“ Bibliofília.- Afecció als llibres, especialment la que consisteix a col.leccionar-ne o a publicar o a adquirir edicions dites de bibliòfil, més estimades com a monument tipogràfic que per llur contingut. Els bibliòfils col.leccionistes es poden interessar per diversos aspectes del llibre: antiguitat, raresa, determinats temes, procedència o lloc d’impressió, il.lustració, relligadura, etc. És pràctica generalment seguida en les edicions de bibliòfil que tots els elements constitutius del llibre siguin fets a mà: paper, composició tipogràfica, il.lustració, etc. La bibliofília ha estat practicada en totes les époques, especialment des dels humanistes italians, i els segles XVII i XVIII a Anglaterra, a França i a Alemanya; als Països Catalans destacà, en aquests períodes, l’obra de Pere Miquel Carbonell,
Antoni Agustí, Josep Jeroni de Besora, Josep Finestres i Gregori Maians i Siscar.
Maians
Des del final del segle XIX ha volgut ésser una manifestació d’artesania i art enfront del llibre industrial. Als Països Catalans, la moderna bibliofília arrenca de Marià Aguiló,
editor de la Biblioteca Catalana, del Cançoner de les obretes en nostra llengua materna més divulgades ( 1873-1900), de caràcter arcaïtzant, que mantingueren les publicacions de la Societat Catalana de Bibliofília (1905-12), i del Recull de textos catalans antics, publicat (1906-17) pels Tres Companys Bibliòfils ( Lluis Faraudo, Erasme de Janer, Ernest Moliné).
Ramon Miquel y Planas, creador de “Bibliofília”, incorporà la bibliofília al moviment modernista. L’art contemporani fou igualment incorporat amb les edicions de La Cometa, iniciades per Gustau Gili i Roig a partir del 1931. A València cal esmentar les edicions d’Acció Bibliogràfica Valenciana (1932-36), i les de l’editorial Castàlia els darrers anys. Després de la guerra de 1936-39, les limitacions de la producció editorial en català ocasionaren la publicació d’edicions de bibliòfil sovint aparents. En les principals edicions de bibliòfil han col.laborat, com a il.lustradors, E.C. Ricart, Ramon de Capmany, Salvador Dalí, Joan Miró, Pablo Picasso i Antoni Tàpies; com a relligador, Emili Brugalla, i com a impressors, els tallers de “L’Avenç”, de Joaquim Hor ta i d’Oliva de Vilanova, a Barcelona, de Bas, a Igualada, i de Joan Sallent a Sabadell.
Pere Bohigas a Gran Enciclopèdia Catalana.
ℜ ℜ ℜ ℜ ℜ
“ Debo hacer una pequeña confesión introductoria: comencé a leer seriamente a los veinte años, hace no mucho. Por supuesto, nunca es tarde para amigarse con los libros. Nunca. A lo que voy es a que me perdí de los clásicos ‘infantiles’ ( léase ‘Los viajes de Gulliver’, ‘ Los tres mosqueteros’, ‘ La cabaña del tío Tom’, etc). Si bien – repito- nunca es tarde para leer esas grandes obras, estoy en una etapa de aprehensión filosófica, sociológica e historiográfica; le doy mayor cabida a obras literarias muy importantes, y que no son precisamente para niños, como ‘El lobo estepario’, de Hermann Hesse, tal vez la mejor novela que haya leído en mi vida.
Estoy con ganas de hablar de un tema que en los últimos tiempos me ha empezado a rondar la cabeza: la bibliofilia. Según la RAE: ( de biblio- y de –filia).
- – f. Pasión por los libros, y especialmente por los raros y curiosos. Yo digo, para ser más o menos riguroso con el empleo de esta definición, que soy un bibliófilo en ciernes. Es decir, me apasionan los libros grandemente, y cada vez siento más la necesidad de comprar libros que pienso leer. Sin embargo, todavía me faltan unas cuotas de obsesión para ser un completo loco de los libros, o, mejor dicho, y usando un término que me gusta mucho y que comienza a pegárseme a la piel: un verdadero ratón de biblioteca. Es ahí donde me diferencio de los bibliómanos, que tan sólo adquieren obras con el mero objetivo de decorar sus bibliotecas – ya lo dijera Borges al hablar de sus obras-. Y cuanto más raros, mejor.
(‘,,, especialmente por los raros y curiosos’: es cierto; ando buscando cierto libro de esas características, ¡Los eruditos a la Violeta’, de José Cadalso
( o Joseph Vázquez), uno de los literatos españoles más influyentes del siglo XVIII. Esta obra, cumbre en su carrera, es un ‘tratado’ irónico sobre los que’quieren saber mucho estudiando muy poco’, es decir, los eruditos a la Violeta, o ‘eruditos superficiales’.)
Un biliófilo compra libros donde sea, con tal de aumentar su caudal de lecturas”.
Article “Bibliofilia” en el vlok: Los 101 camellos.
Http://unsabiodesierto.blogspot.com/2008/12/bibliofilia.html .