Las archivistas del Mundaneum controlando las fichas CDU dentro del Sistema Bibliográfico Universal.
“ Com s’explica el naixement de la bibliografia el segle XVII i el de la bibliologia el XIX ? Per respondre aquestes qüestions cal, d’una banda, preguntar-se sobre la història de l’escrit, i de l’altra, remetre’s a la història i a la teoria de la ciència.
El primer en plantejar-se aquesta qüestióés, un cop més, Paul Otlet. Aplicant a la bibliologia la teoria comtista de la història de la ciència, es distingeix quatre períodes. El primer es caracteritzaria per la producció de llibres; el segon, per la creació de biblioteques i la formació de catàlegs; el tercer correspondria a l’aparició de la bibliografia; el quart, al naixement de la bibliologia.
Per tal que pugui existir, cal en primer lloc que hi hagi escrits. És a dir, que tot el període històric durant el qual l’escriptura i, en general, el llenguatge gràfic no existeixen no afecta aquesta disciplina. Sabem amb certesa que durant molt de temps la comunicació entre els homes s’ha basat essencialment en la paraula i el gest. ¿Qué va passar a partir d’un període que comença uns quaranta mil anys abans de Crist i, més concretament, des del quart mil·lenni abans de la nostra era?
Paul Otlet
Després n’hi ha prou amb distingir tres fases de les quals les dues primeres són tècniques i la darrera científica: la de la tècnica d’escriptura i de l’aparició de les produccions escrites; la de la bibliografia i, finalment, la de la bibliologia. En aquestes tres etapes retrobem l’esquema clàssic de l’evolució de les ciències: constitució de fenòmens socials, descripció dels mateixos o grafia i explicació, ciència o logia. Aquests tres períodes neixen l’un de l’altre: en el moment que la problemàtica de la fase precedent ha trobat la seva solució, genera la següent. Són períodes que no s’eliminen, sinó que se superposen. El llindar entre el primer i el segon correspon, en el més important, a l’antiguitat; la Revolució Francesa separa el segon del tercer. Cada fase pot ser subdividida. La primera se situa en el sector de la producció; la segona, en el de la distribució; la tercera abasta tot el conjunt”.
“Història de la bibliologia”, Robert Estivals. Trad. Jesús Gascón García. ITEM, núm. 11, Barcelona, 1992; p. 27-28.
( per saber més sobre aquest tema val la pena llegir-se l’article sencer, a la Revista ITEM, núm. 11, Barcelona, 1992. Pàgines 25 a 41).
Algunas de las cajoneras del Sistema Bibliográfico Universal en el actual Museo del Mundaneum.
χφ χφ χφ χφ χφ χφ χφ
Catena aurea
“Comercio de imprenta.
Desde que se difundió el arte de la imprenta por diferentes reynos y provincias de Europa, Barcelona fue de las ciudades que más temprano puso en exercicio aquel admirable descubrimiento; a lo menos se reputa por la primera que en España hizo sudar la prensa, consagrando sus primicias a la impresión de la Catena aurea de Santo Tomás, por los años 1471.
Por otra parte Carbonell, autor contemporáneo, asegura que la imprenta empezó a ser conocida en la Corona de Aragón en el reynado de Don Juan II, esto es, desde los años 1459 hasta los de 1476. Vemos que Barcelona muy presto convirtió aquel ramo de su industria en un renglón de comercio activo, pues en el capítulo XXII de los que en la Cortes de Monzón de 1542 se ordenaron para la buena administración de las rentas generales de Cataluña, se trata expresamente de los derechos impuestos a la extracción de libros impresos. Sobre lo mismo se había tratado en las otras Cortes de Barcelona de 1481, bien que entonces el derecho exorbitante de quince por ciento dexó obstruido aquel nuevo conducto del tráfico externo.
Para el fomento de las imprentas debemos suponer que la manufactura del papel sería conocida en la provincia. En efecto: las fábricas de aquel género establecidas en Cataluña cuentan su época desde mediados del siglo XIV, pues hasta principios del reynado de Don Pedro IV no se hallan diplomas extendidos en papel con marca del país. En las Cortes de Barcelona de 1599, en el capítulo LXXXIX se prohibió rigurosamente la extracción de trapos, que los Genoveses clandestinamente agenciaban para sus manufacturas, afín de sostener a los impresores del país y al gran número de molinos papeleros de que abundaba la provincia en aquel siglo”.
Capmany y de Montpalau, Ant. : Memorias Históricas, sobre la Marina, Comercio y Artes de la Ciudad de Barcelona. VOL. I. Ed. Cámara Oficial de Comercio y Navegación de Barcelona, Barcelona, 1961. ( l’original és de 1769).pp. 428-429.
Biblioaprenent 