Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibres’ Category

                               57_fira_cartell.jpg

Remenar o no remenar a la 57ª Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern 

Any 2004, 50 expositors.

Any 2005, 46 expositors.

Any 2006, 41 expositors.

Any 2007, 42 expositors.

 Any 2008, 34 expositors.

Desitjaria que les parades ( els expositors)  fossin 70, 90 o més, cosa difícil, però de tant en tant es bo somniar.

 Els llibreters agremiats es queixen de llibreters no agremiats i fins i tot no declarats com a tals que venen per Internet i per altres medis.

Però molts dels agremiats no apareixen per la Fira.

Els diumenges a Sant Antoni hi ha molts llibreters i molts compradors, o al menys molta gent que busca i “remena”.

“Remenar” : 1. manera que algunes personas tenen de mirar llibres, per davant i per darrera, per dins i per fora, alguns, fins i tot, els oloren, i molt pocs escolten el soroll que fan les pàgines al fullejar-les, fets que moltes vegades posen de mala lluna ( o més) a alguns llibreters ( diccionari particular).

Crec que els llibres es tenen que “remenar”  , doncs poden faltar fulls, poden tenir pàgines ratllades, escrites, acolorides, poden estar estripades, etc. I de vegades, moltes, només pel fet de « remenar » val la pena entrar a la parada, no només per mirar els possibles defectes dels llibres, sinò que moltes vegades es mira la relligadura, l’edició, , els nervis, els daurats, el paper i tantes coses que tenen els llibres i d’aquesta manera el temps passa volant, i quan en compres algun, aleshores, el cor, la cara, el cap, les mans  i tot el cos en general i el cervell en particular senten coses indescriptibles, coses que no em veig capaç de definir ni explicar, però que no són gaire lluny de la felicitat.

De vegades et miren malament, i si no compres res aleshores la cosa pot passar a « mayores ». A la ciutat on visc fan un petit mercat de brocanters un diumenge al mes, i entre les parades unes quantes són de llibres, a vegades 3, a vegades 4 i a vegades algunes més, no gaires; el cas es que dues que hi són sempre ni les miro, passo de llarg, perquè?, doncs temps enrera parava, mirava i “remenava” alguns llibres que em podien interessar, algun cop vaig comprar llibres ( molt pocs) a aquests senyors, però últimament no en comprava i un dia em van dir que deixés els llibres que no els toqués tant, que no ” remenés”. Vaig demanar perdó i no hi tornat a parar-me davant d’aquestes parades, que estan juntes, ni em pararé mai més.

              A la 57ª Fira al Passeig de Gràcia en algunes parades passa una cosa semblant, en altres es difícil entrar-hi, altres estan molt desordenades i altres tens de fer una instància per moure’t per dins. Dues o tres, potser quatre parades, tenen cara i ulls, com la de Rafael Solaz de València.
             El cas es que, estiguin com estiguin, si t’agrada mirar, buscar i “remenar” llibres tan fa com estigui la parada, alguns entesos en aquesta matèria diuen que els bibliòfils així s’ho passen millor, regirant i regirant, omplint-se els dits de pols, troben coses que no esperaven i surten de la “pitjor” parada amb la millor cara des de fa temps. Són coses dels llibres, coses de la bibliofília, o la bibliomania, o la bibliodigalicomvulguis.
             Any 2009, 58a Fira, expositors ,31?, 30?, 29?, 15?, 6?, hi haurà Fira?.
             Ho espero, ho desitjo, encara que només hi hagin 5 parades ( o una) hi penso anar i “remenar”.

Read Full Post »

                                         arxiuhistoricbarcelona2.jpg

 

 

Dijous passat vaig anar a l’ Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, per usar la Hemeroteca, per buscar articles de diaris i revistes dels anys 20 i 30 i més recents.Ja hi vaig estar uns 20 anys enrere, el lloc era molt petit i recordo que tot era o semblava molt vell, la taula, les cadires, el lloc mateix; només hi vaig estar, crec, dos dies, per buscar articles per un treball. La cosa no recordo que fos complicada.

Però l’altre dia vaig descobrir una hemeroteca molt diferent, relativament gran, segur que molts llocs no els vaig veure, i estava molt nova, amb bastants seients per fer consultes, bastant amplis i amb molta llum.

El lloc, la Casa de l’Ardiaca, és molt maco, és un palau on hi vivia la jerarquia eclesiàstica, fins que en el segle XIX va passar a propietaris privats. Avui és de l’ajuntament de Barcelona.No vaig trobar tot el que volia, sis hores no donen per gaires coses en un lloc on hi ha milers de documents, emperò no tots, és impossible trobar-ho tot.Una de les coses que necessitava només la vaig poder obtenir mitjançant un CD ( amb escanejament-digitalització ). Semble que algunes màquines no funcionaven del tot bé i feien el que podien, per exemple el CD és una cosa que crec que la fan, més o menys d’un dia per l’altre, segons el que es demani i crec que van fer un esforç i el van preparar perquè pogués emportar-me’l el mateix dia.

Bé, vaig estar-hi unes sis hores que em van passar volant i el que jo volia dir, el que volia explicar és que la gent que treballa a l ‘Arxiu, la que jo vaig trobar, cinc o sis noies, o més, em van tractar com a pocs llocs, jo no tenia ni idea de com funcionaven les coses, de com tenia que buscar-les, com anava la maquineta dels microfilms i més coses que allà tenen, per sort, l’amabilitat i les ganes de fer les coses bé era el millor que es pot trobar a l’Arxiu, vaig agrair molt el tracte rebut , les ensenyances que vaig rebre i la paciència que van tenir.

A sobre em vaig deixar allà el DNI, avui ( dilluns) he trucat per telèfon i amablement m’han dit que l’enviaran a casa meva.L’únic que volia dir és que val la pena anar a l’ Arxiu, encara que només sigui per veure ho bé que tracten a la gent que hi va, cosa que avui dia no és pot dir de gaires llocs.

Segur que hi tornaré.                                                  

Read Full Post »

Intriga literària ?

1289698677_7426c12e4b_m.jpg 

L’havia vist a la biblioteca, el coneixia perquè per Infinet buscant coses sobre llibres em va sortir un parell de vegades.
A la biblioteca el vaig arribar a fullejar, però entre ho que pesava, que estava llegint altres coses i pensant que tantes pàgines ( 726) serien un gran rotllo el tornava a deixar com a llibre impossible, tenia moltes altres coses per llegir.
 Un dia, a la presentació d’un preciós llibre: ” L’exaltació del llibre al vuit-cents“, el senyor Sergio Vila-Sanjuán va donar una conferència, tot ho que va dir i la manera de dir-ho em va agradar molt. Les seves paraules em van convença per llegir el llibre que pensava que seria un totxo i molt pesat, i vet aquí que només començar em va enganxar i l’estic llegint, no com “La sombra del viento“, en uns pocs dies, però si que quan tinc un moment lliure, entre llibre i llibre, el vaig llegint, ara només porto unes 359 pàgines, les suficients per aprendre moltíssimes coses d’una manera ràpida i agradable, i a més a més he decidit acabar-lo sense compartir la seva lectura amb altres llibres.
 Crec que aquest llibre haurien d’aconsellar-lo a totes les escoles, penso que per els estudiants que fan batxillerat els hi aniria molt bé.
El llibre ja te cinc anys, però estic aprenent més que quan ja fa molts anys feia el batxillerat.
Aquest llibre em posa al dia de fets, gent i coses rel.lacionades amb la literatura d’una manera senzilla i agradable, és com una novel.la quasi d’intriga, parla d’escriptors, grups multinacionals, editorials, premis, política, best-sellers, economia, agents literaris, ” sinergies”, editors, ” guerres entre editorials”, personatges, etc.
Hi ha un índex onomàstic amb més de 1950 noms, això ja dona una pista; no està tota la literatura des dels anys setanta fins avui, però gairebé.
Escriuria més coses , però crec que posant part del escrit de la contraportada ja n’hi ha prou: ” Rebosante de rigurosa información de primera mano y de múltiples anécdotas, Pasando página es un completo retrato del mundo del libro con sus interioridades, sus intrigas, sus secretos, sus polémicas, sus triunfos y sus fracasos. Una suerte de imagen en negativo de la cultura de los últimos treinta años, vista desde la cocina donde fue elaborada, desde los talleres de su industria cultural. “.
El llibre es diu “Pasando página. Autores y editores en la España democrática“, Ed. Destino, B, 2003; col.lecció Imago Mundi, vol.26; 726 pp; i l’autor Sergio Vila-Sanjuán.
Com deia aquest llibre l’haurien de llegir tots els estudiants, o al menys consultar-lo. Val la pena . Crec que aquest llibre haurien d’aconsellar-lo a totes les escoles, penso que per els estudiants que fan batxillerat els hi aniria molt bé.

