Biblioaprenent

” Il.lustrar un llibre significa adornar-lo amb làmines, gravats, caplletres, vinyetes, orles i altres formes decoratives, que facin al.lusió al text o hi tinguin un llaç d’unió. Aquesta relació entre la lletra i l’ornamentació, em sembla imprescindible per a dir que una obra està veritablement il.lustrada.

Il.lustrar, en un sentit més ampli, és donar llum a l’enteniment, aclarir conceptes, proporcionar cultura… I si no existeix correspondència entre l’escrit i les formes plàstiques que l’acompanyen, encara que sigui per coincidència, queda distorsionada la finalitat de la il.lustració, per molt admirable que sigui en si mateixa.

La il.lustració de llibres té una llarga tradició a casa nostra. Les miniatures del Pentateuc Ashburnam, situat al segle VII pels estudiosos, que també li han donat procedència catalana, en són una mostra esplèndida. Després trobem la miniatura mossaràbiga a les anomenades  “ bíblies catalanes” del començament del segle XI. I, sobretot, tenim els llibres miniaturats que sortiren dels escriptors de Pere el Cerimoniós, Joan I i Martí I. Quan entrem a l’època de la impremta, després dels llibres xilogràfics, on figuren il.lustracions, tenim un període d’exclusiva meravella pels tipus mòbils, però aviat és enriquida l’edició. Així recordem el Tirant lo Blanc del 1490, famós per l’orla de primera pàgina, imprès a València per Nicolau Spindeler i Hans Rix, i Lo Càrcer d’Amor, traducció catalana de la novel.la de Diego de San Pedro impresa a Barcelona per Rosembachel 1493 i que Sanpere i Miquel va considerar l’edició il.lustrada més antiga de la Península.

Als primers treballs de la impremta catalana, les il.lustracions eren copiades d’edicions alemanyes, i després hom passà a un sistema d’utilització dels gravats alemanys mateixos. L’origen dels impressors ho feia natural, encara que a la ja citada Lo Càrcer d’Amor i a Vida e Trànsit de Sant Jeroni de Pere Miquel ( 1493) i al Llibre de les dones d’Eiximenis ( 1495) hi ha gravats originals de gran interès”.

Article: Il.lustració. Il.lustradors a la Rvta. Serra d’Or d’octubre de 1974. ( no possa autor).