Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bibliofília’

juvenal

“ Quan els nostres esclaus sàpiguen llegir, ja no seran els nostres esclaus. (Juvenal, 42-125).

 

“Estima el llibre pel llibre, mes procura que sigui bo”. ( San Jerónimo, 331-420).

 

“Los libros no oyen, pero hablan”. (Góngora, 1561-1627).

nicolas-antonio

“No hay placer mayor que el coleccionar libros… y leerlos”. (Nicolás Antonio, 1617-1684).

 

“La lectura ens aparta del món i, no obstant això, com més llegim més ens endinsem en ell”.(Victor Alfieri, 1749-1803).

 

“Una casa sense llibres és com un jardí sense flors”. (Proverbi àrab).

 

“La passió pels llibres és la més noble de les passions”.(Ling-Po, 1823-1901).

 

“Qui nomès llegeix un llibre, no sap més que una cançó”.(Popular català)

 

“Un bon lector fa un bon llibre”.( Emerson, 1803-1882).

apelles-mestres

 

“Llibre, amic el més fidel, sempre obert a qui et demana…”(Apel·les Mestres, 1854-1936).

 

“No digas que un libro es caro si el libro es antiguo y raro”. (Rodríguez Marín, 1854-1943).

 

“Compra llibres encara que no siguin els meus”. (Bernard Shaw, 1856-1950).

cau-ferrat

Cau Ferrat creat per Rusiñol

“Els llibres, per a mi, no són mai cars ni ‘baratos’, són bons o són dolents”.(Santiago Rusiñol, 1861-1931).

diccionari-aguilo

“He passat la vida entre llibres, i si una altra vida tingués faria el mateix”.(Marian Aguiló, 1835-1910).

 

“Un bon llibre no es paga en diners”.(Popular català).

bibliophrasis1

Frases de l’opuscle : “ Bibliophrasis. VII Feria anual del Libro de Ocasión. Antiguo y Moderno”, Barcelona, 1958. Obsequio a los favorecedores de la Feria. (Obsequi que ja fa anys que ni donen ni fan).

 

 

antologia-de-sitges1

“ Bueno, vamos a abrir las puertas de mis librerías. He insinuado ya que soy un bibliófilo modesto. Aquí no daréis con incunables ni con primeras ediciones. Aquí viene, sencillamente, el buen libro tanto de contenido como de presentación”.

ROBERT MESTRE, José: Divagaciones de un bibliófilo, disertación de … , en la Asociación de Bibliófilos de Barcelona, Barcelona , 1964.

Editat l’any 1965, imprés a Filograf (R.G.M., Instituto de Arte Gráfico de Barcelona), 1965. Opuscle de 7 pàgines amb dibuixos de Emilio Ferrer.

filograf2

 

exvlokis-color

Read Full Post »

exlibris-batlle2

 

“ És l’Ex-libris reflexe de l’amor,                 E

Xamós emblema, símbol d’una vida;            X

Los més hi gravan tots una florida               L

Immensa d’il·lusions, i de verdor.               I

Benhaja qui ha sentida eixa punyida             B

Redemptora que’l llibre porta en flor,          R

Iman que xucla i trau de la buidor              I

Sovint idees per la pensa ardida.                 S

Bella és la olor que en si lleva la rosa           B

Ab sa flaire embaumant tot quan l’envolta.  A

Tals belles flors en si lo llibre tanca…           T

Els pensaments guardant dels segles glosa…       L

L’Ex-libris és per mi la clau de volta.            L

És el símbol d’amor que al llibre manca.”     E

 Ex-Libris, poesia  ( acròstic) de Joan Bta. Batlle, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº 4 d’octubre de 1982, p. 16.

batlle-larxiu1

 

“ Resulta un discurso muy manido aquel que vaticina que el libro está destinado a desaparecer. Las nuevas tecnologías parece que nos abocan a considerar que el progreso nos obliga a renunciar al placer que ofrece el tener un libro físico y tangible entre las manos. Es cierto que el libro se encuentra ante un nuevo campo de experimentación, que el mundo digital domina todo nuestro entorno, que el recrearse frente a una pantalla es algo muy habitual, pero considero que el libro, tal como lo conocemos, nunca podrá ser sustituido por la frialdad de un ordenador sino todo lo contrario, lo potencia y lo convierte en un objeto aún más sensual. Muestra de ello es la labor desarrollada por los editores actuales y su esfuerzo por dejar constancia que el libro es algo vivo, un objeto con alma, que, además, adquiere especial sentido cuando es acompañado con obra gráfica original.

Antes de continuar considero necesario hacer una aclaración referente a lo que se entiende por ediciones de bibliofilia, ya que, debido al gran número existente de términos relativos a los libros artísticos, como ‘volumen de lujo’, ‘ediciones de alta bibliofilia’, ‘edición limitada’, ‘edición de arte’. ‘edición de artista’, ‘libro ilustrado’, o muy comúnmente ‘libro de artista’, se produce cierta confusión.

Marta Aguilar Moreno: “ Situación actual de la bibliofilia en España”, p.2, a Repositorio de conocimiento y actividades de la red librodeartista,http://www.redlibrodeartista.org/Situacion-actual-de-la-bibliofilia.( entrada, ara, difícil).

exvlokis-color

Read Full Post »

unio-exlibristes-iberics          “ El 1905, Ramon Miquel y Planas va publicar un petit opuscle titulat Los exlibris y su actual florecimiento en España.

El 1907, el dibuixant Ramon Casals i Vernís va publicar els seus Cent primers Exlibris, que a part de donar coneixement de l’artista fou un motiu més de propaganda per a l’exlibrisme.

exlibris-ramon-casals1

El mateix any 1907, el banquer de Figueres i dintingit col·leccionista d’exlibris Josep Montsalvatge, va patrocinar la publicació del llibre Els exlibris Renart, editat bellament per la casa Oliva de Vilanova. Aquesta publicació conté un pròleg del conegut col·leccionista d’exlibris suís Frederic Raisin.

exlibris-renart

Totes aquestes publicacions crearen un clima de simpatia entre els artistes del nostre país i foren molts els qui se sumaren a aquest moviment exlibrístic i es dedicaren a produir mostres del seu art.

quatre-gats

El moviment artístic de la nostra Ciutat envoltava l’atmosfera del ‘Quatre Gats’ amb el Modernisme, i si examinem els exlibris d’aquella època observarem com domina aquell sentiment. Pablo Ruiz Picasso, el 1901, respirava també aquella atmosfera, i quan el genial artista es traslladà a Madrid suggerí als nous companys que hi formà de promoure la publicació d’una revista similar a la barcelonina Pèl i Ploma, a fi d’exterioritzar les seves inquietuds artístiques.

arte-joven-revista-picasso

Posada a la pràctica aquesta idea, va sorgir-ne la revista Arte Joven. A la penya que encerclava Picasso hi figurava un poeta i literat gallec, diplomàtic, anomenat Camilo Bargiela, a qui Picasso féu un retrat que, amb el títol d’Exlibris, es publicà a l’esmentada revista… Aquest exlibris és l’únic que coneixem de Picasso”.

Article: “Exlibrisme.Inici del col·leccionisme a Catalunya”, d’ Antoni Pach a Revista de Llibreria Antiquària, nº 2 d’octubre de 1981, p 28-29.

exlibris-fet-per-picasso-unic

Exlibris fet per Picasso (únic?)

 

furs-valencia-1482a

Primer llibre amb data (1482) imprès a España. Per Lambert Palmart a València.

          ¿ Son raros todos los libros viejos?.

La edad de un libro tiene poco que ver con su valor. Los comerciantes bibliófilos, y bibliotecarios, sin embargo, utilizan algunas estimaciones para establecer fechas de importancia probable, por ej.: todos los libros que fueron impresos antes de 1501 en Europa, los españoles anteriores a 1520, los libros ingleses impresos antes de 1641, o los impresos en la Américas antes de 1801. Estas fechas son pautas generales en el mejor de los casos, y se supeditan siempre a otros factores más relacionados con la importancia intrínseca de las obras, aparte de las excepciones en un sentido u otro.

codice-voynich1

Llibre molt rar- Còdex Voynich

          ¿ Cuál es la diferencia entre un libro raro y un libro de segunda mano?.

El libro de segunda mano se encuentra mucho más frecuentemente que el libro raro. Un área gris existe entre estas dos categorías, pero se puede entender, hablando en general, que un libro de segunda mano es un libro usado que no es reseñable en particular por su edición, procedencia, encuadernación, estado de conservación, etc. Su precio al por menor es generalmente modesto.

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Wingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago.

exvlokis-color

Read Full Post »

revista-iberica-dexlibris1

“ L’any 1894, el qui fou mestre dibuixant i notable gravador Alexandre de Riquer va fer un segon viatge a Anglaterra i allí va tenir ocasió d’admirar una gran quantitat d’exlibris, molts d’ells gravats a l’acer i que eren una veritable meravella. Es va entusiasmar tant que al seu retorn a Barcelona va comunicar el resultat de l’experiència obtinguda al notable bibliòfil reusenc Pau Font de Rubinat. En repassar molts del llibres antics que figuraven en la valuosa biblioteca de Font de Rubinat, varen trobar que alguns d’ells portaven encara adherits els exlibris dels anteriors propietaris dels respectius volums. Pau Font de Rubinat va voler fer partícip del comú entusiasme a molts dels seus amics bibliòfils i artistes. Davant les proves aportades, tots plegats compartiren la mateix admiració.

exlibris-riquer-palau

Animat pels seus companys i a la recerca de proselitisme, Alexandre de Riquer va publicar el 1903 un llibre bellament editat per la casa Seguí, que conté 63 exlibris dibuixats i gravats pel propi artista, ordenats i prologats per Miquel Utrillo. Hi figura una dedicatòria al Comte Leiningen-Westerburg, que mostra la influència que va tenir en l’entusiasme exlibrístic de Riquer.

El 1902 fou fundada l’ “Associació d’Exlibristes Ibèrics”, com formant part d’una secció del “Foment de les Arts Decoratives” i amb l’esperit d’exterioritzar les seves inquietuds.

exlibris-foment-arts-decoratives

A mitjan juny de l’any 1903, en un xalet del barri de Sant Gervasi, domicili de Ramon Miquel y Planas, Riquer  i el seu germà es reuniren amb Frederic J. Miracle, el dibuixant Josep Triadó i Víctor Oliva, i amb la delegació expressa de Pau Font de Rubinat i del també bibliòfil Puig i Valls, varen prendre l’acord de publicar una revista amb el nom de Revista Ibèrica d’Exlibris, que serviria per ampliar el camp de l’exlibrisme al nostre país. Encarregaren a Víctor Oliva posar en pràctica l’edició.

El resultat, doncs, d’aquella reunió fou que la casa Oliva de Vilanova, amb la pulcritud característica, va editar durant els anys 1903 a 1906 l’esmentada revista, que fou elogiada merescudament per tots els aimants de les obres d’art que tingueren ocasió de fruir-ne. L’edició s’exhaurí aviat i malgrat el temps transcorregut és encara molt buscada i difícilment trobada per bibliòfils selectes que desitjarien posseir-la”.

Article: “Exlibrisme.Inici del col·leccionisme a Catalunya”, d’ Antoni Pach a Revista de Llibreria Antiquària, nº 2 d’octubre de 1981, p 27.

anuari-oliva

¿ Qué hace un libro importante?.

Los libros más buscados son, normalmente, las ediciones significativas de trabajos importantes en las artes y las ciencias. Éstos incluyen los informes tempranos de descubrimientos o de invenciones; trabajos literarios o históricos; libros con ilustraciones que dan una nueva interpretación de u7n texto, o son el trabajo de un artista reconocido; las primeras impresiones de un país, de una región, o una ciudad determinada. Algunos libros pueden tener más interés si su texto fue censurado, o poco reconocido en su día, por lo que han sobrevivido pocos ejemplares. Un libro también puede tener características físicas que aumenten su importancia – una encuadernación especial, un  nuevo proceso de impresión, un diseño innovador, una dedicatoria o inscripción significativa.

vanwingen2

¿ Dónde se encuentran los libros raros?.

Los libros son transportables y están por todas partes, desde librerías privadas bien acondicionadas, hasta los áticos, sótanos y trasteros. Los libros se almacenan muchas veces en lugares poco adecuados, por ignorancia o por negligencia. Dada la importancia que tiene el estado de conservación para los bibliófilos, los bibliotecarios, y los comerciantes, el libro bien cuidado tiene muchas más posibilidades de alcanzar altas cotizaciones  que si está sucio, rozado, desgarrado, falto de hojas, etc.

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS, traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Wingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago. Es pot veure l’original a RBMS: http://rbms.info/yob/

vanwingen1

 

exvlokis-blau

Read Full Post »

exlibris-figuerola8

“ És prou conegut l’exlibris com una etiqueta que es fixa a la contraportada d’un llibre i té per objecte indicar el propietari del volum o la biblioteca a la qual pertany. Com sigui que l’esmentada etiqueta és realitzada normalment per un dibuixant o un gravador, segons el grau de qualitat artística del seu creador, el resultat serà també d’una vàlua equivalent.

Això fa que, malgrat la seva petitesa, l’exlibris creat per un veritable artista és una obra d’art i, com a tal, digna d’ésser admirada i col·leccionada; per tant, és fàcil comprendre que siguin molts els col·leccionistes d’exlibris que hi ha escampats per tot el món. A més de les qualitats exposades, existeixen altres facetes per a justificar una col·lecció d’exlibris. Sota l’aspecte de l’heràldica poden estudiar-se els exlibris on figuren emblemes de famílies nobiliàries o comunitats religioses, i de la seva anàlisi treure’n consequències cronològiques. Hi ha qui estudia els moviments artístics d’un país a base del desenvolupament dels exlibris que van produint els seus artistes. Altres, col·leccionen segons determinades temàtiques.

L’enginy i la mestria de l’artista queden reflectits en la seva obra, però cal no oblidar que l’exlibris ha de caracteritzar la persona a la qual va destinat. Aquesta caracterització pot ésser parcial o restringida, si bé la ideal seria que abastés tots els trets indicadors del personatge, pretensió tanmateix que presenta moltes dificultats.

Article: “Exlibrisme.Inici del col·leccionisme a Catalunya”, d’Antoni Pach a Revista de Llibreria Antiquària, nº 2 d’octubre de 1981, pp. 26-27.

exlibris-figuerola6

Exlibris extrets del llibre Bibliofilia, vol. II, p.546, de Ramon Miquel y Planas.

ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ

 

“ ¿ Qué hace raro un libro?.

Durante los últimos 500 años, millones y millones de libros, folletos, periódicos y otros impresos han salido de las imprentas. Solamente una parte pequeña, sin embargo, es considerada ‘rara’ por los especialistas. En términos simples, se entiende que una obra alcanza cierto grado de rareza cuando la demanda sobre ella es mayor que la oferta. Una definición así implica que el concepto de rareza es muy subjetivo. Es un hecho muchas veces comprobado por bibliófilos y bibliotecarios, que muchos libros que durante años o siglos fueron desdeñados, ahora son vistos como importantes.

No hay fórmulas fáciles o guías inequívocas de la rareza. Finalmente, el factor esencial es la importancia intrínseca del libro, porque solamente los libros de cierta importancia reconocida en su propia época, tendrán una demanda sostenida en el tiempo que finalmente provoque un alto valor comercial y una consideración de rareza”.

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Wingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago.

Es pot veure l’original a RBMS

rbms2

Read Full Post »

bayer-revista-anticuaria1

Pierrot i Colombina en un anunci d’aspirina Bayer

“Potser semblarà fora de lloc que una revista dedicada a bibliofília parli d’una cosa tan efímera com són els fulls i impresos de propaganda mèdica. Però el cert és que aquests papers ofereixen una sèrie de peculiaritats d’un gran interès per al col·leccionista i per a l’estudiós, ja que paper, impressió, gravat i text donen una idea molt clara de la manera de fer i de pensar en temps reculats. Ens ho diuen d’una manera tan expressiva que no és superada per les millors novel·les de costums.

Una col·lecció d’aquests fulls volants ens pot proporcionar unes belles estones de gaudi i ens depararà vertaderes sorpreses. En trobarem de molt agradables a la vista, per ésser obre de bons dibuixants o per l’acurada impressió, i uns altres curiosos pel seu contingut i la literatura usada. És clar que els més interessants són els que van començar a veure la llum en la segona meitat del segle XIX, moment en què aparegueren els primers preparats medicinals en forma d’específic, però també en trobarem que criden l’atenció entre els més recents. Una col·lecció ha de comprendre no solament els anuncis farmacèutics i mèdics, sinó també els que fan referència a ‘curanderos o sanadors’, i els bàndols de Sanitat publicats en diversos moments.

botica-central1

Alguns d’aquests fulls fan riure, com el d’un herbolari de la Rambla que l’any 1860 s’anunciava dient que venia herbes, sangoneres i ‘mechas de seguridad para barrenos’, cosa que no lligava massa. Un també de divertit és el del Dr. Font i Farrés, que tenia la Botica Central de la plaça del Pi, en el qual damunt d’un malalt allitat apareix, enmig d’un nuvolet, el Pare Etern amb un cartell a la mà, que diu:’Tomad las medicinas del Dr. Font’.

Cap als anys vint, una casa tan seriosa com la Bayer anunciava l’aspirina amb un imprès en què veiem Pierrot i Colombina en una nit de lluna plena. Al revers, un escrit ens explica que tot això de la lluna, l’amor i la nit és molt poètic però també molt propici per agafar un refredat… que podrem evitar amb aquell medicament.

Però en sembla que millor que les meves paraules il·lustrarà el lector la reproducció d’algun d’aquests fulls, avui una mica difícils de trobar.

Article: “Fulls volants que fan història”, de David Griñó i Garriga, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº 2 d’octubre de 1981; pp. 20-21.

saludador

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

biblia-de-avila2

Biblia de Ávila, manuscrit escrit entre 1001 i 1200.

“ Actualmente, la bibliofilia en España está cambiando, prácticamente  ya han desaparecido aquellas sociedades de bibliofilia del siglo pasado, generalmente formadas por aristócratas que se reunían para hacer ediciones numeradas. En el siglo XIX, gracias a la desamortización, que facilitó a una burguesía en ascenso la adquisición del tesoro bibliográfico de la Iglesia subastado, se consolida el fenómeno bibliofílico en España, formándose así las grandes colecciones privadas.

La labor del actual director del Tesoro Bibliográfico tiene un claro exponente en las cuatro colecciones bibliofílicas que ha dirigido: Joyas bibliográficas, Torcurum, Reimpresiones bibliográficas y Bibliofilia social. La última de las cuales, nos cuenta, ‘ me ha valido más de una discusión, ya que para algunos bibliófilos mi intento de componer una bibliofilia popular, es decir, crear cuidadas ediciones, a un precio asequible, era traicionar el espíritu de la bibliofilia’.

 Juana Salabert: “ La bibliofilia, el mundo de las joyas de papel”, article del 12-02-1981, però trobat a El País de 9-02-2011.

 

biblia-de-avila-manuscrit-entre-1001-i-1200

Biblia de Ávila, manuscrit escrit entre 1001 i 1200.

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

guglielmo-libri-carucci-dalla-sommaja-conde-libri-florencia-1803-fiesole1869

Guglielmo Libri

“Els manuscrits tenen aquesta aura d’objecte únic a la qual anomenem  art, però també posseeixen un aura humana: la solemnitat de la seva cal·ligrafia ens parla de la persona que el va escriure, i per banal que sigui el text, la personalitat del copista es manifesta en la forma de les seves lletres, com si les paraules, signifiquin el que signifiquin, tinguessin per si mateixes l’habilitat per pensar en blanc i negre. Sostenir un manuscrit és alguna cosa més que tenir un tros d’història entre les mans, és com sostenir el cor latent d’un ésser humà desaparegut fa molt temps”.

Article en el vlok Malarrama, parlant del “Conde Libri”, ‘patró’ dels bibliocleptòmans. D’un texte d’Arthur Sackville-Marchmain traduït per  Roberto Bartual.  Vist a: http://worrying74.rssing.com/chan-6246158/all_p1.html

biblioteca-turriana1

“ … el desvelo por el cuidado material de los libros, ha llevado a querer normatizar su uso a través – a veces – de preceptos y severas advertencias. Así, a fines del siglo XVIII, en los Catálogos de la Biblioteca Turriana  de la Catedral de México, se encuentran, manuscritas, estas indicaciones para el manejo de los libros:

I.No lo tengas por esclavo, pues es libre. Por lo tanto, no lo señales con inguna marca.

II.No lo hieras ni de corte ni de punta. No es un enemigo.

III. Abstente de trazar rayas en cualquier dirección. Ni por dentro ni por fuera.

IV. No pliegues ni dobles las hojas. Ni dejes que se arruguen.

V. Guárdate de garabatear en las márgenes.

VI. Retira la tinta a más de una milla. Prefiere morir a mancharse.

biblioteca-turriana2

VII. No intercales sino hojas de limpio papiro.

VIII. No se lo prestes a otros…

IX. Aleja de él los ratones, la polilla, las moscas y los ladronzuelos.

X. Apártalo del agua, del aceite, del fuego, del moho y de toda suciedad.

XI.Usa, no abuses de él.

XII. Te es lícito leerlo y hacer los extractos que quieras…

XIII. Una vez leído no lo retengas indefinidamente.

XIV. Devuélvelo como lo recibiste, sin maltratarlo ni menoscabo alguno.

XV. Quien obrare así, aunque sea desconocido, estará en el álbum de los amigos.

Quien obrare de otra manera, será borrado.

 Article d’Álvarez , parlant del llibre: Libricidas y bibliomaníacos. Menosprecio y culto del libro, de Diego N. González, vist en el vlok  Letraherido.

letraherido3

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

biblioteca-bany1

“ I no una d’aquestes biblioteques de bibliòfil amb llibres tan valuosos que el propietari no els obre mai per temor a espatllar-los, sinó una biblioteca de treball els exemplars de la qual no dubtàvem a anotar, a llegir en la banyera i en la qual conservàvem tot el que havíem llegit – inclosos llibres de butxaca i múltiples edicions d’una mateixa obra – o tot el que teníem la intenció de llegir més endavant. Una biblioteca no especialitzada, o millor dit especialitzada en tants camps que va acabar sent generalista. Vam dissertar durant tot el menjar sobre la felicitat i la maledicció de la nostra sort: els llibres són cars quan es compren, no valen gens quan es revenen, aconsegueixen preus astronòmics quan cal trobar-los una vegada que s’han esgotat, són pesats, s’empolsen, són víctimes de la humitat i dels ratolins, són, a partir de cert nombre, pràcticament impossibles de traslladar, necessiten ser ordenats d’una manera específica per poder ser utilitzats i, sobretot, devorant l’espai. ( He arribat a tenir un bany amb parets entapissades de prestatgeries, la qual cosa impossibilitava l’ús de la dutxa i obligava a banyar-se amb la finestra oberta per evitar la condensació; i també lleixes a la cuina, per la qual cosa certs aliments d’olor particularment penetrant estaven prohibits. Com a molts dels meus confrares, no vaig tenir sinó fins tard una situació immobiliària que em permetés satisfer les meves ambicions bibliòfagues). Només la paret del meu dormitori en la qual es troba la capçalera del llit ha quedat sempre lliure a causa d’un vell trauma: em vaig assabentar, fa molts anys, de les circumstàncies en les quals va morir el compositor Charles-Valentin Alkan, sobrenomenat el ‘Berlioz del piano’; el van trobar mort el 30 de març de 1888, aixafat per la seva biblioteca. Cada germanor té el seu sant màrtir i el major dels Alkan, pianista virtuós admirat per Liszt i que va heretar els alumnes de Chopin a la seva mort, és sens dubte el dels bojos per les biblioteques. Com de les llegendes gregues, existeixen diverses versions del seu tràgic final; hi ha qui diu que va ser un pesat paraigüer el que li va caure damunt, però davant el dubte…”.

          BONNET, Jacques: Bibliotecas llenas de fantasmas, Ed.Anagrama, B, 2010, pp. 16-17.

bibliotecas-llenas-de-fantasmas2

“ Hay homicidios conscientes, voluntarios, ejecutados con plena conciencia. Crímenes que pueden resultar, tal vez, explicables o discutibles en un momento de pasión, de ignorancia, de ira, de patriotismo, de odio, de celos, de utopía. Pero rara vez la muerte de un libro, la destrucción de una biblioteca, puede beneficiarse de atenuante o explicación alguna. Por el contrario, éste suele ser un acto voluntario, consciente y cruel, cargado de simbolismo y maldad. Ningún asesinato de libros es casual. Ningún asesino de libros es inocente”.

“Asesinos de libros” de Arturo Pérez-Reverte  dins Patente de corso (1993-1998), Ed. Suma de letras, M, 2001, pp. 50-53.

patente-de-corso

 

Read Full Post »

el-poeta-pobre

“El poeta pobre”, de Carl Spitzweg (1839)

“ Del sublim al ridícul, no hi ha més que un pas. Del bibliòfil al bibliòman, no hi ha més que una crisi. Sovint el bibliòfil es converteix en bibliòman, quan la seva raó decreix o la seva fortuna augmenta, dos greus inconvenients als quals la gent més honesta es troba exposada; encara que el primer és molt més comú que el segon.

          Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 197-198.

 

la-jirafa-de-zapotlan

“ La bibliofilia, añade, ‘es una cosa que crece en forma casi geométrica. Uno no se da cuenta hasta que ya está abrumado por los libros, los intereses y la curiosidad casi insaciable para conocer muchos temas al mismo tiempo’.

Para Trabulse, el bibliófilo ‘se acerca a los libros, antiguos y modernos, con el interés no sólo de leerlos y conocerlos, sino también de conservarlos, rescatarlos y releerlos una y otra vez’. El valor, afirma, lo da la persona: ‘Un libro antiguo puede ser un trasto sin interés para algunos, y para otros puede ser una fuente importantísima de conocimiento. El bibliófilo ama los libros por sí mismos y cada quien ama de una forma distinta. La bibliofilia es un arte eminentemente subjetivo.”

En el vlok La Jirafa de Zapotlan de México, parlant de l’autor Elías Trabulse, guardonat amb el desé Homenatge al Bibliófil i amb el títol de ‘La bibliofilia es un arte subjetivo’.  http://lajirafazapotlan.blogspot.com.es/search?q=trabulse

la-bibliofilia-una-pasion

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

delfin luis de francia

“ Hi ha col·leccions de valor incalculable, entre elles són famoses vàries que posseeixen totes o gran nombre de les infinites edicions de la Bíblia; les que estan formades per edicions d’un sol clàssic, com, per exemple, les de Ciceró i Horaci, que posseeix la biblioteca de Leipzig; la de les edicions ad usum Delphini; les col·leccions dels volums impresos pels Aldos, Comino, Bodoni, i els ja citats Elzevirios i, últimament, els Didot; les dels clàssics de Maittaire, Foulis, Barbón, etc. Són així mateix molt buscats els llibres que pertanyen a la infància de la tipografia, anomenats incunables, principalment, les primeres edicions dels clàssics antics, aquestes edicions prínceps. També es dóna gran valor a les edicions adornades amb miniatures o lletres inicials miniades, o impreses en pergamí o un altre de matèria poc usual, com la Història de l’amiant”.

FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col.lecció Los Libros Curiosos, pp. 26-27.

aldos1

bodoni1

elzevir1

 

 

 

la escalinata2

Libreria La Escalinata (Madrid)

“  ‘Habría que precisar en primer lugar’, nos señala el editor Manuel Arroyo, ‘ qué es la bibliofilia; yo creo que podríamos diferenciar entre la bibliofilia clásica; es decir, la encuadrada en el ámbito estricto del libro antiguo, bien hecho, primorosamente elaborado, y la llamada bibliofilia de ediciones facsímiles, ahora muy en boga’. Existe, no obstante, en los círculos bibliófilos de Madrid, cuyo eje central son las llamadas ‘ librerías anticuarias o bibliófilas’, un marcado sentimiento de recelo, cuando no de desprecio, hacia las ediciones facsímiles. ‘Eso no es bibliofilia, es un mercado para nuevos ricos. Un mercado con una lista de clientes fabricada de antemano, a los que se convence de que esto es muy bonito y dentro de diez años se triplicará su valor actual’, nos manifiesta el dueño de la librería Escalinata, de Madrid…

 

librería Bardón 1

En materia de precios, el mutismo es general, ‘ porque se ha exagerado una barbaridad en la prensa’. Sin embargo, grosso modo, se puede afirmar que no es ni mucho menos imposible hallar buenas ediciones a precios asequibles a casi todos los bolsillos.

librería del prado 1

 

Actualmente, y pese a que el interés por la bibliofilia registre un auge continuo, el problema estriba en que cada vez es más difícil hallar un material verdaderamente interesante. Y para colmo no estamos en Francia, en donde todos los días hay subastas, como la del hotel Drouot, en París’, se lamenta Luis Bardón. Por el contrario, el propietario de la librería del Prado, especializada fundamentalmente en folklore y literatura de principios de siglo, no se muestra muy amigo de las subastas, ‘porque los precios se disparan; recuerdo que por un libro que yo estaba vendiendo a seiscientas pesetas se estaba pujando cerca de las 5.000’.

 

Juana Salabert: “ La bibliofilia, el mundo de las joyas de papel”, article del 12-02-1981, però trobat a El País de 9-02-2011.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/bibliofilia/mundo/joyas/papel/elpepicul/19810212elpepicul_10/Tes

la escalinata Madrid

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »