Biblioaprenent

          Dies enrere vaig posar una part d’un  article sobre goigs, perquè l’original és una mica llarg, avui hi poso la segona part de l’article de Carles Babot.

                                           Assocamicsdelsgoigs

                                                  “Apologia dels Goigs  

           Sorprèn que els humils fulls que anomenem goigs hagin arribat a interesar no sols molts col.leccionistes des de fa més de cent anys, sinó també els estudiosos, investigadors i erudits, especialmente en els darrers temps.

            I per què són interessants dins el camp de la literatuta catalana, a més del seu valor religiós? Doncs, per la senzilla raó, entre d’altres, que en els anys en què el català escrit havia estat pràcticament abandonat i menyspreat com a llengua vehicle de cultura i manifestació autèntica de l’ànima del nostre poble, els goigs varen seguir component-se i imprimint-se en els fulls volanders que han estat, des dels primers temps de la impremta, els únics papers impresos que han arribat sempre, ininterrompudament, a les mans del poble, a tores les llars, i eren cantats, els diez festius. I rfemarquem el mot sempre, inclosa l’època de máxima decadencia del català literari.

            A més d’aquesta perennitat, els goigs permeten l’estudi ( que cada dia caldria aprofondir més) de l’evolució i ortografía del llenguatge a través del temps i de la seva major o menor puresa; extrems que poden observar-se en les edicions successives dels goigs propis d’una advocació concreta, igualment els dedicats a la Verge d’un santuari com a un determinat sant.

           Són, també, un bon element per estudiar la tipografia i ornamentació en el transcurs dels anys. Hi figuren gravats, normalment al boix o xilogràfics, d’una gran ingenuïtat, que contrasten amb els realitzats per una mà mestra.

                                                                E.C.Ricart

            Aquestes breus notes no són lloc adient per a considerar els valors dels goigs com a manifestació religiosa, ni nosaltres persona preparada per a fer-ho; però salta a la vista el seu valor teològic, hagiogràfic, etc.

            Altrament, són un document preciós per a demostrar la unitat de la llengua propia de tots els països catalans. N’és una mostra definitiva la lletra dels goigs de la mare de Déu del Roser, que s’havia atribüit a Sant Vicent Ferrer, text imprès al llarg de les centúries no sols a moltíssimes ciutats i viles de Catalunya, sinó també a Perpinyà, a Mallorca, a Maó, a València…

            I és que tots els pobles de la nostra llengua, tots, han lloat i pregat la Verge maria amb les mateixes paraules, sorgides d’una única ànima col.lectiva. No és aquest un mérit imponderable dels goigs?.

            En definitiva: col.leccionar goigs, llegir-los, estudiar-los i, essencialment, cantar-los, és en veritat digne de tota lloança. I els bibliòfils, els qui estimen i admiren els papers amorosament impresos, trobaran exemplars, antics i moderns, d’una gran bellesa.

                                                Esment Bibliogràfic

            Volem cloure aquestes notes amb unes lí nies de reconeixement al professor Antoni Comas I Pujol, nat el 1931 i mort l’any passat, en plena maduresa intel.lectual, quan molt i bo podíem esperar-ne. Catedràtic de llengua i litertura catalana a la Universitat de Barcelona, en la seva obra cabdal, el volum quart de la Història de la Literatura Catalana ( Barcelona, 1972; els tres primers són de Martí de Riquer), dedicà més de trenta pàgines ( 213 a 248) a l’estudi dels goigs.

               Abans s’havien publicat treballs tan notables com els dos volums de Joan Amades i Josep Colomines, Els Goigs ( 1946-1948) o el capítol VIII del Llibre d’or del Rosari a Catalunya, de Valeri Serra i Boldú ( 1925), però per ser edicions de bibliòfil no podien arribar a totes les mans. Les referències als goigs en els manuals i estudis d’història de la literatura eren molt breus o inexistents, i fou Antoni Comas qui va valorar-los totalment ( no sols com a gènere poètic, sinó en els altres aspectos abans esmentats), incorporant-los a l’obra mencionada, veritable monument a les lletres catalanes”.

             Carles Babot Boixeda. A la Revista de llibreria Antiquària, nº 3, abril 1982, pp. 19-22.