Read Full Post »

413461759_ca321f9492_m_helga262.jpg 

Compro l’Avui perquè els altres diaris els trobo pitjors, fa un temps comprava El Punt per diverses raons, però va arribar un dia en que van començar a posar propaganda de la COPE i vaig deixar de comprar-lo.
Estic amb l’Avui, però cada dia que passa em pregunto perquè continuo amb aquest diari, hi ha “senyors” com El Salvador Sostres que em fan sentir vergonya aliena, personatges com aquest desllueixen l’Avui, però hi ha més coses, com que cada dia es més semblant a El Periódico,i quasi hi ha més fotos que lletres, etc.
Un altre exemple és el suplement Cultura, el d’aquesta setmana te unes 19 pàgines i també amb més fotos que lletres i aquestes força grans; les crítiques que fan dels llibres no m’agraden perquè posen una nota del 1 al 5 que crec no és la millor manera de criticar un llibre, moltes vegades en veure un dos o un tres ja no “perds” el temps llegint la crítica i les raons del crític per posar una nota baixa, penso que seria millor una crítica com les que fan a quasi tots els diaris, on opinen i cadascú es fa la seva idea.
Però en el suplement de Cultura d’avui hi ha un article, a la pàgina 17: Cultura en imatges amb el títol ” Videoscòpia… i la caqueta de vidre”, del senyor Ricard Mas en el que parla del carrer on viu, Vidre cantonada Escudellers on, explica, hi ha càmeres de vídeo per vigilar. Es queixa de que algú defeca a la porta de casa seva cada dia i que els Mossos diuen que no hi poden fer res, després parla dels llogaters ocasionals que fan “festa cada nit” i els veïns no poden dormir. Els llogaters beuen, embruten, criden, etc. Diu que haurien de gravar algunes de les coses que fan , però que algú podria considerar que això és “feixisme high tech” i que avui dia trobem càmeres a molts llocs ( bancs, carrers, parkings, etc.).
Després parla de que moltes filmacions caseres surten a la tele i tenen molt d’èxit, etc., etc. I acava dient que ell i els seus veïns estan pensant en posar càmeres en el edifici on viuen.
M’estic allargant, però crec que en un pàgina sencera del suplement Cultura del diari Avui posar un “article” d’aquesta mena és una vergonya pel diari i pels que el comprem.

Read Full Post »

El Juego del Ángel


zafon1.jpg 

“La sombra del Viento” em va agradar molt molt molt, “El Juego del Ángel” també, però no és el mateix; a la primera ja només el títol em va colpir i la vaig llegir en sis dies perquè no podia fer-ho més de pressa, l’altre em va costar  quatre dies més de lectura i també vaig disfrutar, però crec que surten masses morts i és molt semblant al guió d’una pel.lícula d’acció.

Les dues les he llegit en castellà perquè crec que les obres són millors tal com les ha escrit l’autor, tal com les ha pensat i imaginat, les traduccions, crec, no arriben mai a l’alçada dels originals i menys encara si en la traducció hi posen “adaptacions” com les que hi ha posades aquí que, no sé si està ben dit, però canten com una cloïssa
i ja posats podrien escriure Carles en contes de Carlos per fer-ho més català, però crec que d’aquesta manera ningú ho acceptaria, o si.

Read Full Post »

1a.jpg

Impremta i llibreria a la Barcelona digital del 2010  

Ahir, 29 de maig de 2008 a l’Aula Jordi Rubió i Balaguer de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació es va celebrar un seminari amb el títol “Impremta i llibreria a la Barcelona digital del 2010”.

 

El Pare Massot, director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, va fer la presentació i ens va parlar d’en Jordi Rubió; després, en Ferran Mascarell, va parlar del llibre, de la seva digitalització, dels anys que els queden als llibres de sempre, etc, etc.

 Crec que una de les conclusions va ser que hi ha lloc per les dues formes de llibre, al menys uns 50 anys més, després ja veurem, però em semble que tots els presents ( Bibliotecaris, Editors, Estudiants, Llibreters, Professors, 1 aficionat,etc.), més de 50, desitjaven i desitgen que el llibre de tota la vida duri molts anys més.

En acabar en Ferran Mascarell, es va iniciar un debat, es van dir algunes coses, no masses, va ser curt, però després de dues hores i escaig volien acabar i, malgrat tot, va estar molt bé. 

També ens van donar informació bibliogràfica del llibre d’en Rubió: Impremta i llibreria a Barcelona: 1474-1553, Diputació Barcelona, B, 1986 ( és una reedició).  

     El tinc de llegir doncs només mirant l’índex ja t’agafen ganes de fer-ho: parla del primer llibreter, del primer copista, del primer impressor, de les llibreries que hi havia a Barcelona, del paper, de la impremta, dels preus i de moltes coses més, crec que aprendré moltes coses.

Read Full Post »

llibre-al-vuitcents.jpg
Presentació

L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, indústria i consum a Barcelona*

 Ahir dijous es va presentar el llibre a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i va valer la pena, no em pensava passar-m’ho tant bé, perquè a més a més era un resum ( l’acte) de les conferències que entre el 2005 i el 2006 es van fer en el mateix lloc, en el curs que portava el nom del llibre i que van ser molt interessants, sobre tot per aquells que, com va dir ahir na Pilar Vélez ( editora i una de les autores), estem “malalts de llibre”.I m’ho vaig passar força bé perquè primer na Pilar Vélez i després en Sergio Vila-Sanjuán ens van dirigir unes paraules que em van semblar curtes i crec que amb això ja dic moltes coses.Na Pilar Vélez va ser una mica més acadèmica que en Sergio Vila-Sanjuán que em va sorprendre, i un llibre seu que tenia aparcat per dues o tres raons el posaré una mica més amunt de la pila de llibres per llegir, una mica no, bastant més i hi afegiré el de “Passejades per la Barcelona literària”; el llibre de na Pilar Vélez: “El llibre com a obra d’art a la Barcelona Vuitcentista (1850-1910)”, Biblioteca de Catalunya, B, 1989, ja el vaig llegir i el recomano a qui vulgui disfrutar amb un llibre que parla de llibres, es preciós.El llibre presentat ahir està molt bé, els autors: Romà Arranz, Joseph M. Pujol, Pilar Vélez; Eliseu Trenc Aitor Quiney. Montserrat Comas i Güell, Francesc X. Puig Rovira, Agustí Nieto-Galan, Philippe Castellano, i Santi Barjau són tots ells persones dedicades al món del llibre i de la seva història; l’edició, amb il.lustracions molt escaients, d’aquelles que per sí mateixes ja val la pena el llibre i amb una portada preciosa del quadre “Escollint un llibre” de Ramon Casas.Les conferencies en las que es basa el llibre van estar molt bé, però segur que la lectura serà profitosa d’allò més.

Read Full Post »

Hildegunst von Mythenmetz


Hildegunst von Mythenmetz és el nom del protagonista d’un llibre fantàstic, ” La ciudad de los libros soñadores” de Walter MOERS ( Ed. MAEVA, M, 2006).
Amb dibuixos increïbles del mateix autor.És dels pocs llibres que quan deixes de llegir per fer altres coses et sap greu i tens ganes d’acabar les altres coses per poder continuar llegint-lo.Vaig gaudir molt i també vaig patir molt , perquè cada vegada que parava em quedava amb una joiosa esperança de torna-lo a agafar per poder continuar fruint i el patiment valia la pena.

És potser el llibre on surten mes llibres, milions i milions, milions i milions i com posa a la contraportada és ” un homenatge als llibres i al seu contingut, de lectura obligatòria per a lectors apassionats”, i on ” el lector realitza un fascinant viatge fins el màgic regne de la literatura, on la lectura es converteix en l’última aventura, on els llibres no només entretenen i diverteixen sinó que poden ferir, enverinar i fins i tot matar”.

