Biblioaprenent

     1.-      Íncipit: a) en els còdexs i alguns incunables, primeres paraules d’un text, sense tenir en compte les peces preliminars ( intitulació, lema, etc.)

                   b) (intitulació): en els còdexs i alguns incunables, fórmula que indica el començament d’un text. Normalment està introduïda per la paraula llatina íncipit i sovint conté el nom de l’autor, el títol o una designació qualsevol del text.

                     c) Íncipit de referència: primeres paraules d’un full establert arbitráriament ( en general el segon, sense comptar el full de guarda) que permeten d’identificar un exemplar determinat d’un text.

                      d) Íncipit emmarcat: primers mots d’un text disposats de manera que envolten la inicial en un cercle o en un quadrat per tal de constituir un conjunt decoratiu.

     2.-    Incipit: Paraula llatina que significa: aquí comença, aquí s’inicia. En bibliografía, citar el ‘incipit’ equival a citar la primera paraula del text d’una obra impressa o manuscrita; els primers llibres impressos no portaven frontispici, però la primera página sempre comença amb les paraules: incipit liber ( aquí comença el llibre…, etc.).             3.- Íncipit: ( del llatí íncipit, comença). Paraula o frase amb que normalment començen els còdexs i alguns incunables per introduir la materia de la que tracten.                               4.- Íncipit: a) primer mot que encapçala i identifica una obra, especialmente en els llibres antics, en contraposició a l’èxplicit. 

b) Íncipit musical: fragment inicial d’una composició musical. A vegades hom en publica reculls per tal d’identificar o recordar obres d’un autor, una escola, etc.                             1.- ARNALL i JUAN, M. Josepa: El llibre manuscrit , Eumo/Univ. Barcelona, Barcelona, 2002.

2.- EROLES, Emili: Diccionario histórico del libro , Editorial Millà, Barcelona, 1981.

3.- MARTÍNEZ DE SOUSA, José: Diccionario de bibliología y ciencias afines, Ediciones Trea, Gijón, 2004 .

4.- Enciclopèdia Catalana.