros bellísimos que corren un grave peligro si no se para este tipo de prácticas. Uno de estos libros es el Viaje a la Alcarria ilustrado con litografías originales a color de Redondela, estas obras aparecen en el mercado sueltas y enmarcadas para su venta”.

 Del Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.

Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos .

chillida

 

Read Full Post »

blaeu catalunya

 

Blaeu

“ Si bé el preu d’una publicació en el món bibliofílic sol estar subjecte – com en el cas de la major part d’altres bens – a les oscil.lacions de l’oferta i la demanda, hem vist que altre variables d’ordre material, intel.lectual, ideològic o, inclús, de tipus sentimental, tenen influència en la seva determinació.

En general, el bibliòfil té la convicció de que, en Qúestió de preus, qualsevol temps passat ha estat millor. Si bé aquesta afirmació podria no ser correcta per a altres classes de béns o mercaderies, en el cas de la bibliofília – fent excepció d’algunes situacions extraordinàries com guerres o el cas de la desamortització a Espanya – penso que és real. Hem vist, però, que aquest increment en pessetes constants, es inferior al que ‘visualment’ ens donen a entendre els augments assolits en pessetes corrents.

Al segle XIX, o inclús a principis del XX, s’oferien executòries de noblesa, incunables i atles per unes poques pessetes. Avui el seu cost és de milers d’euros. El nostre llibreter Antoni Palau va vendre, a principis del segle XX, per 100 pessetes els onze volums que formen l’atles de l’edició castellana del Blaeu. Avui aquests volums costen una fortuna.

Bello Sanjuan era molt crític amb els llibreters. En la seva obra que he esmentat abans posava de manifest que, als voltants de l’any 1949, alguns d’ells, havien guanyat més diners que Manolete… amb l’inconvenient, deia, que els preus ‘estraperlístics’ que aplicaven feia que els llibres fossin més assequibles per als ‘caprichosos adinerados’ que per als bibliòfils. Suposava que els llibreters demanaven als seus clients el triple o el quàdruple del preu que ells havien pagat, fent excepció d’aquelles publicacions que consideraven rares o curioses perquè, en aquest cas, si n’havien pagat 10 pessetes podien passar a demanar-ne 175 ´200… Els llibres de Pio Baroja, – de gran demanda en aquells moments – els llibreters en pagaven – segons l’estat de conservació i qualitat de l’enquadernació – entre 2 i 4 pessetes i els revenien entre 14 i 16 pessetes i, afegia: ‘ … mientras tanto D. Pío sin carbón para encender la estufa’.

Recordem que, quan això tenia lloc, el nostre país es trobava en una situació econòmica molt crítica; el Pla d’Estabilització encara no havia arribat… Va ser al fil dels anys seixanta quan l’economia espanyola inicia una evolució que va impulsar el creixement del mercat bibliofílic.

En el curs dels últims 30 anys, període del que disposo d’informacions pròpies, he verificat l’existència d’una progressiva tendència a l’alça, del preu dels llibres antics, atles, mapes gravats i altres documents d’interès bibliofílic. Cada vegada es més perceptible una disminució en l’oferta d’aquests tipus de publicacions, molt especialment de les més rellevants, i un augmment de la seva demanda la qual cosa haurà d’incidir en un gradual augment dels seus preus.

manual palau

Molts bibliòfils i llibreters utilitzen el Manual d’Antoni Palau per tenir una idea històrica de l’evolució dels preus dels llibres. Inclús, sovint, molts de nosaltres hem adoptat els nostres propis mòduls de conversió per actualitzar els preus que allí s’indiquen i comparar-los amb els actuals, força erosionats a causa de la inflació i les succesives devaluacions monetàries. També hem vist que els catàlegs que ens envien les llibreries antiquàries o de vell són útils per a actualitzar valors i veure, ocasionalment, discrepàncies de preus en un mateix llibre.

Tal com he comentat precedentment Internet és, al meu criteri, el mitjà que ofereix avui una més àmplia informació dels preus assolits en diferents subhastes així com, també, de les ofertes que efectuen al seu través un cada vegada més elevat nombre de llibreters.