 

Read Full Post »

                      

 salojoc1.jpg

 Del III s’han oblidat

La III  Edició del Saló del Llibre de Barcelona A la guia per a visitar el Saló diuen ” prop de 150.000 títols i més de 450 segells editorials”, a la mateixa guia posen els Expositors i en surten 300 i pocs més.Les activitats estan molt bé, però l’any passat van fer un concurs que es deia “Joc de Saló”, que crec que va ser una de les millors coses i recordo que ho vaig passar força bé , aquest any no l’han fet. L’any passat va durar 6 dies, aquest any 5, 4 l’any que ve?Bé no vull ser negatiu, però crec que aquest Saló va a menys, crec que si algú no fa alguna cosa l’any que ve seran 200 i pocs els Expositors, però crec que no hi arribaran.Un altre detall, L’Agenda d’Activitats de l’any passat era un llibret amb 55 pàgines, molt correcta i crec que ben fet, aquest any es un follet de 8 pàgines i una mica més, gens correcta i crec que molt mal fet, el de l’any passat era molt més clar , no es poden comparar.L’any passat es podien trobar Bruño, Cálamo Arte y Bibliofilia, Cátedra, Molino, Escriptors i Consejería Cultura de Asturias, Govern i Institut d’Estudis Andorrans, Ollero y Ramos, Edicions B, Grup RBA, El País Aguilar, La Magrana, Universidad Complutense de Madrid, La Campana, UNED, National Geographic, etc., etc., i unes quantes llibreries de nou i de vell ( al menys 12, aquest any dos o tres + -). Pot ser alguns d’aquests noms no són dels més importants, però alguns ho són i molt.Aquest Saló m’ha decebut molt.

Read Full Post »

imgllibre821.jpgEstic llegint el llibre ” Conocimientos necesarios para un Bibliófilo“, volum 1 d’una sèrie de 10 que aniran editant des de Galgo Librería Anticuaria d’Oviedo, del senyor Édouard Rouveyre i que es va editar a Paris l’ any 1899 ( 5ª ed.).
        
En
aquest primer volum es parla de l’origen del llibre, aficionats, bibliòfils i bibliòmans,formació d’una biblioteca d’aficionat, conservació i manteniment dels llibres.
        
En
la pàgina 74 i fins la 76 es diu: ” … citaremos un artículo del Library Journal de Nueva York, que tenía por título: ” Lo que no debemos hacer con los libros“, i comenta: ” No leer en la cama; no hacer anotaciones…”, i així fins a dir 32 coses que no es tenen de fer amb els llibres. I al final de la cita posa un peu de pàgina que diu: 114. The Libraty Journal. New York — Tomo II, 4.
        T
ot
correcta, però.
        R
ecordo
que en el llibre ” La Pasión por los
Libros
” de Fco. Mendoza Díaz-Maroto, Espasa, M, 2002, en les pàgines 300-303 diu: ” En 1909 Harold Klett publicó en The Library Journal de Nueva York un artículo: ” Don’t” en el que se contenían 30 preceptos ( mejor dicho, prohibiciones) relacionados con los libros. Al año siguiente… una traducción anónima que sirvió de base a Xavier da Cunha para escribir ” A Biblia dos bibliophilos“…. A su vez, Víctor Infantes ha glosado al glosador con singular gracejo en su librilloLa Biblia de los Bibliófilos“,(Noticias Bibliográficas, 77, M, 2000, 53pp.). Reproduciré seguidamente los 30 preceptos sin apenas comentarios míos
,…”.
       
I seguidame
nt explica els 30 preceptes, que són els mateixos que, amb petits matisos com canviar ‘dòlars’ per ‘pesos’, va escriure el senyor Rouveyre citant també el Library Journal.
       Tot això ve perquè he quedat una mica intrigat amb les dates i en perquè un diu 32 preceptes i els altres , Cunha, Infantes, i Mendoza, 30.
       Però ho més curiós és ho de la data. El senyor Rouveyre va escriure el llibre el 1899 i segons els altres autors el senyor Klett va publicar l’article 10 anys més tard, el 1909. Segons tots va ser en el Library Journal de New York, jo em pregunto qui te raó, quina data és la correcta, o potser són correctes les dues, no ho sé, demano ajuda perquè ho he intentat esbrinar, he mirat en molts llocs i no trobo gaire més del que ja sé, en dos blogs parla’n dels 30 preceptes de Harold Klett, però cap dels dos diu d’on surten les dades que exposen, encara que semblen tretes paraula per paraula del llibre de Mendoza, doncs posen : ” (mejor dicho, prohibiciones )”, que penso que això ho escriu el senyor Mendoza.
       Bé m’agradaria que algú m’ajudés a sortir de dubtes. Jo seguiré buscant, al menys una mica més.
      Gràcies.
      Xavier.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »