Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibreries’ Category

                               57_fira_cartell.jpg

Remenar o no remenar a la 57ª Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern 

Any 2004, 50 expositors.

Any 2005, 46 expositors.

Any 2006, 41 expositors.

Any 2007, 42 expositors.

 Any 2008, 34 expositors.

Desitjaria que les parades ( els expositors)  fossin 70, 90 o més, cosa difícil, però de tant en tant es bo somniar.

 Els llibreters agremiats es queixen de llibreters no agremiats i fins i tot no declarats com a tals que venen per Internet i per altres medis.

Però molts dels agremiats no apareixen per la Fira.

Els diumenges a Sant Antoni hi ha molts llibreters i molts compradors, o al menys molta gent que busca i “remena”.

“Remenar” : 1. manera que algunes personas tenen de mirar llibres, per davant i per darrera, per dins i per fora, alguns, fins i tot, els oloren, i molt pocs escolten el soroll que fan les pàgines al fullejar-les, fets que moltes vegades posen de mala lluna ( o més) a alguns llibreters ( diccionari particular).

Crec que els llibres es tenen que “remenar”  , doncs poden faltar fulls, poden tenir pàgines ratllades, escrites, acolorides, poden estar estripades, etc. I de vegades, moltes, només pel fet de « remenar » val la pena entrar a la parada, no només per mirar els possibles defectes dels llibres, sinò que moltes vegades es mira la relligadura, l’edició, , els nervis, els daurats, el paper i tantes coses que tenen els llibres i d’aquesta manera el temps passa volant, i quan en compres algun, aleshores, el cor, la cara, el cap, les mans  i tot el cos en general i el cervell en particular senten coses indescriptibles, coses que no em veig capaç de definir ni explicar, però que no són gaire lluny de la felicitat.

De vegades et miren malament, i si no compres res aleshores la cosa pot passar a « mayores ». A la ciutat on visc fan un petit mercat de brocanters un diumenge al mes, i entre les parades unes quantes són de llibres, a vegades 3, a vegades 4 i a vegades algunes més, no gaires; el cas es que dues que hi són sempre ni les miro, passo de llarg, perquè?, doncs temps enrera parava, mirava i “remenava” alguns llibres que em podien interessar, algun cop vaig comprar llibres ( molt pocs) a aquests senyors, però últimament no en comprava i un dia em van dir que deixés els llibres que no els toqués tant, que no ” remenés”. Vaig demanar perdó i no hi tornat a parar-me davant d’aquestes parades, que estan juntes, ni em pararé mai més.

              A la 57ª Fira al Passeig de Gràcia en algunes parades passa una cosa semblant, en altres es difícil entrar-hi, altres estan molt desordenades i altres tens de fer una instància per moure’t per dins. Dues o tres, potser quatre parades, tenen cara i ulls, com la de Rafael Solaz de València.
             El cas es que, estiguin com estiguin, si t’agrada mirar, buscar i “remenar” llibres tan fa com estigui la parada, alguns entesos en aquesta matèria diuen que els bibliòfils així s’ho passen millor, regirant i regirant, omplint-se els dits de pols, troben coses que no esperaven i surten de la “pitjor” parada amb la millor cara des de fa temps. Són coses dels llibres, coses de la bibliofília, o la bibliomania, o la bibliodigalicomvulguis.
             Any 2009, 58a Fira, expositors ,31?, 30?, 29?, 15?, 6?, hi haurà Fira?.
             Ho espero, ho desitjo, encara que només hi hagin 5 parades ( o una) hi penso anar i “remenar”.

Read Full Post »

Intriga literària ?

1289698677_7426c12e4b_m.jpg 

L’havia vist a la biblioteca, el coneixia perquè per Infinet buscant coses sobre llibres em va sortir un parell de vegades.
A la biblioteca el vaig arribar a fullejar, però entre ho que pesava, que estava llegint altres coses i pensant que tantes pàgines ( 726) serien un gran rotllo el tornava a deixar com a llibre impossible, tenia moltes altres coses per llegir.
 Un dia, a la presentació d’un preciós llibre: ” L’exaltació del llibre al vuit-cents“, el senyor Sergio Vila-Sanjuán va donar una conferència, tot ho que va dir i la manera de dir-ho em va agradar molt. Les seves paraules em van convença per llegir el llibre que pensava que seria un totxo i molt pesat, i vet aquí que només començar em va enganxar i l’estic llegint, no com “La sombra del viento“, en uns pocs dies, però si que quan tinc un moment lliure, entre llibre i llibre, el vaig llegint, ara només porto unes 359 pàgines, les suficients per aprendre moltíssimes coses d’una manera ràpida i agradable, i a més a més he decidit acabar-lo sense compartir la seva lectura amb altres llibres.
 Crec que aquest llibre haurien d’aconsellar-lo a totes les escoles, penso que per els estudiants que fan batxillerat els hi aniria molt bé.
El llibre ja te cinc anys, però estic aprenent més que quan ja fa molts anys feia el batxillerat.
Aquest llibre em posa al dia de fets, gent i coses rel.lacionades amb la literatura d’una manera senzilla i agradable, és com una novel.la quasi d’intriga, parla d’escriptors, grups multinacionals, editorials, premis, política, best-sellers, economia, agents literaris, ” sinergies”, editors, ” guerres entre editorials”, personatges, etc.
Hi ha un índex onomàstic amb més de 1950 noms, això ja dona una pista; no està tota la literatura des dels anys setanta fins avui, però gairebé.
Escriuria més coses , però crec que posant part del escrit de la contraportada ja n’hi ha prou: ” Rebosante de rigurosa información de primera mano y de múltiples anécdotas, Pasando página es un completo retrato del mundo del libro con sus interioridades, sus intrigas, sus secretos, sus polémicas, sus triunfos y sus fracasos. Una suerte de imagen en negativo de la cultura de los últimos treinta años, vista desde la cocina donde fue elaborada, desde los talleres de su industria cultural. “.
El llibre es diu “Pasando página. Autores y editores en la España democrática“, Ed. Destino, B, 2003; col.lecció Imago Mundi, vol.26; 726 pp; i l’autor Sergio Vila-Sanjuán.
Com deia aquest llibre l’haurien de llegir tots els estudiants, o al menys consultar-lo. Val la pena . Crec que aquest llibre haurien d’aconsellar-lo a totes les escoles, penso que per els estudiants que fan batxillerat els hi aniria molt bé.

Read Full Post »

cortestintadosmiseriacia1.jpg 

Normes per tractar be a un llibreter de vell.

Primera norma: el té de tractar amb la generositat d’un príncep napolità, perquè aquestes llibreries de vell no son entrada sino barrera, frontera i terra de ningú dissenyada, precisament, per impedir que trobem ho que busquem, perquè travessar aquest camp minat de llibres no resultarà gens fàcil.

 Segona norma: al llibreter, generalment, no l’interessen els diners i, per tant, el molesta, i fins i tot els hi fa fàstic parlar del preu. Regatejar, aleshores, podria ser un error fatal. El regateig portarà al comprador a no trobar mai el que busca i el llibreter es complaurà fent-li pagar preus cars per llibres de saldo que guardava per regalar a un orfenat, i és molt probable que després d’escriure el nom del comprador , l’adreça i el llibre que busca tiri el paper a les escombraries abans de que surti per la porta de la llibreria. 

Tercera norma: el llibreter no té clients, té amics i enemics. És convenient ser amic seu. No pregunti mai com li va el negoci, ni per la seva família, ni d’on a tret els llibres ( això només li diu a la Guàrdia Civil quan no li queda més remei), ni perquè es dedica a això ( és una cosa que ells mateixos es pregunten cada dia). 

Quarta norma: el llibreter sap més que el client, no expliqui que aquest llibre ja el va llegir l’any 62, sigui humil i recordi la noble inscripció a l’Alhambra de Granada:” Si me dices que no sabes, te enseñaré hasta que sepas. Si me dices que sabes, te preguntaré hasta que no sepas”. 

Quinta i penúltima norma: en la mesura del possible no els hi toqui les pilotes. Fan, per aconseguir un llibre, coses que no es podrien comentar en un col.legi. Respecti el seu treball. Son alguna cosa més que una màquina on vostè posa els quartos i surten llibres. Tenen el seu cor com tothom.
 

Corol·lari: la paciència del llibreter, com la província de Cuenca, té límits. 

Extret de la pàgina http://www.bibliofilia.com//, un lloc molt interessant on es poden aprendre moltes coses sobre llibres. Com d’aquest resum traduït d’un article de Pepe Grau en l’apartat “El mundo del libro antiguo”. En aquesta web també es parla d’ex-libris, impremtes, llibreters, etc. Són els de Miseria&cia d’Alcoi que també editen la revista Hibris i més coses. Pàgina recomanada per saber coses de llibres.

Imatge de Misèria&cia

Read Full Post »

 

                                   images12.jpg

 

 

  

H 1    I 2    P 3   Ò 4  C 5   R 6   A 7   T 8   E 9   S 0

 

Quin Hipòcrates?. A la Viquipèdia en surten 16, jo en coneixia dos, el d’Agrigent ( polític) i Hipòcrates (II) o Hipòcrates de Cos, metge famós per allò del Jurament hipocràtic.L’altre dia en Xavier Caballé em va informar de que a Expansion.com en Manel Haro parlava del Mètode Hipòcrates, que és un sistema per fixar preus utilitzat encara per alguns llibreters de vell i que consisteix en posar com a preu unes lletres que coincidint amb el nom Hipòcrates adjudica a cada lletra un número ( H=1, I=2, P=3,…, S=0) i seguint l’exemple de l’article: “ si un librero considera que el precio es de 1200 euros, en vez de marcar esta cifra, pondrá HISS. Si el comprador es experimentado, no tendrá problemas en saber cuánto vale el libro; si, por el contrario, no lo es, el librero podrá variar el precio dependiendo del cliente…”.Vaig buscar per Infinet i altres llocs això del Mètode Hipòcrates I no he trobat res de res. Es estrany, ningú parla d’aquest Mètode, ni Eroles ni Palau en les seves respectives memòries.M’agradaria saber més coses sobre aquest tema, si algú en sap alguna cosa li agrairia la informació. Gràcies.

Read Full Post »

arcoiris_libroso_libr-adobe-de-sanfrancisco.gif 

 Llibreria Adobe a San francisco

 

“Quin goig poder passejar per aquestes llibreries” em diu Jesús M. Tibau  en un comentari sobre les Llibreries de vell a Barcelona l’any 1933.

Quedo sorprès amb la paraula “Passejar”, és una cosa curiosa, trobo que aquesta paraula s’usa més per altres coses, per altres situacions.

I es que he pensat abans que en el passeig entre una i altra llibreria, en un passeig “dins” la llibreria. Si, és una cosa que sento de vegades quan estic remenant, buscant, olorant, tocant, remirant, anant amunt i avall de la llibreria, ara aquí amb llibres d’història, ara allà amb llibres de viatges, o d’un autor o d’una editorial o de qualsevol cosa, el cas és “Passejar” ( cosa que a la majoria de llibreters no els hi agrada, però d’això ja en parlaré un altre dia)

De ben segur que en Jesús M. es refereix al fet d’anar d’una llibreria a l’altra pel carrer, però el fet de “Passejar” dins d’una llibreria em sembla un plaer tan gran com qualsevol passeig per la muntanya o per la mar o per…

Com curiositat he buscat “Passejar” en un parell de diccionaris ( DIEC i EC) i no he quedat del tot satisfet perquè volia trobar sinònims i els diccionaris d’aquesta mena o no n’hi ha o jo no els he trobat i he vist per Infinet que molta gent busca un Diccionari de Sinònims sense èxit , però en entrar en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana ( que recomano a tothom fer una ullada al menys, sobre tot a aquells que busquen sinònims) he quedat sorprès perquè no el coneixia tant i tot el que surt relacionat amb “Passejar” és molt molt interessant i instructiu ( en el següent post el poso tal com surt al Diccionari).

 Per acabar i com en Jesús M. diu: Quin goig poder “Passejar” per i “dins” les llibreries .

  

Read Full Post »

llibrsanchez.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Foto amb permís de la llibreria Sánchez

 

 

“El mes d’abril del 1933 existien a Barcelona els llocs de llibres vells

següents:    

. Cine Monumental, Palau, Millà i Badia, al c/ Sant Pau. 

    . Quiosc al C/ Mendizábal.. Papito, Delgado i Vídua Royo a Rambles

del Mig

i de Santa Mònica. 

    . Avellaneda a C( Escudillers. 

    . L’amic del llibre a Plaça Reial.  

   . Creus a C/ Conibia.    

   . Royo fill a C/ Tapineria.   

   . Llibreria Cervantes, Balaguer i Agustí a C/ Palla. 

    . Porté a C/ Montesió. 

    . La Jovellana, Dubà i Mallafré a C/ Tallers.  

   . Carrer de Ponent. 

    . Succesors de Pané.  

   . Nueva de Dulce.  

   . Irlandès a C/ Rda. De Sant Pau. 

    . Millà fill a C/ Sants. 

    . Balaguer a C/ Urgell.     . Balaguer a C/ Aribau i a C/ Muntaner. 

    . Egea, Dubà, Petrier i Blas a C/ Aribau. 

    . Batlle a C/ Diagonal. 

    . Llibreria del Carrer de Provença. 

    . Llibreria Babra a C/ Canuda.  

   . Leandre a C/ Quintana.  

   . Llibreria de la Mercé a C/ Ample.  

   . Llibreria Petritxol.   

  . Mercat de Llibres d’ocasió: 15 

    . Miquel Palau a C/ Paral.lel.

    

En total 53 llibreries de vell¡¡¡.  

             PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català,

1867-1935.

Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 536.  A Catalunya n’hi ha avui ,

al menys,

 134. Crec que són poques. A Barcelona, segons el Gremi de Llibreters

de Vell,

en la seva pàgina web ,endarrerida uns quants anys, en consten

uns 34-35).     

   Temps era temps¡

Read Full Post »

 imgllibre401.jpg

“ No llegí mai llibres, però imitant En Llordachs, flairava la vàlua comercial, i era pràctic en el negoci. Quan desconeixia el preu d’una obra que el seu instint classificava de bona qualitat, no es volia errar, i en demanava molt, tot pensant que el públic ja l’instruïria. El públic entès, en efecte, sempre explica al mercader les circumstàncies que valoren o desmereixen un llibre. El llibreter astut ja té una orientació. Royo, que tenia ben polsats els compradors, els afalagava amb mentides que no fan mal, ans fan il.lusió, sistema que tots els llibreters haurien d’emprar en llurs negocis. Si l’aficionat sabés amb exactitud quant ens costa el llibre que ell mercadeja, no compraria amb il.lusió. Es menester, doncs, mentir. Per això Royo en aquest cas, deia:- Aquest llibre em costa car: l’he pagat massa: ja m’han fet oferta de tant, però no m’hi guanyo la vida’. Fins que algú, suggestionat per la dita d’un rival invisible, la superava. Aleshores el llibre ja era seu, i Royo obtenia així benefici. De 1902 a 1922, s’esclavitzà a la barraca del Mercat de Santa Madrona. Dic s’esclavitzà, perquè era tan complidor del seu deure, tan lligat a l’obligació, que per no abandonar algunes hores el lloc de venda, es deixà perdre bones compres”. 

           

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 88.

Read Full Post »

sp9fotologlc17bus.jpg

Llibreries de vell a Catalunya  

M’agraden els llibres i per descomptat les llibreries, totes, però millor si són llibreries de vell i qui diu de vell diu de segona , antics, ocasió, usats, manuscrits, gravats, postals, incunables, cromos, mapes i altres espècies.
            Normalment vaig a unes quantes, no gaires, perquè no hi ha temps per tot.

Em passaria, no la vida, però quasi, fullejant llibres a les llibreries, mirant i mirant, remenant, tocant, olorant i acariciant sense adonar-me de com passa el temps; en alguns llocs això no agrada massa, o m’ho sembla, fins i tot hi ha llocs on hi estic molt de temps i no compro res, es difícil no fer-ho, però alguna vegada passa i els llibreters no semblen massa contents.


 

Estic intentant fer un llistat de totes les llibreries de Catalunya, més endavant faré el mateix, ho intentaré, amb les llibreries de tota España.

 Pensava que seria més ràpid i senzill, però ni una cosa ni l’altra, hi ha bastants llocs per buscar i n’apareixen més d’on menys t’esperes. Per desgràcia no hi estaran totes hi unes quantes ja no existeixen, si algú vol ajudar, gràcies. També hi haurà alguna dada no correcta, errades en els números, en les adreces, perdoneu-me. Alguns webs no van del tot  bé.

De moment en tinc 135, la major part són de Barcelona capital, crec que a poc a poc descobriré més llibreries per tot Catalunya, l’ajuda és ben rebuda.

Jo poso aquí Llibreries, en principi són de llibres antics, vells, usats,  etcètera, algunes només venen ‘on line’, d’altres amb cita prèvia i la majoria, per sort, són de cara al públic, alguna és més editorial que llibreria, altres són distribuïdores,, cadascuna és un món i en unes hi ha llibres molt barats i a d’altres molt cars, però ho més normal és que hi hagi una mica de tot a tot arreu.

Volia posar els horaris, però no val la pena .

També em ves agradat una petita explicació de cada una, però es impossible saber coses de totes.

Read Full Post »

Read Full Post »

« Newer Posts