Feeds:
Entrades
Comentaris

Llordachs 3

El Mero era més hàbil que en Llordachs per al conreu d’aquesta mena de diplomàcia. Aquest posseïa més llibres que el Mero, car els agabellava tots, la qual cosa el va obligar a haver de llogar un magatzem, al carrer de Dufort, i un mosso, l’Amadeu, perquè li’n tingués cura. Als darrers anys de la seva vida va tenir un altre magatzem al carrer d’en Trenta.

Comptava amb una clientela molt bona; la millor de Barcelona. Composta dels bibliòfils més coneguts i notables d’aleshores i de molta gent de carrera. Un dels més assidus de la seva llibreria fou don Marcel·lí Menéndez y Pelayo, quan estudiava açí. El qual se li entaforava pels recons de la llibreria a furgar els llibres, i se li enfilava a l’escala per tal de trobar-ne, amb la intenció de fruir-lo primer que ningú, algun de cobejat i rar. Aquesta mania d’enfilar-se a les escales buscant pels recons llibres curiosos o ignorats sembla que era una obsessió de don Marcel·lí. També l’ha tinguda en Pius Baroja.

A la seva època d’esplendor en Llordachs fou també editor. Va publicar algunes de les obres dèn Peius Gener, entre elles Els Cent Consells del Consell de Cent. I els contes de Boccaccio, amb les famoses il·lustracions de Gustau Doré. Posseïa el fons de les obres d’Amanci Peratoner, que tracten de l’amor, de la felicitat conjugal, etc. Amanci Peratoner era molt conegut entre els llibreters, car voltava sempre per les llibreries de vell.

peratoner

Hom sol·licitava sovint en Llordachs perquè valorés les biblioteques que eren posades a la venda. Entre moltes, taxà la del senyor Elies de Molins i la de mossèn Cinto Verdaguer, en la qual hi havia una quantitat enorme d’opuscles sobre felibrige. Això ens ho conta l’Àngel Millà, el qual va ajudar-lo en la tasca d’ordenació.

Havia enviat molts llibres a mèrica. De les voltes va passar al carrer Nou, prop l’’Edèn Concert’. D’on va traslladar-se al del Vidre. Com que anava a mal borràs va traspassar la botiga, amb les existències corresponents, a en Rosés. Va instal·lar-se, després, en un piset del carrer del Paradís, on va publicar el darrer catàleg. Estava derrotat, era vell i amb prou feines si comptava amb mitjans per a viure. Alguns dels seus companys, condulguts de la seva dissort, feren gestions, perquè l’admetessin a la Casa de Caritat. L’Antoni López, propietari de la ‘Llibreria Espanyola’ de la Rambla del Mig i editor de La Campana i de L’Esquella, publicà, l’any 1916, una carta patètica a favor d’en Llordachs.

En els seus darrers temps hom el veia pel carrer conduït en una cadira de rodes per un criat de la Casa de Caritat. S’havia tornat orb i estava impossibilitat. Encara, però, tenia el cap clar.

Anava a passar moltes estones a la llibreria d’en Palau. Va morir el 4 de gener del 1918.

La seva fi fa molta pena. ¿Com s’explica, penseu, que l’home que havia estat un dels llibreters de vell més importants de Barcelona fes una fi tan trista? Busqueu l’explicació pel cantó de la dèria i és possible que la trobeu…”.

          Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 24-25.

Llordachs 2

 

❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦

“ Las diez cosas que detestan los clientes en una librería.

Según una encuesta que realizó la asistente del Boletín Red Librerías entre cerca de cincuenta visitantes asiduos a librerías, estas son las ‘Diez cosas que más detestan los clientes en una librería’. ¡Ojo Libreros¡.

1.- La vigilancia poco discreta.

2.- Que no les permitan abrir los libros forrados con plástico.

3.- No cumplir con los pedidos.

4.- La arrogancia del librero.

5.- Ignorancia completa frente a lo que se pregunta.

6.- Servilismo.

7.- Recurrencia en la consulta del computador.

8.- Mala presentación del librero.

9.- Libros en mal estado.

10.- Que no haya sillas para sentarse – acompañados de un rico café-, mientras se lee un libro y se toma la decisión de comprarlo.

 

A Http://cerlalc.org, publicat per César Diz.

CERLALC

CERLALC: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe.

 

bibliodiccionari XXXVII ok

 

 

Biblioarbol: a la pàgina dedicada a imatges Pinhere.me (http://pinhere.me/tag/?q=biblioarbol )  surten uns quants biblioarbres, com el de sota:

biblioarbol 2 pinhere

 

Biblio-árbol de Navidad: arbres fets amb llibres i similars en diferents llocs, com el de la imatge a Xalapa (Mèxic).https://ptbr.facebook.com/146052612129541/photos/a.560211517380313.1073741848.146052612129541/560211600713638/

biblioarbol de navidad a Xalapa

 

Biblio-arbre: sota un biblio-arbre fet per una editorial danesa una dona llegeix. A la Fira de Frankfurt.

biblio-arbre

 

Biblioarbre: prestatgeries per llibres. En el vlok Castillo de publicidad, part dedicada a “Recopilación de Diseño”. http://www.castillopublicidad.com/recopilacion-de-diseno-1/

biblioarbre 1

 

Biblioburro (3):  vlok per donar a conèixer el projecte trobat a la regió de Nabusímake, a la Sierra Nevada de Santa Marta, al nord de Colombia.Es tracta d’una biblioteca rodant, o millor, caminant que pretén fer arribar els llibres als nens de diferents escoles a la Comunidad Indígena Arhuaca.

http://biblioburro.blogspot.com.es/

biblioburro 4

 

BiblioCatalunya: adreça de la Biblioteca de Catalunya a Twitter: @BiblioCatalunya.

