“ El Mero era més hàbil que en Llordachs per al conreu d’aquesta mena de diplomàcia. Aquest posseïa més llibres que el Mero, car els agabellava tots, la qual cosa el va obligar a haver de llogar un magatzem, al carrer de Dufort, i un mosso, l’Amadeu, perquè li’n tingués cura. Als darrers anys de la seva vida va tenir un altre magatzem al carrer d’en Trenta.
Comptava amb una clientela molt bona; la millor de Barcelona. Composta dels bibliòfils més coneguts i notables d’aleshores i de molta gent de carrera. Un dels més assidus de la seva llibreria fou don Marcel·lí Menéndez y Pelayo, quan estudiava açí. El qual se li entaforava pels recons de la llibreria a furgar els llibres, i se li enfilava a l’escala per tal de trobar-ne, amb la intenció de fruir-lo primer que ningú, algun de cobejat i rar. Aquesta mania d’enfilar-se a les escales buscant pels recons llibres curiosos o ignorats sembla que era una obsessió de don Marcel·lí. També l’ha tinguda en Pius Baroja.
A la seva època d’esplendor en Llordachs fou també editor. Va publicar algunes de les obres dèn Peius Gener, entre elles Els Cent Consells del Consell de Cent. I els contes de Boccaccio, amb les famoses il·lustracions de Gustau Doré. Posseïa el fons de les obres d’Amanci Peratoner, que tracten de l’amor, de la felicitat conjugal, etc. Amanci Peratoner era molt conegut entre els llibreters, car voltava sempre per les llibreries de vell.
Hom sol·licitava sovint en Llordachs perquè valorés les biblioteques que eren posades a la venda. Entre moltes, taxà la del senyor Elies de Molins i la de mossèn Cinto Verdaguer, en la qual hi havia una quantitat enorme d’opuscles sobre felibrige. Això ens ho conta l’Àngel Millà, el qual va ajudar-lo en la tasca d’ordenació.
Havia enviat molts llibres a mèrica. De les voltes va passar al carrer Nou, prop l’’Edèn Concert’. D’on va traslladar-se al del Vidre. Com que anava a mal borràs va traspassar la botiga, amb les existències corresponents, a en Rosés. Va instal·lar-se, després, en un piset del carrer del Paradís, on va publicar el darrer catàleg. Estava derrotat, era vell i amb prou feines si comptava amb mitjans per a viure. Alguns dels seus companys, condulguts de la seva dissort, feren gestions, perquè l’admetessin a la Casa de Caritat. L’Antoni López, propietari de la ‘Llibreria Espanyola’ de la Rambla del Mig i editor de La Campana i de L’Esquella, publicà, l’any 1916, una carta patètica a favor d’en Llordachs.
En els seus darrers temps hom el veia pel carrer conduït en una cadira de rodes per un criat de la Casa de Caritat. S’havia tornat orb i estava impossibilitat. Encara, però, tenia el cap clar.
Anava a passar moltes estones a la llibreria d’en Palau. Va morir el 4 de gener del 1918.
La seva fi fa molta pena. ¿Com s’explica, penseu, que l’home que havia estat un dels llibreters de vell més importants de Barcelona fes una fi tan trista? Busqueu l’explicació pel cantó de la dèria i és possible que la trobeu…”.
Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 24-25.
❦ ❦ ❦ ❦ ❦ ❦ ❦
“ Las diez cosas que detestan los clientes en una librería.
Según una encuesta que realizó la asistente del Boletín Red Librerías entre cerca de cincuenta visitantes asiduos a librerías, estas son las ‘Diez cosas que más detestan los clientes en una librería’. ¡Ojo Libreros¡.
1.- La vigilancia poco discreta.
2.- Que no les permitan abrir los libros forrados con plástico.
3.- No cumplir con los pedidos.
4.- La arrogancia del librero.
5.- Ignorancia completa frente a lo que se pregunta.
6.- Servilismo.
7.- Recurrencia en la consulta del computador.
8.- Mala presentación del librero.
9.- Libros en mal estado.
10.- Que no haya sillas para sentarse – acompañados de un rico café-, mientras se lee un libro y se toma la decisión de comprarlo.
A Http://cerlalc.org, publicat per César Diz.
CERLALC: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe.
Biblioaprenent 