 Unes frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006. 

revista de arte logopress 1 alberti duran

 

Alberti

 

“ Los preferidos por los coleccionistas son los aguafuertes originales, papel Japón imperial y enriquecidos con un dibujo original de un pintor importante. Los ejemplares más buscados son los grabados en madera o en metal punta seca.

            A lo largo de la historia se han ilustrado los mejores ejemplares de la literatura. Lope de Vega manifestaba que ‘ la poesía y la pintura son artes hermanas, haciendo de ellas y de sus protagonistas fuente de inspiración’. En uno de sus sonetos ‘ Que no es hombre quien no hace bien a nadie’ nombra a Marino ( Giovanni Battista) como gran pintor de los oídos y Rubens, gran poeta de los ojos.. De igual manera los pintores se han identificado con la literatura, como lo hizo Tiziano en los seis cuadros que componen la serie mitológica conocida como ‘poesías’ que tienen su inspiración en fuentes literarias ( Dánae y la lluvia de oro, Venus y Adonis, Perseo y Andrómeda, Diana y Acteón, etc.).

michelagniolo  sonetos revista de arte 2

Michelagniolo  Sonetos

La trayectoria del libro ilustrado ha sido más importante fuera que dentro de España, aparecen en el mercado con frecuencia magníficos ejemplares extranjeros, muchos franceses. Los libros ilustrados tienen un gran número de seguidores, sólo hay que observar las subastas en francia, Inglaterra, etc., con pujas millonarias. La tendencia en los últimos años del coleccionismo de libros en España va en aumento, cada vez hay más entendido y el mercado mueve un gran número de libros importantes, pero aún queda mucho camino por andar, estamos en la línea de salida”.

      Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.

Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.

revistadearte

 

Read Full Post »

“ Bibliofília.- Afecció als llibres, especialment la que consisteix a col.leccionar-ne o a publicar o a adquirir edicions dites de bibliòfil, més estimades com a monument tipogràfic que per llur contingut. Els bibliòfils col.leccionistes es poden interessar per diversos aspectes del llibre: antiguitat, raresa, determinats temes, procedència o lloc d’impressió, il.lustració, relligadura, etc. És pràctica generalment seguida en les edicions de bibliòfil que tots els elements constitutius del llibre siguin fets a mà: paper, composició tipogràfica, il.lustració, etc. La bibliofília ha estat practicada en totes les époques, especialment des dels humanistes italians, i els segles XVII i XVIII a Anglaterra, a França i a Alemanya; als Països Catalans destacà, en aquests períodes, l’obra de Pere Miquel Carbonell,

pere miquel carbonell

Antoni Agustí, Josep Jeroni de Besora, Josep Finestres i Gregori Maians i Siscar.

 

gregori maians de siscar

Maians

Des del final del segle XIX ha volgut ésser una manifestació d’artesania i art enfront del llibre industrial. Als Països Catalans, la moderna bibliofília arrenca de Marià Aguiló,

 

marià aguilo i fuster

 

editor de la Biblioteca Catalana, del Cançoner de les obretes en nostra llengua materna més divulgades ( 1873-1900), de caràcter arcaïtzant, que mantingueren les publicacions de la Societat Catalana de Bibliofília (1905-12), i del Recull de textos catalans antics, publicat (1906-17) pels Tres Companys Bibliòfils ( Lluis Faraudo, Erasme de Janer, Ernest Moliné).

 

recull textos catalans antichs

 

Ramon Miquel y Planas, creador de “Bibliofília”, incorporà la bibliofília al moviment modernista. L’art contemporani fou igualment incorporat amb les edicions de La Cometa, iniciades per Gustau Gili i Roig a partir del 1931. A València cal esmentar les edicions d’Acció Bibliogràfica Valenciana (1932-36), i  les de l’editorial  Castàlia els darrers anys. Després de la guerra de 1936-39, les limitacions de la producció editorial en català ocasionaren la publicació d’edicions de bibliòfil sovint aparents. En les principals edicions de bibliòfil han col.laborat, com a il.lustradors, E.C. Ricart, Ramon de Capmany, Salvador Dalí, Joan Miró, Pablo Picasso i Antoni Tàpies; com a relligador, Emili Brugalla, i com a impressors, els tallers de “L’Avenç”, de Joaquim Hor ta i d’Oliva de Vilanova, a Barcelona, de Bas,  a Igualada,  i de Joan Sallent a Sabadell.

           Pere Bohigas a Gran Enciclopèdia Catalana.

oliva impressor

 

            ℜ               ℜ              ℜ               ℜ               ℜ               

“ Debo hacer una pequeña confesión introductoria: comencé a leer seriamente a los veinte años, hace no mucho. Por supuesto, nunca es tarde para amigarse con los libros. Nunca. A lo que voy es a que me perdí de los clásicos ‘infantiles’ ( léase ‘Los viajes de Gulliver’, ‘ Los tres mosqueteros’, ‘ La cabaña del tío Tom’, etc). Si bien – repito- nunca es tarde para leer esas grandes obras, estoy en una etapa de aprehensión filosófica, sociológica e historiográfica; le doy mayor cabida a obras literarias muy importantes, y que no son precisamente para niños, como ‘El lobo estepario’, de Hermann Hesse, tal vez la mejor novela que haya leído en mi vida.

el lobo estepario Hesse

 

Estoy con ganas de hablar de un tema que en los últimos tiempos me ha empezado a rondar la cabeza: la bibliofilia. Según la RAE: ( de biblio- y de –filia).

  1. – f. Pasión por los libros, y especialmente por los raros y curiosos. Yo digo, para ser más o menos riguroso con el empleo de esta definición, que soy un bibliófilo en ciernes. Es decir, me apasionan los libros grandemente, y cada vez siento más la necesidad de comprar libros que pienso leer. Sin embargo, todavía me faltan unas cuotas de obsesión para ser un completo loco de los libros, o, mejor dicho, y usando un término que me gusta mucho y que comienza a pegárseme a la piel: un verdadero ratón de biblioteca. Es ahí donde me diferencio de los bibliómanos, que tan sólo adquieren obras con el mero objetivo de decorar sus bibliotecas – ya lo dijera Borges al hablar de sus obras-. Y cuanto más raros, mejor.

            (‘,,, especialmente por los raros y curiosos’: es cierto; ando buscando cierto libro de esas características, ¡Los eruditos a la Violeta’, de José Cadalso

 

los eruditos a la violeta

 

( o Joseph Vázquez), uno de los literatos españoles más influyentes del siglo XVIII. Esta obra, cumbre en su carrera, es un ‘tratado’ irónico sobre los que’quieren saber mucho estudiando muy poco’, es decir, los eruditos a la Violeta, o ‘eruditos superficiales’.)

              Un biliófilo compra libros donde sea, con tal de aumentar su caudal de lecturas”.

 Article “Bibliofilia” en el vlok: Los 101 camellos.

Http://unsabiodesierto.blogspot.com/2008/12/bibliofilia.html .

Read Full Post »

rahola

“ Estimar el llibre no vol pas dir, doncs, que tinguem de sacrificar-nos per a adquirir-lo, col.locar-lo després en una lleixa, tancar la llibreria amb pany i clau i augmentar el catàleg amb una papereta, o morir de desesperació, si la dissort ens desposseeix de la nostra biblioteca; sinó que hem de tenir-lo per company en les nostres penes i en les nostres alegries, i, llegir-lo, i rellegir-lo, i meditar-lo, si conté consells discrets, sàvies ensenyances o encisadores belleses d’estil.

Llibre únic, en aquest sentit, és el Quijote, el contingut del qual apar que es renovelli constanment: de tal manera que, per més que el llegim, mai no l’esgotarem, car sempre ens dirà coses noves, profundes i originals. I, en dir això, ja compendreu que no em refereixo a aquelles coses que s’han entossudit a veure-hi alguns, més aviat cervantòmans que cervantòfils,- dels quals ens parlava l’erudit cervantista Joan Givanel, ara fa un any, a l’Ateneu de Girona-, en les quals ni remotament va pensar l’excels autor d’aquell llibre immortal”.

 RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 17-18.

 

ivorypress3

“ Las ediciones de bibliófilo son una tentación para cualquier espíritu sensible y a ellas sucumben reputados profesionales de otros campos del saber que, en algún momento concreto de sus vidas, descubren el irresistible encanto de estas obras.

            Este es el caso de la televisiva doctora Elena Ochoa que, tras abandonar su puesto de titular de Psicopatología en la Universidad Complutense de Madrid y en el cénit de su carrera y de su vida, descubre lo que se puede hacer con este tipo de libros. Su editorial , Yvory Press , con sede en Londres, se centra en la producción de lo que la misma Elena Ochoa denomina ‘libro-escultura’.

ivorypres         ivorypress 2

El primero de ellos ( con una tirada de 200 ejemplares) se titula Reflections y es del artista vasco recientemente fallecido Eduardo Chillida. Se compone de un pesado bloque de más de treinta y dos kilos de peso, similar al granito, que guarda una carpeta con 11 facsímiles ( dibujos) del artista, un ensayo original de los escritores John Berger y Carlos Fuentes y el facsímil de un cuaderno personal encontrado en un rincón del estudio del artista por la mujer de éste antes de la muerte del escultor vasco. El proyecto es muy ambicioso y, en la actualidad, tras concluir la obra de Richard Long titulada Caminando y durmiendo, trabaja en otra del artista inglés Francis Bacon ( la cual va a llevar por nombre Detritus).

 

detritus,  bacon

 

En este caso estamos hablando de ejemplares importantes con un elevado precio en el mercado, pero no todo es así. De hecho, se pueden encontrar algunos títulos muy interesantes bastante asequibles para cualquier bolsillo”.

            Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

Read Full Post »

“ Edicions de bibliòfil.

            Ja he dit abans que al segle XIX sorgeix un tipus de bibliofília de concepció més moderna basada en llibres de reconeguts autors, de curosa edició, que incorporen elements i materials d’alta qualitat. Alguns autors han arribat a significar que aquestes obres són ‘ fabricades’ expressament per als amants del llibre. Josep Porter comentava que li havien arribat notícies de que als estats Units, a finals dels anys 40 del segle passat, ja es feien edicions de bibliòfil inclús de novel.les policíaques…

50 llibres catalans Porter

               La importància de l’interès per la bibliofília al llarg del temps ha possibilitat l’establiment d’un bon nombre d’associacions de bibliòfils en les que, entre altres finalitats, hi figura l’edició de llibres de bibliofília que solen tenir com a destí principal o únic, els seus socis.

               L’any 1866 es va constituir a Espanya la Sociedad de Bibliófilos Españoles

sociedad bibliófilos españoles1

Sociedad de Bibliófilos Españoles

 

que, en les seves tres èpoques, va publicar 82 diferents volums. Quelcom més tard, ho va fer la Sociedad de Bibliófilos Andaluces que, amb tiratges de 500 exemplars, va publicar uns 40 volums. La Societat Catalana de Bibliòfils en el seu període existencial d’uns nou anys ( 1903/1912 c.) va editar 8 obres força apreciades. Actualment, l’Associació de Bibliòfils de Barcelona ( ABB),

asociación bibliófilos barcelona 1

 edita amb regularitat llibres de bibliofília d’autors i temes significatius els quals, la major part de vegades, s’il.lustren amb gravats de reconeguts artistes. Sense comptar l’edició d’un gran nombre de publicacions considerades com a complementàries – la majoria d’una gran qualitat tant des del punt de vista del contingut com del continent – l’ABB ja s’ha superat la trentena de publicacions d’alt nivell bibliofílic. El tiratge d’aquestes edicions sol estar situat entre els 100 i 250 exemplars.

               Al pertànyer moltes d’aquestes obres a edicions de qualitat estampades en un nombre limitat d’exemplars, habitualment són objecte de valoracions de consideració.”

                Unes frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006. Potser en posaré més perquè va ser molt interessant.

associacio bibliòfils barcelona1

 

               §               §               §               §               §               §      

        

               “ Las estanterías de mi casa, de repente, me parecen como nichos de cementerio. Inútiles llenas de pasado.

            Hay libros muertos que jamás conocí, otros con los que pasé un buen rato y otros que se portaron como mis peores amantes – tan escasas como mis lecturas – y me dejaron frío.

            Como yacen ellos ahora.

            Pienso comerme mis próximos libros. Iré leyendo cada página y al terminarla la ingeriré sin miramientos. Me daré un atracón de metáforas, pleonasmos y celulosa al mismo tiempo.

Esto constituirá un acto de bibliofilia y bibliofagia. Seré como una mantis religiosa y haré de cada acto de lectura una catarsis que conjugue mis dos grandes placeres: el gastronómico y el otro, que ahora no recuerdo.

            Hoja va, hoja viene, se irán cansando mis ojos y mi estómago a partes iguales, y con el tiempo y debido entrenamiento, os podré hablar sobre qué libro leer de primer plato y cual dejar para postre. Podré entender la pesadez, la única, de Mario Benedetti al ser editado por Alfaguara, que siempre utiliza hojas de mayor gramaje y demasiada cola en sus lomos, y degustar, como entrante de un suculento banquete, las finas hojas de algún salmo, sacado del misal de mi comunión, con el ligero adobo de polvo que ha matizado su sabor, en un sordo trabajo que ha durado justo treinta años para llegar al punto idóneo en paladar.

            Entraré en una librería como quien entra en el Carrefour, y en esa encrucijada, mis jugos gástricos rezumarán cuando pase por la sección de repostería, la de cuentos desplegables, que se abrirán ante mí como tartas de tres pisos.

            Se me ocurre que podré identificar al final de mi aprendizaje el hardware con el software, es decir, el libro con su contenido. Por ejemplo, la edición de Robinson Crusoe en pasta dura será como el marisco, todo cáscara, así que chuparé sus hojas con fruición intentando extraer de ellas todo el sabor del mar”.

 

            Article: “Bibliofagia y Bibliofilia”, en el vlok http://bizarrosininterrupcion.blogspot.com/2008/04/las-estanteras-de-mi-casa-de-repente-me.html.

pasta mariscos robinson crusoe

Read Full Post »

exlibris a1

               “Qué més exquisit, què més artesanal, què més íntim i civilitzat que l’ex – libris, aquelles marques de biblioteca que des de l’època medieval, per bé que de maneres diverses, han servit per a identificar el titular o el propietari d’un llibre ¡.

exlibria a2

               Quan l’ex – libris és cotitzat com els segells o els timbres filatèlics, descontextualitzant-lo del seu marc I de la seva propia finalitat, mostrant unes quatre-cent peces i un documentat catàleg sobre l’ex – libris i els ex – libristes, perquè tant uns com els altres formen part de la historia de làrt del nostre país.

exlibrisa3

               De sempre, els nostres ex – libris, com els de tot Europa, han recollit part de la personalitat dels seus titulars. Ultra les referències heràldiques, genealògiques o de referencia nominal, s’ha reflectit quelcom de la manera de ser del seu propietari.

exlibris a 4

               D’ençà la fi de segle, s’inicia un renovellament d’aquesta forma d’art que, entre nosaltres, aportà importants valors creatives. Tant els autors de les comandes com els creadors artístics dels ex – libris eren gent que fruïen de les arts i estimaven els llibres, volien recrear els seus ulls amb imatges agradables i enriquir els volums amb aquest additament artístic que, de mica en mica, ha anat adquirint i s’ha transformat en una manera de fer art, aliada fonamentalment a les tècniques més pures del gravat.

                “L’ex – librisme reconsiderat”, per Daniel Giralt Miracle, a Ex – Libristes Catalans, Catàleg Exposició a l’Antic Hospital de la Sta. Creu, Barcelona, 1980, p.3-4.

exlibris a 5

Exlibris, tots, a la Biblioteca de Catalunya

 

guardes miquel y planas

Guardes del llibre Bibliofília de Ramon Miquel y Planas

 

               “ Guardas en papel, jaspeado, lomos fatigados, impresos en vitela, libros intonsos, ex libris y exdonos de personajes desaparecidos se citan cada noviembre en la Plaza Nueva. Por allí vagan los bibliófilos de toda estirpe, los vivos y los muertos, los que buscan con obsesión los libros raros para su biblioteca in progress con los que quedan minúsculas huellas de sus biografías, como papeles olvidados o cabellos o recuerdos en ejemplares que fueron suyos.

              Hay un soliloquio de bibliólatras – porque esta fiebre libresca puede considerarse una religión – que plantan su altar a santa Wiborada,

 

santa wiborada1

mártir salvadora de bibliotecas, a la que se encomiendan para encontrar primeras ediciones, libros raros o intonsos de páginas aún por desvirgar.. Hay también en las casetas de esta Feria del Libro Antiguo y de Ocasión libros usados, baratos y con mil historias entre sus páginas. Y adivinamos los lectores que hay detrás de estos volúmenes, imaginamos cómo eran por las frases subrayadas, por la doblez de la página en la que interrumpieron su lectura e incluso algunos detalles de gusto como el secreto de sus exlibris y hasta el día y por qué lo compraron.

               Lo más terrible es ver los ejemplares dispersos de las bibliotecas devastadas, los libros de alguien que con cuidado formó su biblioteca para que al morir los despreocupados descendientes los vendieran en almoneda. Esos lectores difuntos sufren recorriendo las casetas de la Feria y los plúteos en los que se exhiben los tesoros que con tanto mimo compraron, cuidaron y leyeron”.

                 Article de María Luz Morales sobre una conferència de Gaziel, en el diari El Sol del 26 de gener de 1930.

exbloguis biblioaprenent1

 

Read Full Post »

 

         

56 fira llibre

 

“ El llibre de fons, el que ja porta anys al damunt, és l’únic que, en certa manera, se salva de l’exigència dels continguts que ‘desvaloritzen’ tants cops els llibres acabats de sortir, els que anomenem “novetats”. La majoria de novetats, com és sabut, són efímeres: de la quantitat de llibres publicats al cap de l’any, se’n salven només una part en successives edicions i tenen una vida més llarga que la de la instantània presència a l’aparador, i una part encara més petita aconsegueix vèncer el temps i ser considerats clàssics. Però qualsevol llibre, rescatat pel llibreter en el seu fons, té un valor afegit més enllà de la bondat del seu contingut: totes les llibreries celebren la salvació física del llibre que ha vençut tots els enemics que dèiem abans, des del foc al desinterès dels humans i el pas del temps i de les modes. Un llibre de fons té el contingut que té i a més el valor afegit de ser un testimoni del passat, des les característiques de la impressió fins a la mirada distant que pot convertir un text de contingut anodí en un testimoni de les manies, els prejudicis i els aires del seu temps. En les llibreries d’ocasió, en els vells llibres, allò que importa a més del contingut, és la consideració del llibre com a obra d’art o d’artesans. Són obres d’artesania, a les quals el temps ha afegit un valor testimonial, com una eina intel·lectual del passat.

 

          El professor José María Valverde deia que reconeixia la vocació pels llibres, dels escriptors i dels lectors, per l’atracció que sentien per l’olor, ell en deia perfum, dels llibres, que podia ser el perfum de la vellor o el perfum de les pàgines acabades de sortir de la impremta”.

 

           Emili Teixidor,en el Pregó de la 56ª Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

emili teixidor

 

 

       ζ               ζ              ζ               ζ               ζ               ζ

 

          “ El futuro de la Bibliofilia: Obviamente podría resultar pedante cualquier intento por predecir el futuro, pero quizá la marcha de los acontecimientos y la velocidad de los cambios tecnológicos, nos haga más audaces a la hora de escudriñar el futuro de la bibliofilia, tanto de libros nuevos como viejos. Así pues, en momentos en los que la electrónica acerca a nuestros hogares el videotexto, el videolibro y otras novedades por llegar, es cuando mayor número de tiradas alcanzan algunas editoriales, mayor número de socios cuentan algunos- clubes de libros y mayor esfuerzo se hace por abarcar todas las edades y niveles de lectura, desde las fantásticas historias dibujadas para niños y mayores, hasta la divulgación cultural a través de los fascículos coleccionables semanales. En este campo existe de todo publicado. Desde las más completas historias del Arte, del Cine o de las Guerras, hasta manuales para conservar el automóvil, la casa, el hogar, etc.

