Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Old books’ Category

lletra xlletra q2
lletra El llibre decorat i il·lustrat des de l’òptica de l’obra bella és propi de qualsevol època. A l’edat mitjana, quan el llibre era considerat un objecte preciós i valuós, destinat a les classes més altes de la societat, i també a les èpoques moderna i contemporània, quan el llibre és considerat un objecte bell, una obra d’art en el seu conjunt i en el qual s’assagen i s’apliquen les diverses tècniques de reproducció gràfica, gravats en fusta i en metall, litografia, etc., que apareixen successivament. El procés culmina en les edicions de bibliòfil, pròpies principalment dels segles XIX i XX, en les quals s’edita un text que es decora i s’il·lustra senzillament per crear una obra bella.

 

lletra paral·lelament, a mesura que avança el coneixement científic i tècnic i les tècniques de reproducció d’imatges i de l’edició de textos es fan més fàcils, i augmenten els llibres il·lustrats amb una finalitat descriptiva i pedagògica. Cal no oblidar les edicions de llibres decorats i il·lustrats, sobretot de temes literaris, adreçats a un públic culte i pròpies dels segles XIX i XX, que sense ser edicions de bibliòfil mantenen un ben fer important, amb uns resultats alhora bells i assequibles.

lletra Des d’una perspectiva formal, la decoració i la il·lustració d’un llibre és molt          diversa. Consisteix en: il·lustracions a tota pàgina, il·lustracions i vinyetes contingudes a les pàgines del text, portades, orles o sanefes, caplletres que   als manuscrits poden arribar a tenir gran importància fins a ocupar una pàgina sencera, frisos, colofons i culsdellàntia. Encara podríem afegir-hi les marques d’impressor i d’editor.”

lletra maria Porter ( de l’ABB), a Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions, 5; p. 39-40.

 

 

 

sanefa 412

 

 

lletra para mi, todo coleccionista sea de cuadros, de cerámica, de libros, de sellos, si no lleva un propósito mercantil, es una persona muy juiciosa, muy razonable, muy ilustrada y muy culta, pero más agujereado cerebralmente que la alcachofa de una regadera.

lletra La bibliomanía es una anormalidad muy corriente. Yo he conocido a personas que coleccionaban catecismos; otra buscaba y adquiría aritméticas de primera enseñanza; otra guías de teléfonos y hace poco conocí a un coleccionista afanoso de guías de ferrocarriles”.

 


lletra Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp.23.

culldellantia1

Joannis Joffre, 1528

Read Full Post »

goig sant jeroni

“ Constituïda la Confraria amb tots els requisits legals, el dia 2 de març de 1553 es féu una crida pública a so de quatre trompetes per tal d’assabentar els barcelonins de l’existència d’aquella. A partir de l’ esmentada data, tot llibreter amb botiga oberta a Barcelona o en el seu territori estava obligat a ingressar a la Confraria i a respectar llurs ordinacions.

Unes dades que donen idea de com funcionaria el comerç del llibre vell a Barcelona ens les ofereix el següent fet.

Per incompliment de les ordinacions, el 15 de desembre de 1612, el revenedor de llibres Joan Molner és penyorat pels cònsols de la Confraria perquè venia llibres a l’encant públic de la Plaça Nova, lloc on, el mateix que a la Plaça de Sant Jaume i a l’Encant de Mar, només ho podien fer els particulars amb intervenció, però, de corredor. Joan Molner era llibreter no examinat, i els Consellers li donaren, per excepció, llicència per a poder vendre i comprar llibres vells ‘ a fi de sustentar-se i mantenir i alimentar sa muller, casa i família’. Aleshores els llibreters només podien posar parada davant de casa seva. Tampoc no podien donar llibres a vendre a ningú que no fos de llur família.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p.14.

Passarell en vlok Un balcó al Poble-Sec

Jaume Passarell ( imatge en el vlok Un balcó al Poble-Sec)

 

 

         ζ          ζ          ζ          ζ          ζ         ζ          ζ

 

 

segunda feria libro antiguo buenos aires 2005

“ Imbuido de pasión histórica y estética, el bibliófilo es ese amateur ávido de sorprender- y atesorar- todo cuanto en el libro más se aproxime a la idea de un origen: el manuscrito del autor, el primer esbozo del ilustrador, la primera edición de un texto que pueda haber significado un hito en el desarrollo de la cultura, la primera tirada de un grabado, la encuadernación de época o la que ostente la firma de un artífice que con nobleza de materiales y novedad artística haya dado coherencia final, interpretándolo, a ese conjunto que se despliega a la vez en el espacio y en el tiempo.

El término ‘incunable’ pues, por encima de su alcance técnico, que se refiere a las obras publicadas desde la invención de la imprenta hasta el año 1500, resulta válido para designar el deseo primordial del bibliófilo: acceder a la cuna, al nacimiento mismo de aquello que se ama.

Pero lejos de ser patrimonio de posibles sectas de conjurados – tal como la desinformación o la información interesada pudieron inducir a creerlo – el libro está hoy instalado en el centro de los mercados de arte internacionales y el interés que concita, no sólo como privilegiado testimonio histórico, sino como espacio de extensión del más alto refinamiento estético, crece en forma continuada.

La multiplicidad y el eclecticismo enmarcan los campos en los que el coleccionismo de libros puede desplegarse…”.

 

 Article parlant de la IIª Feria del Libro Antiguo, a Buenos Aires, l’any 2005, amb escrit de Victor Aizenman, en el vlok Ave Félix.

Http://venialeer.blogspot.com/2005/12/25-ii-feria-del-libro-antiguo-bsas.html .

 

colporteur

Read Full Post »

Uns quants Museus del Llibre i la Impremta per tot arreu, menys a Barcelona.

 

musée imprimerie Bruxeles

Musée de l’Imprimerie (Bruxelles) http://www.kbr.be/informations/organisationsl/printmus/printmus_fr.htm

 

 

Patrick Goosens Collection (Antwerpen)

Patrick Goosens Collection (Antwerpen) http://edj.net/mc2012/Belgium2008.html

 

 

 

 

moulin du got

Moulin du Got a St. Leonard-de-Noblat (F)     http://www.moulindugot.com/

 

 

 

 

Norwegian Printing Museum

The Norwegian Printing Museum ( Stavanger-Noruega) http://www.museumstavanger.no/museums/the-norwegian-printing-museum/

 

 

 

 

Deutsches Zeitungmuseum

Deutsches Zeintingmuseum (Wadgassen) http://www.kulturbesitz.de/museen/deutsches-zeitungsmuseum.html

 

 

 

 

Helsingborg printing museum 1 Sweden

 Helsingborg Printing Museum  http://www.grafiskamuseet.se/historia/historia_en.html

 

 

 

 

 

 

Rosenlöfs Tryckerimuseum a Kungsgarden (Sweden)

Rosenlöfs Tryckerimuseum a Kungsgarden (Sweden) http://www.rosenlofsvanner.se/default.asp?PageId=67

 

 

 

 

Osterreichisches Papiermachermuseum

Österreichisches papiermachermuseum  (Steyrermühl)  http://www.papiermuseum.at/

 

 

 

ateelier du livre a mariemont

Atelier du livre-Musée Royale de Mariemont   (B)  http://www.musee-mariemont.be/index.php?id=6844

 

 

 

 

Biblioteca Wittockiana-els almanacs de Gotha

Biblioteca Wittockiana      http://wittockiana.org/

 

 

 

 

Musée des Imprimés a Rendu2

Musée des Imprimés a Redu (B)    
http://www.redu-villagedulivre.be/fr/commerces/artisants/71-musee-des-imprimes

 

 

 

Ntional Museum van de Speelkaart

Nationaal Museum van de Speelkaart (B)    http://www.speelkaartenmuseum.be/

 

museum of Paper a Poliny

Museum of Paper a Losiny (Czech Republic)     http://www.rucnipapirna.cz/en/

 

 

 

Atelier Typographique a Saran

Atelier Typographique a Saran (F)           
http://www.ville-saran.fr/atelier-typographique 

 

 

 

 

 

atelier du livre a voltaire2

Atelier du livre a Ferney-Voltaire   http://c18.net/atelier/

 

 

 

 

Bibliothèque Humaniste de Sélestat

Bibliothèque Humaniste de Sélestat       http://pmod.olympe.in/

 

 

 

Chalcographie du Louvre

Chalcographie du Louvre   http://www.chalcographiedulouvre.com

 

 

 

 

Colophon1

Colophon  a Grignan (F)              http://colophon.pagesperso-orange.fr/musee_022.htm

 

 

 

 

musée le livre et la lettre Le Bourg

Museu Le Livre et la Lettre a Montcabrier(F)        http://www.lelivreetlalettre.com/

 

 

 

lespapiersdumolin

Maison de l’Imprimerie et du Papier  a Les Bordes (F)      http://lespapiersdumoulin.com/

 

 

 

Le moulin de la tourne

Le Moulin a papier de la Tourne a Les Marches (F)      http://www.moulin-a-papier.com/

 

 

 

 

Moulin à papier de Brousses (F)

Musée Aristide Bergès a  Lorp-Sentaraille      http://www.aab.asso.fr/

 

 

 

 

musée de l'imprimerie de nantes

Musée de l’Imprimerie de Nantes          http://musee-imprimerie.com/

 

 

 

 

Musée des papeteries Canson et Montglofier

Musée des papeteries Canson et Montgolfier (F)http://musee-papeteries-canson-montgolfier.fr/

 

 

 

 

 

Musée du Papier a Angouleme

Musée du Papier a Angoulême (F)          http://www.musee-du-papier.fr/

 

 

 

La Papeterie de Vaux a Payzac

La papeterie de Vaux a Payzac (F)          http://www.ecomuseesdelauvezere.fr/accueil.html

 

Read Full Post »

digesto

“ Abans d’aparèixer la impremta, arreu del món civilitzat ja es venien llibres; llibres manuscrits, naturalment. Vivien del llibre els copistes, els xilògrafs, els miniaturistes i il·luminadors, i els relligadors. A Catalunya, el comerç del llibre l’exercien principalment els jueus. El 1379, segons un document del notari Antoni Bellver consta que: ‘Jafundanus Vinaq, Stationarius sive curritur libres, judees barcna’, ven a Berenguer Fontanals un Digesto per  8 lb. i 10 s. En altre document del notari F. Pedcole, datat el 1406, es fan constar els noms de Joan Pont (à) Scales, ‘conversus civis barcna’, i en Francesc Baertran, ‘libaterius, conversus civis barcna’. Podríem citar molts altres documents que proven que el comerç del llibre era una activitat tradicional dels jueus moradors del nostre Call, els quals, després dels fets del 1391, catalanitzaren llur nom i es feren jueus conversos per tal de seguir practicant llur comerç habitual. Per això, en fer-se el 1434 la valoració de la important biblioteca del jurisconsult vigatà Jaume Calliç, foren nomenats perits els llibreters conversos Guillem Ça Coma i Francesc Bertran”.

          Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed.        Millà,   Barcelona, 1949; p.13.

 

§          §          §          §          §          §          §

 

“ Para mi, todo coleccionista sea de cuadros, de cerámica, de libros, de sellos, si no lleva un propósito mercantil, es una persona muy juiciosa, muy razonable, muy ilustrada y muy culta, pero más agujereado cerebralmente que la alcachofa de una regadera.

La bibliomanía es una anormalidad muy corriente. Yo he conocido a personas que coleccionaban catecismos; otra buscaba y adquiría aritméticas de primera enseñanza; otra guías de teléfonos y hace poco conocí a un coleccionista afanoso de guías de ferrocarriles”.

 

          Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp.23.

libros de viaje

Read Full Post »

elogi de la follia

“La bibliofília s’ofereix a totes les edats de l’home – des de l’infant més menut entusiasmat per les il·lustracions en colors imaginatives, fins al més vell que col·lecciona incunables hispanoclàssics -. Mentre hi hagi vida i coneixement i es puguin girar les pàgines o es tingui algú per girar-les, el bibliòfil pot exercir la seva professió. I si es té una relativa salut l’exercici no depèn dels capricis de cap més persona ni de cap altra consideració.

Efectivament, sembla que la malaltia bibliomaníaca, amb les seves tranquil·litats i satisfaccions allarga la vida. Apuntem alguns noms d’erudits bibliòfils: Manuel Gómez Moreno, Ramón Menéndez Pidal, Américo Castro, Homero Serís, Pau Font de Rubinat, Eduard Toda i cas extraordinari, una dona, tota una dona com Clara Luisa Penney.

clara luisa penney

Tot allò incita a la gent en grau extraordinari i el bibliòfil amb la saviesa i calma acumulades, continua llegint i manejant llibres sense respondre i sense parlar gaire ‘d’allò’, llevat als seus co-malalts més estimats i admirats.

Veiem, doncs, que malgrat certs paral·lels amb algunes característiques de l’alcoholisme o de l’amor cortès, millor s’assembla la bibliofília en les seves manifestacions més importants a la bona i sana follia de la qual gaudia l’heroi de Cervantes, el qual haurà arribat a comprendre-ho pregonament tant per inclinació i experiència com per la lectura d’una obra ja bassada en l’Elogi de la follia d’Erasme, Censura de la locura humana y excel·lencies della, de Gerónimo de Mondragón, primera edició de Lleida, 1598. A propòsit, conec un exemplar d’aquesta obra amb enquadernació de cordovà, color cor, decorada en or i firmada per Chambolle-Duru que…”.

Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 17-18.

 

š     š     š     š     š     š ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ

š     š     š     š     š     š     š

“ Cada vez que vamos al sótano, nos preguntamos cuanto valdrán esos libros que están allí desde los tiempos de nuestros padres y abuelos. Si desea saber que es lo que más influye en los libros, lea lo que afirman los expertos…

La oferta y la demanda es un elemento que influye ampliamente. Si bien no asegura la calidad de contenido, como cualquier objeto de mercado, el libro se determina por estos parámetros.

Existen tantas respuestas como personas, o incluso más. Pero se pueden ver algunas tendencias: Existe gente que busca en el libro una identificación con sí misma, sus ideas, o la sociedad en la que vive. Puede que estos libros le retrotraigan a su niñez, su juventud, sus familias o sus ciudades. Otros buscarán libros que tengan relación con su trabajo, o con los hobbies que practican, mientras que algunos preferirán aquellos que los lleven a lugares que visitaron, o en los que jamás estuvieron pero a los que les gustaría llegar. Un género que últimamente ha concitado mucha atención, es el de las biografías, en el que se busca conocer la historia de aquellas personas a las cuales los lectores admiran o admiraron. En definitiva, los libros son como un cristal del espíritu humano: ‘ dime que estás leyendo y te diré quien eres’, sería el ajuste de la clásica frase que podríamos hacer.

Y formar una pequeña biblioteca personal, es una tarea muy íntima y creativa. Pensando en los fríos términos de ‘mercado’ u ‘oferta y demanda’, comienzan a entrar en juego las características particulares de cada libro. Muchas editoriales, suelen sacar dos tipos de ediciones del mismo libro: la original y la de bolsillo. Las primeras suelen ser más grandes, poseen hojas más gruesas, letras más amplias, y tapas mejor diseñadas, mientras que las segundas, son todo lo contrario, pero mucho más económicas. Luego, influye mucho la edición: las primeras tiradas suelen ser las más caras, ya que son más difíciles de conseguir. Otras veces, influye el hecho de que el libro haya sido poseído por alguna persona muy importante ( por ej. Galileo, García Lorca, Borges). Y sin dudas una de las cosas que más valor les dará, es el hecho de que estén firmadas por el autor”.

 

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”.

Http://www.enplenitud.com/nota.asp?articuloID=2514 .

 

ex vlokis 2

š     š     š     š     š     š     š

š

Read Full Post »

marca de piferrer

Marca de J.F. Piferrer

“La llibreria més representativa i qualificada en la seva època fou la d’en Piferrer. De totes, la de més prosàpia.

La seva història és la següent. Nascuda a les darreries del segle XVII, viu fins l’any 1894. Gairebé dos segles. En el descabdellament dels quals passa per totes les transformacions que sofreix el ram de la llibreria. En aquest sentit, un punt d’enllaç i de transició alhora.

Estava situada al mig de l’indret on passa avui la Via Laietana, a tocar de la Plaça de l’Àngel. Fou fundada per Joan Piferrer, el qual entrà a formar part del gremi el 1698.

El 7 de novembre del 1702 va casar-se amb Josepa Llopis, filla de l’estamper del mateix nom que estava establert, des del 1693, a la Plaça de l’Àngel.

marca llopis

Marca de Llopis

El 1704 es va calar foc a la casa. Havent enviduat, es tornà a casar amb Teresa Jou el 1709. D’aquest matrimoni nasqueren sis nois i sis noies. Piferrer va morir el 1750. La llibreria va seguir a nom de Teresa Piferrer. Un dels fills, en Tomàs, l’administrava el 1757. Entrà a formar part del gremi el 1743. Es casà amb Eulàlia Macià el 1756. Va morir el 1775, als seixanta anys.

La llibreria va continuar a nom d’Eulàlia Piferrer, la qual traspassà el 1793. El 1785, en nom de la vídua, l’administrava Joan Sallent, el qual, després, va obrir botiga pel seu compte a la mateixa plaça.

Seguiren Francesc Piferrer i el seu fill Josep Piferrer i Depaus. El 1822 publicaren un catàleg importantíssim.

El darrer dels Piferrer, que s’anomenava Josep, viatjà molt sovint per l’estranger. Allà on anava arreplegava tots els llibres que podia, especialment si eren bons. De passada establia contractes de caràcter comercial amb tots els llibreters de fora.

El 1868 va traspassar el negoci a Isidre Cerdà, el qual, del carrer de la Plateria, número 18, va passar a la Plaça de l’Àngel com a successor dels Piferrer. Continuà el negoci amb el nom antic”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 15.

 

ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ

 

perucho biblioteca

Joan Perucho a la seva biblioteca

“ Recuerdo que Juan Perucho mostraba la espléndida biblioteca de su casa barcelonesa, diciendo:’ ¡ Ay, la fatigosa tarea de mostrar libros¡’, con una satisfaccióm y un gozo que no podía ocultar. Perucho era un gran bibliófilo o lo que se entiende por tal. El relato de cómo había ido reuniendo sus ejemplares resultaba muy seductor. La bibliofilia es una manía que tiene mucho prestigio literario, prestigio a secas, y que se ha convertido en un signo de distinción social de modo que no hay puesta en escena de escritor que no tenga su lado de husma libresca como adorno de calidad. Un escritor, hoy, al que no le guste la husma libresca es poca cosa. Con los cafés como mitología literaria pasa lo mismo. Las burlas a la bibliofilia suelen venir de bibliófilos, como Charles Nodier, y tienen que ver con la saturación o con el vislumbrar lo imposible. Otras, como la acerba de Elías Canetti, en Auto de fe, muestran una cierta repulsa hacia esa pasión compulsiva que adquiere proporciones obscenas cuando se asimila a calidad humana e intelectual. El que es presa de una manía raras veces entiende algo que no sea su propia manía. Eso sí, a quien no siente la pasión por reunir libros, no le intentes explicar esta”.

 Article:”Cuestión de Bibliofilia”, de Miguel Sánchez-Ostiz, abans en el vlok Vivir de buena gana , ara en el llibre: Vivir de buena gana (Dietario 2008-2009), Irún, Alberdania, 2011.

vivir de buena gana sánchez.ostiz

 

 

 

Read Full Post »

marca Rafel Figueró

Marca de Rafel Figueró

“ Del 1666 al 1770 trobem l’estamperia de Rafel Figueró i la de Joan Jolis al carrer dels Cotoners. L’una estamperia és fillola de l’altra. Figueró, l’any 1706, frueix el privilegi, concedit per Carles III, d’estampar les gasetes, relacions de serveis, papers polítics de l’Estat, etc. Jolis és nat a Torelló i fill de pagesos. La casa passa a Bernat Pla, per subhasta, l’any 1770. El qual vol perpetuar el nom d’aquells acoblant-lo amb el seu.

L’especialitat de la casa Jolis és la imatgeria popular. Hi són estampats goigs i romanços. Existeix, encara avui, al carrer de Fontanella la llibreria ‘Hereus de la Vídua Pla’, originària de l’antiga casa Jolis.

marca d'impressor de Joan Jolis

Marca de Jolis

L’any 1774 funciona a Barcelona la llibreria de Carles Gibert i Tutó. És llibreter-estamper, com els anteriors. En el segon catàleg de la seva llibreria publica un pròleg pintoresc, adreçat a los verdaderos literatos, que fa molta gràcia, i en el qual, al capdavall, especifica les darreres mostres de lletra que té a casa seva…

Els llibreters-estampers, fins a les darreries del segle XVIII, també havien estat editors. Les edicions venien a ésser un anex de l’ofici. En arribar aquí comencen a destriar-se en impressors, editors, llibreters de nou i llibreters de vell”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp.14-15.

marca Carles Gibert

Marca de Gibert

 

 

 

§          §          §          §          §          §          §

 

“ –Oiga, ?este libro cuánto cuesta?.

  – Tiene el precio detrás.

            – Ah… Ya veo. Es un poco caro, ¿ no le parece?.

            – Depende.

            – Es que es para un regalo. No sé, me parece un poco caro. Es para una sobrina mía que es muy lectora….

            – Ya. Le puede gustar, está teniendo buena salida. Y no crea que es tan caro.

            – Ya, claro. Para quien le guste. ¿ Pero no es un poquito caro?.

            – Pues verá, si y no. Una entrada para el partido de fútbol cuesta más.

            – Sí, pero por la tele es gratis. Y dicen que va a bajar el precio de los partidos de pago…

            – Bueno, pero es el precio de la entrada en una discoteca.

            – Sí, pero ahora los muchachos hacen botellón y les sale más barato.

            – La verdad es que tiene razón. Mejor que no se lleve el libro, que está muy caro.

            – … Creo que me lo voy a llevar.

            – Usted verá. Yo, como desee.

            – Bueno, pues me ha convencido. Pero seguro que estará bien, ¿no?.

            – Entonces, ¿ se lo lleva?.

            – Pues sí, envuélvamelo para regalo.

            – Es que no sé si nos queda papel de regalo.

            – Busque, hombre, seguro que tiene por ahí algún pedazo olvidado. Es que una bolsa de plástico sin más…

            – Claro, claro. Pero no tengo papel de regalo, si quiere se lo envuelvo en papel común y luego va dentro de la bolsa.

            – Vaya, pues no sé. Porque el libro solo, así sin papel de regalo, no parece regalo.

            – Entonces, ¿ se decide o no?.

            – No, si ya me he decidido, lo que pasa es que no me parece mucho regalo. Un librito sin más.

            – Señor, un libro es valioso, aunque no esté envuelto en papel de regalo. Es más, los libros envueltos no se pueden leer. Y los libros son para eso, para leer.

            – Ya, hombre, ya lo sé. Que uno no lea muchos no quita para que no vea que hay gente que se muere por leerlos. Es algo increíble.

            – Y es que hay gente para todo. Aunque no son tantos, eh.

            – No se queje, no se queje, que menuda tienda tiene y toda llena de mercancía.

            – Si yo le contase… “.ç

            Article:” Librero y solo en la vida”, de Suso de Toro en el suplement de La Vanguardia del dia 11 d’octubre de 2009, pp.73.

colporteur2

Read Full Post »

marca Cortey-corro

Marca de Cortey-Corro

 

“ Referint-nos a la casa Corró-Cortey – 1440-1590  , establerta molt de temps a la Plaça de Sant Jaume – cal dir que va ésser un dels punts de partida d’un moment molt interessant del ram barceloní de llibrería, car encarnà la  transformació de l’art del llibre a casa nostra.

marca montpezat

Marca de Montpesat

Per ella van passar les primeres manifestacions de la xilografia i de la impremta. Al costat de la casa Corró-Cortey hi ha els estampers Pere Montpesat, Pere Miquel, Mateu Vendrell i mossèn Pere Posa,

pere posa

Colofó de Pere Posa

que eren els que tenien contractes amb els estampers alemanys Joan Gherling, Spíndeler i Rossembach, vinguts açí.

spindeler 1

N’hi ha, però d’altres. Detallar les característiques de cada un és una feina més aviat d’erudits que no pas nostra, car no passem – en aquest cas i en molts d’altres – de la categoria modesta de curiosos. Ens limitem, doncs, a donar-hi una lleugera ullada, per tal que el lector en pugui tenir una idea general.

marca rosenbach

Marca de Rosenbach

Els llibreters-estampers eren nomenats pel Consell de Cent i per la Generalitat. Formen, doncs, un estament barceloní respectable.

Un document del 25 de novembre del 1506, estès pel notari Bartomeu Torrent i transcrit per Carreres Valls, ens assabenta de l’existència de la Capella de la Santa Trinitat, possible Confraria dels llibreters, amb la qual data s’avançaria d’una cinquantena d’anys la fundació d’aquella, que hom la creu posterior al 1550.

marca manescal

Marca de Manescal

Efectivament , a mitjan segle XVI, els mestres llibreters amb establiment obert a Barcelona, agrupats en una mateixa parròquia, la de Sant Jaume, eren els següents: Rafel Dauder, Joan Bages, Jaume Manescal, Climent Trixer, Joan Rinxer, Francesc Lenià, Jaume Pla, Joan Gordiola, Jaume Cortey, Francesc Cabrit, Bartomeu Gauarro, Hieroni Badia, Joan de Leya, Lorens Rialp, Claudi Bornat, Hieroni Pi, Lorens Laseres, Joan Ferrer i Joan Jordà. Entenent que eren en nombre suficient per a fundar la Confraria del seu ofici i establir-ne les ordinacions, així ho sol·licitaren i els fou concedit”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p.14. (Marques d’impressors de la UB recomanada. )

marca ferrer

 

 

❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦

bouquinistes  Paris

“ Esto no tiene que ser bueno. En dos días ya me he fundido casi un sueldo entero en libros. Luego veremos cómo los subo al avión. Vaya vicio. Pero Paris es lo que tiene. Es la ciudad de los libros. Demasiadas librerías, y en todas ellas, miles de libros que me miran con ojos lascivos. Más que bibliofilia, cada vez está más claro que debo tener alguna clase de bibliopatía. Sólo me interesan los libros. Ayer, por ejemplo, en el Pompidou, estuve más tiempo en la librería que en las exposiciones”.

Article:”Más libros ( y menos museos), en el vlok No (ha) lugar de Miguel A. Hernández-Navarro.

pompidou paris 1

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

literatos

“En introduir-se la impremta a Catalunya, els llibreters anaren tot seguit de bvracet amb els estampers, de la qual cosa sorgí el llibreter-estamper. El llibre imprès donà de seguida molta feina a la Inquisició, la qual va perseguir aferrissadament els autors, impressors i llibreters que publicaven i expandien obres conceptuades contràries al dogma. Antoni Ramon, (à) Corró, llibreter de la Generalitat de Catalunya, el dia 9 de febrer del 1489 fou condemnat per la Inquisició a ésser estrangulat i cremat per heretge junt amb la seva muller Joana. El 13 de març del mateix any, el fill dels anteriors, Joan Corró, davallava del cadafal després d’hever-se reconciliat, commutant-se-li la pena de mort per la de presó temporal. En Joan Ça Coma, ‘llibratarium sive bibliopola morabatur in vico S. Dominici’, fou també condemnat per haver editat l’obra Visió delectable, del batxiller Torra. La impressió i propagació d’aquesta obra, segons opinió de l’erudit Sanpere Miquel, fou potser una temeritat, si es té en compte que la Inquisició maldava llavors per establir-se a Barcelona. Com sigui que en Ça Coma, de més a més d’ésser llibreter de prestigi, era home acabalat, es pogué fer escàpol. Condemnat però, en rebel·lia, fou cremat en efígie i hom li segrestà els béns. Segons escriu Miquel González i Sugrañes en la seva Història dels Antics Gremis, el notari Pere Miquel Carbonell, que ho fou de la Inquisició, conta el cas de diversos llibreters que foren condemnats a ésser exposats a la Catedral, el cap cobert amb la mitra dels heretges, i vestits amb túniques infamants on hi havia pintada la llegenda:’Heretica provitas qua defecerant’, i tancats després a presó perpètua. Com es pot veure, èsser llibreter comportava aleshores greus trencacolls”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p.13-14.

berlin 1

“ La hostilidad hacia los libros ha acompañado su evolución histórica. Se ha llegado a acuñar el término bibliocausto para referirse a masivas destrucciones y se ha utilizado la palabra memoricidio para aludir a los estragos bibliográficos encaminados a borrar determinadas memorias. Aunque la tradición devastadora de libros y bibliotecas se puede remontar a la época Sumeria, las más recientes barbaridades en ese terreno son el bibliocausto nazi en 1933, el bibliocausto y memoricidio en la antigua Yugoeslavia durante la pasada década de los noventa, con la simbólica destrucción de la biblioteca de Sarajevo, o el bibliocausto y memoricidio de Irak, propiciado por la intervención estadounidense en aquel país. Pero afortunadamente han sido mucho más importantes las actitudes de amor hacia los libros. En nuestra lengua se han creado términos como libracos o librejos para aludir a ellos de forma despectiva o bibliofobia para definir el odio a las obras escritas. Mas palabras como bibliofilia, bibliolatría, bibliología, bibliomanía, bibliotecnia, bibliotecología o biblioteconomía son buena muestra de la atracción que han provocado, del interés que hoy despiertan.

exlibris RMP

Una muestra más de amor a los libros es la existencia de los ex libris, que marcan una huella personal del propietario en alguna de sus partes. El Diccionario de la real Academia presenta en su edición de 2001 la siguiente definición:’Etiqueta o sella grabado que se estampa en el reverso de la tapa de los libros, en la cual consta el nombre del dueño o el de la biblioteca a que pertenece el libro’. Aunque hay precedentes en diversas culturas, puede afirmarse que hasta el comienzo de la imprenta en el siglo XV no empezaron a desarrollarse los ex libris como los conocemos hoy. En el XIX se extendieron, sobre todo en los países más avanzados culturalmente, pero fue a comienzos del siglo XX cuando su desarrollo se intensificó de manera significativa”.

 

Article:”Obras de arte para marcar la posesión de los libros”, de Esther Almarcha Núñez-Herrador e Isidro Sánchez Sánchez, del Centro de Estudios de Castilla-La Mancha.

 

 

colporteur6

Read Full Post »

llibre de llibretrs 5

“ Amb els llibres succeeixen coses estranyes, aparentment deseixides de tota lògica. N’hi ha, per exemple, que, essent bons, es cotitzen per sota llur vàlua intrínseca. Per tal cal entendre no solament llur mèrit literari, històric, artístic, científic o documental, sinó també llurs qualitats tipogràfiques, d’estampació, etc.

N’hi ha d’altres, en canvi, que es cotitzen a preus enlairats i no valen res. La qual cosa produeix moltes confusions al llibreter intel·lectual, però comercialment, inexpert.

No tenim la pretensió de descobrir la pólvora en dir que un llibre pot assolir les valoracions més diverses segons quines siguin les particularitats de l’edició. Com igualment si és poc o molt corrent al mercat.

Així mateix, la qualitat d’un text documental pot ésser més o menys cotitzable si les dades són de primera mà, tretes de bones fonts, o bé estisorades ça i lla. No cal dir, també, que el coneixement i el domini dels llibres antics és tota una ciència que pocs llibreters arriben a profunditzar.

De tot el qual cal treure la conclusió que l’ofici de llibreter de vell no s’adquireix així com així, i que, a més, per anys de pràctica o per experiència que hom arribi a posseir, mai no se’n sap prou. La qual cosa succeeix igualment als compradors, als bibliòfils i als aficionats.

Com sigui que tant en els uns com en els altres existeix una gradació individual de coneixements sobre la matèria, més o menys superficials, més o menys extensos, més o menys aprofundits, els tractes i pactes entre ells es converteixen sovint en una aventura plena d’incògnites i de sorpreses mútues.

 Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils  barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 10-11.

 

semyr1

” ‘Los libros poseen un encanto especial. Nos deleitan, conversan con nosotros, nos dan buen consejo y viven e intiman en nuestra compañía’. Petrarca dixit. No basta con saber que cada lectura es un mundo.

No es suficiente entrar en las disquisiciones sincrónicas de la deconstrucción del texto para verificar que el lector impone el sentido y hace suya la obra que lee. No podemos contentarnos con descubrir la obra abierta, ingresar en el terreno literario, incluso en sus aspectos más susceptibles de un examen empírico.

semiótica Eco 2

Ni basta, justamente al contrario, entender que no toda semiosis es vàlida y que, como enseña Eco, la interpretación también tiene sus límites. En el ‘acto de leer’, con perdón de Wolfgang Iser, existe antes que nada, la materialidad del soporte, el objeto que se lee, y que, a su vez, está hecho a la medida del hombre.

el acto de leer

Antes de la imprenta se leía en manuscrito. Y cada manuscrito es una pieza única. Mi pieza única, tesela de toda una serie de manuscritos que establecen la tradición textual que se ha de examinar. Sí que cada lectura, la de cada manuscrito, es un uso, una conversación, un deleite, una forma de intimar, y de todo ello es consciente cada una de las instancias que colaboran en la creación de los manuscritos. Un manuscrito está hecho para tal ocasión, persona, estudio, o, lo que es lo mismo, para un uso determinado”.

 

 Extret d’un Seminari organitzat per SEMYR sobre : “ Historia del libro, I: aspectos del uso y lectura del manuscrito”, coordinat per Mª. Isabel Hernández González. 1997-98. http://campus.usal.es/~semyr/?page_id=81.

colporteur 3

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »