Biblioaprenent

“ Edicions de bibliòfil.

            Ja he dit abans que al segle XIX sorgeix un tipus de bibliofília de concepció més moderna basada en llibres de reconeguts autors, de curosa edició, que incorporen elements i materials d’alta qualitat. Alguns autors han arribat a significar que aquestes obres són ‘ fabricades’ expressament per als amants del llibre. Josep Porter comentava que li havien arribat notícies de que als estats Units, a finals dels anys 40 del segle passat, ja es feien edicions de bibliòfil inclús de novel.les policíaques…

               La importància de l’interès per la bibliofília al llarg del temps ha possibilitat l’establiment d’un bon nombre d’associacions de bibliòfils en les que, entre altres finalitats, hi figura l’edició de llibres de bibliofília que solen tenir com a destí principal o únic, els seus socis.

               L’any 1866 es va constituir a Espanya la Sociedad de Bibliófilos Españoles

Sociedad de Bibliófilos Españoles

que, en les seves tres èpoques, va publicar 82 diferents volums. Quelcom més tard, ho va fer la Sociedad de Bibliófilos Andaluces que, amb tiratges de 500 exemplars, va publicar uns 40 volums. La Societat Catalana de Bibliòfils en el seu període existencial d’uns nou anys ( 1903/1912 c.) va editar 8 obres força apreciades. Actualment, l’Associació de Bibliòfils de Barcelona ( ABB),

 edita amb regularitat llibres de bibliofília d’autors i temes significatius els quals, la major part de vegades, s’il.lustren amb gravats de reconeguts artistes. Sense comptar l’edició d’un gran nombre de publicacions considerades com a complementàries – la majoria d’una gran qualitat tant des del punt de vista del contingut com del continent – l’ABB ja s’ha superat la trentena de publicacions d’alt nivell bibliofílic. El tiratge d’aquestes edicions sol estar situat entre els 100 i 250 exemplars.

               Al pertànyer moltes d’aquestes obres a edicions de qualitat estampades en un nombre limitat d’exemplars, habitualment són objecte de valoracions de consideració.”

                Unes frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006. Potser en posaré més perquè va ser molt interessant.

               §               §               §               §               §               §      

               “ Las estanterías de mi casa, de repente, me parecen como nichos de cementerio. Inútiles llenas de pasado.

            Hay libros muertos que jamás conocí, otros con los que pasé un buen rato y otros que se portaron como mis peores amantes – tan escasas como mis lecturas – y me dejaron frío.

            Como yacen ellos ahora.

            Pienso comerme mis próximos libros. Iré leyendo cada página y al terminarla la ingeriré sin miramientos. Me daré un atracón de metáforas, pleonasmos y celulosa al mismo tiempo.

Esto constituirá un acto de bibliofilia y bibliofagia. Seré como una mantis religiosa y haré de cada acto de lectura una catarsis que conjugue mis dos grandes placeres: el gastronómico y el otro, que ahora no recuerdo.

            Hoja va, hoja viene, se irán cansando mis ojos y mi estómago a partes iguales, y con el tiempo y debido entrenamiento, os podré hablar sobre qué libro leer de primer plato y cual dejar para postre. Podré entender la pesadez, la única, de Mario Benedetti al ser editado por Alfaguara, que siempre utiliza hojas de mayor gramaje y demasiada cola en sus lomos, y degustar, como entrante de un suculento banquete, las finas hojas de algún salmo, sacado del misal de mi comunión, con el ligero adobo de polvo que ha matizado su sabor, en un sordo trabajo que ha durado justo treinta años para llegar al punto idóneo en paladar.

            Entraré en una librería como quien entra en el Carrefour, y en esa encrucijada, mis jugos gástricos rezumarán cuando pase por la sección de repostería, la de cuentos desplegables, que se abrirán ante mí como tartas de tres pisos.

            Se me ocurre que podré identificar al final de mi aprendizaje el hardware con el software, es decir, el libro con su contenido. Por ejemplo, la edición de Robinson Crusoe en pasta dura será como el marisco, todo cáscara, así que chuparé sus hojas con fruición intentando extraer de ellas todo el sabor del mar”.

            Article: “Bibliofagia y Bibliofilia”, en el vlok http://bizarrosininterrupcion.blogspot.com/2008/04/las-estanteras-de-mi-casa-de-repente-me.html.