            En resumen, el amor por los libros que le llevará a la bibliofilia, no sólo le resultará un hobby fascinante, sino práctico en lo que se refiere a libros de consulta, estudios, etc. Decorativo, porque difícilmente habrá algún elemento del hogar más bello, que las estanterías de una biblioteca llena de volúmenes bien encuadernados. Rentable, porque los libros, al igual que otros valores, pero sin grandes inversiones, se revalorizan con el tiempo, más si en nuestras ‘cacerías’ por las librerías de ocasión nos hemos topado con alguna maravilla, o poco a poco hemos reunido una importante colección temática. Aunque quizá el aspecto más importante sea el caudal de conocimientos, el enriquecimiento de nuestra cultura en todas sus variantes: práctica, imaginativa, formativa, etc., y en definitiva, que más podemos decirle, si ya al estar leyendo este libro es usted un poco bibliófilo”.

           Del vlok Hobbies y Aficciones, escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.

http://hobbiesyaficciones.blogspot.com/2009_05_01_archive.html

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

càtedra Màrius Torres

 

“ I parlem del que és matèria bibliofílica per excel·lència, el llibre. Distingim primer el llibre antic i el llibre modern, perquè, encara que en l’art d’imprimir les innovacions no han afectat mai fonamentalment el llibre, els principis que inspiren el llibre vell i els que inspiren el llibre modern de bibliòfil són del tot diferents.

Potser l’impressor antic no es preocupava més que de fer obra ben feta. El modern, a més a més de voler fer obra ben feta, vol fer obra d’art, i, com tot l’art modern, ha volgut cercar solucions noves. Compareu els exemplars sortits de les velles premses amb els llibres il·lustrats moderns, fets amb gran suma de pretensions i veureu la diferència. La voga actual del llibre de luxe ha provocat una allau d’edicions per a tots els gustos. En les edicions il·lustrades és allà on s’ha vessat més fantasia. Sembla iniciar-se un retorn a la tipografia pura i, quant a les obres il·lustrades, una major exigència, fins a reputar antitipogràfics determinats procediments d’il·lustració”.

Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.

 

margarita 1

Breviari de Margarita d’Angulema

“ Desde los tiempos rudos, ideológicamente semibárbaros, del siglo XVI nos muestra la Historia, especialmente en Francia, destacados ejemplos de mujeres bibliófilas, amigas de los libros, enamoradas de su bella presencia, aficionadas a su refinamiento y a su posesión. La palabra de ‘Gaziel’ las evoca con precisión y delicadeza de bellas miniaturas. Es Margarita de Angulema, hermana de Francisco I, la ‘ Margarita de las margaritas’, que puso en el ambiente hosco de su hora un anhelo de suavidad y de cultura; es Diana de Poitiers,

diana poitiers

que reunió en torno suyo una sociedad exquisita y floreciente; Catalina de Médicis,

catalina de medicis

en cuya biblioteca se contaban más de 4.000 volúmenes; María Estuardo, Reina de Escocia;

 

breviario maria estuardoBreviari Maria Estuardo

Delfina de Francia, mujer seductora de patético destino, precoz latinista y apasionada bibliófila. Y luego, en el XVII, Ana de Austria, la princesa española esposa de Luis XIII de francia, la Reina del Collar y de los herretes famosos,

ana de austria

en cuya biblioteca se reunían las joyas más maravillosas… Y otra española, María Teresa, fugaz esposa del Rey Sol,

maria teresa de austria

y Luisa Isabel de Orleans – mademoiselle de Montpensier- y la esposa de Luis XV,

luisa isabel de orleans

a quien la sociedad de Versalles parecía tan espantosa, que de no haber sido por sus libros no hubiera podido soportarla y que tenía instalada una pequeña imprenta en sus habitaciones. La noble madame de Irammont, la interesante princesa de Lamballe, figuran entre las más ilustres bibliófilas de Francia. Por sobre todas destaca madame de Pompadour,

madame pompadour

 cuya biblioteca incluía más de 4.000 títulos, entre los que se encontraban desde obras de teología a las de la más leve y banal literatura; madame de Pompadour, criatura de belleza y de amor, que no halló contradicción entre la feminidad más exquisita, sugestiva y… peligrosa y el cultivo de las artes y la pasión de las letras”.

 

Article de María Luz Morales sobre una conferència de Gaziel, en el diari El Sol del 26 de gener de 1930.

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »