Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliofília’ Category

Bibliodiccionari LX

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Paraules, tagged , , on 21/05/2018|

Biblio-Biblia-Biblioteca: taller d’animació lectora, a Biblioteca Infantil del Museu de Prehistòria de València. Titulat “Biblio-biblia- biblioteca: d’Alexandria en la Biblioteca del Museu de Prehistòria“— coneixeràs més a fons el món dels llibres i de les biblioteques, els llocs on pots trobar qualsevol tipus d’informació.

Bibliofilow-cost: Fernando Iwasaki en un interessant article: “El deseo textual. Obsesiones de un bibliofilow-cost”, explica que per ser bibliòfil s’ha de ser ric i que ell no podria ser bibliòfil, però diu que si que pot ser un bibliofilow-cost, una mena d’híbrid amb tots els capritxos dels rics i totes les necessitats dels pobres. Més sobre Bibliofilow-cost en el citat article, en el nº 22 de la revista Jot Down del mes de març de 2018 (dedicat a la Bibliofília).

Alguns distingíem entre bibliòfils pobres i bibliòfils rics, això del low-cost és més internacional. Però de bibliòfils n’hi ha de moltes altres menes, com per exemple els “bibliòfils cagués”.

BiblioLab (2): La Biblioteca Central de Cerdanyola    m’ha donat l’adreça per saber de què va això del BiblioLab: “és un programa de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) que desenvolupa i dóna suport a accions que tenen com a finalitat l’accés al coneixement a través de l’experimentació i metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania”.

A la pàgina de la Diputació: https://www.diba.cat/web/biblioteques/bibliolab1, ho expliquen detalladament.

He posat un (2) perquè a la Biblioteca/CRAI de la Universitat Pompeu Fabra també tenen un BiblioLab  dedicat als seus estudiants, i seguint una tendència que organitza Bibliolabs a diferents llocs del món. ( i que ja vaig posar en un capítol anterior del Bibliodiccionari)

Bibliolex (1): vlok argentí de Pablo Kairuz, dedicat a la advocacia, web 2.0 i temes relacionats amb la informació jurídica intel·ligent. Informació a: https://bibliolex.wordpress.com/

Bibliolex (2): es un programa de Radio Vallekas   “que cada Miércoles de 12:00 a 13:00 trae la actualidad, la mejor sección cultural y se dan pinceladas sobre el derecho. Pinceladas y monográficos”. Més informació a: https://us.ivoox.com/es/podcast-biblio-lex_sq_f1465379_1.html

Bibliolex (3): vlok sobre “Legislación de bibliotecas y temas afines”. http://bibliolex.blogspot.com.es/

Bibliomemoria: en el vlok Notas para lectores curiosos  he trobat aquesta paraula i l’autora del vlok, l’ escriptora Elena Rius, ens l’ explica: “ Permítanme que tome prestada la definición de este género que hizo Joan Didion ( otra insigne cultivadora de la autoedición) en un artículo publicado en 2014. Según ella, la bibliomemoria vendría a ser “ una subespecie de liteatura que combina la crítica y la biografía con el tono íntimo y confesional de la autobiografía”. Para más detalles sugiero consultar el vlok de dicha autora.

Imatge del vlok citat

Bibliomemorialista: en el vlok anterior, cap al final, l’autora desitja que els autors d’aquí es dediquin ja, a escriure ‘Bibliomemorias’, o com a mínim que alguna editorial en tradueixi algun.

Bibliomundo (2): a Trelew-Chubut (Argentina), revista digital de Bibliotecologia: Bibliomundo, es pot veure , la nº 1 de juliol de 2017 a: https://issuu.com/martinaguilar7/docs/revista_bibliomundo_-_tsb_2017 . No està clar si hi ha més números.

Bibliomundo (3): vlok dedicat a: “ Bibliomundo es un espacio cuya idea principal es crear y brindar contenidos a través de la difusión de noticias, ideas y opiniones a todos aquellos interesados en temas relacionados con la Información y la Documentación”. Informació a: https://bibliomundos.blogspot.com.es/p/bibliomundo-es-un-espacio-web.html

Bibliosedr: hashtag utilitzat per la Biblioteca de la Universitat de Sant Esteve de les Roures a Twitter. https://twitter.com/bibliosedr .

Bibliotecadecolores (1): hashtag vist en un tuit de Yolanda Ruiz: “ La colección de #pigmentos reunida gracias a la curiosidad de E.W. Forbes por estudiar el origen, composición y propiedades de los #colores de las #obrasdearte dió lugar a la #bibliotecadecolores más grande del mundo. Se conserva en Harvard”. Més informació en la pàgina citada en el tuit: https://news.harvard.edu/gazette/story/2015/09/a-wall-of-color-a-window-to-the-past/, per veure l’interessant article a The Harvard Gazette.

BibliotecadeColores (2): hashtag utilitzat en referència a un projecte de GALEHI , associació de famílies, pares i mares LGTB. El pojecte inclou una Biblioteca de Colores  amb la intenció d’ajudar als professors dels seus fills a superar limitacions i col·laborar amb ells en el treball de la diversitat familiar i afectiva present a les aules.Tota la informació en el vlok: http://biblioteca-decolores.blogspot.com.es/

Biblio’tifs: a Bertignat  (França ) la biblioteca ha organitzat un servei de perruqueria. Li han donat el nom de Biblio’Tifs , perquè el creador del cartell és Thierry Foucart ( un dels regidors de l’ajuntament)

Més informació a: https://www.lamontagne.fr/bertignat/2018/03/31/bibliotifs-pour-lire-et-se-faire-coiffer_12795453.html

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 531

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, tagged , on 14/05/2018|

Pere Miquel Carbonell. Chròniques de Espanya fins ací no divulgades (1513)

“ Pere Miquel Carbonell, notari, historiador, cronista i poeta, d’una peça, nascut a Barcelona el 1437 i traspassat a la mateixa ciutat el 1517, formà una biblioteca d’humanitats, d’història de la Corona d’Aragó i literatures. Vers l’any 1896, un lot d’incunables procedents d’aquesta biblioteca estava en venda a la parròquia de Caldes de Montbui, al preu de cinc pessetes el volum, indistintament. Segons conta Antoni Palau en les seves Memòries, el col·lecionista i llibreter Jaume Andreu n’adquirí uns quants.

Altres biblioteques de començaments del segle XVI, dignes d’ésser esmentades, foren les de Nicolau Pere, en la qual hi havia, principalment, obres dels clàssics llatins i de legislació catalana, i la del gran impressor català mossèn Pere Posa, que es detalla en el famós inventari dels seus béns.

 Suma de la Art d’Arismètica de Francesc Santcliment.Va ser impresa a Barcelona per Pere Posa el 1482.

En l’últim terç de segle hi ha la de mossèn Francesc Serra, doctor en lleis. Un inventari del notari Montserrat Serra, dels anys 1584-1592, ens assabenta que constava d’uns tres mil volums i que la integraven, principalment, obres d’humanitats i de legislació.

És també d’aquella època la biblioteca de l’arquebisbe de Tarragona, Antoni Agustí, molt rica en obres de numismàtica, història i jurisprudència. Antoni Agustí fou el primer que va implantar el sistema de catalogació per matèries. D’aquesta biblioteca, que passà a nodrir el fons de la d’ El Escorial, se’n publicà un catàleg l’any 1586.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 150.

 

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

Feria del Libro en la Cuesta Moyano 1930

“ Cuando parece que la época del libro está tocando a su fin; cuando los libros, en el sentido clásico del término, serán en poco tiempo un objeto histórico, quizás con espíritu de rebeldía ante lo que se avecina, es rara la pequeña capital de provincia española en donde no se celebre una Feria del libro de ocasión. Confieso mi afición a estas librerías en las que, sin la apariencia de un orden más o menos lógico, se encuentran libros de toda condición, cubiertos con la lógica pátina del tiempo que le da, si cabe, mayor encanto. Callejear varias horas de caseta en caseta, viendo todo lo que hay a la venta, leyendo furtivamente alguna página, confieso que constituye un placer de los que ya no se estilan. Encima, casi por casualidad, aparece la joya que uno no buscaba, en forma de un libro viejo, descatalogado y pidiendo que alguien se lo lleve a su casa.

Cuando, en el decir de Hemingway, uno era pobre, feliz e indocumentado, estas correrías por las librerías viejas constituían una necesidad vita. En ellas, los libros eran baratos. Tengo en la memoria caminatas excelsas por la Cuesta Moyano madrileña en la que, si uno no compraba, que era lo más habitual, al menos hablaba con los libreros, tristes, sabios y expertos, que eran un pozo de sabiduría en lo tocante a libros de todo tipo.

A uno, inexplicablemente inexperto, le compré a precio de ganga el Idearium español de Ángel Ganivet. Dónde está ahora ya no lo sé, aunque este es otro tema. El caso es que, cuando el tiempo ha pasado en abundancia, cuando los libros rebosan en toda la casa, aún considero un placer de dioses, al alcance de cualquier bolsillo, perderse por las librerías de viejo, a pleno sol, para encontrar, si hay suerte, algo que no está de moda, que no es un best seller, pero que, quizás por todo eso, constituya un pequeño tesoro. Uno se lleva a casa el ejemplar cobrado como si fuera un cazador enarbolando un trofeo”.

 “Libro de ocasión de Julio González Puente” , article de Paula Arenas a noticias.com ( era a internet, però ara no surt, he demanat informació i quan la tingui la faré saber).

 

 

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 530

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibres, tagged , on 05/05/2018|

Incipit de la Gramàtica de Mates

 

“ A començaments del segle XVI existia a Barcelona una biblioteca particular importantíssima, formada a darreries del segle anterior, que hauria esdevingut d’un valor transcendental per a poder establir el procés de la introducció de la impremta a la nostra Península, si no s’hagués perdut totalment, o n’hagués restat tan sols un inventari. Ens referim a la que formà Pere Joan Mathoses, humanista rellevant de l’època, i el qual no és altre que el revisor de la cèlebre Gramàtica d’en Mates, estampada l’any 1468 ( Aquesta data, però, ha estat recusada per diversos bibliògrafs i erudits, i defensada la seva autenticitat per altres), per Joan Gherling, que tantes discussions ha promogut. Pere Joan Mathoses, prevere beneficiat de l’església del Pi, mestre en arts, home de lletres, erudit i molt al corrent de la producció intel·lectual del seu temps, segons document notarial del 13 d’abril de 1505, descobert per Sanpere i Miquel, llegà en bloc tots els seus llibres a l’església de Nostra Senyora del Pi, amb la condició que es construís un local exprés per a llur conservació, la qual cosa demostra la importància que tindria aquella biblioteca, i que, home de lletres com era Pere Joan Mathoses, no mancarien en ella els llibres que havia produït la impremta catalana fins que ell va traspassar. Dissortadament, com hem dit, aquesta biblioteca es considera perduda, car malgrat les moltes recerques que s’han fet no s’ha pogut trobar. Catalunya ha estat sempre molt dissortada en això,car per haver-se perdut els documents probatoris, definitius, no ha pogut demostrar la seva prioritat en certs fets cabdals de la cultura, com és el de la introducció de la impremta a la Corona d’Aragó, i la seva intervenció en altres, afectes al desenvolupament de la història peninsular.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 149-150.

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

… pero peor lectura.

No es solo cuestión de dinero por lo que aumentan quienes se desprenden de los libros, ya que a veces es solo 1 euro el que consiguen por ejemplar ( ediciones como la de los clásicos de TRV). Es sobre todo otro tipo de crisis la causante: la de la lectura.’¿No te das cuenta de que las generaciones jóvenes no tienen más de diez libros en casa?’, dice con cierto pesar el librero de la madrileña librería de viejo El Galeón, José González, para quien está claro que aquí, al contrario que en otros países europeos, no hay una renovación lectora. Le cuesta entender cómo es posible que se le dé tanto valor a la cultura de la rapidez y la poca profundización.

Y además la red.

Fernando Contreras, presidente del Gremio de Libreros de Madrid, habla de un presente en crisis para los libros usados, y se lamenta del daño que internet les hace.¡’Fue lo primero que nos dañó, antes de que llegara la crisis. Además, en Internet no todos lo hacen de modo legal… Esto está empezando a ser heroico’.

Para Luis Domínguez, en cambio, las nuevas tecnologías serán la clave para el librero del futuro. Este apasionado de su trabajo cree con firmeza en un cambio no muy lejano en la educación. Una variación que tiene que ver con una vuelta a la lectura. Antes de irnos, y tras regalarnos un ejemplar de una de sus obras más queridas, nos hace un guiño:’¿Saben qué hace un librero cuando descansa?. La respuesta, hermosa, no podía ser otra: leer.

¿Cuánto cuesta un libro viejo?.

El estado de conservación del libro, el número de ejemplares de la tirada en cuestión, lo raro o difícil que sea de encontrar, el dueño que haya tenido, si está firmado… Son muchos y a veces muy variables los factores que influyen en el  precio que se paga por los libros usados. A veces incluso se puede llegar a comprar simplemente por el peso… otras por el título… Y hay ejemplos de obras, como las escritas por Lorca, que, sin llegar a ser antiguas, se cotizan muy caras, sobre todo si son primeras ediciones.

 

Paula Arenas, a https://www.20minutos.es/noticia/1104812/0/librerias/segunda/mano/

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 529

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, tagged , , on 24/04/2018|

ai han mancat dins Catalunya entusiastes de les belles publicacions; esperits refinats qui estimen el llibre, no solament per la valor del seu contingut, sinó per la bellesa de sa presentació, qui sembla exterioritzar-ne la dignitat i duplica als ulls dels escollits el goig de la lectura.

Potser una poc acurada elecció dels textos ha desacreditat alguna vegada els llibres dits de bibliòfil. Mes no per això se fan enyorar menys aquestes pulcres edicions, que les necessitats primordials de la vulgarització semblen deixar avui en segon terme.

Donar al nostre públic, en forma de petites joies bibliogràfiques qui honorin l’obra i l’autor amb llur sol aspecte, llibres selectes dels nostres millors escriptors moderns, d’una valor literària indubitable, és la finalitat d’aquestes publicacions que ens hem resolt a iniciar, encoratjats per la simpatia amb que han rebut la nostra idea, i pel concurs generós que ens ofereixen distingides personalitats del nostre món literari i artístic.

A tots els esperits cultes de la nostra terra ens resta ara demanar la col·laboració material i la calor de llur entusiasme de catalans, per dur endavant aquesta empresa.

No dubtem que la resposta ens serà favorable. Llur patriotisme i les ventatges que els oferim en són penyora.

 

Manifest signat per 18 mecenes i personalitats de la cultura (Dr. Ramon Carrasco Formiguera et al.), en el Butlletí dels Amics dels Bells Llibres, Barcelona, Any I, nº 1 – 1921. ( Els Amics dels Bells Llibres: col·lecció de llibres de bibliòfil creats per la Impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú ).

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

Librería Marcial Pons

Mala economía…

Tocamos la palabra maldita y Luis Domínguez, rápido, responde: ‘la crisis no se nota tanto, de hecho si te das una vuelta por el barrio de Chamberí, verás que hay varias librerías de viejo que acaban de abrir’. Para él, la expansión es clara, y en todos los sentidos: ‘cada vez hay más gente que quiere vender libros, bibliotecas enteras de las herencias familiares. Nadie quiere ya libros antiguos’. Tesoros que las generaciones anteriores fueron reuniendo con el orgullo que daba ser una persona leída y con una casa repleta de estanterías con buenos títulos. Hoy la gente quiere deshacerse de todo: es una de las conclusiones a las que se llega tras hablar con varios libreros.

No hay una renovación lectora en España. Algo que sí sucede en otros países europeos.

Itzíar Calvo, una habitual compradora de libros viejos, asegura que no se desharía de ningún libro de su familia: ‘Para mi son el mayor tesoro, la mejor herencia. Aprendí a leer y me enganché gracias a lo baratos que eran estos libros. Me permitía comprar muchos. Aunque sí es verdad que hay gente que no quiere libros en casa. Dicen que son trastos y que los libros viejos quedan mal’.

Para Rafael Sánchez, del Gremio de Libreros de Viejo de Cataluña, la crisis no es algo que a ellos les haya afectado especialmente: ’o creo que hemos aguantado más que otros negocios’. En la línea de Domínguez, aunque no en la del presidente de los libreros madrileños, Sánchez defiende la supervivencia del sector.

Article de Paula Arenas, a https://www.20minutos.es/noticia/1104812/0/librerias/segunda/mano/

Llibreria Sánchez (Barcelona)

 

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 528

Posted in Bibliofília, tagged , , on 12/04/2018|

Biblioteca d’Escornalbou

 

“ Les bones relacions de Toda amb la Biblioteca de Catalunya, de qui va rebre les donacions quantitativament més importants i d’un valor patrimonial indubtable, li van obrir les portes de l’ Escola Superior de Bibliotecàries encara en l’etapa de la Mancomunitat. Certament, comparada amb altres capítols d’una vida tan interessant com la seva, la intervenció a l’Escola no passa de ser un episodi menor; tanmateix, va tenir certa transcendència per a la institució, ja que va significar la introducció d’una assignatura nova en el pla d’estudis, dedicada a la restauració de llibres i documents, i la posada en marxa d’un laboratori de restauració que, poc després, va compartir amb la Biblioteca de Catalunya. Per a Toda, la relació amb aquell bé de déu de noies alegres que l’apreciaven de cor devia ser també una bona experiència, ja que les va anar invitant al castell any rere any; així mateix, en valorava la feina perquè es va refiar de la seva ajuda en la tasca d’elaborar la Bibliografia espanyola d’Itàlia i de catalogar la biblioteca de Poblet. També és una mostra del respecte que li mereixien les bibliotecàries la felicitació que envia al seu bon amic Duran i Sanpere en el naixement de la segona filla: “Are, naturalment, a una de las dues la deurieu fer bibliotecària” (Gonzalvo, 2001, carta 20, p. 47).

Escola de bibliotecàries. Imatge del llibre d’Assumpció Estivill “qui era qui a l’escola de bibliotecàries”.

A l’arxiu de l’antiga Escola de Bibliotecàries hi ha una primera referència indirecta a Toda en una carta de Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya i professor de l’Escola, a Lluís Segalà, que n’era el director, en què li comunica que s’ha de desplaçar a Escornalbou per assumptes de la Biblioteca i que, per tant, no podrà atendre les properes classes (11 de desembre de 1920). El document és de final de 1920 quan, instal·lat al castell, començaven les quantioses donacions de Toda a la Biblioteca. La notícia següent és una carta de Toda, de 6 de febrer de 1923, a Jaume Massó i Torrents en què li agraeix que, per ofici de l’Escola, l’hagi invitat a donar una conferència a les noies bibliotecàries. Li diu que li sembla més interessant parlar de bibliofília que de bibliografia, i “no tan sols per sa part anecdòtica, com per l’exposició dels esforços que demana la reunió d’una biblioteca”; és a dir, amb molt de criteri, Toda creu que a les alumnes els pot ser útil que els parli de la formació de col·leccions. En la resta de la carta, acaba de perfilar els punts de la xerrada posant èmfasi en els bibliòfils espanyols que van reunir bones col·leccions, algunes de les quals van anar a raure a Catalunya.

Alumnes de tercer curs de l’Escola de Bibliotecàries, amb Jordi Rubió (1933).
Font: http://www.ub.edu/bid/16estivi.htm

Toda dóna una primera conferència a l’Escola el dijous 22 de març de 1923. I diu molt del seu caràcter afable, desprès i acollidor que en l’afectuosa carta d’agraïment a Segalà després de la xerrada, ja li ofereixi unes prestatgeries per a l’Escola així com alguns llibres que li podrien interessar per a la biblioteca de la institució. Per fer-ne la tria creu que és oportú que ell mateix, “amb un parell de noyas, pugessen aquí [a Escornalbou] y fessen lo treball. No’ls pesará, doncs lo temps es agradable y no s’está malament al vell castell” (12 d’abril de 1923). El dissabte 2 de juny de 1923 sortia la primera expedició bibliotecària a Escornalbou; en formaven part Lluís Segalà, Ramon d’Alòs-Moner, que era professor de l’Escola i adjunt de la Biblioteca de Catalunya, la bibliotecària Josefina Coll i Alentorn i les alumnes de tercer curs Aurèlia Sabanés i Maria d’Abadal. No hi ha testimonis gràfics d’aquesta primera excursió, però sí que n’hi ha d’escrits: en una carta a Pau Font de Rubinat (25 de maig de 1923), Segalà li diu que, en passar per Reus de camí cap al castell, li agradaria saludar-lo i que els ensenyés la “seva interessantíssima biblioteca, ço que será una excel·lent lliçó práctica per a les alumnes…”; així mateix, Plàcid Vidal (1972, p. 77) es fa ressò, en un to molt carrincló, de l’anada a Escornalbou i del pas de la comitiva pel Centre de Lectura: “Feia bonic de veure el catedràtic Lluís Segalà amb les seves alumnes, bell estol de noies com flors vivents en l’esclat de la il·lusió, amb l’anhel d’enriquir la florida de llurs coneixements i de consolidar els fruits de la cultura que l’estudi iniciava”.

Article d’Assumpció Estivill Rius:”Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers”, en la revista ‘bid’ de desembre de 2016.  http://bid.ub.edu/37/estivill.htm

Centre de Lectura de Reus.

 

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

 

Llibreter Luís Domínguez

 

 “ Cuatro libros por un euro o una enciclopedia británica de 1911 por 100 euros. Son malos tiempos para los libros y los gastos, los bolsillos flacos se quejan y con razón, pero ¿ realmente podemos decir que así no hay quien lea? Los libreros de viejo siguen estando ahí, manteniendo sus estantes, unas veces abarrotados de desorden y otras, llenos de su contrario, tratando de que nunca la crisis alcance del todo a la lectura.

Luis Domínguez, un librero apasionado y vocacional, al frente de la librería que Marcial Pons dedica desde hace poco en Madrid al libro viejo y antiguo, contagia un entusiasmo que en las grandes superficies de libros nuevos cuesta tanto encontrar que hasta nos hemos acostumbrado a la ausencia del librero de toda la vida, el de barrio. Esa figura que conseguía que mayores, jóvenes y niños reacios devoraran libros o, en palabras de Luis, ‘ acabarán teniendo adicción a la lectura’. Cuenta, lleno de energía y ganas, tras 38 años dedicado al sector, la satisfacción de lograr que la gente vuelva. ‘Hay muchos con tanto corazón que, conscientes de todo el trabajo que lleva conseguirles un libro por el que solo pagarán 6 euros, me compran algo más, uno de Vargas Llosa o cualquier otro’.

Se venden bibliotecas enteras de las herencias familiares. Nadie quiere ya libros antiguos.

