Remenar o no remenar a la 57ª Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern
Any 2004, 50 expositors.
Any 2005, 46 expositors.
Any 2006, 41 expositors.
Any 2007, 42 expositors.
Any 2008, 34 expositors.
Desitjaria que les parades ( els expositors) fossin 70, 90 o més, cosa difícil, però de tant en tant es bo somniar.
Els llibreters agremiats es queixen de llibreters no agremiats i fins i tot no declarats com a tals que venen per Internet i per altres medis.
Però molts dels agremiats no apareixen per la Fira.
Els diumenges a Sant Antoni hi ha molts llibreters i molts compradors, o al menys molta gent que busca i “remena”.
“Remenar” : 1. manera que algunes personas tenen de mirar llibres, per davant i per darrera, per dins i per fora, alguns, fins i tot, els oloren, i molt pocs escolten el soroll que fan les pàgines al fullejar-les, fets que moltes vegades posen de mala lluna ( o més) a alguns llibreters ( diccionari particular).
Crec que els llibres es tenen que “remenar” , doncs poden faltar fulls, poden tenir pàgines ratllades, escrites, acolorides, poden estar estripades, etc. I de vegades, moltes, només pel fet de « remenar » val la pena entrar a la parada, no només per mirar els possibles defectes dels llibres, sinò que moltes vegades es mira la relligadura, l’edició, , els nervis, els daurats, el paper i tantes coses que tenen els llibres i d’aquesta manera el temps passa volant, i quan en compres algun, aleshores, el cor, la cara, el cap, les mans i tot el cos en general i el cervell en particular senten coses indescriptibles, coses que no em veig capaç de definir ni explicar, però que no són gaire lluny de la felicitat.
De vegades et miren malament, i si no compres res aleshores la cosa pot passar a « mayores ». A la ciutat on visc fan un petit mercat de brocanters un diumenge al mes, i entre les parades unes quantes són de llibres, a vegades 3, a vegades 4 i a vegades algunes més, no gaires; el cas es que dues que hi són sempre ni les miro, passo de llarg, perquè?, doncs temps enrera parava, mirava i “remenava” alguns llibres que em podien interessar, algun cop vaig comprar llibres ( molt pocs) a aquests senyors, però últimament no en comprava i un dia em van dir que deixés els llibres que no els toqués tant, que no ” remenés”. Vaig demanar perdó i no hi tornat a parar-me davant d’aquestes parades, que estan juntes, ni em pararé mai més.
A la 57ª Fira al Passeig de Gràcia en algunes parades passa una cosa semblant, en altres es difícil entrar-hi, altres estan molt desordenades i altres tens de fer una instància per moure’t per dins. Dues o tres, potser quatre parades, tenen cara i ulls, com la de Rafael Solaz de València.
El cas es que, estiguin com estiguin, si t’agrada mirar, buscar i “remenar” llibres tan fa com estigui la parada, alguns entesos en aquesta matèria diuen que els bibliòfils així s’ho passen millor, regirant i regirant, omplint-se els dits de pols, troben coses que no esperaven i surten de la “pitjor” parada amb la millor cara des de fa temps. Són coses dels llibres, coses de la bibliofília, o la bibliomania, o la bibliodigalicomvulguis.
Any 2009, 58a Fira, expositors ,31?, 30?, 29?, 15?, 6?, hi haurà Fira?.
Ho espero, ho desitjo, encara que només hi hagin 5 parades ( o una) hi penso anar i “remenar”.
Estic llegint el llibre ” 
Biblioaprenent 