Feeds:
Entrades
Comentaris

Bibliodiccionari XXX

21/09/2014 per biblioaprenent

bibliodiccionari XXX

Això del Bibliodiccionari dóna per a més del que em pensava, en aquest número  XXX hi ha definicions amb explicacions llargues, potser no era el que en principi volia, però. Tampoc creia que hi haurien tantes paraules, imaginava que en trobaria 40 o 50, però després he vist que això no s’acaba mai, van sortint paraules de tot arreu, i moltes no les poso perquè serien molt repetitives, com les de les biblioteques de col·legis i públiques, doncs molts col·legis ajunten Biblio amb el nom del col·legi i cada poble o ciutat en la seva biblioteca posa moltes vegades la paraula Biblio unida al nom del poble o ciutat; de vegades en poso algunes d’aquestes però sol ser perquè tenen alguna paraula nova més en el seu vlok o lloc on siguin.

 

Biblioarreu: l’Hospital Trueta de Girona posa a disposició dels pacients un servei de préstec de llibres, a través de  l’Associació Biblioarreu i fruit d’un conveni amb la Biblioteca Pública de Girona. Voluntaris d’aquesta associació passen per les diferents habitacions oferint la possibilitat de préstec de llibres, música, revistes i pel·lícules. Si cal, els membres de l’Associació llegeixen llibres als que ho sol·liciten. També hi ha llibres a disposició dels pacients i familiars a la planta novena, de lliure accés. Mail de Biblioarreu: biblioarreu.bpg@gencat.cat. Més informació a: http://www6.gencat.net/ics/trueta/scripts/anar.asp?pag=noticies/s132309_01.html

biblioarreu 3 ok

 

Biblioblog 4ª Edición: “ és un vlok sobre biblioteques, tecnologies, lectures i experiments amb gasosa”.  http://biblioblog.org/. Al llarg del temps ha canviat de llocs. Abans també es deia Biblioblog, però en diferents circunstàncies. En el Bibliodiccionari apareix amb dues webs més, una amb referència a la Fundación Germán Sánchez Ruipérez i l’altra a la Universitat de Salamanca. I també van estar en un altre lloc: http://bibliotecas.blogspot.com

biblioblog 4ª edición

 

Bibliobloggueros: “clickeate al conocimiento”, diuen, des de la Biblioteca Público Escolar de Granizal, a Medellín (Colombia). En el correu utilitzen la paraula Bibliobloggeros: bibliobloggeros@gmail.com http://biblioblogguerosgranizal.blogspot.com.es/

 

 

Biblio-Cantina: espai preparat per una xerrada sobre ‘Spaghetti Western’ i pel·licules ‘western’ en general, amb conferències, música, etc., en el IES Pedras Rubias  a Salceda de Caselas (Pontevedra).

http://biblosvivos.blogspot.com.es/search?q=biblio-cantina

bibliocantina

 

Biblio-Creación: concurs que es fa a Orihuela, consisteix en escriure contes ( 50 x 30), fer punts de llibre i video-recomanacions de llibres, adresssat a nens, joves i adults. Organitzat per  la Concejalía de Cultura, i aquest any és el segon que fan. http://www.culturaorihuela.es/agenda2/eventos/biblio_oct_24_14.html

biblio-creación

 

BiblioInstrucción: vlok de Gerinaldo Camacho, amb informació sobre revistes, tesis, llibres electrònics, etc. ( crec que de Puerto Rico). http://biblioinstruccion.blogspot.com.es/

biblioinstrucción

 

BiblioISES: Instituto Salesiano de Estudios Superiores.  http://biblioises.com.ar/

biblioises

 

Biblioisla: lloc ( a Canarias) on arriva el protagonista del llibre: “El Libro que llegó del espacio” de Esteban Gabriel Santana Cabrera. Amb il·lustracions de Georgina Quevedo Rodríguez. Ed. Consejería de Educación, Cultura y Deportes, Gran Canaria, 2003.

el libro que llegó del espacio

 

 

Bibliolore: The RILM Blog ( Repertori Internacional de LiteraturaMusical).  http://bibliolore.org/

bibliolore

 

Bibliomanies («Blog de la Biblioteca de l’INS Frederic Martí Carreras de Palafrugell»).
http://bibliomanies.blogspot.com

 

 

[Biblio]mediablog: vlok de la biblioteca pública digital italiana.   http://bibliomediablog.com/

 

 

Biblioniños (2): un dels serveis oferts per Bibliotecas de la Comunidad de Madrid, adreçada als nens.  http://www.madrid.org/cs/Satellite?cid=1343065588619&language=es&pagename=PortalLector%2FPage%2FPLEC_distribuidora

biblioniños madrid

 

BiblioParque: a la Unidad Deportiva de Tabachines a  Zapopán ( Jalisco), inauguren un Centre Lúdic amb moltes activitats per a nens i joves.   http://www.comudezapopan.gob.mx/CGI-BIN/version%2015x/index.php

BiblioParque 1

biblioparque 2

 

 

Bibliopiedras: Lectura, Libros, Escritores, Bibliotecas, Internet. Biblioteca de Piedrasblancas (Asturias).  http://bibliopiedrasblancas.wordpress.com/

bibliopiedras

 

Biblio-Plaza: a la Plaza de la Fundación a  San Miguel de Tucumán, fomenten que joves i grans comparteixin lectura i recreació a l’aire lliure, i ho anomenen Biblio-Plaza.

biblio-plaza tucumán

 

Biblioteques.gencat: Servei de Biblioteques. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya .  http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.6ac196a374f5a5b009671410b0c0e1a0/?vgnextoid=ded81e1f0f090110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ded81e1f0f090110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

 

 

Bibliotheca (4): en el  vlok  La piedra de Sísifo, Alejandro Gamero, parla d’un projecte: “¿qué pasaría si se rediseñara por completo el formato del libro para adaptarlo al de una novela cualquiera? Esto es precisamente lo que se ha propuesto el diseñador californiano Adam Lewis Greene en su proyecto Bibliotheca,…. Para hacer la Biblia más atractiva y legible, Greene ha desechado la clásica disposición a dos columnas, utilizando una tipografía amplia y espaciosa y eliminando todas las referencias numéricas y notas a pie de página. El resultado es una Biblia en cuatro magníficos volúmenes de tapa dura, dos para el Antiguo Testamento y dos para el Nuevo. En lo referente al contenido prácticamente no hay cambios. Greene ha trabajado con una versión americana de 1901 y solo se ha limitado a sustituir arcaísmos por palabras más modernas.

Bíblia en 4 vols.

El proyecto ya ha finalizado y Greene ha cubierto sobradamente su objetivo. De los 37.000 dólares que pedía ha llegado a reunir casi un millón y medio de dólares, así que dentro de poco su sueño de convertir la Biblia en una novela al uso verá la luz”. Article sencer  a :  http://lapiedradesisifo.com/2014/07/31/y-si-se-rediseñara-la-biblia-como-una-novela-normal/  i original a:    https://www.kickstarter.com/projects/530877925/bibliotheca

 

 

Bibliotikus: audiollibres i llibres Epub.   http://bibliotikus.net/index.html

 

 

Biblio-Trivial:. Interessant joc, basat en el Trivial , amb preguntes i respostes rel·lacionades amb llibres i biblioteques, en el C.E.I.P. Virrey Morcillo, a Villarrobledo ( Albacete). Ells ho expliquen així: “Fomentar la participación de los alumnos en el diseño de actividades.

 Fundir la lectura, el uso de la biblioteca y el juego mediante el ingenio y la adaptación de un juego conocido.

 Fomentar el conocimiento sobre los aspectos relativos a la formación ydinamización de los usuarios de una biblioteca: interpretación de tejuelos,carteles de zonas, conocimiento sobre títulos y personajes clásicos, correcto uso de los recursos bibliotecarios, funciones y responsabilidades de los responsables, información de personajes y de autores, géneros literarios y textuales, secciones de una biblioteca, uso del carné, etc.” Vlok de la biblioteca: http://duendes-libronylibreta.blogspot.com.es/

Es pot descarregar a Scribd: http://www.scribd.com/doc/236259065/Biblio-Trivia

virrey morcillo 2

virrey Morcillo

bibliotrivial Diego

2 imatges del CEIP Virrey Morcillo i 1 de  CEIP D iego Requena

 

He vist després que aquest joc es practica en molts llocs: CEIP Diego Requena i CEIP Ana Soto també de Villarrobledo,  CEIP Juan de Vallejo a Valdemoro, Biblioteca de Santa Perpétua de Mogoda, Biblioteca de Villanueva de la Cañada, i a molts llocs més.

               En “El libro que llegó del espacio”, escrit per Esteban Gabriel Santana Cabrera( IES Gran Canaria de Vecindarioi), Ed. Consejería de Educación, Cultura y Deportes, Gran Canaria, 2003, apareix el Bibliotrivial i com es juga. També apareix una nova paraula per al Bibliodiccionari: Biblioisla, que poso en el seu lloc alfabètic( més amunt).

 

 

Biblio-trotter: vlok belga per a  bibliotecaris, documentalistes, arxivistes, professionals del llibre i de la informació que es coverteixen en Biblio-trotters ( una mena de rodamons dedicats als llibres i documents) , a la Biblioteca Pública de Brabant. http://biblio-trotter.blogspot.com.es/

bibliotrotter

 

Arxivat a Bibliodiccionari, Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Paraules | Etiquetat |

63a. Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern

18/09/2014 per biblioaprenent

 

63 fira llibre 2014

 

31 llibreries i baixant, cada any menys, abans ( fa uns anys) érem la segona Fira d’Espanya, avui crec que som la tercera, de moment, perquè al pas que va la cosa aviat serem la 6a. o 7a.

            En altres Fires fan més propaganda, informen de quins  i quants llibreters hi van, editen un llibret per celebrar-ho ( com fa anys es feia a Barcelona), aquí no imprimeixen ni el discurs d’inauguració. Sembla que no hi gaires coses per celebrar

            En el vlok del Gremi diuen quatre dues coses i gràcies. Segur que a la Facultat de Biblioteconomia podrien trobar estudiants o algú que els hi donés una mà en la posada al dia del vlok del Gremi, crec que la cosa podria millorar.

Feria Madrid XXVI 2014

 

A la Fira de Madrid: “XXVI Feria de Otoño de Libro Viejo y Antiguo”, del 2 al 19 d’octubre hi seran 40 llibreries, la majoria de Madrid, però també de València(5), Salamanca, Bilbao,Segovia,Zaragoza(2), Barcelona, Vitoria(2),Sevilla i Sant Vicent del Raspeig (Alacant). En el vlok de Libris trobareu informació detallada,  http://www.libris.es/img/26FeriaLibroViejo2014.pdf,  i a la primavera , la Asociación de Libreros de Lance, van fer la 38a.Feria del Libro Antiguo y de Ocasión”, http://www.feriadeprimavera.com/ , amb40 llibreries, 4 de Barcelona, i també van editar  un llibre.

38 feria libro madrid 2014 primavera

 

 

 

Llistat dels llibres editats per Libris per celebrar les Fires, no Firetes, que fan.

llibres editats per Libris

 

 

 

 

Bé, no val la pena allargar-se, el 19( demà)  i un parell de dies més estaré al Passeig de Gràcia, remenaré, “tocaré el piano” on em deixin i compraré alguna cosa. Dels preus dels llibres vells ja en parlaré un altre dia.

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Old books | Etiquetat , , | 5 Comments »

Frases sobre Bibliofília 368

15/09/2014 per biblioaprenent

Biblio Strahov Praga

 

Strahov ( Praga)

“ Tot parlant del llibre, però, ¿ no caldrà que ens preguntem què és, en realitat, un llibre?… ‘Un llibre que s’escriu, ha dit bellament Josep Enric Rodó, o és paper inútil, o és una ànima que teixeix amb la seva pròpia substància el seu capoll’. Un llibre és, doncs, quelcom de ben viu, quelcom que, per damunt de la seva materialitat fugissera, palpita en les nostres mans, mentre l’acariciem. Un llibre és ‘una ànima’-l’ànima de l’autor, i àdhuc diríem l’ànima del mateix lector, si sap comprendre’l i compenetrar-se amb ell- o, senzillament, no és res: ‘paper inútil’, com diu l’aticíssim escriptor de l’Amèrica espanyola.

Biblio Trinity College

 

Trinity College

‘El llibre amic, ha escrit un altre pensador – Joan Maria Guyau – és com un ull obert que ni la mateixa mort no el tanca, i en el qual se fa sempre visible, en un raig de llum, el pensament més pregon d’un ésser humà.’

Massa sovint s’oblida aquesta alta concepció del llibre. L’autor hauria de posar-hi sempre el millor d’ell mateix. Així, sense proposar-s’ho, ennoblirà el lector. I la bondat i la bellesa es fondrien en les pàgines del llibre.

biblioMexicoNacional

 

Nacional México

La influència del llibre, així concebut, és infinita. Els grans llibres han forjat els caràcters heroics i les ànimes exaltades pel més pur misticisme, i han contribuït, meravellosament, a la formació d’aquells pobles que han deixat un rastre inesborrable de llum en la Història. Amb raó ha dit el citat autor d’Ariel que, ‘per als esperits l’aptitud dels quals és l’acció, el llibre, cabal instrument d’autoritat i simpatia, és, encara més sovint que l’exemple real i que el model vivent, la força que desvetlla i dirigeix la voluntat’”.

RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 19-20.

Biblio Piccolomini Siena

 

Piccolimini ( Siena)

“ … el amor a los libros muchas veces sobrepasa el hábito de leerlos y se extiende a la contemplación y posesión de volúmenes. La bibliofilia, o el hábito de coleccionar libros, es un pasatiempo que tiene muchos ( y muy apasionados) adeptos. Estas personas disfrutan coleccionando libros más allá de su contenido, por el placer mismo que les produce el objeto. En tiempos como los actuales, donde el libro electrónico amenaza con terminar para siempre con el reinado del libro de papel, la pasión por coleccionar libros no ha menguado sino en todo lo contrario: hoy se empieza a percibir el objeto libro como algo especial, tal vez porque se sospecha que dentro de no mucho tiempo se trate de un bien escaso, de una antigüedad inestimable más allá de su valor sentimental.

Biblioteca Uffizi, Florència

 

Uffizi ( Firenze)

Es más: muchos bibliófilos no necesariamente leen todos los libros de su colección. Existe cierto placer en lograr reunir primeras ediciones, las obras completas de un autor en lengua original o en juntar volúmenes inéditos que pueden llegar a tener un alto valor de mercado. Pero, probablemente, lo que lleva a tantas personas a amar los libros no sea otra cosa que el amor a la lectura”.

            Article: “Libros de colección”,de Mariana a Blog de Libros.( http://www.blogdelibros.com )

The Grolier Club library, NY,USA

 

The Grolier Club Library (NY)

Arxivat a Bibliofília, Biblioteques, Llibres | Etiquetat , , | 2 Comments »

Frases sobre Bibliofília 367

07/09/2014 per biblioaprenent

gramàtica mates 1

“No’ns sabèm estar de posar aquí aquesta petita digresió. Lo primer estamper que se coneix a Espanya es Johan Gherling, de Constanza, qui estampà a Barcelona en 1468 la discutida Gramàtica de Mates, qual reproducció publicà lo benemèrit Institut Català de les Arts del Llibre, ab un bell treball de D. Eudalt Canibell sobre la introducció de la imprempta.

gramàtica mates colofó

Colofó Gramàtica de Mates, posa M.cccc.lxviii (1468)

Ara bé: Lo primer estamper de París conegut ab lo nom de Ulrich Guerin, qui estampà en aquella ciutat en 1470, cridat per son amich La Pierre de la Sorbona, trobàm que son verdades nom, segons una làpida vella que li dedicà la matexa Sorbona, era lo de Ulrich Garninch, y que també era de Constanza. Als filòlechs d’avuy no’ls díu res aquesta similitut de nom que sols se diferencia per un cambi de la líquida n per la l  ?Nos podrían ajudar los alemanys Dr. Haebler y demés incunabulistes dihent-nos si en la Alemania d’aquell temps s’estilava lo que un indivíduu se pogués dir Ulrich Joan o Johan Ulrich, com avuy día dihèm Joseph María, o Pere Joan ? ¿ Podría en últim cas tractarse de dos germans ? Sabèm que l’Ulrich Guerin morí solter en 1510. Respecte a nostre Gherling es de suposar que tingué algún fill del meteix nom puix lo trobàm encara a França en 1520. Per altra part ¿ hi ha algún entès en coses de bibliografía qui s’haja pres la molestia d’investigar qui era l’impressor Joan Alemany de qui parla lo Dr. Haebler y demés tractadistes de Bibliografía ? Aquí com en totes parts, era molt natural l’ésser conegut un individuu, per lo lloch de sa procedencia, sobre tot no sabent-li lo cognòm. Si nostres polígrafs logressen que l’Estat los donés carta-blanca per investigar en los arxius notarials, no duptàm que tal vegada nos podrían aclarar aquesta incógnita, y podría donar-se lo cas de que aquest impresor de qui ne sabèm actualmente menys notícies, fos lo qui té més elements gràfichs que’l denuncían.

marca impressor gherling

Marca d’impressor de Gherling

No’ns hem proposat ab aquesta digresió emmaranyar la questió, sols nos mou l’afany de contribuir a desentrañar aquest misteri de la entrada de la Imprempta a Espanya, perque després d’haver volgut donar la rahó a Valencia per sa     estampació de les troves, suposant que s’estampessen en 1474, any del Certamen, cosa que no díu lo llibre, y veyent que Zaragoza ha demostrat documentalment que conexía la imprempta un o dos anys abans que Valencia, y com que no es natural que la Imprempta entrés a Espanya pels aires es de creure que entrà per lo Rosselló o per mar, y per lo tant creyèm que sols podía èsser Barcelona o Valencia la primera ciutat ahón provà d’establir-se la Imprempta.

Article “ De re bibliaria” de Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la Llibreria L’Arxiu de juliol de 1925.

Sinodal aguilafuente

Sinodal d’Aguilafuente (1472 ?)

Avui en dia la majoria d’experts consideren  que el primer incunable que es va imprimir a España és el Sinodal de Aguilafuente (Segovia), que va tenir lloc l’any 1472, però sense cap data escrita en  els seus 48 fulls impressos. 

La data de la Gramàtica de Mates és errònia segons la majoria d’ experts.

 

℘       ℘       ℘       ℘       ℘       ℘       ℘

 

 

“ Podríamos afirmar, en principio, que una edición de bibliofilia es aquella codiciada y objeto de deseo del bibliófilo. Entonces, tendríamos que dar cabida a un amplio abanico de opciones porque podemos decir, con un margen de error muy pequeño, que cualquier libro puede ser del interés de esta rara avis que se ha venido en llamar bibliófilo: desde ese volumen antiguo salvado de la destrucción, la desidia o el olvido a aquel que contiene la errata del poeta favorito pasando por las primeras ediciones de clásicos, o por los bien o magníficamente encuadernados, o por los dedicados por el autor… las elecciones son de una variedad infinita.

            En lo que sí estaremos de acuerdo casi todos es que el sueño de cualquier bibliófilo es tener lo que nadie más posee, el ejemplar raro o, mejor aún, el único. Esto puede ser desde las galeradas de la primera edición de la obra de más o menos renombre que nos hizo vibrar en el momento de su lectura, papeles manuscritos de puño y letra salidos de la mano del autor, un único ejemplar salvado del desastre    y lo que a la imaginación se le ocurra para que un volumen se convierta en único”.

               Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

Hibris revista

 

exbloguis biblioaprenent1

 

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibres, Old books | Etiquetat , , , | 2 Comments »

Frases sobre Bibliofília 366

24/08/2014 per biblioaprenent

rosa vera 1

En tres punts podriem resumir les idees de Jaume Pla sobre el llibre de bibliòfil.

En primer lloc cal que tingui un text de qualitat amb un valor literari adient a l’obra que es pretén dur a terme. Un text d’aprenent pot malmetre l’obra d’un bon il·lustrador i una mala il·lustració pot desgraciar un text excepcional.

Aquest text, òbviament, s’ha d’imprimir i a l’hora de fer-ho cal pensar en quina lletra serà la més aconsellable. Cal pensar en la part tipogràfica.

Cada tipus de lletra té uns grafismes diferents i cada text expressa sentiments diversos. L’harmonia entre aquests tipus de lletres i el significat o l’època en què foren escrits els textos és fonamental a l’hora de pensar en un llibre de bibliòfil. Com també és fonamental la cura en la impressió.

Quan imprimim un text, els caràcters han d’estar en les millors condicions possibles, els perfils ben conservats i sense desgast, la pressió justa, la separació entre ratlla i ratlla perfecta, la distribució de les paraules uniforme. Cal també que el tintatge de tota la pàgina sigui regular i també la de tot el llibre.

rosa vera 2

El tercer aspecte  a tenir en compte és el de les illustracions. És molt important que l’artista sàpiga interpretar el text amb imaginació i fantasia i que no perdi de vista que el seu treball s’haurà de mirar a la mateixa distància que el text i no pas més lluny.

¡ Quants artistes són bons dibuixants, bons gravadors o bons pintors, però no saben integrar el seu art en un text literari ¡ les illustracions, doncs, han d’interpretar el text en íntima concordança amb el seu sentit i a la vegada s’han d’integrar amb el conjunt visual de la lletra impresa”.

 

“La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.

rosa vera 3

         

ℵ      ℵ       ℵ       ℵ       ℵ       ℵ       ℵ

     

“ Una cosa es el libro bien ilustrado por un pintor con originales y otra cosa son las ilustraciones fotomecánicas. El libro de bibliofilia tiene unas características especiales: la tipografía ha sido cuidada, el papel es especial y unos pintores han realizado obras especiales para ese tipo de libro, suelen ser litografías, grabados, aguafuertes o puntas secas, también añade valor si están firmadas a lápiz y numeradas.

            Cuando no se indique nada más que ilustración de… se está hablando de una reproducción fotomecánica, es decir, no es una litografía, ni un grabado, ni punta seca y ni un aguafuerte, que es realmente lo que le proporciona valor a esa ilustración. Por lo tanto, hay que cerciorarse de que en el libro se especifiquen las características de las ilustraciones porque si no pueden ser unas magníficas reproducciones fotomecánicas sobre un magnífico papel pero nada más.

            El problema que hay en España es que no se aprecia el libro y nos encontramos con gente que o por desconocimiento o por aprovechar este desconcierto arrancan las litografías para sacarlas al mercado. Desgraciadamente muchas veces valen más las litografías que el propio libro. Esta situación perjudica muy gravemente al coleccionismo del libro. Generalmente el coleccionista tiene un gusto estético exquisito y comprende que cada parte forma el libro. En España no se ha dado apenas importancia al libro, siempre ha sido un tema de unos pocos, si la gente sigue comprando litografías sueltas estarán fomentando esta picaresca que destruye el arte y la literatura, perjudicando nuestro Patrimonio. Hay libros bellísimos que corren un grave peligro si no se para este tipo de prácticas. Uno de estos libros es el Viaje a la Alcarria ilustrado con litografías originales a color de Redondela, estas obras aparecen en el mercado sueltas y enmarcadas para su venta”.

 Del Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.

Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos .

chillida

 

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Oficis del llibre | Etiquetat , | 2 Comments »

Fira del Llibre Prohibit a Llagostera

17/08/2014 per biblioaprenent

fira llibre prohibit

                Assabentat de que fan aquesta Fira em sembla adient posar-ho aquí, perquè volia informar-vos de que, a més a més de la Fira, també dediquen part del seu temps a la “venda” de llibres vells i usats, i és per això que els he afegit al Mapa de Llibreries de Vell de Catalunya.    

               En el seu vlok podeu trobar tota la informació sobre la Fira ,http://www.firadelllibreprohibit.com/la-fira/.

Si podeu no us la perdeu.Segur que serà força interessant

 

Arxivat a Fires i Mercats, Llibreries, Llibres | 2 Comments »

Frases sobre Bibliofília 365

16/08/2014 per biblioaprenent

le gascon

Binding by Le Gascon, Officium Beatae Mariae Virginis, Anvers, Plantin, 1622

“ El llibre està destinat a ésser relligat, molt més encara si és un exemplar valuós. Els  exemplars més preats són aquells que han arribat fins a nosaltres amb una relligadura d’època, millor encara si aquesta és signada per un relligador famós, i també si és de procedència il·lustre. Fora de text reproduïm un Plató ( Venècia, 1517) relligat per Grolier, potser el nom que més es cotitza en el món de l’alta bibliofília.

grolier plató 1517

Plató, Relligat per Grolier, 1517.

L’exemplar aquest posseeix encara un altre valor: el de tenir passatges anotats de mà de Grolier. L‘afortunat propietari d’aquest llibre ( potser l’únic Grolier de tota la Península), Lluís Escobet, pot posar al seu costat relligadures de Clovis Eve, Derome, Le Gascon, Bedford, Marius Michel

clovis eve enquadernació

 

Relligadura  de Clovis Eve

i d’altres anònimes però de valor incalculable. Realment, el gust modern no ha arribat a produir relligadures que sempre faran bonic sinó inspirant-se en les antigues.

Marius Michel

Relligadura d’Henry  Marius Michel

Perquè tot hi sigui, Ramon Miquel i Planas, bibliòfil expertíssim, coneixador com pocs de la bibliografia catalana i ensems el relligador de més to de Barcelona, ha exhibit una sèrie insuperable de relligadures modernes, tan perfectes, si més no, com les que puguin presentar els relligadors francesos”.

 

Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.

bibliofília ramon miquel y planas

 

“ La bibliofilia es un imperio vasto y populoso, con numerosas provincias muy distintas unas de otras. Hay devotos de los incunables, de los manuscritos medievales, de las ediciones artesanales, de los libros miniatura, de los elzevires, de la tipografía dieciochesca, de los relatos de viajes ( pensemos en los hermosos tomos de Burton y del capitán Cook). Una de las provincias más desconocidas es la de la literatura popular. De hecho, cuando se piensa en la palabra bibliofilia, la primera imagen que viene a la mente es la de un coleccionista de onerosas ediciones antiguas. Pero en el amplio territorio que va de la novela gótica a los bolsilibros ochentosos ( pasando por folletines, novelas en cuadernillos, pulps y las revistas en formato digest de los años cincuenta), se extiende el coto de caza de los eruditos de lo maravilloso. Una bibliofilia quizá nueva, pero no menos fascinante que la otra”.

            Article: “Bibliofilia de la Literatura Popular” en el vlok: Museo de la Literatura Popular.

http://museodeliteraturapopular.blogspot.com.es/2010/05/bibliofilia-de-la-literatura-popular.peruchohtml

literatura popular Pucky

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres | Etiquetat , |

Frases sobre Bibliofília 364

09/08/2014 per biblioaprenent

blaeu catalunya

 

Blaeu

“ Si bé el preu d’una publicació en el món bibliofílic sol estar subjecte – com en el cas de la major part d’altres bens – a les oscil.lacions de l’oferta i la demanda, hem vist que altre variables d’ordre material, intel.lectual, ideològic o, inclús, de tipus sentimental, tenen influència en la seva determinació.

En general, el bibliòfil té la convicció de que, en Qúestió de preus, qualsevol temps passat ha estat millor. Si bé aquesta afirmació podria no ser correcta per a altres classes de béns o mercaderies, en el cas de la bibliofília – fent excepció d’algunes situacions extraordinàries com guerres o el cas de la desamortització a Espanya – penso que és real. Hem vist, però, que aquest increment en pessetes constants, es inferior al que ‘visualment’ ens donen a entendre els augments assolits en pessetes corrents.

Al segle XIX, o inclús a principis del XX, s’oferien executòries de noblesa, incunables i atles per unes poques pessetes. Avui el seu cost és de milers d’euros. El nostre llibreter Antoni Palau va vendre, a principis del segle XX, per 100 pessetes els onze volums que formen l’atles de l’edició castellana del Blaeu. Avui aquests volums costen una fortuna.

Bello Sanjuan era molt crític amb els llibreters. En la seva obra que he esmentat abans posava de manifest que, als voltants de l’any 1949, alguns d’ells, havien guanyat més diners que Manolete… amb l’inconvenient, deia, que els preus ‘estraperlístics’ que aplicaven feia que els llibres fossin més assequibles per als ‘caprichosos adinerados’ que per als bibliòfils. Suposava que els llibreters demanaven als seus clients el triple o el quàdruple del preu que ells havien pagat, fent excepció d’aquelles publicacions que consideraven rares o curioses perquè, en aquest cas, si n’havien pagat 10 pessetes podien passar a demanar-ne 175 ´200… Els llibres de Pio Baroja, – de gran demanda en aquells moments – els llibreters en pagaven – segons l’estat de conservació i qualitat de l’enquadernació – entre 2 i 4 pessetes i els revenien entre 14 i 16 pessetes i, afegia: ‘ … mientras tanto D. Pío sin carbón para encender la estufa’.

Recordem que, quan això tenia lloc, el nostre país es trobava en una situació econòmica molt crítica; el Pla d’Estabilització encara no havia arribat… Va ser al fil dels anys seixanta quan l’economia espanyola inicia una evolució que va impulsar el creixement del mercat bibliofílic.

En el curs dels últims 30 anys, període del que disposo d’informacions pròpies, he verificat l’existència d’una progressiva tendència a l’alça, del preu dels llibres antics, atles, mapes gravats i altres documents d’interès bibliofílic. Cada vegada es més perceptible una disminució en l’oferta d’aquests tipus de publicacions, molt especialment de les més rellevants, i un augmment de la seva demanda la qual cosa haurà d’incidir en un gradual augment dels seus preus.

manual palau

Molts bibliòfils i llibreters utilitzen el Manual d’Antoni Palau per tenir una idea històrica de l’evolució dels preus dels llibres. Inclús, sovint, molts de nosaltres hem adoptat els nostres propis mòduls de conversió per actualitzar els preus que allí s’indiquen i comparar-los amb els actuals, força erosionats a causa de la inflació i les succesives devaluacions monetàries. També hem vist que els catàlegs que ens envien les llibreries antiquàries o de vell són útils per a actualitzar valors i veure, ocasionalment, discrepàncies de preus en un mateix llibre.

Tal com he comentat precedentment Internet és, al meu criteri, el mitjà que ofereix avui una més àmplia informació dels preus assolits en diferents subhastes així com, també, de les ofertes que efectuen al seu través un cada vegada més elevat nombre de llibreters.

 Unes frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006. 

revista de arte logopress 1 alberti duran

 

Alberti

 

“ Los preferidos por los coleccionistas son los aguafuertes originales, papel Japón imperial y enriquecidos con un dibujo original de un pintor importante. Los ejemplares más buscados son los grabados en madera o en metal punta seca.

            A lo largo de la historia se han ilustrado los mejores ejemplares de la literatura. Lope de Vega manifestaba que ‘ la poesía y la pintura son artes hermanas, haciendo de ellas y de sus protagonistas fuente de inspiración’. En uno de sus sonetos ‘ Que no es hombre quien no hace bien a nadie’ nombra a Marino ( Giovanni Battista) como gran pintor de los oídos y Rubens, gran poeta de los ojos.. De igual manera los pintores se han identificado con la literatura, como lo hizo Tiziano en los seis cuadros que componen la serie mitológica conocida como ‘poesías’ que tienen su inspiración en fuentes literarias ( Dánae y la lluvia de oro, Venus y Adonis, Perseo y Andrómeda, Diana y Acteón, etc.).

michelagniolo sonetos revista de arte 2

Michelagniolo  Sonetos

La trayectoria del libro ilustrado ha sido más importante fuera que dentro de España, aparecen en el mercado con frecuencia magníficos ejemplares extranjeros, muchos franceses. Los libros ilustrados tienen un gran número de seguidores, sólo hay que observar las subastas en francia, Inglaterra, etc., con pujas millonarias. La tendencia en los últimos años del coleccionismo de libros en España va en aumento, cada vez hay más entendido y el mercado mueve un gran número de libros importantes, pero aún queda mucho camino por andar, estamos en la línea de salida”.

      Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.

Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.

revistadearte

 

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, Llibres d'artista | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 363

05/08/2014 per biblioaprenent

“ Bibliofília.- Afecció als llibres, especialment la que consisteix a col.leccionar-ne o a publicar o a adquirir edicions dites de bibliòfil, més estimades com a monument tipogràfic que per llur contingut. Els bibliòfils col.leccionistes es poden interessar per diversos aspectes del llibre: antiguitat, raresa, determinats temes, procedència o lloc d’impressió, il.lustració, relligadura, etc. És pràctica generalment seguida en les edicions de bibliòfil que tots els elements constitutius del llibre siguin fets a mà: paper, composició tipogràfica, il.lustració, etc. La bibliofília ha estat practicada en totes les époques, especialment des dels humanistes italians, i els segles XVII i XVIII a Anglaterra, a França i a Alemanya; als Països Catalans destacà, en aquests períodes, l’obra de Pere Miquel Carbonell,

pere miquel carbonell

Antoni Agustí, Josep Jeroni de Besora, Josep Finestres i Gregori Maians i Siscar.

 

gregori maians de siscar

Maians

Des del final del segle XIX ha volgut ésser una manifestació d’artesania i art enfront del llibre industrial. Als Països Catalans, la moderna bibliofília arrenca de Marià Aguiló,

 

marià aguilo i fuster

 

editor de la Biblioteca Catalana, del Cançoner de les obretes en nostra llengua materna més divulgades ( 1873-1900), de caràcter arcaïtzant, que mantingueren les publicacions de la Societat Catalana de Bibliofília (1905-12), i del Recull de textos catalans antics, publicat (1906-17) pels Tres Companys Bibliòfils ( Lluis Faraudo, Erasme de Janer, Ernest Moliné).

 

recull textos catalans antichs

 

Ramon Miquel y Planas, creador de “Bibliofília”, incorporà la bibliofília al moviment modernista. L’art contemporani fou igualment incorporat amb les edicions de La Cometa, iniciades per Gustau Gili i Roig a partir del 1931. A València cal esmentar les edicions d’Acció Bibliogràfica Valenciana (1932-36), i  les de l’editorial  Castàlia els darrers anys. Després de la guerra de 1936-39, les limitacions de la producció editorial en català ocasionaren la publicació d’edicions de bibliòfil sovint aparents. En les principals edicions de bibliòfil han col.laborat, com a il.lustradors, E.C. Ricart, Ramon de Capmany, Salvador Dalí, Joan Miró, Pablo Picasso i Antoni Tàpies; com a relligador, Emili Brugalla, i com a impressors, els tallers de “L’Avenç”, de Joaquim Hor ta i d’Oliva de Vilanova, a Barcelona, de Bas,  a Igualada,  i de Joan Sallent a Sabadell.

           Pere Bohigas a Gran Enciclopèdia Catalana.

oliva impressor

 

            ℜ               ℜ              ℜ               ℜ               ℜ               

“ Debo hacer una pequeña confesión introductoria: comencé a leer seriamente a los veinte años, hace no mucho. Por supuesto, nunca es tarde para amigarse con los libros. Nunca. A lo que voy es a que me perdí de los clásicos ‘infantiles’ ( léase ‘Los viajes de Gulliver’, ‘ Los tres mosqueteros’, ‘ La cabaña del tío Tom’, etc). Si bien – repito- nunca es tarde para leer esas grandes obras, estoy en una etapa de aprehensión filosófica, sociológica e historiográfica; le doy mayor cabida a obras literarias muy importantes, y que no son precisamente para niños, como ‘El lobo estepario’, de Hermann Hesse, tal vez la mejor novela que haya leído en mi vida.

el lobo estepario Hesse

 

Estoy con ganas de hablar de un tema que en los últimos tiempos me ha empezado a rondar la cabeza: la bibliofilia. Según la RAE: ( de biblio- y de –filia).

  1. – f. Pasión por los libros, y especialmente por los raros y curiosos. Yo digo, para ser más o menos riguroso con el empleo de esta definición, que soy un bibliófilo en ciernes. Es decir, me apasionan los libros grandemente, y cada vez siento más la necesidad de comprar libros que pienso leer. Sin embargo, todavía me faltan unas cuotas de obsesión para ser un completo loco de los libros, o, mejor dicho, y usando un término que me gusta mucho y que comienza a pegárseme a la piel: un verdadero ratón de biblioteca. Es ahí donde me diferencio de los bibliómanos, que tan sólo adquieren obras con el mero objetivo de decorar sus bibliotecas – ya lo dijera Borges al hablar de sus obras-. Y cuanto más raros, mejor.

            (‘,,, especialmente por los raros y curiosos’: es cierto; ando buscando cierto libro de esas características, ¡Los eruditos a la Violeta’, de José Cadalso

 

los eruditos a la violeta

 

( o Joseph Vázquez), uno de los literatos españoles más influyentes del siglo XVIII. Esta obra, cumbre en su carrera, es un ‘tratado’ irónico sobre los que’quieren saber mucho estudiando muy poco’, es decir, los eruditos a la Violeta, o ‘eruditos superficiales’.)

              Un biliófilo compra libros donde sea, con tal de aumentar su caudal de lecturas”.

 Article “Bibliofilia” en el vlok: Los 101 camellos.

Http://unsabiodesierto.blogspot.com/2008/12/bibliofilia.html .

Arxivat a Bibliofília | Etiquetat , |

Frases sobre Bibliofília 362

30/07/2014 per biblioaprenent

rahola

“ Estimar el llibre no vol pas dir, doncs, que tinguem de sacrificar-nos per a adquirir-lo, col.locar-lo després en una lleixa, tancar la llibreria amb pany i clau i augmentar el catàleg amb una papereta, o morir de desesperació, si la dissort ens desposseeix de la nostra biblioteca; sinó que hem de tenir-lo per company en les nostres penes i en les nostres alegries, i, llegir-lo, i rellegir-lo, i meditar-lo, si conté consells discrets, sàvies ensenyances o encisadores belleses d’estil.

Llibre únic, en aquest sentit, és el Quijote, el contingut del qual apar que es renovelli constanment: de tal manera que, per més que el llegim, mai no l’esgotarem, car sempre ens dirà coses noves, profundes i originals. I, en dir això, ja compendreu que no em refereixo a aquelles coses que s’han entossudit a veure-hi alguns, més aviat cervantòmans que cervantòfils,- dels quals ens parlava l’erudit cervantista Joan Givanel, ara fa un any, a l’Ateneu de Girona-, en les quals ni remotament va pensar l’excels autor d’aquell llibre immortal”.

 RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 17-18.

 

ivorypress3

“ Las ediciones de bibliófilo son una tentación para cualquier espíritu sensible y a ellas sucumben reputados profesionales de otros campos del saber que, en algún momento concreto de sus vidas, descubren el irresistible encanto de estas obras.

            Este es el caso de la televisiva doctora Elena Ochoa que, tras abandonar su puesto de titular de Psicopatología en la Universidad Complutense de Madrid y en el cénit de su carrera y de su vida, descubre lo que se puede hacer con este tipo de libros. Su editorial , Yvory Press , con sede en Londres, se centra en la producción de lo que la misma Elena Ochoa denomina ‘libro-escultura’.

ivorypres         ivorypress 2

El primero de ellos ( con una tirada de 200 ejemplares) se titula Reflections y es del artista vasco recientemente fallecido Eduardo Chillida. Se compone de un pesado bloque de más de treinta y dos kilos de peso, similar al granito, que guarda una carpeta con 11 facsímiles ( dibujos) del artista, un ensayo original de los escritores John Berger y Carlos Fuentes y el facsímil de un cuaderno personal encontrado en un rincón del estudio del artista por la mujer de éste antes de la muerte del escultor vasco. El proyecto es muy ambicioso y, en la actualidad, tras concluir la obra de Richard Long titulada Caminando y durmiendo, trabaja en otra del artista inglés Francis Bacon ( la cual va a llevar por nombre Detritus).

 

detritus, bacon

 

En este caso estamos hablando de ejemplares importantes con un elevado precio en el mercado, pero no todo es así. De hecho, se pueden encontrar algunos títulos muy interesantes bastante asequibles para cualquier bolsillo”.

            Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

Arxivat a Bibliofília, Enquadernacions, Llibres d'artista | Etiquetat , | 2 Comments »

« Newer Posts - Older Posts »