BiblioApunts: És un butlletí que t’ofereix un resum mensual de l’activitat de la biblioteca del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
Bibliobazar: Bibliobazar Online Books és una aplicació que proporciona recursos gratuïts per als estudiants, inclosos llibres, una eina de resposta d’intel·ligència artificial, una biblioteca d’àudio i vídeo.
BiblioBica: La Biblioteca Popular Bica (BPB) és una associació civil autònoma que va néixer de la iniciativa solidària d’un grup de veïns de la ciutat de Santa Fe. (Argentina) Dirigida i sostinguda principalment pels seus socis, la BPB té com a objectiu oferir informació, educació, recreació i animació sociocultural a través d’una àmplia col·lecció bibliogràfica i multimèdia oberta a tothom.
Bibliobucear: paraula de la Regina Exlibris que em va escriure en un missatge per Twitter on diu: “No dejes nunca de bibliobucear por estos mares de letras”.
Bibliocòmic: activitat de promoció lectora adreçada als alumnes de 3r a 6è curs, organitzada per la Biblioteca Joaquim Montoy d’Alcarràs.
BiblioCon: Trobada de Còmic, ‘Anime’ i Cultura ‘Geek’ a la Biblioteca Central Luis David Cruz Ocampo, a Concepción ( Chile).
Biblio-Delibes: categoria del vlok Denmeunpapelillo de Katrina Van Dassos, dedicat a ressenyes i comentaris sobre llibres de Miguel Delibes.
Bibliodrama (1): Peter i Susam Pitzele són els primers a utilitzar aquesta tècnica. P.Pitzele, (1998), ho defineix de manera senzilla com una dramatització d’una escena bíblica. “Una forma de role-playing on els rols es prenen de textos bíblics”.
BiblioMATÍAS: Butlletí informatiu del Sistema Bibliotecario de la Universidad Dr. José Matías Delgado, a Antiguo Cuscatlán, La Libertad, El Salvador.
Bibliotequita(2): Julián, caixista d’impremta a La verbena de la Paloma, diu: “También la gente del pueblo tiene su bibliotequita”.
Imatge d’Antoni Roca que es pot veure en el fullet: “ Frases Célebres adaptadas con un poco de humor”, editat pel Gremi de Llibreters de Vell de Barcelona amb motiu de la IX Fira Anual del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona, l’any 1960 i obsequiat a clients de la Fira. També es pot veure en el llibre de José Mª Boixareu Ginesta: La Lectura – El Librero, Ed. Marcombo i altres, Barcelona, 1982.
No havia vist el vlok Regina Exlibris , avui (2018) l’he trobat buscant la paraula Bibliofília i resulta que en els seus articles he trobat un munt de paraules que comencen per Biblio. M’he quedat parat, no m’ho creia, he pensat en el primer Bibliodiccionari que vaig posar aquí, imaginant que trobaria 50 o 60 paraules que comencessin per Biblio. Ara ja en van més de 2000 i cada vegada que començo una nova tanda de paraules que comencen per Biblio crec que no en trobaré més, de fet ja ho he pensat moltes vegades i he arribat a la conclusió de què no he de pensar-ho més perquè cada dia en surten de noves. I això d’avui amb aquest vlok m’ha deixat garratibat, no he llegit tots els articles, però, així i tot, he trobat més de 40 paraules noves i segur que alguna no l’he vist.
Poso aquí sota les paraules, volia explicar el significat de cada una, però no és fàcil, algunes potser sí, però altres crec que és millor llegir els articles i d’aquesta manera queda més clar el significat de cadascuna.
I per aquells que no tenen temps per llegir tots els articles els hi poso un trosset de cada un on surt la paraula perquè es facin una idea.
A finals del 18 vaig tenir una conversa amb Regina via Missatges per Twitter, per demanar-li permís per posar les paraules i article escrits per ella, però no estava en un bon moment i em va dir que més endavant ja em diria alguna cosa.
21 setembre 2019: de moment no sé res.
Juliol 2023. He trucat (correu, telèfon, Twitter) a ’20minutos’, lloc on ella escrivia els seus articles, per saber si podien ajudar-me a trobar-la, però no ha estat possible.
Biblioamén: a l’article: “Diez novelas para leer y redescubrir Venecia sin aglomeraciones”. “Venecia se puede descubrir entre canales y aglomeraciones, pero también entre líneas y silencios. Allí está, ficcionada o no, pero siempre eterna, frágil, laberíntica, decadente, hipnótica, excesiva, serena y brumosa. Porque como dejara escrito ese biobliotitán llamado Herman Hesse «Todos los poetas y escritores han descrito, en innumerables libros, este extraordinario mundo acuático. Biblioamén a eso, maestro.”
Biblioarsenal: a l’article: “14 libros para darte un bibliofestín en la Feria del Libro de Madrid (#FLM18)”. “Y por si os quedáis con ganas de más prescripciones reginaexlibrislandianasaquí os dejo otro biblioarsenal con títulos para bibliófagos, para quienes prefieran la no ficción y, como no, más y más novelas”.
Bibliobacanal: a l’article: “14 libros para darte un bibliofestín en la Feria del Libro de Madrid (#FLM18)”. “Aunque a poco bibliófilo que uno sea la FLM18 es una auténtica bibliobacanal de la que es muy difícil irse de vacío, la avalancha de lectores salivando y de títulos a la vista puede colapsarle la bibliofilia a cualquiera”.
Bibliobucle: a l’article: “9 libros para regalar a un bibliófilo y quedar como una Regina ExLibris”. “Porque, claro, a la decidida embestida a la librería sobreviene la consabida parálisis y bloqueo graduales precedidas de los interrogantes de rigor: ¿Qué no se ha leído? ¿Cómo no va a conocer a ese autor?¿Y si ya lo tiene en su biblioteca? ¿Y si me lo tira a la cabeza? ¿Y si es demasiado mainstream? Y vuelta a empezar en un diabólico bibliobucle del que sólo le rescatan la Providencia Librera o el librero de turno.”
Bibliobulímica (2): En el vlok de Regina Exlibris, article: “6 novelas de librerías para inducir un coma libresco a tu bibliofilia”. També Bibliobulimia. “Llamadme loca, pero por mucho que me pase la vida en reginaexlibrislandia mi bibliofilia siempre quiere más. Soy bibliobulímica, libromaníaca y librera compulsiva.”
Biblioclasicazos: a l’article: “Diez novelas para leer y redescubrir Venecia sin aglomeraciones”. “Bueno, dejando de lado algunos de mis biblioclasicazos venecianos porque ya están descatalogados , como La ciudad de los ángeles caídos de John Berent, Venecia de Jan Morris, El libro flotante, de Michelle Lovric o la guía veneciana de El Corto Maltés de Hugo Prat…”
Bibliocripta: a l’article en el vlok Regina Exlibris: : “ El pequeño vampiro regresa de la bibliocripta (editorial)”, on parla del llibre El Pequeño vampiro, de Angela Sommer-Bodenburg.
Biblioenjambre: a l’article: “14 libros para darte un bibliofestín en la Feria del Libro de Madrid (#FLM18)”. “Es la Feria del Libro de Madrid, y su epicentro el parque del Retiro, donde un descomunal biblioenjambre de libreros, editores, autores, libros, agentes, distribuidores y bibliófagos de todo pelaje se entrega a una actividad libresca frenética…”
Bibliofavor: sembla que amb el significat de Consell per llegir un llibre interessant i també com a favor fet per una editorial editant o reeditant un llibre. En el vlok usa ( Regina)a vegades aquesta paraula per indicar que un llibre segur que t’anirà bé, com aconsellant-lo, per exemple: “ Hazte un bibliofavor y lee Chesil Beach de Ian McEwan antes de ver la peli”.
Bibliofelino: a l’article: “Seis (o siete) gatos de novela para ronronear como lector”, Regina Exlibris explica que li agraden els gats i cita set llibres relacionats amb els gats. Diu: “ Por suerte tenemos tan claro cuáles son nuestros bibliofelinos preferidos que en menos de lo que he tardado en afilarme la primera uña ya teníamos la selección libresco-felina desplegada sobre mi escritorio”. I cita set llibres.
Bibliofilovampíricas : a l’article: “El pequeño vampiro regresa de la bibliocripta(editorial)”. “El pequeño vampiro, de Angela Sommer-Bodenburg. Nació a finales de los setenta en Alemania, aunque en España fue un bombazo en los noventa. Inicia una serie de aventuras bibliofilovampíricas protagonizadas por pequeños tunantes con “colmillos de leche”. Entrañable, divertido y con cierto tufillo a moho y acripta…”
Bibliofresca: en el facebook de Regina Exlibris, l’autora anomena així a la manera de poder llegir un llibre, estan a la fresca.
Bibliogarbeo: a l’article “14 libros para darte un bibliofestín en la Feria del Libro deMadrid (#FLM18)”. “Una forma muy libresca de darme un bibliogarbeo en una góndola con forma de libropor la inmortal ciudad de los canales cada vez que siento la llamada de la marca del agua.”
Bibliomaquiavélica: Regina Exlibris s’autoanomena d’aquesta manera parlant d’un llibre. “ Aplaudo enérgicamente cualquier potencial vía de conexión de una novela con un lector. ¡La que sea! En eso soy muy bibliomaquiavélica, querid@s, y si el libro puede llegar a ser el fin, bienvenido seael principio que lo llevó hasta él”.
BiblioMidas : a l’article: “14 libros para darte un bibliofestín en la Feria del Libro de Madrid (#FLM18)”. “Casi todo género que toca Dan Simmons se convierte en Literatura. Ya sea ciencia ficción, suspense o terror, si la historia lleva su firma será una buena novela. Por eso cuando este biblioMidas decidió novelar la fatídica expedición al Ártico emprendida por 129 exploradores de la Armada Británica a mediados del S.XIX, de cuyo paradero jamás se supo, sus lectores salivaron.”
Bibliominino: a l’article: “Seis (o siete) gatos de novela para ronronear como lector”, Regina Exlibris explica que li agraden els gats i cita set llibres relacionats amb els gats. Diu: “Por eso cuando me he dado cuenta de que a punto hemos estado de dejar pasar el Día Internacional del Gato sin consagrar un rinconcito a prescribir a nuestros bibliomininos favoritos me he metamorfoseado en Catwoman, he sacado las uñas y me he puesto a bufarle a todo lo que se movía y respiraba en reginaexlibrislandia”.
Bibliopánico: a l’artice: “Siete casas malditas de novela en las que no querrías pasar la noche”. “Los fanáticos de la literatura de casas embrujadas que no hayan leído La casa infernal están de enhorabuena. Tienen por delante bibliopánico del bueno retozando en la Mansión Belasco con uno de los maestros del género, Richard Matheson…”
Bibliopatinas: ve a ser una cosa així com una relliscada per no llegir alguna cosa interessant.
Bibliopelaje: a l’ article: “ ¡‘La sociedad literaria del pastel de piel de patata de Guernsey’ llega por fin a las librerías!, en el vlok Regina Exlibris. “Es una lectura terapeútica, de esas para inducir un coma libresco a tu bibliofilia, que es del mismo bibliopelaje que otras dos delicias bibliófilas: la mítica 84 Charing Cross Road, de Helene Hanff, y La Librería, de Penélope Fitzgetald. Palabra de Regina ExLibris.”
Biblioregalo: a l’article: “9 libros para regalar a un bibliófilo y quedar como una Regina ExLibris”. “Así que si el receptor de vuestro biblioregalo está en otra dimensión lectora y no os animáis a probar ni con cualquiera de mis reginazos de ficción ni con alguno de mis reginazos de no ficción, veamos si os encajan sugerencias de títulos para paladares librescos particularmente exquisitos.
Paraula referint-se als problemes d’alguns llibres per ser reeditats. La lectura de l’article és interessant. “No hay nada como desenterrar un personaje al que algún lector daba por muerto (léase descatalogado) para revitalizarme la bibliofilia. A mí y al contertulio de turno, claro, porque ese tipo de bibliorenacimientosson como un géiser de subidón libresco que lo impregna todo y a todos en un amplio radio de acción.”
BibliOrgullo: novel·les escaients per a celebrar l’orgull LGTBI.
Bibliorunning: Es refereix a llibres que tracten de carreres atlètiques, a llibres sobre atletisme, corredors i carreres. En l’article nomena uns quants llibres sobre el tema. “Es el Día internacional del Running y no imagino mejor momento para darse al bibliorunning, al que me aficioné de casualidad. Porque nunca imaginé que el hecho de que titanes de las letras como Murakami y Jean Echenozescribieran sobre algo tan ajeno a mí como el correr bastara para inocularle a mi bibliofilia el apetito lector por novelas sobre corredores”.
Bibliotrivials: En el vlok Regina Exlibris: “Si estás dispuesto a poner a prueba tu bibliofilia estás en el lugar adecuado, querid@, porque me he sacado del pelucón una serie de Trivials Regina ExLibris sobre una veintena de novelones.
Bibliovampiros: a l’ article del vlok Regina Exlibris: “ El pequeño vampiro regresa de la bibliocripta (editorial)”. “Así que tanto si Rüdiger o cualquier otro von Schlotterstein os convirtió en bibliovampiros en su día, pero lo olvidasteis, como si nunca llegó a hincaros el colmillo echadle un vistazo a los libritos si tenéis pequeños lectores a tiro…”
Biblio-ARQ: arquitectura de biblioteques. Llistat amb l’objectiu de ser un espai d’encontre, un fòrum de diàleg sobre l’arquitectura de les biblioteques. Moderador de la llista: Daniel Gil Solès. El correu també és una paraula nova: biblio-arq@listserv.rediris.es
Biblio-circo ( també usen Bibliocirco): un món de diversió a la Biblioteca Pública Municipal d’Acacías (Colombia).
Bibliocurses: Estiu 2023. Organitzades per la Biblioteca Modest Salse i Camarasa d’Hostalric.
Biblio-influencers: Biblioteca Mn. Joan Avinyó de Cubelles: “El programa “BIBLIO-INFLUENCERS” té com a objectiu la promoció de la lectura entre infants i joves durant l’època de vacances escolars, contribuint a la millora de la comprensió lectora, l’expressió oral, les habilitats comunicatives, i la creativitat, alhora que es genera un vincle positiu amb la biblioteca”.
Bibliomisteris: els bibliomisteris. Els llibres inclosos en aquest subgènere són llibres de misteris (gairebé sempre del tipus enigma) amb fort protagonisme de tot allò relacionat amb el món del llibre: autors, biblioteques o, sobretot, els llibres mateixos: Manuscrits antics amb codis per desxifrar, llibres maleïts, claus amagades en biblioteques o arxius… i, és clar, un heroi que ha de desfer tot l’embolic mentre els morts s’acumulen o el temps s’acaba. Aquesta seria l’estructura de la majoria d’aquestes novel·les, però n’hi ha molt més. Vist en un article de Raquel Vallés a Lecturalia ( novembre 2010). Segona part de l’article.
Bibliosistemática: es diu de la relació entre Biblioteques i Anàlisis de Sistemes. En el llibre La biblioteca: bibliosistemática e información de Berta Enciso Carvajal, El Colegio de México, México, 1983. L’autora assenyala la importància de situar el sistema bibliotecari al lloc que li correspon en la comunicació del coneixement i de la cultura a la societat. En aquesta època de transició i canvis accelerats, bibliotecaris i biblioteques s’enfronten a la tasca de modificar i estendre’n les funcions, per tal d’adequar-se a les noves formes de transmissió del coneixement, expressat, en aquest cas, com a informació bibliogràfica.
Bibliotaberna: A Galeria, restaurant a Fisterra ( A Coruña).
BiblioTikTok: és un del ‘hashtags’ utilitzat pels BiblioTikTokers
BiblioTikToker: TikTok, també conegut com a Douyin a la Xina, és una app d’iOS i Android per crear i compartir vídeos curts. Aquesta aplicació ens permet aprofitar les seves característiques per donar visibilitat a la biblioteca i als seus continguts i serveis. Els usuaris s’anomenen BiblioTikTokers. A la revista MiBiblioteca, núm, 73 primavera 2023, hi un article de María José Moreno Fernández sobre BiblioTikTokers. I en el vlok Biblogtecarios un interessant i ampli article de David Gómez: “Tik Tok, un aliado para las bibliotecas escolares y municipales”.
Biblioal5è: vist en la pancarta en la qual els veïns del districte 5è de Sabadell, demanen una biblioteca per al barri de Gràcia.
Biblio-cápsulas: vídeo amb un Tutorial_Biblioteca_Acceso y Consulta Biblioteca Digital Alphacloud. De la Biblioteca de la Corporació Universitaria Iberoamericana de Bogotá.
BiblioCONECTA: servei de referència virtual amb accés a informació actualitzada, que aporta a les accions formatives, didàctiques, pedagògiques, educatives i de recerca a l’òrbita de la Direcció General d’Educació Tècnica Professional – Universitat del Treball de l’Uruguai (DGETP-UTU). En el Centro de Documentación y Biblioteca Escultor “Antonio Pena on hi ha l’ERMA: Escuela de Artes Gráficas y Artesanías Dr. Pedro Figari – Palermo (Montevideo)
BiblioIbero: butlletí informatiu de la Biblioteca de la Corporación Universitaria Iberoamericana a Bogotá.
Biblio-iconofilia: a Bibliografía Española. Órgano Oficial de la Asociación de la Librería en España, en el núm. 3, del dia 1 de febrer de 1914 hi ha un article: “La próxima Exposición internacional de la industria del Libro y de las Artes Gráficas en Leipzig”, on es parla del Programa de la Sección Bibliofilia explicant que el grup Bibliofilia comprén tres divisions: I. Bibliofilia en general, II. Libros raros y preciosos i III. Gabinete de un bibliófilo moderno. En la divisió II hi ha 5 apartats, el 4t es diu: “Biblio-iconofilia y autografilia: Colección de estampas de distintos géneros ( Obras de pintores y gravadores). Estampas históricas: escenas de costumbres, ecos de la Ciudad, ceremonias oficiales, consagraciones, entradas, fiestas, Duelos públicos.
Colección de estampas relativas a la arquitectura, a la decoración y ornamentación de casas, jardines, etc., colección de estampas relativas a las Artes Industriales, Libros de adornos. Ejemplares únicos. El libro enriquecido y documentado. Autógrafos, Albums amicorum. Libros anotados por sus autores ó por personajes históricos.”
He trobat en un vell opuscle 4 paraules que crec que ara no s’utilitzen gaire, és un escrit curiós on l’autor utilitza, al menys, 31 paraules que comencen per Biblio. És: “La família de los Biblios. Hojas sueltas de un libro sin principios ni fines”. Dedícalas al Señor Don Francisco Cutanda, de la Academia Española, Antonio Martín Gamero, correspondiente de la misma y de la de Historia, etc. Imprenta de Fando é Hijo, Toledo, 1870. 8p. Digitalitzat a la BNE.
Bibliomanci: aquell que practica la Bibliomància.
Bibliomaniàtic: persona abans Bibliomaníaca.
Bibliopegista: enquadernador de llibres.
Bibliopesía: diu l’autor: “ La bibliografia o su hermana natural la Bibliopesía, que esto no està muy averiguado,…”
Biblios (3): paraula apareguda en el llibre on també hi ha les quatre paraules anteriors, per donar nom a una família composta per un munt de paraules que comencen per Biblio.
BIBLIOTEC (3): Fundación BIBLIOTEC. Tecnología, Educación y Cultura. La Fundació Bibliotec és una aliança pública i privada que contribueix a la transformació social desenvolupant innovació en la cultura i l’educació, mitjançant l’enfortiment de les biblioteques públiques, les biblioteques escolars, la creació de laboratoris d’innovació i la promoció de programes de formació. A Cali (Colombia).
Biblioartefacte: paraula trobada en el llibre Màgia Portàtil d’Emma Smith (Ariel, Barcelona, 2023). En el setè capítol parla de: “Les religions del llibre”, i a les pàgines 126-127 menciona aquesta paraula quan escriu sobre el canvi que hi va haver de Rotllo de papir o d’un altre material a Còdex. Escriu que Marcial1 en un dels seus epigrames diu:” Tu que vols que arreu et segueixin els meus llibres, i pretens que ells siguin en el llarg viatge companys, els has de comprar de pergamí, que està oprimit en taules molt petites. Que els grans volums es quedin als prestatges; però a mi, complet, em pots portar en una mà”. I finalitza (Marcial) amb un descarat anunci publicitari per al venedor d’aquests desitjables biblioartefactes:” I per tal que no ignoris on comprar-me, i perquè tota Roma no discorris, Lector, amb gust, et seré de guia… “.
1.- Marc Valeri Marcial: poeta llatí ( Bílbilis dC41 – 104dC), cèlebre pels seus llibres d’Epigrames. Aquest aquí esmenat és el segon del Llibre Primer.
Bibliobebè: en el llibre a dalt esmentat, a les pàgines 223-224, i parlant dels incunables diu l’autora: “El terme tècnic per als llibres publicats en el període inicial de la impremta, abans de 1501, és ‘incunable’, que prové de la paraula llatina que designa els bolquers o el bressol. Són bibliobebès, nens petits de la guarderia de Gutenberg. Sovint es parla dels llibres en termes d’esperança de vida i, essent objectes fets a partir de materials biològics, igual que nosaltres, és cert que maduren amb el temps. Les cobertes empal·lideixen, les pàgines esgrogueeixen i s’arruguen, els lloms es tornen menys flexibles i els marges floreixen i s’omplen de taques per l’edat”.
BibliObjecte: En el llibre Màgia Portàtil, parlant del què és un llibre, explica l’autora que per a Garrett Stewart2 un llibre es pot anomenar Bibliobjecte ( BibliObject) quan és un objecte artístic o una escultura conceptual. Diu Garret:”Retirat de la circulació (el llibre) per a la seva consideració com a objecte, material de lectura reduït a centímetres o metres cúbics de superfície treballada, tota meditació verbal desapareix i es transforma en suport físic”. Més informació a: https://joomla.arlisna.org/images/reviews/2011/09/stewart.pdf
2.-Bookwork: Medium to Object to Concept to Art, by Garrett Stewart. University of Chicago Press, June 2011. 249 p. il·l.. ISBN 9780226773919.
Exemples de BibliObjects a: Queering the BibliObject. Exposició l’any 2016 en el Center of Book Arts de New York.
Biblio-Discografía (2): La Comisión de Sonoros de la Asociación de Documentación Musical tira endavant la creació d’una biblio-discografia, un projecte, SURCOS, que en diferents fases pretén recopilar totes les discografies de música, compositors o intèrprets espanyols.
Biblioexperimenta: Tots els divendres, de 17.30 h a les 19.30 h, a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé i del 19 de maig al 28 de juliol, aprèn Robòtica i llenguatge de codificació. Adreçat a famílies amb infants a partir de 4 anys i tots els públics a partir de 12 anys. Veniu a experimentar amb tots els recursos tecnològics que us oferim a la biblioteca.
Biblio-holocausto: crema de llibres. En totes les èpoques s’han produït aquestes cremes, però no havia vist mai la paraula Biblio-holocausto, que aquí la fan servir perquè parlen de la crema per part d’estudiants nazis l’any 1933 a Berlin.
Bibliokepos: L’ICAS impulsa ‘Bibliokepos‘, el projecte per conscienciar i reflexionar sobre el canvi climàtic que es desenvolupa a la Xarxa Municipal de Biblioteques de Sevilla realitzat per Luces de Barrio, Premi New European Bauhaus de la Comissió Europea.
El projecte, en la vuitena edició, amb l’impuls del ”Instituto de la Cultura y las Artes del Ayuntamiento de Sevilla” es durà a terme a les biblioteques municipals, com a espais urbans imprescindibles des dels quals reflexionar , dialogar i conscienciar sobre el canvi climàtic i que s’inspira en el nom de l’escola filosòfica fundada per Epicur als afores d’Atenes…
Per assolir aquests objectius, el projecte s’articula al voltant de tres pilars com ara la reorganització de la col·lecció de llibres de les biblioteques i la creació d’una bibliografia compartida de manera participativa (fons), la facilitació de trobades entre les comunitats de les biblioteques amb referents nacionals i col·lectius de la ciutat vinculats al canvi climàtic (diàlegs) i un tractament i transformació del seu espai físic (refugis).
Bibliomoneda: paraula trobada en el llibre Màgia Portàtil d’Emma Smith (Ariel, Barcelona, 2023). En el tercer capítol parla de “Nadals, llibres obsequi i abolició”, i entre les pàgines 74-75 apareix la paraula “bibliomoneda”. Escriu que cap als anys trenta es va iniciar la venda de llibres mitjançant uns vals-regal que s’oferien per canviar per llibres amb l’avantatja que no calia amoïnar-se en pensar quin llibre li agradaria o no a l’ obsequiat. Diu l’autora:” Els dissenys i els anuncis que es van fer inicialment posaven l’accent en les possibles dificultats a l’hora de regalar un llibre, cosa que aquesta nova i intel·ligent bibliomoneda obviava:’ ¡El seu problema està solucionat! Així no hi ha risc d’enviar el regal equivocat: podrà escollir el llibre que li agradi a ell”.
Biblionomicon: vlok alemany sobre Llibres amb ressenyes, crítica i històries de llibres. Es pot seleccionar idioma.
Biblioshiny : és una aplicació brillant que proporciona una interfície web per a bibliometrix.
Bibliotour: en el vlok Ciudad Literaria de la ciutat de México organitzen Bibliotours, passejades literàries per llibreries, biblioteques i llocs amb història llibresca.
El Bibliodiccionari ja té més de 2.300 paraules, però cada dia m’és més difícil trobar paraules noves, si em podeu ajudar us estaré molt agraït.
Biblio-bressol: a la Biblioteca Joan Rigau i Sala de Vidreres, tenen un Club de lectura infantil Família Bibliobressol,especialitzada en famílies amb infants de 2 a 4 anys.
Biblio-chefs (2): taller de cuina a la Biblioteca Pública P. M. Santa Ana a Badajoz.
Biblioescriptors: “la diada de Sant Jordi durem a terme l’activitat Biblioescriptors a la plaça dels Homes. Conversarem amb alguns autors i autores que enguany han presentat llibres a la biblioteca, com ara Daniel Genís, Octavi Dalmau, Manel Puig, Mario Bueno, Salvador Famoso, Juan Jesús Aznar, Júlia Domínguez i Sebastià Roig”, així ho expliquen des de la Biblioteca de Castelló d’Empúries.
Bibliotejo: Bibliotejo es el nom del bibliobús d’Emília Curiel i Luis Markina que «dinamitza la vall» amb els seus més de 2.000 llibres des de l’enclavament rural de Gallejones de Zamanzas, en Les Merindades de Burgos.
Bibliothecvla Alexandrina: un canal de divulgació sobre el món clàssic. Aquí, un llibreter s’encarregarà de desempolsar als clàssics per a gaudi i coneixement dels seus ”lectors”.
Bibliouniverhlg: I Jornada Científica Provincial de Biblioteques Universitàries. Holguín 2023. L’esdeveniment es realitzarà de manera virtual, com a part de les activitats en homenatge al dia de la Cultura Cubana.
Biblioverde: Fira Ecològica «BIBLIOVERDE» amb taules informatives, xerrades, tallers i basar, organitzada pel Sistema de Bibliotecas Universidad de Puerto Rico.
Biblioandante: Al llarg del mes de març la Biblioandantede “Pirí Hué” recorre diferents barris de la ciutat (Concordia – Argentina) acostant a les persones “llibres amb permís i sense obligacions”.
Biblio-Cafetería: : La Cienega, un del sis cafés a Buenos Aires on els estudiants poden passar una bona estona llegint.
BiblioDona: organitzat per la Biblioteca de Campos , la setmana que ve celebren el dia de la Dona amb Vola, Valentina, un contacontes especial…
BIBLIOESAP: Aplicació per a la xarxa de biblioteques de l’Escola Superior d’Administració Pública de Colombia.
Bibliogym: l’alumnat de primer Curs de Batxillerat de l’IES Salvador Serrao d’Alcaudete ( Jaén ), assisteix a un taller de Bibliogym que s’imparteix a la Biblioteca Pública Municipal per part de Fisnatur. L’objectiu d’aquest taller és ensenyar hàbits saludables d’higiene postural per als joves estudiants a través d’exercicis d’estirament i relaxació.
Biblio-Gym: en el Col·legi Herma de Murcia tenen moltes activitats, una d’elles es editar cada any una publicació anomenada El Respondón. En el número XXX del 2020 hi ha un article que parla d’una nova manera de llegir, el Biblio-Gym.
Biblio-Juegos: organitzats a la Biblioteca Octavio Paz de l’Instituto Cervantes a Paris.
Biblio-Moto: la biblioteca mòbil que fascina els nens dels carrers de Ouagadougou (Burkina Faso ).
Bibliopanera: Els usuaris de la Biblioteca de Taradell que han fet ús del servei de préstec durant el mes de desembre han participat en el sorteig d’aquesta magnífica BIBLIOPANERA, plena de llibres….
Bibliotecàries a cavall: Les bibliotecàries a cavall van portar els llibres als indrets més recòndits de la serralada dels Apalatxes i van despertar l’amor per la lectura entre la seva població. Entre 1935 i 1943, una part de les muntanyes dels Apalatxes, als Estats Units, es va omplir de llibres. El mèrit va ser d’un grup de dones que el govern del president Roosevelt va contractar per fer de bibliotecàries a cavall. Sobre les seves muntures, i suportant la neu, la pluja o un sol abrusador, van recórrer incansablement camins mal traçats fins als llogarets i les cabanes més inaccessibles. Quan marxaven d’un lloc, els muntanyesos els acomiadaven amb mateixa frase: «Si us plau, no se n’oblidi! Porti’m un llibre!». I és que els llibres, en aquells indrets remots on la vida era molt dura, es van convertir en preciosos objectes que els van donar la possibilitat de compartir una cosa nova, diferent, bonica. Els llibres van ser també portes, finestres, viatges a nous territoris, aliment per continuar enfrontant les dificultats del dia a dia ( Sinopsis del llibre).
Bibliotecàries a cavall de Concha Pasamar ( text i il·lustracions), Editorial A fin de cuentos, Bilbao, 2022.
Biblioteleo: Porta als teus nens a una festa a la biblioteca on gaudiran de: lectura en veu alta, jocs, música, art i més, diuen des la Biblioteca Infantil ¡Lee Conmigo! a Guaynabo (Puerto Rico).
“ Com haurà observat el lector, en tot aquest llarg historial no he emprat mai en sentit genèric d’ex-libris cap dels mots: “ ex-biblioteca”, “ex-museo”, “ex-discoteca”, “ex-dono”, “ex-hereditate”, etc., perquè crec francament que tot això hi sobra. EX-LIBRIS. Tots els altres no tenen sentit ni significat, i sols poden obeir a una pedanteria poc ex-librística per manca de raonament i de bon gust. Fóra lamentable que l’ús d’aquests mots improcedents esdevingués rutina; per això crec convenient desterrar el seu ús.
Qui té un ex-libris per a usar-lo en els seus llibres i no és col·leccionista, és natural i lògic que poseeixi pocs o molts llibres, que formen, per tant, una biblioteca; sobra, dir “ex-biblioteca”, si ja se sap que qui té un ex-libris i no és col·leccionista solament, sinó, bibliòfil, poseeix una biblioteca. Ultra que el sentit d’aquest “ex” no s’adiu, la redundància i cacofonia de “ex-biblioteca de la biblioteca de…” no és ni raonable ni artística, i, per tant, és antiintel·lectual. En l’ex-libris que he realitzat darrerament per a la Biblioteca Central de la Diputació he tingut bona cura de no incórrer en aquest error. I no penso realitzar mai cap “ex-biblioteca”, ja que no sé què es vol dir amb aquesta expressió, i sí penso realitzar molts ex-libris, perquè sé molt bé on sóc.
Atenent-me a aquest mateix criteri, trobo bé que es digui “ex-musicis” no tan sol per a utilitzar-lo en els llibres de música, sinó àdhuc en els altres, perquè si el posseïdor de l’ex-libris és músic, es reflecteix així millor aquesta qualitat personal de l’interessat. Com també trobo bé que es digui “ex-eroticisis”[sic] en l’ex-libris d’aquells qui tenen la franquesa de revelar així llur temperament.- Jo admiro aquesta franquesa valenta d’aquells qui, com el col·leccionista Balbí, només arrepleguen “ ex-eroticisis”.
Al meu entendre s’ha de dir “ex-libris” i res més. No cal embolicar les coses sense més ni més.”Ex-libris”, “ex-musicis”, “ex.eroticisis”, tot això que té un significat propi, raonat i psicològic, és el que està bé i és l’únic existent com a veritable. Tota altra fórmula, com el “From the book”, el “Book-plates” i els “his book” ianquis, i el “Büchzeichen” alemay i austríac, sobra per complet. I no parlem del “ Bibliothekszeichensigneten”, que cal agafar el tren per arribar d’un extrem a l’altre d’aquesta paraula tan enrevessada.
Tampoc no veig la necessitat ni sé què es vol dir quan es parla de l’ex-libris femení i del conjugal. Bé que hi hagi ex-libris religiosos, que és una manifestació de l’esperit; humorístics, que és un estat de l’ànim; frívols i burlescos, per la mateixa raó, i caricaturescos, que, ultra l’estat d’ànim, és una forma artística molt apreciada. Però, ex-libris femenins?, ¿ és que no basta amb el nom de la interessada per a revelar el seu sexe? ¿ O és que l’ex-libris ha de tenir una ridícula i desplaçada tècnica per a diferenciar el sexe femení del masculí? I això en una època racional en què les dones van de bracet amb els homes en tots els estaments i afers socials, i àdhuc en els països més avançats i de major cultura formen batallons d’exèrcit femení… La dona és un ser com ‘home, i es una visió baixa de sostre fer-la més feble o inferior pel seu sexe. Bé ens diu l’escriptora, força entesa en l’ex-librisme, Aurora Díaz-Plaja: “ ¿Cómo ha de ser el ex-libris femenino? ¿Debe diferenciarse esencialmente del masculino? En principio no… De ningún modo. No es absolutamente necesario que el ex-libris refleje el sexo, sino la personalidad individual de su poseedora, si bien con exquisitez femenina”, ( El Bibliófilo, núm. 11, Madrid) Molt bé! Si això és així, ¿ quina diferència es vol pretendre establir? Cap que no fos cursi, ridícula i ben bé fora de to i del moment actual.”
Els Ex-libris i l‘Ex-librisme. Assaig històric raonat de Josep Mª de Riquer i Palau, Ed. Millà, Barcelona, 1952. Volum segon.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
Tabularium a Roma
“ Los pregones de las ferias del libro, naturalmente, tienen como protagonista al libro, envase de papel relleno de pensamiento en algunos casos, de sensibilidad en otros y de majaderías en los demás, todo ello disuelto en miles de millares de letras más o menos gordas, más o menos legibles. Ese pastel de milhojas, a veces indigesto, es lo que se glorifica en esta ocasión, pues de lo contrario, sería mentar la soga en casa del ahorcado. Así, el nuncio, para evitar aquello de “al pregón, azote”, echa por la vía de la erudición perfumada con incienso y santas pascuas.
Entonces, va y cuenta que el libro es la herramienta más poderosa de la cultura, describe su itinerario civilizador y recuerda la peripecia emocionante de tal instrumento por los siglos de la historia. Habla del nacimiento de la escritura; de los libros de barro cocido; de Tirteo de Esparta que, 600 años a. de c., ya coleccionaba textos; de la fundación del Tabularium en Roma; de la primera biblioteca pública creada por AsinioPolión¸de la impresión con planchas xilogràfica en China, ya en el siglo sexto de nuestra era; de la imprenta de Fen Tao, trescientos años después; de los impresos con tipos móviles realizados por Gutenberg y Fust en 1453 y del desarrollo de las artes gráficas en España.
Biblioteca d’Asinio Polión
El pregonero, que ha consultado tan prolija y azarosa crónica, puede denunciar a quienes odiaron con fuego a los libros, desde Shih-Huang-Ti, el constructor de la muralla china que, doscientos años antes de cristo, organizó una hoguera de San Huang donde apenas se salvaron algunos tratados de medicina y adivinación, hasta el Cardenal Cisneros que, diecisiete siglos después y en la plaza de Bib-Rambla, patrocinó una quema fanàtica de códices árabes. Y puede ensalzar a quienes amaron el libro hasta la exageración colectora, si es que existe hipérbole en tal querencia, como Ptolomeo IIFiladelfo que reunió en el Museion, la biblioteca de Alejandría, setecientos mil rollos de papiro, llamados volúmenes por los romanos, o como Al-Hakem II, que juntó en Córdoba más de cuatrocientos mil ejemplares, muchos de ellos procedentes de Alejandría”.
“El vendedorde libros”, pregó de Francisco Izquierdo a la IX Feria del Libro de Granada, Consejería de Cultura-Junta de Andalucía, 1990.
Sutra del diamant, primer llibre imprès, Xina, 868 a.C.
Avui només hi ha 10 paraules, cada dia és més difícil trobar-ne de noves. Si en sabeu alguna m’ho podeu dir i la posaré en el Bibliodiccionari. Moltes gràcies.
Biblioactivitats (2): programes mostrats per la Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell, per informar als usuaris ( joves i/o adults) de les activitats que realitzen cada mes.
Biblioadicta: vlok dedicat als llibres i la lectura.
Bibliobarri: Xerrades setmanals a la biblioteca de l’escola Príncep de Viana de Lleida.
Biblio.blog: pàgina a Instagram de l’Alessia .”Compartint ressenyes de llibres i publicacions acolorides!”.
Biblio/Hora: Biblio/Hora del conte, activitat organitzada per la Biblioteca Municipal de Campos (Mallorca).
BIBLIO-LAB: per aprendre a programar i veure el funcionament d’un dispositiu d’energia renovable. Organitzat per la Biblioteca Municipal de Laguna de Duero ( Valladolid).
BiblioPrepa: biblioteca de la Universidad Popular Autónoma del Estado de Puebla ( UPAEP) a México.
Els Prepa són a México el batxillerat, també conegut com a preparatòria. El periode d’estudi és generalment de tres anys, però existeixen preparatòries de dues i de quatre anys. Algunes es divideixen en diverses àrees d’especialitat, on els estudiants adquireixen coneixements bàsics per a posteriorment ingressar a la Universitat.
Bibliopunk: lloc d’internet (lookhuman) on venen uns quants productes amb la paraula Bibliopunk incorporada.
BiblioSiesta: el Bibliotecario Enfurecido ( @BiblioEnfu ) de Twitter posa una enquesta per saber què ha de fer amb els usuaris que s’adormen. Una de les respostes és: “Crear una “BiblioSiesta”.
Biblioviaje: vlok d’una viatgera, diu: “bibliotecària i arxivera a parts iguals, viatgera insaciable. En aquest racó trobaràs novel·la, assaig, llibres per a viatjar des de casa i llibres per a enriquir els teus viatges… i com no; llibres sobre llibres i llibreries”. També a Instagram.
Biblioactívat ( Biblioactíva-t): programa d’activitats per al foment de la lectura. Organitzat per l’Ajuntament de Granadilla de Abona ( Santa Cruz de Tenerife), a través de la Regidoria de Cultura i Festes.
BibliODS: Club de lectura infantil a la Biblioteca de Castropol ( Asturies).
Bibliofest: Des del Sistema de Biblioteques ( Universidad de los Andes – Colombia) conviden a passar una estona divertida, d’esplai i recàrrega d’energies.
BIBLIOFEST (2): Festival híbrid ( conferències, tallers, contacontes, llançaments de llibres,…) de la Biblioteca de Santiago ( Chile).
Biblio-Huerta comunitaria Altos del Pino ( Cazucá – Colombia). Per dissenyar i construir una Biblio-Huerta amb la participació de diversos grups generacionals de la comunitat, per a aportar a la restauració paisatgística i ambiental del barri a través de la producció d’aliments i/o plantes ornamentals enfortint les relacions socials entre veïns a partir d’un projecte comú. L’objectiu general d’aquesta activitat acadèmica se centra en acompanyar als habitants del barri Altos del Pino en processos de millorament de l’hàbitat a partir d’estratègies ambientals i físic espacials.
Bibliologia(4): ( Elementa ad librorum studia pertinentia) publicació seriada editada per Brepols, Turnhout ( Bèlgica), des de l’any 1983. Utilitzant el terme “bibliologia” per referir-se a la suma de disciplines que s’ocupen dels llibres, ja siguin manuscrits o impresos: la història dels llibres, la història de les biblioteques antigues, la bibliofília, (les llibreries – els llibreters), el concepte francès de “bibliothéconomie” i la bibliografia.
Bibliomurals: Exposició intermunicipal de la Mostra Bibliomurals El Meu Poble 2022 de les Biblioteques Públiques Municipals de la línia 3 del metre-comarca l’Horta Nort ( País Valencià).
Biblionadons (2): Tallers familiars: “Expressió corporal, música i dansa” a càrrec de Cristina Noguer de Creixent amb art . Per a nens i nenes de 0 a 3 anys.
Biblio-Net (6): un espai virtu@l de lectura, expressió, diversió i aprenentatge.
BiblioRural: per a realitzar activitats en la naturalesa que tenen múltiples beneficis per a la salut. A Sella a la Marina Baixa d’Alacant. Organitzat per Senderismo en Alicante
Biblioaprenent 