l llibre decorat i il·lustrat des de l’òptica de l’obra bella és propi de qualsevol època. A l’edat mitjana, quan el llibre era considerat un objecte preciós i valuós, destinat a les classes més altes de la societat, i també a les èpoques moderna i contemporània, quan el llibre és considerat un objecte bell, una obra d’art en el seu conjunt i en el qual s’assagen i s’apliquen les diverses tècniques de reproducció gràfica, gravats en fusta i en metall, litografia, etc., que apareixen successivament. El procés culmina en les edicions de bibliòfil, pròpies principalment dels segles XIX i XX, en les quals s’edita un text que es decora i s’il·lustra senzillament per crear una obra bella.
aral·lelament, a mesura que avança el coneixement científic i tècnic i les tècniques de reproducció d’imatges i de l’edició de textos es fan més fàcils, i augmenten els llibres il·lustrats amb una finalitat descriptiva i pedagògica. Cal no oblidar les edicions de llibres decorats i il·lustrats, sobretot de temes literaris, adreçats a un públic culte i pròpies dels segles XIX i XX, que sense ser edicions de bibliòfil mantenen un ben fer important, amb uns resultats alhora bells i assequibles.
es d’una perspectiva formal, la decoració i la il·lustració d’un llibre és molt diversa. Consisteix en: il·lustracions a tota pàgina, il·lustracions i vinyetes contingudes a les pàgines del text, portades, orles o sanefes, caplletres que als manuscrits poden arribar a tenir gran importància fins a ocupar una pàgina sencera, frisos, colofons i culsdellàntia. Encara podríem afegir-hi les marques d’impressor i d’editor.”
aria Porter ( de l’ABB), a Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions, 5; p. 39-40.
ara mi, todo coleccionista sea de cuadros, de cerámica, de libros, de sellos, si no lleva un propósito mercantil, es una persona muy juiciosa, muy razonable, muy ilustrada y muy culta, pero más agujereado cerebralmente que la alcachofa de una regadera.
a bibliomanía es una anormalidad muy corriente. Yo he conocido a personas que coleccionaban catecismos; otra buscaba y adquiría aritméticas de primera enseñanza; otra guías de teléfonos y hace poco conocí a un coleccionista afanoso de guías de ferrocarriles”.
el llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp.23.
Biblioaprenent 
Bé, hi ha col·leccionistes de llibres més estranys que els exemples que ha posat. Com diuen: cadascú per allà on l’enfila!
Sí, això de les col·leccions és un ampli món.