 

Bibliocurts: és un festival de curtmetratges organitzat per Biblioteques de Barcelona i el Districte de Sarrià-Sant Gervasi que se celebrarà entre el 23 de novembre i el 4 de desembre de 2015 a la Biblioteca Sant Gervasi–Joan Maragall. Bibliocurts té l’objectiu de potenciar la creació de curtmetratges i la seva exhibició a les biblioteques de Barcelona per donar a conèixer els creadors locals i nacionals i les seves obres. http://bibliocurts.cat/

bibliocurts

 

Biblioegòfil: pseudobibliòfil que s’estima, més que als llibres, a ell mateix.

 

Biblioelzeviromania: ‘malaltia’ del bibliòfil enamorat dels Elzevir. Vist en el vlok Feia falta un altre aprenent de bibliòfil?  http://corso.balprod.net/

elzeviromania

Marca d’impressor d’Elzevir (1653)

 

Biblio-Esquemas: part d’un vlok de Chile, SOS Servir o servir, dedicat a la Bíblia i de caire religiós.http://serviroservir.cl/biblio-esquemas/

biblioesquemas

 

 

Biblio-Estiu: activitats desenvolupades a la Biblioteca Salvador Vives Casajuana de Sant Viçenc de Castellet, en el mes de juliol. http://bibliotecadesantvicenc.blogspot.com.es/2015/06/biblio-estiu_22.html

Biblio-estiu

 

 

Bibliofagia: vlok dit així, de la Conchita,una mestra bibliomaníaca .http://bibliofagia-vicky.blogspot.com.es/, que porta varis vloks, un és Blogmaníacos, en el Colegio Público Virgen de Belén, Jacarilla-Xacarella, Alacant.

http://blogmaniacosunidos.blogspot.com.es/

 

Blogmaníacos

 

 

Bibliofàgia (2) y Melomanía: és un programa de Daniel Nail,  dedicat a la música i la literatura.http://www.ivoox.com/escuchar-bibliofagia-melomania_nq_8935_1.html

bibliofagia i melomania

 

Bibliofagia (3), La: és un vlok que vol ser: “ parte de un proyecto didáctico para animación a la lectura en un centro educativo, pero que está pendiente de aprobación”. https://labibliofagia.wordpress.com/acerca-de/

 

Bibliolila: “ser ignorante, prosaico, y tan desgraciado, que ni aun en esas hojas que publicó el Sr. Gamero ha logrado encontrar un recuerdo. No hay jerarquía social en que no encontremos al Bibliolila; es el ejemplar más común, el caso más frecuente y repetido. El Bibliolila mira en los libros la claridad de la impresión , las viñetas, la encuademación lujosa… Apreciaría en más un Quijote de Gaspar y Roig, que el de 1605 de Juan de la Cuesta. Llama feos á los libros antiguos, y vende por pocos doblones los que heredara de sus abuelos. Un Bibliolila que recoge los libros de un tío canónigo es objeto codiciable para el bibliófilo, que a cambio de novelas o historias ilustradas puede adquirir preciosos volúmenes. Conozco algunos”.

Article signat per A., a  la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos.AÑO IV. Madrid, 31 de Julio de 1874.p.222.

 

Bibliolilà: “lectures sota la glicina”, lloc de la Biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat,  “espai especial, és com un petit oasi d’aventures, on la imaginació ocuparà les ments dels més petits i, amb una mica de sort, també dels qui ja som més grans”. Lloc per diverses activitats que fan a l’estiu. http://www.bibliotecasantaoliva.tk/

Glicina: Wisteria sinensis.  Arbust enfiladís, de la família de les papilionàcies, de 15 a 20 m, de fulles imparipinnades i de flors violades o blanques, oloroses i disposades en raïms penjants. És una planta jardinera oriünda de la Xina.

bibliolilà 2015

biblioteca santa oliva

 

Bibliolonia: en el llibre La encuadernadora de libros prohibidos, Belinda Starling, en la pàgina 371 anomena una mena de ciutat o país: Bibliolonia, diu: “Bienvenidos a Encuadernaciones Damage, la prostituta de Bibliolonia”. Llibre de 426 pàgines llegit en quatre dies que m’ha semblat molt interessant.

la encuadernadora de libros prohibidos

 

Bibliollocs: una de les categories del meu vlok, on poso adreces de pobles i ciutats dedicats al món del llibre , amb moltes llibreries, i on fan cursos dedicats a la tipografia, la  impremta, la bibliologia, l’enquadernació, el paper, la restauració, etc.Un exemple és el poble de Bellprat. http://www.amicsdebellprat.cat/

 

BiblioWiki: una de les activitas de la Biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat és la dedicada a la col·laboració amb la Viquipèdia, formant part dels  WikiClubs de Lectura. http://www.bibliotecasantaoliva.tk/index.php?option=com_content&view=section&layout=blog&id=13&Itemid=95

 

bibliowiki olesa

 

 

 

 

Alzamora 5

Museu Alzamora Group a Sant Joan les Fonts (Girona)

 

MOP-poster_x218

64

 

The Museum of Printing, Massachusetts (USA)

 

Amsterdam University Library special collection of graphic arts documentation

Amsterdam University Library

 

Book Art Museum a Lódz Polònia

Book Art Museum a Lódz (Polònia)

 

 

Buchdruck Museum 1 Zschopau (D)

Buchdruck Museu a Zchopau (D)

 

 

Calcografía Nacional (M) Real Acad. Bellas Artes San Fernando Calcografía Nacional a la Real Academia de San Fernando de Bellas Artes

 

Casa daa Xilogravura a Campos do Jordao (Brasil)

Casa da Xilogravura a Campos do Jordao(Br)

 

 

centre de la gravure et de l'Image a La Louvière (B)Imprimée 1

Centre de la Gravure et de l’Image a La Louvière (B)

 

 

Crandall Historical Printing Museum a Provo (UTAH)

Crandall Historical Printing Museum a Provo (USA)

 

Deutsche National Bibliothek1

Deutsche National Bibliothek

 

 

Estonian Printing Museum

Estonian Printing Museum

 

Fondation Bodmer a Geneve

Fondation Bodmer a Genève

 

 

Fondation Louis Jou 1

Fondation Louis Jou (Barcelona, 1882- Baus, 1968)

 

 

Gutenberg Museum Mainz 1

Gutenberg Museum Mainz 4

Gutenberg Museum a Mainz

 

Historische Drukkerij Turnhout Belgium1

Historische Drukkerij a Turnhout (B)

 

 

Int. Printing Museum a Carson (USA)

International Printing Museum a Carson (USA)

 

 

Kner Nyomdaipari HungriaMúzeum

Kner Nyomdaipari Múzeum (Hungria)

 

 

la maison de l'imprimerie a Thuin

La Maison de l’Imprimerie a Thuin (F)

 

Llibre Museu Matenadaran (Armènia)

Llibre del Museu Matenadaran a Armènia

 

 

Musée de l’imprimerie et de la communication graphique, Lyon, France

Musée de l’Imprimerie a Lyon (F)

 

 

Museo Civico della Stampa a Mondoví 2

Museo Civico della Stampa a Mondoví (I)

 

 

Museo della Scuola e del libro per l'Infanzia

Museo della Scuola e del Libro per l’Infanzia a Torino (I)

 

 

museo fadrique de basilea Burgos 1

Museo Fadrique de Basilea a Burgos

 

 

Museo Internazionale della Stampa a Urbino 1

Museo Internazionale della Stampa a Urbino (I)

 

 

Museo Nal Artes Gráficas México 2

Museo Nal. de Artes Gráficas a México.

 

 

Museu Artes Gráficas a Bogotá

Museo de Artes Gráficas a Bogotá

 

 

Museu Bodoniano Parma 1

Museo Bodoniano a Parma(I)

 

 

Museu de la impremta a Limoux (FR)1

Museu de la Impremta a Limoux (Fr)

 

 

Museu del Llibre a Montolieu (FR)

Museu del Llibre a Montolieu (Fr)

 

 

Museu della Stampa a Socino (I) 1

Museo della Stampa a Socino (I)

 

 

museu gràfiques motserrat

Museu Gràfiques Montserrat a Figueres

 

 

Museu Llibre a Grevenmacher a Luxembourg

Museu Llibre a Grevenmacher (Luxemburg)

 

 

museu llibre BNE

Museu del Llibre a la BNE

 

 

museu Molí Paperer de Capellades

Museu Molí Paperer de Capellades

 

museu novoprint 1

Museu Novoprint a Sant Andreu de la Barca

 

 

Museu Plantin Moretus 3

Museu Plantin-Moretus a Anvers

 

 

Museu Tipografia a Chania (Grècia)1

Museu Tipografia a Chania (Grècia)

 

 

Museum of the American Printing House for the Blind a Louisville

Museum of the American Printing House for the Blind a Louisville (USA)

 

 

National Print Museum (Ireland)

National Print Museum (Ireland)

 

 

Nederlands Steendrukmuseum, Valkenswaard, Netherlands

Nederlands Steendrukmuseum a Valkenswaard (NL)

 

 

Odense Mediemuseet1

Odense Mediumseet (DK)

 

 

Papiermuseum a Basilea (CH)1

Papiermuseum a Basilea

 

 

Pierpont Morgan's 1906 Library (NY) a The Morgan Library&Museuml

Pierpont Morgan´s Library a The Morgan Library&Museum  (USA)

 

 

Printing Museum, Tokyo

Printing Museum a Tokyo

 

 

Sala Cervantina Biblioteca de Catalunya

Sala Cervantina a la Biblioteca de Catalunya

 

 

sala Gutenberg Sta. M. del Puig (VLC)

Sala Gutenberg a Sta. Maria del Puig (València)

 

 

Sala Temàtica d'Arts Gràfiques a Lleida 1

Sala Temàtica d’Arts Gràfiques a Lleida

 

 

The Printing Museum a Houston (Texas)

The Printing Museum a Houston (USA)

 

 

Tipoteca Italiana a Cornuda (I) 1

Tipoteca Italiana a Cornuda

 

 

Vingaards Officin 1a Viborg Dinamarca

Vingaards Officin a Viborg (DK)

 

 

Workshop display in the MIAT, Ghent, Belgium

Museu MIAT, a Ghent (B)

 

llibre de llibreters

“ Com hem dit, en Cerdà, llibreter d’ocasió, es quedà la llibreria secular d’en Piferrer, a la Plaça de l’Àngel. Fou l’única, en el seu temps, que vengué la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, en la versió que es representava al Liceu.

Tenia també en Cerdà l’exclusiva de la revista La Moda Elegante, la qual, perquè repartia figurins i dibuixos, va fer forrolla entre les senyores barcelonines.

El 1894 la casa va liquidar. En Baldomer Gual, (à) el Mero, va comprar les existències que hi havia al magatzem que la casa Piferrer tenia a la mateixa Plaça de l’Àngel.

El trasllat dels llibres fou fet a carretades i va durar dos mesos.

L’estoc de llibres que hi havia amagatzemat allà era immens,  en sortiren un gran nombre que anaven molt buscats.

Segons en Joan Baptista Batlle, que arreplegà els que hi havia en una altra casa de la Travessera de Dalt, amb la quantitat enorme de llibres que van sortir de la casa Piferrer hi havia per a alimentar el mercat barceloní de llibres vells una pila d’anys. I en Gual, si no hagués tingut la dèria de girar de pressa, s’hi hauria fet molt ric”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 15.

ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ

llibreria en el Mercado El Volador

“ Para todos aquellos que sufrimos la desmesurada fiebre por la compra y el coleccionismo de libros, la vetusta ciudad de México ha sido un verdadero paraíso por la abundancia y variedad de negocios dedicados a la venta de libros usados, los cuales tienen en ocasiones una procedencia oscura e inenarrable; en ellos se entretejen historias que esconden pleitos de herencia, robos, angustias económicas y otras muchas anécdotas, que dan por resultado el que nuestros viejos amigos, los libros de segunda mano, aparezcan en el mercado una y otra vez.

Ya con anterioridad algunos estudiosos han hecho importantes publicaciones como la de libros y libreros en la ciudad de México que nos relata especialmente la empresa de editar y vender estos vehículos de cultura, especialmente en la época colonial; así también, hay quien nos describe a los libreros anticuarios, la categoría más alta y sofisticada de los comerciantes de libros de segunda mano, quienes por sus conocimientos y especialización se dedican al tráfico de ediciones raras y valiosas que alcanzan precios estratosféricos., diariamente o en las ventas semanales y dominicales, ofrecen toda su mercancía a los curiosos e interesados.

Pero en esta ocasión centraremos nuestra atención en los sencillos vendedores de libros usados, de viejo o de segunda mano, los que con orgullo y dedicación, diariamente o en las ventas semanales y dominicales, ofrecen toda su mercancía a los curiosos e interesados.

Llibreria en el Mercado del Volador

Llibreria en el Mercado El Volador

Nuestra experiencia personal se remonta a mediados de este siglo, cuando existían en la ciudad de México numerosos vendedores de libros usados que tenían su ubicación especialmente en el Centro Histórico; algunos de ellos nos relatan cómo sus antecesores ejercían su oficio en el desaparecido Mercado del exVolador, en el espacio que hoy ocupa el edificio de la Suprema Corte de Justicia, adonde los había trasladado el gobierno de la ciudad, después que desapareciera el terrible Parían que afeaba la Plaza mayor de la urbe.

Fue don fernando Rodríguez – presidente por años de la unión de libreros -, que tenía su negocio en una vivienda de la calle de Mesones núm. 129, en una extraordinaria vecindad del siglo XVIII, quien nos introdujo en el fascinante mundo del libro de segunda mano. Él nos fue guiando sobre el significado de las ‘primeras ediciones’, de las ‘ediciones numeradas’, de los empastados en cuero con dorados y repujados; fue también quien nos mostró aquellas joyas que tenían la dedicatoria del autor o los que conservaban los exlibris de algunos de sus dueños anteriores. Los diálogos conformaron un curso que duró varioa años, y durante él aprendimos las cosas básicas y más importantes que debe saber todo buen coleccionista de libros que, al final de cuentas, termina por ser un apasionado buscador de ediciones de todos los tiempos”.

 

Article:”Librerías de viejo”, de Felipe Solís, a México en el Tiempo, nº 11. Febrer-març, 1996.

Http://www.mexicodesconocido.com.mx/notas/5336-Librer%EDas-de-viejo

Llibreria Burroculto a Ciudad de México

Llibreria Burroculto a Ciudad de México

llordachs

“ Un llibreter de vell que omplí tota la segona meitat del segle XIX fou en Joan Llordachs. El qual va establir-se a la Plaça de Sant Sebastià després d’haver passat per l’Arc de Sant Ramon del Call, on l’any 1863 ja tenia oberta una llibreria retolada ‘L’Antiquària’.

La nova llibreria d’en Llordachs va ésser instal·lada, d’una manera definitiva, al número 5 d’aquella plaça. Aixoplugada sota les voltes, prop el carrer dels Orgues, tan recollit, i avui desconegut de molta gent. En Llordachs, que ja havia començat a publicat catàlegs al Call, va continuar publicant-los en gran nombre a Sant Sebastià. No és aquest el lloc més adient per a detallar-los. Però sí que ho és per a dir que són interessantíssims, tant per les excel·lents referències que contenen sobre llibres i manuscrits importants, com perquè donen una idea força exacta de la marxa del comerç del llibre vell a Barcelona del 1866 fins al 1900.

Passava per car i no en tenia res. En els seus catàlegs hi ha incunables marcats a trenta i a quaranta rals. Avui, els menys interessants valdrien, normalment, de mil a dues pessetes.

Encants Pl. Sant Sebastià

Encants Pl. Sant Sebastià (Imatge del vlok Document Barcelona)

No era un home llegit. L’habitud, però, de remenar llibres havia despertat en ell una mena d’instint mercès al qual coneixia si eren bons només ensumant-los.

Era petit, rodanxó i molt curt de vista. Quan furetejava en una parada, enganxava el nas als llibres. Portava sempre una brusa blanca, de fil, com les dels pintors, una gorra com d’obrer  de Sant Andreu i bastó. Quan es posava nerviós, s’esbravava picant a terra.

La seva llibreria va subsistir durant molts anys sota les voltes. En desaparèixer els Encants de la plaça, encara hi va continuar.

Amb la d’en Baldomer Gual, (à) el Mero, del carrer de Sant Miquel de l’Argenteria, una de les més importants en el comerç barceloní del llibre vell, es feien la competència i es prenien els parroquians”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 24-25.

 

❦         ❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦

“ El caso de Cyril Connolly es especial. En su ensayo autobiográfico ‘La fiebre del bibliófilo’, que sigue a la edición de La caída de Jonathan Edax, se preguntaba si la bibliofilia no será sino una forma deteriorada de la filatelia,con todas sus pamemas, lo que me recuerda aquel personaje novelesco que decía: ‘fuimos muy amigos, llegó a enseñarme su colección de sellos’. Pero junto a las burlas, Connolly expresó de manera muy hermosa su pasión por reunir las obras de sus conbtemporáneos más notables en primeras ediciones. Sobre la realidad de esa pasión y de sus lecturas aceradaas pocos engaños caben. Como bibliófilo, Connolly tenía fama de ser poco escrupuloso, de tener un peculiar sentido de la propiedad ajena y hasta de dejar lonchas de bacon a modo de marca páginas en ediciones prínceps en las casas a las que le invitaban o a las que se invitaba. Pero no se engañaba y que esas colecciones tenían sentido en vida de quien las reunía y que a la muerte salvo que se la encajen a una institución oficial que las sacraliza musealizándolas, regresan a esos paquetes tradicionales atados con una cuerda que lo mismo corren los chamarileros que las salas de subasta.

la caída de johnatan edax

Cuando los libros y las cosas desaparecen, por hurto, abandono o misteriosa deserción, te das cuenta del valor que tienen: demasiado. Pero cualquier reparo que se le pueda poner a esa pasión, no quita para el hallazgo o la apariencia de tal, para las excursiones nocturnas por Internet – me contaba un buen amigo que para él era una forma de aplacar el insomnbio: ‘ Me voy de librerías’, decía-, y para que acabes admitiendo que tu biblioteca, sea esta la que sea, es, como tu cacharrería, tu más eficaz autorretrato, una pieza de tu biografía”.

Article:”Cuestión de Bibliofilia”, de Miguel Sánchez-Ostiz, en el vlok Vivir de buena gana.

Http://vivirdebuenagana.blogspot.com/2009/02/bibliofilia.html .

(Pot ser que aquest article ja no estigui en el vlok, però podeu veure més coses a:Vivir de buena gana (Dietario 2008-2009), Irún, Alberdania, 2011.L’autor, normalment passa els seus articles del vlok a llibre escrit i esborra algunes coses)

ex vlokis 2

elogi de la bibliofília

“ El bibliòfil, pel mateix fet de concentrar tots els seus afanys i inclús els seus vicis al marge dels llibres, s’allibera en un grau molt elevat de les preocupacions ordinàries de la vida. No és que no en tingui, igual que un altre; però esgotat el seu frenesí en els llibres i a conseqüència dels seus coneixements de la història amb el seu va i ve permanent, arriba a un pla de calma l’objectivitat en la contemplació dels combats de la vida. El bibliòfil, fora dels llibres, és l’home més raonable i gentil que existeix. Res no el pertorba i tot ho accepta amb una anàlisi filosòfica que li torna les coses clares i nítides. Aquest estat d’equanimitat irrita, naturalment, els altres; però alhora no poden deixar d’admirar-lo ben a contracor i això incrementa la seva ràbia. L’avorriment és un vici desconegut per al bibliòfil. Mentre existeixi un llibre al seu abast, la feliç ocupació de les seves hores està assegurada. Aristòtil digué: ‘ aprendre és cosa dolcíssima, no tan sols per als filòsofs, sinó per a tots els homes’.

Hugo Albert Rennert

 

El gran hispanista de principis del segle XX, Hugo Albert Rennert, refinà la teoria d’Aristòtil per la bibliofília:’ No hi ha plaer més dolç en la vida que la lectura d’un catàleg de llibreter’ ( traducció oral a la Universitat de Pennsylvania citada amb admiració o menyspreu segons qui en parla). Fora les edicions fraudulentes o falsificades – cosa que anima extraordinàriament els instints detectivescs del bibliòfil – els llibres no deceben, no es revolten i mai no perden el seu valor intrínsec. El seu poder de donar sempre més i més plaer, segons els coneixements creixents del seu amo, sembla ser infinit. Mai no he sentit a dir, ni pel bibliòfil més consumat: ‘Ja tot se sap sobre aquest llibre’. Pocs mortals tenen el privilegi d’’afanyar-se per empreses tan meravelloses.”

Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 16-17.

 

ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ

 

“ Síntesis privilegiada de la historia y al mismo tiempo prueba mayor de su condición inagotable, el libro es un objeto de naturaleza peculiar, reacción a los consuelos de las ontologías tradicionales. Es la única herramienta que, lejos de agotarse en su funcionalidad, perdura como instrumento de celebración y culto. Émulo de la ópera, en su escenario confluyen las artes conjugadas de un obrero de la lengua, de un artista plástico, de un hacedor de papeles, de un maestro tipógrafo y de un artesano encuadernador, para montar ese espectáculo total que es el desideratum de la utopía artística. Su altar puede verse envuelto en inciensos de exaltación o en llamas de condena. El progreso lo convoca en su marcha hacia las luchas y la censura lo mutila en su defensa del terror. Genera fobias y filias capaces de enfrentarlo con falsas disyuntivas (‘ ¡ Sí, Libros NO¡) o de acercarlo a los límites del ditirambo. Entidad a un tiempo real e ideal, ocupa un espacio ( la ‘Biblioteca’) que ha sido descripto como metáfora del mundo o espejo del Paraíso. Una nación se ha creado a sí misma según su nombre: ‘el pueblo del Libro’.

segunda feria libro antiguo ba

La bibliofobia es un triste accidente histórico. Passons. En cuanto a la bibliofilia, esa devota del libro y de cuanto documento reconozca su fuente en un procedimiento de impresión o de escritura, pone su mirada no tanto en el `pensamiento del que – se supone -, el libro es un vehículo, cuanto en el pensamiento encarnado e inseparable de un soporte de papel, sobre cuya blancura – vertiginosa metáfora de todo origen y de todo nacimiento – se escenifica un texto mediante la intransferible administración del espacio que llamamos `puesta en página’ “.

 Article parlant de la IIª Feria del Libro Antiguo, a Buenos Aires, l’any 2005, escrit per Victor Aizenman, en el vlok Ave Félix.

Http://venialeer.blogspot.com/2005/12/25-ii-feria-del-libro-antiguo-bsas.html .

marca de piferrer

Marca de J.F. Piferrer

“La llibreria més representativa i qualificada en la seva època fou la d’en Piferrer. De totes, la de més prosàpia.

La seva història és la següent. Nascuda a les darreries del segle XVII, viu fins l’any 1894. Gairebé dos segles. En el descabdellament dels quals passa per totes les transformacions que sofreix el ram de la llibreria. En aquest sentit, un punt d’enllaç i de transició alhora.

Estava situada al mig de l’indret on passa avui la Via Laietana, a tocar de la Plaça de l’Àngel. Fou fundada per Joan Piferrer, el qual entrà a formar part del gremi el 1698.

El 7 de novembre del 1702 va casar-se amb Josepa Llopis, filla de l’estamper del mateix nom que estava establert, des del 1693, a la Plaça de l’Àngel.

marca llopis

Marca de Llopis

El 1704 es va calar foc a la casa. Havent enviduat, es tornà a casar amb Teresa Jou el 1709. D’aquest matrimoni nasqueren sis nois i sis noies. Piferrer va morir el 1750. La llibreria va seguir a nom de Teresa Piferrer. Un dels fills, en Tomàs, l’administrava el 1757. Entrà a formar part del gremi el 1743. Es casà amb Eulàlia Macià el 1756. Va morir el 1775, als seixanta anys.

La llibreria va continuar a nom d’Eulàlia Piferrer, la qual traspassà el 1793. El 1785, en nom de la vídua, l’administrava Joan Sallent, el qual, després, va obrir botiga pel seu compte a la mateixa plaça.

Seguiren Francesc Piferrer i el seu fill Josep Piferrer i Depaus. El 1822 publicaren un catàleg importantíssim.

El darrer dels Piferrer, que s’anomenava Josep, viatjà molt sovint per l’estranger. Allà on anava arreplegava tots els llibres que podia, especialment si eren bons. De passada establia contractes de caràcter comercial amb tots els llibreters de fora.

El 1868 va traspassar el negoci a Isidre Cerdà, el qual, del carrer de la Plateria, número 18, va passar a la Plaça de l’Àngel com a successor dels Piferrer. Continuà el negoci amb el nom antic”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 15.

 

ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ

 

perucho biblioteca

Joan Perucho a la seva biblioteca

“ Recuerdo que Juan Perucho mostraba la espléndida biblioteca de su casa barcelonesa, diciendo:’ ¡ Ay, la fatigosa tarea de mostrar libros¡’, con una satisfaccióm y un gozo que no podía ocultar. Perucho era un gran bibliófilo o lo que se entiende por tal. El relato de cómo había ido reuniendo sus ejemplares resultaba muy seductor. La bibliofilia es una manía que tiene mucho prestigio literario, prestigio a secas, y que se ha convertido en un signo de distinción social de modo que no hay puesta en escena de escritor que no tenga su lado de husma libresca como adorno de calidad. Un escritor, hoy, al que no le guste la husma libresca es poca cosa. Con los cafés como mitología literaria pasa lo mismo. Las burlas a la bibliofilia suelen venir de bibliófilos, como Charles Nodier, y tienen que ver con la saturación o con el vislumbrar lo imposible. Otras, como la acerba de Elías Canetti, en Auto de fe, muestran una cierta repulsa hacia esa pasión compulsiva que adquiere proporciones obscenas cuando se asimila a calidad humana e intelectual. El que es presa de una manía raras veces entiende algo que no sea su propia manía. Eso sí, a quien no siente la pasión por reunir libros, no le intentes explicar esta”.

 Article:”Cuestión de Bibliofilia”, de Miguel Sánchez-Ostiz, abans en el vlok Vivir de buena gana , ara en el llibre: Vivir de buena gana (Dietario 2008-2009), Irún, Alberdania, 2011.

vivir de buena gana sánchez.ostiz

 

 

 

marca Rafel Figueró

Marca de Rafel Figueró

“ Del 1666 al 1770 trobem l’estamperia de Rafel Figueró i la de Joan Jolis al carrer dels Cotoners. L’una estamperia és fillola de l’altra. Figueró, l’any 1706, frueix el privilegi, concedit per Carles III, d’estampar les gasetes, relacions de serveis, papers polítics de l’Estat, etc. Jolis és nat a Torelló i fill de pagesos. La casa passa a Bernat Pla, per subhasta, l’any 1770. El qual vol perpetuar el nom d’aquells acoblant-lo amb el seu.

L’especialitat de la casa Jolis és la imatgeria popular. Hi són estampats goigs i romanços. Existeix, encara avui, al carrer de Fontanella la llibreria ‘Hereus de la Vídua Pla’, originària de l’antiga casa Jolis.

marca d'impressor de Joan Jolis

Marca de Jolis

L’any 1774 funciona a Barcelona la llibreria de Carles Gibert i Tutó. És llibreter-estamper, com els anteriors. En el segon catàleg de la seva llibreria publica un pròleg pintoresc, adreçat a los verdaderos literatos, que fa molta gràcia, i en el qual, al capdavall, especifica les darreres mostres de lletra que té a casa seva…

Els llibreters-estampers, fins a les darreries del segle XVIII, també havien estat editors. Les edicions venien a ésser un anex de l’ofici. En arribar aquí comencen a destriar-se en impressors, editors, llibreters de nou i llibreters de vell”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp.14-15.

marca Carles Gibert

Marca de Gibert

 

 

 

§          §          §          §          §          §          §

 

“ –Oiga, ?este libro cuánto cuesta?.

  – Tiene el precio detrás.

            – Ah… Ya veo. Es un poco caro, ¿ no le parece?.

            – Depende.

            – Es que es para un regalo. No sé, me parece un poco caro. Es para una sobrina mía que es muy lectora….

            – Ya. Le puede gustar, está teniendo buena salida. Y no crea que es tan caro.

            – Ya, claro. Para quien le guste. ¿ Pero no es un poquito caro?.

            – Pues verá, si y no. Una entrada para el partido de fútbol cuesta más.

            – Sí, pero por la tele es gratis. Y dicen que va a bajar el precio de los partidos de pago…

            – Bueno, pero es el precio de la entrada en una discoteca.

            – Sí, pero ahora los muchachos hacen botellón y les sale más barato.

            – La verdad es que tiene razón. Mejor que no se lleve el libro, que está muy caro.

            – … Creo que me lo voy a llevar.

            – Usted verá. Yo, como desee.

            – Bueno, pues me ha convencido. Pero seguro que estará bien, ¿no?.

            – Entonces, ¿ se lo lleva?.

            – Pues sí, envuélvamelo para regalo.

            – Es que no sé si nos queda papel de regalo.

            – Busque, hombre, seguro que tiene por ahí algún pedazo olvidado. Es que una bolsa de plástico sin más…

            – Claro, claro. Pero no tengo papel de regalo, si quiere se lo envuelvo en papel común y luego va dentro de la bolsa.

            – Vaya, pues no sé. Porque el libro solo, así sin papel de regalo, no parece regalo.

            – Entonces, ¿ se decide o no?.

            – No, si ya me he decidido, lo que pasa es que no me parece mucho regalo. Un librito sin más.

            – Señor, un libro es valioso, aunque no esté envuelto en papel de regalo. Es más, los libros envueltos no se pueden leer. Y los libros son para eso, para leer.

            – Ya, hombre, ya lo sé. Que uno no lea muchos no quita para que no vea que hay gente que se muere por leerlos. Es algo increíble.

            – Y es que hay gente para todo. Aunque no son tantos, eh.

            – No se queje, no se queje, que menuda tienda tiene y toda llena de mercancía.

            – Si yo le contase… “.ç

            Article:” Librero y solo en la vida”, de Suso de Toro en el suplement de La Vanguardia del dia 11 d’octubre de 2009, pp.73.

colporteur2

marca Cortey-corro

Marca de Cortey-Corro

 

“ Referint-nos a la casa Corró-Cortey – 1440-1590  , establerta molt de temps a la Plaça de Sant Jaume – cal dir que va ésser un dels punts de partida d’un moment molt interessant del ram barceloní de llibrería, car encarnà la  transformació de l’art del llibre a casa nostra.

marca montpezat

Marca de Montpesat

Per ella van passar les primeres manifestacions de la xilografia i de la impremta. Al costat de la casa Corró-Cortey hi ha els estampers Pere Montpesat, Pere Miquel, Mateu Vendrell i mossèn Pere Posa,

pere posa

Colofó de Pere Posa

que eren els que tenien contractes amb els estampers alemanys Joan Gherling, Spíndeler i Rossembach, vinguts açí.

spindeler 1

N’hi ha, però d’altres. Detallar les característiques de cada un és una feina més aviat d’erudits que no pas nostra, car no passem – en aquest cas i en molts d’altres – de la categoria modesta de curiosos. Ens limitem, doncs, a donar-hi una lleugera ullada, per tal que el lector en pugui tenir una idea general.

marca rosenbach

Marca de Rosenbach

Els llibreters-estampers eren nomenats pel Consell de Cent i per la Generalitat. Formen, doncs, un estament barceloní respectable.

Un document del 25 de novembre del 1506, estès pel notari Bartomeu Torrent i transcrit per Carreres Valls, ens assabenta de l’existència de la Capella de la Santa Trinitat, possible Confraria dels llibreters, amb la qual data s’avançaria d’una cinquantena d’anys la fundació d’aquella, que hom la creu posterior al 1550.

marca manescal

Marca de Manescal

Efectivament , a mitjan segle XVI, els mestres llibreters amb establiment obert a Barcelona, agrupats en una mateixa parròquia, la de Sant Jaume, eren els següents: Rafel Dauder, Joan Bages, Jaume Manescal, Climent Trixer, Joan Rinxer, Francesc Lenià, Jaume Pla, Joan Gordiola, Jaume Cortey, Francesc Cabrit, Bartomeu Gauarro, Hieroni Badia, Joan de Leya, Lorens Rialp, Claudi Bornat, Hieroni Pi, Lorens Laseres, Joan Ferrer i Joan Jordà. Entenent que eren en nombre suficient per a fundar la Confraria del seu ofici i establir-ne les ordinacions, així ho sol·licitaren i els fou concedit”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p.14. (Marques d’impressors de la UB recomanada. )

marca ferrer

 

 

❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦

bouquinistes  Paris

“ Esto no tiene que ser bueno. En dos días ya me he fundido casi un sueldo entero en libros. Luego veremos cómo los subo al avión. Vaya vicio. Pero Paris es lo que tiene. Es la ciudad de los libros. Demasiadas librerías, y en todas ellas, miles de libros que me miran con ojos lascivos. Más que bibliofilia, cada vez está más claro que debo tener alguna clase de bibliopatía. Sólo me interesan los libros. Ayer, por ejemplo, en el Pompidou, estuve más tiempo en la librería que en las exposiciones”.

Article:”Más libros ( y menos museos), en el vlok No (ha) lugar de Miguel A. Hernández-Navarro.

pompidou paris 1

 

ex vlokis 2

literatos

“En introduir-se la impremta a Catalunya, els llibreters anaren tot seguit de bvracet amb els estampers, de la qual cosa sorgí el llibreter-estamper. El llibre imprès donà de seguida molta feina a la Inquisició, la qual va perseguir aferrissadament els autors, impressors i llibreters que publicaven i expandien obres conceptuades contràries al dogma. Antoni Ramon, (à) Corró, llibreter de la Generalitat de Catalunya, el dia 9 de febrer del 1489 fou condemnat per la Inquisició a ésser estrangulat i cremat per heretge junt amb la seva muller Joana. El 13 de març del mateix any, el fill dels anteriors, Joan Corró, davallava del cadafal després d’hever-se reconciliat, commutant-se-li la pena de mort per la de presó temporal. En Joan Ça Coma, ‘llibratarium sive bibliopola morabatur in vico S. Dominici’, fou també condemnat per haver editat l’obra Visió delectable, del batxiller Torra. La impressió i propagació d’aquesta obra, segons opinió de l’erudit Sanpere Miquel, fou potser una temeritat, si es té en compte que la Inquisició maldava llavors per establir-se a Barcelona. Com sigui que en Ça Coma, de més a més d’ésser llibreter de prestigi, era home acabalat, es pogué fer escàpol. Condemnat però, en rebel·lia, fou cremat en efígie i hom li segrestà els béns. Segons escriu Miquel González i Sugrañes en la seva Història dels Antics Gremis, el notari Pere Miquel Carbonell, que ho fou de la Inquisició, conta el cas de diversos llibreters que foren condemnats a ésser exposats a la Catedral, el cap cobert amb la mitra dels heretges, i vestits amb túniques infamants on hi havia pintada la llegenda:’Heretica provitas qua defecerant’, i tancats després a presó perpètua. Com es pot veure, èsser llibreter comportava aleshores greus trencacolls”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p.13-14.

berlin 1

“ La hostilidad hacia los libros ha acompañado su evolución histórica. Se ha llegado a acuñar el término bibliocausto para referirse a masivas destrucciones y se ha utilizado la palabra memoricidio para aludir a los estragos bibliográficos encaminados a borrar determinadas memorias. Aunque la tradición devastadora de libros y bibliotecas se puede remontar a la época Sumeria, las más recientes barbaridades en ese terreno son el bibliocausto nazi en 1933, el bibliocausto y memoricidio en la antigua Yugoeslavia durante la pasada década de los noventa, con la simbólica destrucción de la biblioteca de Sarajevo, o el bibliocausto y memoricidio de Irak, propiciado por la intervención estadounidense en aquel país. Pero afortunadamente han sido mucho más importantes las actitudes de amor hacia los libros. En nuestra lengua se han creado términos como libracos o librejos para aludir a ellos de forma despectiva o bibliofobia para definir el odio a las obras escritas. Mas palabras como bibliofilia, bibliolatría, bibliología, bibliomanía, bibliotecnia, bibliotecología o biblioteconomía son buena muestra de la atracción que han provocado, del interés que hoy despiertan.

exlibris RMP

Una muestra más de amor a los libros es la existencia de los ex libris, que marcan una huella personal del propietario en alguna de sus partes. El Diccionario de la real Academia presenta en su edición de 2001 la siguiente definición:’Etiqueta o sella grabado que se estampa en el reverso de la tapa de los libros, en la cual consta el nombre del dueño o el de la biblioteca a que pertenece el libro’. Aunque hay precedentes en diversas culturas, puede afirmarse que hasta el comienzo de la imprenta en el siglo XV no empezaron a desarrollarse los ex libris como los conocemos hoy. En el XIX se extendieron, sobre todo en los países más avanzados culturalmente, pero fue a comienzos del siglo XX cuando su desarrollo se intensificó de manera significativa”.

 

Article:”Obras de arte para marcar la posesión de los libros”, de Esther Almarcha Núñez-Herrador e Isidro Sánchez Sánchez, del Centro de Estudios de Castilla-La Mancha.

 

 

colporteur6