Feeds:
Entrades
Comentaris

Bibliodiccionari  XV

 

BiblioAnormalizados: vlok d’estudiants de Bibliotecologia i Ciència de la Informació. http://biblioanormalizados.blogspot.com/.

 

Bibliobebè: programa multilingüe de lectura primerenca per nens. Contes en varis idiomes, amb cançons, titelles i activitats relacionades amb el tema principal dels contes llegits. A Maryland i a Virgínia del Nord. Http://www.bibliobebe.org/about.

 

BiblioBrey: club de lectura de la biblioteca del CEIP Fermín Bouza Brey a Ponteareas. http://clubdelecturabrey.blogspot.com/.

 

                                     

Bibliocursa: concursos que es fan a diferents biblioteques i que consisteixen en la lectura de llibres i en omplir fitxes dels llegits, per incentivar l’afició a llegir dels menuts. He trobat concursos a Calonge, Santa Bàrbara, Les Borges Blanques, etc.

 

Bibliodata: conjunt de solucions de software que converteixen la información en una eina per planejar, crear i prendre decisions estratègiques. Http://www.bibliodata.org/ShowPage.php?NodeId=1.

 

Biblioeteca: Biblioteca electrónica com a servei web dedicat a la literatura i el llibre electrònic, per buscar i trovar el que vulguis llegir o comprar. Http://www.biblioeteca.com/biblioeteca.web/inicio.

 

Bibliofeminista: vlok de Claire S. Gould, reflexions sobre la industria del llibre, la tecnología, temes de la dona i altres…http://bibliofeminista.com/.

 

BiblioFolk: Base de dades en línea del projecte “ Repertori Bibliogràfic de la Literatura Popular Catalana”. URV ( Tarragona). Http://bibliofolk.arxiudefolklore.cat/credits.html                                       

 

                              

 

BiblioFyL: Centro de Estudiantes de Filosofía y Letras de la Universidad de Buenos Aires. Textos. Http://cefyl.net/BBF.

 

Bibliohispanidad: vlok de la biblioteca del CEIP Hispanidad a Garrucha ( Málaga). http://bibliohispanidad.blogspot.com/.

 

Biblioispm: Centro Documental Perito Moreno. Arxiu periodístic virtual. http://biblioispm.blogspot.com/.

 

Biblioinsumos: venda d’articles per biblioteques, instituts i Centres de Documentació, a Chile. http://www.smartienda.cl/smart2007/default.asp?php=864.

                                                        

 

Bibliojobs: vlok d’Alberto Cobos sobre treballs relacionats amb la biblioteconomia i la documentació (feines). http://bibliojobs.blogspot.com/.

 

BiblioKing: nou vlok de biblioteques, segons l’autor:”el rey de las bibliotecas”. Http://elreydelasbibliotecas.blogspot.com.

 

Bibliomar (1): biblioteca de l’estiu a la platja del Cabanyal-Malvarrosa (VLC).

                         

                          

Bibliomar (2): revista digital del CEIP Atenea a Torremolinos.

 

                                              

Bibliomèdia: grup de treball de bibliomèdia en entorn escolar de la federació de MRP ( Moviment de Renovació Pedagògica) de Catalunya. http://gbiblio.pangea.org/.

 

Bibliomediateca (1): lloc proveïdor d’articles per biblioteques: llibres, cine, música. Http://www.bibliomediateca.com/index.php.

 

                              

 Bibliomediateca (2): vlok de la biblioteca del Institut Josep Lluís Sert ( Castelldefels).  http://mbalastegui.wordpress.com/la-bibliomediateca/.

 

BiblioMidi: biblioteca que proporciona Midis ( cançons, videos, etc.). http://www.bibliomidi.org/.

 

Biblion (2): el full de papir en blanc, els grecs  li deien ‘chartes’,  i al full de papir escrit li deien Biblion.

 

Biblion (3): biblioteca personal i compartida, per enregistrar els teus llibres. Semblant a Library Thing. http://biblion.jafma.net/.

 

Biblionòmada: biblioteca social de Castelló, per comprtir els teus llibres amb la resta de nómades. Per fomentar la cultura lliure, sense jerarquies i sense la necessitat d’un espai físic. Ateneu Anarquista de Castelló. http://www.biblionomada.org/.

 

Biblioocio: podcaster creat per l’entreteniment dels estudiants deBiblio ( a Xile).Http://www.podcaster.cl/2010/07/biblioocio-1.

 

Bibliopati: espai on poder gaudir de la lectura mitjançant llibres, revistes i còmics, en el temps de pati a les escoles. Vist en diferents col.legis. Http://blocs.xtec.cat/bibliotecapompeufabra/bibliopati.

                                            

                             Bibliopati a El Pont de Vilomara i Rocafort.

                                                                                                                                                                                                                                                 

Biblioporno: nom que l’Elena de ‘Notas para lectores curiosos’ fa servir per mostrar-nos el vlok  Bookshelf Porn: vlok amb les millors fotos d’estanteries i llibreries de tot el món i que considera que són “porno” per els amants dels llibres. Realment hi ha moltíssimes fotografíes i tant com porno no, però si t’agraden els llibres , encara que només sigui de lluny, val la pena fer una ullada.

 

Biblioposiciones: acadèmia on line de biblioteques. Cursos de Catalogació, Auxiliars i Tècnics. http://www.biblioposiciones.com/.

 

BiblioPRO: biblioteca virtual amb uestionarios de Calidad de Vida Relacionada con la Salud ( i més coses). Hospital del Mar a Barcelona. Http://bibliopro.imim.es/BiblioPRO.asp.

 

Biblioquintin: Butlletí d’activitats i informacions de la Biblioteca Manuel Gallego del CEIP Ntro. Padre Jesús de Jabalquinto ( Jaén). http://biblioquintin.blogspot.com/.

 

Biblioquiteca: Arxius mèdics, arxius de clases de Medicina, Llibres, diapositives, audios, etc., per estudiants de Medicina a Arequipa ( Perú). http://doctorquico.wordpress.com/.

 

Bibliorama: llibres recomanats, per repensar els coneixements adquirits. Http://climadigital.com/bibliorama/.

 

Bibliosa: consells pràctics per fer que les biblioteques escolars siguin un lloc sà per la nostra ment. Http://animalecblog.blogspot.com/2010/10/bibliotecas-saludables.html. En un vlok de Gran Canaria.

 

Bibliosaúde: biblioteca virtual del sistema sanitari públic gallec. És una xarxa de biblioteques de centres sanitaris i dels serveis centrals que treballan pel desenvolupament d’una biblioteca digital pels professionals i usuaris del servei Públic de Salut. Xunta Galicia.Http://www.sergas.es/MostrarContidos_Portais.aspx?IdPaxina=4009                                                                                                                                                                   

BiblioSOFT (1): empresa mexicana, creada el 2006, dedicada a la instal.lació i manteniment de serveis informàtics, cursos, consultoria, etc. http://www.bibliosoft.org/.

 

Bibliosoft (2): eina per gestió bibliotecària, que permet realizar prèstecs de qualsevol tipus d’element, com portàtils, teatre a casa, llibres. Creada a SENA: Conocimiento y emprendimiento para todos los colombianos, a Apartado-Antioquía ( Colombia). http://urabasena.blogspot.com/2011/06/bibliosoft-herramienta-de-gestion.html

 

Bibliosoftmivalle: petit sistema de software per biblioteques, desenvolupat a la Universitat del Valle, a Cali. Http://code.google.com/p/bibliosoftunivalle.

 

Bibliotapa, La: restaurant a Torrelodones ( Madrid).

 

Biblioteka, La (1): vlok d’un programa a Antena NEOX amb sèries i programes d’entreteniment.

 

Biblioteka  (2) OnLine, La: alguna cosa més que una biblioteca, amb una mica de tot: poesía amateur, textos, música alternativa, autors radicals, anarquisme, etc. Http://agora.ya.com/biblio81.

 

Bibliotopia (1): projecte destinat a la creació d’un software de gestió integral de biblioteques sota llicència GNU-GPL.

 

Bibliotopia (2): llibre d’Steven Gilbar: “ Bibliotopia, or, Mr. Gilbar’s Book of Books&Catch-all of Literary Facts&Curiosities”. Davod R. Godine Publisher, Boston, 2005. Interessant llibre sobre Bibliofília.

                                               

 

Biblioudg: biblioteca de la Universidad de Guadalajara. http://wdg.biblio.udg.mx/.

 

 Bibliounam: biblioteques de la Universitat Nacional Autònoma de México. http://www.xmarks.com/site/www.dgbiblio.unam.mx/

 

BiblioValle (1): biblioteca departamental del Valle del Cauca. http://www.bibliovalle.gov.co/.

 

Bibliovalle (2): revista de la Universidad del Valle. Http://opac.univalle.edu.co/cgi-olib?infile=details.glu&loid=433380&rs=82912508&hitno=-1.

 

BiblioZER: biblioteca de recursos de la ZER ( Zona Escolar Rural) a El Francolí ( Alt Camp). http://bibliozermobil.blogspot.com/.

 

Bibliozona: concurs: “Lee y conoce tu ciudad jugando”, a la Biblioteca Pública del Estado de Las Palmas de Gran Canaria. Http://www.bibliotecaspublicas.es/laspalmas-ij/seccion_420019_65738.jsp.

                                       

                                           

                                                                   Practicarum…

                “ A la biblioteca de dret de la Universitat de Harvard hi ha un exemplar del Practicarum quaestionum circa leges regias hispaniae (Madrid, 1606), tractat de Juan Gutiérrez, amb una curiosa inscripció manuscrita a la darrera página del text:” L’enquadernació d’aquest llibre és tot el que queda del meu estimat Jonas Wright, el qui va ser escorsat viu pels Wavuma”. L’exemplar fou adquirit al llibreter Paul Veith, de Nova Orleans, per 42,50 dòlars. El que no sabem, però, és si ho fou pel seu contingut o per l’original relligadura.

 

                                            

               Les enquadernacions amb pell humana són una rara i morbosa excepció dins el món de la bibliofilia, que ja tendeix a certes extravagàncies. Tot i així, la pell humana, després d’adobar-la i una vegada vençudes les dificultats de degrexaiment que comporta, no reuneix cap bellesa extraordinària.És gruixuda i resistent, però dóna un gra irregular i semblant al de la pell del senglar.

 

                                               

               La universitat de Brown, situada als Estats Units, té una còpia de l’Anatomia de Vesalius enquadernada en pell humana.

               A la darreria de la década dels seixanta, alguns estudiants d’anatomia, tal vegada inspirats en l’exemple, feient enquadernar l’Anatomia de Gray amb la pell del cadáver en que havien fet disseccions. I el Col.legi de Metges de Filadèlfia conserva, com a mínim, quatre llibres enquadernats amb pell de persones, inclosa la d’un mariner amb el tatuatge clarament.

    

 

                                        

               D’altra banda, a la primeria del segle XIX, Edmond Léroy, advocat de Valenciennes, somiava relligar una obra amb la pell del seu autor. Havia assistit a l’embalsamament de l’abat Delille, célebre traductor-encara que no massa reeixit- de Les Geórgiques de Virgili. Del pràctic encarregat de l’operació n’obtingué, després de suplicar-li-ho molt, dos fragments de l’epidermis del poeta: un del pit i un altre de la cama. Leroy va confessar més tard que l’exemplar, una vegada enquadernat havia quedat preciós, i que així li ho havien comunicat les nombroses persones que visitaven la seva biblioteca habitualment.

               I encara un darrer cas. Camille Flammarion, astrònom francés, admirava la pell de la comtesa de Saint Anges. Ella li prometé llegar-li la pell de la seva espatlla perquè enquadernés el llibre que més estimés. En morir la comtessa, féu enquadernar amb la seva pell adobada Les terres du ciel, estampat a les tapes, que resultaven ‘ blanques i d’un gra superb i inalterable’, l’epigraf ‘ Souvenir d’une morte’.

 

Article “Llibres enquadernats amb pell humana” de Ricard Mas, a la revista Sapiens, de febrer del 2003, a la pàgina 9.

                         

                                             

                 “ Hacen falta bibliotecarios, dijo, muchos bibliotecarios, para poder llevar a efecto una política general de difusión de la educación y de la cultura por el libro, bibliotecarios del estado para sus bibliotecas, bibliotecarios provinciales y municipales para las suyas, bibliotecarios en las escuelas y en los cuarteles, en las cárceles y en los asilos; en las fábricas y en las concentraciones mineras; allí donde haya niños que empiezan a leer, jóvenes que están estudiando y hombres que quieren mejorar su nivel espiritual o profesional. Bibliotecarios con vocación, formados en la profesión con una técnica suficiente para su peculiar función, y escuelas bastantes para prepararlas. Esa multitud de bibliotecarios, además de estimular el espíritu profesional, creará o fomentará el ambiente favorable a la multiplicación de las bibliotecas, y allí donde esté uno de ellos habrá, cuando menos, una biblioteca en potencia.

                

                                           

 

                Terminó señalando los que él considera los tres enemigos de la función social de la biblioteca: la bibliofilia, la erudición y el espíritu corporativo. La bibliofilia, porque es exclusivista y el bibliófilo llega a sentir celos de cualquier otro lector. ‘Ningún bibliófilo, dijo, puede, como tal, ser un buen bibliotecario’. En cuanto a la erudición, es digna de todo encomio en el bibliotecario, pues le permite hacer magníficas publicaciones, pero no podemos dejar de mirar como peligrosa la actividad investigadora del bibliotecario, en cuanto corre el riesgo de abandonar los deberes de su función a favor de su labor personal. Si la biblioteca del bibliófilo puede ser considerada como la biblioteca de nadie, la del erudito será la biblioteca de uno solo, del que la regenta”.

