Crec que val la pena veure aquest vídeo de la Biblioteca Nacional de España, sobre Aldo Manuzio, que és part de la exposició que allà fan: “500 años sin Aldo Manuzio”.
Posts Tagged ‘Bibliofília’
Exposició sobre Aldo Manuzio a la BNE
Posted in Bibliofília, Bibliologia, Biblioteques, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged Aldo Manuzio, Bibliofília, bibliologia, exposició, Impremta on 28/02/2015|
Frases sobre Bibliofília 387
Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibres, tagged Bibliofília, bibliologia, llibres cremats on 27/02/2015|
Imatge del llibre La Gran Història del Llibre, de GATEPAILLE, Maryline, Ed. Cruïlla, B, 1996, recomanat a grans i petits. Llibre interactiu, amb fulls desplegables i adhesius multiús.
“ Hi ha dues menes majors de col·lectors de llibres. Una es forma per aquells que per infecció secundària i fons primaris es dediquen a cercar ‘llibres bons’ de tota mena sense arribar mai a reunir una col·lecció coherent. Dins aquesta mena s’inclouen el bibliòfil amateur i el perspicaç home de negocis. De vegades en aquesta categoria la malaltia es guareix amb un altre virus fort, de la mena que sigui, o per canvis o tempestes en el clima econòmic. El veritable bibliòfil per excel·lència sembla ser aquell que s’ha contaminat per la lectura segons la ja esmentada explicació cervantina.
El remei també ve indicat en el Quijote, remei per altra banda que és quasi tan antic com la impremta mateixa. Els amics i familiars de l’Ingenioso Hidalgo fan escrutini de la seva biblioteca per tal de cremar determinats volums. Sempre és possible que aquestes persones, com tantes d’altres en la història, hagin comprès per intuïció que els microbis de la bibliofília resideixen efectivament en els llibres i que encara avui, l’única manera coneguda de matar-los és per mitjà del foc aplicat tant als llibres com al bibliòfil.
Berlin, 10-05-1933
Ara bé, quan el malalt arriba a un estat en el qual li sobrevenen forts atacs d’adquisició de llibres, el guariment ja no és possible. En la primera etapa d’aquestes convulsions, el pacient s’inquieta normalment per tenir textos correctes i complets, sobretot moderns, d’un tema determinat. Però aviat s’adona de la imperfecció de les millors edicions modernes i s’agita per les primeres edicions i tot seguit pels manuscrits originals. Fins a aquest moment, en el desenvolupament de la malaltia, els símptomes i les conseqüències són intel·lectuals, socials i econòmics. Però l’interès per la història física dels textos també provoca en el pacient símptomes físics; si abans el seu pensament, les seves accions i els seus diners es concentraven en el món del llibre, ara, fins els seus sentits estan dedicats al llibre. Es el moment en què comença l’aberració anomenada ‘l’apreciació estètica del llibre com a obra d’art’. Aquest nou afany produeix la necessitat de nous coneixements: la fabricació del paper, les filigranes, la tipografia, història de l’ortografia i de la cal·ligrafia, dels gravats de fusta i de metall, de l’ex-libris, i d’enquadernacions, i molts d’altres. I es llança amb entusiasme inusitat a l’art i la ciència de la descripció bibliogràfica.”
Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 11-12.
Mercantic
❦ ❦ ❦ ❦ ❦ ❦ ❦
“ ¿Leen los bibliófilos o simplemente poseen?. Es creencia frecuente que los bibliófilos no leen. Que se limitan a poseer y guardar celosamente sus tesoros, sin casi tocarlos, por temor a que sufran daños. Yo creo que es errónea. Supongo que habrá de todo en esta viña de personas y personajes, pero en general los bibliófilos que conozco gozan y disfrutan con su biblioteca. Amor compartido y repartido: La Bibliofilia es un placer, no un sufrimiento. Cada persona tiene sus preferidos – humanum est – pero dedica un saludito a los demás, como hace quien sabe cómo se debe visitar una proyectando hacia los libros que posee una neurosis, que estaba larvada en su mente. Mal asunto ees cuando una pasión deja de ser placentera y se convierte en ‘incontenible, inconmensurable e irrefrenable’. Rechazo comprensible: lo único que puede provocar un sentimiento de enfado y a veces furia es, precisamente, el mal libro, o dicho exactamente el libro mal hecho”.
Juan F. Pons: “ Coleccionismo y Bibliofilia”, en el Curs d’Estiu a Jaca de l’any 2002, sobre Història del Llibre.
Inutilitas librorun, però més conegut com El bibliòman boix a La Nau dels boixos (Stultifera navis) de Sebastian Brandt.
Frases sobre Bibliofília 386
Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, tagged Bibliofília, bibliologia, catàlegs on 16/02/2015|
“ Plana juga amb un avantatge: té més possibilitats que ningú de trobar llibres selectes, perquè l’ofici el porta a entrar a cases particulars i pagar 50 pel que val 100 en comptes de 50 pel que val 20.
A Estruga, anar a les llibreries directament és el que li fa més goig i allò amb què va començar. Després va comprar per catàleg i en subhastes, però no directament sinó per telèfon o correspondència. Avui creu que Internet serà el gran sistema de venda de llibre de vell del futur.
Xavier Trias de Bes explica:’ Durant molts anys he comprat llibres com un caçador, amb el perdiguer i l’escopeta a la mà, és a dir, a peu, perquè aquesta és la forma més divertida de comprar llibres: remenar, preguntar, tornar-hi al cap d’un temps. Però amb el temps, això cada vegada es fa més difícil i inexorablement hem de caure en els catàlegs, en alguna subhasta o altra i en Internet’”.
Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura de 19 d’octubre del 2000, pp. V.
“ El otro día, en el paseo de Gràcia, me encanté en una de las casetas de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern que se celebra en este paseo hasta el 7 de octubre. En realidad buscaba una de esas gangas que te llevas a casa por poco más de veinte duros. Libros que hasta hace poco se vendían a dos y tres mil pesetas, aquí los puedes encontrar a precios rebentados. Estaba, pues, yo, removiendo una de esas pilas de libros cuando me di cuenta de que a mi lado había un amigo mío escritor. Enseguida noté su mala cara, pero no le di mucha importancia porque estábamos en plenas fiestas de la Mercè y el hombre podría haber pasado una noche movida. Lo saludé, pero ni se enteró; estaba tan absorto en el montón de libros que tenía delante y que, como yo, tres personas más removían. Tuve que darle dos toques en la espalda para que reaccionara, tal era su fijación, hasta que bajó de la luna. ‘Perdona, es que…’. Me pareció entender el motivo de su ensimismamiento, pero me equivocaba. No era, como yo, el deseo de encontrar una ganga, sino, sencillamente, que la ganga era él.
Puedo imaginar el dolor que se siente cuando uno ve su novela a veinte duros. No por los veinte duros, sino por lo que ello supone. Pero, en fin… La vida es dura y la del escritor mucho más. Lo invité a un café y me contó que se planteaba dejar de escribir. ‘Tampoco será para tanto. Piensa que Kafka murió sin que apenas lo conociera nadie. Y mira ahora’. No conseguí convencerlo y para animarlo nos fuimos a ver las auténticas joyas de la feria, ese libro que sólo aparece de vez en cuando y que hace caer la baba a ese extraño y curioso espécimen que es el coleccionista”.
Article: “La ganga era él”, de Isabel Olesti a ElPaís.com, l’1 d’octubre del 2001.
![dibuixexbloguis1thumbnail13[1]](https://biblioaprenent.blog/wp-content/uploads/2015/01/dibuixexbloguis1thumbnail131.jpg)
Frases sobre Bibliofília 385
Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Old books, tagged Bibliofília, bibliologia on 08/02/2015|
“ Pots de confitura i caixes de sorpresa – Si d’aquests llibres – exemplars únics, primeres edicions, etc., etc. – se’n diuen peces rares i dels bons llibres – bons pel seu contingut – hi ha qui en diu ‘pots de confitura’, us volem donar a conèixer una mena de llibres als quals els escauria el nom de ‘caixes de sorpresa’. Són aquells que un dia han servit d’estoig o cartera per a desar-hi momentàniament alguna quantitat de diners amb papers de banc, i els quals bitllets, per mort o oblit de l’interessat, han restat allà abandonats. Això fins que han anat a parar en mans d’algú que els ha fullejat i ha tingut la grata sorpresa de trovar-hi el preciós contingut material junt a l’espiritual.
Hem conegut diversos casos d’aquests. Un llibreter que conprà als vells Encants un llibre, en el qual en arribar a casa, hi trobà, intercalats entre els fulls, dinou bitllets de cent pessetes cada un, o sigui la quantitat de mil nou-centes pessetes, adquirides per una o dues pessetes que li va costar el llibre. Un altre que, en un dels llibres que li vengué un desconegut a la botiga, hi trobà una gran quantitat de bitllets de Río Janeiro, important uns quants milers de rais…
Els llibres dedicats.- Cada dos per tres sentim contar una anècdota que consisteix a explicar que tal o tal llibre dedicat pel seu autor a un personatge més o menys considerable, ha estat trobat en una parada de llibres vells.
El cas és freqüent i obeeix a diverses causes. Els escriptors d’una mica de nom són objecte d’una general preferencia per part de tots els autors, novells a cèlebres. Per tant, al cap del mes, hom es trova amb una gran quantitat de volums que no pensa pas llegir i… Aleshores apareix la mà providencial d’una serventa o d’alguna altra persona massa zelosa, amb ganes de fer neteja, i molt serà que entre els llibres mediocres, no desaparegui, camí de la parada, algún volum d’un autor notable…
No cal, doncs, donar una excesiva importancia a aquestes troballes ‘reveledores’ que hom pot fer de tant en tant”.
Article:”Llibres ! Llibres !” de A. i E.P.
ψ ψ ψ ψ ψ ψ ψ
“ Sí, mi amor por las buenas letras está llegando muy lejos, pero nunca demasiado lejos. Eso, creo yo, es imposible. Cualquier obsesión es mala, mas nunca la es la bibliofilia. Puede haber libros con contenidos constructivos o destructivos, pero no se puede decir que un libro sea intrínsecamente malo. Puede serlo su contenido, o, más posiblemente, su autor.
En este punto me podría detener largo y tendido, pero antes quiero ver que cuenta Fernando Báez en el libro que cité. He leído por Internet que es una obra demoledora, algo así como ‘Farenheit 451’, de Ray Bradbury, de la cual sólo conozco la trama, puesto que nunca tuve el placer ( ¿ o la desgracia?) de leerla. Un amante de los libros no puede soportar que se los destruya. Y eso va más allá de la libertad de expresión. Convengamos que hay mucha gente a favor de ella que no es capaz de leer un libro pequeño siquiera. Es decir, no podría sentir el ardor en el pecho que la quema de un libro puede provocar en un ávido lector. Tan sólo despotricarían contra los malditos destructores de la libertad.
Recapitulando: soy un neófito en el arte de la bibliofilia. Creo que este camino no tiene retorno… y no me preocupa. Mi biblioteca al día de hoy cuenta con tan sólo treinta y cuatro libros de lo más variados. La mayoría son de literatura e historia, mis grandes amores.
Cuando tenga mi propia casa, con mi propia biblioteca – ahora tengo los libros amontonados en un rincón, tristes, mas nunca olvidados-, pienso expandirla a pasos agigantados. Todo lo que el bolsillo me permita. Y el tiempo, por supuesto, para leerlos”.
Article “Bibliofilia” en el vlok: Los 101 camellos.
Http://unsabiodesierto.blogspot.com/2008/12/bibliofilia.html
A les llibreries de vell els llibres són cars
Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Old books, tagged Bibliofília, bibliologia, library, Old books on 02/02/2015|
A les llibreries de vell els llibres són, normalment,cars, i moltes vegades, molt cars.
Sí,també tenen llibres barats, fins i tot molt barats, però no són els llibres desitjats per bibliòfils, i no es que els bibliòfils busquem incunables, primeres edicions, exemplars rars o únics, bé, ja ens agradaria, però hi ha moltes menes de llibres, de bons llibres, ben editats, ben enquadernats, ben conservats, llibres que sense ser joies de la bibliofília són suficientment atraients per gaudir tocant-los, olorant-los, mirant-los i llegint-los, llibres que ens ensenyen coses noves, llibres per aprendre, llibres amb temes que ens interessen, llibres que quan els comprem ens fan sentir feliços.
Hypnerotomachia Poliphili, venut a Barcelona l’any 2005 per 310.000 euros ( IVA a part). El Catàleg on surt és per mirar-se’l, val la pena. La resta d’imatges amb ELT són de catàlegs de la llibreria Els Llibres del Tirant)
No es venen llibres, diuen cada dia els llibreters de vell. Una de les raons és perquè, com deia, són cars , de vegades et diuen que un llibre val el que algú vol pagar per ell, queda molt literari, molt de novel·la ( no sé on ho he llegit, però ho diuen) .
A Iberlibro per 180 euros
Els llibreters de vell, sovint, són esquerps. De vegades els hi sap greu que miris llibres, si els toques posen mala cara i si els fulleges, els ulls se’ls surten de les òrbites i et parlen amb desdeny. Sembla que tinguin por de que els trenquis o els arruguis, quan normalment és tot el contrari; moltes vegades he fullejat llibres i no poques he posat bé pàgines doblegades i arrugades, he trobat coses dins ( de tot) amb valor i sense i ho he fet saber al llibreter, alguns ni les gràcies m’han donat, ans al contrari.
Fa un temps, no gaire, m’arribaven a casa fins a nou o deu Catàlegs ( en paper)de diferents llibreries, ara només en rebo tres o quatre, i també m’arriben dos o tres per internet. Els que ara envien Catàlegs són llibreters als que, poc o molt, els hi he comprat alguna cosa.
Boccacio.De casibus virorum illustrium Libri Nouem. Ulardo, Augsbrug, 1543.ELT.
L’arribada de Catàlegs ja no és el que era. Mirar la bústia cada dia un parell de vegades per veure si hi ha Catàlegs de llibreries era un costum habitual, era un dels goigs del bibliòfil, sobre tot del bibliòfil ‘pobre’ com jo.
Ara poques vegades obro la bústia amb il·lusió, abans trobar un Catàleg era una sensació total de felicitat, sembla que no es gaire cosa rebre un Catàleg, però agafar-lo, obrir-lo, mirar-lo, assenyalar amb llapis, deixar una creueta al costat d’un número d’un llibre que ens sembla interessant, que segurament no compraré, que si pogués els compraria tots, però això és molt difícil que passi, i si en compro un o dos la felicitat augmenta fins a l’infinit, encara que la majoria de vegades en senyalo uns quants i m’imagino que ja els tinc a les mans, però només són il·lusions de bibliòfil pobre.
Erasmo. Manuzio, Venezia, 1508. ELT.
Malgrat tot, assenyalar llibres desitjables, marcar la creueta allà on crec que hi ha el llibre desitjat, el llibre, de vegades, somiat, només això ja em fa passar molt bones estones.
A Barcelona el venen entre 60 i 80 euros, però a Todocolección per un igual ( amb dedicatòria a N. Luján) demanen 500 euros.
També serveixen per aprendre moltes coses, bé, d’alguns Catàlegs, perquè d’altres porten el títol, l’autor, l’editorial , l’any, el preu i poques coses més.
I sembla ser que els bibliòfils pobres no comprem el suficient perquè la majoria de llibreries es molestin en enviar-nos Catàlegs, han de ser molt cars i no els surt a compte.
A casa en tinc uns quants, i de tant en tant els hi dono una ullada, els torno a repassar i segueixo fruint i aprenent coses. Són curiositats, suposo, dels bibliòfils pobres.
Contes de Bibliòfil, a Llibreria Antiquària Farré per 600 euros (Catàleg 115). Preciós llibre.
Diuen que les llibreries de vell tanquen, en alguns llocs, perquè els lloguers dels locals són massa cars, segur que uns tenen raó, però d’altres no, crec que una coneguda llibreria del carrer Canuda ha tancat, i el tema del lloguer no ha estat el motiu, i per sort, al menys dues llibreries més han obert gràcies a aquest tancament. D’altres llibreries, com la Duet (tancada ja fa mesos), ningú ha dit res, era petita, molt petita, però hi venien llibrers de vell com a la del carrer Canuda i s’hi podien trobar grans llibres.
Quixote d’Ibarra (1780).En venda avui des de 14.000 a 20.000 euros. ELT.
Quan em toqui la loteria i compri un parell d’incunables, uns quants llibres enquadernats per Brugalla o Palomino, i quatre cosetes més, aleshores, a l’entrada de casa hi posaré una bústia de 100 metres quadrats, perquè és molt possible que les llibreries enviïn Catàlegs per donar i vendre, sobretot per vendre. ( Una bústia o un contenidor, ja veurem).
Més amunt deia que els llibreters són, sovint, esquerps i de vegades parlen amb desdeny, sí, però també n’hi ha uns quants, no gaires, amb els que es poden passar agradables i profitoses estones.
Juan Fonseca. Opera, Augsburg, 1515. ELT.
Frases sobre Bibliofília 384
Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibres, tagged Bibliofília, bibliologia, Impremta on 31/01/2015|
“ Des de les primeres manifestacions de la bibliofília, els metges no s’han volgut adonar que la característica més especial d’aquesta malaltia és que la seva causa és també el seu remei. Només un llibre rar i curiós pot calmar un bibliòfil malalt. Per això, privats de competent assistència mèdica i agonitzants per la manca de llibres dignes, els bibliòfils han creat, imitant el grup de Alcohòlics Anònims, entitats com l’Associació de Bibliòfils i el Grolier Club de Nova York per la seva salvació mútua.
Grolier Club a New York
Aquestes institucions s’han dedicat entre altres terapèutiques, a la fàbrica de pastilles contra els dolors: edicions facsímils d’obres rares curiosament impreses en fins papers, i relligades amb luxe. Això calmarà angúnies, sense resoldre-les, i alhora animarà les esperances de trobar els exemplars originals.
Hem de parlar del problema sociològic causat per la dolça malaltia que és la bibliofília. La gent sana mira el contaminat amb la mateixa barreja de menyspreu i de temor que es reserva per als leprosos. Però entre línees, s’entreveu el deix d’una altra emoció: la gelosia.
Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 16-17.
ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ ℵ
“ Los bibliófilos son imprescindibles en una sociedad que considera caducadas muchas cosas y valores, que no sean propios de la productividad, la rentabilidad y la especulación. Como los Monasterios son precisos, para que conozcamos que se puede vivir de otra forma bien diferente al ritmo frenético de las ciudades. Pero también son necesarios los bibliófilos en una sociedad de consumo que ha decidido que son caducas e inútiles las cosas que tengan más de tres años. La informática, el teléfono móvil, la moda de la ropa… Incluso en el mundo de la edición, están llegando al poder esos financieros que creen que la vida de un libro ha de ser como la de una mariposa: Breve, pero intensa. Conozco editoriales que ‘reciclan’ todos los libros a los tres años de publicarse, excepto los que han sido enviados a la destrucción antes, porque no alcanzaron las ratios de venta y rentabilidad previstas. Las editoriales ‘de fondo’ están siendo engullidas por los grupos financieros, cuyos dirigentes gestionan esas empresas con los mismos criterios que una fábrica de cemento…
El libro bien hecho, el de larga vida, que provoca el deseo de posesión de los bibliófilos tiene el derecho a permanecer como uno de los soportes de la información. Se lo merece, pues a lo largo de la Historia ha sido el motor de tantos cambios, personales y/o sociales. Ha sufrido persecuciones del poder político, del religioso, de la nobleza. Para todos ellos, el libro era ese enemigo peligroso que podía reducir sus privilegios hechos a costa de oprimir a sus semejantes. ¿ Alguien duda que la ‘Encyclopedie de Diderot et D’Alembert’ es una obra que cambió el curso de la Historia?”.
Juan F. Pons: “ Coleccionismo y Bibliofilia”, en el Curs d’Estiu a Jaca de l’any 2002, sobre Història del Llibre.
Frases sobre Bibliofília 383
Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres d'artista, tagged Bibliofília, bibliologia, llibres d'artista on 20/01/2015|
Hi ha a Barcelona i en abundor llibreries estrangeres, cosmopolites. Faltes, però, de caràcter com tot el que es disgrega en desig d’universalitat. Sura altrament en elles quelcom de l’ambient del magatzem de modes, amb sos cartellets que, profusament col·locats damunt dels volums, s’obstinen en atraure vers ells la nostra atenció. ‘Nova publicació’ diuen aquests cartellets que harmonitzen perfectament amb les cobertes cridaneres dels llibres exposats.
Aquí trobareu llibres en tots els idiomes moderns i sereu compresos sia quin sia el vostre; s’us recomanarà amb insistència la millor revista de modes i la novel·la més entretinguda i la més moral i la més lliure i l’últim èxit de llibreria i l’última paraula del credo cubista. ( I s’us contestarà amb somriure de desdeny si demaneu algun llibre clàssic). I veureu en la llibreria cosmopolita com tothom – mossos, clients, dependència – enraona alt i es mou de pressa en l’anar i venir apressat de la vida cosmopolita, moderna, febrosenca. I veureu també – veureu i admirareu – a lo més principal de la clientela; gentils i elegants donetes que, o no saben el què compren o s’ho emporten, segons el criteri del dependent; versis romàntics i revistes de modes, novel·les detectivesques i novel·les modernes, on es parla molt d’amor i on abunden els diàlegs curts per a que no cansin.
Article de Maria Luz Morales ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la revista D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.
℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘
“ Para empezar una colección de libros de bibliofilia hay que ver muchos ejemplares para poder saber cual es verdaderamente un buen libro.
Dejarse asesorar por un buen experto.
Tener en cuenta el número de tirada ( cuanto más corta mejor).
Leer atentamente el colofón donde se especifica claramente si lo que vamos a adquirir es realmente una buena compra, es decir, litografía, grabado, punta seca, etc.
Que no le falte ninguna hoja. Sobre todo cerciorarse en el caso de ilustraciones en rama ( separadas del texto).
Escoger un autor.
Los mejores ejemplares son los de tiradas cortas, limitadas, numeradas, con originales y firmadas a mano por los artistas.
Algunos desaprensivos arrancan las litografías para sacarlas al mercado.
Cuando no se indique nada más que ilustración de… pueden ser unas magníficas reproducciones fotomecánicas, pero nada más.
En España cada vez se demanda más el libro ilustrado.
El comprador de libros de bibliofilia es culto y entiende del tema, no es una venta por capricho.
El papel adquiere una gran importancia en las obras de bibliofilia”.
Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.
Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.
Frases sobre Bibliofília 382
Posted in Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, Llibres d'artista, Oficis del llibre, tagged Bibliofília, bibliologia, La Rosa Vera on 11/01/2015| 3 Comments »
Gravat de Dalí per La Rosa Vera
La gent es pensa que els llibres els fan les impremtes i això és la mateixa confusió que seria pensar que les cases les fan els arquitectes. Els paletes construeixen la casa, però no la fan. I a les impremtes s’hi imprimeixen els llibres. Però quan un llibre es fa seriosament, hi ha d’haver una persona que el concebeixi al cap i que sàpiga fer llibres. Ara, és indubtable que, da la mateixa manera que l’arquitecte necessita un paleta que sàpiga posar un totxo ben posat sobre l’altre i que no els posi guerxos, el que fa un llibre necessita que l’impressor sàpiga imprimir i que si no en sap, entengui les coses que tu li dius. Però el llibre no el fan les impremtes. Aquest és l’error bàsic d’aquest país: pensar que a les impremtes fan llibres. No, a les impremtes s’imprimeixen els llibres”.
“La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.
ℜ ℜ ℜ ℜ ℜ ℜ ℜ
“ Los libros tuvieron gran importancia en la vida de mi padre. Su biblioteca, no muy grande ( cerca de tres mil volúmenes), estaba admirablemente escogida según sus preferencias. Pero, aparte de los deleites que le proporcionaba, constituía su tenaz preocupación, a causa de las polillas, esos voraces insectos de la costa peruana, capaces de devorar un libro en pocas horas, y de traspasarlo de tapa a tapa con la cruel perfección de un taladro. Varias veces al año se realizaba la importante ceremonia de ‘limpiar los libros’: cada tomo tenía que ser meticulosamente empapado en kerosene, mezclado con ciertos productos químicos ( junto a la cubierta, a fin de no humedecer las hojas), único medio más o menos eficaz de defenderla contra las polillas. Mi padre ejecutaba este trabajo personalmente, desde la misma preparación del insecticida. El era experto químico ( supervivencia de sus días de agricultor y de sus investigaciones para fabricar almidón industrial), y ponía gran interés en tales experimentos. Yo no recuerdo si al fin logró encontrar la fórmula del perfecto polillicida, pero, sin duda, tuvo pleno éxito en hacer de su biblioteca la más olorosa que jamás haya conocido yo en toda mi vida…
Verlo coger un libro era un placer: trataba hasta las más ordinarias ediciones con el mayor cuidado y respeto. Nunca marcaba una página ni con la más leve rayita de lápiz; pero agregaba al final del tomo una estrecha tira de papel en la que apuntaba sus notas y referencias.
Recuerdo un incidente particularísimo, que muestra a qué extremos lo llevaba su bibliofilia. Un día, en Lima, mi padre y yo íbamos en un tranvía, frente a un hombre absorto en hojear un libro. El hombre parecía un cualquiera, pero el libro era una edición espléndida: un in-quarto con magníficos grabados y las páginas sin cortar. De pronto, usando la mano a guisa de cortapapel, el individuo metió los dedos entre las hojas, hizo un violento ademán y empezó a abrir el pliego, dejando el filo de las páginas más dentado que una sierra. Esto ocurrió dos o tres veces. Miré a mi padre: estaba pálido de rabia, ‘ Vámonos – me dijo -; porque si este bárbaro sigue así, lo voy a tirar abajo’.
El ‘bárbaro’ estaba a punto de ¡atacar’ la página siguiente, cuando el carro se detuvo y nosotros bajamos”.
De l’article:”Recuerdos de un hijo”, per Alfredo González Prada, a
Http://evergreen.loyola.edu/tward/www/gp/critica/recuerdo.html.
Frases sobre Bibliofília 381
Posted in Bibliofília, Bibliologia, Biblioteques, Llibres, tagged Bibliofília, bibliologia, biblioteca digital on 02/01/2015| 2 Comments »
Biblioteca digital UCAM
“ L’atractiu bibliòfil d’una obra descansa en diversos criteris. Els incunables i els llibres de mitjan segle XV fins a la fi del segle XVII han estat publicats especialment en quantitats reduïdes; així, els exemplars que en queden són molt preuats. Els llibres rars que tenen valor perquè tenen un defecte d’impressió o d’enquadernació ( coberta defectuosa, absència de la pàgina amb el títol, errors tipogràfics importants, etc.) constitueixen una categoria especial. Certs llibres corrents adquireixen la categoria de rars perquè han pertangut a persones cèlebres, que potser fins i tot hi ha fet anotacions i inscripcions valuoses”.
Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura de 19 d’octubre del 2000, pp. IV.
“ El conocimiento del libro antiguo en el mundo hispánico no sólo se beneficia del acervo testimonial que constituyen los amplios fondos que atesoran las bibliotecas, sino que está contando en la actualidad con un interés renovado y creciente por parte de los estudiosos de la historia del libro y de la lectura. Los investigadores que elaboran catálogos, organizan reuniones, publican libros y artículos y trabajan en todos los períodos de la historia de la imprenta manual están presentes en las monografías de muchos de los campos literarios e historiográficos, ya que las vicisitudes del legado escrito y las circunstancias en las que se hace uso de él, se atesora, se conserva y circula se reconocen ahora más que nunca como esenciales en la transmisión de las formas de cultura.
Biblioteca virtual de la OEI
Internet constituye un escenario de primer orden para la difusión de estos trabajos; para la recuperación de ese patrimonio y su salida a la luz mediante la digitalización; por supuesto, para la elaboración de catálogos electrónicos que permiten acceder de modo generalizado a los objetos del estudio ( necesariamente repartidos en múltiples instituciones que los atesoran), y la publicación de exposiciones virtuales en las que se ofrecen muestras temáticas panorámicas que perduran más allá de las físicas y amplían el radio de difusión de sus testimonios en forma de catálogo impreso. Pero es la puesta en red de ese acervo bibliográfico la que constituye el avance más importante en esta cuestión, pues posibilita sacar al terreno público el procomún”.
Article:” Bibliofilias”, de Miguel Marañón Ripoll, en el ABC de Madrid, el 22 de març del 2008, pp. 46.
Biblioteca digital mundial EBDLN
Barcelona segueix sense Museu del Llibre
Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibres, Varis, tagged Bibliofília, Disseny, Museu del Llibre on 26/12/2014|
Tenia moltes ganes d’anar al Museu del Disseny, pensava veure grans coses i, sobretot, volia veure coses relacionades amb el món del llibre.
Semblava, pel que havia llegit, que trobaria coses de l’antic Museu del Llibre, que se suposa estaven a Pedralbes, després de desaparèixer del Pueblo Español i que ara anaven a parar al Museu del Disseny, però no hi ha res, al menys, de cara al públic. He preguntat a tres persones o més del Museu i cap sabia res ni tenia idea del que els parlava quan deia alguna cosa sobre Museu del Llibre.
I el Museu del Disseny, la “grapadora li diuen”, no està malament, per fora m’agrada, per dins no m’agrada tant, hi ha quasi més lloc per passadissos i escales mecàniques ( les normals no les he vist) que per espai expositiu.
Només entrar, a ma esquerra, rere un taulell , 5 grans cartells on es llegeix que hi ha en els pisos 0, 1, 2, 3 i 4, per informar de les exposicions que es poden veure a les sales de cada pis. Per casualitat el cartell del pis 4, dedicat a les Arts Gràfiques, havia caigut i estaven pendents de tornar-lo a posar ( quan he sortit estava al seu lloc).
Les coses que es poden veure estan bé, hi ha coses molt maques, però m’han semblat poques i en uns espais petits. L’edifici sembla molt gran, ho és, però hi ha molts espais inutilitzats, vuits.
Les sales dedicades a exposició són petites, o ho semblen. La sala del pis 4, el dedicat a les Arts Gràfiques era plena de cartells, fulls de propaganda, cobertes de llibres, capses de medicines, etc. Creia que trobaria alguna referència a eines, tipus, enquadernació, paper i qualsevol cosa referida al món del llibre, però res de res, a part de quatre cobertes i sobrecobertes.
L’any 2010 vaig escriure un article :“Museu del Llibre i les Arts Gràfiques de Barcelona”, em queixava de la falta d’un museu del llibre. Algú em va dir que a Pedralbes hi havia el Gabinet d’Arts Gràfiques, amb moltes coses per fer un museu del llibre, però… He vist unes cobertes, unes guardes i poca cosa més. Seguim igual o pitjor.
https://biblioaprenent.wordpress.com/2010/11/07/museu-del-llibre-i-de-les-arts-grafiques/
Barcelona segueix sense Museu del Llibre, crec que la ciutat i Catalunya no es mereix aquest oblit d’un art, d’una feina, bé, de moltes arts i moltes feines relacionades amb el món del llibre, crec que és vergonyós que Barcelona no dediqui un espai al llibre, una de les indústries que més valor afegit ha donat i, crec, dona.
No fa gaires anys teníem un petit Museu del Llibre (Pueblo Español), si feien cursos, exposicions i es podien veure màquines, papers, tipus, i tota mena d’objectes per saber una mica, almenys, de com anava o havia anat la impremta a Catalunya.
Tenim sort que gent d’altres llocs de Catalunya han fet i fan alguna cosa per què el món del llibre no quedi en l’oblit. Hem d’anar a:
Museu d’Alzamora Grup (Sant Joan les Fonts): http://www.alzamora.com/Maquines_d_impremta_uniques 
Museu Gràfiques Montserrat: (Figueres) . http://www.grafiquesmontserrat.com/
Museu Novoprint: (Sant Andreu de la Barca).
http://www.novoprint.es/index.php?menu=paseo_vitual&idioma=cast
Sala Temàtica d’Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida: Imatges a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sala_Tem%C3%A0tica_d%27Arts_Gr%C3%A0fiques_de_la_Diputaci%C3%B3_de_Lleida
hi ha més llocs, més petits, com la impremta Badia del carrer Pintor Fortuny a Barcelona, on guarden coses d’abans i potser hi ha més llocs, però no els conec,
si algú em pot ajudar i em posa al dia de llocs dedicats al llibre en general i a la impremta en particular li agrairé moltíssim.
Per conèixer el món paperer tenim el Museu-Molí Paperer de Capellades: http://www.mmp-capellades.net/
, i també tenim el Museo Virtual del Diseño Creativity, molt interessant , amb molts cartells, naips, lletres, targetes, felicitacions, des del segle XIX fins avui. http://www.museovirtual.info/es/
Però a Barcelona seguim, vergonyosament, sense un Museu dedicat al Llibre, quan a moltes ciutats d’Europa i d’Espanya en tenen de bons i millors.
Tenim , a Catalunya, per sort, molts petits grans museus, però ens falten grans museus que no semblin petits, i el Museu del Disseny em sembla petit, molt petit, vol abastar moltes coses, diuen que tenen 70.000 peces guardades, en veiem quatre, que estan molt bé, que ens recorden altres temps, amb unes quantes glorioses joies del disseny, però crec que es mereixen un museu molt més gran i molt més ben aprofitat.
Tan malament està el Palau Reial de Pedralbes que no es podia dedicar, almenys, a una part de les 70.000 peces que diuen que existeixen ?, aprofitant les que tenen i les que han cedit i deixat a altres llocs, relacionades amb les Arts Gràfiques, es podria dedicar a fer un bon Museu del Llibre.
Dormitori del rei Alfonso XII a Pedralbes, en el Museu del Disseny només hi ha el llit.
Crec que a Pedralbes hi ha lloc per fer-ho, però potser no té el disseny adient, el disseny del qual la ciutat de Barcelona presumeix i vol presumir.
El nou edifici sí que té el disseny idoni de cara a la galeria, però no per a museu, i menys d’Arts Decoratives i d’Arts Gràfiques.
No sóc entès, no sóc dissenyador, no sóc qui, segurament, per escriure aquestes coses, però sí que puc dir el que m’ha semblat aquest intent de museu de moltes coses en poc espai, potser són coses del disseny.
biblioaprenent
Categories
Mapa de Llibreries de vell de Catalunya
Mapa de Librerías de Viejo en Madrid y alrededores.
Mapa de Librerías de viejo en Andalucía y Extremadura
Liburutegi antiquarianen mapa Euskal Herria / Mapa de Llibreries de Vell d’Euskal Herria.
Mapa de Librerías de viejo en Aragón.
Mapa de Librerías de libros antigos en Galicia.
Mapa de Librerías de viejo en Asturias y Cantabria.
Mapa de Librerías de viejo de Castilla – La Mancha y Murcia
Librerías de viejo en Castilla – León y en La Rioja
-
Llibreries de Vell a la Catalunya Nord
Mapa de Librerías de viejo en Canarias.
Arxius
Traductor
Cercador
Comentaris
El ratolí de biblioteca, Carl Spitzweg, 1850
llibrera japonesa gravat de Torii Kiyonobu (1664-1729)
Etiquetes
Aforismes. bibliocleptomania bibliodiccionari bibliofàgia Bibliofília Bibliografia bibliologia bibliomania bibliophilie Bibliophily biblioteca biblioteconomia biblioteques Bibliòfil Bibliòman bouquinistes Brugalla Calcografia catàlegs col·leccions dailyprompt documentació edició Encants Enquadernacions errates Escola de Bibliotecàries Estampes Ex-libris exlibris Fira del llibre Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern Goigs il·lustracions Impremta Incunables La Rosa Vera literatura popular llibre antic Llibreria llibreria antiquària llibres d'artista llibres rars Llibres vells Llibreter llibreter de vell Llibreters de vell llibre vell mercats museu de la Impremta Museu del Llibre Museus d'Arts Gràfiques Oficis del llibre Old books Paraules restauració de llibres romanços taxació de llibres Tipografia Xilografia
Biblioaprenent 