Un dia, quant llegia el Quixote ( any 2004), buscant per Internet, vaig trobar en un lloc Mexicà unes paraules dedicades als que no ens agradava aquest llibre, el Quixote, diuen que escrit per Cervantes. Vaig tenir una petita xerrada amb un senyor, Enrique A. i vam escriuren’s el que segueix: Hola, acabo de leer una página vuestra en internet, sobre Leer y Escribir, que trata de el Quijote y en algún lugar de la página de cuyo número no quiero acordarme pone algo así como: ” Si alguien dice que el Quijote es aburrido o simple, podemos estar seguros, sin temor a equivocarnos, de que esa persona no lo ha leído”. Podéis estar seguros de que yo he leído el Quijote y es una de las novelas más aburridas y malas que he leído en mi vida, no he leído miles, pero sí bastantes y como decía, el Quijote de Cevantes es un rollo, es un rollazo. Hasta otra, gracias.xavierqs
Arxivat a Bibliofília |
Frase llarga, no puc evitar-ho, però té unes mides que per un pseudo-bloc ja estan bé.“… La bibliofilia, esto es, el amor por los libros, es la enfermedad que me domina y esclaviza. Tal apasionada afección del intelecto me asalta en todos los momentos del día y de la noche. El único requisito para que el síndrome bibliofílico se presente, es la percepción de material impreso y encuadernado, dispuesto en estanterías bien iluminadas, listas para ser exploradas con avidez. La variedad de títulos, colores y formatos encoge el corazón y abruma el espíritu, que se torna codicioso y sediento de inputs. En el DSM-BLOG, se recogen los criterios diagnósticos para detectar la bibliofilia: ‘ Un patrón de conducta cuya duración es superior a los seis meses y que cumple dos o más de los siguientes criterios:A) Aumento de la respuesta fisiológica en proximidad de libros.B) Gastos en libros superiores al 30% del presupuesto personal.C) Conducta de “buceo” en bibliotecas y librerías.D) Biblioteca personal con más de 800 tomos.E) Búsqueda compulsiva de libros en centros comerciales.F) Promedio de lectura de dos libros o más por semana. Y el patrón no se explica mejor por:A) Trabajo de bibliotecario.B) Posesión de una librería.C) Docencia o investigación.D) Literatura erótica. Estaba paseando, este fin de semana, por una plaza de Castellón… cuando los ví: miles de libros, desde pequeños volúmenes en rústica hasta exquisitos tomos con tapa dura, pasando por colecciones de narrativa, bibliografía técnica, manuales, handbooks universitarios, enciclopedias… Parecían llamarme, cual sirenas, desde los estantes metálicos de la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión. Sin dudarlo, me lancé en loca carrera hacia la silenciosa muralla de papel y tinta, condenando así mi alma para siempre. Y mi bolsillo.” Artº. “El Síndrome de Bibliofilia” de F. Ferri (Algernon) en La Cosa Húmeda ( fbenedetti.blogalia.com, Blog de F. Ferri Benedetti) el 6-11-2003 .( 16-06-2005).
Arxivat a Bibliofília |
Com deia dies enrere volia posar frases per definir Bibliofília, però ho que més he trobat han sigut frases molt llargues i articles molt interessants dels que és millor indicar on els he trobat, crec que val la pena llegir-los si esteu interessats en Bibliofília. El primer és un d’Umberto Eco: ” Confesiones de un bibliófilo”, escrit a www.elcultural.es/Historico _articulo.asp?c=544 del dia 23-05-2001.
Arxivat a Bibliofília |
ASTA
Fa uns quants mesos vaig escriure una carta al director d’un Diari i la van editar. El cas és que surt la paraula Asta i tenia dubtes sobre si era correcta o no, vaig sortir de dubtes i aquí la torno a escriure, la carta, perquè crec que es pot utilitzar per més ajuntaments catalans. Diu així: Bon dia, voldria que aquesta carta arribés al director del Diari per la seva publicació, gràcies. (Agrairia la correcció de les faltes). La carta és la següent: “Fa pocs anys que visc a …, una de les coses que em va sorprendre i agradar és que a l’edifici de l’Ajuntament, normalment, només penja la bandera de Catalunya. Han passat pocs anys, , crec que la bandera hauria d’estar a mitja asta, a dalt de tot sembla una mica agosarat, sembla que vulguem presumir d’alguna cosa que no tenim, i tal com van les coses a mig pal estaria més que bé, amb el temps, si els polítics fan el que de tant en tant prometen potser sí que es podrà anar pujant, encara que sigui a poc a poc. També, amb el temps, podrem, com el senyor Maragall del Psc-PsoE (sic), no demanar la lluna, però sí demanar un estel i quan la bandera de la plaça el tingui aleshores sí que es podrà posar i onejar ben amunt.” Moltes gràcies. La Biblio, en aquesta ocasió, queda una mica allunyada, però tot va bé per aprendre i a lCategoriaía Paraules hi caben moltes coses, espero.
Arxivat a Paraules |

12.- “ Com a lector, el bibliòfil afirma que el text és el que compta i que la segona edició és millor que la primera perquè ha estat corregida. Com a col.leccionista, el bibliòfil assegura: ‘ Calla, calla, aquests errors de la primera edició són els que donen valor al llibre’. Amb tot, la bibliofília no està reservada als pusil.lànimes”.
Art. “ El fetitxisme del bibliòfil”, Jordi Marlet a Diari Avui, suplement Cultura de 19 d’octubre de 2000. Crec que tot l’article és molt interessant.
13.- “ … Acercarse a un códice medieval, a los incunables de los viejos códigos visigodos, ojear despacio la temblorosa pluma de un escritor del siglo XV, hacerse con un ejemplar de la primera Biblia editada por Gutemberg o tener en nuestra librería un ejemplar del libro ‘Sutra del diamante’, a la sazón el más antiguo que se conoce, sería a buen seguro un caro lujo, pero una satisfacción sin límites para los aficionados a los libros y las antigüedades.”“ Pergaminos, legajos, cartas, de diferente procedencia y antigüedad, libros de ediciones antiguas, libros recuperados, colecciones, enciclopedias, documentos oficiales y hasta partituras son el objetivo de los grandes maestros de la bibliofilia y de los aficionados a tan curiosa y noble actividad”.
Art. El libro antiguo y de coleccionista en Internet”, a www.ociototal.com/recopila2/r_news/libroantiguo.html
14.- “…Con el cursor podrá elegir cualquiera de los libros… . El libro elegido pasa a primer plano. Quien guste de los placeres de la bibliofilia quedará encantado por el realismo del cuero de los lomos, la encuadernación, las carátulas en relieve, el grano añejo del papel, la belleza de las guardas, las grecas, las miniaturas, los grabados, las caligrafías,…”.
Art. Sobre el CD-ROM: “ La Biblioteca Total, Viaje por el Universo de J.L. Borges”, per Iván Almeida a //iacd.oas.org/RIB%201-4%2097/resen%20multimedios.htm
Arxivat a Bibliofília |
10.- “ Aquest matí, al costat d’un contenidor blau per a reciclar paper, he trobat una capsa plena de llibres vells. La meva bibliofília és tan gran que no he pogut suportar la visió. Sense pensar-m’ho dos cops, m’he endut la capsa cap a casa perquè volia examinar els llibres més atentament. Després d’una anàlisi acurada, he comprovat que el contingut era prou interessant, malgrat el lamentable estat d’alguns exmplars. Potser tard o d’hora, tots acabarem ‘reciclats’ com aquests llibres vells plens de pols que ningú ja no llegeix… Si els Toltois, els Zolas, els Wildes, els Salgaris, els Balzacs, els Dumas, els Vernes, els Blascos Ibáñez acaben així… ¿ Què serà de nosaltres, missèrrims escriptors de blogs en una llengua europeament inreconaguda?. ¿ Hi haurà contenidors per a reciclar tots els arxius vells de tots els blogs del cibermón?. Avui, l’olor de llibre vell m’ha acompanyat tot el dia. ¿ Quina olor fan els blogs?”.
Art. “ Llibres Vells”, Antoni Ibáñez, en el seu bloc Tros de Quòniam, //trosdequoniam.blogspot.com de maig del 2004.
11.- “… en el mundo de la bibliofilia no existen baremos. Al tratarse de un mercado sin gran tradición, los libreros, al igual que los galeristas o anticuarios, establecen los precios de mercado con arreglo a dos criterios, casi personales: la rareza y la demanda de la obra”.
Art. “ Los libros, objeto de subasta”, César Serna a Su Dinero, nº 18 de Septembre de 1999.
Arxivat a Bibliofília |
REMBOÎTAGE L’any 2005 vaig assistir a un curs d’estiu, molt interessant, a Jaca, anava de Comerç i Taxació del Llibre Antic, organitzat per Manuel José Pedraza Gracia de la Universitat de Zaragoza. Un dels conferenciants ens va parlar del “remboîtage“, sense traduir-ne la paraula, jo no sabia el que era i va dir: ” …o sigui, s’ha utilitzat una enquadernació original del segle XVI, però procedent d’un altre llibre per re-enquadernar aquest, que no fa ni tres anys estava enquadernat en mig pergamí del segle XIX“, d’entrada no ho vaig entendre del tot, però consultant un diccionari francès vaig sortí de dubtes ( quasi). Diu així: :Remboîtage: Opération consistant soit à remettre un volume dans sa reliure d’origine après l’avoir lavé et reparé, soit à le remettre dans une reliure d’époque en bon état.No m’atreveixo a traduir-ho, però ve a ser alguna cosa així com: reemplaçar en un volum una pàgina o més que no siguin les originals per pàgines que siguin de la mateixa època i característiques.
Arxivat a Paraules |
INTONS
Ara sé poques coses, però al principi no sabia res. Fa pocs anys em vaig començar a capficar en el món dels llibres i en els catàlegs trobava , en castellà, la paraula “intonso” i no sabia que volia dir, ho vaig mirar en un diccionari i vaig sortir de dubtes, encara que la millor manera per saber-ho és preguntant a qualsevol llibreter que, t’ho ensenya i queda clar. En el món Biblio suposo que la gent ja ho sap, però per mi va ser una cosa curiosa.Jo ho traduia per intons i com no n’estava segur ho vaig buscar, i vaig veure que ja estava bé.
CAT. … 2.- Que s’enquaderna amb les barbes o els plecs sense tallar.
CAST. …3.- Dicho de un ejemplar de una edición o de un libro: Que se encuaderna sin cortar los pliegos de que se compone.
Arxivat a Paraules |
Hi ha un bloc, “El bibliómano”, en el que
tot el que explica és interessant per a
qualsevol que vulgui saber coses sobre el
món del llibre, es la mena de bloc que jo
voldria fer, però és molt difícil.
Voldria saber moltes coses referents a
blocs, el que estic fent em surt bastant
irregular, no acabo de fer anar totes les coses
com cal i algunes no sé com començar-les.
Frases sobre Bibliofília 4:
8.- “Poco a poco la bibliofilia fue adoptada como un signo de distinción entre las clases romanas acomodadas; los ricos solían tener a su servicio esclavos encargados de hacer copias de aquellas obras que deseaban integrar a sus colecciones privadas, las que por cierto, solían ser albergadas en suntuosas bibliotecas localizadas en las casas de campo”.
Art. “ Las Bibliotecas y Librerías de Roma”, a UNAN-León ( Nicaragua), //sibul.unanleon.edu.ni ( 16-06-2005).
9.- “ I altre pic incidint en la qüestió de llibres ens arriba el consell del bibliòfil francés Mouravit:’ El primer i més difícil problema que un bibliòfil ha de resoldre és aquest: Formar una excel.lent biblioteca amb la menor quantitat de llibres posible’ “.
Art. “ Biblioteques, temples del saber » de Biel Massot a Pòrtula, nº 283 ,abril 2005. A http://www.portula.net.
Arxivat a Bibliofília |
Trobo coses sobre Tipografia, Cursets, Enquadernacions, Llibreries, Definicions i altres relacionades amb els llibres, abans les apuntava en una llibreta ara les vull apuntar aquí, a mi em va bé i potser a altres persones també els hi anirà bé.De moment només poso Frases, no estic massa inspirat, però a poc a poc la cosa espero que millori.
6.- “… El gravat i tots els seus veïns, la xilografía, lalitografia, l’aiguafort, els exlibris, la bibliofilia, i ara tambéles estampes digitals, etcétera, han pasta sovint com elsparents pobres de l’art, pel fet que han posat a l’abast – esun dir – les obres dels artistes a un segment de públic consumidor mès ampli que el que es potpermetre l’adquisició de les peces suposadament originalso en formats únics…”.
Art. “ Les formes artístiques que perdurarana l’imaginari seran aquestes obres, queconstitueixen la base del cartellisme” de JordiPujiula a La Vanguardia: Vivir en Girona:Gravats a Olot, ( 20-06-2005).
7.- “… los compradores de libros antiguos y descatalogadossufren una ‘locura apacible o tranquila’, a gentle madness,como la describiera Nicholas A. Basbanes ( 1995.A gentle madness. Bibliophiles, bibliomanes and theethernal passion for books. New York: HenryHolt and Company), un afán insaciable o una sed inextinguible por localizar, encontrar, adquirir,acariciar y disfrutar a solas – todo en diversos grados dearrebato o furor, entre el bibliófilo que es el dueño de suslibros y el bibliomaníaco que es un esclavo – un o unoslibros determinados”.
Art. “ Grandes catástrofes editoriales y una pizca de sociología” , Joaquín Rodríguez,a //jamillan.com/grandes( 10 pp.).
Arxivat a Bibliofília |