Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2020

Bibliodiccionari LXXVIII

Posted in Bibliofília, Oficis del llibre, Paraules, tagged , , , on 29/01/2020|

 

Vaig començar el Bibliodiccionari pensant que trobaria 50 o 60 paraules que comencessin per Biblio, però en porto , de moment, unes 1700. Qui m’ho havia de dir! I en segueixo trobant quasi cada dia, malgrat que la Facultat de Biblioteconomia i Documentació es diu ara Facultat d’Informació i MItjans AUdiovisuals (FIMIAU). El progrés té aquestes coses. Els hi direm a les bibliotecàries, informadores, o com els hi direm? Però això és un altre tema, una altra qüestió, o no? Potser en aquest Bibliodiccionari hauré d’afegir la paraula Biblioinformador, que tampoc queda malament.

Biblio-Ágora TV: “la tele de la biblioteca del cole”, així descriuen un mitjà que fan servir per explicar contes i fer ressenyes de llibres. A la Biblioteca   del CEIP Ágora de Palomares del Río ( Sevilla).

I en aquest vídeo podeu veure de que va: https://www.youtube.com/watch?v=a5EftIeFUFw&feature=youtu.be

 

 

BiblioAldric: vlok de la Biblioteca de l’Escola ALDRIC de Cassà de la Selva.

 

 

Biblioamant: aquell que estima els llibres. Podria ser sinònim de bibliofília, però.

 

 

Biblioclick: és la Biblioteca digital de la Corporación Cultural de Lo Barnechea ( Chile). Més informació a:

https://www.lobarnechea.cl/cultura/lanzamiento-biblioclick/?from=agenda

 

 

Biblioescacs: “Aprèn a jugar a escacs amb la Societat Coral Colon! Farem sessions teòriques i pràctiques els dissabtes al matí!”, ala Biblioteca de Ponent de Sabadell.

 

 

Biblioescape: la Biblioteca Universitària de León (ULE) ha realitzat ‘Biblioescapes’ – similars a les conegudes “escape room” – per a que els futurs alumnes universitaris es posin al dia sobre la temàtica bibliotecària. Més informació a: https://biblioteca.unileon.es/content/acticidad-del-campus-cient%C3%ADfico-en-la-biblioteca

 

 

Biblio-Femo: a la Biblioteca Pública Miguel de Cervantes de Mota del Cuervo organitzen una sèrie d’activitats que anomenen Biblio-femo.

 

 

BiblioFichas: paraula del vlok “lab_zebra , on diuen: “ Espacio para describir acciones bibliotecarias, que pueden desarrollarse individualmente o incluirse en una propuesta o plan de acción bibliotecario”.

 

Bibliojuego: vlok Bibliojuego . Treball educatiu realitzat per estudiants universitaris de la Facultad de arquitectura, diseño y urbanismo de Buenos Aires. Més informació a: https://bibliojuego.wixsite.com/bibliojuego1/bio

 

 

Biblio-Portal: Biblioteca del Portal La Dehesa ( Santiago de Chile), per intercanviar llibres.

 

 

Bibliorelax: espai de lectura relaxada a l’escola Aldric de Cassà de la Selva.

 

 

BiblioRevolución: la Biblioteca Rego da Balsa  a Carballo,  organitza BiblioRevolución, una revolta de les lletres gallegues. Així ho van anunciar: “Después de la multitudinaria y revolucionaria Semana del Libro y la Lectura, en la que participaron casi 2.000 personas y hubo que colgar el cartel de “no hay billetes” en todas las actividades, la Biblioteca Rego da Balsa quiere que te sumes a la BiblioRevolución, una auténtica revuelta de las letras gallegas alrededor de la figura de Antón Fraguas y de las diferentes propuestas lúdico-culturales que llenarán el mes de mayo”.

Més informació a: https://nhdiario.es/mayo-traera-la-bibliorevolucion-a-carballo/

 

 

Biblios: és un joc de cartes ( 87 en total) amb dues fases ben diferenciades: una selecció per ‘draft’ i una subhasta. El tema enganxa, però per si sou dels que us voleu ambientar… representa que els jugadors són abats que intenten tenir la millor biblioteca possible.

Més informació en el vlok No feu soroll...!

 

 

BibliotecadelesCoses : hashtag de la BibliotecadelesCoses: un servei de préstec d’objectes obert a tothom. Impulsada per les entitats Rezero    i Nusos Cooperativa  amb la col·laboració de la Cooperativa Etcèteres  i eReuse, es troba en el Casal de Ca l’Isidret  del barri del Poblenou, amb l’objectiu de fomentar l’economia circular i reduir l’impacte ambiental de la producció de deixalles. També estan en el barri de La Verneda i La Pau. Més informació a: http://nusos.coop/biblioteca-de-les-coses/ .

 

 

Bibliotecariassshh: compte de Twitter: @Bibliotecariash. Diuen: “ Secretos bibliotecarios sin levantar la voz… ssshh”.

Imatge seva a Twitter

 

Biblióvara i biblióvaro: paraules en el jerseis, indicant, potser,  “devoradors” de llibres? En venda a filolocomanía.

 

 

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 611

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, Paraules, tagged , , on 24/01/2020|

XCI

D’un llibre tronat i vell,

si saps manejâ el pinzell

i fê anar bé les pastetes,

encara en faràs pessetes.

XCII

Si una compra et surt un dia

no li ho xerris ni a ta tia,

que sovint es dóna el cas

de quedâ amb un pam de nas.

XCIII

Als bibliòfils refinats

no els vagis amb gran formats.

Que en pots petits, s’assegura,

hi ha la bona confitura.

XCIV

Si un remena amb gabardina

vigila’l que algo barrina,

que entre els pispes és corrent

el portar tal instrument.

XCV

El que no és metge i llegeix

obres mèdiques, pateix

tots els mals que el llibre diu

i amb gran neguit sempre viu.

XCVI

Llibreter que no té dèries

classifica per matèries,

i solament els talossos

ho fan per petits i grossos.

XCVII

El que es ven la biblioteca

perquè als fills els manca teca,

mereix, sens dubte, perdó…

Si no és per tal cosa, no.

XCVIII

Amb Tebeos i Patufets

molts xicots guanyen ralets.

I alguns que així han començat

llibreters han acabat.

IC

És una gran ruqueria

llegir anant en tramvia,

que al qui té aquesta fal·lera

li pot costar la cartera.

C

Tothom s’alegra i revifa

somniant, quan dorm, amb la rifa,

pel llibreter l’agradable

és somniar amb l’incunable.

I ara llegidor…

Escolta el consell cent u:

Si trobes que va per tu

quelcom del que es diu aquí

fes el distret, creu-me a mi!

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“Importante es también conocer los diferentes procedimientos de imprimir, distinguir lo impreso a mano de la impresión mecánica, y por lo que a la ilustración respecta, sus diferentes procedimientos de reproducción; grabados en madera, biselados, en metal, buril, agua fuerte, punta seca, en litografía, etc., así como también los más modernos procedimientos fotomecánicos y los artísticos, nuevamente empleados, como el pochoir, etc.
La historia de la ilustración del libro, las obras más representativas de cada artista y las más destacadas de cada nación, son también conocimientos que no deben faltar al librero anticuario. Por último, la encuadernación del libro impreso, desde el tránsito de las tablas al cartón, de las encuadernaciones de planchas y hierros fríos a las de mosaico y hierros dorados, las de tipo camafeo, las mudéjares, de Grolier, Maioli, Koberger, encaje, abanico, derôme, fanfarre, cortina, jacobinas, puritanas, etc, etc., que tantos amantes y coleccionistas tienen en ambos mundos.

Enquadernació estil Maioli

Ninguno de estos conocimientos son difíciles de lograr si se pone en ellos algo de perseverancia y mucho de afición, y, sobre todo si se dispone de un guía que lo haya recorrido todo antes y muestre el camino que se ha de seguir. La profesión no es sencilla de alcanzar, pero compensa sobradamente lo que tiene de dificultades con lo que tiene de interesante. El éxito económico no puede fallar a los que la practican con amor y estudian sin cesar; a los buenos expertos, no les faltará nunca la clientela ni el apoyo del capital necesario para desenvolverse”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946.  pp. 27.

Enquadernació ‘a la fanfare’

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 610

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , , , , on 19/01/2020|

LXXXI

Edició molt il·lustrada

sempre es veu sol·licitada,

que els llibres amb força sants

agraden als xics i als grans.

LXXXII

Pel qui ven és irritant

aquell que, dissimulant,

s’empassa una obra completa

sens gastar-se una pesseta.

LXXXIII

No compris un receptari

pensant fer-te milionari,

que en anar a la botiga

la recepta sol fer figa.

LXXXIV

Fa llibreter molt sabata

no entendre en romà una data.

I més encar, dir: quint-pis

quan es tracta del Kempis.

LXXXV

Hi ha pallús que res li raca

per ‘La Creu de Caravaca’.

És molt bo aquest llibre vell…

pel qui duu llana al clatell.

LXXXVI

El comprador de música

llegeix la peça i somica,

i un cop tot ho ha ‘somicat’…

ho deixa desarreglat.

LXXXVII

És un crim de bibliofília

que amb el bon gust no concilia,

dels llibres treure els gravats

i deixa-los mutilats.

LXXXVIII

Els llibres de comptes fets

són per als analfabets.

I els tenen per preferits

els que compten amb els dits.

LXXXIX

Si ets llibreter d’ocasió

no et faci pô el carretó.

Mes si la compra s’ho val

llogaràs la gent que cal.

XC

Els llibres dels corredors

paga’ls a preus superiors,

puix ningú de franc treballa

per portar-te una troballa.

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

Gòtica de forma ( Gotisch)

 

“ Ha de conocer bien los papeles, su historia, y para ello las materias más comúnmente empleadas en su fabricación en los diferentes siglos; sus tamaños, en los diferentes países; sus pesos más corrientes y procedimientos de encolajes, carteo, etc. Sin este conocimiento del papel, difícilmente puede distinguirse una página restaurada en el conjunto de un texto; un libro incólume de un libro restaurado por un experto.

Gòtica de summa (Rundgotisch)

Se han de conocer, también, los tipos de imprenta, de manera suficiente para no confundir un gótico de forma con un gótico de Summa o con un gótico de fractura, un Aldino con un Elzeviriano, un Tory con un Garamond, un Plantino con un Ibarra, un Chetelham con un Cochin, un Didot con un Bodoni, y en todo caso pueda distinguir por sus páginas impresas, y sin mirar la portada ni consultar el colofón, el siglo, al menos, a que pertenece un libro, como el arqueólogo clasifica un edificio y determina la época en que fue construido sin siquiera entrar en él ni consultar la guía o los documentos de su archivo.

Ha de conocer también los innovadores y creadores de tipos, al menos los más notables, porque sólo conociéndolos podrá lograr ejemplares en que por vez primera se hayan empleado, explicar su mérito, ponderar su valor y hacer surgir en el cliente bibliófilo el afán de adquirirlos y de pagarlos a buen precio”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo,  Gráficas González, Madrid, 1946. pp. 26-27.

Gòtica de fractuta ( Fraktur)

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 609

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 13/01/2020|

LXXI

Tallâ els marges dels gravats

 i donar-los nous formats

perquè tinguin millor vista,

rebenta el col·leccionista.

LXXII

Desconfia si algú et diu

que és un llibre molt festiu,

puis que resulta, al final,

molt més trist que un funeral.

LXIII

Els llibres que durant anys

has recollit amb afanys,

estaràs de cos present

que ja els aniran venent.

LXXIV

Els que venen llibres bruts,

fan negoci sense embuts.

Però aquesta xirinola

sovint porta a la garjola.

LXXV

Pintar als llibres ninot

ho fan els tarits-tarots.

I el vici de doblâ el full

el té qui li falta un bull.

LXXVI

Llibreter que té comèdies

li fan passar mil tragèdies;

per a vendre un exemplar

les llaunes que ha d’aguantar!

LXXVII

No judiquis pel daurat

d’un llibre la qualitat.

Ni creguis que té interès

sols perquè en fil està imprès.

LXXVIII

Hi ha alguns llibreters de vell

que porten llana al clatell.

Però molts d’altres n’hi ha

que saben prou d’esquilâ.

LXXIX

No és cosa que passi gaire

gangues trobâ a cal drapaire:

avui fins l’home del sac

sap qui era un tal Balzac.

LXXX

Hi ha qui diu que és llibreter

i el que fa és vendre paper.

Com també qui es creu bibliòfil

només perquè es diu Teòfil.

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

The Petersborough School

 

“ El librero anticuario precisa tener una vasta cultura, de carácter general. Si el librero de nuevo ha de conocer la producción librística contemporánea, el anticuario ha de sumar a ésta el conocimiento de la salida a luz en todos los tiempos y en cualquier país. Si cara puede venderse una edición princeps de Cervantes, más cara aun puede venderse la de un Chaucer, un Shakespeare, un Goethe, y nadie sería capaz de asegurar que algún ejemplar de este orden no pudiera surgir en el mercado español o hispanoamericano.

Ha de poseer un conocimiento bastante elevado de la Historia universal y de la de España, de la Geografía, de la Historia de los descubrimientos científicos y de los geográficos. Ha de conocer a fondo la Historia de la Literatura española y la universal, así como las obras que más directamente han contribuido a trazar las características de las distintas épocas del mundo.

Winchester School

Ha de estar bien informado de las materias ‘escritorias’ empleadas en la antigüedad, clases de pergamino y de vitela. Deberá poseer los bastantes conocimientos paleográficos para poder determinar el siglo a que pertenezca un códice y, en ciertos casos, el país donde fue producido. Completará estos conocimientos con otros relativos a la ilustración, las miniaturas, sus escuelas, sus mutuas influencias y mejores artistas, de manera que pueda identificar un códice bizantino y distinguirlo de otro flamenco, español, francés, alemán, etc., y aun dentro de los típicos de cada país, diferenciar sus escuelas, y así, si se trata de los ingleses, no confundir los de la escuela de Petersborough con los de Winchester o los Queens Mary, etc, etc. Por último, ha de tener un conocimiento práctico y bien claro de la historia de la encuadernación, sus clases, sus modelos y sus materiales en la Edad Media, como complemento del valor del códice, sin olvidar que no faltan entre los bibliófilos o, por mejor decir, bibliómanos, los que prefieren la encuadernación al libro mismo, y los que, como decía Rico y Sinobas, ‘un libro no es más que un pretexto para crear una bella encuadernación o unas ilustraciones de mérito’, y que, por tanto, el cultivo de esta rama por sí sola puede dar motivo suficiente para buenos negocios.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946.  pp. 25-26.

Queens Mary

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 608

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , on 08/01/2020|

LXI

Un dia a l’any, per fê el caca,

compra el llibre que destaca:

el Dia del Llibre, i prou.

O això, encara, si no plou!

LXII

Si tobes una obra rara,

que no se’t vegi en la cara…

puix si bada el llibreter

la trauràs per cap diner.

LXIII

Per formar la biblioteca

no t’ho treguis de la teca;

que en nostre pais fa riure

qui per llegir perd l’escriure.

LXIV

No facis massa avalot

elogiant el ‘Don Quixot’,

que descobrî el descobert

no és d’home gaire despert.

LXV

La col·lecció Bernat Metge

de l’indocte ataca el fetge,

puis més d’un que l’ha llegida

encara no l’ha païda.

LXVI

En les piles de A peseta

s’hi pesca alguna gangueta…

Són les que el bon llibreter

sol posar-hi com esquer.

LXVII

Algú demana a l’Encant

si tenen obres de Kant,

i mai no falta algún mano

que en treu de cant… i piano.

LXVIII

Obra hi ha d’indumentària

certament extraordinària,

però en cap, diu un ximplet,

hi ha el vestit del rei Pepet.

LXIX

No seràs bon llibreter

si no saps vendre un muler,

deixant a l’home engrescat

per la ganga que ha comprat.

LXX

En aquest món de fatics

tothom té els seus enemics;

pel llibreter d’ocasió

el ganguero és el pitjô.

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“Los bouquinistas, que tienen la habilidad y la afición a la caza del libro, disfrutan de tres clases de clientes: los bibliófilos, siempre en busca de libros raros; los eruditos, que necesitan completar sus bibliografías, y los etalagistas de los muelles, a los que ceden el menú barato de sus mercancías y que cubren, como hemos dicho, con sus cajas – qui sont des cimetieres d’imprimés a ciel ouvert – los parapetos laterales del Sena. En estas fosas comunes, que se alinean a continuación las unas de las otras – como dice un autor – , se encuentra de todo; libros de texto usados, piezas de música, tomos descabalados de esta y de la otra colección. Los flaneurs  que la visitan encuentran por casualidad bellos ejemplares o ejemplares curiosos, a veces el volumen vendido por un crítico, a quien el autor se lo había ofrecido acompañado de una cálida dedicatoria”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946. pp. 22-23.

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 607

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , , , on 03/01/2020|

LI

Es cosa lletja, ben cert,

endossà un llibre incomplert,

puix ningú pot sentî orgull

de vendre’l faltant-li un full.

LII

Amb tractats d’avicultura

s’instal·la una granja amb cura,

però el primer que cal fer

és vigilâ el galliner.

LIII

Compra llibres el nou ric

només perquè fan bonic.

Els ensenya, els presumeix…

però mai cap no en llegeix.

LIV

Llibres de marges migrats

per l’entès son rebutjats.

I si un tanoca s’hi engresca,

en llibres no sap que es pesca.

LV

Mira sempre amb gran recel

els llibres escrits amb fel,

res de bo d’ells aprendràs…

i malament pairàs.

LVI

Hi ha home modest que, amb apuros

en llibres esmerça duros.

En canvi, certa genteta,

mai ni hi gasta una pesseta.

LVII

Et tindran per animal

si incunables vens a ral.

Però encar t’hi tindran més

si d’un rave en vols diners.

LVIII

Hi ha rates de biblioteca

que dels llibres en fan teca,

i d’altres moltes hi ha

que viuen d’investigâ.

LIX

No perquè un hom té l’espassa

es torna savi si és ase,

que és un mal que no el remèdia

la millor Enciclopèdia.

LX

A més d’un bon literat

veureu comprar d’amagat

les novel·les policiaques…

i no sempre les més maques.

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

 

 

Resultat d'imatges de librero anticuario

Llibreria antiquària Ignacio Martín Villena ( Granada)

 

“ Hay gran diferencia entre el comercio del libro antiguo y el comercio del libro de ocasión o de segunda mano ( Second-hand-bookseller). A veces, ambas actividades son ejercidas por un mismo comerciante en un establecimiento único, pero en ningún caso deben confundirse.

Durante más de un siglo, el comerciante en libros antiguos fue clasificado en Europa entre los anticuarios. Esta voz se aplicaba entre los romanos a una persona que, por sus discursos o sus escritos, adoptaba formas arcaicas. Durante la Edad media se designaron con este nombre a los copistas, ordinariamente monjes. Más tarde, durante el Renacimiento, con el estudio de los clásicos griegos y latinos se aplicó esta voz para designar con ella a los eruditos que dedicaron sus estudios al conocimiento de la antigüedad, especialmente al de las artes y los monumentos. En este sentido, los franceses de hoy emplean la voz antiquaire; los italianos, antiquario, y los ingleses, antiquary; los alemanes, la palabra antiquar para designar al comerciante en libros antiguos y antiquariat para aquel que se dedica a la venta de libros de segunda mano.

Mientras el comerciante de libros de segunda mano tiene por objeto, de un lado, la venta del libro que ha pasado ya por uno o varios poseedores, o bien de aquellos que, sin haber salido de los dominios del editor, corresponden al saldo, o ejemplares restantes de una edición vendidos en condiciones excepcionalmente ventajosas por el editor mismo, el comercio del libro antiguo tiene como fin la venta de ejemplares que poseen un valor propio, resultante de su rareza, antigüedad, ilustraciones, tipografía, papeles, etc. En todo caso, la antigüedad, a menos que no sea de muchos años, no es suficiente para otorgar, por sí sola, valor a un libro. De aquí se deduce la dificultad para fijar el límite entre el libro antiguo y el libro de ocasión. Puede ser raro el ejemplar correspondiente a una edición recién publicada y que, agotada, su editor desista de reeditarla; el ejemplar perteneciente a una edición limitada, que se haya agotado. Ordinariamente, en las librerías de nuevo no suelen encontrarse libros de una antigüedad superior  a cincuenta años, a contar de la fecha de su publicación”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo. Gráficas González, Madrid, 1946.  pp. 10.

 

 

 

Read Full Post »