Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Paraules’ Category

Bibliodiccionari XIII

Posted in Bibliodiccionari, Paraules, tagged , on 15/05/2011|

                   blanc2.JPG

Bibliodiccionari  XIII  .

           Vaig iniciar això de les paraules que comencen amb “biblio” pensant que n’hi haurien unes quantes, però no m’esperava tantes paraules, i segur que encara en trobaré més.

            De moment, amb les d’avui, ja van 500 i poques, no sé si en trobaré moltes més, espero que si. Quan arribi a les 1000 hauré d’editar un diccionari o una cosa semblant, un Bibliodiccionari, perquè encara que en el vlok  es poden consultar i veure totes les paraules , ho més important, crec, és que moltes porten l’adreça electrónica per poguer veure i saber més coses de cada paraula, però no és el mateix que amb paper, en un llibret com els de sempre … 

Biblioalejandría: vlok dedicat al món del llibre (2009). http://biblioalejandriahoy.blogspot.com/2009/10/historia-del-libro-antiguo-los-codices.html.

Biblioapm: video realitzat per la Biblioteca Josep Soler de Gavà, explicant qui ,com i què podem trovar en una biblioteca i les ajudes necessàries per resoldre dubtes. L’afegit “apm” de la paraula està rel.lacionat amb l’APM de TV3, i que és realment el que fan, resoldre preguntes.http://youtu.be/xk-S21jZwb4 .

Bibliobusca: lloc en el vlok Biblioblog des del que podem buscar en el mateix vlok  (http://diarium.usal.es/biblioblog/que/ ).

 Bibliobytes: magazine digital bimestral de la biblioteca Pedro Grases de la Universitat Metropolitana de Caracas.Http://bibliobytes.unimet.edu.ve/ .

Bibliocomptentio: indiferència i desinterès  cap els llibres. Està tan extesa que pot considerar-se l’estat natural de l’home postmodern, i per això en realitat, la veritable anomalía seria la contrària: mostrar amor o interés pels llibres.Http://egotecadelantipatico.blogspot.com/2011/01/bibliopatias.html. 

Biblioferia: projecte que consisteix en la implantació d’una Biblioteca popular a la comuna de La Florida a Los Copihues de Buenos Aires. Ara crec que n’hi ha vàries. A Colombia també n’hi ha, però més semblants a la de Sevilla. http://www.fotolog.com/tu_biblioferia/51315902.

 Biblioferia (2): xerrades i tallers per a nens que fan a Sevilla uns dies del mes d’abril. Organitza la Biblioteca San Jerónimo . http://www.icas-sevilla.org/spip.php?article789&var_recherche=biblioferia. 

Bibliofía: empresa amb l’objectiu de destruir les barreres de la comunicación educativa, mitjançant el desenvolupament d’eines virtuals( xarxa social, blogs, intercanvi d’arxius, wiki, videoteca, xat, etc.) i tecnològiques que permeten beneficiar a les diferents institucions educatives en el procès ensenyança-aprenentatge. A México.  Http://www.bibliofia.com.

Bibliofiliómetro: una manera de classificar llibres, usada en ressenyes que posa ratolins, d’un a quatre, segons li sembla: Amor a primera vista ( 4 ratolins), Agafa’l abans que s’escapi ( 3 ratolins), Pots llegir-lo que no et mossegarà ( 2 ratolins) i Un ratolí dur de rosegar ( 1 ratolí). Tot això fet per la Filóloga Bibliófila, en el seu vlok: Http://filologabibliofila.blogspot.com/ .

 

Bibliofira: biblioteca móvil al carrer aprofitant a Sant Sadurní d’Anoia la Fira Comercial I Industrial d’octubre, per llegir i on també fan Tallers Infantils. http://bibliosantsadurni.blogspot.com/search/label/Bibliofira.

 Biblionoticiario (3): és el vlok de C. Pino ja citat en anteriors entrades sobre Bibliodiccionari, ara amb més ‘categorías’, com: Bibliocine: parlant de pel.lícules basades en llibres; Bibliodedicatorias: llibres dedicats ‘ a i per’; Bibliodirectorio: adreçes, editorials, biblioteques, associacions; Biblioinformes: sobre llibres; Biblionoticias: amb novetats per mesos; Biblionovedades: sobre llibres nous; Bibliorecomendados: llibres i lectures recomanades; Bibliovideos: sobre el món del llibre, alguns molt interessants. En unes i altres categories, però, es repeteixen moltes coses, vull dir que hi ha coses explicades a diferents llocs dins el mateix vlok. Http://biblionoticiario.blogspot.com.

 Bibliopegia (2): grup de la Complutense a Madrid dedicate a la investigación sobre enquadernació i llibre antic.  Http://mblazquez.es/bibliopegia/index.php.

 Bibliopeque: vlok  de “ Los peque de la Biblio” de la biblioteca Coronel Dorrego a Buenos Aires. Amb un projecte que,entre d’altres coses,  vol aprofitar la capacitat d’atracció que tenen les noves tecnologies sobre els més joves, usant-les per a desenvolupar la seva imaginació, promocionar la lectura i incentivar la participación dels més petits en nous treballs d’integració social i cultural.Http://biblio-peque.blogspot.com.

 Bibliorrea (1): patida per grans Mestres de la importancia de Balzac, Baroja i Dickens, consisteix en produir pàgines sense parar, amb les mateixes incomoditats del vòmit i la colitis. Http://egotecadelantipatico.blogspot.com/2011/01/bibliopatias.html.

 Bibliorrea (2): publicació abussiva de llibres, desprès de que diferents editorials s’uneixin i formin grans grups multinacionals. Problemes com que els llibreters no tinguin espai per mostrar les novetats… . ‘Globalización y bibliorrea”, article de Blas matamoro a Cine y Letras ( 7 juliol 2010), en el vlok de Guzmán Urrero. Http://www.guzmanurrero.es/index.php/Humanidades/globalizacion-y-bibliorrea.html. 

 BibliotecAfricanista: vlok d’un bibliotecari de Melilla, però encara en els seus inicis. Http://bibliotecafricanista.blogspot.com.

 Bibliotecamuhba (Barcelona).Museu d’Història de Barcelona: Biblioteca adreçada a estudiosos i investigadors de la cultura barcelonina, està especialitzada en patrimoni i història urbana de Barcelona, amb una atenció preferent envers les fonts documentals de la seva cultura material.    Blog: biblioteca-dossier.tumblr.com/

  Bibliotecasa: espai vital que hom cohabita amb la Sra. Cel.lulosa. Ofert per Gazophilacium al vlok  Base de Badades, per desgràcia desaparegut. 

 Bibliotecòleg: en el vlok Bibliotecología y estética, l’autora, Nartyjulieth Vasquez Quijano ( Bibliotecòloga), explica que segons la literatura Bibliotecològica, els bibliotecòlegs són: “rata de biblioteca, el gestor de información, el administrador de las bibliotecas, el policía de los libros, el encargado de la biblioteca”.I explica que a Colombia el Bibliotecòleg dirigeix les Biblioteques i és el nom de la carrera ( Bibliotecología) dels que porten les biblioteques o donen clases per a nous bibliotecòlegs. 

Bibliotekaris: Catálegs editorials a disposició de les biblioteques. Http://bibliotekaris.wordpress.com.

 Bibliotheca (2):  enllaç de biblioteques digitals.  Http://www.bibliotheca.org .

Bibliothecario: sinònim de bibliotecari. Bibliotropisme: es dona aquest nom a la inclinació natural, en aquells que la pateixen, cap a acostar-se als llibres, posats en qualsevol prestatgeria o llibreria, encara que estiguin davant dels amos de la casa on és o de qui parla amb ells. Aquest mal es manifesta també en la paràlisi sobtada en front de qualsevol aparador on hi havien llibres, i encara més, en la mirada impúdica dirigida a la ‘ portada’ del llibre que llegeix el nostre veí de taula en un café o en el seient del metro. Http://egotecadelantipatico.blogspot.com/2011/01/bibliopatias.html. 

Bibliouniverso: retalls de premsa rel.lacionats amb el món del llibre. Notícies sobre llibres, lectura i biblioteques. De Chile. Http://bibliocorresponsal.wordpress.com.

Read Full Post »

A la tercera va la vençuda

Posted in Paraules on 14/04/2011| 1 Comment »

                                 A la tercera va la vençuda

                                   primera-republica.jpg

                    Al.legoria de La Niña Bonita a la revista La Flaca 

                                                Primera

                  republica2.jpg

                                            Segona

                        Tercera, i esperem que definitiva

                    republica3.jpg               

                          Dibuix d’Eneko ( artista de Caracas)

                                                      

Read Full Post »

VISCA LA REPÚBLICA

Posted in Paraules on 05/04/2011|

                     visca-la-republica.jpg

                  VISCA LA REPÚBLICA!

Si vols participar en l’homenatge blocaire a la República, informa’t al bloc: Visca la República! que ha d’estar enllaçat amb aquest bloc:
http://80anysdelarepublica.blogspot.com/

Read Full Post »

Marques modernes d’impressors catalans

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Oficis del llibre, Paraules on 28/03/2011|

          “Sempre que’l llibre ha estat tingut per una manifestació noble, mereixedora d’ésser tractada senyorívolament y respectuosa, l’art s’hi es acomodat com en terreny propici, y la bellesa material ha vingut a afegir-se a la excelsitud dels fruyts espirituals de què’l llibre s’era fet digne receptacle. En aquestes condicions el llibre ofereix a l’ull expert del bibliòfil mil cayres admirables: el llibre es aleshores una obra d’art complexa, emperò que són la subtil delectança del coneixedor. Pochs, entre’l comú de la gent, sospiten les infinites belleses que poden reunir-se en un llibre ben fet¡.

            Fixant-nos ara mateix en un detall, ¿ qui diria lo difícil que es, per a un impresor enamorat del seu ofici, el triar se una marca adecuada, per a imposarla a faysó d’estendart en la plana colofonal dels volums estampats en la seva oficina?. Si el bibliòfil procura adoptar un exlibris que sintetisi les seves predileccions o la seva manera de comprendre els llibres, l’impressor pot y deu igualment donar a la seva marca un aspecta original que tradueixi algunes de les característiques de l’obrador gràfich que farà perdurar el seu nom enllà dels segles. Y pensar que encara hi ha impressors que semblen haver-se oblidat de que els llibres hauran de sobreviure’ls y seran els eternals pregoners de la llur mala traça o deixadesa tipogràfica¡.

             Mes avui plau presentar un floret de marques catalanes modernes, que revelen com el gust dels nostres impressors va manifestant-se ja, proveínt-se alguns d’ells de distintius tipogràfichs susceptibles d’afegir una petita nota d’art als llibres que donen a llum”. 

            Ramón Miquel y Planas a Bibliofília, vol. II, p. 310-311.

                  

                           

           El que explica Ramon Miquel y Planas está molt bé, però copio també el que diu Martínez de Sousa en el seu Diccionari de bibliología perque aquell que sigui novell com jo es posi una mica al dia d’aquest tema de les Marques ( només una mica).

             “Marca tipográfica:Marca adoptada por el impresor e impresa en la portada, lomo o colofón del libro. También se llama Escudo tipográfico, Marca de imprenta, Marca del impresor.(Marca Editorial: Dibujo, escudete, logotipo, alegoría, monograma o viñeta que el editor adopta como emblema  o distintivo de su firma).     

               Historia: las primeras marcas tipográficas solían consistir en una simple sigla grabada en madera sobre fondo negro, que reproducía el signo que libreros e impresores trazaban sobre las pilas ( balas) de libros que enviaban a sus corresponsales para comodidad de los trasportistas ( con objeto de que pudieran identificar el destinatario y su mercancía. Posteriormente se imprimió en el colofón o en una página que quedara en blanco después de él, pero a finales del siglo XV se hace constar también en la portada. La marca tipográfica aparece por vez primera en Maguncia, en el Psalmorum, Salterio latino o Salterio de Maguncia, impreso por Johann Fust y Peter Schöffer el 14 de agosto de 1457. La de Aldo Manuzio ( un delfín enroscado en la caña de un ancla) apareció por primera vez en un Poetae christiani veteres impreso en Venecia en 1502. La marca tipográfica no tarda en convertirse en una verdadera ilustración publicitaria destinada no solo a indicar el origen del libro, sino también a adornarlo y afirmar su calidad ( en virtud de su procedencia). En 1539, Francisco I de Francia promulga normas por las que se prohíbe a los impresores utilizar una marca de impresor que pudiera confundirse con la de otro. Desde el mismo siglo XV, pero sobre todo a partir del XVI, aparece también, junto con la del impresor, la marca del editor, o marca editorial. La primera marca tipográfica usada en España apareció en las Ordenanzas reales de Castilla de Alfonso Díaz de Moltalvo, impresas en Zaragoza por Hans ( Juan) Hurus en 1490. Las primeras marcas tipográficas españolas eran indistintamente de impresores o de editores; aunque predominaban las primeras, parece que se dieron algunos casos de uso de las segundas en Sevilla. También se dio el caso de adopción de la marca tipográfica de un taller al ser este adquirido por un nuevo dueño; así sucedió, por ejemplo, con la de Pablo Hurus, adoptada en el siglo XVI por su sucesor Jorge Coci, que solo sustituyó las iniciales de aquel por las suyas, o la de Diego de Gumiel, adoptada por Pere Posa.   

             Colocación: en la actualidad, la marca tipográfica ha venido a reducirse a la del editor, que suele aparecer en la portada y en el lomo del libro especialmente, pero que también se puede colocar en la sobrecubierta, en la cubierta, en la sobrecubierta posterior o en la cubierta posterior”. 

            Diccionario de bibliología y ciencias afines ( 3ª edición, muy aumentada) de José Martínez de Sousa. Ed. Trea, Gijón, 2004.pp. 646-647.   

                                                 

             I per acabar només afegir  que a Barcelona tenim una gran base de dades dedicada a les Marques d’impressor, que s’actualitza i augmenta mensualment i a desembre de 2010 comptava amb 1466 registres d’impressors i 2391 imatges de marques, compreses entre els segles XVI i XVIII. 

           Els registres d’impressors inclouen dades de la seva activitat, com els anys i ciutats on treballaren i altres dades biogràfiques. També hi ha informació sobre les marques que utilitzen. És una descripció a la qual se le afegeixen els termes principals.            ( dades extretes de la base de dades  Marques d’impressors) 

Imatges : ” Marques modernes d’impressors catalans”del llibre de Ramon Miquel y Planas, Bibliofília, vol. II.

Read Full Post »

” MOLINETS “

Posted in Paraules on 10/03/2011|

“MOLINETS”   

         A TV3 entre programa i programa, o entre programes i publicitat insereixen, com a separador d’una cosa o de l’altra, el número 3 fent moviments amunt i avall, i últimament, ballant cançons molt conegudes.   

         Com no sabia de que anava la cosa vaig demanar informació a TV3 i em van enviar un correu dient-me com ho feien, i amb una adreça on ho explican molt bé. 

            Resposta del Servei d’Atenció a l’Audiència: 

           “Benvolgut Xavier:

            Gràcies per contactar amb nosaltres. Dels separadors animats que s’emeten entre els programes i la publicitat en diem “molinets”. Per si és del seu interès, a l’enllaç http://www.tv3.cat/videos/3212511/Historia-dels-molinets-de-TV3 pot trobar-ne més informació. D’altra banda, els molinets que TV3 ha emès en les darreres setmanes corresponen a fragments de les cançons següents: 

            Bohemian Rhapsody (Queen)

            Boig per tu (Sau)

            Bon dia (Els pets)

            Born tu Run (Bruce Springsteen)

             Corren (Gossos)

            Jailhouse Rock (Elvis Presley)

            Thriller (Michael Jackson)

            Viatge a Itaca (Lluís Llach)

            Yellow submarine (The Beatles)

            Cordialment,”

             A l’adreça miro el video i expliquen de què va això dels “molinets”, i penso que és una cosa força interessant.

            El “molinet” de la cançó Yellow submarine em sembla molt encertat, molt ben fet, el canvi de color de grog a blau quan el submarí s’endinsa dins l’aigua sembla una cosa senzilla, però crec que està molt ben pensat i fet, també hi ha “molinets” relacionats amb els esports i altres programes, amb una pilota o un cotxe i el número 3 fan coses inversemblants que em semblen fins i tot artístiques.

            Crec que la feina feta per una cosa que en principi sembla molt senzilla és una gran feina i sembla ser que hi ha molta gent rera de tot això, diferents equips que pensen, ideen i fan aquests ”molinets”, que són animacions molt curtes, però que diuen molt, que expressen amb poc temps i pocs elements coses grans.

            No sé si hi ha algun concurs on es presentin coses com els “molinets”, però segur que de ser així guanyarien uns quants premis.

            De fet crec que es poden veure tots, i que si possessin uns quants”molinets” junts, podrien pasar-ho com una pel.lícula, perquè al veurel’s s’agraeix i es pot passar una bona estona.( No treballo a TV3 ni hi conec a ningú, eh).

            Si mireu el video ho podreu comprovar.

    
http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

Read Full Post »

SENSE SENYAL

Posted in Paraules on 19/02/2011| 1 Comment »

sense-senyal.jpg         

Read Full Post »

GOIGS II

Posted in Bibliofília, Oficis del llibre, Paraules on 17/02/2011| 2 Comments »

                                    goig-vnv4.jpg

          

          Dies enrere vaig posar una part d’un  article sobre goigs, perquè l’original és una mica llarg, avui hi poso la segona part de l’article de Carles Babot.

                                 

                                logo-amics216.jpg

                                           Assocamicsdelsgoigs

                                    

 

                                                  “Apologia dels Goigs  

           Sorprèn que els humils fulls que anomenem goigs hagin arribat a interesar no sols molts col.leccionistes des de fa més de cent anys, sinó també els estudiosos, investigadors i erudits, especialmente en els darrers temps.

            I per què són interessants dins el camp de la literatuta catalana, a més del seu valor religiós? Doncs, per la senzilla raó, entre d’altres, que en els anys en què el català escrit havia estat pràcticament abandonat i menyspreat com a llengua vehicle de cultura i manifestació autèntica de l’ànima del nostre poble, els goigs varen seguir component-se i imprimint-se en els fulls volanders que han estat, des dels primers temps de la impremta, els únics papers impresos que han arribat sempre, ininterrompudament, a les mans del poble, a tores les llars, i eren cantats, els diez festius. I rfemarquem el mot sempre, inclosa l’època de máxima decadencia del català literari.

            A més d’aquesta perennitat, els goigs permeten l’estudi ( que cada dia caldria aprofondir més) de l’evolució i ortografía del llenguatge a través del temps i de la seva major o menor puresa; extrems que poden observar-se en les edicions successives dels goigs propis d’una advocació concreta, igualment els dedicats a la Verge d’un santuari com a un determinat sant.

 

                                           

                                     goig-vnv6.jpg             

           Són, també, un bon element per estudiar la tipografia i ornamentació en el transcurs dels anys. Hi figuren gravats, normalment al boix o xilogràfics, d’una gran ingenuïtat, que contrasten amb els realitzats per una mà mestra.

                                                 goig-ec-ricart1.jpg

                                                                E.C.Ricart

            Aquestes breus notes no són lloc adient per a considerar els valors dels goigs com a manifestació religiosa, ni nosaltres persona preparada per a fer-ho; però salta a la vista el seu valor teològic, hagiogràfic, etc.

            Altrament, són un document preciós per a demostrar la unitat de la llengua propia de tots els països catalans. N’és una mostra definitiva la lletra dels goigs de la mare de Déu del Roser, que s’havia atribüit a Sant Vicent Ferrer, text imprès al llarg de les centúries no sols a moltíssimes ciutats i viles de Catalunya, sinó també a Perpinyà, a Mallorca, a Maó, a València…

                                 rosermar-7-goigs.jpg

            I és que tots els pobles de la nostra llengua, tots, han lloat i pregat la Verge maria amb les mateixes paraules, sorgides d’una única ànima col.lectiva. No és aquest un mérit imponderable dels goigs?.

            En definitiva: col.leccionar goigs, llegir-los, estudiar-los i, essencialment, cantar-los, és en veritat digne de tota lloança. I els bibliòfils, els qui estimen i admiren els papers amorosament impresos, trobaran exemplars, antics i moderns, d’una gran bellesa.

                                       amics.JPG

         

                                                Esment Bibliogràfic

            Volem cloure aquestes notes amb unes lí nies de reconeixement al professor Antoni Comas I Pujol, nat el 1931 i mort l’any passat, en plena maduresa intel.lectual, quan molt i bo podíem esperar-ne. Catedràtic de llengua i litertura catalana a la Universitat de Barcelona, en la seva obra cabdal, el volum quart de la Història de la Literatura Catalana ( Barcelona, 1972; els tres primers són de Martí de Riquer), dedicà més de trenta pàgines ( 213 a 248) a l’estudi dels goigs.

 

               Abans s’havien publicat treballs tan notables com els dos volums de Joan Amades i Josep Colomines, Els Goigs ( 1946-1948) o el capítol VIII del Llibre d’or del Rosari a Catalunya, de Valeri Serra i Boldú ( 1925), però per ser edicions de bibliòfil no podien arribar a totes les mans. Les referències als goigs en els manuals i estudis d’història de la literatura eren molt breus o inexistents, i fou Antoni Comas qui va valorar-los totalment ( no sols com a gènere poètic, sinó en els altres aspectos abans esmentats), incorporant-los a l’obra mencionada, veritable monument a les lletres catalanes”.

             Carles Babot Boixeda. A la Revista de llibreria Antiquària, nº 3, abril 1982, pp. 19-22.

                    

                                  g_penedesencs150.jpg

Read Full Post »

Bibliodiccionari XII

Posted in Bibliodiccionari, Bibliofília, Paraules on 23/01/2011|

edp522.jpg

Biblioabrazo.: vlok/web sobre Biblioteques Escolars i Literatura Infantil. Molt interessant ( de Cáceres). Http://biblioabrazo.wordpress.com.

 

  Biblioaccés:  vlok de la biblioteca da La Ràpita a Santa Maria i els Monjos. http://biblioaccesrapita.blogspot.com/ .

 Biblioarqueología: biblioteca online i oberta sobre temes d’arqueologia medieval, dirigida per el Grup d’Investigació “ Toponimia, Historia y Arqueología del Reino de Granada”. Http://www.biblioarqueologia.com. 

 Biblioasturias: revista de les biblioteques asturianes.
http://www.asturias.es/portal/site/Asturias/menuitem.fe57bf7c5fd38046e44f5310bb30a0a0/?vgnextoid=e68660c487e50110VgnVCM10000097030a0aRCRD&i18n.http.lang=es

 

Biblioblog 3: bitàcora sobre biblioteques, tecnologies per a les biblioteques i recursos. Des del 2003 a la Universitat de Salamanca. Molta informació sobre biblioteques. Http://diarium.usal.es/biblioblog.

  BiblioCAD: biblioteca de recursos CAD per el disseny i la construcció .Http://www.bibliocad.com.

  Bibliocafé. Libros y encuentros. Café i Llibreria. A València amb llibres i revistes a disposició dels clients i també botiga de llibres. C/ Amadeo de Saboya, 17. Tel. 963207186. Http://www.bibliocafe.es/quienes.php.

  Bibliocafeando: apartat del vlok BiblioCafé a disposició de qui vulgui posar-hi relats. Poemes o reflexions. També amb Tallers, Tertulies, Cursos.

 Bibliocafenautes: aquells que segueixen aquest vlok ( BiblioCafé) i col.laboren amb aportacions diverses. Http://www.bibliocafe.es/publicacions.php. 

Bibliodependiente: com a sinònim de biblioadicte a: Http://forcolaediciones.com/blog/maestro-argüelles. 

 Biblio-iconográfico: a la Revista de Llibreria Antiquària, nº 0, d’octubre de 1980 surten alguns catàlegs de llibreries barcelonines, en una: Orbiblio ( R. Burguet, Cucurulla, 9, 3er), en el nº 49 apareixen les següents dades bibliogràfiques: 

           VINDEL, Fco.- Manual Gráfico-Descriptivo del Bibliófilo Hispano-Americano ( 1475_1850). Madrid, 1930-1933. Tomos I-XII. En junto, 3781 p., 32 cm. Enc. En 11 vols. Importante repertorio biblio-iconográfico español. 3442 libros descritos e ilustrados con la reproducción facsimilar de las respectivas portadas o de alguna página, o formato exacto. 60.000.

    Bibliofilia 2: vlok de la Rina per amants del llibre. Http://clubbibliofilia.blogspot.com. Vlok en el que es troven les Bibliointerviews: entrevistes que realitza en el seu vlok. També Biblioentrevistes, perquè el vlok és en castellà i anglès.

  Bibliohemerografía Crítica: es proposa recuperar, organitzar i analitzar la informació relacionada amb la producció crítica sobre autors ( en aquest cas sobre Sor Juana Inés de la cruz) que hagin estat publicats, sense que tingui importancia el lloc o el idioma. Preten constituir una Bibliohemerografía Crítica per resenyar i analitzar temàticament el material recopilat i incorporar tota aquesta informació en una base de dades. Http://www.bibliog.unam.mx/sibisor/pre.html. 

 Bibliojurídica (1): biblioteca jurídica virtual de “ Universidad Cooperativa de Colombia”. Http://universidadvirtualcooperativa.wordpress.com. 

 Bibliojurídica (2): biblioteca jurídica virtual UNAM Mèxic.

Http://www.bibliojuridica.org.

 

  Biblioketa: biblioteca infantil de Madrid. Tallers teatre, música i art, animació a la lectura, Contes, Revista La Gazeta de Keta. Amb llibres i activitats en castellà, francès i anglès.  http://www.biblioketa.com/ .

 Biblioketarias: bibliotecàries i personal de Biblioketa. Keta: ratolina representant de la biblioteca i amiga dels nens, que viatja pel món buscant nous llibres, etc, etc.

  Bibliolan.bogspot.com: Disseny d’un laboratori d’idees per a la Biblioteca del Campus de Gipuzcoa, de Julen Zabala. Http://bibliolan.blogspot.com/. 

 Bibliolandia: club de lectura i fórum per discutir sobre llibres.Http://server4.foros.net/index2.php?mforum=Bibliolandia. 

 Bibliolimpo: llibreria especialitzada en novel.la històrica, jocs de taula, còmics i biografíes ( a Madrid). Http://www.bibliolimpo.com. 

 Biblio-lumpen:  a la Revista de Llibreria Antiquària, número 2 d’octubre de 1981, a la pàgina 3, a l’editorial parlant de “ Uneix i ens fa diferents”, respecta al gust i selecció de llibres, diu: ‘ El llibreter antiquari ha de partir de dues veritats essencials, que tots els temes tenen adeptes i que tots els llibres ( excepte els residuals o d’estricte biblio-lumpen ) són susceptibles d’incorporar, per infinits i moltes vegades desconeguts motius, un interès que provoqui, o si més no estimuli, l’atracció del comprador potencial’. Crec que en aquest cas la paraula lumpen ve a dir alguna cosa així com fullaraca, drap vell, parrac.

  BiblioMÓN (1): vlok de la biblioteca de Montaverner. http://bpmontaverner.blogspot.com.

  Bibliomón (2): vlok de la biblioteca del I.E.S. Gabriel y Galán de Montehermoso ( Extremadura). Http://bibliomon.wordpress.com/. 

 Bibliomón (3): programa d’Educació per al Desenvolupament amb una vintena d’activitats des de febrer fins a setembre del 2011, a Sant Cugat.
Http://premsa.santcugat.cat/?p=383.

  Biblionáutica2009. Blogspot.com: vlok que edita actualitzacions sobre característiques dels diferents formats de soports informatius de l’àrea biblioteològica. És de Sandrin-Enrique de Buenos Aires.http://biblionautica2009.blogspot.com/2009/09/actualizacion-de-informacion.html .

 Bibliosalut:  biblioteca virtual de Ciències de la Salut de les Illes Balears. http://www.bibliosalut.com/ 

 Biblioterrorista: en el vlok “El bibliófilo incorrecto”, en els comentaris, D. Mallén diu: “ en efecto Mendoza es un biblioterrorista y su obra (1), …, caza incautos con su gas ántrax, mostaza o vaya usted a saber”.
Http://bibliofiloincorrecto.blogspot.com/2010/12/la-culpa-de-todo-no-podia-ser-de-otra.html#comment-form.

  Bibliotossa: vlok de la biblioteca municipal de Tossa, amb una interessant secció dita: “ Llibres de llibres”. http://bibliotossa.blogspot.com/

 Bibliovirtual: biblioteca mèdica virtual. El vlok de María, bibliotecària d’hospital, a Torrevieja. Http://bibliovirtual.wordpress.com. 

 Bibliox: futur vlok dedicat a la Bibliotecologia. Http://bibliox.blogspot.es.

Read Full Post »

Bibliodiccionari XI

Posted in Bibliodiccionari, Paraules on 18/11/2010|

edp442.jpg

Bibliodiccionari  XI

 Biblioantique: llibreria, antiguitats i col.leccionisme a Todocolección.            Biblioantique@yahoo.es de Santiago Blas de Tudela.

  Bibliobe: biblioteca general del Banco de España.

  Bibliocomun: vlok dedicat a la Bibliotecologia a Colmbia i al món.

  Bibliocprfilabres: vlok de la coordinadora de la biblioteca del col.legi Filabres.

 Biblioentrevista: entrevistes que realitza la xilena Rina en el seu vlok Bibliofilia, en castellà i anglès.

  Bibliofilatelia: també Bibliofilatelía i Bibliophilatelia. Vlok de Cracovia a Polonia, no és broma, sobre llibres amb segells, segells amb llibres i relacions dels segells amb l’impremta. 

 Bibliofiliómetro: en el vlok Filóloga Bibliófila, per puntuar llibres. 

Bibliofollía: “ Fora per demés que tractessim d’enganyarnos: Bibliofilía es essencialment una publicació íntima, quasi domèstica. No hi ha rès qu’en les seves columnas haguem vingut tracttanthi qüestions de carácter general, transcendentals y tot, lo cert es, emperò, que la nostra matexa indiferencia per l’èxit popular y sorollós ( a tot lo qual hem preferit l’aprovació y assentiment tàcit d’alguns amichs nostres tocats de vera y irreparable bibliofollía), han donat, com a conseqüencia, qu’els nostres dos volums siguin perfectament ignorats aquí y a tot arreu. Pot dirse, donchs, sense gota d’hipèrbole, que Bibliofilía es una publicació universalment desconeguda; lo qual no li lleva ni li posa mèrits”.

De l’article: “Dos exemplars de bibliòfil” en el llibre Bibliofilía, vol. II, pp. 539-540, de Ramon Miquel y Planas.

 Bibliofugia: ( del grec: biblios, i del llatí fugio: fugir). Paulatina desaparició de llibres d’una biblioteca. Del vlok Exonario : definicions i termes que no figuren en el diccionari, però si que hi són en el Exonario. De Jorge Mux (Argentina).

  Bibliogueci: página amb bibliografía de la 2ª República i de la Guerra Civil (1931-1939).

  Bibliomístico. Vlok dedicat a l’Opinió, el Comentari i les Notícies del Món del llibre i les Biblioteques, de Colombia.

  Biblioportunidades: espai del vlok bibliotekaro amb ofertes de feina a biblioteques i col.legis.

  Biblioredacta’s weblog: vlok col.legi IES Maremar d’El Masnou on recomanen els llibres que els hi ha agradat als alumnes de 4t. i més coses.

 Biblioseo: tecnología, tècniques SEA i visibilitat web per a Biblioteques.  Biblio-sonets: Paul Verlaine, l’any 1895,  va escriure uns sonets, tretze, amb el títol “Biblio-sonets”.

  Bibliotecacep 1: vlok d’una bibliotecària, la Marlene de Misiones (Argentina), per serveis d’informació i recursos bibliotecaris.

  Bibliotequera: nou vlok de la Silvia de Buenos Aires, bibliotecària, crec, dedicat al món bibliotecari i als llibres.

  Bibliotic: I i II Encontres de bibliotecòlegs, documentalistes, promotors de la lectura i altres professionals per tractar sobre Tecnologies d’Informació i Comunicació, ( I a Bogotá -2009 i II a Medellín-2010).

 Bibliotulis: vlok de la mestra Mariana (Xile).

  Bibliovalores: vlok dissenyat per fomentar els valors, pertany a Jennifer Moreno ( mestra bibliotecària).

Read Full Post »

Íncipit

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Paraules on 02/10/2010| 2 Comments »

  incipit1.jpg

     1.-      Íncipit: a) en els còdexs i alguns incunables, primeres paraules d’un text, sense tenir en compte les peces preliminars ( intitulació, lema, etc.)

 

                                  incipit5.jpg

                   b) (intitulació): en els còdexs i alguns incunables, fórmula que indica el començament d’un text. Normalment està introduïda per la paraula llatina íncipit i sovint conté el nom de l’autor, el títol o una designació qualsevol del text.

 

                                     incipit7.jpg

 

                     c) Íncipit de referència: primeres paraules d’un full establert arbitráriament ( en general el segon, sense comptar el full de guarda) que permeten d’identificar un exemplar determinat d’un text.

                      d) Íncipit emmarcat: primers mots d’un text disposats de manera que envolten la inicial en un cercle o en un quadrat per tal de constituir un conjunt decoratiu.

                                 

                                           incipit6.jpg

 

 

     2.-    Incipit: Paraula llatina que significa: aquí comença, aquí s’inicia. En bibliografía, citar el ‘incipit’ equival a citar la primera paraula del text d’una obra impressa o manuscrita; els primers llibres impressos no portaven frontispici, però la primera página sempre comença amb les paraules: incipit liber ( aquí comença el llibre…, etc.).            incipit3.jpg 3.- Íncipit: ( del llatí íncipit, comença). Paraula o frase amb que normalment començen els còdexs i alguns incunables per introduir la materia de la que tracten.                               hdincipit4.jpg4.- Íncipit: a) primer mot que encapçala i identifica una obra, especialmente en els llibres antics, en contraposició a l’èxplicit. 

b) Íncipit musical: fragment inicial d’una composició musical. A vegades hom en publica reculls per tal d’identificar o recordar obres d’un autor, una escola, etc.                  incipitmusical.gif           1.- ARNALL i JUAN, M. Josepa: El llibre manuscrit , Eumo/Univ. Barcelona, Barcelona, 2002.

2.- EROLES, Emili: Diccionario histórico del libro , Editorial Millà, Barcelona, 1981.

3.- MARTÍNEZ DE SOUSA, José: Diccionario de bibliología y ciencias afines, Ediciones Trea, Gijón, 2004 .

4.- Enciclopèdia Catalana.    

                                                                   dibuixexbloguis1thumbnail13.jpg

                                       

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »