Blaeu
“ Si bé el preu d’una publicació en el món bibliofílic sol estar subjecte – com en el cas de la major part d’altres bens – a les oscil.lacions de l’oferta i la demanda, hem vist que altre variables d’ordre material, intel.lectual, ideològic o, inclús, de tipus sentimental, tenen influència en la seva determinació.
En general, el bibliòfil té la convicció de que, en Qúestió de preus, qualsevol temps passat ha estat millor. Si bé aquesta afirmació podria no ser correcta per a altres classes de béns o mercaderies, en el cas de la bibliofília – fent excepció d’algunes situacions extraordinàries com guerres o el cas de la desamortització a Espanya – penso que és real. Hem vist, però, que aquest increment en pessetes constants, es inferior al que ‘visualment’ ens donen a entendre els augments assolits en pessetes corrents.
Al segle XIX, o inclús a principis del XX, s’oferien executòries de noblesa, incunables i atles per unes poques pessetes. Avui el seu cost és de milers d’euros. El nostre llibreter Antoni Palau va vendre, a principis del segle XX, per 100 pessetes els onze volums que formen l’atles de l’edició castellana del Blaeu. Avui aquests volums costen una fortuna.
Bello Sanjuan era molt crític amb els llibreters. En la seva obra que he esmentat abans posava de manifest que, als voltants de l’any 1949, alguns d’ells, havien guanyat més diners que Manolete… amb l’inconvenient, deia, que els preus ‘estraperlístics’ que aplicaven feia que els llibres fossin més assequibles per als ‘caprichosos adinerados’ que per als bibliòfils. Suposava que els llibreters demanaven als seus clients el triple o el quàdruple del preu que ells havien pagat, fent excepció d’aquelles publicacions que consideraven rares o curioses perquè, en aquest cas, si n’havien pagat 10 pessetes podien passar a demanar-ne 175 ´200… Els llibres de Pio Baroja, – de gran demanda en aquells moments – els llibreters en pagaven – segons l’estat de conservació i qualitat de l’enquadernació – entre 2 i 4 pessetes i els revenien entre 14 i 16 pessetes i, afegia: ‘ … mientras tanto D. Pío sin carbón para encender la estufa’.
Recordem que, quan això tenia lloc, el nostre país es trobava en una situació econòmica molt crítica; el Pla d’Estabilització encara no havia arribat… Va ser al fil dels anys seixanta quan l’economia espanyola inicia una evolució que va impulsar el creixement del mercat bibliofílic.
En el curs dels últims 30 anys, període del que disposo d’informacions pròpies, he verificat l’existència d’una progressiva tendència a l’alça, del preu dels llibres antics, atles, mapes gravats i altres documents d’interès bibliofílic. Cada vegada es més perceptible una disminució en l’oferta d’aquests tipus de publicacions, molt especialment de les més rellevants, i un augmment de la seva demanda la qual cosa haurà d’incidir en un gradual augment dels seus preus.
Molts bibliòfils i llibreters utilitzen el Manual d’Antoni Palau per tenir una idea històrica de l’evolució dels preus dels llibres. Inclús, sovint, molts de nosaltres hem adoptat els nostres propis mòduls de conversió per actualitzar els preus que allí s’indiquen i comparar-los amb els actuals, força erosionats a causa de la inflació i les succesives devaluacions monetàries. També hem vist que els catàlegs que ens envien les llibreries antiquàries o de vell són útils per a actualitzar valors i veure, ocasionalment, discrepàncies de preus en un mateix llibre.
Tal com he comentat precedentment Internet és, al meu criteri, el mitjà que ofereix avui una més àmplia informació dels preus assolits en diferents subhastes així com, també, de les ofertes que efectuen al seu través un cada vegada més elevat nombre de llibreters.
Unes frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006.
Alberti
“ Los preferidos por los coleccionistas son los aguafuertes originales, papel Japón imperial y enriquecidos con un dibujo original de un pintor importante. Los ejemplares más buscados son los grabados en madera o en metal punta seca.
A lo largo de la historia se han ilustrado los mejores ejemplares de la literatura. Lope de Vega manifestaba que ‘ la poesía y la pintura son artes hermanas, haciendo de ellas y de sus protagonistas fuente de inspiración’. En uno de sus sonetos ‘ Que no es hombre quien no hace bien a nadie’ nombra a Marino ( Giovanni Battista) como gran pintor de los oídos y Rubens, gran poeta de los ojos.. De igual manera los pintores se han identificado con la literatura, como lo hizo Tiziano en los seis cuadros que componen la serie mitológica conocida como ‘poesías’ que tienen su inspiración en fuentes literarias ( Dánae y la lluvia de oro, Venus y Adonis, Perseo y Andrómeda, Diana y Acteón, etc.).
Michelagniolo Sonetos
La trayectoria del libro ilustrado ha sido más importante fuera que dentro de España, aparecen en el mercado con frecuencia magníficos ejemplares extranjeros, muchos franceses. Los libros ilustrados tienen un gran número de seguidores, sólo hay que observar las subastas en francia, Inglaterra, etc., con pujas millonarias. La tendencia en los últimos años del coleccionismo de libros en España va en aumento, cada vez hay más entendido y el mercado mueve un gran número de libros importantes, pero aún queda mucho camino por andar, estamos en la línea de salida”.
Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.
Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.
Biblioaprenent 