Biblioaprenent

               Lo poble, al final de la edat mitjana, encara que no tenía llibres estampats al estil d’ara, no per axò era més ignorant que nosaltres. Sa educación era floklòrica, volèm dir que sa vida de relació era tant o més intensa que la d’avuy día. L’avi de la casa al redós de l’escorn entretenía a tots los de sa pagesía contant-los les gestes dels passats, y les rondalles despertaban la vivor de la maynada. En los Castells y Palaus los joglars omplían aquest buyt dels llibres ab ses narracions romancesques que eran l’atractiu del poble, gran y petit. A més la civilisació que irradiava dels convents feya que no hi hagués analfabets e
n lo sentit més dur de la paraula. Podían no saber de lletra, però eran espavilats.

Los primers llibres en que llegí lo poble fou en los estampats xilogràficament, ahón hi habían representades gràficament les imatges reals de la vida cristiana per medi dels Spills o Miralls, que duyan gravades al Boix totes les idees relligioses que li predicaban des de la trona; y los populars ab les gestes romancesques o més ben dit llibres de caballería. Volèu un llibre obert a la pedra sense lletres, anèu als claustres de la Seu de Barcelona, y en lo fris superior de les arcades podrèu anar llegint los fets més capdalts de la Bíblia. Los frares y demés gent de lletres tenían sos libres manuscrits ahón s’hi desenrotllavan totes les idees empíriques, de les quals lo poble ingènu no’n sentía fretura. En un bon llibre ab gravats hi llegía més bé, y se li gravavan las idees. Un dels primers llibres que s’estamparen per al poble en lletres gravades al Boix com los gravats dels Speculum o Espills, fou la Gramàtica de Donat. Gutenberg ab sos dos companys de societat explotaban lo negoci dels Speculum humanae salvationis, que eran los llibres més llegits del poble, y que sols constavan de gravats al Boix, y son lo que’n dihèm llibres xilogràfichs. Aquesta societat es coneguda ab lo nom dels Mirallers, lo qual a algún intelectual l’ha confós, creyent que Gutenberg, ab motíu d’algún contratemps que amargà sa vida, s’havía retirat a explotar l’art de joyer y de fer miralls.

              Lo que sembla més natural es que al introduhir-se o sentir-se la necessitat de posar sota dels gravats lletra que aclarés un xich lo que se volía representar en les imatges gravades, cresqué tant lo negoci, que no podent donar abast a la molta demanadiça de llibres, tingué d’intensificar-se lo treball valent-se d’operaris de pochs conexements, y com que una equivocació en lo dictat que anava sota los gravats, li inutilisava la plana, axò l’esperonà, sens dupte, a buscar un medi per a no tenir d’apedaçar les fustes, y no parà fins a trobar la manera d’usar tipos movibles que li estalviessen les mermes que pogués sofrir en sos treballs. Aleshores tingué la idea d’aplicar lo nou invent per a la reproducció dels llibres manuscrits, y s’alià ab lo calígraf Schefer qui li dibuxava los millors tipos de lletra manuscrita, y ab la ajuda del argenter Fust, fongueren la matríu y los nous tipos; y com que lo negoci estava en que ningú s’enterés de que sabía imitar un manuscrit per medi de la nova art, d’aquí lo secret sagramental ab que s’obligavan tots los seus associats. Y a no ser per l’assalt a Maguncia que’ls féu la vida imposible y tingueren d’emigrar sos treballadors, escampant-se per tot Europa, s’hauría tardat molt més en conèxer lo nou procediment de que se valía per estampar.

           Article “ De re bibliaria” de Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la Llibreria L’Arxiu de juliol de 1925.

               “ Tristán Bernard consagró bastantes años a reunir las ediciones más estimadas del Robinson, que luego liquidó ventajosamente en subasta pública. Como todo o casi todo está catalogado, estudiado y aproximadamente justipreciado, no es difícil consagrarse a este deporte sin graves riesgos que lamentar.

Las ocasiones de adquirir nunca faltan, principalmente en las subastas. Si el libro antiguo escasea y las encuadernaciones valiosas de los siglos XVII y XVIII, los libros del siglo XIX y las encuadernaciones de igual época, son en cambio inagotables y van también experimentando un alza ininterrumpida. Todas las primeras ediciones de la época romántica se encuentran en este caso – Chateaubriand, Victor Hugo, Vigny, Lamartine-, sin omitir a otros escritores de segundo orden.

Los ejemplares, para ser estimados, han de hallarse, no ya en perfecto estado de conservación, sino flamantes, tal y como salieron de manos del impresor; la más leve falta en las cubiertas echa por tierra el negocio; y si el libro carece de ellas o de una sola, su valor es completamente nulo. La dedicatoria del autor acrecienta el precio del libro. Una edición original de madame Bovary, dedicada a Victor Hugo, se cotizó en 1.000 francos, hace unos cuantos años. Los coleccionistas de libros con dedicatoria procuran la satisfacción de sus deseos con verdadero apasionamiento. Una buena encuadernación firmada por un artífice famoso ( Marius Michel, Meunier, Gruel; Duru entre los modernos) exige serios desembolsos. La calidad del papel en que el ejemplar fue impreso eleva también el precio de los libros, muchas veces en proporciones poco razonables”.

 Article: “Bibliofilia” de C.R. Salamero a LUZ, el 30 de noviembre de 1932, pp.2.