Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Fires i Mercats’ Category

Frases sobre Bibliofília 433

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, tagged , , , on 15/03/2016|

mercat llibres Palau1

Mercat de Palau, el que queda, o quedava.

“ Al carrer de la Diputació ( Balmes-Aribau), al darrera la Universitat i formant passadís amb el reixat, existeix des de 1967 el MERCAT DE LLIBRES “ANTONI PALAU”, que aplega ( aplegava) vint pavellons aparellats i és la continuació de les ‘barraques’ de Sta. Madrona, que desapareixeren del començament de la Rambla de Santa Mònica en direcció a les drassanes, amb motiu de la reforma del sector i per a donar espai a una prolongació del ‘metro’.

Un altre dia farem l’historial d’aquell mercat, interessant i pintoresc, on anava tothom i on s’iniciaren llibreters, alguns força coneguts, que després s’establiren en diversos indrets de la ciutat.

Unes vacants produïdes recentment a les casetes han permès que siguin ocupades per gent inèdita i jove, amb ganes de treballar. I la veritat és que es nota la seva presència. Aquesta aportació de sang nova, sempre que tots els firaires contribueixin, podria capgirar l’ensopiment actual. Algú ens demana recomanar als lectors que hi vagin sovint, que incloguin aquest mercat en les rutes que segueixen per comprar llibres. Hi trobaran, és clar, i en abundància, els inevitables ‘saldos’ o restes d’edició ( moltes vegades aprofitables), però al mateix temps exemplars no corrents i qui sap si quelcom més. És qüestió d’un xic de sort i sobretot, avui com sempre, de tenir paciència i de disposar del temps necessari per a dedicar-se a l’esplai, certament aconsellable, de recercar llibres”

          Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, p. 33.

mercat palau1

Mercat Palau – Fotografia de Marcel Albet Guinart

 

 

Literary Curiosities

“ Debe ponerse atención al distinguir al bibliófilo del bibliómano. El bibliófilo no se desprende de la idea de que los libros son para leerse. El bibliómano les da otros usos: los lleva consigo como si fuesen talismanes, se pasa horas contemplando sus encuadernaciones, sus ilustraciones, sus portadas. Hay quien dice que incluso se prosterna frente a ellos, en silente adoración, dentro de ese templo chino que nombra biblioteca. Los bibliómanos no son todos iguales. Hay numerosas subdivisiones. Algunos se ocupan únicamente de libros intonsos; otros de libros impresos en negras o en cursivas; otros más de primeras ediciones; y los hay que sólo se dedican a las encuadernaciones curiosas o famosas; mientras que algunos más se dedican a la colección de temas específicos. Todos coinciden, empero, en que el mérito intrínseco del libro es secundario en comparación con su valor mercantil y su escasez excepcional”.

“El biblioclasta inglés” de William Shepard Walsh,a A Handy-Book of Literary Curiosities, J.B. Lippincott Co., Philadelphia, 1892, citat a Jaime Moreno Villarreal, De bibliomanía, Un expediente, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 219.

de bibliomanía un expediente

Read Full Post »

“que no t’aclares, no t’aclares, no t’aclares no” ( turutajant)

Posted in Fires i Mercats, Varis, tagged , , on 28/01/2016|

Crec que el Carnaval (1) ja no és com era , mirant els cartells de fa pocs anys fins el del 2016 es pot apreciar que l’últim cartell és el més ‘light’, amb diferència, de tots. Quan el vaig veure per primera vegada creia que era d’algun carnaval infantil, creia que no era el de debò, que era, com ja he escrit, un cartell ‘light’, molt ‘light’ i pensava que dies després ensenyarien el cartell real, l’autèntic del carnaval, però no, el primer és el que val.

Això dels gustos ja se sap, va com va, per mi el del 2010 està bé, però no mata. Dissenyat per Àlex Soteres d’Artrivity Disseny, sembla que vol mostrar com queda l’habitació de casa una vegada acabat el carnaval, segons diu El Gegant de la Porra.

carnaval vnv 2010

 

Els del 2011 m’agraden més, una dona i un home, crec; fets pels dissenyadors Carles Hernàndez i Toni Cabrera. 

carnaval vnv 2011b

carnaval vnv 2011a

 

El del 2012 no m’agrada tant, bé, no m’agrada gens, però és el que deia de gustos, i pot passar per un cartell de carnaval, no ‘light’, però quasi. Però segur que va ser molt dolç i enganxós. Obra del dissenyador vilanoví Miquel Calderón.

carnaval vnv 2012

 

Els del 2013 m’agraden molt, no sé perquè, potser perquè duen escrit Carnaval Únic.  Fets per l’ Estudi Creatiu Cocolia   : Mireia Ruiz–Raúl Ramos i colaboradors

carnaval vnv 2013a

carnaval vnv 2013b
carnaval vnv 2013c

 

El del 2014 el trobo fastigós, però Carnaval és Carnaval. A Canal Blau van dir: “La roba interior d’època del Rei Carnestoltes tacada de xató és la imatge del carnaval de Vilanova 2014. Un cartell provocador obra del jove vilanoví Bernat Soler i que no ha deixat indiferent a ningú.

carnaval vnv 2014

 

El del 2015 és carnavalesc, normal i corrent. Satíric posa, una de les virtuts del carnaval. Dissenyat per David Ricart i amb una versió perquè els vilanovins i vilanovines ( i  vilanovanes, vilanovans, vilanovens, vilanovenes, , vilanovones, vilanovons, vilanovuns i vilanovunes ) el personalitzin i el facin córrer per les xarxes socials, segons informa l’Ajuntament  . Dels de La Geltrú l’Ajuntament no diu res.

carnaval vnv 2015

 

El d’aquest any, 2016, és molt molt ‘light’, sembla fet pel carnaval infantil, i crec que ni als nens els hi agrada gaire,  hi ha moltes coses i no hi ha res. Obra de Chema Pera.

carnaval vnv 2016

 

A la pàgina oficial de la FAC  , entre d’altres coses, podeu trobar un interessant Museu Virtual del Carnaval .

 

Els carnavals dels anys 80 potser  eren més tranquils, al menys si ens guiem pels cartells que feien:

carnaval vnv 1985

carnaval vnv 1986

carnaval vnv 1988a

(Aquestes 3 imatges estan en el vlok El Gegant de la Porra)
(1) Els cartells de Carnaval

 

exvlokis13

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 425

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Old books, tagged , , on 21/12/2015|

llibreteria carrer

Carrer Llibreteria

 

“ Una llibreria molt significada del vuitcents barceloní va ésser la de Josep Rubió, pare d’en Joaquim Rubió i Ors, el cèlebre Gaiter del Llobregat, propulsor remarcable del nostre Renaixement. Estava establerta, el 1800, al carrer de la Llibreteria, enfront del Diario de Barcelona. En Rubió fou impressor, editor i llibreter, en una peça.

La seva a la impremta vida va ésser una cadena de contrarietats. Treballava amb manca de mitjans i de diners. Hom diu que havia d’acudir, molt sovint, a la impremta del Diario, on emmanllevava tipus de lletra mòbil, car no en tenia. Allà els hi deixaven de bona gana, car en Rubió era un home honradíssim i molt bona persona.

Durant la guerra de la Independència i, després, amb les revoltes subsegüents, va anar a raure a Vilanova i la Geltrú. Allà va estampar les Ordinacions de Bilbao, el 1813.     A Reus, on també va anar a raure, va estampar un gran nombre d’opuscles.

El 1840 estava establert al número 40 del carrer de la Llibreteria. Era el seu carrer, aquest. Allà va morir.

El pare Rubió era un dels homes més entesos del país en matèria de llibres. A la seva llibreria acudien els erudits més destacats de l’època. S’hi reunien en Pròsper de Bofarull, el doctor Jaume Ripoll i Vallmajor, en Josep Maria de Grau, en Miquel Mayora, pare de l’erudit Lluís de Mayora; en Pi i Arimos, el magistrat Pinós, en Milà i Fontanals, en Marian Aguiló   i alguns altres.

auca baladrers de barcelona

Auca Baladrers de Barcelona, imp. Casa Rubió

Els quals, ultra recercar-hi llibres i manuscrits rars per tal d’estudiar-los i de documentar-se amb mires als treballs que preparaven, es dedicaven a discutir sobre tota mena de temes. Tan era així, que la llibreria Rubió es transformava, la major part d’ocasions, en una mena de càtedra pública.

Molts cops, , aquells homes importants es veien obligats a consultar el pare Rubió sobre un punt concret de bibliografia o d’impremta. I la solució els la donava ell. Car era un diccionari vivent, i una autoritat en matèria d’impremta i de llibres.

Fent molts esforços va arribar a reunir un bon nombre de gòtica catalans. Se’ls hagué de vendre per tal de fer diners.

Va morir i deixà la vídua amb quatre fills: dos nois i dues noies. Després de la seva mort, la impremta portà el nom de ‘Vídua de Josep Rubió’. Josep i Joaquim seguiren l’ofici del pare. El darrer, abassegat pels seus treballs literaris, el deixà. Va continuar-lo el seu germà, el qual va traslladar l’establiment a la Baixada de la Presó, on va anar treballant fins que va traspassar. Les seves dues germanes hi continuaren.

Després l’adquirí el professor O.J.M. Llisterri, sota el nom de ‘El Arco Iris. Antigua Casa Rubió, fundada en 1800’. Això fou vers el 1914”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 22.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

“ Es curioso e interesante el negocio un tanto al margen de las normas mercantiles, referente a la compra-venta de libros usados y a veces ni tocados con la punta de los dedos. Nuevos de ocasión, si señor, que son todos los libros procedentes de saldos de ediciones que no se venden en las librerías de nuevo y que sus dueños o editores tienen que liquidar a precios irrisorios, por no almacenarlos donde la humedad y la polilla darían fin de ellos en más o menos tiempo.

Pero a nosotros lo que nos interesa por ahora es la compra-venta del libro usado o de segunda mano. Los libros llamados viejos, aunque muchas veces están tan bien conservados que parecen acabaditos de salir de la imprenta y encuadernación, se encuentran, como es sabido, en las que se llaman, mejor diríamos llamaban, librerías de lance o de ocasión”.

Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp. 30-31.

 

colporteur0

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 419

Posted in Bibliofília, Fires i Mercats, Llibreries, Oficis del llibre, Old books, tagged , , , on 06/11/2015|

drapaires 1

“ Fins a mitjan segle passat, els venedors de llibres vells van ésser, en general, més drapaires que llibreters. En el món barceloní del llibre vell encara no existia l’espècimen del ram. El moment era essencialment drapairístic.

El qui remena oli els dits se n’unta, i al qui tracta amb llibres li succeeix el mateix, per bé que en un aspecte diferent.

A la llarga, i aquesta particularitat es va anar perfilant a mesura que passava el temps, una bona part dels que havien fet o feien d’encantistes o de firaires, i que havien drapairejat o que drapairejaven amb els llibres que era un gust, s’anaren tronant llibreters. Malgrat seu, sense adonar-se’n, i empesos per les circumstàncies, com succeí, tal com veurem més endavant, amb el Mero famós.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 21.

drapaires 2

Imatges del vlok:  http://eltranvia48.blogspot.com.es/2015/03/los-traperos-en-la-historia-de-barcelona.html

 

 

aldo manuzio 1

“ Todo lector sabe que el contenido de un libro no lo es todo: el texto, por supuesto, es esencial, pero el papel, el tamaño, los márgenes, la tipografía, la cubierta, tienen también su fundamental importancia. Aldo Manucio fue quizás el primero que entendió que la invención de Gutenberg no era tan sólo una nueva tecnología, sino también un nuevo arte, y que como todo arte, tenía su estética, su vocabulario, su público especializado e incluso su propia ética. Los libros impresos por Manucio son ejemplares en ambos sentidos de la palabra.

De niños intuimos la importancia de ese conjunto de elementos. No todo libro es el mismo libro para un lector que se inicia. Recuerdo, a los seis o siete años, el goce por cierto físico de tener entre mis manos, por ejemplo, los volúmenes de formato horizontal de una colección hoy difunta de cuentos de hadas alemanes, ilustrados con grabados de madera en color, e impresos en bellísimos caracteres góticos sobre papel blanco y opaco. O las exquisitas miniaturas de Beatrix Potter con sus maravillosas acuarelas.

beatrix Potter 1

O los lujosos tomos de las novelas de Julio Verne que imitaban los originales franceses de Herzel. O las grandes ediciones ilustradas de los cuentos de Constancio C. Vigil, publicadas por la editorial Atlántida de Buenos Aires.

Comparado con estas joyas, muchas otras ediciones apenas merecen el nombre de libros…

La editorial Tor (que publicó tantos clásicos antiguos y modernos, incluyendo en 1935 la primera edición de La historia universal de la infamia de Borges) usaba un papel leproso, traducciones criminales y correctores ( si los había) ciegos o simplemente analfabetos.

historia universal de la infamia

Para que todos sus libros- bastante económicos de precio- coincidieran con pliegos completos de 32 páginas, este precursor del libro de bolsillo podaba algunos capítulos para adaptarse a la extensión requerida. Otras editoriales, de cuyo nombre no quiero acordarme, con el pretexto de publicar cientos de obras a precios bajísimos, ofrecían simulacros de libros, con textos atiborrados y borrosos bajo cubiertas insípidas o desaliñadas…

Nuestra edad es de oro sólo en el sentido comercial: nuestras actividades se valoran solamente según su rendimiento económico. Nuestras librerías son supermercados, nuestras editoriales, fábricas que producen objetos con fecha límite de venta. Un verdadero librero hoy es un prodigio, un verdadero editor, un milagrero, ambos pertenecen a especies en peligro que nadie se empeña en proteger. A medida que la mundialización avanza, se crean menos libros y se producen más objetos que imitan al libro, y para quienes fabrican estos ‘productos de venta’ poco importan las consideraciones estéticas, éticas o intelectuales. Adivino un futuro en el que un nuevo Calasso tomará de su biblioteca ( que ahora es un museo) un volumen de fines del siglo veinte – aún honrosamente encuadernado, impreso prolijamente en buen papel con buena tinta, con márgenes espaciosos y un admirable prólogo – y mostrándoselo a un amigo, le dirá, nostalgioso: ‘Esto era un libro’ “.

 

Article parlant de la IIª Feria del Libro Antiguo, a Buenos Aires, l’any 2005, escrit per Victor Aizenman, en el vlok Ave Félix.

Http://venialeer.blogspot.com/2005/12/25-ii-feria-del-libro-antiguo-bsas.html .

 

 

 

 

 

 

 

colporteur0

Read Full Post »

64a. Fireta del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , on 29/09/2015|

O hauria de dir:  64a. Fira de Llibres Usats, d’Ocasió , Tebeos i Restes de Sèrie . I vells,potser sí, antics no gaires, nous molts.

Deia l’any passat que al pas que anava, la Fireta del Llibre d’Ocasió de Barcelona passaria de ser la 3a. a ser la 6a .o 7a. Em tingut sort, no ha estat així, només ha passat a ser la 4a., i segueix baixant, sembla que ningú ho vol arreglar, encara que, sortosament,  aquest any hi ha 2 llibreries més. I desitjo que alguns negocis del Passeig de Gràcia no continuïn posant problemes a la ubicació de les parades de llibres, perquè sembla que no es veuen bé els seus aparadors.

Així doncs la cosa anirà així:

-64a. Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern , Barcelona, 2015. Des del 18 setembre  al  4 d’octubre. Amb 33 llibreries (27 de Barcelona, 2 de València, 1 de Tona, 1 de Tarragona, 1 de Vich, 1 de Madrid).

64 fira cartell 2

 

 

Sobre el Cartell ? de la 64a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern.

És un llibre el que té a la falda ?, és un llapis el que té a la mà dreta ? , està fent ratlles en una ‘cosa blanca’ que podria ser un llibre ?, o una ‘tablet’ ?, o qualsevol altra cosa ?

Està llegint?, copiant?, pintant?, només mirant ?

És normal que algú escrigui en la contracoberta d’un llibre ?

El vestit i el ‘pentinat’, quadren ?

La posició de la ‘cosa blanca’, de la mà i del cap, quadren ?

Si vol llegir, crec que no és una postura gaire còmoda. Com a cartell per una fira de llibres em sembla bastant penós. Però d’art pictòric no hi entenc gaire, només sé el que m’agrada i el que no. I aquest Cartell, del pintor Ramón Aguilar Moré ( Barcelona, 1924) ‘que cultiva un expressionisme decorativista, d’arabesc fort i colors brillants’1 ¡¡¡, no m’agrada gens. ( 1.- Gran Enciclopèdia Catalana).

Em queixo moltes vegades, en el Tuit cada dia,  de que a Barcelona hi hauria d’haver un Museu del Llibre i la Impremta, és vergonyós que en aquesta ciutat, tan ‘famosa’ per la seva gran indústria editorial no en tingui un com els que ja havia tingut anys enrere, i ara volen que la nomenin Ciutat de la Literatura, potser fa uns anys era una gran ciutat editorial, i encara ho és, però ja no com abans ni de bon tros.

64 fira 1

Tan costa tenir un Museu del Llibre i de la Impremta com cal?

Tan costa organitzar una Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern, com cal ?

L’any passat vaig escriure quatre coses de la 63a. Fireta, en Joan, un senyor que sembla (pel seu mail) treballa en algun lloc de la Generalitat em va fer un comentari, anava així:

1.Joan: Et puc preguntar què fas tú? Veig que sempre critiques tot allò que fan els altres, però en canvi tampoc no es veu que tu facis res de positiu.

I jo li vaig respondre: Joan, em pots preguntar el que vulguis. Critico, però crec que és una manera de que altres vegin coses, és una manera de fer que gent de la Generalitat com tu ho llegeixin i potser facin alguna cosa. Jo soc una persona normal, pago els meus impostos, compleixo amb el que em pertoca i dic coses que molts pensen i callen.

I de vegades en comptes de criticar intento deixar bé les coses que m’ho semblen i explico coses de gent, de llocs i d’esdeveniments que valen molt la pena.

Si una cosa no m’agrada ho dic. Jo sóc poca cosa per arreglar les coses per les que en teoria ja hi ha gent, o hi hauria d’haver-la.

Si ningú diu res crec que tot anirà pitjor, dient les coses és com es poden arreglar, jo critico, però crec que d’alguna cosa servirà. Si ningú fa cas i es dedica a criticar al criticador haurem de pagar algú més de la Generalitat perquè critiqui al que critica al criticador. Et puc preguntar què fas tú, a més a més de criticar?

64 fira 2

Encara estic esperant resposta. Potser aquest any, si la seva feina a la Generalitat li deixa temps per continuar mirant vloks, potser em podrà criticar una mica més. Doncs benvinguda sigui la crítica.
            Del vlok del Gremi de Llibreters de Vell ja en parlaré un altre dia, de moment segueix igual de malament que l’any passat o pitjor, com a mínim podrien posar-lo al dia.

I de la Fira ?, doncs hi aniré, remenaré on em deixin, gaudiré d’unes molt bones estones només mirant i compraré llibres.

Bé, fins avui no he pogut anar-hi. Ara  arrivo a casa de la 64a. Fireta, i escric quatre coses més per posar-ho en el vlok.

Una: erem quatre gats, perdó, dos i mig.

Dues: ‘llibreries de vell’ poques poques.

Tres: uns quants llibreters es queixen de que la gent no compra llibres.

Quatre: no he aconseguit ni un cartell, ni un trist llistat de llibreries. Sí que he aconseguit tres bosses de plàstic amb propaganda d’un diari normal  i un esportiu, de la mateixa casa i que formen part dels patrocinadors de la Fireta.

Si voleu informació  la podeu trobar en el vlok  Elisabet Parra Comunicació (àudios de la inauguració i el pregó, fotos, etc.). Las imatges que fico són d’aquest vlok.

https://elisabetparracomunicacion.wordpress.com/2015/09/18/inaugurada-la-64a-fira-del-llibre-docasio-antic-i-modern/

64 fira 3

En altres llocs ho fan de manera diferent:

– 27ª Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 2015. Des del 1 al 18 d’octubre. Amb 41 llibreries  (25 de Madrid, 6 de València, 2 de Vitoria, 2 de Barcelona, 1 de Segovia, 1 de Gurrea de Gállego (Osca), 1 de Bilbao, 1 d’ Urueña, 1 de Salamanca i 1 de Zaragoza). Amb llistat de les llibreries i edició d’un llibre. Organització a càrrec de Libris (www.libris.es).

27 feria madrid

-39 feria del libro antiguo y de ocasión, Madrid, 2015.Des del 30 d’abril fins al 17 de maig. Amb 39 llibreries (31 de Madrid, 4 de Barcelona, 1 de Salamanca, 1 de Pamplona, 1 de Granada i 1 de Sevilla ). Amb llistat de les llibreries i edició d’un llibre. Organitza: Asociación de Libreros de Lance de Madrid (http://www.feriadeprimavera.com/ )

feria libro aantiguo madrid 2015 primavera

 

-XXVIII Feria del Libro Antiguo y de Ocasión de Valencia (2015). Des del 26 de febrer fins el 22 març. Amb – 36 llibreries ( de Madrid, Barcelona,Alacant, Castelló, Zaragoza,Vitoria i Huesca). Organitza: Gremio de Libreros de Lance de la Comunidad Valenciana. 

fira llibre antic vlc 2015

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 413

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, tagged , , on 16/09/2015|

real fàbrica fundició de lletra de barcelona

Real Fàbrica de Fundició de Lletra de Barcelona

“ Altre llibreter de l’època, remarcable pel seu amor al llibre, fou Josep Lluch. Aquest llibreter estava establert, des del 1833, al carrer de la Llibreteria. Era molt entès en llibres antics. Quan, l’any 1835, es produí la crema de convents, arriscà la seva vida per salvar els manuscrits, els llibres i els pergamins de les biblioteques dels convents dels Carmelites Descalços que hi havia al carrer del Carme, i dels Dominics de Santa Caterina.

L’endemà mateix va poder treure els llibres que s’havien salvat del convent de Sant Agustí, mitjançant el permís de les autoritats. Per tal de salvar-los va penetrar al convent passant pel soterrani d’una casa del carrer de Sant Pau, que comunicava amb aquell.

És en aquesta època que el llibre antic comença a despertar fort interès entre gent escollida. I és en tal època també que hom ambienta la llegenda barcelonina del llibreter assassí, que féu molta forrolla, ací i a fora, però especialment a l’estranger, de mitjan segle ençà”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 22.

carmelites descalces barcelona 1Carmelites Descalços al carrer del Carme cremat al juliol de 1935

 

šsenyal1

 

feria libro madrid 1919

“ Madrid se ha inundado de librerías de viejo. Además de los veintitantos puestos de la Feria de libros, no hay ya calle sin importancia o próxima a esta en la que no se haya montado tinglados y cuchitriles, y a veces tiendas en serio, donde se trafica con el libro como si fuera tabaco, azúcar, aceite o cualquier otro artículo de difícil adquisición, por su escasez o carestía. Hay librero que en poco tiempo ha ganado más dinero que Manolete, o aparenta haberlo ganado, a juzgar por el incremento de su negocio y la vida prócer con que se produce en los lugares bien frecuentados. Por estos precios estraperlísticos que ha alcanzado el libro, se comprenderá fácilmente por qué no es hoy el más inteligente el que adquiere más libros, sino aquel que dispone de más dinero. Se me dirá, con error, que eso ha ocurido siempre.

No, siempre no ha ocurrido eso. Cuando estaba el libro al alcance de todas las fortunas, el libro era adquirido por el bibliófilo, puesto que siendo sus búsquedas frecuentes, encontraba el libro antes que el mero caprichoso que visitaba las librerías de tarde en tarde.

Hoy ocurre que el bibliófilo pide precio por el libro que ve antes que el caprichoso adinerado, y como el precio es sencillamente escandaloso, el bibliófilo se retira apabullado y mohíno y el señor con buena cartera, se lleva el libro que enriquecerá su biblioteca pero que nadie cogerá luego para  enterarse de lo que dicen sus páginas interesantes.

Los mismos libreros están escandalizados del precio a que algunas veces se ven obligados a comprar los libros a los particulares; pero esa indignación no les dura más que el tiempo que invierten en pagarlos y colocarlos en los estantes. Cuando se han hecho con los libros, desahogan su despecho marcando a su vez en los mismos, y a lápiz, el precio nuevo, con una cifra equivalente al triplo o cuádruplo del precio pagado por ellos.

Hecha esta pequeña manipulación el sosiego vuelve al alma del librero.

No digo nada cuando el libro comprado es de los llamados raros o curiosos, o cree el librero que es de esa categoría. Entonces la estimación del libro sube a las nubes y el libro comprado en diez pesetas es marcado en el angulito superior de la guarda con un ciento setenta y cinco o doscientos como una casa”.

 Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, G.A.I.C.E., Madrid, 1949, pp. 33-34.

feria libro madrid 1949 foto en tuit de Campúa fotógrafo

Foto de “Campúa” de la Feria del Libro a Madrid (1949)

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 411

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , on 01/09/2015|

goig sant jeroni

“ Constituïda la Confraria amb tots els requisits legals, el dia 2 de març de 1553 es féu una crida pública a so de quatre trompetes per tal d’assabentar els barcelonins de l’existència d’aquella. A partir de l’ esmentada data, tot llibreter amb botiga oberta a Barcelona o en el seu territori estava obligat a ingressar a la Confraria i a respectar llurs ordinacions.

Unes dades que donen idea de com funcionaria el comerç del llibre vell a Barcelona ens les ofereix el següent fet.

Per incompliment de les ordinacions, el 15 de desembre de 1612, el revenedor de llibres Joan Molner és penyorat pels cònsols de la Confraria perquè venia llibres a l’encant públic de la Plaça Nova, lloc on, el mateix que a la Plaça de Sant Jaume i a l’Encant de Mar, només ho podien fer els particulars amb intervenció, però, de corredor. Joan Molner era llibreter no examinat, i els Consellers li donaren, per excepció, llicència per a poder vendre i comprar llibres vells ‘ a fi de sustentar-se i mantenir i alimentar sa muller, casa i família’. Aleshores els llibreters només podien posar parada davant de casa seva. Tampoc no podien donar llibres a vendre a ningú que no fos de llur família.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p.14.

Passarell en vlok Un balcó al Poble-Sec

Jaume Passarell ( imatge en el vlok Un balcó al Poble-Sec)

 

 

         ζ          ζ          ζ          ζ          ζ         ζ          ζ

 

 

segunda feria libro antiguo buenos aires 2005

“ Imbuido de pasión histórica y estética, el bibliófilo es ese amateur ávido de sorprender- y atesorar- todo cuanto en el libro más se aproxime a la idea de un origen: el manuscrito del autor, el primer esbozo del ilustrador, la primera edición de un texto que pueda haber significado un hito en el desarrollo de la cultura, la primera tirada de un grabado, la encuadernación de época o la que ostente la firma de un artífice que con nobleza de materiales y novedad artística haya dado coherencia final, interpretándolo, a ese conjunto que se despliega a la vez en el espacio y en el tiempo.

El término ‘incunable’ pues, por encima de su alcance técnico, que se refiere a las obras publicadas desde la invención de la imprenta hasta el año 1500, resulta válido para designar el deseo primordial del bibliófilo: acceder a la cuna, al nacimiento mismo de aquello que se ama.

Pero lejos de ser patrimonio de posibles sectas de conjurados – tal como la desinformación o la información interesada pudieron inducir a creerlo – el libro está hoy instalado en el centro de los mercados de arte internacionales y el interés que concita, no sólo como privilegiado testimonio histórico, sino como espacio de extensión del más alto refinamiento estético, crece en forma continuada.

La multiplicidad y el eclecticismo enmarcan los campos en los que el coleccionismo de libros puede desplegarse…”.

 

 Article parlant de la IIª Feria del Libro Antiguo, a Buenos Aires, l’any 2005, amb escrit de Victor Aizenman, en el vlok Ave Félix.

Http://venialeer.blogspot.com/2005/12/25-ii-feria-del-libro-antiguo-bsas.html .

 

colporteur

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 403

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats on 28/06/2015|

elogi de la bibliofília

“ El bibliòfil, pel mateix fet de concentrar tots els seus afanys i inclús els seus vicis al marge dels llibres, s’allibera en un grau molt elevat de les preocupacions ordinàries de la vida. No és que no en tingui, igual que un altre; però esgotat el seu frenesí en els llibres i a conseqüència dels seus coneixements de la història amb el seu va i ve permanent, arriba a un pla de calma l’objectivitat en la contemplació dels combats de la vida. El bibliòfil, fora dels llibres, és l’home més raonable i gentil que existeix. Res no el pertorba i tot ho accepta amb una anàlisi filosòfica que li torna les coses clares i nítides. Aquest estat d’equanimitat irrita, naturalment, els altres; però alhora no poden deixar d’admirar-lo ben a contracor i això incrementa la seva ràbia. L’avorriment és un vici desconegut per al bibliòfil. Mentre existeixi un llibre al seu abast, la feliç ocupació de les seves hores està assegurada. Aristòtil digué: ‘ aprendre és cosa dolcíssima, no tan sols per als filòsofs, sinó per a tots els homes’.

Hugo Albert Rennert

 

El gran hispanista de principis del segle XX, Hugo Albert Rennert, refinà la teoria d’Aristòtil per la bibliofília:’ No hi ha plaer més dolç en la vida que la lectura d’un catàleg de llibreter’ ( traducció oral a la Universitat de Pennsylvania citada amb admiració o menyspreu segons qui en parla). Fora les edicions fraudulentes o falsificades – cosa que anima extraordinàriament els instints detectivescs del bibliòfil – els llibres no deceben, no es revolten i mai no perden el seu valor intrínsec. El seu poder de donar sempre més i més plaer, segons els coneixements creixents del seu amo, sembla ser infinit. Mai no he sentit a dir, ni pel bibliòfil més consumat: ‘Ja tot se sap sobre aquest llibre’. Pocs mortals tenen el privilegi d’’afanyar-se per empreses tan meravelloses.”

Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 16-17.

 

ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ

 

“ Síntesis privilegiada de la historia y al mismo tiempo prueba mayor de su condición inagotable, el libro es un objeto de naturaleza peculiar, reacción a los consuelos de las ontologías tradicionales. Es la única herramienta que, lejos de agotarse en su funcionalidad, perdura como instrumento de celebración y culto. Émulo de la ópera, en su escenario confluyen las artes conjugadas de un obrero de la lengua, de un artista plástico, de un hacedor de papeles, de un maestro tipógrafo y de un artesano encuadernador, para montar ese espectáculo total que es el desideratum de la utopía artística. Su altar puede verse envuelto en inciensos de exaltación o en llamas de condena. El progreso lo convoca en su marcha hacia las luchas y la censura lo mutila en su defensa del terror. Genera fobias y filias capaces de enfrentarlo con falsas disyuntivas (‘ ¡ Sí, Libros NO¡) o de acercarlo a los límites del ditirambo. Entidad a un tiempo real e ideal, ocupa un espacio ( la ‘Biblioteca’) que ha sido descripto como metáfora del mundo o espejo del Paraíso. Una nación se ha creado a sí misma según su nombre: ‘el pueblo del Libro’.

segunda feria libro antiguo ba

La bibliofobia es un triste accidente histórico. Passons. En cuanto a la bibliofilia, esa devota del libro y de cuanto documento reconozca su fuente en un procedimiento de impresión o de escritura, pone su mirada no tanto en el `pensamiento del que – se supone -, el libro es un vehículo, cuanto en el pensamiento encarnado e inseparable de un soporte de papel, sobre cuya blancura – vertiginosa metáfora de todo origen y de todo nacimiento – se escenifica un texto mediante la intransferible administración del espacio que llamamos `puesta en página’ “.

 Article parlant de la IIª Feria del Libro Antiguo, a Buenos Aires, l’any 2005, escrit per Victor Aizenman, en el vlok Ave Félix.

Http://venialeer.blogspot.com/2005/12/25-ii-feria-del-libro-antiguo-bsas.html .

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 398

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Old books, tagged , , on 20/05/2015|

llibre de llibretrs 5

“ Amb els llibres succeeixen coses estranyes, aparentment deseixides de tota lògica. N’hi ha, per exemple, que, essent bons, es cotitzen per sota llur vàlua intrínseca. Per tal cal entendre no solament llur mèrit literari, històric, artístic, científic o documental, sinó també llurs qualitats tipogràfiques, d’estampació, etc.

N’hi ha d’altres, en canvi, que es cotitzen a preus enlairats i no valen res. La qual cosa produeix moltes confusions al llibreter intel·lectual, però comercialment, inexpert.

No tenim la pretensió de descobrir la pólvora en dir que un llibre pot assolir les valoracions més diverses segons quines siguin les particularitats de l’edició. Com igualment si és poc o molt corrent al mercat.

Així mateix, la qualitat d’un text documental pot ésser més o menys cotitzable si les dades són de primera mà, tretes de bones fonts, o bé estisorades ça i lla. No cal dir, també, que el coneixement i el domini dels llibres antics és tota una ciència que pocs llibreters arriben a profunditzar.

De tot el qual cal treure la conclusió que l’ofici de llibreter de vell no s’adquireix així com així, i que, a més, per anys de pràctica o per experiència que hom arribi a posseir, mai no se’n sap prou. La qual cosa succeeix igualment als compradors, als bibliòfils i als aficionats.

Com sigui que tant en els uns com en els altres existeix una gradació individual de coneixements sobre la matèria, més o menys superficials, més o menys extensos, més o menys aprofundits, els tractes i pactes entre ells es converteixen sovint en una aventura plena d’incògnites i de sorpreses mútues.

 Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils  barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 10-11.

 

semyr1

” ‘Los libros poseen un encanto especial. Nos deleitan, conversan con nosotros, nos dan buen consejo y viven e intiman en nuestra compañía’. Petrarca dixit. No basta con saber que cada lectura es un mundo.

No es suficiente entrar en las disquisiciones sincrónicas de la deconstrucción del texto para verificar que el lector impone el sentido y hace suya la obra que lee. No podemos contentarnos con descubrir la obra abierta, ingresar en el terreno literario, incluso en sus aspectos más susceptibles de un examen empírico.

semiótica Eco 2

Ni basta, justamente al contrario, entender que no toda semiosis es vàlida y que, como enseña Eco, la interpretación también tiene sus límites. En el ‘acto de leer’, con perdón de Wolfgang Iser, existe antes que nada, la materialidad del soporte, el objeto que se lee, y que, a su vez, está hecho a la medida del hombre.

el acto de leer

Antes de la imprenta se leía en manuscrito. Y cada manuscrito es una pieza única. Mi pieza única, tesela de toda una serie de manuscritos que establecen la tradición textual que se ha de examinar. Sí que cada lectura, la de cada manuscrito, es un uso, una conversación, un deleite, una forma de intimar, y de todo ello es consciente cada una de las instancias que colaboran en la creación de los manuscritos. Un manuscrito está hecho para tal ocasión, persona, estudio, o, lo que es lo mismo, para un uso determinado”.

 

 Extret d’un Seminari organitzat per SEMYR sobre : “ Historia del libro, I: aspectos del uso y lectura del manuscrito”, coordinat per Mª. Isabel Hernández González. 1997-98. http://campus.usal.es/~semyr/?page_id=81.

colporteur 3

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 394

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Oficis del llibre, Old books, tagged on 14/04/2015| 2 Comments »

mercat sant antoni1

“Casanova conclou que un pot tenir una gran afició i no tenir un duro, però tot i això, ser un gran bibliòfil. ’Cada vegada que m’he fet el propòsit, després de gastar-me un dineral, que mai més em compraré un llibre, doncs mira, als tres minuts ja els tens davant i si no el compres rebentes’, confessava el xicot al mercat de Sant Antoni, a canvi d’un tallat. Allà tambè reconeixia que la seva família s’enfada cada cop que li descobreixen una nova adquisició, perquè, ‘sempre tenen alguna idea per gastar els diners que comprar llibres’. I recordava que és freqüent que els marits no expliquin  a les ‘seves senyores’ quant ha costat el llibre.’Al final, aquestes aficions de vegades estan barallades  amb el sentit comú, i per què has de donar explicacions, si a última hora tampoc passa res?’.

mercat sant antoni2

Mercat de Sant Antoni

Finalment ens quedem amb el dubte de si tot plegat és una bona inversió. ‘Al marge del seu aspecte cultural, la bibliofília com tot col·leccionisme, es una inversió segura. El temps juga a favor del llibre’, explica Trias de Bes. La col·lecció es fa amb els anys i panys i no esper jugar-hi, ni per vendre-la.

‘Els llibres, com qualsevol objecte rar i preuat, són objectes d’inversió – indica Haro i, tot seguit, matisa-. Ara bé, el llibre no el podem comprar com un objecte d’inversió; l’hem de comprar perquè ens agrada, perquè el cor ens ho demana o perquè és una peça que ens fa companyia. Quan tenim una bona biblioteca, una bona col·lecció, al llarg dels anys nosaltres mateixos o la nostra família s’adona que és una bona inversió, però no és una inversió com ho pot ser la borsa’.

‘No conec cap bibliòfil, i en conec uns quants, que ho tingui ( la bibliofília) com una forma d’invertir. En termes estrictament econòmics, no crec que sigui cap inversió’, opina Ignasi de Delàs. Aleshores… Aleshores només queda la conclusió de Casanova: ‘Són una inversió de relax o de coneixement’. I el fetitxisme?”.

Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. V.

mercat sant antoni3

Mercat de Sant Antoni

florons 4

 

buenos aires3

 

Fira del Llibre Antic a Buenos Aires

“ ‘Los libros son testimonios muy tangibles de todos los momentos de la cultura del hombre, que van dejando huellas en ellos’. Pero el contexto no es el mismo y ahí está la fascinación entranyable que pruducen los viejos ejemplares: ‘el libro es un objeto que está compuesto no solamente por el texto que reproduce sino por la forma en que está hecho. Interviene mucho cómo se diagramó, qué tipografía se usó, que imprenta lo hizo, si tiene ilustraciones o no las tiene, qué tipo de tapas posee. Hasta casi finales del siglo XIX no existían las ilustraciones de tapa. Son cosas que se van incorporando al libro un testimonio de las distintas épocas de la cultura del hombre’.

Esta IIª Exposición del Libro Antiguo fue un placer tanto para coleccionistas y especialistas, como para los simples neófitos impulsados por una bibliofilia incurable. Ese encuentro sagrado con el pasado que llega a nuestros días en estado de preciosa conservación, se destacó por la variedad de ejemplares y temáticas.

buenos aires1

Fira del Llibre Antic a Buenos Aires

Se exhibieron para la venta y deleite de los visitantes libros de diversa antigüedad, impresiones añejas, manuscritos medievales, grabados, mapas, documentos y cartas. Desde el primer libro de anatomía de 1491, pasando por un Fascículo de Medicina del año 1493, hasta cartas de San Martín y J.M. de Rosas¡.

Los libreros son parte de una legión de honor que, como los coleccionistas, bibliotecarios, anticuarios, historiadores, restauradores, con su labor silenciosa y constante, muchas veces vienen a suplir de hecho la desidia estatal, custodiando nuestro material cultural e histórico”.

 Article parlant de la IIª Feria del Libro Antiguo, a Buenos Aires, l’any 2005, escrit per Victor Aizenman, en el vlok Ave Félix.

Http://venialeer.blogspot.com/2005/12/25-ii-feria-del-libro-antiguo-bsas.html .

buenos aires2

Fira del Llibre Antic a Buenos Aires.

 

colporteur 2

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »