Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Oficis del llibre’ Category

cartell-a3-59a-fira-2010-354x500.jpg
 
(On posa Fira hauria de posar FIRETA)

 

 “ L’altra setmana parlava d’una associació d’idees i de sentiments entre els anuncis lluminosos i les excelències del bar. Aquesta associació, més forta per un cantó i més estirada pels cabells per un altre, la veig entre les invencions que es fan a base de alcohols i les invencions que surten de les impremtes. Ara mateix acabo de veure una vitrina de novetats bibliogràfiques; llibres amb cobertes de paper de tots colors, amb jocs de lletres que tan aviat són severs i discretíssims, d’un aire notarial – l’adjectiu ‘notarial’ és el més just per qualificar la severitat i la ponderació de les coses – , i amb altres jocs de lletres, excèntrics, irreverents, com si el llibre portés una careta de pallasso, o un maquillatge de ‘giri’. Les cobertes de paper donen al llibre un cert aire de cosa passatgera, que és l’aire que tenen les coses del dia. Amb els llibres passa com amb les robes de les dones i amb tota mena d’estris familiars. Abans es feien llibres amb cobertes d’una pell que no es destruia mai, acostumaven a ésser gruixuts i tenien l’estómac ple d’unes idees que pel cap baix duraven cinquanta anys”.

 

                   Josep Maria de Sagarra a L’Aperitiu del diari Mirador nº 13 del 25 d’abril de 1929.

 

 “ Avui dia tot té un aire excitant, llampant i graciós, però amb un nervi efímer, amb una condició d’ala de papallona. I això mateix s’endevina en les cobertes dels llibres de les vitrines. Les lletres cerquen contactes al.lucinants, un cert confusionisme d’indústria metal.lúrgica, de pomada de perfumeria i de paisatge inexplorat. Hi ha veritables troballes, títols truculents, papers ajustadíssims, elegàncies perfectes. Fixeu-vos en una vitrina de novetats bibliogràfiques, i la idea d’un bar ben servit se us acut al pensament. Els artistes que estan al servei dels editors tenen alguna cosa de l’instint diabòlic dels ‘barmen’. Un llibre és un poliedre de color. Imagineu una copa en forma de llibre, doneu – amb la imaginació sempre una mica excitada – aquella líquida majestat d’una copa colorida al paper banal, desesperadament industrialitzat de les cobertes del llibre, i aneu mirant… La vitrina és aleshores un servei de copes ben preparades, ingerir totes aquestes copes és una labor penossísima; extraure tota l’essència d’aquests milers de pàgines impreses pot constituir una calamitat sense remei, una embriaguesa contra la qual no podrà res tot l’amoníac del món.

         I és precisament aquesta diversitat de cobertes, aquesta audàcia de colors, aquesta heterogènia associació de lletres, tot en un sentit efímer, de cosa oblidadisa allò que dóna a la parada de llibres la sensació de les begudes glaçades, picants, policolors, de gust que no s’acaba de definir ben bé, de convergència i de confusió de coses… begudes d’a peu dret, que entren més aviat pels ulls”.

 

Josep Maria de Sagarra a L’Aperitiu del diari Mirador nº 13 del 25 d’abril de 1929.

 

 

Dedicat a la 59a  Fireta del llibre d’ocasió antic i modern.

 

Read Full Post »

wood_book_019.jpg

” Fins i tot, teniu fama de no interessar-vos pels llibres…La fama que tenim els llibreters de vell de tindre un mínim interés pels llibres, des d’un punt de vista del seu valor econòmic, independenment del seu valor econòmic, prové en gran part de gent que pateix eixe mal. Hi ha gent que es fa passar per intel.lectual i l’únic que vol és comerciar amb els llibres. Més d’una persona, i de dos, dels que compren llibres, no tenen més estima pel llibre que qualsevol altra persona, sinò que volen invertir els seus diners de la millor manera possible: compren barat per a vendre-ho car. Hi ha molts que es fan passar per col.leccionistes, que no ho són, per què han començat com a tals i han acabat com a comerciants, i fins i tot ens vénen als llibreters”. 

 Entrevista de Romà Seguí a Robert Pérez Ibarlucea propietari de la Llibreria Auca de València, a Métodos de Información de Maig de 1998; pp. 34.   wood_book_017.jpg

“ Era este salón, de un encantador aire rococó, donde congregábanse los componentes de la más conocida tertulia de mi tío: la de los ‘filóbiblos’ ( todavía no se había popularizado la palabra ‘ bibliófilo’’).   Y fue allí, precisamente, donde por primera vez supe de la existencia de señores que sólo no se contentaban con comprar libros y guardarlos en sus casas, sino que se dedicaban a cuidarlos y a mimarlos, gastándose, llegado el caso, verdaderas fortunas, y sintiendo por ellos una suerte de pasión irrefrenable que les convertía en sus incondicionales reverenciadores. 

   “Las confesiones de un bibliófago” de Jorge Ordaz, Espasa Calpe, M, 1989, pp. 19.

Read Full Post »

    the-bible_sharkskin-and-silver-metal-ware_binder-unknown-1775.jpg

“ Es curiosa la acta dels llibreters del dia 21 de Març de 1577. Diu axís:’Fonch proposat per Antoni  Oliver, cònsol en cap, que com la Cobfraría dels libreters de la present ciutat aporten un plet ab los estampers y que ellsdits cònsols no poden aportar lo treball de dit plet, que sia servit lo concell de tots los libretersa elegir persones suficients per a tal cars, per a que ab nom de tota la confraría proven fer qualsevols coses tocants al plet de dits estampers y a altres plets y questions si en lo any present n’hi haurà, axí les que son mogudes, com les que per avant se mouràn durant dit any.’ No hem pogut investigar res sobre aquests plets, que fóta molt curiós lo poderlos fullejar. Si un día l’arxíu de la Audiencia s’obre al públich procurarèm seguir aquesta interessant investigació.   De tots modos los estampers se proposan per sa part legalisar sa situació, y intentan formar gremi apart, a fí de no anar supeditats als llibreters, y en 1676 acudexen al Concell de Cent demanant se’ls concedesca organisació gremial propria. En 1678 repetexen la súplica, la justificació de la cual es interessentíssima a les arts del llibre, mes los llibreters, en memorial també molt rahonat, rebaten sos arguments, justificant que los estampers no deuen, ni poden, ni es útil a la ciutat que se constituescan gremialment, puix la ciutat no està tan avençada en dita art que puga prescindir del concurs del extranger, al qual se deu facilitar la entrada en nostra ciutat per a assimilarse tot lo concernent a la dita art d’imprimir.   Los estampers no cedexen, y en 1684, anant al devant los Figueró, y Jolis, obtenen dels Concellers unes ordinacions propries qual importancia donarèm a conèxer en altra ocasió. Los llibreters ho saben a temps, a apelan al Concell de Cent logrant tornar les coses a son primitiu estat. Per fí, en temps de Carles III veyèm quw’s fonen abdues entitats per dirse Gremi de llibreters y impressors, anant des d’aleshores tots junts”.                              “Lo Ram de Llibrería a Barcelona, en lo segle XV”, dins” Assaig de Bibliografía Barcelonina” de Joan Bta. Batlle, ed. Altés, Barcelona, 1920, pp. 65-66.

Read Full Post »

memorias-capmany.jpg

“ XIV .  Libreros Encuadernadores.  Este oficio, que después que la imprenta empezó á extenderse por España desde 1471 llegó a ser uno de los más florecientes de Barcelona, cuenta sus primitivas ordenanzas gremiales en el año 1446, en que el magistrado Municipal le señaló dos Cónsules para la administración de su policía. El año antecedente el mismo Magistrado había publicado un vando para aquietar, y conciliar las diferencias entre los encuadernadores y tratantes en pergamino y papel, por el qual se mandó que ninguna persona pudiese comprar ni vender papeles y pergaminos sin denunciar dentro el término de dos días al común de los encuadernadores el surtido que se hubiese comprado, afín de que los individuos de este oficio pudiesen escoger la porción que quisiesen de ellos hasta los dos tercios a coste y costas; que dicho comprador no pudiese recibir el surtido hasta pasado un día natural de la denunciación; y a este tenor siguen otras precauciones y disposiciones sobre el orden del repartimiento.

            Pero el cuerpo de ordenanzas más completo, autorizado y auténtico que el gremio tiene inserto en su Llibro Consular, son los estatutos que en 2 de marzo de 1553 dispuso y mandó publicar el Ayuntamiento de Barcelona para la institución de la cofradía baxo la invocación de San Gerónimo. En ellos, después de arreglar los derechos de las entradas, la elección de los dos Comunes anuales, la subordinación de los gremiales a estas dos cabezas, la puntualidad en concurrir a las juntas, la administración del monte pío, y los privilegios de las viudas y pupilos en la continuación de su tienda; se trata del tiempo del aprendizage reducido a cinco años; del modo de examinar las causas que alegue un aprendiz para dexar el primer maestro, antes que el nuevo le pueda admitir; de contener el que un maestro suplante los oficiales y aprendices de otro, ni que estos puedan trabaxar de su cuenta ni por la de sugetos de fuera del gremio; enfín de que ninguno que no sea maestro examinado pueda tener libros nuevos para vender así en papel como encuadernados, para evitar los hurtos que se cometían en casa de los maestros por los mismos aprendices que los mandaban revender. Trátase después de la regla que deben guardar los gremiales en las compras de surtidos de papel o pergamino, y de la equidad que se debía observar en la repartición del género entre los demás del oficio, afín de evitar monopolios y otros daños.

            Para obviar también otros abusos, se prohibe que ningún librero haga pactos ni ajustes con maestros de primeras letras, para asegurar el despacho de sus obras privativamente en daño de los demás gremiales, y de las lecturas escogidas para la niñez. Asimismo para contener muchos fraudes y hurtos, se estatuyó que ninguna persona que no sea librero examinado pueda vender libros usados clandestinamente: pues los regatones debían venderlos por medio de corredor en los puestos públicos que estaban ya señalados, quales eran las plazas, de San Jayme, la nueva, y la de los encantes. Últimamente se prescrive que ningún librero pueda tener más de una tienda, ni vender libros así en papel como encuadernados que no sean suyos propios, afín de obviar varios fraudes e inteligencias con los estrangeros”.

Del llibre Memorias Históricas sobre la Marina, Comercio y Artes de la Ciudad de Barcelona de Antonio de Capmany y de Montpalau, edició (moderna) de la Càmara Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona, Barcelona, 1961.Volum I, pp. 562-563.

Read Full Post »

                  biblia-catalana.jpg

” Il.lustrar un llibre significa adornar-lo amb làmines, gravats, caplletres, vinyetes, orles i altres formes decoratives, que facin al.lusió al text o hi tinguin un llaç d’unió. Aquesta relació entre la lletra i l’ornamentació, em sembla imprescindible per a dir que una obra està veritablement il.lustrada.

Il.lustrar, en un sentit més ampli, és donar llum a l’enteniment, aclarir conceptes, proporcionar cultura… I si no existeix correspondència entre l’escrit i les formes plàstiques que l’acompanyen, encara que sigui per coincidència, queda distorsionada la finalitat de la il.lustració, per molt admirable que sigui en si mateixa.

La il.lustració de llibres té una llarga tradició a casa nostra. Les miniatures del Pentateuc Ashburnam, situat al segle VII pels estudiosos, que també li han donat procedència catalana, en són una mostra esplèndida. Després trobem la miniatura mossaràbiga a les anomenades  “ bíblies catalanes” del començament del segle XI. I, sobretot, tenim els llibres miniaturats que sortiren dels escriptors de Pere el Cerimoniós, Joan I i Martí I. Quan entrem a l’època de la impremta, després dels llibres xilogràfics, on figuren il.lustracions, tenim un període d’exclusiva meravella pels tipus mòbils, però aviat és enriquida l’edició. Així recordem el Tirant lo Blanc del 1490, famós per l’orla de primera pàgina, imprès a València per Nicolau Spindeler i Hans Rix, i Lo Càrcer d’Amor, traducció catalana de la novel.la de Diego de San Pedro impresa a Barcelona per Rosembachel 1493 i que Sanpere i Miquel va considerar l’edició il.lustrada més antiga de la Península.

Als primers treballs de la impremta catalana, les il.lustracions eren copiades d’edicions alemanyes, i després hom passà a un sistema d’utilització dels gravats alemanys mateixos. L’origen dels impressors ho feia natural, encara que a la ja citada Lo Càrcer d’Amor i a Vida e Trànsit de Sant Jeroni de Pere Miquel ( 1493) i al Llibre de les dones d’Eiximenis ( 1495) hi ha gravats originals de gran interès”.

Article: Il.lustració. Il.lustradors a la Rvta. Serra d’Or d’octubre de 1974. ( no possa autor).

Read Full Post »

vlok en crisi

                            atencioooo.jpg

                                   (segons Bloguejat dibuixet de Leblansky)

Read Full Post »

 S omiem

    A mb

          L libertat ¡

                V olem ,

                       A mics ¡

                              D estinació

                                     O berta

                                             R etrobarem. 

             E stem

                     S ols

                           P erò

                                  R es

                                        I mpedirà

                                                  Unir-nos.

Read Full Post »

Read Full Post »

Oficis del llibre 19

 uberrimum-sphere-mundi-cometu-intersertis-de-johannes-de-sacro-bosco-paris-1498-99.jpg

“ Per remontarnos a les glories de nostre gremi, hem de recular als segles XV, XVI y XVII. Les millors estampacions de Catalunya son les produhides per los Rosenbach, Spindeler, Pere Miquel, Diego Gumiel, Mossèn Pere Posa y Carles Amorós, qui té en sa casa de componedor a Johanot Luschner, varón muy esmerado en essa arte. En Rafel Figueró y Jolis, a principis del segle XVIII, desprès de penós viatge per l’extranger, prova de fondre tipos. En Carles Gibert y Tutó també té un bell stock de tipos nous, del qual ne dóna mostra en lo segón catàlech que fa de sa llibrería. En Eudalt Paradell, armer, fa los punxons per una nova sèrie de tipos y en Felíu Pons, estamper, los fon, donantne una bella mostra en los anys 1758, 1760, 1761 y 1762… essent tal la importancia y mestría d’en Paradell que Carles III lo crida a Madrid para establir en la Cort la primera fundició de tipos de música mobibles que hi hagut a Espanya, subvencionant-lo. També tenen una fundició de tipos los frares Carmelites descalços del convent de Sant Joseph, establert en la Rambla, ahon ara hi ha la Boquería, y de la qual n’hem vist un catàlech imprès, en la Biblioteca de don Mariàn Aguiló y Fuster”.   

                      “Lo Ram de Llibrería a Barcelona, en lo segle XV”, dins” Assaig de Bibliografía Barcelonina” de Joan Bta. Batlle, ed. Altés, Barcelona, 1920, pp. 67-68.

Read Full Post »

Oficis del llibre 18

 imprenta-10.jpgimprenta-12.jpg

“ A un nivell una mica per sota d’aquests llibreters-impressors es trobava un grup de quatre o cinc mestres. Eren propietaris d’unes botigues amb un assortiment força important de llibres, però sobretot destaquen per protagonitzar, amb el grup anterior, la seva tasca d’editors, així com per participar en la majoria de les actives companyies d’impressió i de comerç de llibres i comèdies que sovintegen a la segona meitat del Set-cents. La resta de llibreters amb tenda pròpia – fins a un total d’entre vint i vint-i-cinc que hi va haver de mitjana en aquest període a la ciutat – disposaven d’un petit fons de llibres ( en alguns casos a la botiga ocupava, tan sols, un parell d’habitacions del pis on vivia el mestre), amb dos o tres centenars de títols destinats a un comerç d’abast local – ; es dedicaven, sobretot, a l’enquadernació i a la venda al detall de paper per escriure. Per últim, fins a completar la xifra d’entre trenta i quaranta confrares que integraven el gremi, trobem els anomenats fadrins o mestres sense tenda, que treballaven a la botiga d’un alte confrare”.

  

Article: “ El Món del llibre a la Barcelona del set-cents” de Javier Burgos a L’Avenç, 198 de gener de 1996, pp.3

          imprenta-13.jpg                    imprenta-14.jpg

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »