“ Semblarà també paradoxal que vulguem classificar com a enemics dels llibres als mai prou lloats bibliòfils, estrenus i simpàtics col.leccionistes, la dèria dels quals ha estat molt profitosa per al món de les lletres. Hem de dir que ho fem a contracor, però no tenim més remei que catalogar-los dintre de la nostra llista, perquè malgrat tot creiem que s’ho mereixen. Com és lògic, hi ha excepcions i categories, però això mateix és un dels motius pels quals creiem que els hem d’incloure en els nostres blasmes. És ben cert que, gràcies a les seves afeccions, han estat retrobades obres i edicions que fatalment s’haurien perdut, víctimes d’algun dels altres enemics que hem enumerat abans; però no és menys cert que gràcies a llurs manies s’han perdut obres que difícilment podran ser retrobades. El bibliòfil és per antonomàsia un gran enemic i un gran amic alhora dels llibres. No volem pas referir-nos als bibliòfils humils, enamorats dels vells llibres, a vegades mal relligats, que compren per pocs diners perquè llurs cabals són migrats, però que malgrat tot senten la passió pels llibres, sincera, sense artifici, filla d’aquest bon sentiment que és el culte de l’esperit; admirable passió que és molt més que un plaer, que és gairebé una virtut”.
EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 458-459.
“ La posibilidad de recuperación de cantidades masivas de información que se encuentra disponible en la www es uno de los ángulos más atractivos de Internet, que nos puede volver como el bibliófilo que compraba más libros que los que podía llegar a leer en toda su vida. Y es que el afán de posesión del libro superaba el afán – y la capacidad humana – de su lectura”. “ Al bajar o descargar un texto de Internet, inclusive un libro completo, se crea la sensación de apropiación del contenido del libro. También con los libros sucede lo mismo: el libro es, además de un medio para organizar la información de modo conveniente, un objeto estético, un objeto de colección. Y todo lector más o menos patológico es fetichista con los libros”.
Art. “El tiempo de Internet” de Sergio Bertozzi a http://www.america.fapyd.unr.edu.ar/el/data/e-papers/+pdf/tiempo-internet.pdf.