            Conferència del Sr. Cesáreo Goicoechea Romano: “ Espíritu profesional del Bibliotecario” a Boletín Dir. Gral. De Archivos y Bibliotecas, 1 de març de 1954, n 18, p. 24-25.

 

                             

 “ En un moment en què en molts casos Internet ha desplaçat les edicions de paper, Josep Costa intenta mantenir el seu lloc en un sector minoritari com és el del llibre antic. Fins i tot reconeix que les noves tecnologies li están sent molt útils per arribar a llocs que mai no s’hauria pogut imaginar. Té llibres de fa gairebé quatre-cents anys i fins a principis del segle XX.

Quan es pot considerar antic un llibre? Podem establir tres categories. De 1920 endarrera podem parlar de llibres antics, de 1920 a 1960 són llibres vells i a partir d’aquesta data se’ls considera usats.

Quines temàtiques són les que es poden trobar llibres més antics? En general, aquí hi ha poca cosa de llibres antics. En canvi, de llibre usat hi ha el que es vulgui. No hi cap temática que destaqui més que les altres. D’alguns n’hi ha menys perquè hi ha gent que els compra més que no pas altres.

Què és el que més es ven? Potser la història d’uns tres-cents anys enrere. Monografies de poblacions, llibres de caça, de ferrocarrils i de muntanya.

Tens alguna reliquia que valgui la pena destacar? Un que he adquirit fa molt poc. Es tracta d’un llibre de Laglois sobre imatges de la guerra dels francesos a Catalunya a principis del segle XIX.

I quins són els més antics que tens? Aproximadament dels anys 1620-1630.

És un tipus d’article amb gaire moviment a nivel de negoci? Ës més aviat un negoci selectiu en què hi ha poc moviment. La realitat és que hi ha poques llibreries de vell, i en punts molt concentrats. També hi ha molta gent que ho toca a més a més, que treballen en una altra cosa i també s’hi dediquen.

Els preus d’aquests llibres poden arribar a ser molt elevats? Com tot, depèn de l’oferta i la demanda. Si d’un llibre en concret n’hi ha pocs exemplars, pots demanar-ne més diners i això també passa a la inversa, però també depèn de les èpoques. Per exemple, fa cinc o sis anys un llibre de cerámica valia tres euros i ara, que va molt buscat, te’n pot valer 60.

Els llibres actuals són una competencia? El llibre nou i el vell només tenen en comú el nom. En la resta, no tenen res a veure. Personalment, en una llibreria de nou m’hi perdo, no sé on anar. Allà, el llibreter assessora més. En els establiments de llibre vell, la clientela és molt entesa. Moltes vegades no has de recomanar res, sinó que és el mateix client qui té més información. Jo haig de saber de tot una mica i  gaire de res.

Internet és un problema o un ajut? Un problema i un avantatge. Per a mi, és més positiu que negatiu. Tenint en compte que sóc a Vic i, tractant-se d’un segment minoritari, si només em dedico a la clientela del voltant, el mercat és reduït. Internet et dóna la possibilitat de conquerir l’espai i ja fa 12 o 13 anys que vaig optar-hi. Sóc conscient que també ha tret lectors, però és questió d’anar-se autoreciclant per intentar resistir.”

  Entrevista a Josep Costa, llibreter de vell a Vich. http://www.mesosona.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=10553

 

                                

 

             

                  

                                            

               “En el zoco dominical de libros usados del mercado de San Antonio no aparecen incunables ( tampoco nadie los busca), pero sí, a veces. Algún folleto curioso o agotado o algún número de cualquier vieja revista casi perdida en el olvido y también casi oculta, como para dar mayor emoción al hallazgo, detrás de los montones de tebeos y de novelas del oeste; en el trajín, que tiene no poco de arte de misterio zahorí, del toma y daca de los libros de lance, pasa como en los toros: que hay que ir a todas las corridas de la temporada si quiere verse una media verónica o un ayudado de pecho que merezca la pena. Donde menos se piensa, salta la liebre, y cuando menos se espera aparece El abuelo, de Galdós, en su edición de 1897, o se descubren tres números de Dau al set que hacen las delicias del bibliófilo. De llibres i paraigües, no s’en tornen gaires, dice el refrán, y es cierto: vuelven pocos pero no se pierde ninguno y, después de los años y las malandanzas todos acaban varando en los tenderetes de San Antonio; lo que se precisa es no perder comba para que no vuelvan a volar como murciélagos zigzagueantes y temerosos. El amanuense, una mañana que las cosas se le dieron bien, encontró por seis duros las seis series de la Barcelona retrospectiva explicado por Aureli Capmany; no es la edición prínceps del Quijote, pero sí cinco docenas de fotografías entrañables.

           CELA, Camilo José: Barcelona. Calidoscopio callejero, marítimo y campestre de C.J.C. para el reino y Ultramar. Il.lust. de Federico Lloveras. Ed. Noguer, Barcelona, 1975, p. 66.

 

                                               

                                         

                                           La Librería de Tomás de Iriarte.

 

“Bibliòfils cagués”

            Fa pocs anys que estic en aquest món de la Bibliofília, no he vist gaires canvis, però n’hi ha un de clar: les llibreries crec que venen més per internet que de tú a tú, com es feia abans, i moltes van tancant  les portes de locals a les ciutats i només treballen ‘on line’, sembla ser que és molt més econòmic fer-ho així.

            Per els qui ens ‘agraden’ els llibres, comprar d’aquesta manera no ens satisfà plenament, crec que és molt millor,  com a mínim,  veure els llibres que volem o desitgem comprar, i ja no em fico en allò que diuen i expliquen uns quants d’ olorar-los, tocar-los o acariciar-los i altres emocions que es senten quant buscant i xafardejant, trobes llibres que no esperaves o en els que ni hi pensaves i que en veurel’s se’t obre el cel.

            Aquestes coses, moltes vegades  moments de felicitat, són impossibles per internet. A més a més vas a Uniliber o a Iberlibro o a d’altres llocs i trobes un llibre amb 10 preus a 10 llibreries, que varien normalment en funció de l’edició, del paper , de l’enquadernació  i de l’estat en qué es conserven,  i també vas veien que algunes llibreries sempra són més cares que unes altres.

                                                                 

                                  La Derrota de los Pedantes de Moratín.

 

Una altra cosa que no ens agrada, bé, no m’agrada a mi, no sé els altres, és el fet de que els llibres han d’arribar per correu, i això ens fa està neguitosos fins que els tenim a les mans, treiem ràpidament els papers que els envolten i els veiem i toquem, els hi donem voltes per tots costats i els obrim per veure que tot està com cal, són moments molt importants.

            Per sort per correu he comprat pocs llibres i sempra m’han arribat en bones condicions i tal com els esperava, però els dies, les hores fins que els tinc a les mans són llargs, molt llargs. Però una vegada abraçats la felicitat és tan gran que oblido ràpidament els moments, les hores, els dies d’espera.

            No sóc un gran comprador, sóc ‘bibliòfil pobre’, no ‘bibliòfil cagué’ com diu un llibreter ‘mañico’ que crec que ho diu quan parla dels seus clients, que són normalment, ‘bibliòfils rics’, però deu passar que en aquest món de la Bibliofília, els rics tenen les seves coses i uns són més gasius que d’altres i s’ho miren més això de gastar-se 10.000 ó 200.000 euros, ó 310.000 ( sense IVA) com en una ‘Hypnerotomachia poliphili’ d’un catàleg de fa pocs anys del llibreter ‘mañico’ ( 1 ).

                                 

                  Hypnerotomachia Poliphili, Manucio, Venecia, 1499.

 

          Això dels  ‘bibliòfils pobres’ i ‘rics’ ho tinc molt clar, però uns quants llibreters no tant, doncs si mires, busques, xafardejes i el que compres no és massa de diners,  no fan gaire bona cara i sembla que el ratet que estas a la tenda o a la paradeta de la Fira ha sigut una pèrdua de temps, per ell clar, jo miro molt i compro o no, com ja he dit sóc ‘bibliòfil pobre’ i no puc fer virgueries, que ja m’agradaria.

       

                                          

                         República Literaria de Saavedra Fajardo.

 

 L’altre dia li vaig dir a un llibreter que quan em toqui la Primitiva li compraré tota la llibreria, però crec que així i tot potser no tindria prous quartos doncs hi ha llibres que no són Picassos però quasi, bé si que n’hi ha uns quants, però aquests ni amb la Primitiva ni amb res.

            El cas és que ‘bibliòfil pobre’ o ‘bibliòfil ric’,  al final,  tots dos gaudeixen d’aquesta afició, tanta felicitat dóna trobar i comprar un llibre ‘barat’ si és el que a tu t’agrada, t’interessa o et satisfà com un de car per algún soci de qualsevol  Associació de Bibliòfils que no sigui massa ‘bibliòfil cagué’ com deiem.

            Un exemple serien els quatre llibres ( en rústica) que em falten de la Pequeña Colección del Bibliófilo ( 2 ), que no hi ha manera de trobarlos, això per mi, però per un ‘bibliòfil ric’ deu ser el no trobar l’incunable del Pere Posa que li falta a la seva col.lecció, clar que tant ell com jo també podem tenir un incunable si apadrinem algún dels que ofereix l’Ateneu barcelonés, surten més barats i  no ocupen lloc a casa, cosa de vegades molt important, doncs els llibres normalment no són gaire grans, sobre tot els de ‘bibliòfil pobre’, però quan en tens més de 3000, encara que siguin petits, ho del espai ja comença, no, ja continua sent un gran problema.

            Volia parlar d’una cosa i estic parlant d’altres. El que volia dir és que les llibreries ja no són el que eren i per internet, on algunes coses van força bé, altres no tant i em refereixo sobretot a la manera com tenen organitzades les seves pàgines algunes llibreries.

            És el cas dels Buscadors, a mi em sembla que una de les coses més necessàries és poder buscar per ‘matèria’ , i com més matèries posin millor, però la majoria de llibreries en posen poques o fins i tot algunes només posen buscar per títol o autor.

            Per sort unes poques llibreries posen fotografíes dels llibres, és el cas de la llibreria Farré, que tenen un bon buscador per matèries i ara posen fotografíes que ajuden molt a veure com són i con estan els llibres, no és el mateix que veurel’s en directe, però és millor que si no hi ha res per  mirar, i es que els ‘bibliòfils pobres’ de vegades mirant, encara que sigui de lluny,  ja en tenim prou, hi ha llibres que s’ho mereixen.                                  

                              

          Guardes de Examen de Literatos y Dechado de Bibliófilos.

              

( 1 )

Catálogo 12 junio 2005.

(El Sueño del Bibliófilo)        

 

                                                                                         

Colonna, Francesco.

HYPNEROTOMACHIA POLIPHILI.    

Venecia:Aldo Manucio por Leonardo Cras   so, 1499, diciembre.

Folio (30 x 20,5 cm). 234 hojas en signaturas π4, a-y8, z10,A-E8, F4. Letra romana del tamaño 115 para el texto; ocasionalmente aparece tipografía griega y hebrea. Ilustrado con 172 xilografías  atribuidas a Benedetto Bordon: 11 de ellas a plena página.También 39 iniciales xilográficas. El papel está sin lavar, sin prensar, sin restaurar y sin facsímiles, esto es, en su condición original. Pequeña pérdida de papel en el margen inferior de una hoja. La errata SANEQVE ha sido corregida borrando la última letra e imprimiendo a mano la desinencia AM. Encuadernación francesa de principios del siglo XVII en piel, con las armas (Olivier lámina 252) de Gaspard III Fieubert de Naulac, señor de Ligny (1626-1694) en ambos planos: el lomo está restaurado conservando grandes partes de la piel original, algunos pliegos han sido cosidos de nuevo sin afectar al cosido original ni al papel.

    

                                 

Primera edición. Para muchos, el libro más fascinante y moderno de la época incunable y una de las cimas de la tipográfia y de la ilustración antiguas; para otros, un proyecto literario menor, una literatura oscura; para casi todos, una fantasía inexplicable llevada a la maravilla tipográfica de la mano de Manucio, que fue quien convirtió el libro en objeto insuperable. Sea como fuere, ahora es buscado como una joya entre las antigüedades librescas, cuya erótica ha sido resumida por G. Painter: “Gutenberg’s Forty-two-lines Bible of 1455 and the Hypnerotomachia of 1499 confront one another from opposite ends of the incunable period with equal and contrasting pre-eminence. The Gutenberg Bible is sombrely and sternly German, gothic, Christiana, and medieval;The Hypnerotomachia is radiantly and graciously Italian, classic, pagan, and renascent. These are the two supreme masterpieces of the art of printing, and stand at the two poles of human endeavour and desire”.

No es un libro raro, sí lo es acaso, sin lavar y con encuadernación antigua, pues suele aparecer en el mercado tamizado por el gusto de los coleccionistas ingleses y franceses del siglo XIX, esto es, manipulado, lavado, prensado y con la última hoja facsímil.

BIBLIOGRAFÍA: Hain & Copinger 5501*. Goff C-767. BMC V 561. BSB-Ink C-471. GW 7223 (+ Accurti, Aliae Editiones página 117). Pellechet 3867. Hillard 649. Polain, Belgique 1126. IGI 3062. Essling 1198; Sander 2056. Renouard, páginas 21 y 22.

Del Sueño de Polifilo se han hecho facsímiles, así la edición Methuen, Londres: 1904, ediciones modernas canónicas como la de G. Painter, The Hypnerotomachia Poliphili of 1499:An Introduction to the Dream, the Dreamer, the Artist and the Printer. 2 volúmenes. Londres: Eugrammia Press 1963.

Ensayos sobre la autoría de las ilustraciones y aun del texto. Para esta parte véase la opinión de P. Scapecchi, quien en sendos artículos publicados en la Accademie e biblioteche d’Italia 51 (1983) páginas 286-98 y 53 (1985) páginas 68-73, argumenta que Colonna es el receptor de la dedicatoria y que el autor es Fra Eliseo de Treviso.Asimismo, el libro ha suscitado monografías fallidas tales la de H. Barolini, Helen Aldus and his Dream Book: An Illustrated Essay. New York: Italica Press, 1992 y experimentos universitarios sin ningún eco como el de L. Lefaivre, Leon Battista Alberti’s Hypnerotomachia Poliphili. Recognizing the Architectural Body in the Early Italian Renaissance, Cambridge-Londres:The MIT Press, 1997, atribuyendo la autoría a Alberti.

La autoría en favor de Colonna se sostiene porque a) las iniciales xilográficas forman un acróstico con el nombre de “Poliam Frater Franciscus Colomna Peramavit”; b) el ejemplar conservado en Berlín lleva manuscrito, del siglo XV, en la hoja pi4 un verso de Matteo Visconti de Brescia: Francisco alta columna i per cui phama inmortal de voi [Polia] risonna; c) un documento de la orden de los dominicos instruye que Colonna “should be comelled to repay expenses which the Provincial of the Order had incurred ‘on account of the printed book”; d) el ejemplar procedente de la colección Beck (vendido el año 2002 en 60.000.000 de pesetas, también en encuadernación antigua) lleva en la hoja F3r una anotación de principios del siglo XVI atribuyendo la autoría a F. Colonna.

Para la tradición española, ver la solvente edición de Pilar Pedraza, Murcia: 1981, con traducción directa del texto, introducción, comentarios y notas, reeditada en 1999 y en 2005 en Barcelona: El Acantilado.

                              

PROCEDENCIA: 1) Guillermus Marlius, comentarista del siglo XVI, con su firma en la portada.  

2) Gaspard III Fieubert de Naulac, sieur de Ligny, del Parlamento de París en 1649, recaudador, consejero de estado, canciller de la reina María Teresa.

3) Vignier, académico e historiador francés, hagiógrafo de Henri IV, con su firma del siglo XVIII en la portada.

4) Myron, firma del siglo XVIII en la portada.

5) White.

6) Michael Wodhull, con su nota de compra el 6 de marzo de 1775 procedente de la subasta de

7) Vendido en Londres en 1886 a Philip Hofer, con exlibris

8) John M. Crawford Jr, coleccionista estadounidense

9) H. Bradley Martin, vendido en 1990 a un coleccionista privado.

Precio: 310000.

          

 

( 2 ) Tres  Portades dels llibres de la Pequeña Colección del Bibliófilo: La librería de Tomás de Iriarte , La Derrota de los Pedantes de Fernández de Moratín i República Literaria de Saavedra Fajardo,i guardes del número 1 de la col.lecció: Examen de Literatos y Dechado de Bibliófilos de Agustín Echavarría.

 

                                                          

 

                “Rodergas explica detalladamente las características de las publicaciones de Miquel: ‘Miquel y Planas, ben escullit el text, en totes les obres que va editar a despeses seves, sabent per endavant que cap benefici material podia trèuren – y gosaría a dir a gratcient de que no fos axi, donchs segurament lo contrari li hauria dolgut-, posava al servey del llibre tot el seu depurat bon gust y els seus vastissims conexements en la materia, tenintne cura en tots els seus detalls per insignificants que pogesin aparentar, escullintne la bona qualitat del paper, y, sempre d’acort ab el text, el format que millor havia d’escaure al llibre, la grandaria, elegancia, nitidesa y estil dels tipus tipogràfichs, format de caxa y marges, las ilustracions, sempre d’acort ab el text, a quin artista calía confiarles, quin procediment en la reproducció, si en quants colors o en negre, bona y encertada distribució de la portada y portadella; en el relligat, quin procediment, quina materia, quina ornamentació, quin color, si hi estaven millor o no els nervis y àdhuch qui no disonessin les guardes, ni en color ni en qualitat, de les cobertes. En una paraula: tot el conjunt del llibre, transformat en summùm de bellesa y perfecció artistica… una obra perfecta…”.

 

            Article: “Gollerías para Bibliófilos, 1: Las ediciones de Bibliófilo de Ramón Miquel y Planas”, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto a la revista Hibris, nº 53, sep-oct 2009, pp. 9.

 

 

 

               “ Recuerdo que, hace algunos años, Creus – un bibliógrafo de Santa Madrona – tenía un libro que relataba los viajes de Cabeza de Vaca, de gran valor en el mercado. Por su puesto, desfilaron la mayoría de libreros de viejo barceloneses, pero ninguno se atrevió a apechugar con el tal libro, hasta que lo vió Babra, que en el acto ofreció mil pesetas por él. Este solo rasgo puede definir claramente las personalidades libreril y bibliogràfica que se funden en el comerciante en libros que a la vez, tiene amor por su oficio. Babra conocía el valor intrínseco y extrínseco de los volúmenes que caían en sus manos e inmediatamente negociaba con ellos. Así, pues, no es de extrañar que grandes cantidades de estos fueran a parar a las estanterías insaciables del inglés Maggs Bross. Pero no solamente los de este librero, sino que también los de todos los de Barcelona, los de todos los de España… De esta forma ha emigrado de nuestra tierra,

                                               

 hacia Norte América y hacia Inglaterra, un cincuenta por ciento de la antigua producción bibliogràfica española. Los bibliófilos confeccionan catálogos que cambian entre sí y fijan precios y aceptan ofertas. En este aspecto no podemos tampoco competir con los extranjeros. En Barcelona se puede adquirir una Real Cédula antigua por un par de pesetas; Maggs Bros. cobra por lo mismo de siete a ocho libras esterlinas en Londres. No puede exigírsele al hombre que tiene abierta una tienda para comprar y vender libros un patriotismo tan extremado como para perjudicarse en su crematística particular. Además, sería inútil y absurdo… “. 

         Article: “Los comerciantes del libro” de Gabriel Trillas a Las Noticias, Año XXXVI,nº 12099, 31 de enero de 1931.

 

 

                                                          

 

 

 

                                      

 

 

 

                             

 

 “ Aquestes dues sèries ( textos medievals  catalans estampats per Oliva de Vilanova la major part i pagats per la Societat Catalana de Bibliòfils  i el Recull de Textes Catalans Antics per iniciativa de Lluis Faraudo de Sant-Germain, Ernest Moliné i Brasés i Ignasi de Janer, substiuït al cap d’un temps per Ramon Miquel y Planas) són veritables models de bona bibliofília. Cap dels volums o fascicles que les componen no és una obra per tapar, però tots són obres tipogràficament perfectes. Cal remarcar, primerament, la qualitat del paper de fil pur de la casa Guarro, verjurat en les edicions dela Societati setinat en les del Recull. Un judici igualment favorable hem de fer dels tipus i de la composició tipogràfica. Els tipus, gòtics o romans, foren fosos expressament per ala Societati els emprats en el Recull ho foren a despeses d’aquella.

 

            Paraules de Bohigas en el llibre: L’edició a Catalunya: el segle XX ( fins a 1939), de Manuel LLANAS. Ed.           Gremi  d’Editors de Catalunya, B, 2005. Col.lecció Història de l’Edició a    Catalunya. pp. 179-180.

     

                              

                           (3 imatges de “Recull…, vol IX de 1908 a iba 123)

 

 

 

              

 

                                                          

 

  “ Així, per exemple, s’ha decretat que els exemplars d’un primer tiratge, sense constar-hi la xifra d’edició, és a dir pertanyents al que hom anomena ‘ la primera edició’ ( o, com diuen, la ‘primera’, carla Bibliofília té el seu argot), podien valer un preu elevat, mentre que els exemplars d’un mateix tiratge, marcats 2ª, 3ª o 10ª edició, no tenien cap valor bibliofílic. I tanmateix aquests exemplars han estat tirats al mateix temps, per la mateixa màquina. Els uns i els altres formen part del que se’n deia, fins llavors, la mateixa edició, la paraula ‘edició’ essent abans sinònima de tiratge.

‘Fórmula essencialment francesa’, ja que es pot dir que no s’ha estès, d’ençà de la guerra, a cap altre país, almenys per a les obres d’aquests països. Sens dubte hi ha a Londres, a Nova York i arreu uns bibliòfils de la mena francesa que recerquen les primeres edicions de Valéry o de Proust, i hi posen el mateix preu que els francesos. Però no els passa pel cap de jugar així sobre els escriptors de llur país.

¿ Quan féu la seva aparició, doncs, aquesta nova especulació? És ben difícil de precisar. Tot el que es pot dir, és que abans de la guerra només se’n troben traces, i que, des del darrer any de la guerra, s’ha imposat.

Qui l’ha inventada? Ningú i tothom, o, més aviat, tots els que hi eren interessats. Fou una mena de conspiració tàcita, deguda al gust de l’especulació i a l’atmosfera d’especulació que ho envoltava tot”.

 

            GRASSET, Bernard: El món dels llibres, A. López Llausas, Barcelona, 1929.           Traducció Just Cabot, pp. 31-33.

 

              

 

” L’autor d’aquest article traballà l’estiu passat llargues setmanes a Barcelona, estudiant el gravat català del segle XV. Va guanyar estimació a les nostres coses i a la nostra gent, i en dóna una mostra, plena de simpatia i que hem d’agrair-li força, en les planes que comentem. En parlar de la bibliofilia a Catalunya, assenyala com a dates principals del moviment i les més característiques, les que representen en la historia de l’edició dels antics textos catalans, i després els de Marià Aguiló ( amb la Biblioteca Catalana i el Cançoneret), Massó Torrents ( amb la Revista de Bibliografia Catalana i l’editorial de L’Avenç) i Miquel i Planas ( Nova Biblioteca Catalana i Bibliofília).

            Acceptat en aquesta accepció el terme bibliofilia, i fent-ne per part nostra la salvetat deguda, no es pot desconèixer la justesa de la información bibliográfica que l’autor revela. Però creiem que la tasca de reincorporar a la nostra cultura els monuments antics del català, no es pot batejar amb el nom bibliofilia, un poc tarat de frivolitat i diletantisme si hom l’usa amb tal significació. Es evident que l’aspecte extern, la presentación material de les edicions dels nostres vells clàssics, des del temps en què l’Aguiló va vestir-les amb tan sòbria distinció, han estat orientats molt sovint, ( potser massa), vers una exhuberància tipográfica no sempre recomanable ni ben reeixida. Això interessa els bibliòfils, certament, però des d’aquest punt de vista, no s’haurien tampoc d’oblidar les edicions, materialment ben acurades, sovint en tiratges reduïts, d’alguns dels nostres literats contemporanis”.

 

            Comentari del article de Martin Kurz: “Bibliophilie in Spanien ( Katalonien).( Archiv für Buchgewerbe und Gebrauchsgraphik; 62 Jahrg.(1925) pp. 13-17, a La Revista dels Llibres, Any I, n.3, juliol 1925, p. 42. (Autor La Revista).

                                                         

 

 

 

 “ 1. Contrario a tu deseo es lo que haces ahora. Crees que has de parecer algo en la ciencia comprando con afán los más bellos libros; pero esto ningún resultado te produce y pone en evidencia tu ignorancia. En primer lugar, porque no comprar los libros mejores, sino que fiado en los que sin fundamento los elogian, vienes como llovido del cielo para los libreros charlatanes y eres un tesorero para los mercaderes de esta especie. Porque, ¿ cómo podrás distinguir los libros antiguos y de precio, de los despreciables y musidos si no es porque están carcomidos o agujereados, llamando a consulta para su adquisición a las polillas? ¿ Qué conocimiento exacto, qué seguridad y qué discreción  precisas hallan en ellas?.

2. Pero aun concediéndote criterio para discernir las hermosas copias de Calino y las que el célebre Atico escribió con cuidado exquisito ¿ para qué te serviría su posesión, hombre estupendo, si no podrías comprender su hermosura, ni podrías disfrutar de ella jamás, como ciego que no puede gozar de la belleza visible en sus amores? Tú, en verdad, miras tus libros con ojos muy abiertos; los examinas, por Júpiter, hasta la saciedad, y hasta los lees de corrido, adelantándote a los labios con la vista; pero esto no basta, si no conoces también las bellezas y defectos de cada escrito, y el sentido de todas las palabras y su construcción sintáctica, y si el autor se ha sujetado a las reglas gramaticales, y cuáles términos son de buena y de mala ley, castizos o adulterados”.

 

            “Contra un bibliómano ignorante” de Luciano de Samosata, traduït per Federico Baraibar y Zumárraga ( 1851-1918), trobat a Scribd.

 

 

            I fa tants anys que ho va escriure ¡ , crec que si un autor “satíric” com ell digués avui coses com aquestes no aniria gaire desafinat.

VLOKGLOSSARI

                               

Vlokglossari

            Glossari de paraules relacionades amb els vloks  i  la informàtica . Moltes vegades, els que no estem gaire posats en aquest món informàtic trobem paraules aquí i allà en anglès i ens costa de saber què volen dir, què significan, i és necessari saber més sobre aquest tema per poder entrar en aquest món, i sobre tot per saber què hem de fer realment quan  ens les trobem.

            Unes quantes d’aquestes paraules no es troben, normalment, però ja posat he anat afegint paraules que són interessants o que ens poden sortir  en qualsevol moment anant per aquí i per allà, tuitejant, yutuvant, flikejant. Fins i tot algunes ja están pasades de moda o ja no es fan servir, altres són alguna cosa així com gracioses, altres han significat alguna cosa, i moltes ja les coneix tothom, però.

            Les he anat traient( i encara en queden moltes) de diferents llocs que he anat trobant per Infinet:

 

Giant Blogging Terms Glossary.

Diccionari Tinetaire d’Internet.

TICcionari ( Xavier Rosell).

Diccionari de termes informàtics (Anna Cervera i Josep M. Merenciano).

Lèxic Bàsic d’Internet, Català-Anglès.

WordPress Codex. Glossary.

The Blogging Glossary ( Samizdata.net).

Www.panama.com/glosario-b.html,

 i d’altres llocs.

 

            Algunes traduccions no són potser del tot correctes, però he fet el que he pogut, i crec que més o menys s’entén una mica més aquest enredat ( per uns pocs al menys) embarbussament informàtic. Qualsevol consell, canvi, millora, etc. serà ben rebut.

 

About: quant a ( en quant a).

Acceptable use policy: Normes d’ús.

Acces Provider: proveïdor  d’Internet. Entitat que dona accès a Internet.

Account: compte.

Acknowledgement: justificant de recepció; agraïments. ( abreviat ACK).

Acoustic coupler: acoblador acústic. Dispositiu que permet adaptar un       sistema informàtic a un sistema acústic, en particular a un aparell          telefònic.

ActiveX: Una nova tecnología aplicada al Internet Explorer, que permet      incloure dintre de les pàgines Web controls interactius. Un intent       de Microsoft de ocupar el lloc de JavaScript

Ad: anunci.

Ad banner:  bàner: espai publicitari, normalment de forma rectangular,      amb un clic si accedeix.

Add-in: complement.

Add-on : complement.

Add to: afegir.

Address: adreça, es clar. Pot ser adreça de e-mail del tipus     xxx@patufet.fut.es o be una adreça tipus URL, de una pàgina Web     determinada.

Adjust scale: ajusta l’escala.

Admin Bar: part superior de la pantalla del vlok on hi ha diversos enllaços com per ex. Afegir post, editar el perfil i altres.

Adsense: programes populars d’afiliació per guanyar diners amb el teu      vlok. Altres iguals: Adbrite, CJ, Chitka, Blogads.

ADSL: Asymetric Digital Subscriber Line. Línea Digital Asimètrica.          Sistema asimètric de transmisió i rebuda de dades; es reben més       ràpidament que es emeten.

Advertising: publicitari, publicitat.

Advisor: guia.

Advocacy blog: vlok enfocat a temes de Dret..

AI: Artificial Inteligence, es a dir Intel·ligència Artificial. Els programes    de AI son desenvolupats en llenguatges especials, com el LISP i el           PROLOG, i pretenen reproduïr la forma de funcionament del     cervell humà. Per tant, seríen capaços de treure conseqüencies l      lògiques de les dades que s’els subministrin

Airbrush: aerògraf.

Alias: Alguns programes de e-mail permeten que enlloc del teu nom real    puguis posar un nom fals, es el àlies.

A-list: els vlokaires més ben situats i que tenen més influència en la            vlokosfera.

Align: alinear.

Alta Vista: un excel.lent buscador de dades al Internet, tant a la World         Wide Web com a Usenet. La seva adreça es http://www.altavista.digital.com

Allocate: assignar.

Allocation: assignació de recursos: operació que consisteix a destinar un    recurs a un procès o tasca.

Allow: permet.

Always on top: sempre visible.

American on line (AOL): un dels proveidors d’Internet més coneguts          arreu del món. Trobareu moltíssimes pàgines amb l’adreça      http:xxx.aol.com/

Anchors: àncores. Es diu de les etiquetes de l’Hypertexte incrustades         dintre una pàgina de la Web que permeten a l’usuari saltar d’un             punt a l’altre del document o fins i tot a un altre document o un         altre ordinador de la Web.

Announcement: avís.

Annoying: molest.

Anonoblog: vlok anònim.

Anonymous FTP: FTP Anònim. Es diu del fet de “baixar-se” programes    d’un ordinador llunyà que et permet fer-ho sense necessitat de            donar contrasenyes.

Antivirus: antivirus.

APD: Agèencia de Protecció de Dades. Creada a Espanya el 1993 per         protegir les dades dels espanyols de una reproducció indeguda.

Applet: miniaplicació, feta amb Java que es pot incloïr dins una pàgina      web i per exemple, animar un gràfic.

Application: aplicació. Es diu d’un programa que fa un treball determinat.

Archive: arxiu.

ARPA: Advanced Research Projects Agency. La Agencia del Exèrcit USA que va desenvolupar el primer projecte per la interconnexió        d’ordinadors dels USA que no pogués esser destruïda en cas de             guerra nuclear (ARPANET) Al projecte s’hi van afegir les     Universitat americanes i fins ara…

Arrange: organitzar, configurar.

Article: article ; és qualsevulga missatge que és enviat a un dels        grups de discussió de l’Usenet

ASCII: American Staandard Code for Information Interchange. Es   pronuncia com ‘ ask I’, és una mena de joc de codis per representar      números, lletres, símbols i marques de puntuació. Reconegut per          tots els ordinadors personals del món.

Aside: minipost consistent en un text molt breu amb un enllaç.

Assignment: assignació de variables: operació que consisteix a vincular     un valor a una variable.

Asynchronous: Asincrònic, es a dir no subjecte a intervals regulars de         temps, com certes transmisions de dades.

Attach: adjuntar.

Attachment: Afegitura. Arxius binaris afegits a un e-mail, ja sigui codificat           com text ASCII o (UUencoded)bé pel sistema MIME. Pot ser un             programa, un gràfic o qualsevulga tipus d’arxiu.

 Audioblogging: també dit Audioblog. Vlok MP3 o vlok musical. Creats      per audiobloggers.

Autocasting: forma automatic de Podcasting.

Audiolog: ( o audiovlok) és una variant de vlok que consisteix en una           galeria de fitxers d’àudio i en diferents formats, publicats per un o          més autors. L’autor pot autoritzar a altres usuaris per afegir     comentaris o nous fitxers.

Available: disponible.

Avatar: avatar ( symbol o imatge que representa algú o alguna          cosa).Representació gràfica del usuari.( = a Gravatar).

Average: mitjà, mitjana.

Background: segon pla, fons.

Backup: còpia de respatller de seguretat.

Bad red: lectura errònia.

Bandwidth: Amplada de Banda. Es diu generalment del tràfic que soporta             una determinada xarxa.

Banner: Literalment, bandera, pancarta. Missatge que et surt en pantalla   al entrar a una determinada aplicació, generalment enllaçant amb      un anunci.

Baseline: punt de referència.

Batch: Lot: conjunt de petits comandaments o programes que s’engloben en un de més gros que els llança un darrera l’altre.

Baud: Baudi. Unitat de mesura. Diu el nombre de transicions d’una            senyal de comunicacions per segon..

BBS: Bulletin Board System. Literalment, tauló d’anuncis. Un servei en      línea, es a dir, accesible per modem, on es trobaven i es troban    programes, gràfics, etc. Molts han acabat oferint servei d’entrada a    Internet.

Bcc: Blind copy. Còpia cega. Una línea de capçalera del e-mail que             permet incloïr molts destinataris, cadascú dels quals ignorarà que    els mateix missatge ha anat a altres persones.

Benchmark: test de referència.

Beeper: cercapersones.

Beers&Blogs: reunions presencials de bloguers de caràcter informal…

Bind: vincular.

Binding: vinculació.

BIOS: Basic Input Output System. Conjunt d’ordres bàsiques pel     funcionament del PC, que s’executen en engegar-lo. Estan   gravades en una memòria ROM.

Bitmap: Tipus de imatge composta de punts (al contrari de les fetes amb   vectors). És molt usada i la seva extensió és bmp.

Biz Blogs: vloks de negocis.

Blammer: vlok spammer.

Blargon: Argot i glossari vlokaire. També dit Blogssary.

Blaudience: audiència d’un vlok.

Blawg: vlok d’advocats i Dret.

Bleg: vlok per demanar assistència ( informació, diners, etc.).

Blend: barrejar.

Blink: parpallejar.

Blinking: Un enutjós comanament de les pàgines Web que encén i apaga el text  i et fastigueja els ulls. Vlok: manera curta de referir-se a un          wevlok.

Blog hopping: anar d’un vlok a un altre.

Blog of note: vlok recomenat.

Blog mute: algú que vloqueja ocasionalment.

Blogarithm: avisos automatitzats per correu electrònic cada vegada que el             teu vlok s’actualitza.

Blogathy: Avui no vull posar cap post i tan m’ha fa.

Blogdigger: cercador d’entrades de vloks, a través dels seus RSS. Quan       fem una cerca, als resultats apareixen els títols dels Posts que        contenen la nostra cerca, als que podem accedir directament a           través de l’enllaç mostrat.

Blogebrity: vlokaire famós.

Blogerati: La Intel.ligència a la vlokosfera.

Blogger: persona que té un vlok.

Blogger bash: festa i/o reunió de vlokaires.

Blogger code: manera de descriure els diferents tipus de vloks.

Blogger ecosystem: gràfica o llista ensenyant els enllaços entre vloks.

Bloggerel: repetició de les mateixes coses en un vlok.

Bloggeropoly: agència reclutadora de vlokaires professionals.

Bloggies: premis anuals per vloks.

Blogging: acció de posar ‘entrades’ en els vloks; escriure vloks.

Bloggoggle: directori de professionals vlokaires.

BlogHer: on són els vloks de dones ( A Blogther.org).

Blogistan: totalitat dels vloks; vloks com  a comuntat o col.lectivitat.

Blogiversary: aniversari del vlok de cadascú.

Blognoscenti: especialista en blogs; coneixedor dels vloks.

Blogoholic: addicte al vloking.

Blogonomics: conferència sobre vloks en una Blog Cruise del 2006.

Blogophobia: tenir por als vloks i als vlokaires.

Blogopotamus: un llarg llarg, molt llarg ‘post’.

Blogorific: ( = Blogtastic): coses terrorífiques de les que algún vlokaire       parla.

Blogorrhea: un inusual volum altíssim d’articles en un vlok.

Blogosfera: comunitat de vlokers a internet.

Blogosphere: és el subconjunt de llocs web d’internet que són o tenen         relació amb els vloks.

Blogroach: lector que infesta la secció de comentaris dels vloks, sempre en            desacord amb  les entrades que llegeix i de la manera menys   amistosa, odiosament.

Blogroll: llistat de vloks llegits o recomenats, formant part de la estructura              del weblog./ es tracta del llistat d’enllaços que nosaltres recomanem, destacant-los per la seva relació amb el tema o per ser         d’interès general.

Blogsnob: no volguer respondre als comentaris de ‘no-amics’ o ‘poc             amistosos’.

Blogspot: vlok anfitrió dels servidors operacionals de Blogger.com. La         majoria de vloks estan en aquest anfitrió.

Blogstipation: No pensar més  que en els vloks. No poder postejar un          article perquè Blogger.com ha caigut.

Blogstorm: gran activitat a la vlokosfera per alguna controvèrsia. També     dit Blog Swarm.

Blogther: company vlokaire.

Blogule: concept o punt en un article d’un vlok que no és suficientment      grandiós com per arrivar a ser un ‘meme’.

Bloogvertising: Anuncis en el vlok. També dit Blogvert.

Blook: llibre creat a partir d’un vlok.

Blur: difuminar.

Blurker: persona que mira i llegeix molts vloks, però que no fa comentaris,            persona que observa silenciosament els vloks. També algú que        mira molts vlok , però ell no en té.

BMP: Bit Map ( mapa de bits): format d’arxius gràfics de Windows. És       millor usar JPG, PNG o GIF abans que BMP, perquè normalment          els BMP són més grans en tamany que els altres.

Board: targeta.

Body: Cos. Aquella part de la pàgina Web on van el text, gràfics, etc. que    veu el usuari.

Bookmark: adreça d’interès, preferit; marcador.

Bookmarklet: és un ‘fals’ marcador que conté codis d’escriptura, usat         sobre tot amb JavaScript, que permet al usuari executar funcions.

Boolean: ‘booleà’, variable o expressió que evalúa si una cosa és        vertadera o falsa.

Boolean Search: Cerca Booleana. Una cerca on hom empra els operadors   booleans (AND, OR, XOR) per tal de accelerar la trobada de les         dades. Usada en alguns buscadors.

Boot: arrencar.

Bounce: retornar. Rebot, tornar a l’origen un email quan el destinatari és    incorrecte.

Bound: limit.

Box: quadre, casella, bùstia.

Branching: brancament: sin. de bifurcació: quan fa referència al      brancament amb dues alternatives.

Bridge: Pont. Una conexió entre dos xarxes per tal d’enviar-se paquets de dades.

Bring up: mostrar.

Broken link: enllaç no vàlid.

Browser: navegador. Literalment fullejador, programa per navegar per la    Xarxa, els més coneguts són Netscape i Internet Explorer.

BSA: Bussiness Software Alliance. Associació dels Industrials del Software             per combatre la pirateria a nivell internacional.

BTW: By the way,  ¨dit sigui de pas”, “ per cert”, “ parlant d’això”.

Buffer: memòria intermèdia.On s’allotjen dades d’entrada/sortida de         forma temporal.

Bug: error.

Burn: enregistrar.

Bus: Circuït de la placa base per on circulen les dades cap als diferents      components.

Cache: Caché. Còpia que els browsers fan de totes les pàgines HTML que             han baixat, per tal de no haver-les de tornar a carregar si tornen a        ser demanades.

Captcha: curt número de lletres i números que ens demanen per verificar que som  humans i no robots o alguna cosa artificial. Per defendre       els comentaris de gent normal de possibles spams automàtics.

Caption: títol, llegenda.

Cascade: Cascada. Copiar un missatge afegint-hi els teus comentaris. Al    cap de tres o quatre copias/afegitures, ningú ja en sap res del          missatge original.

Catch: capturar.

Categories: ( com a enllaç): es fan servir per classificar i administrar           enllaços./ Etiquetes i Categories: elements que faciliten           l’organització i identificació dels continguts, cada vegada més     habituals en entorns virtuals. Parlarem de ‘folcsonomies’ quan          aquestes etiquetes són compartides per altres usuaris, per exemple      a través de Technorati, el què permet relacionar articles de      temàtica similar.

Category: Categoria. Els posts  ( a WP) estan arxivats sota una Categoria.   Cada categoria permet que els posts estiguin agrupats amb altres         de continguts similar o del mateix tema.

CC: Courtesy Copy. Còpia de cortesia. Per fer seguir un e-mail a un altre    destinatari diferent del primari, però al mateix temps.

Celeblog: vlok dedicat a celebritats.

Celebriblog: vlog d’alguna celebritat, d’algú famós.

CGI: Vol dir Common Gate Interface. Defineix la manera com els    programes que corren en els servidors de Web poden rebre i enviar     informació a un browser. Els programes CGI (scripts) poden estar   escrits en qualsevulga llenguatge que el servidor pugui entendre i    fan tasques tals com comptar entrades a la pàgina, procesar forms       o manejar guestbooks. Si el servidor admet CGIs (no tots els       servidors deixen que n’hi posis), són una bona manera de millorar   una pàgina.

CGI BIN: Directori d’un servidor web on es magatzemen els programes    CGI.

Chain: cadena.

Character Set: joc de caràcters. És una col.lecció de símbols ( lletres,           números, puntuacions i caràcters especials).

Chart: diagram.

Chat: fer un xat, fer xats. Xerrada, conversa.

Checkbox: casella de selecció.

Checker: verificador.

Choice: opció.

Choose: triar.

Chunk: fragment.

Ciberespai:

Cipher: xifra.

Clear: buidar, esborrar, netejar, suprimir.

Client: Es diu del programa que treu/recull informació del servidor per      donar-la al usuari.

Client/Servidor: L’estructura bàsica de les aplicacions Internet. El servidor magatzema l’informació i el usuari demana al seu     programa client que li busqui l’informació X. El servidor dóna al           client ho demanat i el client ho presenta al usuari de forma    accesible i fàcil. Hi ha programas clients per totes les branques de       l’Internet.

Clipart: fitxer d’imatges.

Clipper Chip: Un chip que el Govern americà volia posar a tots el     ordinadors que es venguessin, per tal de controlar l’informació.

Clog Blog: vlok en holandès.

Cluster: grup de sectors, centre de servidors.

CoComment: Pistes, seguiment dels teus comentaris a través de diferents plataformes i seguiment de les coversacions.

Code; codi; codificar.

Color depth: profunditat de color.

Color scheme: combinació de colors.

Collate: compaginar.

Com: Un nom de domini d’alt nivell que vol dir que es tracta de una Web   comercial. Ex. http://www.sausage.com

Command: ordre; comanda.Instrucció.

Comments: comentaris. Els comentaris d’un vlok són el motor          d’interactivitat entre l’autor i el lector i el que ajudarà acrear         coneixement, rebre feedback, etc. Cada sistema té unes opcions             que controlen els comentaris. N’hi ha que permeten obrir els            comentaris només a usuaris registrats, o bé obrir-los a tothom, i per             tant permetre els comentaris anònims. En funció dels nostres   objectius triaren un sistema a altre, però cal reflexionar-hi abans, i   tenir-ho en compte a l’hora de triar la plataforma.

Comment Spam: són missatges no demanats ni sol.licitats de naturalesa    comercial, normalment enviats com emails. Els vloks no s’escapen         de l’spam, com ja està passant en molts sistemes de fórums, i hi ha     robots que és dediquen a introduir comentaris als vloks que són       anuncis publicitaris. Ja hi ha sistemes per vloquejar això. Alguns ho   porten incorporat i en d’altres s’ha d’afegir com a complement.

Commentariat: comunitat de gent que deixa comentaris en els vloks.

Commit: validar, publicar.

Connect Time: temps de connexió.

Contact sheet: full de contactes.

Content: contingut.

Cookie: galeta ( fitxer amb informació sobre els hàbits, preferències i         comportament d’un internauta que visita una pàgina web, que el      servidor envia al disc dur de l’ordinador de l’internauta mitjançant       el navegador). Podem rebutjar-lo.

Copyleft: fòrmula oposada al copyright, ve de l’àmbit del software lliure,     mitjançant el qual l’autor d’un programa el declara de domini        públic incluint el codi Font i qualsevol el pot usar i modificar.

Cracker: pirata. Expert en informàtica que és capaç de descompilar un      programa i treure’n les proteccions per fer-ne ús il.legalment.

Crash: fallar. Fallida total. Pet.

CRC: Cyclic Redundancy Check. Un control de detecció d’errors dintre     del programa.

Creative Commons: llicències que proporcionen una àmplia gama de         proteccions i llibertat pels autors per oferir voluntariament una            aproximació a alguns drets reservats.

Crisis Blog: vlok d’una companyia fet com un Public Relations davant una             crisi de la companyia o d’una institució; pot ser intern per donar            notícies de que la situació  de la empresa no està tan malament o   està millorant.

Crop: escapçar.

Crud ( code): quan un vlok es publicat amb alguna Html incorrecta de la   qual resulta un codi visible a la pàgina.  El codi visible sense             intenció de que així sigui és el ‘crud’.

Cryptography: Criptografia: la ciència de codificar els missatges de forma             que només qui té la “clau” pugui entendre-ls.

CSS: Cascading Style Sheets.Fulles de Estil en Cascada. Conjunt      d’instruccions de HTML que permeten definir com apareix una           fulla web.

CTS: Clear to send. Llest per transmetre. Una de les senyals de que tot        està a punt per transmetre.

Current: actual.

Custom: personalitzada.

Customer service: servei d’atenció al client.

Customization: personalització.

Cut: retallar.

Damaged: malmès.

Dark-blog: vlok privat.

Dash: traç.

Dashboard: tauler, consola.

Data source: Font de dades.

Database: base de dades.

Dead-tree media: Papers, diaris i revistes, també coneguts com Old Media           ( i també com ‘ els arbres morts’).

Debug: depurar.

Decode:descodificar.

Default: per defecte, predeterminat.

Delay: retard.

Delete: suprimir, eliminar.

Del.icio.us: servei en línea de gestió social de favorits.

Deliver: lliurar.

Deploy: desplegar.

Deployment: desplegament.

Desktop: escritori.

Detach: separar.

DHTML: Vol dir Dynamic HTML.El Hypertext MarkUp Language           (Html) encara que té pocs anys, és insuficient per les necessitats       dels dissenyadors de Webs actuals. El DHTML es una colecció de        standards ja que hi entren les Cascading Style Sheets (CSS), el          Html i un llenguatge com el Javascript o el VBScript per lligar-ho           tot.

Digged: enllaç al Digg.com per augmentar el tràfic cap el teu vlok. Altres semblants : Slashdotted, Instalanche, Farked, Boing            Boinged.

Disable: desactivar.

Discussion: debat.

Display: mostrar, visualitzar; pantalla, visualització.

Dither: trama.

DNQ/DNP: Do Not Quote/Do Not Print: Pot utilizar-se per           correspondència online, per aclarar/clarificar que aquestes     paraules/comentaris no es tenen que enviar a d’altres vloks.

Dock: acoblador; acoblar.

Domain: Ho traduirem per Domini. L’ordre jeràrquic a Internet. Els           dominis es llegeixen de dreta a esquerra. Heus aquí alguns dels dominis més coneguts: .

  • .ac. Vol dir lo mateix que edu als USA, però es domini anglès
  • .co Vol dir lo mateix que com als USA, però es domini anglès
  • .com. Vol dir una Web comercial.
  • .edu. Vol dir una institució acadèmica.
  • .gov. Vol dir un domini del Govern (dels USA generalment)
  • .mil. Vol dir Web militar.
  • .net. Recursos de la Net. Alguna vegada alguna Web molt gran com nz.net
  • .org Organització, s’enten no comercial, encara que de vegades no está tan clar.

            Altres dominis es refereixen a països:

  • .ar Argentina.
  • .at Austria
  • .be Bélgica
  • .ca Canadà
  • .ch Suïssa
  • .de Alemanya
  • .fi Finlandia
  • .fr França
  • .hk Hong Kong
  • .it Itàlia.
  • .jp Japó
  • .no Noruega
  • .nz Nova Zelanda
  • .po Polònia.
  • .se Suècia .
  • .uk Anglaterra
  • .us Estats Units
  • .za Africa del Sud

Dongle: motxilla; dispositiu de seguretat per el software.

Dooced: pèrdua d’una feina per entrades de vloks.

Doppelblogger: plagiar els continguts d’altres vloks.

Dot: punt.

Down: Avall. Caigut. Ho que passa amb els sistemes més d’un cop.

Download: baixar; baixada. Baixar-se, carregar en el ordinador,        mitjançant FTP un programa o aplicació  que resideixen en un ordinador llunyà.

Draft: esborrany.

Drag: arrossegar.

Drive: unitat.

Driver: controlador, programa de control.

Drop: deixar anar, perdre, caure.

Drop-out: pèrdua d’informació.

Edge: vora, aresta. Cada una de les línies que uneix dos vèrtexs d’un graf.

Edit: editar, canviar, modificar.

Edit box: quadre d’edició.

Editor: Editor. Un programa per crear, modificar i guardar documents. Un            tractament de textos és tota una altra cosa. Al e-mail hi un petit          editor, així com dins de programes.

Edu-blog: vlok dedicat a la educació.

EFF: Electronic Frontier Foundation. Grup ( sense ànim de lucre) que       treballa per protegir el drets dels vlokaires.

Ego-googling: buscar-se un mateix a Google per veure la posible      importància que un té.

Eject: expulsar.

Elapsed: transcorregut.

Embed: incrustar.

Emboss: gravar en relleu.

Emoticons: També dits Emote-Icons o bé Smileys. Es tracta de petits         gràfics inclosos dintre de un e-mail per expressar diferents graus         podriem dir emocionals. Així el 🙂 representa alegría o broma, 😀            vol dir riure a boca oberta, 😉 vol dir picar l’ullet, 😦 vol dir tristesa    o decepció etc etc. Una llista exhaustiva seria massa llarga. Empty: buidar; buit.

Enable: habilitar, activar.

Enabled: habilitat, activitat.

Encryption: Encriptar, és a dir, codificar un escrit de forma que només      pugui ser entés per qui té la clau. Amb el creixement de compres          vía Internet, ha augmentat també el nombre de sistemes        d’encriptació.

End note: nota al final.

Enlarge: ampliar.

Enqueue: enviar a la cua.

Enter: introduir.

Environment: entorn.

Erase: esborrar, suprimir.

Escape: interrompre; escapar, sortir.

Ethernet: Ethernet és un sistema propietari de Xarxa Local (LAN), que ha            esdevingut el estandard.

Event: esdeveniment; incidència.

Event blog: vlok fet per un curt espai de temps, per donar notícia d’un        congrès o d’una reunió o d’un seminari.

Exit: sortir.

Expand: ampliar.

Expiration: venciment.

E-zine: Contracció de Electrònic Magazine, és a dir Revista Electrónica.    El nombre de e-zines a l’Internet, dedicats cadascó al seu interés          particular, és molt gran.

Fadeout: esvair.

Fail: fallar.

Fallback: alternatiu.

FAQ: Frequently Asked Questions/ PMF: preguntes més frequents.

Fact-check: Utilitzar buscadors d’Internet per determinar la  veracitat de   reclamacions dubtoses a la premsa.

Feature: funció, característica.

Feed: canal ( d’informació). Alimentar, introduir. Alimentació. Connexió   d’un sistema a una font d’informació.

Feedback: comentaris, opinions, retroacció. Reacció. Retroalimentació.

Feedburner: genera RSS feed gratuitament. Això és  important perquè, per            ex., Blogger, només dona el Atom, entre d’altres serveis per a vloks.            Permet que altres es puguin suscriure al teu vlok. També: sistema      profesional de gestió de  Feeds.

Fetch: recollir.

Field: camp.

File: Fitxer ( no arxiu).

Filename: nom del fitxer.

Filename extension: L’extensió d’ un arxiu. En DOS els arxius consten       d’un nom, limitat a 8 posicions i d’una extensió, de 3 posicions.         L’extensió vol indicar-nos el tipus d’arxiu de que es tracta. A    l’Internet les extensions més usades son:

  • .arc: Indica fitxer comprimit amb el programa pkpak.
  • .arj:  Idem amb el programa arj
  • .exe :Fitxer executable directament
  • .gif : Fitxer de gràfics GIF
  • .gz : Arxivat amb gzip.
  • .hqx : Arxiu tipus binhex.
  • .htm:  Document d’hipertexte, usat a la WWW.
  • .html : Igual que el .htm
  • .jpg : Imatge amb format JPEG.
  • .lha:  Un altre tipus d’arxiu comprimit
  • .sit:  Comprimit amb Stuffit.
  • .zip:  Com amb el Pkzip. Potser el mes usat i aquell amb que es baixen els programes del FTP.

File Server: Servidor d’arxius. La paraula servidor s’usa moltíssim en          Internet. Es refereix al ordinador que, integrat en la Internet,     magatzema arxius accesibles per les diverses eines de la Net. Veure    “Client” i “Client-Servidor”.

Fill: omplir.

Find: cercar, trobar.

Firewall: tallafoc. Dispositiu de seguretat, configurat per restringir l’accés             a unes addresses determinades o determinar quins protocols poden       o no poden usar-se.

Fisk: deconstruir un article punt per punt basant-se en una intelligent        crítica. ( Ve del periodista Robert Fisk).

Fit: ajustar, adaptar.

Fix: solucionar, arreglar.

Flag: senyalar; indicador, senyalador.

Flame: crear, fer un rigurós i hostil comentari sobre alguna persona.

Flickr: servei fotogràfic compartit. Altra: Imageshack.

Flip: invertir.

Floppy: disquet.

Flush: buidar.

Folder: carpeta, directori.

Follow up: seguiment.

Font: tipus de lletra.

Font code: codi font.

Footer: peu de pàgina.

Footnote: nota al peu.

Foreground: primer pla.

Fork: bifurcar-se.

Form feed: salt de pàgina.

Fortune: dita.

Forward: reenviar, avançar.

Frame: marc. Block de dades, amb la seva informació de capsalera i cua    enganxat a ell.

Frames: una característica del Netscape 2, que permet col.locar varies       finestres independents dintre d’una pàgina web.

Free Agent: programa lector de News, altament recomanable. Molt bó i      gratis.

FreeNet: Un proveidor d’Internet que dona access “free” és a dir, lliure,    en contraposició als proveidors comercials. Diuen que el primer       va ser la Cleveland FreeNet. (A Espanya la primera, millor,  i única      FreeNet, és TINET- ?).

Fresh: actualitzar, refrescar.

Freeware: Programes gratuïts, generalment distribuïts per la Xarxa.

Friendly: amigable.

Froglogs: vloks francesos.

Front end: frontal.

FTP: File Transfer Protocol. Tranferència d’arxius cap o des del teu vlok    usant eines FTP.

Full: ple, plena.

Full screen: pantalla completa.

Full size: mida màxima.

Fuzzy: borrós, dubtós, difús.

Gateway: passarel.la. Sistema de computadors per transmetre dades entre             dues xarxes diferents. Router.

Geek: Afeccionat a la Informàtica en general i a la Internet en particular,   però de forma desmesurada.

GIF: Graphics Interchange Format. El format de gràfics més popular a      l’Internet. Desenvolupat en el seu dia per Compuserve.

Google Bomb: insertar intencionadament paraules o frases en tans vloks    com sigui possible, com més millor, per incrementar el ranking   d’un mateix a Google.

Gradient: degradat.

Grid: graella.

Group blog: amb molts vlokaires contribuint en un vlok.

Guess: suposició.

Guest: visitant.

Hacker: El expert en informàtica que es dedica a entrar a altres sistemes i            explorar-los, sense permís. Poden provocar danys, però no    necessàriament tenen males intencions.

Haloscan: servei gratis de seguiment d’enllaços.

Handle: gestionar.

Handler: gestor.

Handout: prospecte.

Hang up: penjar.

Hatching: ombreig.

Hazardous: arriscat.

Head: capçal.

Header: capçalera. Part d’un paquet de dades que va devant de les dades   pròpiament dites i que porta informació de l’origen, destí i control        d’errors.

Heading: encapçalament; capçalera.

Height: alçada.

Hidden: occult.

Hide: ocultar.

Hit: Cop, vegada. Una Web pot muntar el seu comptador de forma que       s’incrementi cada cop que s’accedeix a una pàgina, o gràfic.     Muntant un munt de gràfics a la seva Homepage, alguns             proveïdors presumen de xifres astronòmiques d’accessos.

Hitnosis: refrescar sovint els buscadors per veure si les estadístiques i els comentaris sobre el teu vlok van pujant.

Hoax, hoaxing: falsa alarma. Informació inexacta que es difón per la           Xarxa. El prototipus és l’avís de propagació de un virus terrible que ho esborra tot.

Hold: mantenir, retenir.

Holder: titular, posseïdor.

Honeypont: esquer.

Host: El ordinador principal d’una xarxa d’ordinadors, que permet comunicar-se entre ells als altres ordinadors.

Hot key: drecera.

Hotlist: llista d’acreces d’interès.

House: allotjar.

Housing: allotjament.

Hover: mantenir.

HTML: Hyper Text Markup Language. El llenguatge de links incrustades            al document inventat per Berners-Lee. Tots els documents de la      WWW estan en HTML.

HTTP: Hyper Text Transfer Protocol. Un dels molts protocols de     l’Internet, que diu com s’han de transmetre les pàgines HTML.

Hub: concentrador.

Hyperlink: enllaç.

Hypertext: Hyper Texte. Paraula inventada per Nelson als anys 60 per       descriure el concepte d’ informació interlligada dintre d’un          document.

IAB: Internet Architecture Board. Els que decideixen els estandards de      l’Internet.

ID: identificador.

Idle: inactiu.

Improper: inadequat.

Improvement: millora.

Inbox: safata d’entrada.

Index page: pàgina frontal del vlok.

Inline: inserir.

Inline: en línea.

Inlined: inserid.

InlineImages: Imatges incrustades dintre de un document de la Web.

In progress: en curs.

Increase: augmentar.

Input: entrada.

Inquiry: consulta.

Insert: inserir.

Inset: inserir; inserció.

Interface: interfície. Component que determina la manera com una             aplicación  es comunica amb l’usuari.

Internet Explorer: Un browser de Microsoft, actualment molt usat.

Internet Society: Una organització que governa l’Internet i a la vegada es   el Internet Architecture Board.

Intranet: Xarxa local muntada segons els protocols TCP/IP, actualment     molt en boga a les grans companyies.

IP: Protocol Internet, en el que es basa l’Internet.

IRC: El Internet Relay Chat permet als usuaris entrar en conversa múltiple            (per escrit) en temps real.

Issue: emetre, publicar; tema, problema, assumpte.

Item: element, item.

Java: Llenguatge de programació per l’Internet desenvolupat per Sun          Microsystems, que permet incrustar interactivitat a les pàgines      Web. Es preveu que jugarà un important paper en el futur de la WWWeb. Java és un llenguatge compilat.

JavaScript: Un programa escrit en una subdivisió del llenguatge Java, que s’incorpora dintre de una pàgina Web. És interpretat pel Netscape    en el moment de ser carregat.

Job: tasca, feina.

Join: unir; unir-se.

Journal blog: diari personal com un vlok. Els vloks personals són de llarg     els més abundants.

JPEG: El Joint Photographic Experts Group va desenvolupar un sistema     de compressió d’imatges que ha esdevingut un dels estandards de     la Web, (el .jpg). Dona bona calitat i les imatges es comprimeixen molt.

Jump: saltar. Continuació d’una història en una altra  pàgina per deixar      més espai en la pàgina principal.

Jumper: pont.

Junk mail: correu brossa.

Kernel: El nucli d’un sistema operatiu que conté els comandaments de       nivell més baix.

Key Word: Paraula clau. Usada en la cerca dintre de databases, quan hom usa Archie, Veronica o altres eines de cerca.

Kill File: Un arxiu/filtre que elimina els missatges provinents dels usuaris             relacionats en el mateix. N’hi ha molts al Usenet.

K log: són normalment vloks interns( intranets)i no visibles per el públic    general, del carrer. Usats per les companies per comunicacions      internes.

Keep: conservar, mantenir.

Kernel: nucli.

Keyboard: teclat.

Kick: expulsar.

Kittyblogger: vloks escrits sobre gats.

Label: etiqueta.

Launch:executar.

Layer: capa.

Layout: format.

Leak: pèrdua.

Leave: deixar.

LED: Light Emitting Diode. Diode emisor de llum. Un dispositiu que        emet llum quan se li aplica un voltatge. Usat als panels indicadors.

Legacy: antic.

Length: longitude; durada.

Level: nivell.

Lexicon: diccionari, lèxic.

Lightness: lluminositat.

Linguablog: vlok dedicat a la linguística i traduccions.

Link: enllaç. Veure Anchor.

Link (to): enllaçar.

Linkbaiting: costum d’escriure bons comentaris amb el propòsit de ser      enllaçat a molts llocs.

Link orgy: quan un vlokaire veu que molts altres vloks  l’enllacen, o quan    veu que ha sigut afegit en molts Blogrolls en poc temps.

Linux: Sistema operatiu desenvolupat per Linus Törwalds a partit del          sistema UNIX. És gratüit, molt eficient i cada dia mes extès,         oposant-se seriament a Windows.

LISTSERV: Un sistema automátic que permet manejar una llista de            distribució de missatges.

Load: carregar.

Lock: bloquejar, blocar; bloqueig.

Log: Un texte gravat automàticament que recull totes les activitats   realitzades per una aplicació o sistema.

Log file: fitxer de register.

Log in: iniciar session, connectar-se. Login: identificar-se en el moment    d’entrar a un sistema, generalment donant un nom i un password.

Log off: sortir session, desconnectar-se d’un sistema de comunicacions.

Log on: iniciar session, connectar-se.

Log out: finalitzar session, desconnectar-se.

Looking: aspect.

Loop: bucle; repetició.

Lycos: Un dels sistemes de cerca mes usat a l’Internet.
            http://www.lycos.com.

Lynx: Un dels primers i mes usat programes per veure les pàgines Web.     Sense gràfics.

Mail Bombing: Acte de terrorisme cibernètic consistent en enviar a la        bústia electrónica d’algú o alguna organització gran cantitat de    missatges o arxius llarcs i inútils.

Mailbox: Bústia electrònica. El lloc on el correu electrònic queda      magatzemat.

Mailing List: Llista de Correu. Un grup de discusió

Malware: programari.

Manage: gestionar.

Mapping: mapatge; cartografia.

Mark: marca.

Mark up: etiquetatge.

Match: coincidència, concordança.

Media: suports.

Meme: Un mem és, segons les modernes teories sobre la transmissió de la            cultura a les noves generacions, la unitat mínima de transmissió de           l’herència cultural.   El neologisme va ser encunyat per Richard   Dawkins, a causa de la seva semblança fonètica amb el terme             gen.    Aquest mecanisme d’autoreplicació no és exclusiu dels          sistemes        vius, com el ADN i el ARN: alguns polímers i cristalls. I els         virus informàtics mostren aquest comportament, per tant no seria   il.,lògic que algú inert com un mem, ja que es tracta d’un             patró visible en molts elements naturals. / Mem és considerat          com    una discreta idea que es replica a ella mateixa, amb la        connotació     de que els mems es repliquen a ells mateixos i son propagats    per      la gent a través de les xarxes tècniques i socials,           molts com             a          reals virus informàtics.

Meme hack: alteració intencionada d’un concepte o frase, o usant-lo en un            context diferent per subvertir el significat.

Meme war: ús de Googlebombs, Comment Spams, Hostile trackbacks i      altres mitjans tècnics per propagar Mems.

Menu: Una llista d’opcions de les que l’usuari ha de triar-ne una. Usada     ampliament a l’internet.

Merge: fusió.

Meta-blogging: escriure articles en el vlok que tinguin a veure amb el         món    dels vloks. Metablogging.

Membership: afiliació.

Metablog: vlok dedicate al vloking.

Metablogging: escriure articles sobre vloking.

Merge: fusionar.

Milblog: vlok military.

Mint: eines per mesurar el seguiment del vlok. Altres: Mybloglog,    Measuremap, Analytics.

Mirror: rèplica.

Misting: similar a Fisking. Refutació d’altres punts de vista, però de forma            menys agressiva que el ‘fisk’ i de manera més humorística. La    paraula ve d’un programa: MST3K, Mystery Science Theater 3000,         que era un show a The Comedy Channel.

Moblog: vlok mantingut via mòbil amb càmara digital.

Modem: MOdulador/DEModulador. Un dispositiu per convertir      informació binaria en analògica, que pot ésser enviada pels fils            telefònics normals. Un aparell similar converteix al altre costat la            senyal altre vegada en digital, per ser usada per un altre ordinador.

Moderator: La persona que modera o controla un grup del Usenet o             qualsevulga grup d’intercanvi de missatges.

Motherboard: Placa Base. És el component central del PC. Tota la resta      de components van endollats a la placa base directament o van        endollats a un altre component que acaba endollat a la placa base.         Pels seus circuits passen totes les dates, d’anada o de tornada al             procesador, als disks, a la pantalla, etc.
            La placa base té dos formats principals: El AT i el ATX. El AT es     va implantar pels 286 i encaixa en la majoria de capses. El format         Baby-AT és el preferit, per ser mes compacte. El format ATX està       orientat diferent, per que hi càpiguen millor les targes d’expansió i             gradualment es va fent més popular. El tipus de processador que     hom pot posar a la placa base depen del encaix previst per al         mateix.
            Hi ha tres opcions: el socket 7, el socket 8 i el Slot 1. El més versàtil és el socket 7; el 8 només és per Pentium Pro i el Slot 1 pel Pentium          II.
            Cal tindre molt present el joc de xips que porta la placa base:
            -FX. És el joc de xips més vell i és usat en les plaques de Socket 7.    També és el més lent, però conserva algunes ventatges.
            -HX. És per Socket 7. Suporta només SIMMs de memòria. Bona       velocitat. Bons buffers.
            -VX. És el germà del HX, però suporta DIMMs.
            -TX. Substitueix el HX i el VX per el socket 7. Té les ventatges de    tots dos, i suporta Ultra DMA discs durs. Pot portar RAMs tipus             SIMMs i DIMMs.
            -LX. Últim disseny. Especial pel Pentium II, inclou suport per          AGP, Ultra DMA, DIMMs i SIMMs i processadors duals.

MSN: Microsoft Network

Named: anomenat.

Nester: imbricate.

Net: Altre nom per l’Internet.

Net Guru: Nom que es dona a un expert d’Internet reconegut a nivell         mundial.

Net Police: Es diu dels que es pensen que tenen dret a dir als altres com i què s’ha de fer a l’Internet.

Netiquette: La suposada forma de conduïr-se a l’Internet, normes no          escrites pero respectades.

Netscape: Un dels navegadors (browser) mées popular actualment a           l’Internet. Ampliament usat.

Network: xarxa. Grup de computadors units entre sí per comunicar-se       informació.

Newbie: aprenent. Es diu del nou arrivat a un grup de discusió del Usenet.

News blog = Pundit blog.

Nichname: sobrenom.

Off-topic: fora de tema.

Off line: fora de línia. No connectat a cap sistema.

Offsite links: enllaços externs.

Old media: Diaris, revistes i xarxes televisió. Veure Dead-tree media.

On hold: en espera.

On-line: Es diu quan dos ordinadors estan conectats per mitjà de     modems. Per exemple BBS o l’Internet.

Outline: contorn.

Output: sortida.

Overflow: desbordament.

Packet: Paquet. Conjunt d’informació preparat per ésser enviat a     l’Internet.

Packing: compressió.

Padding: separació.

Page break: salt de pàgina.

Page Rank: mesurador de la importància d’una página reflectada en els     rankings de Google.

Pane: subfinestra.

Paper jam: embús.

Parcel: paquet.

Parse: analitzar.

Password: contrasenya. Paraula ( string) escollida pel usuari i destinada a donar-li accés segur a un servei o sistema.

Paste: enganxar.

Patch: pedaç.

Path: camí; ruta, via.

Pattern:patró.

Peak: pic.

Peer-to-peer: d’igual a igual. (P2P).

Perform: realitzar.

Permalink: enllaç permanent, la URL específica de cada entrada d’un        weblog. Un enllaç en el blogroll. Tot i que el vlok consta d’un       seguit d’articles, cada article té una página independent amb una        adreça específica, per poder fer un enllaç a aquell article sense que             el pas del temps el tregui de la portada del vlok. Així doncs el      permalink és aquest enllaç permanent, molts dels quals inclouen la           data en que es va publicar l’article i el títol .

Phishing: pesca.

Photoblogging: vlok on predominen les imatges i les fotos.

Photoblogs creats per Photobloggers.

Pick: triar.

Picker: capturador.

Ping: notificació automàtica o manual de la actualització d’un vlok o de la inclusió d’un enllaç cap un altre.( Packet INternet Grouper)./ És el        sistema que s’utilitza per a difondre els nostres articles. Es tracta     d’enviar un avís a pàgines directoris de vloks, on van apareixent els             títols dels últims articles publicats. Podem enviar aquest avís de       forma automàtica o manual en funciò del sistema de vloks que         utilitzem.

Plain: senzill.

Plain text: text net.

Planeta: lloc web generat mitjançant un afegidor de fonts RSS, que   mostra els continguts actualitzats dels llocs que té sindicats.

Playback: reproducció.

Plog: projecte de vlok. Vlok fet per donar notícia d’un projecte/negoci        particular.

Plot: traçar, dibuixar.

Plotter: traçador.

Plug and play: integració automàtica.

Plugin: connector. Un afegitó per un browser (com Netscape) que li           permet fer funcions extra, tal com presentacions multimèdia, video             on-line, imatges en 3-D, etc.

Plugins: petits arxius per donar millor funcionalitat i noves functions.

Podcasting: Gravar arxius d’audio i posar-los on line perquè qualsevol         pugui escoltar-los i baixar-los.

Polling: sondeig.

Pop-down: desplegable.

Pop up: emergent; mostrar.

Post: enviar; publicar.

‘post’: article, missatge, escrit, entrada. Cos de contingut que forma el        vlok.

Preview: previsualitzar.

Print range: area d’impressió.

Problogger: professional vlokaire.

Profile: perfil.

Progblog: vlok progressiu, d’esquerres.

Prompt: preguntar, sol.licitar, indicar.

Protocol: Un dels varis estandards que governen la transmissió de dades    entre ordinadors.

Provider: proveïdor.

Public Domain: Programes de domini públic, es a dir, totalment gratis, a   l’abast de tothom.

Pundit blog: vlok dedicat a les notícies. Són com el News blogs.

Query: consulta. Cerca d’informació dintre d’una base de dades. Petició.

Queue: enviar a la cua.Informació en espera de ser processada, impresa,   etc. Cua.

Quit: sortir.

Quotation: citació.

Quote: citar.

Quotes: cometes.

Raise: relleu.

Random: aleatori.

Range: interval; àrea.

RARE: Reseaux Associés pour la Recherche Europenne. El Ens que           representa las companyies europees d’Internet dintre de la Internet Society.

Rate: velocitat

Rating: valoració.

RDF: Resource Description Framework. Web contenint format per sindicació.

RealAudio: Un plug-in que et permet escoltar radio o audio mentres es fà   quelcom més.

Real time: en temps real.

Reboot: arrencar de nou.

Receipt: confirmació.

Reciprocal Link: si tu em poses en el teo blogroll jo et poso en el meu.         També dit Linky Love.

Record: enregistrar; registre, enregistrament.

Redo: refer.

Refresh: actualitzar, refrescar.

Release: llançar; llançament; alliberar.

Remaining: restant.

Remark: comentari.

Reminder: recordatori.

Remove: eliminar, suprimir; treure.

Replacing: recerca.

Reply: respondre; resposta.

Report: llistar; informe.

Request: sol.licitud.

Require: requerir, necesitar.

Required: necessari.

Resend: reenviar.

Reset: reiniciar.

Resize: redimensionar, canviar la mida.

Resource: recurs.

Restart: reiniciar; reinici.

Restore: restaurar.

Retrieve: recuperar.

Retry: reintentar.

Reverse: invertir.

Rewind: rebobinar.

Ripper: capturador.

Root: arrel.

Root user: usuari primari.

Router: encaminador. Sistema que transmit informació entre dos xarxes    usant el mateix protocol.

Row: fila.

RSS: Really Simple Syndication, format d’un arxiu que es utilitzat per          distribuir continguts mitjançant sindicació./ Es tracta d’un sistema de sindicació de continguts molt senzill d’utilitzar i molt útil, que          ens permet estalviar temps i comprobar actualitzacions als nostres vloks preferits ja sigui rebent un email o mitjançant un lector de     RSS. Sempre que veiem les sigles RSS en un vlok del nostre interés,         podem copiar-ne l’enllaç de sindicació i afegir-lo a un sistema del       tipus Bloglines, i així només visitant la nostra página de bloglines    podrem veure quins vloks han estat actualitzats i quins no, sense      visitar-los un per un. A més a més ens podem subscriure al feed, o            alimentador de RSS i rebre els titulars dels articles al nostre correu             elctrònic.

Ruler: regla.

Run: executar.

Sample: mostra.

Save: desar, guardar.

Save as (to): anomenar i desar.

Scan: escanejar.

Schedule: planificar, programar.

Score: puntuació.

Screen: pantalla.

Scroll: desplaçar.

Search: cercar; cerca.

Securely: de manera segura.

Send: enviar.

Seek: cercar; cerca.

SEO: Search Engine Optimization.Buscador per optimitzar, per      augmentar els rankings del teu buscador.

Serial Port: Port serie. Usat per transmetre o rebre dades asíncrones.           Modems, scanners, algunes impresores i els ratolins usen el port     serie.

Server: Servidor. Un ordinador o bé el software de dit ordinador, que            permet a altres ordinadors (clients) usar les dades del primer.

Service Provider: proveïdor d’Internet.

Setting: paràmetre.

Shading: ombreig.

Shared: compartit.

Shareware: Literalment software participat. Son programes disponibles per           ser provats durant un temps, en la entesa de que seran        registrats/comprats més endevant. Molts caduquen després de dies o setmanes.

Shocklog: vlok que pels seus continguts provoca discussions.

Shortcut: drecera.

Show: mostrar.

SHTTP: Http segur. Un protocol de seguretat per pàgines Web. Les            pàgines que l’usen porten la terminació .shtml.

Shutdown: aturada. Procés pel qual es deté el funcionament d’un sistema   informàtic.

Shuttle: mesclar.

Sidebar: barra lateral.

Sidebar links: enllaços de la barra lateral.

Side blog: en la columna de navegació, designa un vlok paral.lel incrustat   en el vlok principal i fet de miniposts.

Sign up: registrar-se.

Signal: senyal.

Signature: Firma. Un afegitó a un missatge enviat a un servei on-line, usat             per posar.hi dades personals, cites, etc. Si son massa llargues          amoïnen generalment als receptors del missatge. Algunes es fan    notar per estar fetes amb ASCII-art.

Single: senzill.

Site: lloc. Tècnicament seria una de les xarxes individuals que formen la    Net, però a la pràctica es diu també d’una URL.

Size: mida (no tamany).

Skin: aparença.

Skip: ometre.

Slot: ranura. Ranura d’expansió de la placa base, per admetre dispositius.

Slot time: temps d’espera.

Smiley: Una manera d’expressar simples emocions mitjançant uns quants             caràcters ASCII afegits al final o dintre d’una frase. Es llegeixen           girant el missatge un 90 graus.

SMTP: Simple Mail Transfer Protocol. Es usat per transferir e-mail entre   ordinadors, formant part de la família de protocols TCP/IP. En         resumen, és el programa que llança els e-mails a la xarxa..

Snail mail: literalment, correu cargol. Es diu del correu normal, per contraposició a la velocitat del correu electrònic.

Snap: desplaçar.

SOB: Successful and Outstanding Blogger: Exitós i destacat vlokaire.

Sorting: classificació.

Source: font, origen; codi font.

Spambot: és un codi online que automàticament genera numerosos             missatges no desitjats i dirigits al públic en general. Normalment          entra sense permís. És un Comment spam.

           

Spamming: Es diu del fet de saturar bústies de correu electrònic, grups o   llistes de discusió, etc. amb informació o propaganda no             sol.licitada. Els americans son mestres en aixó.

Split: divider; divisió.

Splog: vlok spam. Vlok creat com a portant del spam. El spam és enviat ell             mateix via Trackbacks, Comment Spamming o email i el Plog és            on tu acabes si cliques l’enllaç del spam.

Spooling: falsejament d’identitat.

Spomments: comentaris Spam.

Stand alone: autònom: dit del sistema o la unitat functional que pot treballar sense estar connectat a cap altre.

Stand by: en espera.

Stationery: material de papereria; disseny de fons.

Stats: estadístiques.

Step: pas.

Stats: estadístiques.

Store: emmagatzemar.

String: cadena. Llista en què cada element és un sol caràcter.

Subject: assumpte.

Submission: tramesa.

Subscribe: el fet d’apuntar-se a una llista o grup de discussió.

Succeed: reeixir, sortir-se’n, tenir exit.

Support: assistència ( no support ni ajuda).

Swap: intercanvi.

SysOp: Operador del Sistema. La persona responsable del funcionament    d’una BBS.

Tag: etiqueta, marcador. Codi de formateig usat en el llenguatge HTML i             per tant, en els documents Internet.

Tagcloud: núvol d’etiquetes que permet als visitants visualitzar d’una         forma atractiva els continguts del teu vlok.

Tailored: fet a mida.

Talk: diàleg.

Tap: fer un toc.

Target: adreçar, adreçar-se; objectiu.

TCP: Transmission Control Protocol, un dels protocols en que es basa la     Internet.

TCP/IP: Transmission Control Protocol/Internet Protocol, els dos   principals protocols en que es basa la Internet, generalment posat         així junts. La part dita TCP trenca el arxiu a enviar en blocs   manejables dits “packets” i els afegeix les adreçes d’origen i destí,             mentres que IP s’encarrega de enviar els “packets” per la ruta més     adient.

Teaser: resum.

Tech blog: vlok enfocat cap a temes tècnics. Molts Tech blogs són també   groupblogs.

Technorati: popular servei de monitorització de weblogs, amb funcions de            búsqueda i rànquing.

Template: plantilla. És la plantilla o disseny gràfic més altres atributs.

Terminal: Tot ordinador conectat a la Net per mitjà d’un servei on-line.

Thread: sèrie de comentaris posats per la gent en alguna secció de comentaris ( forums) en un vlok que segueix una sequència de          converses .

Tool: eina.

Toolkit: joc d’eines.

Touchscreen: pantalla tàctil.

Track: pista.

Trackback: retroenllaç o enllaç invers, un registre automàtic dels enllaços d’entrada que rep una història procedent d’altres vloks que        citant la història envien un ping. / Quan un vlok fa referència a un         article publicat a un altre vlok, es crea una relació entre aquests de tal manera que es pot veure quins vloks enllacen a un article. A sota        de l’article apareixen els enllaços a vloks que han citat aquest article i això permet conèixer articles de temàtica relacionada i             ampliar informació. Quan al nostre vlok volem fer referència a un    article publicat a un altre lloc, copiem l’enllaç permanent d’aquell     article i l’afegim al nostre. I en el vlok Font, li apareixerà un           missatge de trackback, que indica que un altre vlok enllaça amb      aquell article. D’aquesta manera podem seguir vloks i articles de     temàtiques similars.

Tray: separata.

Thread: fil ( de discussió).

Threshold: llindar.

Thumbnail: miniature.

Tile: mosaic.

Tint: matís.

Tip: consell.

Track: fer un seguiment; pista; peça.

Trash: paperera.

Trial: avaluació.

Trim: retallar.

Troll: posar entrades provocatives per generar respostes airades,      enfadades per  incrementar el seu ‘rate’.

Troll: persona que s’introdueix en fórums per crear controvèrsia.

Trust: confiar.

Try: probar; proba, intent.

Tumblelog: vlok de notes, cites, apunts i links. No admet comentaris,         etiquetes o categories.

Typeface: tipografia.

Undo: desfer.

Unsent: per enviar.

Unsubscribe: Donar-se de baixa a un grup del Usenet o a una llista de        discussió.

Update: actualitzar; actualització.

Upload: Enviar un fitxer desde el ordinador propi a un altre ordinador         remot. Lo contrari de Download.

URL: acrònim de Uniform Resource Locator, direcció d’una pàgina web.   Uniform Resource Locator. La manera estandard de formular les   adreces a la Internet. Està formada pel protocol a usar més l’adreça     completa de una Web o pàgina. Per exemple http://www.fut.es o     també ftp://www.urv.es, news:noticias.ibernet.es.

Usenet: Un dels principals grups que conformen la Internet, amb la            WWW, el IRC, etc. Consisteix en un grup de sistemes organitzats en grups de discussió, (més de 15.000) sobre tota mena de temes.        És la part de la Internet potser més controvertida. ( User’s      Network).

Username: Ho mateix que userid, account number, etc. El nom escollit      per l’usuari de un sistema on-line.

Videoblog: weblog  on les entrades són majoritàriament videos.

Virus: Un programa destinat a infectar i a vegades, destruir els programes            i fins i tot el HD dels ordinadors on es introduït.

Vlogging: també dit Video blogging, on predominen els videos en contes   de text. Vloggers i vlogs.

Vog: video blog. Vlok usat per visualitzar diferents forms de video    imatges.

Warblog: bloks que van surgir a partir de l’onze de setembre de l’any 2001,             la majoria després de noviembre del 2001. També vlok en defensa           de les intervencions militars dels Estats Units a qualsevol lloc el       món.

Warning: advertiment, avís.

Watch: mirar.

Watermark: marca d’aigua.

WBloggar: eines de publicitat en el vlok. Altres: Ecto, Qumanna.

Webmaster: El administrador de una web determinada.

Webwaffle: article posat en un vlok.

Web Weaver: El que dissenya un document de la web. De vegades es          aplicat al que “navega” per la web, però  es prefereix dir-ne         “surfer”, que nosaltres traduïm per navegador.

What’s new?: novetats?.

What’s related: llocs afins.

Whois: Un programa de Internet que permet trobar adreces de e-mail i       altres detalls, a partir d’un nom determinat.

Whoring ( for hits): articles posades en vloks només per incrementar el       número de visitants. La paraula és moltes vegades presa   humorísticament, però no sempre.

Widget: giny. [inform] Cadascuna de les petites aplicacions informàtiques
            que es fan servir com a complement en pàgines web o en vloks.

Width: amplada.

Wiki: lloc web que permet als usuaris editar lliurement els continguts. És              un terme agafat de la llengua hawaiana que significa ‘ ràpid’.

Wipe: esborrar.

Wishlist: llista de desitjos, selecció de productes, normalment d’una tenda             en línea que el vlokaire fa pública.

Wizard: auxiliar.

Worm: cuc.

WWW:            La WWW. La part més ampliament usada i que creix més      ràpidament de la Internet. Maneja la informació usant el llenguatge       HTML.

Xat: terme per descriure la comunicació d’usuaris en temps real. La           comunicació simultània entre dues o més persones a través          d’Internet.    Ara inclou audio i video.    

XML: eXtensible Markup Framework, llenguatge pels formats de    sindicació usats en els vloks. sindicació. Successor del HTML i és       va implantant progressivament.

YouTube: per posar videos en el vlok. Altra: Rapidshare.

Zip: Comprimir un arxiu usant el programa compressor Pkzip. Molt usat a            la Net.

 

 

 

Algunes coses afegides, intentant aclarir una mica aquest món vlokinformàtic:

 

Afegidor: programa per recollir i republicar en una mateixa pàgina web     els continguts d’una o més fonts RSS, també la web resultant.

Anotació: cada una de les entrades d’ un vlok.

Blognovel.la: obra de ficció seriada en format vlok.

Categories: conjunt de seccions temàtiques d’un vlok.

Comentaris ( Comments): en cada anotació, designa les respostes, suggerències, opinions i crítiques dels lectors d’un vlok, és un       espai per les converses publiques entre els vlokaires i els seus    lectors. Comments.

Enllaç ( link): orde de programació mitjançant el qual es vinculen un node            d’origen amb un node de destí, essent el node d’origen, per ex., una paraula, frase o imatge i el node de destí qualsevol página o   objecte disponible a la Xarxa. És la base del hipertext i un element central de la cultura vloker. Link.

Etiqueta: marca que delimita un element en llenguatge HTML i també      text que designa el valor semàntic d’un objecte.

Fotolog: vlok on les entrades són fonamentalment imatges     fotogràfiques.

Font RSS: arxiu generat de forma automática pel programa de gestió del    vlok que, separant en contingut del disseny, recull els títols de             les       històries i o bé un extracte o el contingut complet de les          anotacions. Permet accedir als nous continguts d’un vlok       mitjançant un lector de fonts RSS sense necessitat de visitar la            pàgina amb el navegador.

Història: també anotació, entrada o post, designa cada una de les entrades            d’un vlok, pot ser un texte, una imatge, audio o vídeo. El    programa de gestió del vlok assigna de forma automática la data            i la hora de publicació, així com l’adreça URL permanenment o       Permalink.

Núvol: conjunt d’etiquetes que representa mitjançant la diferència de         tamanys de les fonts tipogràfiques, la recurrència de temes tractats en un lloc.

Servidor: màquina resident a Internet que té un 100% de connectivitat. Els             servidors són el lloc on es publica el contingut del vlok i permet            que sigui accesible a tots els internautes. De vegades els servidors    es diuen Hosts i a l’acció de publicar informació en un servidor es   diu Hosting , allotjar.

Sindicació: disponibilitat dels continguts d’un lloc web per a ésser   accedits mitjançant un lector de fonts RSS o reutilitzats en un altre       lloc mitjançant un afegidor de fonts RSS.

 

 

(  continuarà ? )

 

 

 

 

                                               

                                                        Tipus mòbil gòtic de Canibell.

 

“ El quadern que tenim devant dels ulls no es propiament una publicació literaria o artística, es més aviat un prospecte industrial. Malgrat això, enteném que mereix ben bé las quantas ratllas qu’aném a dedicarli en aquesta secció, ja que constitueix una fita importantíssima pera la bibliografía catalana y, si no’ns enganyèm, ha d’influhir ventatjosament en la renaixensa literaria de Catalunya, ensemps qu’en el nostre avens industrial.

            Cosa sabuda es que’ls primers productes de la imprenta, corresponents al sigle XV, apareixen generalment estampats ab lletra gòtica. Aquesta lletra donava als llibres un aspecto caracteri8ctich que, segons els inteligents, supera als actuals en llurs condicions estèticas oferint una ponderació més equilibrada entre’l Blanch del paper y el negre de la composició. Lo positiu es que aquells tipos gòtichs se’ns presentan en alguns exemplars incunables ab una riqueza incomparable y ab una tan sabia aplicación dels principis de la estètica que’ls nostres bibliòfils y alguns dels nostres impressors que practican llur art ab fe y entusiasme troban a faltar en las actuals manifestacions de la imprenta.

            Al constituirse a Barcelona la ‘Societat Catalana de Bibliòfils’, quin obgecte es produhir edicions exquisidas dels nostres clàssichs, ja sia reimprimint obras raríssimas, ja donantne a conèixer d’altras may publicadas encara, se posà de manifest una necessitat sentida de tots temps pels aficionats: mancavan tipos de lletra d’imprenta adequats a la clase d’impressions que’s volian produhir. Fou alashoras quan dita societat se posà en relació ab els industrials fundidors de tipos a dalt nomenats, pera tractar de suplir aquella deficiencia”.

 

            Article a Notas Bibliograficas:“ Tipos góticos incunables para impresiones artísticas y ediciones de bibliófilo de Canibell y Sangenís. per R. Miquel y Planas a Joventut, n. 247, 3 novembre 1904, p.728.

 

                 

 

         Exlibris de Canibell .                      Tipus mòbil gòtic de Canibell.

 

 

   

                                                                           

                             

                         Portada del llibre de Maurice Robert, de 1936.

 

               Código de la Bibliofilia moderna; Paris, 1936 editat per la Unió Llatina de Edicions, escrit per Maurice ROBERT, i amb pròleg de Miomandre, recollit per Alfredo Guido, poeta argentí, pintor i gravador en l’article: “ Libros y Bibliófilos”, en el Boletín de la Comisión Protectora de Bibliotecas Populares, nº 56, gener-març de 1945. I diu:

            ‘ Título primero: Del Libro’

            Art.1. Un libro es una reunión de hojas de papel impreso.

            Art.2. Un verdadero libro es un libro destinado a perdurar.

            Art.3. Un libro de lujo es un bello libro llevado al máximum de su perfección.

            Art.4. La perfección no reside en su rareza, sino en su calidad.

            Art.5. La tirada de un verdadero libro no será arbitrariamente limitada, con miras a inflar artificialmente su precio de venta.

            ‘Título segundo: Del bibliófilo’.

            Art.1. Un bibliófilo es un señor que, como su nombre indica, ama los libros.

            Art.2. Hay dos clases de bibliófilos: los auténticos y los falsos.

            Art.2. Deben ser considerados como falsos los bibliófilos que en un libro buscan ante todo su rareza y singularidad.

            Art.4. De peor condición deben considerarse los que llevados por un espíritu de lucro, no ven en el libro sino un objeto de especulación pecuniaria. Una justicia inmanente hace que sea generalmente frustrada esa culpable ambición.

            Art. 5. El verdadero bibliófilo es aquel que exige de un libro calidad de texto, belleza de ilustraciones, excelencia artística y técnica en su presentación.

            Art. 6. El verdadero bibliófilo posee una biblioteca que conserva su valor constante y constituye para él una verdadera fuente de goce espiritual. Él solamente tiene derecho al título de Bibliófilo moderno’.

 

            Llegit a Enfermos de libros; ALBERO, Miguel. Univ. De Sevilla, 2009, Sevilla; pp. 149.

 

 

                                        

                                                       Gravat en el llibre de Robert.

                          (Algunes imatges agafades d’El Bibliófilo i del Piscolabis).

   

                                       

 

“ Grat sia a Deu, l’art va estenense a tots els ordres de la vida; las generacions que van pujant van comprenent que té dret d’intervenir en tots els llochs, que no hi ha objecte per petit que sia que no li pugui dar hostatge. Aixís com las més petitas accions poden lluhir la llum de la bondat si es un home bo qui las executa, aixís per tot resplandeix la llum de la bellesa en tota cosa per petita que sia que surti de las mans d’un ver artista.

            Això se’ns acut al fullejar la colecció de magnifichs ex.libris qu’en Riquer ha donat a llum, presentantlos ab aquell gust refinat, ab aquella elegancia sòlida a qu’ens té acostumats.

            El reviscolament de l’afició als ex.libris es un fet complertament modern y que va lligat ab la resurrecció del art aplicat que d’uns quants anys ensà s’opera en el mòn intelectual. No podía ésser que, al ensemps que’s procurava aplicar l’art als mobles, als utensilis familiars, a las casas de lloguer, a tot lo que rodeja al home probant de darli un vesllum d’ideal, se quedés endarrera’l llibre, l’objecte que té més relació ab l’home inteligent, l’objecte escampador d’ideas que serán llevor d’ideas més assahonadas, el pacifich lluytador que desde la quietut de la cambra retirada va empenyent al home pels viaranys del progres ab més forsa y eficacia que l’acció brutal y rápida de las revolucions, perque son trevall quotidià sempre va endevant, may recula, llaurant sempre en las capas espessas dels cervells no conreuhats, fenthi arrelar de dia en dia ideas que’ls afinan, que’s converteixen en sentiments y en bellas accions”.

 

            Article de Sebastià Junyent a Joventut, n.213, 10 març 1904, p. 164.

 

                                        

 

 

                “ El bibliófilo puede poseer y leer cualquier tipo de libro, claro está, pero como tal bibliófilo sólo le interesan los que tengan algo especial, los que se salgan fuera de lo común: manuscritos, incunables, antiguos, raros, curiosos… Cualquier bibliófilo sabe apreciar por ejemplo ‘las primeras ediciones aldinas o bodonianas’, y los hispanos seguramente buscarán también varios tipos de libros españoles: los incunables, primeras ediciones de nuestros grandes escritores del Siglo de Oro, libros de caballerías del XVI, libros de navegación, primeras crónicas y relaciones de América…”.

 

            MENDOZA DÍAZ-MAROTO,  Francisco: El mercado del libro antiguo en España visto por un bibliófilo, Arco/Libros, Madrid,2009 ; col. Instrumenta Bibliológica. Pp. 51.