Biblioaprenent

“ Parlarem dels bibliòfils que més que posseir llibres, són aquests els que els posseixen a ells, car la seva passió ultrapassa la mesura de l’elegància espiritual i del bon gust. Blasmarem aquells que necessiten que la tipografia hagi atravessat els segles i que el paper tingui el perfum de la vellúria i sobretot els que consideren que estimar un llibre solament pel text que contá és una cosa massa banal.

   Els bibliòfils a casa nostra són pocs, però bons. Com en tots els altres estaments de la societat, n’hi ha de joves i vells, de pobres i rics, de savis i rucs, de grossos i prims, és a dir, tenen totes les característiques normals de les altres persones i també llurs defectes i qualitats. L’única cosa que potser tenen diferent dels altres, a part la dèria dels llibres, és que tots, absolutament tots, estan carregats de manies. Generalment, tot bon col.leccionista que s’estimi ha d’estar tocat d’una manera o altra, però la distingida classe de senyors que es dediquen a la bibliofília, les manies les tenen arrelades en grau desmesurat i superlatiu. A causa d’això, però, entre els bibliòfils gairebé no existeixen les diferències socials, car és corrent veure com un aristòcrata o un gran polític discuteix o es baralla amb un obrer qualsevol o un drapaire, sobre la classe de paper d’un llibre, la data d’impressió d’un altre o la qualitat i la bellesa d’una relligadura”.

     EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 459. 

“ Determinados libros ilustrados sobrepasan el tipo convencional en su función de trasmisión de conocimientos y belleza, para acercarse mucho a una auténtica obra de arte. Son los libros de artista, libros para tocar, mirar, oler, disfrutar con los sentidos…”.

  Inici Art. “Libros de artista: una pequeña historia” de Candela Vizcaíno ( Libr. Lema-Sevilla), a la Revista Hibris, nº 13 de 2003.

Read Full Post »

“ Déu nos parà botiga allí mateix, y en aquesta diada, d’avuy fa vint y cinch anys, batejarem lo nou establiment ab lo nom de L’Arxíu. Los amichs protectors, entre ells lo més desinteressat del qual deguerem lo poder tirar avant la nova casa, nos seguiren honrant ab ses tertúlies y donarem a la estampa lo primer catàlech ab lo nom de L’Arxíu, hon hi acoblarem totes les edicions del Quixot y demés obres de Cervantes que teníam a la venda, primer tribut de la Bibliografía Catalana a tan excels autor. La Biblioteca Nacional de Madrid se n’endugué la flor triantne una sexantena d’edicions. Seguí a aquest la catalogació d’Obres Catalanes y ne donarem a raig 625 títols ab un petit prefaci de salutació. Mercès a tots la casa anà endavant y lo nom de L’Arxíu s’ha fet conexedor per les principals Biblioteques.

   Los amichs d’aleshores ja saben lo per què d’aquest nom. Perque no vinga de nou als presents los ne dirèm lo motíu, fentne abans una petita digresió que tots nos perdonaràn, ja que avuy nos es permès explayarnos un xich. Durant nostra carrera d’estudiant estiguerem ben bé deu anys al servey quasi immediat de nostre plorat poeta Mossèn Jacinto Verdaguer. En son pis del carrer de la Canuda nasqué La Veu de Catalunya, y allí tinguerem la sort de sadollarnos ab les aygues més pures del Renaxement de la nostra terra… .

 …            Al quedar de propietat nostra la petita botiga de la Tapinería, entre les nostres ilusions hi prengué estat la de reunir ab lo temps en nostre petit Arxíu les còpies que poguessem de Manuscrits catalans escampats arrèu, a fí de poderlos anar reproduhint a mida que lo negoci de llibres nos fos propici. Y en aquest sentit nos ilusionà lo crèurens que nostre Arxíu podría ésser ab lo temps l’estoig de nostres riqueses literàries escampades en mal hora per Europa. La penúria, comercialment parlant, ab que hem tingut de viure, l’estat general del país que no ha dexat d’ésser contínuament pertorbat per guerres y estats socials mal dirigits, tot plegat ha contribuit a que lo ram de llibres vells a Barcelona no fós lo que deuría d’ésser en una ciutat com la nostra, y no hem pogut fer sinó la víu-víu”.                            “Assaig de Bibliografia Barcelonina”. Joan Bta. Batlle. Edita Joan B. Batlle, Impremta  Altés, Barcelona 1920, pp. 6-8.

Read Full Post »

“ És precisament aquest excés de demanda i l’escasesa de l’oferta el que otorga valor a un llibre. Més fins i tot que l’antiguitat o l’enquadernació d’aquest. ‘Actualment, el llibre editat en pergamí i amb una enquadernació maca, si el compra algú és per decorar, és el que s’anomena llibres de metres’, especifica C. Dins d’aquests es pot trobar una àmplia oferta de llibres de religió o teologia, que, tot i poder ser molt antics, com diu C., ‘ no són gens apreciats, perquè se’n van arribar a publicar molts en la seva època i com que ningú no els demana, lògicament no tenen cap valor’ “.

 La Fura de Mataró, febrer 1997. Dossier: “ Traficants de lectures”, pp. 7. 

 “ Als llibreters de vell se’ls fa difícil concretar quins són els llibres més valuosos. Actualment, els més buscats pels col.leccionistes són els d’història, d’art i de costums i, segons C., també hi ha biografies editades els anys 50 ‘ molt interessants’. En realitat, l’antiguitat del llibre és relativa a l’hora de valorar un exemplar ‘ perquè si té molts anys i en aquella època se n’editaren molts, perd valor. Sempre el llibre que val molt és aquell del qual s’editaren pocs exemplars i hi ha molta gent que el  busca’, exposa C. I si d’un llibre se n’han fet diverses edicions ‘ l’única que té un valor intrínsec és la primera, afegeix G. 

La Fura de Mataró, febrer 1997. Dossier: “ Traficants de lectures”, pp. 7.

Read Full Post »

“ Aquí un home de seny podria dir: Comprench que’s cerquin les velles relligadures, lo mateix que’s busquen los plats antichs, perquè d’elles se’n fan boniques carpetes… Mes, què té y de què serveix una edició original? ¿ En què’s distingeix la primera edició d’una obra clàssica de la segona y de les següents sinò tan sols en una data impresa en la portada? ¿ Y per aquesta diferencia s’han de pagar devegades centenars d’escuts de sobrepreu? Ah¡ senyors, quanta lleugeresa¡ Jo crech, en bé vostre, que si tinguesseu a la mà la edició original del Cid, d’Andromaque ò de l’École des Femmes, no pensaríeu així.

 De segur que entraríeu en meditació y us diríeu:De manera que’ls caràcters impresos sobre aquest paper groguench són los primers – los primers¡ – que han revelat una gran obra del geni humà¡ Són los primers en que Corneille, Racine, Molière han reconegut llur pensament visible y separat d’ells mateixos. Abans, aquestes obres sols existien en fulles manuscrites desaparegudes y en lo cervell de llurs autors. Jo tinch en les meves mans la primera expressió material, pública y durable. Jo assisteixo, com si diguessim, a llur naixença, que fou un moment august de la historia literaria¡”.

 Article “Los llibres vells” de Jules Lemaître traduit per E.M. y B, en el Butlletí del Ateneu Barcelonès, Any III, nº 10 ( abril.juny de 1917). 

 “ ¿ El coleccionismo de libros no es más que una forma degradada de filatelia? Algo de eso hay, sobre todo en lo que se refiere a llenar los huecos y al énfasis que se pone en el estado de conservación, la rareza y elementos como las sobrecubiertas. Los norteamericanos están obsesionados ( ¿ o habría que decir ofuscados?) con las sobrecubiertas, que consideran una parte esencial de la apariencia original del libro. Esto lleva a dolorosas discriminaciones y finalmente a fabricar fundas de celofán para proteger las sobrecubiertas, dada su fragilidad. Tal vez deberían guardarse los libros en estanterías acristaladas y llevar las sobrecubiertas a la caja de seguridad de un banco”. 

“La caída de Jonathan Edax” de Cyrill Connolly, Ed. Grijalbo-Mondadori, Barcelona, 2000, pp. 86.

Read Full Post »

“ El senyor Josep – el meu interlocutor es diu senyor Josep – i jo portàvem una conversa engegada. La cosa s’hauria allargat fins qui sap quan, però una bona dona ens ha vingut a interrompre. La dona ha arribat amb un farcell sota el braç. Va una mica d’esma. Es veu que és la primera vegada que posa els peus en aquest Wall-Street del paper imprès.

La dona s’explica. El noi se n’ha anat a fer el servei. I des de Saragossa li ha escrit per a dir-li que necessitava plata. El “rancho” de la caserna no li acaba de fer el pes. D’altra banda el noi és menjador, i unes quantes pessetes cada mes no li farien cap nosa. El noi, però, es veu que és una persona molt considerada. I no li agrada ésser cap càrrega per a ningú. Per això li ha escrit que, d’amagat del pare, porti uns quants llibres de la seva biblioteca a vendre.

 L’home ha escoltat, amb una paciència exemplar, tota aquella vasta explicació d’ordre domèstic. Després ha parlat al seu temps. Ell es fa càrrec del que passa, i en el preu no es barallaran.L’home ha desfet el farcell. Hi ha llibres de mecànica, hi ha “ El Capital”, de Karl Marx, hi ha unes novel.les de Blasco Ibáñez.

“Tot plegat – ha dit aclucant els ulls -, tot plegat us en daré dotze pessetes. Ni un cèntim més…”
 

La dona voldria treu-n més. Ben mirat podrien deixar-ho per quinze pessetes.

I el meu amic, que té una paciència molt relativa, ha tornata lligar el farcell.

“Senyora, no farem res…”, ha tancat, amb gest olímpic. I la bona dona se n’ha anat cap a la barraca del costat, a repetir la història del seu fill que fa el servei a Saragossa, i que menja amb un dalit que enamora”.

Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.

“ Los libros modernos no siempre son atractivos en sí mismos, pero en su conjunto forman un agradable cuadro, un mosaico de las aspiraciones humanas. Un coleccionista de libros es como un farero que ofrece refugio a los viajeros agotados y perseguidos por las inclemencias que se dirigen hacia un puerto resguardado. Una vez detrás de un cristal, están a salvo de la polución. Si alguien ama a la obra de un escritor, la más alta muestra de estima consiste en proteger y disfrutar de sus libros como aparecieron por primera vez, unas ediciones que ilustran la evolución y las variaciones de su talento. La envidia, la vanidad y la competencia entre bibliófilos constituyen un fenómeno menor en comparación con la satisfacción con la que contemplan ‘la preciosa alma de un espíritu superior’ en su bien cuidado envoltorio”.

“La caída de Jonathan Edax”, de Cyril Connolly,  pp. 81-82.

Read Full Post »

“A diferència d’altres fires de col.leccionisme, només s’hi trobaran llibres antics i altres llibres curiosos pel seu valor bibliòfil. Es podran trobar així mateix, gravats antics i manuscrits, essent d’aquesta manera només el paper protagonista d’aquesta diada.   L’organització assegura que es tracta d’una gran oportunitat perquè aficionats, col.leccionistes i experts, i també el públic en general, trobin en aquest punt un apropament al món del llibre antic, podent adquirir peces de gran vàlua o simplement petites joies a un preu accesible per tothom. Paral.lelament s’està organitzant pel maig, coincidint amb Temps de Flors, una fira que se celebraria cada any, on hi asistiran llibreters de vell de tot Catalunya”. 

   Noticia a Diaridigitaldegirona.cat, a http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2806_2_217438_Girona-Rambla-acull-primera-edicio-duna-nova-fira-mensual-llibre-antic 

 “ Los bibliófilos están expuestos más aún que sus colegas, los aficionados de objetos de arte, pues la falsificación de libros se remonta a tiempos muy lejanos. La adorable manía de los libros hace adquirirlos. Incunables, Elzevirs, Cazins, Didots, románticos, todo se imita, todo se copia, todo se falsifica”.  

“Falsificación de libros”, de Pable Eudel, Ed. Centurión, Buenos Aires.

Read Full Post »

Read Full Post »

“ Per comprar a ignorants, és menester conèixer a la perfecció els preus dels llibres, i així i tot hom s’exposa a un desengany. Els ignorants es situen als dos extrems; o barat o car. Suposant que una peça us interessa i us en demanen un preu exagerat, vós, per tal de completar la vostra col.lecció, oferiu el màxim, ultrapasseu el veritable cost de l’objecte en qüestió; no logreu la victòria, i haveu de sortir decebut. En canvi, si el mateix cas es presenta a casa d’un negociant seriós i de prestigi, aviat us entendreu”.

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 111.

“ Los fans de Chesterton somos una especie que aumenta en proporción inversa a la cantidad de ejemplares disponibles tras décadas de comer polvo en trastiendas de librerías de viejo. Nuestra recompensa: ediciones infantiles con atroces ilustraciones, tipos de imprenta de los llamados ‘pulga’, formatos imposibles y otros insultos a la bibliofilia y al menos común de los sentidos, todo por deleitarnos con los trajines de poetas lunáticos, asesinos moderados, sacerdotes detectives y anarquistas varios”.

Read Full Post »