El bibliòfil desconegut

El pis de l’Eixampla que tenia llogat un bibliòfil que no és d’ ” Els XII”, però que mereixeria ésser-ni, ja no podia encabir les rastelleres de llibres adquirits al llarg de deu lustres d’una capacitat de lectura extraordinaria, però l’home anava fent combinacions i no hi havia pany de paret sense prestatges; àdhuc les cadires dels dormitoris havien perdut llur utilitat per la invasió de volums.Arribà un dia, però, que el propietari de la casa començà d’esventrar l’escala i arrencar balcons per tal de molestar  els llogaters i produir  llur èxode en vistes a una reforma de la finca i el subsegüent augment de preus. El nostre bibliòfil hagué de canviar ràpidament d’estatge.Vint grosses caixes foren complertes a curull i encara en féu curt. Aleshores el bibliòfil disposà algunes ofrenes als companys d’oficina, els quals passaren a recollir-les al domicili del donador. Hi hagué qui en sortí amb un magnífic Appleton’sDictionary ; qui amb la Divina Comèdia en ‘ petit-gris’ ; qui amb Le Rouge et le Noire filigranat… La processó d’obsequiats, amb el volum sota l’aixella, era una vinyeta vivent.El que us agrairé – suplicà el bibliòfil – , és que no ho digueu a ningú, perquè aquesta dèria dels llibres, sabeu, me la duc amagada.Com que la cosa passava el matí de la Diada del Llibre, de fet, l’home no volia que els llibreters s’ho poguessin pendre com a una competència il.lícita.” 

Part d’un article en el Setmanari de Literatura, Art i Política dit “Mirador”, del dia 26 d’abril de 1934. ( Autor anónim).

A //ddd.uab.cat/pub/mirador/a1934m4n273.pdf.

Imatge de Flickr-Gnackgnackgnack