 

Es el caso de Bonifacio Gómez, un profesor universitario al que encontramos en la Cuesta de Moyano y que explica cómo cuando pide algún ejemplar complicado siempre se lleva algún otro. El elegido, por capricho y porque es una vieja edición que le recuerda a la que leyó de joven, es La metamorfosis, de Kafka. ‘Llevo viniendo a Moyano muchos años, y he traído a todos mis hijos. Les encantaba venir. Mi hija mayor aún conserva una edición que se cae a trozos de una antología de Miguel Hernández que compramos aquí hace muchos años. Acabó estudiando Filología y me gusta pensar que el origen estuvo aquí’.

Paula Arenas, a: https://www.20minutos.es/noticia/1104812/0/librerias/segunda/mano/

Cuesta de Moyano. Imatge a: http://territoriomoyano.org/about/

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 527

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres d'artista, tagged , , , on 03/04/2018|

Antiga sala Toda a la Biblioteca de Catalunya amb la Col·lecció Bibliografia Espanyola d’Itàlia
(Fontanals; Losantos, 2007)

 

“ Jordina Gort (2015) parla, a la seva tesi, de la biblioteca de Toda, del contingut i dels autors, principalment estrangers, que més el van influir. Sense entrar en els detalls que estudia l’autora, val la pena destacar algun tret del fons bibliogràfic tot assenyalant allò que aporta de nou respecte a les col·leccions d’altres bibliòfils. En primer lloc, la biblioteca de Toda no se centra, com és habitual en altres col·leccionistes del país, en els impresos sortits de les premses catalanes i espanyoles, sinó que inclou majoritàriament llibres publicats a Itàlia, als Països Baixos, al Regne Unit, a França i a altres països europeus, i hi dominen les llengües estrangeres —això vol dir que els seus donatius han enriquit les nostres biblioteques amb uns fons que, altrament, difícilment hi haurien ingressat. A més, una part important del fons no respon a un mer afany col·leccionista, sinó que es basteix a partir dels interessos personals del propietari, de les seves preferències lectores; per això, abasta una àmplia mostra de matèries —llibres d’història i de geografia, d’etnologia i de costums, de biografies, memòries i relats personals i també de literatura, sobretot europea i nord-americana. En aquest gran segment de la col·lecció no hi mancaven els llibres rars i preciosos, però una part important de les edicions de bibliòfil que Toda posseïa es concentrava principalment en dues de les col·leccions que van anar a parar a la Biblioteca de Catalunya, i que són les que representen més fidelment el tipus de col·lecció de bibliòfil habitual, la que se circumscriu a un tipus concret de document, als impresos d’un lloc, a una matèria concreta… Em refereixo a la Col·lecció Elzeviriana i a la Bibliografia Espanyola d’Itàlia. Una gran part de la primera va entrar a la Biblioteca entre 1920 i 1922 i consta de més d’un miler d’edicions dels segles xvi, xvii i xviii dels Països Baixos —algunes de molt preuades—, dels tallers dels Elzevier i els Plantin, entre d’altres. La segona va ingressar a mitjan dels anys trenta, quan Toda va tenir enllestit el repertori del mateix títol que publica en cinc volums entre 1927 i 1931; en aquest cas, es va tractar d’una compra i no d’un donatiu, ja que, amb la fallida dels bancs de Catalunya i de Reus, Toda havia perdut part de la seva fortuna i necessitava capital per mantenir el nivell de vida a què estava acostumat i, sobretot, per continuar enriquint amb els seus cabals el patrimoni pobletà. La col·lecció inclou més de 3.000 volums dels més de 6.200 descrits en el repertori, i consisteix en llibres d’autors espanyols impresos a Itàlia, traduccions italianes d’obres espanyoles i obres italianes sobre Espanya. L’objectiu de la bibliografia és testimoniar la influència catalano-aragonesa i espanyola en el territori italià i, en paraules de Pla (1975, p. 82), és un “autèntic monument a les relacions ítalo-espanyoles”. La col·lecció no es va catalogar fins a la postguerra, quan, instal·lada a l’antic Hospital de la Santa Creu, la Biblioteca de Catalunya va disposar d’espai per allotjar-la.

Article d’ Assumpció Estivill Rius: “ Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers”, en la revista ‘bid’ de desembre de 2016. Imatges extretes de l’article.  http://bid.ub.edu/37/estivill.htm

Antiga Sala Toda a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (“Col·lecció de postals, Fons Joan Gómez Escofet”, Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Biblioteques)

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

 

 

 

“ La mayoría de los intentos por definir el libro de artista que he conocido no consiguen su objetivo ni de lejos: o son demasiado vagos ( un libro hecho por un artista) o demasiado concretos ( no puede ser una edición limitada). Los libros de artista toman cualquier forma, participan de cualquier posible convención en cuanto a la producción de libros, de cualquier ‘-ismo’ del arte y literatura predominantes, de cualquier modo de libros, cualquier forma, cualquier grado de fugacidad o durabilidad archivística. No existen criterios específicos para definir qué es un libro de artista, pero existen muchos criterios específicos para definir qué es un libro de artista, pero existen muchos criterios para definir lo que no lo es, lo que participa de uno o lo distingue de otro. Los libros de artista son un género singular, en última instancia un género que trata sobre sí mismos, de sus propias formas y tradiciones, como de cualquier otra forma o actividad artística. Pero es un género tan poco atado por limitaciones de medios como las rúbricas más familiares de la pintura y escultura. Es una zona que precisa descripción, investigación y atención crítica antes de que emerja su especificidad. Y ése es el fin de este proyecto de actividad concreto, que está en algún lugar de la intersección, fronteras y límites de las actividades arriba mencionadas, adquiera su propia definición particular. El libro de artista como idea y como forma”.

Article d’Antònia Vilà a: http://www.ub.edu/imarte/fileadmin/user_upload/PDFs/El_Llibro._Los_Libros.pdf

 

 

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 526

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres d'artista, tagged , , , , on 26/03/2018|

Biblioteca d’Escornalbou, imatge vista a Saltaconmigo

La biblioteca que Toda va reunir al castell d’Escornalbou, que havia comprat cap a 1907, va desvetllar l’admiració dels seus coetanis. El Butlletí de la Biblioteca de Catalunya de 1923 (vol. 6, p. 395) s’hi refereix en els termes següents: “Sembla impossible haver pogut reunir en vida d’home, una llibreria tan formidable com la que ha format el simpàtic N’Eduard Toda. Catorze peces del seu palau-castell d’Escornalbou apareixen sempre plenes, malgrat la seva liberalitat que constantment les buida”. Joan Ruiz i Porta, en un article de 1927, diu que aquella biblioteca era “una de las más admirables de España” (p. 28), i Josep Pla (1975, p. 75), que l’havia vist i admirat, la qualifica de “fenomenal”, “una de les més grans biblioteques particulars de Catalunya“. Els diversos estudiosos que s’hi han aproximat calculen que el nombre de peces que contenia anava dels 60.000 volums que, pel cap baix, anota Jordina Gort (2015), a les gairebé 80.000 peces que li calculava Joan Ruiz i Porta cap al 1927; el 1920 Jordi Rubió ja parlava de més de 60.000 volums (Fontanals; Losantos, 2007, p. 154); per tant, és molt possible que arribés a sobrepassar aquesta xifra. Tanmateix, precisar-ne més l’embalum és una tasca impossible per diverses raons: d’una banda, la biblioteca era un ens extraordinàriament dinàmic, de manera que molts dels llibres i documents que hi entraven constantment hi feien parada curta abans de ser enviats a les biblioteques i arxius que, des de final del segle XIX i fins entrada la dècada dels anys trenta, van anar rebent les generoses donacions de Toda; de l’altra, els diferents tipus documentals que s’hi aplegaven no en facilitaven el recompte, des de llibres, fullets i revistes, fins a estampes i gravats, i a papers personals (propis i de tercers, com els d’ Alí Bei) i als documents d’arxiu pobletans que Toda va organitzar, classificar i relligar abans d’instal·lar-los a Poblet. A hores d’ara, reconstruir aquella magna biblioteca és una tasca impossible, ja que, per voluntat del propietari, es va dispersar molt. A més, els mètodes d’ingrés i inventari no eren, amb alguna excepció, tan sistemàtics com ho van ser després i sovint en les entitats receptores no queda constància escrita de la procedència dels fons que va donar i, si bé a partir de 1913, Toda té diversos ex-libris, són molts els llibres de la seva propietat que no l’exhibeixen. Dissortadament, els catàlegs en línia actuals només deixen constància, en la majoria dels casos, de la presència d’ex-libris, però no han codificat la informació bibliogràfica de manera que es puguin recuperar com a conjunt els fons que constitueixen aquests llegats antics.

Article d’ Assumpció Estivill Rius:”Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers”, en la revista ‘bid’ de desembre de 2016.  http://bid.ub.edu/37/estivill.htm

Imatge a DDD UAB

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

 

“ Un libro es un libro de artista cuando se proyecta totalmente como libro y no se basa en la reproducción de una obra preexistente.

La acepción ‘libro’ es la obra, responde a intentar superar las insuficiencias de un término, libro de artista, que serán objeto de discusión entre artistas y especialistas a lo largo de la segunda mitad de los años setenta.

La confusión terminológica del libre d’artiste precisaba

De discusión y a mitad de los años setenta algunos artistas y críticos examinan las insuficiencias del término: por una parte Ulises Carrión, poeta que desplaza su

Exposició d’Ulises Carrión 

interés hacia las artes visuales, y Richard Konstelanz y el especialista Clive Phillpot, director y creador de la biblioteca del Museo de Arte Moderno de Nueva York ( y de otras importantes instituciones). La cuestión del debate se centraba en lo que la expresión ‘libro de artista’ deja entender. No es suficiente que el libro de artista se defina por la profesión de un autor. No es suficiente ser un artista para que sus libros sean de artista”.

 Article d’Antònia Vilà a:  http://www.ub.edu/imarte/fileadmin/user_upload/PDFs/El_Llibro._Los_Libros.pdf

Dues primeres imatges i aquestes són a l’article.

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 525

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres d'artista, Oficis del llibre, tagged , , , on 18/03/2018|

 

“Etimològicament, el terme bibliofília fa referència a l’estima o l’afecció pels llibres; a la pràctica —i segons la defineix el Diccionari de la llengua catalana— el significat corrent de la paraula es limita a aquesta afició aplicada principalment a col·leccionar i/o a publicar llibres rars i preciosos. La bibliofília floreix amb l’humanisme, i a Catalunya, on des de l’inici havia tingut bons representants, ressorgeix amb força el darrer terç del segle XIX de la mà dels homes de la Renaixença i de la seva tasca de recuperació de la cultura catalana. Segons Aitor Quiney (2005), Marià Aguiló és el pare de la bibliofília catalana erudita, i ho és en el doble vessant que caracteritza molts dels bibliòfils de l’època: com a editor que recupera el bon gust en les arts del llibre amb belles edicions de bibliòfil i com a col·leccionista. La biblioteca que aplegà, de més de quatre mil volums —llibres i manuscrits que representen la producció bibliogràfica catalana des del segle XIV a inici del XX—, va ser adquirida el 1908 per l’Institut d’Estudis Catalans i va ser el fons inicial de la seva biblioteca que, el 1914, es convertia en Biblioteca de Catalunya. Per la seva banda, Ramon Miquel i Planas és, d’acord amb Quiney, el bibliòfil per excel·lència per la seva dedicació plena al llibre des de tots els vessants —com a editor, traductor, empresari, bibliògraf, historiador de la llengua i la literatura catalanes…

 

Entre mig d’aquestes dues figures senyeres hi ha tota una colla de bibliòfils que, o bé presenten les dues vessants d’editors d’edicions belles i acurades i de col·leccionistes de llibres rars i preciosos o bé es limiten a la segona activitat. Eduard Toda pertany principalment a la darrera categoria, tot i que també va donar suport a la impremta Vidal Güell, regentada per Plàcid Vidal, i va destacar com a autor de dos repertoris bibliogràfics: la Bibliografía española de Cerdeña (1890), que el 1897 obté un premi de la Biblioteca Nacional de Madrid, i la Bibliografia espanyola d’Itàlia (1927–1931), totes dues basades, en part, en col·leccions que havia aplegat en les estades a Itàlia i els viatges per Europa.

Article d’Assumpció Estivill Rius: “Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers” , en la revista ‘bid’ de desembre de 2016.  http://bid.ub.edu/37/estivill.htm

 

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

 

 

 “ El libro de artista nace dentro de la cultura de masas y en contraposición a una cultura de bibliofilia, a la que rechaza por su estética.

El libro de artista no es un libro bello, ni un libro arcaico artesanal, es un libro que se camufla entre otros libros. Puede ser un libro de apariencia banal, bajo un aspecto que nos es familiar como lo son los libros ordinarios.

La naturaleza del libro de artista es intrínsecamente ambigua: es arte y no quiere parecerlo, este deseo surge del pensamiento contemporáneo en el que nace, donde la autoría se pone en cuestión.

Es totalmente libro siendo totalmente arte. Este es el núcleo central de su definición”.

Article d’Antònia Vilà a:

http://www.ub.edu/imarte/fileadmin/user_upload/PDFs/El_Llibro._Los_Libros.pdf ( ara no es veu)

Un altre article en el mateix lloc de la mateixa autora: 

http://www.ub.edu/imarte/investigacions/estudis-teorics/el-libro-en-la-era-digital/

Imatges de l’article

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 524

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres d'artista, tagged , , , on 12/03/2018|

Foto n. 22388 – black larder beetle (Dermestes ater)
Picture modified from Edmund Reitter: Fauna Germanica – Die Käfer des Deutschen Reiches (1908) – Permission granted to use under GFDL by Kurt Stueber. Source: http://www.biolib.de

“El enemics dels llibres IIIb”.

Dermeste. Com el lepisme pertany, també, a la família dels coleòpters, i és ‘especialista’ en devorar matèries animals dessecades, especialment el cuir de les tapes i lloms dels llibres. Degut a això, la depredació d’aquest insecte es presenta en forma irregular, és a dir, sense formar galeries fixes i estables com els anobiums, sinó que segueix direccions arbitràries determinades per la proximitat dels cuirs que l’atrauen.

Tinea tapezella. Els francesos la denominen ‘teigne tapissiére’, ja que es diferencia de les varietats conegudes per ‘tinea pellonella’ ( que devora els ocells dissecats). La ‘tapezella’ prefereixles peces de llana. Totes, però, en estat de larva, causen estralls quan fan la metamorfosi entre els llibres, especialment les de la subespècie conegura per ‘pseudeocophora opretella’. L’insecte perfecte és nocturn i d’ala gris, i té una longitud de deu a quinze mil·límetres.

Altres espècies de fauna bibliòfaga. Seria inacabable ( i impropi de la finalitat de vulgaritzadora d’aquestes notes), de ressenyar les innombrables espècies de bibliòfags, fauna que està integrada per coleòpters, ortòpters, tisanurs, pseudoneuròpters, lepidòpters, aràcnids, etc. Igualment seria prolix d’intentar una localització aproximada de tots aquests destructors de llibres, que al llarg dels anys malmeten una quantitat esfereïdora d’exemplars. Entre ells s’entredevoren. A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona s’ha comprovat aquest fet. Un artròpode, el ‘ pediculoides ventricosus’, mata les erugues de l’espècie ‘ nicobium’, i un himenòpter, localitzat en la pròpia biblioteca ( ‘scleroderma demestica’) succiona la matèria de les larves paralitzades. En molts llibres antics es pot apreciar com els cadàvers i les restes de molts insectes han constituït una massa amb el paper,compactant-lo totalment.

Tots els insectes a què ens venim referint tenen un procés evolutiu de curta durada, determinat primordialment pel clima i el grau de calor. Els autors abans esmentats diuen que això fa que en les regions llevantines es produeixin de tres a quatre generacions cada any ( a l’hivern no mostren tanta activitat)…

La comunicació dels senyors Mateu i Arellano correspon als anys 1939-40. D’aleshores ençà, la gamma d’insecticides experimentats ha permès de combatre amb eficàcia moltes d’aquestes espècies destructores del llibre, aplicant, en cada cas, el tractament adequat a les característiques de les diverses classes a exterminar. Quaranta anys enrera, l’únic procediment fiable era la fumigació a base d’àcid cianhídric, que no sols destruïa les larves, sinó també les postes. Aquest sistema, indiscutiblement, tenia molta més garantia que les fórmules recomanades a final del segle XIX, basades en mescles d’arseniat de potassa, biclorur de mercuri i estricnina. I – quin dubte hi ha – les fórmules actuals, ja industrialitzades, encara ofereixen major garantia. Però malgrat tot, no ens fem massa il·lusions; encara és recomanable el ‘vell procediment’, que els comunicants esmentats no es descuiden d’aconsellar: ‘és urgent – deien – que es recorri al medi simplista, però eficaç, d’orejar els llibres i obrir-los, desarticulant els canals oberts per l’eruga i exterminar aquesta per procediments contundents, sense que hagi d’impressionar l’ànim del bibliotecari o arxiver les proporcions del mal, ja que és preferible de netejar una part, per petita que sigui, de la biblioteca o arxiu, a deixar-la sense remeimomentani, en espera del definitiu…’ Subscrivim íntegrament aquestes paraules , que no han perdut vigència – ni la perdran mai – i recomanem que quan en obrir un vell infoli surti esverat un peix argentat, fent les característiques ziga-zagues. L’esclafem sense contemplacions. Haurem fet una positiva – i irreversible – demostració d’amor al llibre.

“Els enemics del llibre”, article en el Catàleg 1977 de La Llibreria del Sol i de la Lluna, p. 137-138.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

 

“ El libro objeto es una representación particular del libro de artista. Aunque conserva la apariencia de libro tradicional modifica la forma del volumen, el material, el formato y el religado. En él se subraya una cualidad importante del libro: su tactilidad. Lo táctil tiene más importancia que el contenido verbal, lo que confiere al libro un carácter más internacional y amplio que el libro escrito. El conjunto del libro como objeto constituye su mensaje.

En otra categoría, el nobjeto-libro es el más diferente respecto al libro porque se trata de trabajos plásticos que toman el libro como tema. La amplitud de formato, una mirada arqueológica del libro, variaciones sobre formas arcaicxas… prefiguran el libro y las transformaciones o destrucciones de los libros tradicionales o del mismo libro. Muchas veces funcionan como anti-libros. Es la forma del nlibro la que constituye el mensaje.

En general los libros de artista están realizados por uno o varios artistas como trabajo artístico no teniendo otro objetivo que el libro mismo, y que se ofrece al público como un paquete completo de informaciones a precios generalmente módicos y asequibles. En la actualidad  estos libros ya tienen su propio coleccionismo y la idea que impulsó su creación ha ido asimilándose a las necesidades del mercado del arte, pero hay un sector crítico que reivindica su diferencia entre las otras tipologías. El contenido del libro constituye el mensaje”.

Article d’Antònia Vilà a: http://www.ub.edu/imarte/fileadmin/user_upload/PDFs/El_Llibro._Los_Libr.pdfos

Les 4 imatges són de l’article.

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 523

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres d'artista, Oficis del llibre, tagged , on 05/03/2018|

“Els enemics del llibre IIIa”.

Els insectes bibliòfags. Aquest és, potser, el capítol més tètric de la qüestió que ens ocupa, ja que ens les hem d’haver amb enemics críptics, gairebé imperceptibles, pels quals el temps no compta.

Donarem una notícia, molt abreujada, d’aquests temibles enemics del llibre, que corresponen a diverses famílies i gèneres.

Anobium paniceum (que els francesos en diuen ‘vrillette du pain’). És un coleòpter de forma cilíndrica, de dos o tres mil·límetres de longitud, proveït d’èlitres amb estries longitudinals. Només destrueix en estat de larva, ja que amb el cap forma les galeries on viu,produint un petit soroll del qual li ha pervingut el nom de ‘rellotge de la mort’. Les femelles situen les seves postes a la superfície del relligat del llibre, o en els racons que consideren més segurs, i en un període de cinc a sis dies ( a l’estiu fan una penetració a l’interior, mitjançant galeries i atret per les pastes i coles del relligat, foradant el cuir, el cartró o la fusta. Quan han trobat un racó adient, la larva es transforma en nimfa i, mé tard ( entre quinze i vint dies) , en insecte perfecte, moment en que abandona el llibre, després d’haver-lo malmès. Una sola larva pot foradar ( segons comprovacions fetes) un conjunt de vint-i-set volums d’un mateix prestatge. Hi ha moltes espècies de ‘vrillettes’, amb la particularitat que algunes no ataquen el llibre, sinó que són ‘especialistes’ en devorar la fusta dels prestatges. ) Les prestatgeries metàl·liques, naturalment, eviten aquest risc.)

Lepisme ( peix argentat)

 

Lepisme. És el conegut ‘peix argentat’ ( ‘poissons d’argent’), que tots coneixem. No està subjecte a metamorfosi de cap mena. És insecte d’obscuritat i silenci, gran devorador de paper ( especialment dels marges i indrets sense tintar). Es desplaça quan obriu el llibre que el conté, amb una prodigiosa lleugeresa. No és repugnant a la vista i està proveït d’un conjunt de potes que justifiquen la celeritat del seu desplaçament. Es troba indistintament tant en el paper blanc, en rama, com en els llibrets humits i enclaustrats. Sembla que la seva atracció augmenta en els papers densament encolats i, amb freqüència, rossega els teixells, possiblement per les coles o midons amb que estaven adherits als lloms. Se´’l considera com un dels destructors més actius de les biblioteques ( especialment, com hem dit, atacant els marges, els relligats i les pastes).

“Els enemics del llibre”, article en el Catàleg 1977 de La Llibreria del Sol i de la Lluna, p. 136.

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

Nieve, d’Antònia Vilà.

 

“ ¿ Qué supone hacer un libro?.

Asociamos los libros en relación a su contenido, a la escritura, a la literatura, al quehacer de los escritores y poetas, artistas. Los libros transportan texto, dibujos, gráficos, fotografías. Obedecen a un diseño. La realización de un libro supone un marco de colaboración que confluye en una producción específica.

Por otra parte, partiendo de la creación literaria y proyectándola desde el autor, hacer el libro es traducir en una realidad concreta, la secuencia espacio temporal ideada por su autor, mediante la creación paralela de una secuencia de signos, sean verbales o de cualquier otra categoría.

En el medio artístico los libros cubren una territorialidad diversa. Libros ilustrados, libros de pintor, libros obra de arte, libros de artista… . arte del libro que se orienta al público del coleccionismo y a la bibliofilia. También a la divulgación y difusión de la producción artística demandada por un mercado artístico cada vez más complejo y diverso, regido por los medios de masas.

La diversidad del fenómeno del libro conectado a la creación, al arte, ha desarrollado un marco complejo y ambiguo de definición dada la riqueza conceptual que transporta el libro en su diversidad modélica”.

Article de “El Libro.Los Libros” de la Dra. Antonia Vilà, a:  http://www.ub.edu/imarte/fileadmin/user_upload/PDFs/El_Llibro._Los_Libros.pdf

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »