Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Paraules’ Category

  

  edp442.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bibliodiccionari  X.            

  Bibliocadira: cadira feta amb llibres de la que parlo en el meu vlok, a             Http://xavierqs.nireblog.com/post/2010/02/28/bibliocadira.


 

Biblioconsultori: a Library Thing, en català, grup d’ajuda creat per Gamoia, “per usuaris novells i no tan novells”.

Http://cat.librarything.com/groups/biblioconsultori.

 

 

  

Bibliodelicias: en un comentari sobre lladres de llibres en el vlok Notas para lectores curiosos ( Elena Rius), Carlos Pino usa pa paraula ‘ bibliodelicias’ per nreferir-se a uns quants llibres que han entrat a la seva biblioteca i que considera que són unes delícies.

 

 

 

 

 ‘Bibliodiversidad’ (2): vlok sobre l’edició independent I diversa, amb 129 editorials.

Http://bibliodiversos.blogspot.com.

 

  
‘Bibliodiversidad ‘(3): Revista de la Asociación de Editores de Madrid, trimestral amb novetats de les seves editorials, més de 100.

Http://www.bibliodiversidad.net.

 

   

‘Bibliodiversidad’ (4): 34 editorials de la Comisión de Pequeñas Editoriales donen uns Premis ( Bibliodiversidad) a llibreries, llibreters i periodistes, quan fan les “Feria del Libro de Madrid”.

 


 




Biblioespectiva: Vlok de Perú, dedicat a Actualitat, Bibliotecologia, Ciències de la Informació i molta Web 2.0. Http://bibliospectiva.blogspot.com.

 

 

“Bibliofrenia, o la pasión irrefrenable por los libros”, títol de l’últim llibret de Joaquín Rodríguez, on parla de Bibliòfils (25), d’una manera una mica curta i lleugera, però del que es poden aprendre algunes coses sobre Bibliofília.( Ed. Melusina, B, 2010; 141 pp; amb algunes fotos i gravats).

 

 

 

‘Bibliografika’: sistema d’impressió per demanda.  Http://www.bibliografika.com.

 

 

   Bibliolectures: vlok de promoció de la lectura. Universitat Politècnica de València. Http://bibliolectures.blogs.upv.es.

 

 

   Bibliopolae:llibreria antiquària virtual.Http://bibliopolae.com.ar . 

 Bibliopsiquis: dipòsit electrònic de documents de Psiquiatria, Psicologia, Neurologia i “afins”, a les Illes Balears i en castellà.
Http://www.psiquiatria.tv/bibliopsiquis/handle/10401/293.

   

Bibliopuf: puf fet amb cadires del que parlo en el mateix lloc que’l de la bibliocadira.

 

   

‘Bibliorrapo’: en un article a El Imparcial del 8 d’abril de 1913, a la pàgina 1, En Mariano de Cávia escriu: “ Cargantísimo, en efecto, es el bibliómano: tanto como es odioso el bibliótafo, u ocultador de libros, y como es aborrecible el bibliorrapo, o según le llamaba Estébanez Calderón en su soneto contra Don Bartolomé José Gallardo, cuco, caco, faquín, bibliopirata”.

 

 

   ‘Bibliospoiler’: títol de l’article d’Empar Moliner a l’Avui del 22 d’abril de 2010, “spoiler”: més o menys, malmetre, deteriorar, fer malvé, arruinar. En aquest cas les critiques d’un llibre explicant més coses del compte fan perdre la gràcia del llibre, si ja saps com acaba o quasi, sembla que fa perdre l’interés, diu l’Empar: “ per què no avisen que faran un spoiler,…”.

 

 

   ‘Bibliotecaignoria’.: Ignoria, Biblioteca hogar a Buenos Aires: un munt de llibres digitalitzats en castellà. http://Bibliotecaignoria.blogspot.com.

 

   

Bibliotecarioprejubilado’: vlok a Http://wwwsaldo53.blogspot.com.

 

 

   BibliotecaViva: vlok de la biblioteca de l’Escola Estalella, a Vilafranca del Penedès.Http://annabadia2.blogspot.com.

 

 

   Bibliotecno: espai on la Bibliotecologia i la Tecnologia de la Informació s’uneixen.Http://bibliotecno.blogspot.com.

   ‘Bibliotérica’: paraula que ve a significar més o menys apassionat pels llibres, en l’article “El literato en la Feria”, d’Antonio Espina en el diari Luz, el 4 de maig de 1934, quan comença: “La Feria del Libro abre el apetito libresco no sólo al público, sino también a los propios cosecheros, a los escritores. Al escritor español con más motivo que a los de otros países porque hasta ahora no se ha sentido nunca muy bibliófilo. Esta es la verdad.En otros países la tradición del escritor es bibliofilia y bibliotérica…”. L’article està molt bé, qualsevol dia el posaré com a Frases de Bibliofília.

 

   

‘Bibliovideos’: una de les moltes “etiquetas”, aquesta dedicada a vídeos de llibres en el vlok Biblionoticiario.

 

  

Vull Afegir que el vlok Biblionoticiario, del que he posat algunes paraules, té unes quantes paraules més que començen per biblio, dedicades a posar nom a diverses Categories en que divideix els seus ‘posts’. Les escric aquí i crec que no és necessari posar el significat doncs ja ve donat per la paraula mateixa:

Biblioanécdotas, Biblioartículos, Bibliocine , Bibliocronología, Bibliodedicatorias, Bibliodirectorio, Biblioestrenos, Biblioglosario, Bibliohigiene, Biblioinformes, Bibliolibros, Biblionoticias, Biblionovedades, Bibliopersonajes, Bibliotafios, Bibliotecnología, Bibliópolas y Bibliovídeos.

             I algunes ja poden estar en el Bibliodiccionari amb la seva definició pròpia, com Bibliotafio.   

Read Full Post »

CARRETERO CARRETERO ¡¡¡

SENSE COMENTARIS

 El Punt, 8 de juliol de 2010

Carretero no anirà a la manifestació: “no té gaire sentit ser-hi”

El líder de Reagrupament, Joan Carretero, assenyala avui en declaracions al diari El Punt que no anirà a la manifestació d’aquest dissabte i afirma que “no té gaire sentit ser-hi”. Carretero recorda que no acostuma a anar a manifestacions: “No vaig anar a la del 77 i dissabte tampoc no hi aniré.” Ho justifica assegurant que “les manifestacions són un dels pocs arguments del poble per protestar contra els governs i en aquesta de dissabte hi anirà el govern”. “No té gaire sentit ser-hi», conclou.  

Dia 10 de juliol de 2010                        reagrupament1.jpg 

El poble s’ha apoderat de la manifestació i ha expressat el seu desig d’independència, autèntic lema de la manifestació. Un milió i mig de persones, amb crits d’independència, han col·lapsat Barcelona i han creat la seva pròpia capçalera. Després d’una setmana que els partits polítics han estat discutint sobre com s’havia d’encapçalar aquesta manifestació, el poble, els ciutadans han pres la iniciativa. Reagrupament ha tingut una presència molt important, amb el seu president, Joan Carretero, al capdavant. L’autonomisme ha acabat, conquerirem  la independència ben aviat. (a Reagrupament.cat)

Read Full Post »

             incunable-alemany.jpg

                          

El  mes de març passat vaig posar aquest  manuscrit alemany en el que es veia una gran Glossa enquadrant ( ara puc dir-ho més convençut) i un vloker, Bibliotranstornado, em preguntava sobre quin era el format del llibre referint-se, crec,  a la glossa, al text del mig a dues columnes rodejat per un altre text que ocupe més espai , i li vaig dir que intentaria esbrinar més coses; bé,  doncs he mirat una mica i he trobat unes quantes coses que desitjo que aclareixin una mica el tema de les Glosses, i m’agradaria també que si algú sap més coses m’ho faci saber.

 Els diccionaris normals no diuen gaires coses:

 De l’Enciclopèdia Catalana tenim:

Glossa: ( s. XIV; del llatí glossa ‘ mot rar, poc usat, que requereix explicació’, i aquest, del grec glôssa ‘ llengua corporal; llenguatge, llengua; mot obscur, poc usat’). 1. Explicació o paraules aclaridores d’un mot obscur, d’una frase, d’un text.

Del DIEC2 tenim:

            Glossa: 1. Mot que requereix una explicació, especialmente acompanyat d’aquesta explicació.

            2. Explicació dels mots obscurs o difícils d’un autor, d’un text.

 

I això no aclareix gaires coses, però seguim:

Del diccionari: “El llibre manuscrit” de M. Josepa Arnall i Juan, Ed. Universitat de Barcelona-Eumo Editorial, B, 2002, Col.lecció Diccionaris d’Especialitat A-Z, a les pàgines 131-132 tenim:

            Glossa: explicació o aclariment sobre un mot obscur, una frase, un text, que s’afegeix al marge o a l’espai interlineal del mateix text.
 

            Glossa contínua: glossa que ocupa tot el cos de la pàgina en què hi ha el text comentat.
 

            Glossa enquadrant: glossa disposada en el contorn d’una pàgina, en dos, tres o tots quatre costats, i amb el text al centre.
 

            Glossa formal: glossa que constitueix per si mateixa un text organitzat i transmès de còpia en còpia.
 

            Glossa intercalada ( o interposada): glossa constituïda per diversos paràgrafs intercalats entre els paràgrafs del text dels quals es distingeix generalment per un mòdul d’escriptura més petit.
 

            Glossa interlineal: glossa escrita entre les línies d’un text.

 

            Glossa literal: glossa que explica el sentit de paraules que figuren en el text, sense fer referència al sentit general d’aquest text.

 

            Glossa marginal: glossa escrita en el marge d’un text.
 

            Glossa orgànica: glossa considerada part integrant del mateix text que comenta.

 

            Glossa sistemàtica: glossa que explica cadascuna de les paraules o passatges d’un text a mesura que apareixen.

  

            Ara ja tenim alguna cosa més, però mirant mirant han aparegut més coses, com:

             Article d’Elvia Carreño Velázquez: “ Los incunables II”, a

http://www.adabi-ac.org/investigacion_libro_ant/memorias/paginas/articulo_id_700.htm

El comentario se empleaba en obras de estudio o de carácter teológico escritas por autoridades en la materia. En los libros con comentario la impresión del texto original ocupa el centro de la página o el lado izquierdo y el comentario se imprimía en torno a él con una tipografía diferente o menor.  

                glossa10.jpg

   

Los tipos de comentarios que hallaremos en los incunables son glosa, glosa interlineal o yuxtapuesta, apostillas marginal y comentario textual.

 

Es en los comentarios, los signos de puntuación y la rúbrica de los títulos en donde el editor o el impresor utilizaban todo su ingenio para indicarle al lector como leer o interpretar el texto. Un ejemplo de esto se ilustra en la siguiente imagen:

 

                      

                               glossa13.jpg

Aquí se debe observar tanto la tipografía, como los signos de puntuación y la composición de la caja, pues se emplean caracteres góticos para títulos y las apostillas marginales, mientras que para el texto, el comentario textual y la glosa interlineal, tipografía romana.

 

I continuem, perquè un altre diccionari ens dòna més informació, el de José Martínez de Sousa: “ Diccionario de bibliología y ciencias afines”, Ed. Trea, Gijón, 2004 ( 3ª. Edició ), a les pàgines 462-463, explica:
 

Glosa: ( del latín glossa, lenguaje oscuro, y este del griego glôssa, lengua, lenguaje. Explicación a comentario de una palabra o un pasaje de un texto oscuro o difícil de entender.

             El sentido primigenio de la palabra glosa entre los griegos fue el de lenguaje, dialecto, y más tarde, la voz que se usaba exclusivamente en un dialecto, el provincialismo, la palabra anticuda. En Atenas se comenzó por llamar glosa a la palabra antigua que necesitaba interpretación, pero posteriormente la voz se aplicó a la explicación misma. A partir de Aristóteles se aplicó a cualquier palabra o frase extraña o muy rara, y de ahí adquirió el sentido de aclaración o explicación de una voz rara en un texto. Entre los glosarios, glosadores o lexicógrafos, cuyos nombres se conservan a partir de la época macedonicorromana, destaca Hesiquio de Alejandría ( siglo IV), que escribió un glosario, al que siguen Suidas ( sigloX), Pólux, etc. Igual sucedió en el mundo romano, donde, ante la dificultad para entender las voces arcaicas, surgieron los glosadores, entre los que destacan Marco Verrio Flaco, Marcelo Nonio y Plauto. De estos glosadores se derivan los que existieron durante la Edad Media y que dieron origen a la escuela de Bolonia ( siglos XI, XII,XIII), que prestó un gran servicio a la ciencia del derecho, examinó todos los textos del Corpus iuris romani y parte delo Corpus iuris canonici. San Jerónimo ( siglo IV) intercaló glosas en la Biblia Vulgata. Durante la Edad Media los textos bíblicos de derecho canónico o civil se estructuraban en un texto fu7ndamental al que después se le añadían las glosas, que podían ser originales ( producidas juntamente con la obra) o añadidas posteriormente. Las glosas eran, al principio, breves explicaciones de las palabras difíciles, colocadas entre las líneas del texto; posteriormente, convertidas en explicaciones más extensas, se colocaron al margen. Cuando las glosas aparecen en forma alfabética o sistemática al final de un texto forman un glosario.Glosa formal: glosa que constituye por sí misma un texto organizado y transmitido de copia en copia.

Glosa intercalada: glosa formada por una sucesión de párrafos que ocupan un lugar en el cuerpo de la página, entre cada uno de los párrafos del texto, donde se distingue generalmente mediante un cuerpo de escritura más pequeño, en el tamaño de la letra o también por la medida más corta. ( también se llama Glosa interpuesta).

Glosa interlineal: glosa inscrita entre las líneas del texto.

 

Glosa literal: glosa que explica el sentido propio de palabras que figuran en el texto o sus características gramaticales sin referencia al sentido general de este texto
 

            Glosa marginal: glosainscrita en uno de los márgenes.
 

            Glosa orgánica: glosa estrechamente asociada a un texto, del que puede considerarse parte integrante.
 

            Glosa sistemática: glosa que explica cada una de las palabras o pasajes de un texto a medida que aparecen.

 

            I per acabar, l’Emili Eroles, en el seu: Diccionario histórico del libro”, Ed.Milá, Barcelona, 1981, a la página 158, diu:

             Glosa: explicación o comentario de un texto oscuro o difícil de entender. Las glosas existieron mucho antes de que se inventase su nombre. La necesidad natural de explicar los nombres anticuados, cuyo sentido se ignoraba, los nombres propios de los lugares que habían cambiado andando el tiempo, etc., fue la causa de que los dueños de los libros o los copistas de un manuscrito escribiesen en el margen o entre líneas, notas aclaratorias.

              Crec que amb aquestes quatre ratlles sobre Glosses queda tot una mica més clar, però sobretot si alguna persona sap més coses i vol aclarir el panorama que ho faci, a poc a poc aprendrem  una mica més.

Read Full Post »

coro11.jpg  

 Fa temps en un curs sobre llibres ens van parlar dels Corondells i els Pontillons, però ara, avui, puc escriure aquestes dues paraules amb una mica de certesa, cosa que fa mesos no podia fer.

           Del curs vaig aprendre moltes coses, i vaig sortir amb molts dubtes, i uns dubtes eren dues paraules que buscant i buscant he pogut treure’n alguna cosa clara, però no del tot, m’explicaré.
 

           La paraula Corondell no em va portar gaires problemes fins ara i la paraula Pontilló no la vaig trobar fins fa ben poc, però desprès de tot no tinc les coses gaire clares i voldria ajuda.

Jo vull escriure ho que he trobat i si alguna persona em pot ajudar doncs moltes gràcies. 

A l’Enciclopèdia Catalana , Corondell: 3. Cadascuna de les línies espaiades i transparents que, perpendicularment, de dalt a baix, hi ha en els fulls de paper verjurat: dit del paper que té una filigrana de ratlles molt primes i pròximes tallades perpendicularment per d’altres de molt més separades. La cosa sembla molt clara i vaig buscar Pontilló: no hi vaig trobar res.

Vaig seguir buscant en el DIEC2 i: Corondell: Línia vertical de la verjura: rastre translúcid d’un paper, de ratlles transversals molt primes i acostades, tallades perpendicularment per altres de molt més separades. De paper verjurat res de res. Vaig tornar a buscar Pontilló, resultat: res de res; hi ha Puntilló, però són altres coses.

 Va caure a les meves mans un nou diccionari: Diccionari paperer, escrit per un senyor expert en la matèria paperera ,  Narcís BANCHS i VALLS  i editat per Edicions i Propostes Culturals Andana, Vilafranca del Penedès, 2009.

Em va semblar que el problema dels Corondells i els pontillons s’acabava, però van continuar i va anar així: Corondell: en els papers verjurats, una part de la verjura. La verjura és formada per la Cadeneta ( ratlles horitzontals) i el Corondell ( ratlles verticals). Les ratlles que presenta el Corondell són més gruixudes i separades entre si que les de la Cadeneta. Quan vaig veure això de Cadeneta el món em va caure a sobre, ¿ i el Pontilló?, doncs de Pontilló res de res, però hi havia el Puntilló: fil de coure o de bronze fosforós amb què es fa l’entramat de la verjura: conjunt de ratlles en sentit horitzontal ( Cadeneta) i altres en sentit vertical ( Corondells), que es poden observar per transparència en alguns papers. Les ratlles són provocades per uns filets d’aram o de bronze fosforós, adherits a la malla de la forma ( en el paper fet a mà) o a la malla de la taula formadora ( en el paper industrial), cosa que provoca un menor gruix de pasta en aquelles zones i, com a conseqüència, una major transparència.

 Paper verjurat: paper de superficie lleugerament aspra que tant serveix per dibuixar a llapis i a carbonet com per imprimir en edicions de luxe. Es un paper generalment d’uns 120/160 grams/m2, molt apreciat per la seva qualitat i bon aspecte. Es particular perquè les verjures es veuen per transparència. 

I mira per on , un altre llibre desconegut va caure a les meves mans, El llibre manuscrit, de M. Josepa ARNALL i JUAN, editat per la Universitat de Barcelona i Eumo Editorial, Barcelona, 2002, dins la col.lecció Diccionaris d’Especialitat, n.4, i ¿ què va passar? , doncs vaig aclarar unes quantes coses més, o no, i vaig trobar el següent: 

Corondell 1 : qualsevol dels fils de coure gruixuts regularment repartits per tota l’amplada de la forma de fer paper i sobreposats a les costelles, que serveixen per aguantar i subjectar els Pontillos mitjançant un fil de clau: fil metàl.lic amb què es cusen els pontillons als Corondells. 

Corondell 2 : marca deixada en el paper pels fils de clau que cusen els Pontillons als Corondells, visible a contraclaror.

 Pontilló 1 : qualsevol dels fils de coure molt prims estesos sobre el marc de la forma de fer paper, a molt curta distancia els uns dels altres, paral.lelament al costat més llarg. 

Pontilló 2 : marca deixada en el full de paper pels Pontillons, visible a contraclaror.També surt la Cadeneta, però: resultat d’enllaçar un o més fils metàl.lics amb els Pontillons per tal de mantenir-los units entre ells. 

Ja posat vaig tornar a buscar Verjura: marca translúcida en el full de paper ( visible a contrallum), deixada pels Pontillons i Corondells que constitueixen la tela verjurada, i 

Paper verjurat: paper fet amb les formes clàssiques de fer el paper a mà, que deixen l’empremta del teixit metàl.lic al paper. 

En el dibuix de la pàgina 120 hi ha una representació de Fil de clau on surten Corondells i Pontillons, però crec que en aquest dibuix estan mal posats, doncs crecc que els Corondells son verticals i els Pontillos horitzontals, tal com apareixen en el dibuix de dalt i diuen  algunes definicions.

 

coro12.bmp

 

 Així doncs:

CORONDELL:  EC: una curta definició. 

           DIEC2: res de res. Definicions d’altres coses.   

         DP: definició. 

           Ellm: 2 definicions. 

PONTILLÓ:   

         EC: res.   

         DIEC2: res.   

         DP: res.  

          Ellm: definició àmplia. 

PUNTILLÓ:  

          EC: res. 

           DIEC2: definicions d’altres coses.  

          DP: definició.  

          Ellm: res.

 CADENETA:  

          EC: definicions d’altres coses.

            DIEC2: definicions d’altres coses.

            DP: definició = que Pontilló en El llibre manuscrit. 

           Ellm: res. 

VERJURA: 

            EC: definició curta. 

           DIEC2: definició curta. 

           DP: definició àmplia. 

           Ellm: definició curta.

 PAPER VERJURAT:  

           EC: definició correcta.

            DIEC2: res. 

           D.P.: definició àmplia. 

           El llibre manuscrit: definició curta.

 CONCLUSIONS:

Crec que ja sé què és un Corondell i què és un Pontilló o Cadeneta, però si alguna persona em pot ajudar i aclarir-ho una mica li estaré molt agraït. 

(EC: Enciclopèdia Catalana -DIEC2: DIEC2.- DP: Diccionari paperer. – Ellm: El llibre manuscrit.)   

         I si no, faré cas del señor Martínez de Sousa, que en el seu Diccionario de bibliología y ciencias afines, 3ª edición, muy aumentada, Ed. Trea, Gijón, 2004, ho deixa bastant més clar: 

CORONDEL: ( del cat. Corondel; fr. Colombelle, filet; i. column rule, column reglet, fine line) Filete de una o, raramente, dos rayas que se usa para separar las columnas de texto en sentido vertical. ( También se llama columnaria, intercolumna). El filete suele ser fino o seminegro; raramente será de dos rayas ( caña). Antiguamente el fileta formaba parte de un lingote quebterminaba, por arriba, en un a modo de tejadillo cuyo vértice era elo filete, es decir, el ojo con que se imprimía la raya. 2 (fr.pontuseau; i. chain line, chain wire) Alambre de latón que se pone en la forma paralelo al lado más corto para señalar vetas en el papel y que se cruza con los puntizones. (Se usa más en plural). 3 (fr. Pontuseau; i. chain line, chain mark) Huella longitudinal de lospapeles verjurados producida por los alambres colocados sobre la tela metálica con la que se fabrica el papel. Obsérvese que la disposición de los corondeles es paralela al lado más corto considerando su posición en el pliego extendido; en cuanto se pliegue este una o más veces, los corondeles dejarán de ser paralelos al lado más corto en algunos casos. Los corondeles están más separados entre sí que los puntizones.

 PUNTIZÓN: ( fr. pointure) Agujero que queda en el pliego que se imprime, hecho por las puntas que lo sujetan al tímpano. ( Se usa más en plural).2 (fr. Vergeure: i. laid line, wire line) Alambre de latón que se pone en la forma siguiendo la dimensión más larga y que se cruza con los corondeles.3 ( fr. Vergeure; i. wire line, wire mark) Huella de los papeles verjurados producida por los alambres colocados sobre la tela metálica con la que se fabrica el papel. 

coro15.jpg 

C-64. Esquema aproximado de la situación de los corondeles ( paralelos al lado más corto y más separados que los puntizones) y los puntizones ( paralelos al lado más largo y más juntos que los corondeles) en la forma. A la derecha, filigrana; a la izquierda y abajo, contramarca. El esquema se sitúa de manera apaisada, que era como manejaba la forma el laurente. ( Del llibre Diccionario de bibliología y ciencias afines, de Martínez de Sousa). 

Los puntizones corresponden a los alambres de latón que se ponen en la forma siguiendo la dimensión más larga, menos separados entre sí que los corondeles. La alternancia entre las rayas claras y oscuras de la filigrana varía según las épocas, y su disposición más o menos tupida y su espesor permiten determinar la antigüedad del papel. Obsérvese que la disposición de los puntizones es paralela a la dimensión más larga considerando su posición en el pliego extendido; en cuanto se pliegue este una o más veces, los puntizones dejarán de ser paralelos al lado más largo para serlo al más corto en algunos casos. Los puntizones están menos separados entre sí que los corondeles. 

Crec que llegint això la cosa queda una mica més clara. Una de les coses que més desitjo és que a algú se li ocorri  fer un diccionari com el d’aquest senyor, en català clar. I si ja hi ha alguna cosa semblant que algú m’ho faci saber. Gràcies.

Read Full Post »

 S omiem

    A mb

          L libertat ¡

                V olem ,

                       A mics ¡

                              D estinació

                                     O berta

                                             R etrobarem. 

             E stem

                     S ols

                           P erò

                                  R es

                                        I mpedirà

                                                  Unir-nos.

Read Full Post »

edp442.jpg  

         En els Bibliodiccionaris anteriors ( I – VIII) vaig intentar no posar paraules sense sentit, paraules inventades per uns i altres amb el Biblio davant, però al final he posat totes les que he anat trobant, crec que en un “diccionari” hi tenen d’anar totes les paraules que es poden usar per escriure o parlar. El primer dia (I) vaig escriure alguns dels llocs on trobava més coses, un era Caudx que ara és Biblionoticiario.blogspot.com. Ja sabeu que això d’Infinet canvia d’un dia per l’altre i moltes vegades les adreces canvien o desapareixen, i és possible que unes quantes de les que he anat posant ja no sigui possible tornar-hi a entrar.            Acrònims:           

OL: Odd Librarian ( vlok): http://lisdb.blogspot.com     

 EGJ: vlok de Enrique Gallud Jardiel: http://humoradas.blogspot.com.  

 BN: vlok de Carlos Pino, abans Caudx:Http://biblionoticiario.blogspot.com    

        EdL: Enfermos de Libros. Breviario personal de bibliopatías propias y ajenas. Ed. Univ. Sevilla, Sevilla, 2009.      Autor: Miguel ALBERO.     

 L: liuva          

  A: Agustín  

          
Biblioarquia: sistema anàrquic que impera a casa d’un senyor que deixa els llibres tirats per tot arreu desprès de fullejar-los i mirar-los.(L)
 

Bibliobóltico-a: ( Adj. del grec biblos= llibre i bolté= passeig). Literalment: ” passeig de llibres”. Es diu de la persona que porta a sobra material de lectura i estudi a llocs i situacions on no troba després l’ocasió o l’estona per llegir.
Tret de http://exonario.blogspot.com/search/label/B.
Exonario és un vlok que es defineix:” Definicions i termes que no figuren en el diccionari, però sí que figuren en el “exonario“.

  ‘Bibliobulímica’: vlok d’una noia sobre llibres llegits i llibres que li han agradat i….És a http://bibliobulimica.wordpress.com. 

 “Bibliocantanos”: p. 174, Capítol V.8: Principales criterios de compra: “Cada uno puede comprar lo que le pete y su bolsillo le permita, faltaría más, pero quizá a los bibliocantanos les vengan bien algunos consejos. I en el Capítol VI.5: Los precios y los márgenes comerciales, (pàg) 202 :”… al lector no le extrañará la notable diversidad de precios que se observa en el mercado bibliofílico, la cual llama mucho la atención al bibliocantano. Éste se acostumbra pronto a ver un libro marcado con un precio que multiplica por dos, cinco, diez o más veces el que hemos pagado por otro ejemplar semejante, y viceversa ( claro que esto último nos hace menos gracia, y solemos callárnoslo)”. En el llibre El mercado del libro antiguo en España visto por un bibliófilo, MENDOZA DÍAZ-MAROTO, Fco(FMDM), Ed. Arco Libros, M, 2009. Col. Instrumenta Bibliológica. 303pp.


‘Bibliocate’: col.lecció de llibres que et fan suspendre exàmens. (OL).

‘Bibliocefalia’ (2): mal de cap produït per la lectura de llibres (EGJ). 

 ‘Bibliocida’: en el llibre Enfermos del libro, de Miguel Albero, parlant d’animals bibliòfags, en un moment donat ( p. 78) els anomena :’la bestia bibliocida’.

‘Biblioculto’: a)llibre mal col.locat en una biblioteca, llibre perdut; b) llibre que llegeix llibres. (OL). 

 Bibliocultor: aquell que no va entendre bé ho de tenir un fill, plantar un arbre i llegir un llibre i es va posar a plantar llibres i a escriure arbres. (L) .

 “Bibliodependencia”: p. 265, Capítol IX.2: “ Bibliófilos ( y herederos) Bibliopolas:”Algún otro bibliófilo ha decidido – por la razón que sea – desprenderse de su biblioteca, pero es tan grande su compenetración con ella, su bibliodependencia, que puede arrepentirse a medio camino,…”. En el llibre El mercado del libro antiguo en España visto por un bibliófilo, MENDOZA DÍAZ-MAROTO, Fco, Ed. Arco Libros, M, 2009. Col. Instrumenta Bibliológica. 303pp.


‘Bibliódromo’: lloc on fan carreres de senyors carregats de llibres. (EGJ).

‘Bibliodromedario’: personal encarregat del Bibliòdrom.(Odd Librarian:OL). 

 “Biblioerótica”: poema de Erasmo López de Mendoza, en el seu llibre inèdit De bibliofilias y otras perversiones, diu així:                       

 Era más hermosa que un Bodoni con todas sus barbas.           

 Tanto que se diría un pliego gótico desconocido.           

Tenía la prístina belleza de un incunable castellano con colofón en verso.  

          Era fascinante y antigua como un palimpsesto.          

  Lujosa y lujuriante igual que una B42 en vitela.     

       Misteriosa como el manuscrito original del Quijote.        

    Indescifrable cual un autógrafo de Dios.         

   Era maravillosa y seductora.    

                                           Fantàstica.    

                                                       Increíble…  

          Era una criatura de ficción    

                                                       Como las ediciones imaginarias.

 Biblioform: és el llibre que serveix per quedar-se adormit, com el Ulises de Joyce (A)

‘Biblioginia’: novel.la per feministes. (EGJ).  

Bibliografia(2): un llibre sobre el que s’han pintat gargots. Passa molt amb els llibres de text dels nens. (EGJ).

  ‘Biblioindiferencia'( o ‘Bibliocontemptio’): cosina germana de la bibliofòbia i es diferencia d’aquesta en que a més a més de odiar i apartar-se dels llibres, menysprea l’existència d’ells mateixos. EdL. 

 ‘Biblioindiferente’: bibliotecari al que no li interessen els llibres i deixa que es facin malbé. EdL. 

 ‘Biblioma’: llibre perniciós, considerat com un càncer cultural. (EGJ).

  ‘Bibliómano’: bibliòfil amb la mà molt llarga.(BN)  .

‘Biblionauta’ (2): el que viatja sobre un llibre. ( Enrique Gallud Jardiel: EGJ). 

 Biblionoticiario (2) ( abans Caudx): vlok de Carlos Pino Cáceres, on hi ha un munt de categories, i moltes d’elles comencen amb les lletres Biblio, com: Bibliocronología, Biblioanécdotas, Biblioartículos, Biblioestrenos, Bibliohigiene, Bibliolibros, Bibliopersonajes, i un Biblioglosario Heterodoxo en el que hi posa unes quantes paraules començades per Biblio que ja apareixen en el Bibliodiccionari en anteriors llistats i moltes paraules inventades per ell i altres vlokers que també comencen per Biblio.Http://biblionoticiario.blogspot.com .

 ‘Bibliopedo’: borratxera agafada mentre es llegeix un llibre. (BN). 

 ‘Bibliopiteco’: un mono sortit d’un llibre, per exemple, la mona Xita, de les novel.les de ‘Tarzán’.(EGJ).

  ‘Biblioplasta’: persona molt pesada quan parla o tracta de llibres. 

 ‘Biblioplegia’: mastegot donat amb un llibre. (EGJ). 

 ‘Bibliopnea’: estar-se de respirar que el bibliòfil experimenta en una subhasta entre el: ” … a les dues i a les tres, adjudicat a…”. (BN).  

Bibliopoli (2): agent de l’ordre en una biblioteca ( BN). 

 “Biblioquedanos”: pag. 196, Capítol VI.4: “Una encuesta de 2003” i diu a la pregunta 28. “¿Le han robado libros alguna vez? ¿ De qué forma? Al 75% sí que le han robado, al resto no, o ‘ no que yo sepa’. En cuanto a la forma, he aquí algunas respuestas: ‘En Ferias del libro (dos), ‘si no lo veo no lo sé’(¡), ‘entrando por la noche en la librería’, ‘por descuido’, ‘biblioquedanos vulgares’, ‘personas que visitan la librería o la feria y simplemente se llevan un libro’ “.En el llibre El mercado del libro antiguo en España visto por un bibliófilo, MENDOZA DÍAZ-MAROTO, Fco, Ed. Arco Libros, M, 2009. Col. Instrumenta Bibliológica. 303pp. 

Biblioredes: Programa Biblioredes: Oportunitats per l’expressió local, vlok de Santiago ( Xile). http://richardebury.blogspot.com/2010/01/programa-biblioredes-oportunidades-para.html

 

  ‘Bibliorragia’ (2): característica del món actual, surten llibres per tot arreu. (EGJ).

  Biblioteca (2): llibre de fusta. (BN).

 Bibliotecomania: passió exagerada per les biblioteques.

  Bibliotecòman: persona afectada de bibliotecomania. 

Biblioteconomia (2): art de no gastar ni un cèntim en llibres, llegint-los a les biblioteques pùbliques. (EGJ).

  ‘Bibliolito’: un llibre petri, com un totxo, que no hi ha manera de que algú el llegeixi.

  Bibliomància (2): art d’adivinar quin llibre guanyrà el proper Premi Planeta (EGJ). Encar que tothom ja ho sap molt abans d’hora.

  ‘Bibliotella’: col.lecció de missatges en una botella. (OL).

  Biblioteràpia (2): tractament de les bibliopaties que consisteix en una Visa Or sense límit de crèdit.(BN).

  ‘Bibliotermoovofagia’: activitat consistent en menjar-sr els llibres acompanyats d’ous fregits. (EGJ). 

 ‘Biblioterrorista’: a EdL parlant de lladres de llibres, els que roben manuscrits els considera biblioterroristes i mereixen anar a la presó, no així els que no paguen algun llibre quan van als grans magatzems, que els consideren com a delinqüents , però simpàtics. 

 ‘Bibliotuda’: (Arg.) biblioteca estupenda.(OL).

 Bibliowebs: títol d’uns enllaços del vlok Bibliogoigs de la Zerosetze. 

 ‘Bibliozuelo’: lladragot que roba llibres i desprès s’han arrepenteix perquè no li veu la utilitat al que ha fet. (L)

Read Full Post »

                      pessebrevlokaire.jpg

                       A La Garrofa de Mont-Roig, tots hi podeu participar.

Read Full Post »

                       espelma2.jpg 

          

             Poso una espelma, no es gaire, però 299.000 vlokaires m’han dit que també posaran una espelma perquè bufis ben fort, t’ajudarem tots i quan arribis al milió les tornarem a posar, i si cal , tornarem a bufar amb tu.

                                           

                                        paramies-petit.jpg

                                                                                        (PalliDiseny)

Read Full Post »

No, Avui+, no (3)

          NO,           logo_avui.gifNO

Compro l’Avui quasi cada dia, els diumenges no, alguns dimecres tampoc i algunes vegades compro El País, però ho faig perquè els altres diaris són més o menys per l’estil o pitjors i la major part són en castellà. El Punt el vaig deixar de comprar perquè criticaven a J. Losantos i al mateix temps posaven anuncis de la COPE. 

           Moltes coses d’aquest diari no m’agraden, moltes, i alguna cosa no la llegeixo, com la columna del SS que porta el títol a l’inrevés i que per cert últimament han sortit, crec que dues cartes a la Bústia posant-lo en el seu lloc, una és d’avui mateix .  

          El cas és que aquest diari te poques pàgines, la lletra és molt gran, els espais en blanc ocupen molt de lloc i de fotos quasi n’hi ha tantes com a El Periódico o més.  

          Avui el diari el conformen 44 pàgines, 16 pàgines escrites amb lletra normal, la resta són fotos, anuncis, espais en blanc, títols amb lletres gegantines, subtítols amb lletres una mica més petites, mapes i gràfics .  

          Per exemple els anuncis ocupen, al menys, nou pàgines, la Cartellera 6 pàgines amb la columna del SS inclosa, d’Economia hi ha 6 pàgines amb 1 i ½ de números de Borsa i coses semblants, de Comunicació hi ha 3 pàgines amb 2 i 4/5 parts parlant de televisió i menys de 1/5 part dedicada a la ràdio, etc., etc. 

           Ah¡, però avui es dijous i tenim el suplement Cultura, 20 pàgines més, quin goig, però entrem entrem i, quasi 9 pàgines són imatges vàries ( fotos, acudits, dibuixos, cromos, etc.) i la última és un anunci cultural, d’un llibre; i les pàgines escrites ho son amb grans títols, molts espais en blanc, i la lletra del 12 com a mínim.   

         I ja no em poso amb les classificacions de les crítiques de llibres, avui n’hi ha un amb 1 punt sobre 5, o sigui, segons l’Avui és un llibre Dolent i li dediquen quasi una pàgina amb foto inclosa.  

          Demà compraré l’Avui, més que res perquè el suplement Sortim és de les poques coses bones o al menys que a mi m’agraden d’aquest diari.  

          És la tercera vegada que escric en aquest vlok coses sobre l’Avui, m’agradaria escriure’n més, però parlant d’un diari millor, d’un Avui+ millor.  

        Ah¡ i una cosa que no ve al cas, però que em sembla curiosa, tan el senyor Joan Solà com el senyor Albert Pla Nualart ( aquest últim de vegades si i de vegades no) fan servir els dos signes d’interrogació per fer preguntes. ¿ Ningú diu res d’això?.        

    ( L’Avui.cat, líder absolut posa a la portada d’avui, ja m’ho miraré).

Read Full Post »

Jota?

Allà a dalt Els Ports,

tinc plantada una flor,

el vent la tentineja,

fins fer arrivar la olor,

 si hi plantem una estelada,

no tindrem tant de dolor.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »