Feeds:
Entrades
Comentaris

real fàbrica fundició de lletra de barcelona

Real Fàbrica de Fundició de Lletra de Barcelona

“ Altre llibreter de l’època, remarcable pel seu amor al llibre, fou Josep Lluch. Aquest llibreter estava establert, des del 1833, al carrer de la Llibreteria. Era molt entès en llibres antics. Quan, l’any 1835, es produí la crema de convents, arriscà la seva vida per salvar els manuscrits, els llibres i els pergamins de les biblioteques dels convents dels Carmelites Descalços que hi havia al carrer del Carme, i dels Dominics de Santa Caterina.

L’endemà mateix va poder treure els llibres que s’havien salvat del convent de Sant Agustí, mitjançant el permís de les autoritats. Per tal de salvar-los va penetrar al convent passant pel soterrani d’una casa del carrer de Sant Pau, que comunicava amb aquell.

És en aquesta època que el llibre antic comença a despertar fort interès entre gent escollida. I és en tal època també que hom ambienta la llegenda barcelonina del llibreter assassí, que féu molta forrolla, ací i a fora, però especialment a l’estranger, de mitjan segle ençà”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 22.

carmelites descalces barcelona 1Carmelites Descalços al carrer del Carme cremat al juliol de 1935

 

šsenyal1

 

feria libro madrid 1919

“ Madrid se ha inundado de librerías de viejo. Además de los veintitantos puestos de la Feria de libros, no hay ya calle sin importancia o próxima a esta en la que no se haya montado tinglados y cuchitriles, y a veces tiendas en serio, donde se trafica con el libro como si fuera tabaco, azúcar, aceite o cualquier otro artículo de difícil adquisición, por su escasez o carestía. Hay librero que en poco tiempo ha ganado más dinero que Manolete, o aparenta haberlo ganado, a juzgar por el incremento de su negocio y la vida prócer con que se produce en los lugares bien frecuentados. Por estos precios estraperlísticos que ha alcanzado el libro, se comprenderá fácilmente por qué no es hoy el más inteligente el que adquiere más libros, sino aquel que dispone de más dinero. Se me dirá, con error, que eso ha ocurido siempre.

No, siempre no ha ocurrido eso. Cuando estaba el libro al alcance de todas las fortunas, el libro era adquirido por el bibliófilo, puesto que siendo sus búsquedas frecuentes, encontraba el libro antes que el mero caprichoso que visitaba las librerías de tarde en tarde.

Hoy ocurre que el bibliófilo pide precio por el libro que ve antes que el caprichoso adinerado, y como el precio es sencillamente escandaloso, el bibliófilo se retira apabullado y mohíno y el señor con buena cartera, se lleva el libro que enriquecerá su biblioteca pero que nadie cogerá luego para  enterarse de lo que dicen sus páginas interesantes.

Los mismos libreros están escandalizados del precio a que algunas veces se ven obligados a comprar los libros a los particulares; pero esa indignación no les dura más que el tiempo que invierten en pagarlos y colocarlos en los estantes. Cuando se han hecho con los libros, desahogan su despecho marcando a su vez en los mismos, y a lápiz, el precio nuevo, con una cifra equivalente al triplo o cuádruplo del precio pagado por ellos.

Hecha esta pequeña manipulación el sosiego vuelve al alma del librero.

No digo nada cuando el libro comprado es de los llamados raros o curiosos, o cree el librero que es de esa categoría. Entonces la estimación del libro sube a las nubes y el libro comprado en diez pesetas es marcado en el angulito superior de la guarda con un ciento setenta y cinco o doscientos como una casa”.

 Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, G.A.I.C.E., Madrid, 1949, pp. 33-34.

feria libro madrid 1949 foto en tuit de Campúa fotógrafo

Foto de “Campúa” de la Feria del Libro a Madrid (1949)

Bibliodiccionari XXXVIII

 

Biblioarxiu: usat en el tuiter com #biblioarxiu. L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (XAC), utilitza aquesta paraula com etiqueta ( hashtag) en el tuiter.http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/garrotxa/

biblioarxiugarrotxa

 

Biblio·Bath: A principis de 2015, vam veure que era el moment de portar la gran literatura i la poesia a la nostra banyera. Els següents 6 mesos, vam treballat en la recerca dels materials i proveïdors adequats per fer llibres en paper sintètic de polipropilè. És totalment impermeable i resistent al trencament, però encara se sent com paper real, amb un gruix de tan sols 0.085 mm. Després de probar els nostres prototips a diferents temperatures d’aigua i tipus de sabó , vam presentar la primera sèrie de quatre llibres. Amb l’ajuda de 262 patrocinadors, Bibliobath va néixer el juliol de 2015! http://bibliobath.com/

biblio·bath

 

Biblio-Credencial: identificació extra per sol·licitar préstecs a domicili de llibres, accedir a serveis bibliotecaris automatitzats i tenis una base de dades a l’abast. A biblioteques de la Universidad Michoacana a San Nicolás de Hidalgo (México). http://www.dgb.umich.mx/index.php/servicio-a-usuarios/tramites/obten-tu-biblio-crendencial

biblio-credencial

 

Biblio-Ecológica-Mente: Un Projecte i com Objectiu:amb els nens, aconseguir difondre l’ús de les energies renovables, les quals es produeixen naturalment de manera inesgotable sense ocasionar cap perjudici mediambientaal.

Manera de fer-ho: La biblioteca va considerar oportú utilitzar el material facilitat pel Ministerio de Innovación y Cultura de la província de Santa Fe, per incrementar entre la població el nivell de conscienciació de cara a l’ús d’energies renovables  o netes en contes de les energies no renovables provinents de fonts fòssils.

Els destinataris són els alumnes i docents de 6è grau de les escoles de la localitat de San Guillermo. El lloc on ho fan: Sala de Cultura de la Comuna; i com a recursos tenen la pel·lícula animada “El viaje de Gaia”i Material didàctic complementari.

http://www.multimediosg.com.ar/index.php/locales/item/2474-proyecto-biblio-ecologica-mente

biblioecologicamente

 

 

Biblio-Ioga(2): el ioga és una de les activitats físiques més de moda aquests dies, Charlotte Lacroix, d’ Abebooks, ha trobat la manera de fer una mica d’exercici i estirar les extremitats mentre pren el sol, sense treure el nas del llibre i poder seguir llegint relaxadament.Traduït de ZVA Blog pels d’Iberlibro.

http://www.iberlibro.com/blog/index.php/2015/07/21/el-biblio-yoga/

bibblio-ioga2

 

 

Bibliomagia: nom d’un projecte expositiu en el Museo del Libro Fadrique de Basilea a Burgos, on es van exposar obres realitzades en el Taller de pintura que tenen a l’asssociació Autismo Burgos; una exposició plena de color, creativitat i amb múltiples referències als Llibres i algunes dedicades al museu on s’exposaven. Vist en el vlok Lasendadeloselefantes  http://www.lasendaburgos.com/bibliomagia-exposicion-de-autismo-burgos-en-el-museo-del-libro/

 

Bibliomagia

 

 

Bibliomagia (2): El 18 d’ abril, La Magia de Albert Llorens  va inaugurar la  Biblioteca del Sud, a Sabadell (Passeig dels Almogàvers, 49), amb l’espectacle Bibliomagia, per a tots els públics, però especialment dedicar als nens als quals  va oferir, des de la proximitat i la màgia, una hora d’il·lusió on els llibres, el paper, les lletres i els mitjans audiovisuals els convidaven a endinsar-se en l’art de la paraula.

http://www.albertllorens.net/ca/bibliomagia-inauguracion-de-la-biblioteca-del-sud-de-sabadell/

bibliomagia sabadell

 

 

Bibliomagia (3): vlok que comença així: Benvinguts al màgic món dels llibres, on gaudiran en el seu racó dimensional els meravellosos relats que els submergiran com un somni en les històries més fantàstiques que hagin imaginat.   http://bibliotecadelamagia.blogspot.com.es/

bibliomagia 3

 

 

Bibliomigra: aquest és el nom de les caravanes petites i acolorides carregats de llibres, revistes i diaris en l’idioma original (més de 20) que a partir de 2005 van pels barris de Torí que van  enregistrar el nombre més alt d’estrangers a la ciutat ( Sant Vanchiglia Pau i Sant Salvario), notoris pels incidents racistes i alta tensió entre els residents i els immigrants. Les caravanes són utilitzades per arribar a un millor i homogèni desenvolupament urbà i social.

https://supersamik.wordpress.com/category/letteratura/page/6/

Bibliomigra

 

 

Biblio-novel·la ( de suspens): un dels noms que dona la traducció de Bibliothriller, una de les categories del vlok de Library Thing.

http://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=en&u=http://www.librarything.com/tag/Biblio-Thriller&prev=search

 

 

 

Biblionline (2): és una revista electrònica que prioritza col·laboracions inèdites, principalment aquelles resultants de Trabalhos de Conclusao de Curso de Graduacao e Especializaçao, Projetos de Iniciaçao Científica, Monitoria e Extansao en les àrees de Biblioteconomia, Arxiuvologia, Museulogia i Ciències de la Informació.Dpto. de Ciencia da Informaçao.

http://periodicos.ufpb.br/ojs2/index.php/biblio

biblionline

 

 

Biblio’parc: biblioteca al parc, al sol i sobre l’herba fins a finals del mes d’agost a Champigny (Paris).

http://www.leparisien.fr/espace-premium/val-de-marne-94/l-operation-biblio-parc-relancee-des-demain-20-07-2015-4957119.php#xtref=https%3A%2F%2Fwww.google.es%2F

biblioparc

 

 

Bibliorecreo: és una biblioteca on el   principal servei és el prèstec a domicili. La infraestructura consta, en una primera etapa, del bibliobús de la CCE i una sala de lectura amb capacitat per a  40 nens, ben adequada per el seu funcionament. A Quito. http://www.ccelrecreo.com/conoce-el-bibliorecreo/

bibliorecreo

 

 

BiblioServet: Blog Biblioteca Médica del Hospital Universitario Miguel Servet (Zaragoza). http://biblioservet.blogspot.com.es/

biblioservet

 

 

BiblioSesc: biblioteca mòbil del Servei Social del Comerç, per recorre les regions nord i sud de Palmas (Brasil).

http://g1.globo.com/to/tocantins/noticia/2014/03/biblioteca-movel-leva-leitura-e-cultura-para-criancas-e-adultos-de-palmas.html http://biblio-espm-sp.blogspot.com.es/search/label/BiblioSesc

bibliosesc

 

 

Biblio-Sitci: sistema integrat de biblioteques a la Universidad Central del Ecuador.

http://bibliositci.uce.edu.ec/sigb/web/

universidad ecuador1

 

 

Bibliosurf: revista literària francesa de la web.

http://www.bibliosurf.com/

bibliosurf

 

 

Biblio-Thriller i Bibliothriller : biblio-novel·la de suspens, una de les categories del vlok de Library Thing. https://www.librarything.com/ .

library thing1

 

 

Biblio-vacaciones: a Santander de Quilichao, activitats per a nens de 6 a 12 anys, a la Biblioteca Pública Jorge Eléicer Gaitán (Colombia).

http://mienlaceregional.com/region/703-inscripciones-abiertas-para-las-biblio-vacaciones-2015-en-santander-de-quilichao.html

bibliovacaaciones

 

 

Biblio-Van:  una patrulla de la Policial  Nacional acondicionada com a  biblioteca rodant al Amazonas. https://www.leticiahoy.com/leticia/biblio-van-unieron-jornada-mundial-aire-libro-201508-4303

Biblio-Van

 

lletra xlletra q2
lletra El llibre decorat i il·lustrat des de l’òptica de l’obra bella és propi de qualsevol època. A l’edat mitjana, quan el llibre era considerat un objecte preciós i valuós, destinat a les classes més altes de la societat, i també a les èpoques moderna i contemporània, quan el llibre és considerat un objecte bell, una obra d’art en el seu conjunt i en el qual s’assagen i s’apliquen les diverses tècniques de reproducció gràfica, gravats en fusta i en metall, litografia, etc., que apareixen successivament. El procés culmina en les edicions de bibliòfil, pròpies principalment dels segles XIX i XX, en les quals s’edita un text que es decora i s’il·lustra senzillament per crear una obra bella.

 

lletra paral·lelament, a mesura que avança el coneixement científic i tècnic i les tècniques de reproducció d’imatges i de l’edició de textos es fan més fàcils, i augmenten els llibres il·lustrats amb una finalitat descriptiva i pedagògica. Cal no oblidar les edicions de llibres decorats i il·lustrats, sobretot de temes literaris, adreçats a un públic culte i pròpies dels segles XIX i XX, que sense ser edicions de bibliòfil mantenen un ben fer important, amb uns resultats alhora bells i assequibles.

lletra Des d’una perspectiva formal, la decoració i la il·lustració d’un llibre és molt          diversa. Consisteix en: il·lustracions a tota pàgina, il·lustracions i vinyetes contingudes a les pàgines del text, portades, orles o sanefes, caplletres que   als manuscrits poden arribar a tenir gran importància fins a ocupar una pàgina sencera, frisos, colofons i culsdellàntia. Encara podríem afegir-hi les marques d’impressor i d’editor.”

lletra maria Porter ( de l’ABB), a Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions, 5; p. 39-40.

 

 

 

sanefa 412

 

 

lletra para mi, todo coleccionista sea de cuadros, de cerámica, de libros, de sellos, si no lleva un propósito mercantil, es una persona muy juiciosa, muy razonable, muy ilustrada y muy culta, pero más agujereado cerebralmente que la alcachofa de una regadera.

lletra La bibliomanía es una anormalidad muy corriente. Yo he conocido a personas que coleccionaban catecismos; otra buscaba y adquiría aritméticas de primera enseñanza; otra guías de teléfonos y hace poco conocí a un coleccionista afanoso de guías de ferrocarriles”.

 


lletra Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp.23.

culldellantia1

Joannis Joffre, 1528

goig sant jeroni

“ Constituïda la Confraria amb tots els requisits legals, el dia 2 de març de 1553 es féu una crida pública a so de quatre trompetes per tal d’assabentar els barcelonins de l’existència d’aquella. A partir de l’ esmentada data, tot llibreter amb botiga oberta a Barcelona o en el seu territori estava obligat a ingressar a la Confraria i a respectar llurs ordinacions.

Unes dades que donen idea de com funcionaria el comerç del llibre vell a Barcelona ens les ofereix el següent fet.

Per incompliment de les ordinacions, el 15 de desembre de 1612, el revenedor de llibres Joan Molner és penyorat pels cònsols de la Confraria perquè venia llibres a l’encant públic de la Plaça Nova, lloc on, el mateix que a la Plaça de Sant Jaume i a l’Encant de Mar, només ho podien fer els particulars amb intervenció, però, de corredor. Joan Molner era llibreter no examinat, i els Consellers li donaren, per excepció, llicència per a poder vendre i comprar llibres vells ‘ a fi de sustentar-se i mantenir i alimentar sa muller, casa i família’. Aleshores els llibreters només podien posar parada davant de casa seva. Tampoc no podien donar llibres a vendre a ningú que no fos de llur família.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p.14.

Passarell en vlok Un balcó al Poble-Sec

Jaume Passarell ( imatge en el vlok Un balcó al Poble-Sec)

 

 

         ζ          ζ          ζ          ζ          ζ         ζ          ζ

 

 

segunda feria libro antiguo buenos aires 2005

“ Imbuido de pasión histórica y estética, el bibliófilo es ese amateur ávido de sorprender- y atesorar- todo cuanto en el libro más se aproxime a la idea de un origen: el manuscrito del autor, el primer esbozo del ilustrador, la primera edición de un texto que pueda haber significado un hito en el desarrollo de la cultura, la primera tirada de un grabado, la encuadernación de época o la que ostente la firma de un artífice que con nobleza de materiales y novedad artística haya dado coherencia final, interpretándolo, a ese conjunto que se despliega a la vez en el espacio y en el tiempo.

El término ‘incunable’ pues, por encima de su alcance técnico, que se refiere a las obras publicadas desde la invención de la imprenta hasta el año 1500, resulta válido para designar el deseo primordial del bibliófilo: acceder a la cuna, al nacimiento mismo de aquello que se ama.

Pero lejos de ser patrimonio de posibles sectas de conjurados – tal como la desinformación o la información interesada pudieron inducir a creerlo – el libro está hoy instalado en el centro de los mercados de arte internacionales y el interés que concita, no sólo como privilegiado testimonio histórico, sino como espacio de extensión del más alto refinamiento estético, crece en forma continuada.

La multiplicidad y el eclecticismo enmarcan los campos en los que el coleccionismo de libros puede desplegarse…”.

 

 Article parlant de la IIª Feria del Libro Antiguo, a Buenos Aires, l’any 2005, amb escrit de Victor Aizenman, en el vlok Ave Félix.

Http://venialeer.blogspot.com/2005/12/25-ii-feria-del-libro-antiguo-bsas.html .

 

colporteur

Uns quants Museus del Llibre i la Impremta per tot arreu, menys a Barcelona.

 

musée imprimerie Bruxeles

Musée de l’Imprimerie (Bruxelles) http://www.kbr.be/informations/organisationsl/printmus/printmus_fr.htm

 

 

Patrick Goosens Collection (Antwerpen)

Patrick Goosens Collection (Antwerpen) http://edj.net/mc2012/Belgium2008.html

 

 

 

 

moulin du got

Moulin du Got a St. Leonard-de-Noblat (F)     http://www.moulindugot.com/

 

 

 

 

Norwegian Printing Museum

The Norwegian Printing Museum ( Stavanger-Noruega) http://www.museumstavanger.no/museums/the-norwegian-printing-museum/

 

 

 

 

Deutsches Zeitungmuseum

Deutsches Zeintingmuseum (Wadgassen) http://www.kulturbesitz.de/museen/deutsches-zeitungsmuseum.html

 

 

 

 

Helsingborg printing museum 1 Sweden

 Helsingborg Printing Museum  http://www.grafiskamuseet.se/historia/historia_en.html

 

 

 

 

 

 

Rosenlöfs Tryckerimuseum a Kungsgarden (Sweden)

Rosenlöfs Tryckerimuseum a Kungsgarden (Sweden) http://www.rosenlofsvanner.se/default.asp?PageId=67

 

 

 

 

Osterreichisches Papiermachermuseum

Österreichisches papiermachermuseum  (Steyrermühl)  http://www.papiermuseum.at/

 

 

 

ateelier du livre a mariemont

Atelier du livre-Musée Royale de Mariemont   (B)  http://www.musee-mariemont.be/index.php?id=6844

 

 

 

 

Biblioteca Wittockiana-els almanacs de Gotha

Biblioteca Wittockiana      http://wittockiana.org/

 

 

 

 

Musée des Imprimés a Rendu2

Musée des Imprimés a Redu (B)    
http://www.redu-villagedulivre.be/fr/commerces/artisants/71-musee-des-imprimes

 

 

 

Ntional Museum van de Speelkaart

Nationaal Museum van de Speelkaart (B)    http://www.speelkaartenmuseum.be/

 

museum of Paper a Poliny

Museum of Paper a Losiny (Czech Republic)     http://www.rucnipapirna.cz/en/

 

 

 

Atelier Typographique a Saran

Atelier Typographique a Saran (F)           
http://www.ville-saran.fr/atelier-typographique 

 

 

 

 

 

atelier du livre a voltaire2

Atelier du livre a Ferney-Voltaire   http://c18.net/atelier/

 

 

 

 

Bibliothèque Humaniste de Sélestat

Bibliothèque Humaniste de Sélestat       http://pmod.olympe.in/

 

 

 

Chalcographie du Louvre

Chalcographie du Louvre   http://www.chalcographiedulouvre.com

 

 

 

 

Colophon1

Colophon  a Grignan (F)              http://colophon.pagesperso-orange.fr/musee_022.htm

 

 

 

 

musée le livre et la lettre Le Bourg

Museu Le Livre et la Lettre a Montcabrier(F)        http://www.lelivreetlalettre.com/

 

 

 

lespapiersdumolin

Maison de l’Imprimerie et du Papier  a Les Bordes (F)      http://lespapiersdumoulin.com/

 

 

 

Le moulin de la tourne

Le Moulin a papier de la Tourne a Les Marches (F)      http://www.moulin-a-papier.com/

 

 

 

 

Moulin à papier de Brousses (F)

Musée Aristide Bergès a  Lorp-Sentaraille      http://www.aab.asso.fr/

 

 

 

 

musée de l'imprimerie de nantes

Musée de l’Imprimerie de Nantes          http://musee-imprimerie.com/

 

 

 

 

Musée des papeteries Canson et Montglofier

Musée des papeteries Canson et Montgolfier (F)http://musee-papeteries-canson-montgolfier.fr/

 

 

 

 

 

Musée du Papier a Angouleme

Musée du Papier a Angoulême (F)          http://www.musee-du-papier.fr/

 

 

 

La Papeterie de Vaux a Payzac

La papeterie de Vaux a Payzac (F)          http://www.ecomuseesdelauvezere.fr/accueil.html

 

digesto

“ Abans d’aparèixer la impremta, arreu del món civilitzat ja es venien llibres; llibres manuscrits, naturalment. Vivien del llibre els copistes, els xilògrafs, els miniaturistes i il·luminadors, i els relligadors. A Catalunya, el comerç del llibre l’exercien principalment els jueus. El 1379, segons un document del notari Antoni Bellver consta que: ‘Jafundanus Vinaq, Stationarius sive curritur libres, judees barcna’, ven a Berenguer Fontanals un Digesto per  8 lb. i 10 s. En altre document del notari F. Pedcole, datat el 1406, es fan constar els noms de Joan Pont (à) Scales, ‘conversus civis barcna’, i en Francesc Baertran, ‘libaterius, conversus civis barcna’. Podríem citar molts altres documents que proven que el comerç del llibre era una activitat tradicional dels jueus moradors del nostre Call, els quals, després dels fets del 1391, catalanitzaren llur nom i es feren jueus conversos per tal de seguir practicant llur comerç habitual. Per això, en fer-se el 1434 la valoració de la important biblioteca del jurisconsult vigatà Jaume Calliç, foren nomenats perits els llibreters conversos Guillem Ça Coma i Francesc Bertran”.

          Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed.        Millà,   Barcelona, 1949; p.13.

 

§          §          §          §          §          §          §

 

“ Para mi, todo coleccionista sea de cuadros, de cerámica, de libros, de sellos, si no lleva un propósito mercantil, es una persona muy juiciosa, muy razonable, muy ilustrada y muy culta, pero más agujereado cerebralmente que la alcachofa de una regadera.

La bibliomanía es una anormalidad muy corriente. Yo he conocido a personas que coleccionaban catecismos; otra buscaba y adquiría aritméticas de primera enseñanza; otra guías de teléfonos y hace poco conocí a un coleccionista afanoso de guías de ferrocarriles”.

 

          Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp.23.

libros de viaje

llibre llibreters de vell

“Anar a la caça o a la pesca sòn dos mots molt significatius en l’argot dels qui tracten amb llibres. Els usen – a més d’anar-hi – els llibreters i els compradors indistintament. Avui és l’un el que va a la caça o a la pesca, i demà és l’altre. Quan no, succeeix que hi van alora i que en trobar-se es miren de reüll.

L’un és l’enemic natural de l’altre. Es fan una traveta contínua. El comprador espia el llibreter, i aquest, el comprador. Si el segon bada, el primer arreplega allò que troba, amb una grapada amatent, per tal de fer-lo-hi gruar i amb la intenció d’adinerar-ho tant com pugui. El comprador, per la seva banda, fa el mateix per tal d’evitar-ho.

Entre ells hi ha una guerreta permanent. No és vistent, perquè és sorda. No hi ha esclats, però la passió hi és continguda. La processó de la picardia mútua va per dins.

Amb llurs rivalitats, llurs avinences i les traces i manyes de qué es valen per a tirar endavant llurs negocis els uns i per arreplegar els llibres bons els altres, fan una cadena ben travada amb la tradició cultural del nostre país.

Són un engranatge, no pas minso, sinó essencial, de la màquina que fa rutllar la vida espiritual nostra.

Les coses de l’esperit, si no totes les més fines, han passat i passen per llurs mans, i d’elles han anat i van a parar al lloc just que els pertocava i que els pertoca.

Mercès a ells ha estat possible de conservar i àdhuc d’enriquir els tresors de l’espiritualitat autòctona. En molts casos els han salvat de la crema…

Comptat i debatut, el com i el què del comerç barceloní del llibre vell és això que hem dit”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 11.

 

floró aldi 2

 

 

“… un librero de viejo de amplia tradición familiar, para que nos diga qué aspectos hay que cuidar para que prospere un negocio como este.

            ¿Cómo se empieza?

            El primer paso consiste en conseguir un local comercial muy cerca de una librería para no quedar aislado. Si son muchas en una zona es mejor, porque la gente va a donde tiene más alternativas.

            Hay que aprovechar que en las librerías de nuevo no encuentra todos los libros que solicita. Por eso viene a la librería de viejo buscando los que están agotados o ya no se editan. Si la tiene a un paso, qué mejor. Se empieza poniendo a la venta los libros de uno porque, como decía mi papá, un buen librero no debe tener biblioteca: él los leía o los hojeaba y luego los vendía. Yo chillé vendiendo muchos de mis libros. Eso sí, no hay que malbaratarlos. A estos primeros ejemplares hay que ponerles el precio que se quiera. Como se está empezando deben tomarse en cuenta los gastos fijos: renta, luz, teléfono y el dos por ciento de impuestos de todo lo que se venda.

Sin embargo, el precio tiene que ser atractivo: no tratar de exprimir a los clientes a la primera sino interesarlos; mostrarles los lotes que acabes de comprar para que no se aburran del negocio y regresen. Lo importante es que siempre encuentren algo nuevo. Muchos hasta te dicen qué les interesa para que los llames cuando te llegue algo.

 

librería el laberinto

Como se depende un poco de las novedades editoriales, hay que darlas más baratas que los que venden libros nuevos. Eso depende de uno: de 40 a 60 por ciento más abajo. Constantemente tienes que usar el método comparativo. Si tienes una edición parecida a algo que se encuentre en todos lados debes ponerla al mismo precio: su atractivo depende de que sea una edición especial, aunque sea usada.

Con los libros fuera de circulación se tiene más margen para ponerles precio, pero todo depende del interés que aún puedan despertar.

¿Cuándo hay ganancias?

Al principio hay que hacerse cargo de todo. No puedes contratar empleados porque te acabas tu biblioteca en sueldos. Hay que tomar en cuenta que hasta el año de trabajo se ven resultados. No es tanto tiempo pero sufre uno mucho. Por eso recomiendo a quien quiera poner su librería que haga tres apartados de su venta diaria: si vendí 450 pesos, 150 son para comprar libros, 150 para pagar mis gastos y 150 mi ganancia. Hacerlo diario porque si te vas quedando con todo, luego ya no tienes para comprar y se acabó el negocio. En el caso de que sobre dinero tampoco lo gastas: mejor lo metes para la compra porque si un día llega una biblioteca de 10 mil pesos y no los tienes…

Aunque lo común es ir comprando de 15 a 20 libros por vez, hay que estar preparados para poder pagar una biblioteca importante, pues eso acredita más rápido a tu librería: que vea la gente que tienes cosas interesanes. Por eso hay que aventurarse a comprar: porque si no se acaba lo que funciona, lo demás ahí se te quedó para toda la vida.

La premisa más importante es promoverse:’Compro libros’, y no ‘Vendo libros’: esto último no es tan importante. ‘Compro’ porque así renuevo mi material. Hay que hacerlo diario. El dinero que obtuviste de inmediato lo tienes que reinvertir. La otra es acomodar los libros porque si están revueltos la gente se aburre. Vas viendo cuáles no tienen movimiento y los cambias cada vez que compres: eliminas lo que no sirve y renuevas tus libreros”.

 Article-entrevista: “¿Cómo vender libros usados?”, a Fermín López Casillas, per Guillermo Cordero García, en el vlok:Librero de viejo: http://librerosmexicanosdeviejo.blogspot.com.es/2009/04/como-vender-libros-usados.html

 

 

colporteur 3

Museus del Llibre i la Impremta per tot arreu, menys a Barcelona.

museu da impensa 1 portugal

Museu Nacional da Imprensa

 

 

Museu Impremta Bordeaux 1

Museu de la impremta a Bordeaux

 

 

Imprenta Municipal Madrid 1

Imprenta Municipal Artes del Libro (Madrid)

 

 

JohnJarrodPrinting Museum Norwich 2

John Jarrold Printing Museum a Norwich  

 

 

melbourne museum of print 3
Melbourne Museum of Printing 

 

 

Mizuno Printing Museum a Tokyo 1 (Japó)
 Mizuno Printing Museum (Tokyo)

 

 

Museu del Llibre a Montolieu (FR)
Musée des Arts&Métiers du Livre

 

 

museo tipográfico cádiz 2
Museo Taller Tipográfico de Cádiz 

 

 

 

museu valencià del paper
Museu Valencià del Paper

 

Roy Chatters Print Musseum  a Colfax(USA)1
Roy Catters Print Museum a Colfax (USA)

 

 

leipzig1
Museum für Druckkunst Leipzig 

 

 

Meermanno Museun Der Haag1
Museum Meermanno a Den Haag (NL) 

 

 

Stichting lettergieten 1 Westzaand(Nederland)
Stichting Lettergieten Westzaand  

 

 

Grafish Museum Groningen 1
Grafish Museum Groningen 

 

Hand press used by De Zilverdistel the first private press in the Netherlands
Koninklijke Bibliotheek National Library (NL) 

 

 

Museo della Scuola e del libro per l'Infanzia
MUSLI :Museo della Scuola e del Libro per l’Infanzia

 

 

 

Historical Museum of the city of Krakow1

Muzeum Historyczne Miasta  Krakowa     

 

 

 

 

Queanbeyan Printing Museum New South Wales 2 (Aus)
Queanbeyan Printing Museum (Aus)

 

 

 

 

St. Bride Foundation 1

St. Bride Foundation (London)

 

 

 

 

Tennessee Newspaper and Printing Museum 1

Tennessee Newspaper and Printing Museum

 

 

 

 

The Exceelsior Press 1 a Frenchtown (USA)

The Excelsior Press (USA)

 

 

 

 

 

memory of paper1

The Memory of Paper (Vienna)

 

 

 

tyographie&Commication Reading Univ.

Typography&Graphic Communication  Reading Univ.

 

 

 

 

Typorama (CH)

Typorama a Bischofszell (CH)

 

 

 

 

St. Petersburg Museum of Printing1

St. Petersburg Museum of Printing

 

 

Museu della Stampa a Socino (I) 1
Museu della Stampa a Soncino    

 

 

Museo Didáctico Artes Gráficas - Arganda del Rey 2
Museo Didáctico Artes Gráficas en Arganda de Rey

 

 

 

 

museo do pobo galego 1

Museo do Pobo Galego  

 

 

Museo della Carta e della Filigranaa 2 Fabriano (I)
Museo della Carta e della Filigrana  a Fabriano  

 

 

 

elogi de la follia

“La bibliofília s’ofereix a totes les edats de l’home – des de l’infant més menut entusiasmat per les il·lustracions en colors imaginatives, fins al més vell que col·lecciona incunables hispanoclàssics -. Mentre hi hagi vida i coneixement i es puguin girar les pàgines o es tingui algú per girar-les, el bibliòfil pot exercir la seva professió. I si es té una relativa salut l’exercici no depèn dels capricis de cap més persona ni de cap altra consideració.

Efectivament, sembla que la malaltia bibliomaníaca, amb les seves tranquil·litats i satisfaccions allarga la vida. Apuntem alguns noms d’erudits bibliòfils: Manuel Gómez Moreno, Ramón Menéndez Pidal, Américo Castro, Homero Serís, Pau Font de Rubinat, Eduard Toda i cas extraordinari, una dona, tota una dona com Clara Luisa Penney.

clara luisa penney

Tot allò incita a la gent en grau extraordinari i el bibliòfil amb la saviesa i calma acumulades, continua llegint i manejant llibres sense respondre i sense parlar gaire ‘d’allò’, llevat als seus co-malalts més estimats i admirats.

Veiem, doncs, que malgrat certs paral·lels amb algunes característiques de l’alcoholisme o de l’amor cortès, millor s’assembla la bibliofília en les seves manifestacions més importants a la bona i sana follia de la qual gaudia l’heroi de Cervantes, el qual haurà arribat a comprendre-ho pregonament tant per inclinació i experiència com per la lectura d’una obra ja bassada en l’Elogi de la follia d’Erasme, Censura de la locura humana y excel·lencies della, de Gerónimo de Mondragón, primera edició de Lleida, 1598. A propòsit, conec un exemplar d’aquesta obra amb enquadernació de cordovà, color cor, decorada en or i firmada per Chambolle-Duru que…”.

Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 17-18.

 

š     š     š     š     š     š ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ

š     š     š     š     š     š     š

“ Cada vez que vamos al sótano, nos preguntamos cuanto valdrán esos libros que están allí desde los tiempos de nuestros padres y abuelos. Si desea saber que es lo que más influye en los libros, lea lo que afirman los expertos…

La oferta y la demanda es un elemento que influye ampliamente. Si bien no asegura la calidad de contenido, como cualquier objeto de mercado, el libro se determina por estos parámetros.

Existen tantas respuestas como personas, o incluso más. Pero se pueden ver algunas tendencias: Existe gente que busca en el libro una identificación con sí misma, sus ideas, o la sociedad en la que vive. Puede que estos libros le retrotraigan a su niñez, su juventud, sus familias o sus ciudades. Otros buscarán libros que tengan relación con su trabajo, o con los hobbies que practican, mientras que algunos preferirán aquellos que los lleven a lugares que visitaron, o en los que jamás estuvieron pero a los que les gustaría llegar. Un género que últimamente ha concitado mucha atención, es el de las biografías, en el que se busca conocer la historia de aquellas personas a las cuales los lectores admiran o admiraron. En definitiva, los libros son como un cristal del espíritu humano: ‘ dime que estás leyendo y te diré quien eres’, sería el ajuste de la clásica frase que podríamos hacer.

Y formar una pequeña biblioteca personal, es una tarea muy íntima y creativa. Pensando en los fríos términos de ‘mercado’ u ‘oferta y demanda’, comienzan a entrar en juego las características particulares de cada libro. Muchas editoriales, suelen sacar dos tipos de ediciones del mismo libro: la original y la de bolsillo. Las primeras suelen ser más grandes, poseen hojas más gruesas, letras más amplias, y tapas mejor diseñadas, mientras que las segundas, son todo lo contrario, pero mucho más económicas. Luego, influye mucho la edición: las primeras tiradas suelen ser las más caras, ya que son más difíciles de conseguir. Otras veces, influye el hecho de que el libro haya sido poseído por alguna persona muy importante ( por ej. Galileo, García Lorca, Borges). Y sin dudas una de las cosas que más valor les dará, es el hecho de que estén firmadas por el autor”.

 

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”.

Http://www.enplenitud.com/nota.asp?articuloID=2514 .

 

ex vlokis 2

š     š     š     š     š     š     š

š

“ Bibliofília vol dir amor als llibres, tothom ho sap. Però sabem què és un llibre? Des del punt de vista formal, i per definició, ‘un llibre és un conjunt de fulls escrits o impressos posats en l’ordre en què han d’ésser llegits’ segons la primera accepció del mot que dóna la Gran Enciclopèdia Catalana. El mot pot designar també les parts d’una obra i d’altra banda els llibres més antics, i no em refereixo als dels primers mil·lennis escrits sobre matèries dures, sinó als clàssic, sinó als clàssics grecollatins escrits sobre papirs o pergamins, que no tenien la forma actual,  sinó que eren en forma de rotlle, com encara ho són alguns dels llibres sagrats hebraics, i com és palès en la representació escultòrica i pictòrica paleocristiana i medieval. És al pas del segle I dC al segle II dC que els llibres comencen a prendre la forma amb què els coneixem. Altrament, hi ha una munió d’objectes amb aparença de llibre que en realitat no ho són. Es tracta de documents escrits, per exemple les executòries de noblesa o les col·leccions documentals, com ara els cartularis, el Llibre Blanc de Santes Creus, Liber Feudorum Maior, o gràfics, com ara els àlbums, atles, etc.

liber feudorum 1

Una de les il·lustracions del Liber feudorum maior que representa al rei Alfons II d’Aragó el Cast i al compilador Ramon de Caldes (jurista)

Ara bé, qualsevol d’aquests documents si és reelaborat per un estudi posterior passa a la categoria de llibre al moment de compondre una obra en què el document estudiat n’és el fonament, però que s’hi ha afegit tot un treball d’autor o d’autors. En certa manera, podríem definir  ‘llibre’ tal com ho fa la GEC, però afegint-hi el sentit d’’obra’ literària en qualsevol de les matèries possibles, mentre que ‘document’ fóra un escrit o un treball gràfic, o bé una col·lecció d’escrits o de gràfics, fets amb voluntat administrativa, contractual, testimonial, etc.”

Maria Porter ( de l’ABB), a Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions. 5. p. 37.

aureum opus

 

 

 

ℵ          ℵ           ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ

 

 

20 años de libros

“ El Librovejero: un término que desconocía hasta que encontré un ejemplar llamado ‘ 20 años de libros’, de Fernando Ibarra de Anda Editorial Juventa, México, 1956. El joven librero de viejo, se entrega a la tarea de la lectura, después abandona su noble profesión para entregarse a los libros, el comprar y vender es una tarea espiritual que lo llena todos los días, a menudo la juventud tiene mayor retención de los libros que pasan por sus manos; recuerda las primeras ventas, los primeros clientes, las ediciones valiosas, las malas valoraciones de libros, siempre se engaña pensando en una gran venta del ejemplar más valioso en su poder: el descubrir con el pasar del tiempo y no hay comprador especialista, es frustrante; el día menos esperado un ejemplar, despreciado por el librovejero es una joya para un cliente, este lector entrado en confianza es un hombre que ayuda a nuestro amigo librero a vender libros por sus recomendaciones y mientras el mercader lo trate con la delicadeza de un rey, será un cliente-amigo por aquel hallazgo descubierto, comprende que el joven librero es un mensajero de los libros viejos. El librero por su adopción a la lectura pasó a mercader, después a comprador empedernido, esclavo de los libros y con el tiempo del Ex-libris, primeras ediciones, ediciones regionales, postales, cartas, fotos, etiquetas, recetas de cocina, documentos, títulos, todo aquello encontrado de los anteriores dueños, disponer de la esperanza un incunable.

El librero de viejo, ahora joven debe ser impulsor de movimientos a la lectura, cultura, el tiene un espacio físico de debate, un centro de reunión que muchos lectores añoran, y es catalizador para la amistad, hoy la modernidad no lo permite en una panadería o internet: la librería es un templo de conocimiento, el librero siente respeto por la mercadería, el lector y lo más importante el ‘LIBRO’”.

 Article:”Librovejero”, de César Diz, a

Http://librerosmexicanosdeviejo.blogspot.com/2009/04/el-librovejero.html .