Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibres d’artista’ Category

Frases sobre Bibliofília 422

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibres, Llibres d'artista, Oficis del llibre, tagged , , on 25/11/2015| 2 Comments »

jaume pla gravador

Gravat de Jaume Pla

“ La expressió ’llibres de bibliòfil’ ha adquirit un significat específic. No resisteixo la temptació de resumir els criteris de Jaume Pla sobre el tema. Aquests llibres, malgrat que la màquina ha envaït totes les fases de producció, han de ser executats amb ‘la perfecció entranyable i plena de seducció de les coses fetes a mà’. ‘La seva justificació deriva del primor d’execució material que es persegueix i del to espiritual que denota saber apreciar els detalls de perfecció, de bon gust i de sensibilitat’. Els llibres de bibliòfil són considerats més per l’aspecte artístic, com objectes d’art, que no com a instruments de lectura.

Esquematitzant, un bon llibre de bibliòfil ha de ser el resultat de les condicions següents: valor literari del text, perfecció de la part tipogràfica, encert de les il·lustracions, si n’hi ha, en la seva doble relació espiritual amb el text i material amb la tipografia; resultat aconseguit amb aquests elements quant a harmonia, personalitat i caràcter.

Respecte a la tipografia, partint que un llibre és un text per ser llegit, s’ha de parar atenció en l’elecció dels tipus, en la justificació encertada de les línies i en l’espaiat regular entre aquestes i entre les paraules, en la disposició de les pàgines, en la proporció de blancs i d’espais impresos, en els marges, en la igualtat de tintatge en una pàgina i entre les pàgines del llibre. L’impressor ha de conèixer l’ofici i se li ha d’exigir un treball ben fet.

En la il·lustració, Jaume Pla es refereix a les qualitats que han de posseir els artistes per ser il·lustradors, ja que no tots són igualment aptes per a la  interpretació de tots els textos. S’ha de buscar un paral·lel entre la sensibilitat de l’escriptor i la de l’il·lustrador; hi ha d’haver una compenetració espir tual absoluta entre ambdós. En una edició de bibliòfil només són acceptables les tècniques nobles de reproducció: xilografia, talla dolça i litografia.  Les il·lustracions han de ser fetes directament per la mà de l’artista, no per una màquina.

Respecte al resultat, Pla creu que un llibre de bibliòfil ha de ser en el seu conjunt una obra d’art, i que l’excel·lència de les parts, considerades cada una per separat, no condueix forçosament a la perfecció del tot. Els elements han de ser manejats per un artista que tingui una idea de conjunt per tal d’aconseguir l’harmonia total”.

          F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5.p.86-87.

grabado calccografico pla

 

§          §          §          §          §          §          §

 

la Bruyere

“ No siempre es fácil penetrar el alma del bibliófilo, desenmarañar las razones por las que codicia un libro al tiempo que desdeña otro. El bibliófilo es un ser muy sutil, mucho menos enajenado de lo que la gente supone. Se acabó la época en que podía representársele todavía con los rasgos trazados por La Bruyère, como encerrado en su curtiduría e incubando con ojo celoso libros magníficamente encuadernados que jamás abría. Se acabó aquello de figurárselo como un maniaco cuyo motivo para preferir una edición era la errata que la deslucía. El bibliófilo contemporáneo debe ser un hombre de gusto, tener educación literaria y saber decidirse tanto por motivos literarios como por motivos materiales o de pura curiosidad. Debe seguir la moda necesariamente, pero con prudencia, y no temer el desdeñar lo que ésta pondera sin razones de peso, y de investigar lo que desatiende. Debe tener espíritu crítico, cosa que faltó a muchos de sus predecesores, saber de literatura tanto como de calidades de papel e impresiones perfectas. Su quehacer consiste en conservar intactos libros cuyo texto ofrezca un valor indudable, conservarlos con toda la lozana apariencia que tuvieron en el momento de su aparición. De ahí procede la extrema importancia que conceden a su cubierta, y en verdad habría que ser un bárbaro para burlarse de semejante preocupación, pues la tapa de un libro es una piel que desollada nunca fue muy seductora. Gracias a los bibliófilos sabremos algún día cómo fueron hechos nuestos libros y cuál era su belleza exterior, pues sólo ellos exigen papeles durables y sólo ellos los saben vestir con dedicación. Todos los escritores deben amar a los bibliófilos”.

GOURMONT, Remy de: L’ame du bibliophile, Petits Crayons, 1921.

remy de gourmont

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 416

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Llibres d'artista, Oficis del llibre, tagged , , , , , on 12/10/2015|

gustau gili 2

“Apogeu de la bibliofília.

Entre nosaltres, l’edició d’aquesta classe de llibres arriba amb cert retard. Es considera que n’és l’iniciador Gustau Gili Roig (1868-1945), propietari d’una de les principals indústries editorials del seu temps, fundada el 1902, que alhora era un bon amant dels llibres. Gili coneix a França les edicions de bibliòfil i vol implantar-les a casa nostra, seguint les característiques que s’havien imposat al país veí. Dins de la seva editorial projecta la col·lecció de ‘La Cometa’,mitjançant la qual converteix definitivament i des de l’origen el llibre en objected’art. Aquesta col·lecció obre una nova etapa i implanta un nou concepte en el camp de la bibliofília. El primer títol publicat és ‘Semana Santa’, de Gabriel Miró, amb gravats de l’esmentat Daragnès, que porta la data de 1930.

la vida es sueño la cometa gili

Imatge d’E.C.Ricart a La vida es sueño

El segon títol és ‘La vida es sueño’, de Calderón de la Barca, amb gravats en fusta, en color, sobre la base de dues o més planxes, original d’Enric C. Ricart; està datat al 1933. En aquest llibre, mostrat a l’exposició, tant la tipografia com els gravats ja són estampats aquí. Després publica pocs títols més, fins que la Guerra Civil de 1936-39 interromp les edicions. Segons Jaume Pla, ‘els llibres de ‘La Cometa’ han passat a ser clàssics de la bibliofília autòctona’.

Gustau Gili 1

Després del 1939, fins al cap d’uns anys no es reprèn l’acrtivitat editora de llibres de bibliòfil. L’editorial Gustau Gili continua la mateixa col·lecció ?La Cometa’, dins la qual publica algun llibre il·lustrat per Picasso, i inicia la nova col·lecció ‘Armiño’, de presentació més senzilla; els títols són tots en castellà. L’editorial Montaner i Simón, fundada el 1861, i que durant el segle XI havia publicat molts llibres il·lustrats d¡apreciable qualitat, incorpora a partir de 1942 bles edicions de bibliòfil al seu programa, dins de la col·lecció ‘Hora’ o per mitjà d’algunes firmes filials que publiquen diversos llibres, els primers amb text en castellà, ateses les circumstàncies; després en fa alguns en català. Dels llibres de bibliòfil d’aquesta última editorial n’és el responsable el pintor i gravador Ramon de Capmany i Montaner ( 1899-1992), emparentat amb els propietaris de l’empresa, el qual és quasi sempre l’artífex dels gravats en aiguafort de les il·lustracions, d’una traça molt personal, caracteritzats pel seu dibuix detallat i per la utilització i aplicació peculiars de l’acoloriment en  l’estampació.”

         F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5.p.84-85.

montaner simon 1

“ Al elegir un objeto desperdigado, al arrancarlo de la indiferencia para darle un lugar significativo en otro orden, un orden personal y exclusivo, se le dignifica pero también – y aunque se esté pagando un fuerte precio- se le hurta al mundo. Si se trata de regatear con un vendedor para adquirirlo, es tentar doblemente a la fortuna: ganarlo con mando o con un golpe de suerte. El regateo carea la virtud elusiva de un juego que se juega en el aire, donde estira y afloja son las terminaciones nerviosas del deseo y la resistencia, porque el coleccionista resiste a su deseo en el momento mismo de colmarlo-sólo por unos instantes, pues en este negocio se puede pagar lo que sea-. El coleccionista lleva bajo el brazo su adquisición sabiendo que el dinero regresa, pero la oportunidad no. Colecciona pieza por pieza. Por lo general, no compra lotes, busca la pieza única y se acostumbra a decirle que no a sus ojos que suelen extraviarse apetitosamente entre objetos que podrían ser lo que desea, pero no lo son del todo.

de bibliomanía un expediente

Tentar la suerte es jugar a la constancia, y entretanto y como si nada, va adquiriendo piezas consustanciales, a veces sólo circunstanciales, cercanas todas en la medida en que van cercando la colección posible. Pronto la colección se revela como su propio rebasamiento, ha sido un aprendizaje de exceso. Cuántos pasos de más, qué familiaridad con lo desconocido, el coleccionista se pregunta si podría prescindir de su afición, se sabe atrapado, siente celos ¿ de qué?, piensa que un día podría venderlo todo acaso para comenzar de nuevo. Teme el robo, el golpe adverso, que alguien se haga de lo suyo en un vuelco de fortuna. Conoce la tentación, la controla pero no retira la mano. A veces la mano actúa por cuenta propia, como la del artista, porque la verdadera colección quiere ser una obra de arte. Y aquí tiene la pieza única entre sus manos. No importa lo que invierta en ella, puede ser todo o casi nada; lo que cuenta para él es ese objeto sólo para sus ojos, cómo se tiene entre sus manos, cómo corresponde en volumen y en peso a su caricia, a su avidez, al aplomo de su posesión. Aquí está el hurto, el recogimiento, porque el coleccionista es un recolector, un benefactor de lo desposeído.¡Cómo¡.¿Además es maniático?”.

Moreno Villarreal, Jaime: De bibliomanía. Un expediente , Ed. Universidad Veracruzana, Xalapa-México, 2006, pp.38-39.

 

lletra xlletra q2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 388

Posted in Bibliofília, Llibres d'artista, tagged , on 07/03/2015|

rosa vera editions 1

“ En el decurs de la seva experiència bibliòfila, Jaume Pla ha arribat a la conclusió que la bibliofília interessa un públic reduït i el preu no és un element determinant que en faci limitar la venda. Allò que la limita realment és la manca d’un públic addicte al llibre ben fet. És per aquest motiu, per la manca de compradors, que s’ha de reduir el tiratge i el preu aleshores s’incrementa.

Però és que una obra ben feta requereix moltes hores de dedicació. Hores que Jaume Pla no ha escatimat en els seus llibres. I sí, bé s’hauria pogut reduir el cost en detriment de la qualitat. La Rosa Vera va optar per una altra posició. Malauradament molta bibliofília ha estat regida per editors massa comerciants que només han buscat els beneficis i no la qualitat.

La bibliofília d’obres il·lustrades amb gravats calcogràfics és a més a més una de les més difícils i de les més costoses. Hi ha tota una escola i una tradició de gravadors de fusta molt lligada al llibre. Gravar en fusta és més barat que gravar en metall. Imprimir en boix és igual de fàcil que imprimir una plana d’un text. Imprimir un metall, en canvi, és molt més entretingut, més lent, més laboriós i per tant més car.

Jaume Pla va voler que La Rosa Vera recollís un seguit de llibres il·lustrats amb gravats sobre metall. Gravats originals, fets per la mà de l’artista, i harmonitzats amb la part tipogràfica.

Aquests llibres no han estat mai per encàrrec, sinó que han obeït a un imperatiu personal. Les obres de La Rosa Vera han estat fruit d’una lliure elecció per part del seu director i no pas d’una comanda externa i han estat regits pel lema de l’obra ben feta i de qualitat.

 

“La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.

rosa vera gravats 2

Gravats de La Rosa Vera

 

❦    ❦    ❦    ❦    ❦    ❦    ❦

sant jordi arsliber 1

San Jorge: un Santo legendario de Liber ediciones, il. de Natalia Bayo

 

“ El libro de bibliofilia entraría en la categoría de lo que Crane Brinton ha denominado lectura oriental en contraposición a la lectura griega. Sería esta última la utilizada por el individuo apresurado ( tan eficaz en su gestión del tiempo que seguramente se conduzca él mismo a una vida totalmente inútil), el que lee para informarse, para atesorar datos que luego los utiliza para la polémica, para la conservación rápida en la que no se profundiza en ninguno de los valores del ser humano. En contraposición, a la lectura oriental se acerca el lector que no le interesa la conversación discrepante, el lector que lo que le mueve es el reconocerse en los textos. Busca el reposo, la complacencia, el paladeo y, por tanto, la repetición de todo aquello que saborea con fruición.

Volviendo a este tema de la doble comunicación, hay que asentir que es un campo bastante peligroso al que el lector de esta publicación le supongo conocedor o ‘experimentador’ o, por lo menos, con la vaga conciencia de una sana intuición.

            Por otro lado, en los últimos años, parece que hay un consenso social para asentir que los libros no sirven para casi nada y que la culpa mayoritaria de los bajos índices de lectura la tienen los propios libros porque apenas enseñan nada de utilidad. Y para corroborar esto que digo véase las estadísticas de ventas de los llamados libros prácticos ( en los que entran los de consulta y autoayuda. Seguramente la gran mayoría de los libros y, concretamente las ediciones de bibliofilia que estamos estudiando, no le sirvan para nada a todo aquel que no puede ver más allá de los dos pasos donde se encuentra. Nosotros sabemos que más allá de esos dos pasos hay kilómetros y kilómetros no sólo de conocimientos sino también de sensaciones ( que actúan como sensaciones y que luego se convierten en conocimientos)”.

                        Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

picasso arsliber1

 

Gravat de la Suite Vollard de Picasso (1939)
ex vlokis 2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 383

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres d'artista, tagged , , on 20/01/2015|

maria luz morales 2

Hi ha a Barcelona i en abundor llibreries estrangeres, cosmopolites. Faltes, però, de caràcter com tot el que es disgrega en desig d’universalitat. Sura altrament en elles quelcom de l’ambient del magatzem de modes, amb sos cartellets que, profusament col·locats damunt dels volums, s’obstinen en atraure vers ells la nostra atenció. ‘Nova publicació’ diuen aquests cartellets que harmonitzen perfectament amb les cobertes cridaneres dels llibres exposats.

Aquí trobareu llibres en tots els idiomes moderns i sereu compresos sia quin sia el vostre; s’us recomanarà amb insistència la millor revista de modes i la novel·la més entretinguda i la més moral i la més lliure i l’últim èxit de llibreria i l’última paraula del credo cubista. ( I s’us contestarà amb somriure de desdeny si demaneu algun llibre clàssic). I veureu en la llibreria cosmopolita com tothom – mossos, clients, dependència – enraona alt i es mou de pressa en l’anar i venir apressat de la vida cosmopolita, moderna, febrosenca. I veureu també – veureu i admirareu – a lo més principal de la clientela; gentils i elegants donetes que, o no saben el què compren o s’ho emporten, segons el criteri del dependent; versis romàntics i revistes de modes, novel·les detectivesques i novel·les modernes, on es parla molt d’amor i on abunden els diàlegs curts per a que no cansin.

 

Article de Maria Luz Morales  ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la revista D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.

maria luz morales

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

 

llibres bibliòfil

“ Para empezar una colección de libros de bibliofilia hay que ver muchos ejemplares para poder saber cual es verdaderamente un buen libro.

Dejarse asesorar por un buen experto.

Tener en cuenta el número de tirada ( cuanto más corta mejor).

Leer atentamente el colofón donde se especifica claramente si lo que vamos a adquirir es realmente una buena compra, es decir, litografía, grabado, punta seca, etc.

Que no le falte ninguna hoja. Sobre todo cerciorarse en el caso de ilustraciones en rama ( separadas del texto).

Escoger un autor.

Los mejores ejemplares son los de tiradas cortas, limitadas, numeradas, con originales y firmadas a mano por los artistas.

Algunos desaprensivos arrancan las litografías para sacarlas al mercado.

Cuando no se indique nada más que ilustración de… pueden ser unas magníficas reproducciones fotomecánicas, pero nada más.

En España cada vez se demanda más el libro ilustrado.

El comprador de libros de bibliofilia es culto y entiende del tema, no es una venta por capricho.

El papel adquiere una gran importancia en las obras de bibliofilia”.

 

Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.

Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.

 

el ratón de biblioteca de

ex vlokis 2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 382

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, Llibres d'artista, Oficis del llibre, tagged , , on 11/01/2015| 3 Comments »

rosa vera 3 dalí

Gravat de Dalí per La Rosa Vera

 

La gent es pensa que els llibres els fan les impremtes i això és la mateixa confusió que seria pensar que les cases les fan els arquitectes. Els paletes construeixen la casa, però no la fan. I a les impremtes s’hi imprimeixen els llibres. Però quan un llibre es fa seriosament, hi ha d’haver una persona que el concebeixi al cap i que sàpiga fer llibres. Ara, és indubtable que, da la mateixa manera que l’arquitecte necessita un paleta que sàpiga posar un totxo ben posat sobre l’altre i que no els posi guerxos, el que fa un llibre necessita que l’impressor sàpiga imprimir i que si no en sap, entengui les coses que tu li dius. Però el llibre no el fan les impremtes. Aquest és l’error bàsic d’aquest país: pensar que a les impremtes fan llibres. No, a les impremtes s’imprimeixen els llibres”.

“La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.

rosa vera 1

ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ         ℜ

manuel gonzález prada 1

“ Los libros tuvieron gran importancia en la vida de mi padre. Su biblioteca, no muy grande ( cerca de tres mil volúmenes), estaba admirablemente escogida según sus preferencias. Pero, aparte de los deleites que le proporcionaba, constituía su tenaz preocupación, a causa de las polillas, esos voraces insectos de la costa peruana, capaces de devorar un libro en pocas horas, y de traspasarlo de tapa a tapa con la cruel perfección de un taladro. Varias veces al año se realizaba la importante ceremonia de ‘limpiar los libros’: cada tomo tenía que ser meticulosamente empapado en kerosene, mezclado con ciertos productos químicos ( junto a la cubierta, a fin de no humedecer las hojas), único medio más o menos eficaz de defenderla contra las polillas. Mi padre ejecutaba este trabajo personalmente, desde la misma preparación del insecticida. El era experto químico ( supervivencia de sus días de agricultor y de sus investigaciones para fabricar almidón industrial), y ponía gran interés en tales experimentos. Yo no recuerdo si al fin logró encontrar la fórmula del perfecto polillicida, pero, sin duda, tuvo pleno éxito en hacer de su biblioteca la más olorosa que jamás haya conocido yo en toda mi vida…

Verlo coger un libro era un placer: trataba hasta las más ordinarias ediciones con el mayor cuidado y respeto. Nunca marcaba una página ni con la más leve rayita de lápiz; pero agregaba al final del tomo una estrecha tira de papel en la que apuntaba sus notas y referencias.

Recuerdo un incidente particularísimo, que muestra a qué extremos lo llevaba su bibliofilia. Un día, en Lima, mi padre y yo íbamos en un tranvía, frente a un hombre absorto en hojear un libro. El hombre parecía un cualquiera, pero el libro era una edición espléndida: un in-quarto con magníficos grabados y las páginas sin cortar. De pronto, usando la mano a guisa de cortapapel, el individuo metió los dedos entre las hojas, hizo un violento ademán y empezó a abrir el pliego, dejando el filo de las páginas más dentado que una sierra. Esto ocurrió dos o tres veces. Miré a mi padre: estaba pálido de rabia, ‘ Vámonos – me dijo -; porque si este bárbaro sigue así, lo voy a tirar abajo’.

El ‘bárbaro’ estaba a punto de ¡atacar’ la página siguiente, cuando el carro se detuvo y nosotros bajamos”.

 

De l’article:”Recuerdos de un hijo”, per Alfredo González Prada, a

Http://evergreen.loyola.edu/tward/www/gp/critica/recuerdo.html.

manuel gonzález prada 2

ex vlokis 2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 380

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres d'artista, tagged , , , on 20/12/2014|

elogi de la bibliofília

 

“La biblioteca és la taverna dels liberomaníacs. Les coneix totes i va de país en país, de fitxer en fitxer, tornant sobre els seus passos en una ziga-zaga que mai no té repós ni fi. Gasta hores, salut i fortuna en les seves investigacions en el llarg curs d’una colossal borratxera paginada i enquadernada.

El virus obliga a les seves víctimes al coneixement de tot el saber humà des de la primera paraula que mai s’hagi escrit fins a la que encara està en premsa. I mai no es cansa l’investigador, ni s’adona de la seva immensa fatiga. El gran bibliòfil Antonio Rodríguez Moñino, que en pàgines descansi, va ser un home capaç de passar gana i cruels desvetllaments durant un atac greu de bibliomania, passant dies sencers sense altre sosteniment que papers impresos i fums de cigarreta. I amb tot,va dir-me un dia amb somriure angèlic: ‘No he trabajado ni un día en mi vida’. Es que molt aviat havia sucumbit a la bibliofília.

 

antonio rodríguez moñino 1

 

Deia Cervantes que llegia fins i tot els trossos de paper trobats pel carrer.   Així ha de ser per qui estima els llibres. S’ha de veure tot, saber-ho tot, recordar-ho tot, i saber com trobar ràpidament allò que no se sap encara per poder fer front al llibre de demà, el que mai no s’ha vist; la malaltia es pot donar per irremeiable quan el pacient ja no s’acontenta amb els plaers socials, amb els nodrits assortiments de les biblioteques públiques, sinó que deixa entrar els instruments de perdició pel portal de la pròpia casa  davant els ulls de la seva estimada família. La col·lecció de bons llibres, mimats i acariciats per un pare fins davant dels seus propis ulls, serà una de les causes principals de la continuació de la malaltia. Deu ser així com la bibliofília infecta els joves i fa semblar que la malaltia és hereditària.

 

Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 9-10.

porter llibres

 

 

 

ℜ          ℜ         ℜ          ℜ          ℜ          ℜ

“ En numerosas ocasiones se encuentran en el mercado ilustraciones de libros expuestas como litografías cuando son láminas, la técnica está tan bien hecha que es difícil que una persona que no sea profesional se dé cuenta. Otras veces son realmente litografías arrancadas de los libros. Los libros de bibliofilia llevan siempre al final una justificación de tirada donde se especifica que en esa edición se han realizado un número concreto de ejemplares, también se indica el tipo de papel y la cantidad de cada uno. Existen profesionales del negocio que sacan fotocopias de esta página y lo adjuntan a la lámina que previamente han arrancado del libro. Con esto están dando una información engañosa al posible comprador, el número de ejemplar no es el de la lámina sino del libro. Estos casos son un atentado hacia el libro, al tiempo que se enriquecen unos pocos destruyendo obras de arte. 

justificación tirada 1

Edició numerada i justificació de tirada amb signatura de Leopoldo Lugones.

Muchas veces se valora más la ilustración que el libro. El verdadero coleccionista de bibliofilia sabe que ilustración y texto es el concepto de estos libros y que por eso tiene valor. Muchas veces se separan estas láminas del texto, el libro no se estropea si viene en rama ( sin coser, en láminas separadas del conjunto del libro), pero lo dramático, es cuando las ilustraciones están cosidas al texto y son arrancadas para exponerlas como pinturas”.

 

            Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.

Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.

poemes d'amor i d'estalvi 1

 

“Poemes d’Amor i d’Estalvis”, d’Ignasi Riera i il. d’Evaristo Benítez. Liber Eds.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 378

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres d'artista, tagged , , on 30/11/2014|

d'aci i d'allà 88

 

“Poca cosa sap d’una ciutat qui no ha recorregut – dues avui, tres demà, amb ocasió avui d’adquirir un volum fa temps cobejat; amb dolorosa necessitat de vendre’n dos, molt estimats, un altre dia –  totes ses llibreries.

               Ès clar que no són les llibreries tota la ciutat, però són en gran part el reflex de l’esperit de la ciutat.

Jo no capeixo que a una ciutat pugui dirse-li pitjor insult que aquell que a una població de l’Andalusia li canta la copla andalusa:

            “……Ciudad famosa

            del vino y de la alegría;

            tienes trescientas tabernas

            y una sola librería.”

luz morales 4 dibuixos d'Apa

 

L’últim vers de la cobla és ja, d’un sol tret, tot un retrat.

               Les llibreries de la ciutat inquieta augmenten, talment sa inquietud dia per dia. En les avingudes amples com en els carrerons, des dels aparadors atraients de les tendes luxoses, o en els quioscos i llocs ambulants, que en aquest exèrcit de les llibreries constitueixen les avançades, la lletra de motllo del llibre, la revista, el periòdic, per a la xarxa temptadora – ensems sol·licitació i promesa – vers el vianant.

luz morales 2

 

És multipliquen les llibreries de la ciutat inquieta i és cada una flama, gran o petita, amb què s’aviva la foguera de sa eterna inquietud…

I cada flama té vida i llum pròpia i es diferencia de totes les altres en aspecte, en esperit, en la personalitat del que entra a comprar i en la del que ven, tant, que es diria que s’adapten quelcom de l’esperit particular que alena en les pàgines dels llibres – vells o nous, profunds o lleugers, austers o picardiosos, aspres o amables, consagrats ja com immortals o ‘ocells de pas’, ‘flors d’un dia’ de la ciència, de l’art o la literatura – que esperen en els prestatges a què el buf d’un altre esperit els faci parlar.

  És per això que un tomb per les llibreries de la ciutat, enriqueix l’esperit com un viatge…”

               Article de Maria Luz Morales  ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la revista D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.(dibuixos d’Apa a l’article)

 

luz morales 3

 

 

 

∂         ∂          ∂          ∂          ∂          ∂          ∂

“ Obras imposibles o demasiado raras aparte, lo que se ha dado en llamar ediciones de bibliofilia se refiere a aquellas que se realizan en pequeñas tiradas ( rara vez superan el número de quinientos ejemplares y suelen rondar la cifra de cien), numeradas y firmadas, ejecutadas con materiales de alta calidad y recurriendo a los mejores profesionales ( tipógrafo, encuadernador…) para que la ejecución sea impecable y, por último y más notorio, dotada de sentido artístico para lo cual se recurre a la intervención de un artista plástico cuya visión de los textos ( y aquí hay para todos los gustos, desde los clásicos grecolatinos hasta poemas inéditos de creadores contemporáneos en activo) y plasmación en imágenes de la palabra escrita formen un todo con la obra.

            Nos adentramos con estos volúmenes en un terreno muy resbaloso puesto que el objeto físico conocido como libro comunica en estas ediciones por partida doble. Vamos a explicar un poco la filosofía de este tipos de obras; vamos , en definitiva, a poner palabras a sentimientos que más de uno de ustedes supongo ha tenido en algún momento de su vida ante un ejemplar de estas características ( o ante ese libro que, por cualquier circunstancia, se desea poseer).

ediciones de bibliofilia 1

 

Los libros que nos acompañan en nuestra vida están concebidos y realizados  ( y con esta idea nos acercamos a ellos para leerlos) para que sólo nos sirvan como alimento para la mente, es decir, para que nos den conocimiento ( hablamos de las obras de ciencias, filosofía, tecnologías e, incluso, alguna novela ) o bien, para lo que está allí escrito ( en el libro) nos llegue a la más íntima espiritualidad; es el caso de la poesía, en particular y del resto de la literatura, en general.

            En otras palabras, no le pedimos a los libros que nos regalen sensaciones, que nos despierten y agasajen los sentidos ( recordemos, la vista, el oído, el gusto, el tacto y el olfato). Práctiamente sólo utilizamos la vista como medio para descifrar un código de signos que van directamente al cerebro para ser ‘asimilados’ pero que, en la mayoría de los casos,, no pasan por el placer de las sensaciones. Cuando abrimos un libro normal, corriente, no esperamos, no le pedimos o exigimos que despierte, como objeto material que es, los sentidos. Cuando abrimos un libro no esperamos la piel amada para ser acariciada, olida, degustada y oída, incluso. Lo normal es que lo allí escrito vaya directamente a bien al cerebro o bien a esa cosa extraña que hemos denominado espíritu.

            No lo esperamos pero es lo que anhelamos porque para eso el bibliófilo ha hecho del libro y todo lo que le rodea su objeto de deseo. Esto que digo se puede encontrar en estas ediciones que editores extraños producen para regocijo de sus lectores. Por un lado, estaría la comunicación implícita en la letra impresa y, por otro, ese cúmulo de sensaciones que tienen estas obras: las imágenes o una bella tipografía- limpia y bien compuesta- que regalan la vista, el tacto del papel artesano, el olor de los soportes o la tinta y el sonido al pasar las páginas o al deslizar nuestros dedos por las líneas”.

           Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

(Imatges dalt , d’un molt bon article de Candela Vizcaíno en el vlok elgranotro http://elgranotro.com.ar/index.php/libros-especiales-de-las-ediciones-de-bibliofilia-a-los-libros-de-artista-2/ )

ex vlokis 2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 370

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Llibres d'artista, Old books, tagged , , , on 02/10/2014| 2 Comments »

ABB

“… president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, que va ser fundada el 1947. Es reuneix cada mes en junta al Cercle del Liceu i té menbres com ara l’historiador Martí de Riquer, l’escriptor Joan Perucho i l’egiptòleg Jordi Clos. L’associació, que edita llibres en edicions limitades, prepara pel setembre de l’any que ve a Barcelona el XXI Congrés Internacional d’Editors i organitza visites guiades a biblioteques i arxius. Aprendre en companyia, perquè això de la bibliofília no té per què ser un ofici solitari.

També, aprendre a partir de la lectura. La bibliofília comença amb l’afició per la lectura, indica Xavier Trias de Bes, vicesecretari de l’Associació de Bibliòfils que presideix Estruga. Trias de Bes va començar col·leccionant llibres de caça al voltant de l’any 1960 i ho ha continuat fent.

libro de Monteria

 

Libro de Monteria de D. Juan I, s. XIV.

Avui dia, el corpus de la seva biblioteca es la literatura venatòria, tot i que hi ha altres interessos que el motiven: per exemple, les monografies de pobles de Catalunya: Un tema molt atractiu que compta amb molts col·leccionistes. Com a economista que és, també li interessa l’economia dels segles XVIII i XIX. Si hi ha un llibre curiós que tracti d’alguna altra cosa, també el compra, amb precaució això sí, perquè no es tracta d’entrar qualsevol cosa a casa. Una biblioteca pot dir moltes coses, n’emana un fluid especial que determina el caràcter de tota una casa, i és la perllongació de la personalitat del seu propietari, explica Trias de Bes, i cita Marañón: ‘La librería de un hombre es tambiés su retrato’. Viure entre els seus llibres forma part de la ‘circumstància espiritual’ d’aquest bibliòfil, que calcula que té uns dos mil exemplars – la  dada és d’agrair perquè, per modèstia o el que sigui, és difícil que la confesi un bibliòfil”.

Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. IV.

papir2

Pentateuc Hebreu – Papir

“ Las grandes transformaciones y revoluciones de la humanidad han ido parejas a modificaciones en el objeto conocido como libro. Así, tras el imperio del rollo de  papiro de la Antigüedad, en la era Cristiana se inventa el formato códice, el que irá a ser utilizado para transmitir, convencer y convertir a más y más fieles a la nueva palabra revelada y, sobre ella, construir un nuevo orden en Occidente ( aunque, como cualquier sistema basado en los libros, hereda la tradición anterior). Más tarde, Gutenberg inventaría su imprenta de tipos móviles. Con ella se pone a disposición de la humanidad un ejército de veintiséis soldados que son uno de los causantes de ese desmoronamiento de los cimientos ideológicos en occidente, a la par que se convierten en el vehículo más rápido no sólo para la propagación de las ideas sino también para el conocimiento de ese Nuevo Mundo descubierto para Europa allende los océanos.

còdex copte

Còdex Copte – Segle IX

Hoy, las nuevas tecnologías han liberado al libro de la carga de ser el único portador de conocimientos. Ahora, la filosofía, la poesía, los avances médicos y tecnológicos, las noticias llegadas desde el confín del mundo no sólo existen en las páginas de los libros sino que además habitan, y cada día más, en la inmaterialidad luminosa del ordenador.

 

llibre electrònic

 

El libro, al ser liberado de su función, se convierte en mero objeto, al ser un simple objeto puede devenir en elemento para el culto fetichista o para la plasmación de lo que, durante siglos y siglos, hemos dado en llamar arte, es decir, para que nos sacuda por la vía del estremecimiento o la sorpresa, para que nos regale esas sensaciones que describíamos ( y sentíamos) antes.

bíblia 42 línies

 

Bíblia 42 línies

Las ediciones de bibliofilia tal como las conocemos hoy en día se remontan a la Francia de la época romántica. Fue entonces, cuando se empezó a trabajar aunando los textos con las imágenes de artistas plásticos en unas ediciones realizadas con calidades magníficas, en tiradas muy cortas y numeradas y ya nacidas con la pretensión de conformar los volúmenes más preciados de las bibliotecas de los bibliófilos”.      

Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

tragèdia de Macbeth

La Tragèdia de Macbeth, W. Shakespeare, ABB, MMVI.
Il·lustracions de Manuel Boix

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 364

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, Llibres d'artista, tagged , , on 09/08/2014|

blaeu catalunya

 

Blaeu

“ Si bé el preu d’una publicació en el món bibliofílic sol estar subjecte – com en el cas de la major part d’altres bens – a les oscil.lacions de l’oferta i la demanda, hem vist que altre variables d’ordre material, intel.lectual, ideològic o, inclús, de tipus sentimental, tenen influència en la seva determinació.

En general, el bibliòfil té la convicció de que, en Qúestió de preus, qualsevol temps passat ha estat millor. Si bé aquesta afirmació podria no ser correcta per a altres classes de béns o mercaderies, en el cas de la bibliofília – fent excepció d’algunes situacions extraordinàries com guerres o el cas de la desamortització a Espanya – penso que és real. Hem vist, però, que aquest increment en pessetes constants, es inferior al que ‘visualment’ ens donen a entendre els augments assolits en pessetes corrents.

Al segle XIX, o inclús a principis del XX, s’oferien executòries de noblesa, incunables i atles per unes poques pessetes. Avui el seu cost és de milers d’euros. El nostre llibreter Antoni Palau va vendre, a principis del segle XX, per 100 pessetes els onze volums que formen l’atles de l’edició castellana del Blaeu. Avui aquests volums costen una fortuna.

Bello Sanjuan era molt crític amb els llibreters. En la seva obra que he esmentat abans posava de manifest que, als voltants de l’any 1949, alguns d’ells, havien guanyat més diners que Manolete… amb l’inconvenient, deia, que els preus ‘estraperlístics’ que aplicaven feia que els llibres fossin més assequibles per als ‘caprichosos adinerados’ que per als bibliòfils. Suposava que els llibreters demanaven als seus clients el triple o el quàdruple del preu que ells havien pagat, fent excepció d’aquelles publicacions que consideraven rares o curioses perquè, en aquest cas, si n’havien pagat 10 pessetes podien passar a demanar-ne 175 ´200… Els llibres de Pio Baroja, – de gran demanda en aquells moments – els llibreters en pagaven – segons l’estat de conservació i qualitat de l’enquadernació – entre 2 i 4 pessetes i els revenien entre 14 i 16 pessetes i, afegia: ‘ … mientras tanto D. Pío sin carbón para encender la estufa’.

Recordem que, quan això tenia lloc, el nostre país es trobava en una situació econòmica molt crítica; el Pla d’Estabilització encara no havia arribat… Va ser al fil dels anys seixanta quan l’economia espanyola inicia una evolució que va impulsar el creixement del mercat bibliofílic.

En el curs dels últims 30 anys, període del que disposo d’informacions pròpies, he verificat l’existència d’una progressiva tendència a l’alça, del preu dels llibres antics, atles, mapes gravats i altres documents d’interès bibliofílic. Cada vegada es més perceptible una disminució en l’oferta d’aquests tipus de publicacions, molt especialment de les més rellevants, i un augmment de la seva demanda la qual cosa haurà d’incidir en un gradual augment dels seus preus.

manual palau

Molts bibliòfils i llibreters utilitzen el Manual d’Antoni Palau per tenir una idea històrica de l’evolució dels preus dels llibres. Inclús, sovint, molts de nosaltres hem adoptat els nostres propis mòduls de conversió per actualitzar els preus que allí s’indiquen i comparar-los amb els actuals, força erosionats a causa de la inflació i les succesives devaluacions monetàries. També hem vist que els catàlegs que ens envien les llibreries antiquàries o de vell són útils per a actualitzar valors i veure, ocasionalment, discrepàncies de preus en un mateix llibre.

Tal com he comentat precedentment Internet és, al meu criteri, el mitjà que ofereix avui una més àmplia informació dels preus assolits en diferents subhastes així com, també, de les ofertes que efectuen al seu través un cada vegada més elevat nombre de llibreters.

 Unes frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006. 

revista de arte logopress 1 alberti duran

 

Alberti

 

“ Los preferidos por los coleccionistas son los aguafuertes originales, papel Japón imperial y enriquecidos con un dibujo original de un pintor importante. Los ejemplares más buscados son los grabados en madera o en metal punta seca.

            A lo largo de la historia se han ilustrado los mejores ejemplares de la literatura. Lope de Vega manifestaba que ‘ la poesía y la pintura son artes hermanas, haciendo de ellas y de sus protagonistas fuente de inspiración’. En uno de sus sonetos ‘ Que no es hombre quien no hace bien a nadie’ nombra a Marino ( Giovanni Battista) como gran pintor de los oídos y Rubens, gran poeta de los ojos.. De igual manera los pintores se han identificado con la literatura, como lo hizo Tiziano en los seis cuadros que componen la serie mitológica conocida como ‘poesías’ que tienen su inspiración en fuentes literarias ( Dánae y la lluvia de oro, Venus y Adonis, Perseo y Andrómeda, Diana y Acteón, etc.).

michelagniolo sonetos revista de arte 2

Michelagniolo  Sonetos

La trayectoria del libro ilustrado ha sido más importante fuera que dentro de España, aparecen en el mercado con frecuencia magníficos ejemplares extranjeros, muchos franceses. Los libros ilustrados tienen un gran número de seguidores, sólo hay que observar las subastas en francia, Inglaterra, etc., con pujas millonarias. La tendencia en los últimos años del coleccionismo de libros en España va en aumento, cada vez hay más entendido y el mercado mueve un gran número de libros importantes, pero aún queda mucho camino por andar, estamos en la línea de salida”.

      Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.

Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.

revistadearte

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 362

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibres d'artista, tagged , on 30/07/2014| 2 Comments »

rahola

“ Estimar el llibre no vol pas dir, doncs, que tinguem de sacrificar-nos per a adquirir-lo, col.locar-lo després en una lleixa, tancar la llibreria amb pany i clau i augmentar el catàleg amb una papereta, o morir de desesperació, si la dissort ens desposseeix de la nostra biblioteca; sinó que hem de tenir-lo per company en les nostres penes i en les nostres alegries, i, llegir-lo, i rellegir-lo, i meditar-lo, si conté consells discrets, sàvies ensenyances o encisadores belleses d’estil.

Llibre únic, en aquest sentit, és el Quijote, el contingut del qual apar que es renovelli constanment: de tal manera que, per més que el llegim, mai no l’esgotarem, car sempre ens dirà coses noves, profundes i originals. I, en dir això, ja compendreu que no em refereixo a aquelles coses que s’han entossudit a veure-hi alguns, més aviat cervantòmans que cervantòfils,- dels quals ens parlava l’erudit cervantista Joan Givanel, ara fa un any, a l’Ateneu de Girona-, en les quals ni remotament va pensar l’excels autor d’aquell llibre immortal”.

 RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 17-18.

 

ivorypress3

“ Las ediciones de bibliófilo son una tentación para cualquier espíritu sensible y a ellas sucumben reputados profesionales de otros campos del saber que, en algún momento concreto de sus vidas, descubren el irresistible encanto de estas obras.

            Este es el caso de la televisiva doctora Elena Ochoa que, tras abandonar su puesto de titular de Psicopatología en la Universidad Complutense de Madrid y en el cénit de su carrera y de su vida, descubre lo que se puede hacer con este tipo de libros. Su editorial , Yvory Press , con sede en Londres, se centra en la producción de lo que la misma Elena Ochoa denomina ‘libro-escultura’.

ivorypres         ivorypress 2

El primero de ellos ( con una tirada de 200 ejemplares) se titula Reflections y es del artista vasco recientemente fallecido Eduardo Chillida. Se compone de un pesado bloque de más de treinta y dos kilos de peso, similar al granito, que guarda una carpeta con 11 facsímiles ( dibujos) del artista, un ensayo original de los escritores John Berger y Carlos Fuentes y el facsímil de un cuaderno personal encontrado en un rincón del estudio del artista por la mujer de éste antes de la muerte del escultor vasco. El proyecto es muy ambicioso y, en la actualidad, tras concluir la obra de Richard Long titulada Caminando y durmiendo, trabaja en otra del artista inglés Francis Bacon ( la cual va a llevar por nombre Detritus).

 

detritus, bacon

 

En este caso estamos hablando de ejemplares importantes con un elevado precio en el mercado, pero no todo es así. De hecho, se pueden encontrar algunos títulos muy interesantes bastante asequibles para cualquier bolsillo”.

            Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »