Feeds:
Entrades
Comentaris

bibliodiccionari XXIX

 

Bibliocraft: prestatges, suports, prestatgeries, màquines d’impressió, seients, marcs i molt més. http://www.bibliocraftmod.com/

bibliocraft

 

 

 

Bibliocuriosidades: vlok amb Curiositats per a tots els gustos.  http://www.bibliocuriosidades.com/

 

 

Biblio-cycles: vlok que informa de publicacions rel·lacionades amb els viatges en bicicleta. ( i més coses sobre bicis)  http://biblio-cyclesdephilippeorgebin.hautetfort.com/

biblio-ccycles

 

 

Bibliodaze ( biblioatordiment): “ és a parts iguals irreverent i analítica, dedicat a compartir les nostres passions, així com una ferma creença en la discussió honesta i substancial dels mitjans de comunicació que consumim” .  http://bibliodaze.com/

bibliodaze

 

 

BiblioFox: cerques a llibreries i online.BiblioFox Research creat l’any 2000  com a buscador-consultor de documents a la web i en arxius. http://www.bibliofox.co.uk/

 

 

Biblio-hemerografía sobre antropología médica (1900-1990), llibre de Luz María Vargas Melgarejo i Carlos Enrique Santillán Hernández , 1994, Coedición Facultad de Medicina, Instituto de Investigaciones Antropológicas-unam (México). Recopilació de referències bibliogràfiques i hemerogràfiques de textos de antropologia mèdica i d’altres disciplines afins, que consideren aspectes relatius al tema i a la problemàtica del procés salut-enfermetatdad des d’ una perspectiva sociocultural.   http://www.crim.unam.mx/drupal/?q=node/822

biblio-hemerografía

 

 

Bibliojobs (2):  es el portal de feina del sector de la informació i la documentació.     http://bibliojobs.net/

bibliojobs

 

 

 

Biblio-King (The): biblioteca personal dedicada a Stephen King, en el vlok The Juanito’s Blog (http://thejuanitosblog.blogspot.com.es/p/la-biblio.html)

juanito's blog

 

 

Bibliomaven (biblioexpert): vlok dit Thoughts of Bibliomaven, d’un col·leccionista de llibres, per endinsar-se al món arcà i esotèric del llibre.  http://bookofbibliomaven.blogspot.com.es

bibliomaven

 

 

Bibliomystery: vlok de The Mysterious Bookshop ( a New York) :”Ens dediquem a totes les coses misterioses, des de  llibres de tapes dures fins a llibres de butxaca polposos, sospitosos fitxatges i rumors al voltant de la ciutat”, diuen.                                The Mysterious Bookshop publica una nova ‘bibliomystery’ cada mes. Amb històries sobre  llibres i / o aquells que els escriuen, els compren, els llegeixen, els recullen, els venen o estan d’alguna manera involucrats amb ells.  http://www.mysteriousbookshop.com/pages/bibliomystery-series

mysterious bookshop

En un altre lloc hi ha una definició : . Un gènere de novel · les de misteri que tenen els llibres com el tema central del seu argument.   http://www.wordsense.eu/bibliomystery/

 

 

BiblioPhilPrints: vlok del gravador , impressor i editor de gravats calcogràfics i xiligràfics Philippe Laffont.   http://www.bibliophilprints.com/#!inicio/cdp4

BiblioPhilPrints

 

 

Biblio-Receptes:  del  vlok de fogons portat per Joan Carles Sala.   http://www.jcsala.org/fogons/

 

 

BiblioSanctum, The: “A Book Blog for Speculative Fiction, Graphic Novels… and more!”   http://bibliosanctum.com/

bibliosanctum

 

 

Bibliosmia: paraula d’un vlok ‘InterestingLiterature’   , on per ells  significa l’acte d’olorar llibres i  aprendre sobre  l’aroma dels toms antics.   http://interestingliterature.com/2014/04/30/10-words-every-book-lover-should-know/

 

 

BiblioSmiles: lloc dedicat a llegir molt, a una vida de lectura,  que pot ser una experiència solitària, però que pots compartir.   http://bibliosmiles.com/about/

bibliosmile

 

 

Bibliotaxi (en línia): llibreria mexicana. Diuen:Concepto: biblioteca empresarial móvil que ofrece préstamo de libros y asesoría personalizada para promover la lectura de placer.   http://www.bibliotaxienlinea.com/index.php?id_category=10&controller=category

bibliotaxi

 

 

Bibliotecararia: pàgina creada per reunir informació, fotos, videos, etc., sobre biblioteques i per a bibliotecaris/àries. @bibliotecarari.

 

 

Bibliotecari@ (1): samarreta 100% bibliotecari@, la tenen aLa Botiga del COBDC.  http://www.cobdc.net/labotiga/producte/samarreta-100bibliotecari/

samarreta bibliotecari@

 

 

Bibliotecari@ (2): en línia és un servei gratuït (excepte les reproduccions)* que utilitza un producte de referència col·laborativa global anomenada Question Point .. el qual conté una sèrie d’ aplicacions que faciliten la comunicació i l ‘intercanvi d’ informació. ( a la Biblioteca Nacional de Chile).  http://www.bibliotecanacional.cl/Vistas_Publicas/publicContenido/contenidoPublicDetalle.aspx?folio=4977

biblioteca nacional chile

 

 

Bibliotecari@ E-Comparte(3): espai creat per compartir tot tipus d’informació rel·lacionada directament i indirecta amb la feina del bibliotecari, de les biblioteques, el llibre i el seu desenvolupament professional i innovacions en l’àrea tecnològica.   http://bibliotecari-e-comparte.webnode.es/

 

 

Bibliotecari@ (4) en líne@: En aquest servei pots realitzar totes aquelles preguntes que tinguis sobre la biblioteca referents al seu funcionament, horaris, normes, etc. A Sant Joan d’Alacant. ( i altres llocs).  http://www.bibliotecaspublicas.es/santjoandalacant/reserva.htm

 

 

BiblioTeduca: punt de trobada entre Bibliotec@ris, Profess@rs, Pares i Mares per fomentar la Lectura (Argentina).  http://biblioteduca.wordpress.com/

 

 

BiblioTIC(3):”BiblioTIC” vindria a ser una barreja de “Biblioteca” i “Tecnologies de la Informació i la Comunicació” (TIC). És a dir, una forma de parlar de noves tecnologies aplicades a les biblioteques ( Alfons Morillas).

 

exbloguis biblioaprenent1

“ Edicions de bibliòfil.

            Ja he dit abans que al segle XIX sorgeix un tipus de bibliofília de concepció més moderna basada en llibres de reconeguts autors, de curosa edició, que incorporen elements i materials d’alta qualitat. Alguns autors han arribat a significar que aquestes obres són ‘ fabricades’ expressament per als amants del llibre. Josep Porter comentava que li havien arribat notícies de que als estats Units, a finals dels anys 40 del segle passat, ja es feien edicions de bibliòfil inclús de novel.les policíaques…

50 llibres catalans Porter

               La importància de l’interès per la bibliofília al llarg del temps ha possibilitat l’establiment d’un bon nombre d’associacions de bibliòfils en les que, entre altres finalitats, hi figura l’edició de llibres de bibliofília que solen tenir com a destí principal o únic, els seus socis.

               L’any 1866 es va constituir a Espanya la Sociedad de Bibliófilos Españoles

sociedad bibliófilos españoles1

Sociedad de Bibliófilos Españoles

 

que, en les seves tres èpoques, va publicar 82 diferents volums. Quelcom més tard, ho va fer la Sociedad de Bibliófilos Andaluces que, amb tiratges de 500 exemplars, va publicar uns 40 volums. La Societat Catalana de Bibliòfils en el seu període existencial d’uns nou anys ( 1903/1912 c.) va editar 8 obres força apreciades. Actualment, l’Associació de Bibliòfils de Barcelona ( ABB),

asociación bibliófilos barcelona 1

 edita amb regularitat llibres de bibliofília d’autors i temes significatius els quals, la major part de vegades, s’il.lustren amb gravats de reconeguts artistes. Sense comptar l’edició d’un gran nombre de publicacions considerades com a complementàries – la majoria d’una gran qualitat tant des del punt de vista del contingut com del continent – l’ABB ja s’ha superat la trentena de publicacions d’alt nivell bibliofílic. El tiratge d’aquestes edicions sol estar situat entre els 100 i 250 exemplars.

               Al pertànyer moltes d’aquestes obres a edicions de qualitat estampades en un nombre limitat d’exemplars, habitualment són objecte de valoracions de consideració.”

                Unes frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006. Potser en posaré més perquè va ser molt interessant.

associacio bibliòfils barcelona1

 

               §               §               §               §               §               §      

        

               “ Las estanterías de mi casa, de repente, me parecen como nichos de cementerio. Inútiles llenas de pasado.

            Hay libros muertos que jamás conocí, otros con los que pasé un buen rato y otros que se portaron como mis peores amantes – tan escasas como mis lecturas – y me dejaron frío.

            Como yacen ellos ahora.

            Pienso comerme mis próximos libros. Iré leyendo cada página y al terminarla la ingeriré sin miramientos. Me daré un atracón de metáforas, pleonasmos y celulosa al mismo tiempo.

Esto constituirá un acto de bibliofilia y bibliofagia. Seré como una mantis religiosa y haré de cada acto de lectura una catarsis que conjugue mis dos grandes placeres: el gastronómico y el otro, que ahora no recuerdo.

            Hoja va, hoja viene, se irán cansando mis ojos y mi estómago a partes iguales, y con el tiempo y debido entrenamiento, os podré hablar sobre qué libro leer de primer plato y cual dejar para postre. Podré entender la pesadez, la única, de Mario Benedetti al ser editado por Alfaguara, que siempre utiliza hojas de mayor gramaje y demasiada cola en sus lomos, y degustar, como entrante de un suculento banquete, las finas hojas de algún salmo, sacado del misal de mi comunión, con el ligero adobo de polvo que ha matizado su sabor, en un sordo trabajo que ha durado justo treinta años para llegar al punto idóneo en paladar.

            Entraré en una librería como quien entra en el Carrefour, y en esa encrucijada, mis jugos gástricos rezumarán cuando pase por la sección de repostería, la de cuentos desplegables, que se abrirán ante mí como tartas de tres pisos.

            Se me ocurre que podré identificar al final de mi aprendizaje el hardware con el software, es decir, el libro con su contenido. Por ejemplo, la edición de Robinson Crusoe en pasta dura será como el marisco, todo cáscara, así que chuparé sus hojas con fruición intentando extraer de ellas todo el sabor del mar”.

 

            Article: “Bibliofagia y Bibliofilia”, en el vlok http://bizarrosininterrupcion.blogspot.com/2008/04/las-estanteras-de-mi-casa-de-repente-me.html.

pasta mariscos robinson crusoe

casacasa

els XII x

             

             

               “Els XII. Heus aquí una agrupació ben original de gent dedicada a una de les vocacions en apariencia més passible i en realitat més obsessionant: la col.leccionista.

                Ja s’ haurà comprès que no ens referim aquí al col·leccionista insolvent o maniàtic que, com les garses, ho és solament per un instint tot fisiològic o per baix esperit selecte i refinat, d’ elevada cultura, el qual té coneixement exacte del perquè de les seves col·leccions, i sap valorar-les no pel nombre més o menys crescut dels objectes aplegats sinó, per la valor intrínseca de cada un d’ ells i de la seva representació dins la sèrie.

              L’ exposició suara celebrada per aquest grup ha estat una veritable revelació per a molts que ignoraven l’existència, a la nostra terra, de col·leccions que en altres indrets farien la glòria de la ciutat. I és que generalment els nostres col.leccionistes viuen isolats i es senten submergits dins d’un ambient hostil que els repel.leix amb els seus afanys positivistes i immediatament utilitaris.

               Caldria que ens esforcèssim a treure’ns del damunt aquest encongiment, aquest casolà traïment que ens fa desconfiar de nosaltres mateixos. Tan perjudicial és per a un poble la modestia disminuïdora de les pròpies valors com l’irreflexiu i exagerat chauvinisme.

               Barcelona té necessitat d’una integral revalorització. La seva creixença material no està en relació amb el seu esperit,el qual ha romàs plebeu a desgrat de totes les apariències; i per això són dignes de lloa manifestacions de la naturalesa de la que ha donat motiu a aquestes línies, car posen de manifest l’existència de sectors veritablement aristocràtics, de petits nuclis que, en donar-se a conèixer, bé podría ésser que fos per a esdevenir el centre d’atracció d’altres elements valuosos que resten dispersos i sense eficacia. Perquè és evident que la nostra ciutat es sent órfena d’una veritable aristocracia que la representi davant el món, i cal apressar-se a crear-la.

               És un fenomen justament constatat per alguna de les nostres més enlairades mentalitats, la diferencia de nivell cultural existent entre la nostra per tants conceptes admirable classe mitjana ( i fins entre alguns selectes sectors obrers) i les classes adinerades i pseudo-aristocràtiques de la nostra ciutat. No és ocassió propícia aquesta per a esbrinar les causes determinants de la decadencia i quasi desaparició de l’alt esperit d’aristocràtica ciutadania que animava els nostres prohoms dels segles medievals; però sí que será sempre avinent el fer tot el que de nosaltres depengui i per restaurar-lo, aquell  esperit, i per retornar a la nostra ciutat aquella dignitat que, en tots els ordres, per la seva representació li pertoca.

               Per això són doblement lloables els actes que, com la primera exposició d’Els XII, posen de manifest l’ existència d’ espirituals seleccions.

               Arts i Bells Oficis, març 1928, pp.92.

 

FSB 360 a

 

               “ Existen tres formas de ‘biblioclastia’, es decir, de destrucción de los libros: la biblioclastia fundamentalista, la biblioclastia por incuria, y aquella por interés. El biblioclasta fundamentalista no odia los libros como objeto, teme por su contenido y no quiere que otros los lean. Además de un criminal, es un loco, por el fanatismo que lo anima.La historia registra pocos casos excepcionales de biblioclastia, como el incendio de la biblioteca de Alejandría o las hogueras de los nazis. La bibliolastia por incuria es la de tantas bibliotecas italianas, tan pobres y tan poco cuidadas, que a menuso se transforman en espacios de destrucción del libro, porque una manera de destruir los libros consiste en dejarlos morir y hacerlos desaparecer en lugares recónditos e inaccesibles. El biblioclasta por interés destruye los libros para venderlos por partes, pues vendiéndolos así obtiene mayor provecho. Imaginemos que un bellísimo atlas del siglo XVI, con doscientos cincuenta mapas hechos a mano, cueste cien mil dólares. En general, el librero honesto sólo vende mapas si los ha encontrado por separado o los ha extraído de copias incompletas, que sólo sirven para el destrozo. Pero si un comerciante deshonesto destroza el atlas de cien mil dólares y vende por separado los ciento cincuenta mapas, incluso a setecientos cincuenta dólares cada uno, ha ganado doscientos cincuenta mil dólares. Naturalmente, la copia completa que aparecerá luego se volverá más rara, costará el doble, y también el doble costarán los mapas sueltos. Así es como se destruyen obras de valor inconmensurable, se obliga a los coleccionistas a hacer sacrificios insostenibles y se aumenta el valor de los mapas sueltos. Alguien ha propuesto un pacto de honor entre libreros, y entre libreros y coleccionistas, para que ninguno compre y venda mapas sueltos, pero yo encontré un mapa de Coronelli a precio accesible y no resistí la tentación de tenerlo en mi estudio. Es obvio que intenté autoconvencerme de que circulaba suelto desde hace tiempo y que, por lo tanto, no era responsable de la destrucción de una obra completa”.

                Article:”Confesiones de un bibliófilo”, d’Umberto Eco en El Cultural.es del diari El Mundo, el día 23 de maig de 2001.

 

FSB 360b

 

 

 

exbloguis biblioaprenent1

 

 

 

exlibris a1

               “Qué més exquisit, què més artesanal, què més íntim i civilitzat que l’ex – libris, aquelles marques de biblioteca que des de l’època medieval, per bé que de maneres diverses, han servit per a identificar el titular o el propietari d’un llibre ¡.

exlibria a2

               Quan l’ex – libris és cotitzat com els segells o els timbres filatèlics, descontextualitzant-lo del seu marc I de la seva propia finalitat, mostrant unes quatre-cent peces i un documentat catàleg sobre l’ex – libris i els ex – libristes, perquè tant uns com els altres formen part de la historia de làrt del nostre país.

exlibrisa3

               De sempre, els nostres ex – libris, com els de tot Europa, han recollit part de la personalitat dels seus titulars. Ultra les referències heràldiques, genealògiques o de referencia nominal, s’ha reflectit quelcom de la manera de ser del seu propietari.

exlibris a 4

               D’ençà la fi de segle, s’inicia un renovellament d’aquesta forma d’art que, entre nosaltres, aportà importants valors creatives. Tant els autors de les comandes com els creadors artístics dels ex – libris eren gent que fruïen de les arts i estimaven els llibres, volien recrear els seus ulls amb imatges agradables i enriquir els volums amb aquest additament artístic que, de mica en mica, ha anat adquirint i s’ha transformat en una manera de fer art, aliada fonamentalment a les tècniques més pures del gravat.

                “L’ex – librisme reconsiderat”, per Daniel Giralt Miracle, a Ex – Libristes Catalans, Catàleg Exposició a l’Antic Hospital de la Sta. Creu, Barcelona, 1980, p.3-4.

exlibris a 5

Exlibris, tots, a la Biblioteca de Catalunya

 

guardes miquel y planas

Guardes del llibre Bibliofília de Ramon Miquel y Planas

 

               “ Guardas en papel, jaspeado, lomos fatigados, impresos en vitela, libros intonsos, ex libris y exdonos de personajes desaparecidos se citan cada noviembre en la Plaza Nueva. Por allí vagan los bibliófilos de toda estirpe, los vivos y los muertos, los que buscan con obsesión los libros raros para su biblioteca in progress con los que quedan minúsculas huellas de sus biografías, como papeles olvidados o cabellos o recuerdos en ejemplares que fueron suyos.

              Hay un soliloquio de bibliólatras – porque esta fiebre libresca puede considerarse una religión – que plantan su altar a santa Wiborada,

 

santa wiborada1

mártir salvadora de bibliotecas, a la que se encomiendan para encontrar primeras ediciones, libros raros o intonsos de páginas aún por desvirgar.. Hay también en las casetas de esta Feria del Libro Antiguo y de Ocasión libros usados, baratos y con mil historias entre sus páginas. Y adivinamos los lectores que hay detrás de estos volúmenes, imaginamos cómo eran por las frases subrayadas, por la doblez de la página en la que interrumpieron su lectura e incluso algunos detalles de gusto como el secreto de sus exlibris y hasta el día y por qué lo compraron.

               Lo más terrible es ver los ejemplares dispersos de las bibliotecas devastadas, los libros de alguien que con cuidado formó su biblioteca para que al morir los despreocupados descendientes los vendieran en almoneda. Esos lectores difuntos sufren recorriendo las casetas de la Feria y los plúteos en los que se exhiben los tesoros que con tanto mimo compraron, cuidaron y leyeron”.

                 Article de María Luz Morales sobre una conferència de Gaziel, en el diari El Sol del 26 de gener de 1930.

exbloguis biblioaprenent1

 

aliaNzO

 

aliaNzO

 

[Alianzo  ( Social Analytics & Influence Tools)( a Bilbao).]

 

         Entrar, registrar-se, apuntar-se a molt  llocs a Internet ( Twiter, Pinterest, Facebook, etc.) és molt fàcil, el problema bé, de vegades, si un es vol esborrar d’algun lloc. Molts ho deixen molt clar i et diuen una manera fàcil de fer-ho, però d’altres no ho diuen ni ho expliquen, o al menys jo, mirant i mirant,  no ho trobo.

             Fa uns anys estava registrat a Alianzo, una mena de Ranking dels vloks a tot el món. Crec que tenia dos registres. El cas és que fa temps em vaig esborrar, bé, això creia jo, fa pocs dies en el meu vlok torna a sortir Alianzo i els dos perfils que sembla que tenia amb dades meves, no gaires, però dades que pensava que en el seu dia es van esborrar.

          Vaig enviar uns quants correus (5) a Alianzo demanant com em podia esborrar o que m’ esborressin ells. Després d’ uns quants intents una persona d’ Alianzo em va dir que passava el meu cas a un superior perquè ella no hi podia fer res més. Em va dir que hi havia un problema amb el correu utilitzat.

Sembla que em van esborrar alguna cosa, però ara entro a Alianzo, vaig al buscador, poso Biblioaprenent i segueixen sortint les meves dades i un avatar que vaig posar en el seu dia( Gutenberg fent botifarra).

reponse gutenberg a macluhan 2

Xavier Biblioaprenent
Sóc Biblioaprenent, vaig néixer a El Prat de Llobregat i visc a Vilanova i la Geltrú. Vull aprendre tot el que pugui sobre llibres en general i sobre Bibliofília en particular.
Vilanova i la Geltrú – Cataluña – España
Català (Catalan)
Marketing
bibliologia bibliofilia bibliografia llibre vell llibreria biblioteca

 

He tornat ha enviar correus  (2), però no em contesten, m’agradaria que ho fessin i que esborressin les meves dades. Jo no trobo com fer-ho.

 

          Contesten:   Correu d’Alianzo del dia 25 de juny:

Hola:

Como te comentaba, hay un problema con tu email, que no se corresponde
con el que utilizas para escribir. Lo están mirando.

Un saludo,

Nou correu enviat per mi a Alianzo (dia 25):

He pedido muchas veces, muchas veces, que borren el perfil mío que aparece al buscar “biblioaprenent” en Alianzo.

Me dicen que hay problemas con mi correo, que el de ahora no se corresponde, posiblemente, con el de hace años cuando estaba registrado en Alianzo.

Creo que este problema no debe o no debería ser tan grande. Creo que deberían dar a conocer a sus clientes cómo o qué deben hacer si se quieren dar de baja en Alianzo.

Creo que aparecer todavía en su buscador no es muy normal.

Alguna manera debe de haber para solucionar esto. De hecho hace días aparecían dos perfiles míos que sí han borrado, eran  iguales o casi como el de ahora con el único cambio de que en categoría antes en uno ponía”literatura” y ahora pone “marketing” , y otro ponía “Pepe” en categoría Marketing en vez de Biblioaprenent, etc., etc.

Por favor borren mis datos. Gracias.

 

Els dos perfils que han esborrat. ( ) Queda, ara, el de dalt. ¡¡¡¡¡
perfils esborrats1

 

                                  (Biblioaprenent i Pepe : esborrats)

 

El dia 26 segueixo igual, ningú fa res.

Dia 27 =.

Dia 28 =.

Dia 29 =.

Dia 30 =.

 Si algú em pot ajudar li estaré molt agraït.

Gràcies.

 

         

56 fira llibre

 

“ El llibre de fons, el que ja porta anys al damunt, és l’únic que, en certa manera, se salva de l’exigència dels continguts que ‘desvaloritzen’ tants cops els llibres acabats de sortir, els que anomenem “novetats”. La majoria de novetats, com és sabut, són efímeres: de la quantitat de llibres publicats al cap de l’any, se’n salven només una part en successives edicions i tenen una vida més llarga que la de la instantània presència a l’aparador, i una part encara més petita aconsegueix vèncer el temps i ser considerats clàssics. Però qualsevol llibre, rescatat pel llibreter en el seu fons, té un valor afegit més enllà de la bondat del seu contingut: totes les llibreries celebren la salvació física del llibre que ha vençut tots els enemics que dèiem abans, des del foc al desinterès dels humans i el pas del temps i de les modes. Un llibre de fons té el contingut que té i a més el valor afegit de ser un testimoni del passat, des les característiques de la impressió fins a la mirada distant que pot convertir un text de contingut anodí en un testimoni de les manies, els prejudicis i els aires del seu temps. En les llibreries d’ocasió, en els vells llibres, allò que importa a més del contingut, és la consideració del llibre com a obra d’art o d’artesans. Són obres d’artesania, a les quals el temps ha afegit un valor testimonial, com una eina intel·lectual del passat.

 

          El professor José María Valverde deia que reconeixia la vocació pels llibres, dels escriptors i dels lectors, per l’atracció que sentien per l’olor, ell en deia perfum, dels llibres, que podia ser el perfum de la vellor o el perfum de les pàgines acabades de sortir de la impremta”.

 

           Emili Teixidor,en el Pregó de la 56ª Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

emili teixidor

 

 

       ζ               ζ              ζ               ζ               ζ               ζ

 

          “ El futuro de la Bibliofilia: Obviamente podría resultar pedante cualquier intento por predecir el futuro, pero quizá la marcha de los acontecimientos y la velocidad de los cambios tecnológicos, nos haga más audaces a la hora de escudriñar el futuro de la bibliofilia, tanto de libros nuevos como viejos. Así pues, en momentos en los que la electrónica acerca a nuestros hogares el videotexto, el videolibro y otras novedades por llegar, es cuando mayor número de tiradas alcanzan algunas editoriales, mayor número de socios cuentan algunos- clubes de libros y mayor esfuerzo se hace por abarcar todas las edades y niveles de lectura, desde las fantásticas historias dibujadas para niños y mayores, hasta la divulgación cultural a través de los fascículos coleccionables semanales. En este campo existe de todo publicado. Desde las más completas historias del Arte, del Cine o de las Guerras, hasta manuales para conservar el automóvil, la casa, el hogar, etc.

            En resumen, el amor por los libros que le llevará a la bibliofilia, no sólo le resultará un hobby fascinante, sino práctico en lo que se refiere a libros de consulta, estudios, etc. Decorativo, porque difícilmente habrá algún elemento del hogar más bello, que las estanterías de una biblioteca llena de volúmenes bien encuadernados. Rentable, porque los libros, al igual que otros valores, pero sin grandes inversiones, se revalorizan con el tiempo, más si en nuestras ‘cacerías’ por las librerías de ocasión nos hemos topado con alguna maravilla, o poco a poco hemos reunido una importante colección temática. Aunque quizá el aspecto más importante sea el caudal de conocimientos, el enriquecimiento de nuestra cultura en todas sus variantes: práctica, imaginativa, formativa, etc., y en definitiva, que más podemos decirle, si ya al estar leyendo este libro es usted un poco bibliófilo”.

           Del vlok Hobbies y Aficciones, escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.

http://hobbiesyaficciones.blogspot.com/2009_05_01_archive.html

 

exbloguisquadrat2

càtedra Màrius Torres

 

“ I parlem del que és matèria bibliofílica per excel·lència, el llibre. Distingim primer el llibre antic i el llibre modern, perquè, encara que en l’art d’imprimir les innovacions no han afectat mai fonamentalment el llibre, els principis que inspiren el llibre vell i els que inspiren el llibre modern de bibliòfil són del tot diferents.

Potser l’impressor antic no es preocupava més que de fer obra ben feta. El modern, a més a més de voler fer obra ben feta, vol fer obra d’art, i, com tot l’art modern, ha volgut cercar solucions noves. Compareu els exemplars sortits de les velles premses amb els llibres il·lustrats moderns, fets amb gran suma de pretensions i veureu la diferència. La voga actual del llibre de luxe ha provocat una allau d’edicions per a tots els gustos. En les edicions il·lustrades és allà on s’ha vessat més fantasia. Sembla iniciar-se un retorn a la tipografia pura i, quant a les obres il·lustrades, una major exigència, fins a reputar antitipogràfics determinats procediments d’il·lustració”.

Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.

 

margarita 1

Breviari de Margarita d’Angulema

“ Desde los tiempos rudos, ideológicamente semibárbaros, del siglo XVI nos muestra la Historia, especialmente en Francia, destacados ejemplos de mujeres bibliófilas, amigas de los libros, enamoradas de su bella presencia, aficionadas a su refinamiento y a su posesión. La palabra de ‘Gaziel’ las evoca con precisión y delicadeza de bellas miniaturas. Es Margarita de Angulema, hermana de Francisco I, la ‘ Margarita de las margaritas’, que puso en el ambiente hosco de su hora un anhelo de suavidad y de cultura; es Diana de Poitiers,

diana poitiers

que reunió en torno suyo una sociedad exquisita y floreciente; Catalina de Médicis,

catalina de medicis

en cuya biblioteca se contaban más de 4.000 volúmenes; María Estuardo, Reina de Escocia;

 

breviario maria estuardoBreviari Maria Estuardo

Delfina de Francia, mujer seductora de patético destino, precoz latinista y apasionada bibliófila. Y luego, en el XVII, Ana de Austria, la princesa española esposa de Luis XIII de francia, la Reina del Collar y de los herretes famosos,

ana de austria

en cuya biblioteca se reunían las joyas más maravillosas… Y otra española, María Teresa, fugaz esposa del Rey Sol,

maria teresa de austria

y Luisa Isabel de Orleans – mademoiselle de Montpensier- y la esposa de Luis XV,

luisa isabel de orleans

a quien la sociedad de Versalles parecía tan espantosa, que de no haber sido por sus libros no hubiera podido soportarla y que tenía instalada una pequeña imprenta en sus habitaciones. La noble madame de Irammont, la interesante princesa de Lamballe, figuran entre las más ilustres bibliófilas de Francia. Por sobre todas destaca madame de Pompadour,

madame pompadour

 cuya biblioteca incluía más de 4.000 títulos, entre los que se encontraban desde obras de teología a las de la más leve y banal literatura; madame de Pompadour, criatura de belleza y de amor, que no halló contradicción entre la feminidad más exquisita, sugestiva y… peligrosa y el cultivo de las artes y la pasión de las letras”.

 

Article de María Luz Morales sobre una conferència de Gaziel, en el diari El Sol del 26 de gener de 1930.

 

               Lo poble, al final de la edat mitjana, encara que no tenía llibres estampats al estil d’ara, no per axò era més ignorant que nosaltres. Sa educación era floklòrica, volèm dir que sa vida de relació era tant o més intensa que la d’avuy día. L’avi de la casa al redós de l’escorn entretenía a tots los de sa pagesía contant-los les gestes dels passats, y les rondalles despertaban la vivor de la maynada. En los Castells y Palaus los joglars omplían aquest buyt dels llibres ab ses narracions romancesques que eran l’atractiu del poble, gran y petit. A més la civilisació que irradiava dels convents feya que no hi hagués analfabets e
n lo sentit més dur de la paraula. Podían no saber de lletra, però eran espavilats.

speculum 1

speculum 2

 

 

 

 

 

 

 

 

Los primers llibres en que llegí lo poble fou en los estampats xilogràficament, ahón hi habían representades gràficament les imatges reals de la vida cristiana per medi dels Spills o Miralls, que duyan gravades al Boix totes les idees relligioses que li predicaban des de la trona; y los populars ab les gestes romancesques o més ben dit llibres de caballería. Volèu un llibre obert a la pedra sense lletres, anèu als claustres de la Seu de Barcelona, y en lo fris superior de les arcades podrèu anar llegint los fets més capdalts de la Bíblia. Los frares y demés gent de lletres tenían sos libres manuscrits ahón s’hi desenrotllavan totes les idees empíriques, de les quals lo poble ingènu no’n sentía fretura. En un bon llibre ab gravats hi llegía més bé, y se li gravavan las idees. Un dels primers llibres que s’estamparen per al poble en lletres gravades al Boix com los gravats dels Speculum o Espills, fou la Gramàtica de Donat. Gutenberg ab sos dos companys de societat explotaban lo negoci dels Speculum humanae salvationis, que eran los llibres més llegits del poble, y que sols constavan de gravats al Boix, y son lo que’n dihèm llibres xilogràfichs. Aquesta societat es coneguda ab lo nom dels Mirallers, lo qual a algún intelectual l’ha confós, creyent que Gutenberg, ab motíu d’algún contratemps que amargà sa vida, s’havía retirat a explotar l’art de joyer y de fer miralls.

speculum 3

              Lo que sembla més natural es que al introduhir-se o sentir-se la necessitat de posar sota dels gravats lletra que aclarés un xich lo que se volía representar en les imatges gravades, cresqué tant lo negoci, que no podent donar abast a la molta demanadiça de llibres, tingué d’intensificar-se lo treball valent-se d’operaris de pochs conexements, y com que una equivocació en lo dictat que anava sota los gravats, li inutilisava la plana, axò l’esperonà, sens dupte, a buscar un medi per a no tenir d’apedaçar les fustes, y no parà fins a trobar la manera d’usar tipos movibles que li estalviessen les mermes que pogués sofrir en sos treballs. Aleshores tingué la idea d’aplicar lo nou invent per a la reproducció dels llibres manuscrits, y s’alià ab lo calígraf Schefer qui li dibuxava los millors tipos de lletra manuscrita, y ab la ajuda del argenter Fust, fongueren la matríu y los nous tipos; y com que lo negoci estava en que ningú s’enterés de que sabía imitar un manuscrit per medi de la nova art, d’aquí lo secret sagramental ab que s’obligavan tots los seus associats. Y a no ser per l’assalt a Maguncia que’ls féu la vida imposible y tingueren d’emigrar sos treballadors, escampant-se per tot Europa, s’hauría tardat molt més en conèxer lo nou procediment de que se valía per estampar.

           Article “ De re bibliaria” de Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la Llibreria L’Arxiu de juliol de 1925.

 

tristan bernard

               “ Tristán Bernard consagró bastantes años a reunir las ediciones más estimadas del Robinson, que luego liquidó ventajosamente en subasta pública. Como todo o casi todo está catalogado, estudiado y aproximadamente justipreciado, no es difícil consagrarse a este deporte sin graves riesgos que lamentar.

Las ocasiones de adquirir nunca faltan, principalmente en las subastas. Si el libro antiguo escasea y las encuadernaciones valiosas de los siglos XVII y XVIII, los libros del siglo XIX y las encuadernaciones de igual época, son en cambio inagotables y van también experimentando un alza ininterrumpida. Todas las primeras ediciones de la época romántica se encuentran en este caso – Chateaubriand, Victor Hugo, Vigny, Lamartine-, sin omitir a otros escritores de segundo orden.

Los ejemplares, para ser estimados, han de hallarse, no ya en perfecto estado de conservación, sino flamantes, tal y como salieron de manos del impresor; la más leve falta en las cubiertas echa por tierra el negocio; y si el libro carece de ellas o de una sola, su valor es completamente nulo. La dedicatoria del autor acrecienta el precio del libro. Una edición original de madame Bovary, dedicada a Victor Hugo, se cotizó en 1.000 francos, hace unos cuantos años. Los coleccionistas de libros con dedicatoria procuran la satisfacción de sus deseos con verdadero apasionamiento. Una buena encuadernación firmada por un artífice famoso ( Marius Michel, Meunier, Gruel; Duru entre los modernos) exige serios desembolsos. La calidad del papel en que el ejemplar fue impreso eleva también el precio de los libros, muchas veces en proporciones poco razonables”.

 Article: “Bibliofilia” de C.R. Salamero a LUZ, el 30 de noviembre de 1932, pp.2.

luz

bibliodiccionari XXVIII ok

 

 

Biblioanells:   dissenyats per Ana Cardim, vist en el vlok Bibliotekaro.

biblioanillo

 

Biblioasis: llibreria de vell canadenca, a Ontario.  http://www.biblioasis.com/

biblioasis

 

 

Bibliobargains: caseta de la llibreria Bibliobarn, a South Kortright, NY 13842. https://plus.google.com/108937077631269419513/about?gl=es&hl=ca

bibliobargains, la caseta

 

Biblio-blog: vlok de la biblioteca del col·legi Nuestra Señora de las Angustias a Huétor Vega ( Granada).  http://bibliotecaceipangustias.blogspot.com.es/

 


col·legi angustias

 

 

BiblioCEFFyH: biblioteca d’apunts digitals i notícies del centre d’estudiants (Argentina).  http://www.biblioceffyh.com/

biblioceffyh

 

Bibliochic: una de les Categories en el vlok Bibliotekaro.  http://bibliotecomo.blogspot.com.es/2008/01/bibliosexy-o-bibliochic.html

 

Bibliochik: una de les Categories del vlok Bibliotekaro.

 

 Bibliòfug: vaig veure aquesta paraula en un article de Màrius Serra , li vaig demanar el significat i em va respondre: “És un neologisme fet per analogia amb termes com ignífug. Un bibliòfug seria el que fuig dels llibres com de la pesta ;-)”.

 

Biblioguerilla: vlok ( tumblr) amb imatges molt interessats.  http://biblioguerilla.tumblr.com/

 

Bibliogurdiel: vlok “Navegando por la Biblio” del col·legi Bernardo Gurdiel a Grado (Asturias).  http://bibliogurdiel.blogspot.com.es/

bibliogurdiel

 

Biblio-hockey: una de les categories del vlok del Club d’Hockey Los Caníbales de Las Rozas.  Http://chclasrozas.com/wordpress/informacion/.                     Altres categories en aquest vlok:

Biblio-otros: amb consells per arreglar coses i

Biblio-pal: categoria dedicada al PAL ( Patinatge Artístic en Línia).

hockey1        hockey2        hockey3

 

 

Biblioideas:  és una secció mensual de Chema Pérez a TiraBUZón, vlok de la Universitat de Zaragoza, on inclou una sèrie d’articles dedicats a analitzar fórmules imaginatives i models de desenvolupament en torn del món de la cultura y els llibres.  http://blog.biblioteca.unizar.es/tag/biblioideas-2/

 

 

BibliOkupa:Durant la celebració del Día del Llibre, el Col·legi “ Sagrados Corazones de Manquehue”, a  Santiago de Chile, inaugurant  un nou servei anomenat Bibliokupa, on la biblioteca surt a prendre els espais del col·legi i  a prestar llibres en els patis.  http://bibliocrachile.blogspot.com.es/search/label/BibliOkupa

bibliOkupa

 

Bibliolibre: Sobre Biblioteques escolars, somni o utopia?   , vlok fet a Madrid. http://www.bibliolibrebibliotecaescolar.blogspot.com.es/


bibliolibre

 

BibliOriginal: una de les Catgeories del vlok Bibliotekaro.  http://bibliotecomo.blogspot.com.es/2010/09/biblioriginal.html

bibliOriginal

 

 

Biblioparfum: vlok francès dedicat a la bibliografia sobre la temàtica dels perfums.        http://www.biblioparfum.net/

biblioparfum

 

 

BiblioReciclaje: una de les Categories del vlok Bibliotekaro, on exposa reciclatges  que tenen a veure amb llibres i biblioteques.  http://bibliotecomo.blogspot.com.es/search/label/biblioreciclaje

biblioreciclatge

Caixes de vi i verdures per fer llibreries.

 

BiblioSalud 2014: XV Jornadas Internacionales de Información y Documentación en Ciencias de la Salud.  A Madrid 22-23 maig 2014.                                                                http://bd.ub.edu/noticies/aurora-vall-les-jornades-bibliosalud-2014

bibliosalud 2014

 

 

Bibliosjd: vlok  ( en castellà, francès i anglès) de la biblioteca de San Juan de Dios / Sant Joan de Déu.C/ Santa Rosa, 37-59 – Esplugues de Llobregat.     http://bibliosjd.com/

biblioteca san juan de dios

 

 

Bibliostock: els llibres de Discoplay. Llibres barats online.  https://www.bibliostock.com/page/epb03.php?m=7004000000&bn=1&bp=1

bibliostock

 

 

Bibliosexy: una de les Categories en el vlok Bibliotekaro.

 

 

BiblioSostenible: vlok destinat a donar a conèixer la sostenibilitat i la sensibilitat mediambiental a la Biblioteca UNED.      http://bibliosostenibleuned.blogspot.com.es/

 

biblioteca UNED sostenible

 

 

BiblioTeta: vlok dedicat als pits en general.  http://www.labiblioteta.com/

bibliteta

 

 

BiblioUNED: vlok de la biblioteca central de la UNED.  http://usuariosbibliotecacentraluned.blogspot.com.es/search/label/Biblioteca%20Central%20de%20la%20UNED

biblioUNED