Biblioaprenent

“ Parlarem dels bibliòfils que més que posseir llibres, són aquests els que els posseixen a ells, car la seva passió ultrapassa la mesura de l’elegància espiritual i del bon gust. Blasmarem aquells que necessiten que la tipografia hagi atravessat els segles i que el paper tingui el perfum de la vellúria i sobretot els que consideren que estimar un llibre solament pel text que contá és una cosa massa banal.

   Els bibliòfils a casa nostra són pocs, però bons. Com en tots els altres estaments de la societat, n’hi ha de joves i vells, de pobres i rics, de savis i rucs, de grossos i prims, és a dir, tenen totes les característiques normals de les altres persones i també llurs defectes i qualitats. L’única cosa que potser tenen diferent dels altres, a part la dèria dels llibres, és que tots, absolutament tots, estan carregats de manies. Generalment, tot bon col.leccionista que s’estimi ha d’estar tocat d’una manera o altra, però la distingida classe de senyors que es dediquen a la bibliofília, les manies les tenen arrelades en grau desmesurat i superlatiu. A causa d’això, però, entre els bibliòfils gairebé no existeixen les diferències socials, car és corrent veure com un aristòcrata o un gran polític discuteix o es baralla amb un obrer qualsevol o un drapaire, sobre la classe de paper d’un llibre, la data d’impressió d’un altre o la qualitat i la bellesa d’una relligadura”.

     EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 459. 

“ Determinados libros ilustrados sobrepasan el tipo convencional en su función de trasmisión de conocimientos y belleza, para acercarse mucho a una auténtica obra de arte. Son los libros de artista, libros para tocar, mirar, oler, disfrutar con los sentidos…”.

  Inici Art. “Libros de artista: una pequeña historia” de Candela Vizcaíno ( Libr. Lema-Sevilla), a la Revista Hibris, nº 13 de 2003.