Biblioaprenent

Dijous passat vaig anar a l’ Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, per usar la Hemeroteca, per buscar articles de diaris i revistes dels anys 20 i 30 i més recents.Ja hi vaig estar uns 20 anys enrere, el lloc era molt petit i recordo que tot era o semblava molt vell, la taula, les cadires, el lloc mateix; només hi vaig estar, crec, dos dies, per buscar articles per un treball. La cosa no recordo que fos complicada.

Però l’altre dia vaig descobrir una hemeroteca molt diferent, relativament gran, segur que molts llocs no els vaig veure, i estava molt nova, amb bastants seients per fer consultes, bastant amplis i amb molta llum.

El lloc, la Casa de l’Ardiaca, és molt maco, és un palau on hi vivia la jerarquia eclesiàstica, fins que en el segle XIX va passar a propietaris privats. Avui és de l’ajuntament de Barcelona.No vaig trobar tot el que volia, sis hores no donen per gaires coses en un lloc on hi ha milers de documents, emperò no tots, és impossible trobar-ho tot.Una de les coses que necessitava només la vaig poder obtenir mitjançant un CD ( amb escanejament-digitalització ). Semble que algunes màquines no funcionaven del tot bé i feien el que podien, per exemple el CD és una cosa que crec que la fan, més o menys d’un dia per l’altre, segons el que es demani i crec que van fer un esforç i el van preparar perquè pogués emportar-me’l el mateix dia.

Bé, vaig estar-hi unes sis hores que em van passar volant i el que jo volia dir, el que volia explicar és que la gent que treballa a l ‘Arxiu, la que jo vaig trobar, cinc o sis noies, o més, em van tractar com a pocs llocs, jo no tenia ni idea de com funcionaven les coses, de com tenia que buscar-les, com anava la maquineta dels microfilms i més coses que allà tenen, per sort, l’amabilitat i les ganes de fer les coses bé era el millor que es pot trobar a l’Arxiu, vaig agrair molt el tracte rebut , les ensenyances que vaig rebre i la paciència que van tenir.

A sobre em vaig deixar allà el DNI, avui ( dilluns) he trucat per telèfon i amablement m’han dit que l’enviaran a casa meva.L’únic que volia dir és que val la pena anar a l’ Arxiu, encara que només sigui per veure ho bé que tracten a la gent que hi va, cosa que avui dia no és pot dir de gaires llocs.

Segur que hi tornaré.