Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Old books’ Category

Frases sobre Bibliofília 385

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Old books, tagged , on 08/02/2015|

llibres amb bitllets 1

“ Pots de confitura i caixes de sorpresa – Si d’aquests llibres – exemplars únics, primeres edicions, etc., etc. – se’n diuen peces rares i dels bons llibres – bons pel seu contingut – hi ha qui en diu ‘pots de confitura’, us volem donar a conèixer una mena de llibres als quals els escauria el nom de ‘caixes de sorpresa’. Són aquells que un dia han servit d’estoig o cartera per a desar-hi momentàniament alguna quantitat de diners amb papers de banc, i els quals bitllets, per mort o oblit de l’interessat, han restat allà abandonats. Això fins que han anat a parar en mans d’algú que els ha fullejat i ha tingut la grata sorpresa de trovar-hi el preciós contingut material junt a l’espiritual.

Hem conegut diversos casos d’aquests. Un llibreter que conprà als vells Encants un llibre, en el qual en arribar a casa, hi trobà, intercalats entre els fulls, dinou bitllets de cent pessetes cada un, o sigui la quantitat de mil nou-centes pessetes, adquirides per una o dues pessetes que li va costar el llibre. Un altre que, en un dels llibres que li vengué un desconegut a la botiga, hi trobà una gran quantitat de bitllets de Río Janeiro, important uns quants milers de rais…

llibre dedicat Lorca a xirgu

Els llibres dedicats.- Cada dos per tres sentim contar una anècdota que consisteix a explicar que tal o tal llibre dedicat pel seu autor a un personatge més o menys considerable, ha estat trobat en una parada de llibres vells.

El cas és freqüent i obeeix a diverses causes. Els escriptors d’una mica de nom són objecte d’una general preferencia per part de tots els autors, novells a cèlebres. Per tant, al cap del mes, hom es trova amb una gran quantitat de volums que no pensa pas llegir i… Aleshores apareix la mà providencial d’una serventa o d’alguna altra persona massa zelosa, amb ganes de fer neteja, i molt serà que entre els llibres mediocres, no desaparegui, camí de la parada, algún volum d’un autor notable…

No cal, doncs, donar una excesiva importancia a aquestes troballes ‘reveledores’ que hom pot fer de tant en tant”.

Article:”Llibres ! Llibres !” de A. i E.P.

 

ψ          ψ          ψ          ψ          ψ          ψ          ψ

 

historia univ destrucción libros báez

“ Sí, mi amor por las buenas letras está llegando muy lejos, pero nunca demasiado lejos. Eso, creo yo, es imposible. Cualquier obsesión es mala, mas nunca la es la bibliofilia. Puede haber libros con contenidos constructivos o destructivos, pero no se puede decir que un libro sea intrínsecamente malo. Puede serlo su contenido, o, más posiblemente, su autor.

En este punto me podría detener largo y tendido, pero antes quiero ver que cuenta Fernando Báez en el libro que cité. He leído por Internet que es una obra demoledora, algo así como ‘Farenheit 451’, de Ray Bradbury, de la cual sólo conozco la trama, puesto que nunca tuve el placer ( ¿ o la desgracia?) de leerla. Un amante de los libros no puede soportar que se los destruya. Y eso va más allá de la libertad de expresión. Convengamos que hay mucha gente a favor de ella que no es capaz de leer un libro pequeño siquiera. Es decir, no podría sentir el ardor en el pecho que la quema de un libro puede provocar en un ávido lector. Tan sólo despotricarían contra los malditos destructores de la libertad.

farhenheit 451 1 ed.

Recapitulando: soy un neófito en el arte de la bibliofilia. Creo que este camino no tiene retorno… y no me preocupa. Mi biblioteca al día de hoy cuenta con tan sólo treinta y cuatro libros de lo más variados. La mayoría son de literatura e historia, mis grandes amores.

Cuando tenga mi propia casa, con mi propia biblioteca – ahora tengo los libros amontonados en un rincón, tristes, mas nunca olvidados-, pienso expandirla a pasos agigantados. Todo lo que el bolsillo me permita. Y el tiempo, por supuesto, para leerlos”.

Article “Bibliofilia” en el vlok: Los 101 camellos.

Http://unsabiodesierto.blogspot.com/2008/12/bibliofilia.html

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

A les llibreries de vell els llibres són cars

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Old books, tagged , , , on 02/02/2015|

A les llibreries de vell els llibres són, normalment,cars,  i moltes vegades, molt cars.

            Sí,també tenen llibres barats, fins i tot molt barats, però no són els llibres desitjats per bibliòfils, i no es que els bibliòfils busquem incunables, primeres edicions, exemplars rars o únics, bé, ja ens agradaria, però hi ha moltes menes de llibres, de bons llibres, ben editats, ben enquadernats, ben conservats, llibres que sense ser joies de la bibliofília són suficientment atraients per gaudir tocant-los, olorant-los, mirant-los i llegint-los, llibres que ens ensenyen coses noves, llibres per aprendre, llibres amb temes que ens interessen, llibres que quan els comprem ens fan sentir feliços.

Hypnerotomachia Poliphili 2 ELLDT

Hypnerotomachia Poliphili, venut a Barcelona l’any 2005 per 310.000 euros ( IVA a part). El Catàleg on surt és per mirar-se’l, val la pena. La resta d’imatges amb ELT són de catàlegs de la llibreria Els Llibres del Tirant)

No es venen llibres, diuen cada dia els llibreters de vell. Una de les raons és perquè, com deia, són cars , de vegades et diuen que un llibre val el que algú vol pagar per ell, queda molt literari, molt de novel·la ( no sé on ho he llegit, però ho diuen) .

los bibliofilos y sus bibliotecas iberlibro

A Iberlibro per 180 euros

 

Els llibreters de vell, sovint, són esquerps. De vegades els hi sap greu que miris llibres, si els toques posen mala cara i si els fulleges, els ulls se’ls surten de les òrbites i et parlen amb desdeny. Sembla que tinguin por de que els trenquis o els arruguis, quan normalment  és tot el contrari; moltes vegades he fullejat llibres i no poques he posat bé pàgines doblegades i arrugades, he trobat coses dins ( de tot) amb valor i sense i ho he fet saber al llibreter, alguns ni les gràcies m’han donat, ans al contrari.

            Fa un temps, no gaire, m’arribaven a casa fins a nou o deu Catàlegs ( en paper)de diferents llibreries, ara només en rebo tres o quatre, i també m’arriben  dos o tres per internet. Els que ara  envien Catàlegs són llibreters als que, poc o molt, els hi he comprat alguna cosa.

Boccacio Els llibres del tirant

Boccacio.De casibus virorum illustrium Libri Nouem. Ulardo, Augsbrug, 1543.ELT.

L’arribada de Catàlegs ja no és el que era. Mirar  la bústia cada dia un parell de vegades per veure si hi ha Catàlegs de llibreries era un costum habitual, era un dels goigs del bibliòfil, sobre tot del bibliòfil ‘pobre’ com jo.

            Ara poques vegades obro la bústia amb il·lusió, abans trobar un Catàleg era una sensació total de felicitat, sembla que no es gaire cosa rebre un Catàleg, però agafar-lo, obrir-lo, mirar-lo, assenyalar amb llapis, deixar una creueta al costat d’un número d’un llibre que ens sembla interessant, que segurament no compraré, que si pogués els compraria tots, però això és molt difícil que passi, i si en compro un o dos la felicitat augmenta fins a l’infinit, encara que la majoria de vegades en senyalo uns quants i m’imagino que ja els tinc a les mans, però només són il·lusions de bibliòfil pobre.

erasmo ELT

Erasmo. Manuzio, Venezia, 1508. ELT.

Malgrat tot, assenyalar llibres desitjables, marcar la creueta allà on crec que hi ha el llibre desitjat, el llibre, de vegades, somiat, només això ja em fa passar molt bones estones.

els llibres porter

A Barcelona el venen entre 60 i 80 euros, però a Todocolección per un igual ( amb dedicatòria a N. Luján) demanen 500 euros.

També serveixen per aprendre moltes coses, bé, d’alguns Catàlegs, perquè d’altres porten el títol, l’autor, l’editorial , l’any, el preu  i poques coses més.

            I sembla ser que els bibliòfils pobres no comprem el suficient perquè la majoria de llibreries es molestin en enviar-nos Catàlegs, han de ser molt cars i no els surt a compte.

            A casa en tinc uns quants, i de tant en tant els hi dono una ullada, els torno a repassar i segueixo fruint i aprenent coses. Són curiositats, suposo, dels bibliòfils pobres.

contes bibliòfil farré 1        contes bibliofil farré 2     contes bibliofil farré 3

Contes de Bibliòfil, a Llibreria Antiquària Farré per 600 euros (Catàleg 115). Preciós llibre.

Diuen que les llibreries de vell tanquen, en alguns llocs, perquè els lloguers dels locals són massa cars, segur que uns tenen raó, però d’altres no, crec que una coneguda llibreria del carrer Canuda ha tancat, i el tema del lloguer no ha estat el motiu, i per sort, al menys dues llibreries més han obert gràcies a aquest tancament. D’altres llibreries, com la Duet (tancada ja fa mesos), ningú ha dit res, era petita, molt petita, però hi venien llibrers de vell com a la del carrer Canuda i s’hi podien trobar grans llibres.

quixote ibarra 1780

Quixote d’Ibarra (1780).En venda  avui des de 14.000 a 20.000 euros. ELT.

Quan em toqui la loteria i compri un parell d’incunables, uns quants llibres enquadernats per Brugalla o Palomino, i quatre cosetes més, aleshores, a l’entrada de casa hi posaré una bústia de 100 metres quadrats, perquè és molt possible que les llibreries enviïn Catàlegs per donar i vendre, sobretot per vendre. ( Una bústia o un contenidor, ja veurem).

            Més amunt deia que els llibreters són, sovint,  esquerps i de vegades parlen amb desdeny, sí, però també n’hi ha uns quants, no gaires, amb els que es poden passar agradables i profitoses estones.

juan fonseca ELT

Juan Fonseca. Opera, Augsburg, 1515. ELT.

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 371

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 10/10/2014|

“ ‘És la crisi del llibre ¡’ – Aquesta exclamació ha estat i és encara motiu d’articles i enquestes, de converses i comentaris. Després d’uns anys, en els quals els llibres es venien a dotzenes de milers, hom diu que han minvat aquells compradors apassionats i que la gent no llegeix tant.

Diem tot seguit, però, que això no és cert. Avui es llegeix més que mai, molt més que aquests darrers anys.

Per obra i gràcia de la política, de la literatura – ja no calia dir-ho, – del comerç, de les tasques de taller i, també, de l’esport, l’adquisició d’un llibre és una cosa habitual i preferent en la vida dels ciutadans d’ara.

Amb honor a la nostra ciutat hem de declarar que avui s’hi venen enormes quantitats de llibres i que se n’arriben a llegar molts més dels que la gent es pensa.

Per a constatar-ho hem fet tot el contrari de quedar-nos a casa sumant xifres o anant per les cases editorials cercant estadístiques. Hem sortit al carrer, en direcció als grans i populosos mercats barcelonins. Allà hem vist eixams de compradors. Hi veureu riuades de gent, contingudes per les parades i munts de llibres, com es frisen cercant l’obra suggestiva, la lectura que els ha d’apassionar o instruir.

Parades Santa Madrona1

 

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

A les parades de Santa Madrona, al mercat del Paral·lel, d’una Llibreria de vell a una de nou, són molts, moltíssims i de tots els estaments. Mireu-vos-els.

En aquesta munió enlleminida per la lectura hi ha la representació més autèntica del poble. Per aixó, les menes de lectors son variadíssimes i es presten a comentaris molt lluïts. Des de l’intelectual, passant pel simple aficionat a la lectura, al gairebé analfabet, fullegen llibres i més llibres, en demanen d’altres per acabar, sempre, comprant-ne algún.

Història, sociologia, llibres d’ensenyament primari, novel·les, tot es ven – ens diu un llibreter amic. Efectivament, tots els autors, totes les matèries tenen un dia o altre un comprador.

parades santa Madrona 2

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

Cal dir-ho tot: Cada llibre suggerirà un procés, discret, sense matisos, gairebé sempre, però a vegades la seva adquisició és un riu d’anècdotes.

-Què tenen ‘La Barca’ de Calderón? – preguntà a un llibreter un nou-vingut a la lectura que havia sentit parlar  amb grans lloances de … Calderón de la Barca”.

Article “Llibres ¡ Llibres¡ “ d’A. i E.P.

 

ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ       ℵ

 

pell1

“ La biblioteca de la Universidad Brown presume de tener un libro de anatomía que combina de manera por demás macabra forma y función. Su pasta, curtida y pulida hasta tener un suave tono castaño dorado, parece cuero fino, y lo es: es piel humana.

            De hecho, varias de las más importantes bibliotecas de Estados Unidos, incluyendo la de Harvard, tienen libros así en sus colecciones. La práctica de empastar libros con piel humana ( que en términos técnicos se denomina encuadernado antropodérmico) no era rara en siglos pretéritos, aunque el asunto no siempre se discutiera entre la gente fina.

            En esa época, las mejores bibliotecas eran de coleccionistas privados. Algunos eran doctores que accedieron a la piel de miembros amputados o de pacientes cuyos cuerpos no eran reclamados. En otros casos, bibliófilos ricos compraban la piel de criminales ejecutados, de cadáveres de las escuelas médicas y de personas que morían en la indigencia.

            Hoy día, por lo común las bibliotecas conservan estos volúmenes en sus colecciones de libros raros, y no permiten su circulación libre. Pero los eruditos sí pueden examinarlos”.

 

            Article: “ Curiosidad: en EEUU libros con forros de piel… humana”, de Eduardo J. Carletti en el vlok Axxón.

Http://axxon.com.ar/not/158/c-1580152.htm .

pell2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 370

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Llibres d'artista, Old books, tagged , , , on 02/10/2014| 2 Comments »

ABB

“… president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, que va ser fundada el 1947. Es reuneix cada mes en junta al Cercle del Liceu i té menbres com ara l’historiador Martí de Riquer, l’escriptor Joan Perucho i l’egiptòleg Jordi Clos. L’associació, que edita llibres en edicions limitades, prepara pel setembre de l’any que ve a Barcelona el XXI Congrés Internacional d’Editors i organitza visites guiades a biblioteques i arxius. Aprendre en companyia, perquè això de la bibliofília no té per què ser un ofici solitari.

També, aprendre a partir de la lectura. La bibliofília comença amb l’afició per la lectura, indica Xavier Trias de Bes, vicesecretari de l’Associació de Bibliòfils que presideix Estruga. Trias de Bes va començar col·leccionant llibres de caça al voltant de l’any 1960 i ho ha continuat fent.

libro de Monteria

 

Libro de Monteria de D. Juan I, s. XIV.

Avui dia, el corpus de la seva biblioteca es la literatura venatòria, tot i que hi ha altres interessos que el motiven: per exemple, les monografies de pobles de Catalunya: Un tema molt atractiu que compta amb molts col·leccionistes. Com a economista que és, també li interessa l’economia dels segles XVIII i XIX. Si hi ha un llibre curiós que tracti d’alguna altra cosa, també el compra, amb precaució això sí, perquè no es tracta d’entrar qualsevol cosa a casa. Una biblioteca pot dir moltes coses, n’emana un fluid especial que determina el caràcter de tota una casa, i és la perllongació de la personalitat del seu propietari, explica Trias de Bes, i cita Marañón: ‘La librería de un hombre es tambiés su retrato’. Viure entre els seus llibres forma part de la ‘circumstància espiritual’ d’aquest bibliòfil, que calcula que té uns dos mil exemplars – la  dada és d’agrair perquè, per modèstia o el que sigui, és difícil que la confesi un bibliòfil”.

Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. IV.

papir2

Pentateuc Hebreu – Papir

“ Las grandes transformaciones y revoluciones de la humanidad han ido parejas a modificaciones en el objeto conocido como libro. Así, tras el imperio del rollo de  papiro de la Antigüedad, en la era Cristiana se inventa el formato códice, el que irá a ser utilizado para transmitir, convencer y convertir a más y más fieles a la nueva palabra revelada y, sobre ella, construir un nuevo orden en Occidente ( aunque, como cualquier sistema basado en los libros, hereda la tradición anterior). Más tarde, Gutenberg inventaría su imprenta de tipos móviles. Con ella se pone a disposición de la humanidad un ejército de veintiséis soldados que son uno de los causantes de ese desmoronamiento de los cimientos ideológicos en occidente, a la par que se convierten en el vehículo más rápido no sólo para la propagación de las ideas sino también para el conocimiento de ese Nuevo Mundo descubierto para Europa allende los océanos.

còdex copte

Còdex Copte – Segle IX

Hoy, las nuevas tecnologías han liberado al libro de la carga de ser el único portador de conocimientos. Ahora, la filosofía, la poesía, los avances médicos y tecnológicos, las noticias llegadas desde el confín del mundo no sólo existen en las páginas de los libros sino que además habitan, y cada día más, en la inmaterialidad luminosa del ordenador.

 

llibre electrònic

 

El libro, al ser liberado de su función, se convierte en mero objeto, al ser un simple objeto puede devenir en elemento para el culto fetichista o para la plasmación de lo que, durante siglos y siglos, hemos dado en llamar arte, es decir, para que nos sacuda por la vía del estremecimiento o la sorpresa, para que nos regale esas sensaciones que describíamos ( y sentíamos) antes.

bíblia 42 línies

 

Bíblia 42 línies

Las ediciones de bibliofilia tal como las conocemos hoy en día se remontan a la Francia de la época romántica. Fue entonces, cuando se empezó a trabajar aunando los textos con las imágenes de artistas plásticos en unas ediciones realizadas con calidades magníficas, en tiradas muy cortas y numeradas y ya nacidas con la pretensión de conformar los volúmenes más preciados de las bibliotecas de los bibliófilos”.      

Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

tragèdia de Macbeth

La Tragèdia de Macbeth, W. Shakespeare, ABB, MMVI.
Il·lustracions de Manuel Boix

 

Read Full Post »

63a. Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Old books, tagged , , on 18/09/2014| 5 Comments »

 

63 fira llibre 2014

 

31 llibreries i baixant, cada any menys, abans ( fa uns anys) érem la segona Fira d’Espanya, avui crec que som la tercera, de moment, perquè al pas que va la cosa aviat serem la 6a. o 7a.

            En altres Fires fan més propaganda, informen de quins  i quants llibreters hi van, editen un llibret per celebrar-ho ( com fa anys es feia a Barcelona), aquí no imprimeixen ni el discurs d’inauguració. Sembla que no hi gaires coses per celebrar

            En el vlok del Gremi diuen quatre dues coses i gràcies. Segur que a la Facultat de Biblioteconomia podrien trobar estudiants o algú que els hi donés una mà en la posada al dia del vlok del Gremi, crec que la cosa podria millorar.

Feria Madrid XXVI 2014

 

A la Fira de Madrid: “XXVI Feria de Otoño de Libro Viejo y Antiguo”, del 2 al 19 d’octubre hi seran 40 llibreries, la majoria de Madrid, però també de València(5), Salamanca, Bilbao,Segovia,Zaragoza(2), Barcelona, Vitoria(2),Sevilla i Sant Vicent del Raspeig (Alacant). En el vlok de Libris trobareu informació detallada,  http://www.libris.es/img/26FeriaLibroViejo2014.pdf,  i a la primavera , la Asociación de Libreros de Lance, van fer la 38a.Feria del Libro Antiguo y de Ocasión”, http://www.feriadeprimavera.com/ , amb40 llibreries, 4 de Barcelona, i també van editar  un llibre.

38 feria libro madrid 2014 primavera

 

 

 

Llistat dels llibres editats per Libris per celebrar les Fires, no Firetes, que fan.

llibres editats per Libris

 

 

 

 

Bé, no val la pena allargar-se, el 19( demà)  i un parell de dies més estaré al Passeig de Gràcia, remenaré, “tocaré el piano” on em deixin i compraré alguna cosa. Dels preus dels llibres vells ja en parlaré un altre dia.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 367

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibres, Old books, tagged , , , on 07/09/2014| 2 Comments »

gramàtica mates 1

“No’ns sabèm estar de posar aquí aquesta petita digresió. Lo primer estamper que se coneix a Espanya es Johan Gherling, de Constanza, qui estampà a Barcelona en 1468 la discutida Gramàtica de Mates, qual reproducció publicà lo benemèrit Institut Català de les Arts del Llibre, ab un bell treball de D. Eudalt Canibell sobre la introducció de la imprempta.

gramàtica mates colofó

Colofó Gramàtica de Mates, posa M.cccc.lxviii (1468)

Ara bé: Lo primer estamper de París conegut ab lo nom de Ulrich Guerin, qui estampà en aquella ciutat en 1470, cridat per son amich La Pierre de la Sorbona, trobàm que son verdades nom, segons una làpida vella que li dedicà la matexa Sorbona, era lo de Ulrich Garninch, y que també era de Constanza. Als filòlechs d’avuy no’ls díu res aquesta similitut de nom que sols se diferencia per un cambi de la líquida n per la l  ?Nos podrían ajudar los alemanys Dr. Haebler y demés incunabulistes dihent-nos si en la Alemania d’aquell temps s’estilava lo que un indivíduu se pogués dir Ulrich Joan o Johan Ulrich, com avuy día dihèm Joseph María, o Pere Joan ? ¿ Podría en últim cas tractarse de dos germans ? Sabèm que l’Ulrich Guerin morí solter en 1510. Respecte a nostre Gherling es de suposar que tingué algún fill del meteix nom puix lo trobàm encara a França en 1520. Per altra part ¿ hi ha algún entès en coses de bibliografía qui s’haja pres la molestia d’investigar qui era l’impressor Joan Alemany de qui parla lo Dr. Haebler y demés tractadistes de Bibliografía ? Aquí com en totes parts, era molt natural l’ésser conegut un individuu, per lo lloch de sa procedencia, sobre tot no sabent-li lo cognòm. Si nostres polígrafs logressen que l’Estat los donés carta-blanca per investigar en los arxius notarials, no duptàm que tal vegada nos podrían aclarar aquesta incógnita, y podría donar-se lo cas de que aquest impresor de qui ne sabèm actualmente menys notícies, fos lo qui té més elements gràfichs que’l denuncían.

marca impressor gherling

Marca d’impressor de Gherling

No’ns hem proposat ab aquesta digresió emmaranyar la questió, sols nos mou l’afany de contribuir a desentrañar aquest misteri de la entrada de la Imprempta a Espanya, perque després d’haver volgut donar la rahó a Valencia per sa     estampació de les troves, suposant que s’estampessen en 1474, any del Certamen, cosa que no díu lo llibre, y veyent que Zaragoza ha demostrat documentalment que conexía la imprempta un o dos anys abans que Valencia, y com que no es natural que la Imprempta entrés a Espanya pels aires es de creure que entrà per lo Rosselló o per mar, y per lo tant creyèm que sols podía èsser Barcelona o Valencia la primera ciutat ahón provà d’establir-se la Imprempta.

Article “ De re bibliaria” de Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la Llibreria L’Arxiu de juliol de 1925.

Sinodal aguilafuente

Sinodal d’Aguilafuente (1472 ?)

Avui en dia la majoria d’experts consideren  que el primer incunable que es va imprimir a España és el Sinodal de Aguilafuente (Segovia), que va tenir lloc l’any 1472, però sense cap data escrita en  els seus 48 fulls impressos. 

La data de la Gramàtica de Mates és errònia segons la majoria d’ experts.

 

℘       ℘       ℘       ℘       ℘       ℘       ℘

 

 

“ Podríamos afirmar, en principio, que una edición de bibliofilia es aquella codiciada y objeto de deseo del bibliófilo. Entonces, tendríamos que dar cabida a un amplio abanico de opciones porque podemos decir, con un margen de error muy pequeño, que cualquier libro puede ser del interés de esta rara avis que se ha venido en llamar bibliófilo: desde ese volumen antiguo salvado de la destrucción, la desidia o el olvido a aquel que contiene la errata del poeta favorito pasando por las primeras ediciones de clásicos, o por los bien o magníficamente encuadernados, o por los dedicados por el autor… las elecciones son de una variedad infinita.

            En lo que sí estaremos de acuerdo casi todos es que el sueño de cualquier bibliófilo es tener lo que nadie más posee, el ejemplar raro o, mejor aún, el único. Esto puede ser desde las galeradas de la primera edición de la obra de más o menos renombre que nos hizo vibrar en el momento de su lectura, papeles manuscritos de puño y letra salidos de la mano del autor, un único ejemplar salvado del desastre    y lo que a la imaginación se le ocurra para que un volumen se convierta en único”.

               Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

Hibris revista

 

exbloguis biblioaprenent1

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 358

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibres, Old books, tagged , , on 24/06/2014|

 

         

56 fira llibre

 

“ El llibre de fons, el que ja porta anys al damunt, és l’únic que, en certa manera, se salva de l’exigència dels continguts que ‘desvaloritzen’ tants cops els llibres acabats de sortir, els que anomenem “novetats”. La majoria de novetats, com és sabut, són efímeres: de la quantitat de llibres publicats al cap de l’any, se’n salven només una part en successives edicions i tenen una vida més llarga que la de la instantània presència a l’aparador, i una part encara més petita aconsegueix vèncer el temps i ser considerats clàssics. Però qualsevol llibre, rescatat pel llibreter en el seu fons, té un valor afegit més enllà de la bondat del seu contingut: totes les llibreries celebren la salvació física del llibre que ha vençut tots els enemics que dèiem abans, des del foc al desinterès dels humans i el pas del temps i de les modes. Un llibre de fons té el contingut que té i a més el valor afegit de ser un testimoni del passat, des les característiques de la impressió fins a la mirada distant que pot convertir un text de contingut anodí en un testimoni de les manies, els prejudicis i els aires del seu temps. En les llibreries d’ocasió, en els vells llibres, allò que importa a més del contingut, és la consideració del llibre com a obra d’art o d’artesans. Són obres d’artesania, a les quals el temps ha afegit un valor testimonial, com una eina intel·lectual del passat.

 

          El professor José María Valverde deia que reconeixia la vocació pels llibres, dels escriptors i dels lectors, per l’atracció que sentien per l’olor, ell en deia perfum, dels llibres, que podia ser el perfum de la vellor o el perfum de les pàgines acabades de sortir de la impremta”.

 

           Emili Teixidor,en el Pregó de la 56ª Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

emili teixidor

 

 

       ζ               ζ              ζ               ζ               ζ               ζ

 

          “ El futuro de la Bibliofilia: Obviamente podría resultar pedante cualquier intento por predecir el futuro, pero quizá la marcha de los acontecimientos y la velocidad de los cambios tecnológicos, nos haga más audaces a la hora de escudriñar el futuro de la bibliofilia, tanto de libros nuevos como viejos. Así pues, en momentos en los que la electrónica acerca a nuestros hogares el videotexto, el videolibro y otras novedades por llegar, es cuando mayor número de tiradas alcanzan algunas editoriales, mayor número de socios cuentan algunos- clubes de libros y mayor esfuerzo se hace por abarcar todas las edades y niveles de lectura, desde las fantásticas historias dibujadas para niños y mayores, hasta la divulgación cultural a través de los fascículos coleccionables semanales. En este campo existe de todo publicado. Desde las más completas historias del Arte, del Cine o de las Guerras, hasta manuales para conservar el automóvil, la casa, el hogar, etc.

            En resumen, el amor por los libros que le llevará a la bibliofilia, no sólo le resultará un hobby fascinante, sino práctico en lo que se refiere a libros de consulta, estudios, etc. Decorativo, porque difícilmente habrá algún elemento del hogar más bello, que las estanterías de una biblioteca llena de volúmenes bien encuadernados. Rentable, porque los libros, al igual que otros valores, pero sin grandes inversiones, se revalorizan con el tiempo, más si en nuestras ‘cacerías’ por las librerías de ocasión nos hemos topado con alguna maravilla, o poco a poco hemos reunido una importante colección temática. Aunque quizá el aspecto más importante sea el caudal de conocimientos, el enriquecimiento de nuestra cultura en todas sus variantes: práctica, imaginativa, formativa, etc., y en definitiva, que más podemos decirle, si ya al estar leyendo este libro es usted un poco bibliófilo”.

           Del vlok Hobbies y Aficciones, escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.

http://hobbiesyaficciones.blogspot.com/2009_05_01_archive.html

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 357

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Old books, tagged , , on 16/06/2014|

càtedra Màrius Torres

 

“ I parlem del que és matèria bibliofílica per excel·lència, el llibre. Distingim primer el llibre antic i el llibre modern, perquè, encara que en l’art d’imprimir les innovacions no han afectat mai fonamentalment el llibre, els principis que inspiren el llibre vell i els que inspiren el llibre modern de bibliòfil són del tot diferents.

Potser l’impressor antic no es preocupava més que de fer obra ben feta. El modern, a més a més de voler fer obra ben feta, vol fer obra d’art, i, com tot l’art modern, ha volgut cercar solucions noves. Compareu els exemplars sortits de les velles premses amb els llibres il·lustrats moderns, fets amb gran suma de pretensions i veureu la diferència. La voga actual del llibre de luxe ha provocat una allau d’edicions per a tots els gustos. En les edicions il·lustrades és allà on s’ha vessat més fantasia. Sembla iniciar-se un retorn a la tipografia pura i, quant a les obres il·lustrades, una major exigència, fins a reputar antitipogràfics determinats procediments d’il·lustració”.

Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.

 

margarita 1

Breviari de Margarita d’Angulema

“ Desde los tiempos rudos, ideológicamente semibárbaros, del siglo XVI nos muestra la Historia, especialmente en Francia, destacados ejemplos de mujeres bibliófilas, amigas de los libros, enamoradas de su bella presencia, aficionadas a su refinamiento y a su posesión. La palabra de ‘Gaziel’ las evoca con precisión y delicadeza de bellas miniaturas. Es Margarita de Angulema, hermana de Francisco I, la ‘ Margarita de las margaritas’, que puso en el ambiente hosco de su hora un anhelo de suavidad y de cultura; es Diana de Poitiers,

diana poitiers

que reunió en torno suyo una sociedad exquisita y floreciente; Catalina de Médicis,

catalina de medicis

en cuya biblioteca se contaban más de 4.000 volúmenes; María Estuardo, Reina de Escocia;

 

breviario maria estuardoBreviari Maria Estuardo

Delfina de Francia, mujer seductora de patético destino, precoz latinista y apasionada bibliófila. Y luego, en el XVII, Ana de Austria, la princesa española esposa de Luis XIII de francia, la Reina del Collar y de los herretes famosos,

ana de austria

en cuya biblioteca se reunían las joyas más maravillosas… Y otra española, María Teresa, fugaz esposa del Rey Sol,

maria teresa de austria

y Luisa Isabel de Orleans – mademoiselle de Montpensier- y la esposa de Luis XV,

luisa isabel de orleans

a quien la sociedad de Versalles parecía tan espantosa, que de no haber sido por sus libros no hubiera podido soportarla y que tenía instalada una pequeña imprenta en sus habitaciones. La noble madame de Irammont, la interesante princesa de Lamballe, figuran entre las más ilustres bibliófilas de Francia. Por sobre todas destaca madame de Pompadour,

madame pompadour

 cuya biblioteca incluía más de 4.000 títulos, entre los que se encontraban desde obras de teología a las de la más leve y banal literatura; madame de Pompadour, criatura de belleza y de amor, que no halló contradicción entre la feminidad más exquisita, sugestiva y… peligrosa y el cultivo de las artes y la pasión de las letras”.

 

Article de María Luz Morales sobre una conferència de Gaziel, en el diari El Sol del 26 de gener de 1930.

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 355

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 26/05/2014| 1 Comment »

confraria llibreters

               “Igualment es podria parlar de l’Europa de les llibreries. El negoci llibreter, que ja floria a les localitats universitàries i a les ciutats burgeses de la baixa edat mitjana, va créixer amb la invenció de la impremta i el seu desenvolupament. A Barcelona, segons recorden Madurell i Rubió, ja el 1533 el virrei de Catalunya va aprobar la constitució de la ‘Confraria de Sant Hierònim de Libraters de la Ciutat’, que agrupava un col·lectiu de venedors de paper, enquadernadors i comerciants de llibres que treballaven des de mitjan segle XIV.

confraria libraters

               A la França de la Il·lustració els llibreters – sovint desdoblats en impressors/editors – van ser clau per difondre el saber dels enciclopedistes. A Anglaterra van donar peu a un estatut ( Statute of Anne, 1709) per mantenir l’equilibri en els preus. L’evolució de les llibreries ha anat sempre lligada a l’avenç de la cultura.

stationer's anne

 

 

               

Stationer’s Company

 

En l’últim segle, les llibreries han estat espai d’exploració, de sociabilitat i de trovada. El lector busca el llibre desitjat i conversa amb el llibreter. I cada vegada més, troba possibilitats de relació: ja sigui en xerrades literàries, en clubs de lectura o en aquests cafès que algunes llibreries creen per fer més agradable l’experiència.

               El llibre viu una etapa de transformació i s’acosta a un ric univers de possibilitats tecnològiques. Alhora, el teixit de les llibreries es confirma com a element de primer ordre, que cal mantener i potenciar, en la vida cultural de ciutats i comunitats.(( La tradició del Sant Jordi, que celebrarem dimarts vinent, ho confirma”.))

 

               “Elogi de la llibreria”, a La Vanguardia Cultura, dimecres, 17 d’abril de 2013.

 

ξ               ξ               ξ             ξ               ξ

               “ ¿Cuál es la diferencia entre un bibliófilo y un bibliómano?La literatura al respecto es inmensa y, por extrañas razones, si los franceses escribieron cosas egregias en el siglo pasado, la bibliografía de los books on books es, en el siglo que acaba de terminar, característica de los anglosajones. Dado que no tengo intención de realizar una tarea erudita, me limitaré a citar, respecto a la bibliomanía, dos libros: A gentle madness, de Nicholas A. Basbanes  (Holt, 1995) y, para quien esté interesado en un sosegado y agudo discurso acerca de bibliofilia, el reciente Collezionare libri, de Hnas Tuzzi ( Edizioni Sylvestre Bonnard, 2000).

a gentle madness 1

collezionari libri hans

 

               Para establecer una línea divisoria entre bibliofilia y bibliomanía daré un ejemplo. El libro más raro del mundo, en el sentido de que probablemente no existen más copias en circulación en el mercado, es también el primero, la Biblia de Gutenberg. La última copia circulante fue vendida en 1987 a compradores japoneses por algo así como seis millones de dólares. Si apareciese una nueva copia, no valdría seis millones de dólares sino muchísimo más. Por eso, todo coleccionista tiene un sueño recurrente: encontrar a una viejita de noventa años que está tratando de vender un viejo libro que tiene en casa, sin saber qué es, contar las líneas, ver que son efectivamente cuarenta y dos, y descubrir que es una de las Biblias de Gutenberg; después, entonces, calcular que a la viejita le quedan pocos años de vida y que necesita de curas médicas, decidir ahorrarle el encuentro con un librero deshonesto que quizás le daría sólo algunos miles de dólares ( ella contentísima), ofrecerle en cambio cien mil dólares con los cuales elle, extasiada, renovaría su vestuario hasta el día de su muerte y conseguir así un tesoro para la propia casa.

               Y después, ¿ qué sucedería? Un bibliómano guardaría la copia secretamente para sí, y ojo con mostrarla, pues se pondrían en movimiento los ladrones de medio mundo; y entonces, la hojearía solo, de noche, como Tío Gilito cuando se baña en sus dólares. Un bibliófilo, en cambio, querría que todos vieran esta maravilla y supieran que es suya. Más tarde, escribiría al intendente de su ciudad, le pediría que hospedara el libro en el salón principal de la biblioteca comunal, pagando él mismo los enormes gastos de seguro y vigilancia, y reservándose para sí mismo y sus amigos, el privilegio de ir a verla cada vez que lo deseen. Pero ¿ en qué consiste el placer de poseer el libro más raro del mundo, sin la posibilidad de levantarse a las tres de la mañana para ir a hojearlo? Este es el drama: tener la Biblia de Gutenberg es como no tenerla”.

 

               Article:”Confesiones de un bibliófilo”, d’Umbeto Eco en El Cultural.es del diari El Mundo, el día 23 de maig de 2001.

biblia gutenberg

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 350

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Old books, tagged , , on 04/04/2014|

“Una altra víctima del llibre fou l’auster filòsof catòlic Bordas Demoulin (1798-1859), que vivia pobrement, amb moltes privacions, per tal de poder adquirir llibres. Un dia va baixar de les seves golfes per a comprar, amb els darrers cèntims que li quedaven, un bocí de pa; però, en passar davant d’una llibreria, va veure un llibre que l’interessava. Si el comprava, es quedava sense pa. El bon filòsof no va pas dubtar: comprà el llibre i tornà content a les seves golfes, d’on va sortir pocs dies després cap a l’hospital i el cementiri. Proudhon, un altre gran amic del llibre, confessava haver plorat davant el cas de Bordas Demoulin – tant allunyat ideològicament d’ell – i haver vist en la vida d’aquest pensador el reflex de la seva pròpia vida.

Citarem, finalment, el cas sentimental de l’ilustre periodiste Armand Bertin (1801-1854), director del Journal des Débats de París, que va morir en la seva biblioteca, en mig dels seus llibres estimats, poc després de la mort de la seva muller, mentre acariciava un dels llibres predilectes d’ella…

journal des debats

Si hem esmentat aquestes víctimes del llibre, entre moltes altres, no s’ha pas de creure, tanmateix, que sigui precís portar fins a tals extrems la bibliofília. Potser alguns d’aquests personatges eren, més que bibliòfils, bibliòmans; i el bibliòman tots sabeu que és un ésser rar, que col.lecciona volums només per l’afany, per la ‘mania’ de col.leccionar-los, o per vanitat pueril, com podria aplegar qualsevuga altres coses, i sols els conserva per a ell, avarament.

 RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 16-17.

 

                      &          &         &

 

 

“ Después del excepcional pregón con el que José Manuel Caballero Bonald inauguró una nueva edición de la Feria, esta cita libresca ha abierto sus puertas acogiendo a bibliófilos, bibliómanos, bibliópatas y hasta bibliófagos, que todo hay en toda esta extravagante familia.

Rodríguez-Moñino, que tanto lloró con la pérdida de la biblioteca del marqués de Jerez de los Caballeros, vendida al millonario norteamericano Archer Huntinngton, decía de esta saga de letra heridos: ‘ Mundo curioso, pintoresco, sutil, éste de los libros viejos¡’.

llibreria hispanic society

 

                                                                                 Biblioteca Hispanic Society

 

Y es curioso pensar que muchos libros viejos son fruto del azar y los milagros, pues se salvaron del fuego, de los derribos y hasta de las guerras, los pogroms o las revoluciones. Ejemplo de libros salvados son los ejemplares de las bibliotecas de la Ciudad Universitaria que sirvieron como parapeto de trincheras en la Guerra Civil. Aún se ven ejemplares atravesados por balas asesinas”.

 Article: “Cuentos de bibliófilos” en el vlok Bibliotecario Argentino ( abans Puntodeencuentroasociativo)  

hispanic society sorolla

                                                                             Hispanic Society – Sala Sorolla

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »