Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibres’ Category

rosa vera 1

“ A partir de 1948 neix a Barcelona una altra iniciativa en el camp de la bibliofília que deixarà una forta empremta. Em refereixo a les edicions de La Rosa Vera, que fan una labor extraordinària en la promoció de les edicions d’alta qualitat, tant de llibres de bibliòfil com de sèries de gravats. La iniciativa parteix del gravador i pintor Jaume Pla Pallejà (1914-1995), i tot se- guit compta amb la bona acollida i el patrocini econòmic del col·leccionista i mecenes Víctor M. d’Imbert. L’aportació a la bibliofília de les edicions de La Rosa Vera és una de les més notables per l’obra realitzada i la promoció que representa de l’expansió del gravat, al qual es van dedicar alguns artistes reconeguts que el practicaven per primera vegada.

rosa vera 2

Jaume Pla destaca no només com a gravador, que domina amb una gran perfecció totes les tècniques i tots els procediments, i com a promotor del gravat i de les edicions selectes, sinó alhora com a teòric d’aquestes matèries en diversos llibres i articles, en els quals es mostra amb uns criteris molt precisos i estrictes, de gran exigència. És un dels pocs que ha exercit en aquest camp una crítica responsable i documentada. En el seu llibre Técnicas del grabado calcográfico ( 1956   la primera edició) van aprendre a gravar moltes persones d’aquí i d’altres països. L’autor, en  un capítol del llibre, teoritza potser per primera vegada sobre el que és la bibliofília: aquest capítol  ha estat una font bàsica per a molts dels qui després hem tingut una predisposició especial per l’estudi i el col·leccionisme de llibres il·lustrats.”

F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5; p.86.

tecnicas grabado jaume pla

 

 

 

          “ Para otro experto, son otros los factores que inciden en el valor de los libros. En primer lugar, señala la historia del libro, ‘en la que se incluyen su buen ranking de ventas, su precio, y la opinión de los libreros sobre la seriedad de su contenido’. En segundo lugar, ubica la experiencia propia, y la intuición para reconocer un libro con mucho valor ‘ muchas veces esos libros están escondidos, a un bajo precio, y son muy pocos los que reparan en su alto valor’.

Existe un gran número de factores. El biógrafo John Carter dijo alguna vez ‘ Luego del interés por la belleza o importancia del libro, lo cual siempre fue un parámetro importante, las dos consideraciones más substanciales son probablemente la rareza de la edición y el estado de la copia’.

Para otros, por último, lo más importante en el valor del libro es la oferta y la demanda. ‘Hay muchos factores que inciden en estas variables, pero todo quedará resumido a una cuestión: el precio de tapa’. Entre los factores que afectan a esta cuestión, se encuentran ‘los años que tiene, las ediciones limitadas, el estado, y la firma del autor, pero nada de ello es garantía de su valor: Sólo se determina por cuantos hay en el mercado y cuantas personas desearían comprarlo’.

 

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”.

 

rosa vera3

Read Full Post »

gustau gili 2

“Apogeu de la bibliofília.

Entre nosaltres, l’edició d’aquesta classe de llibres arriba amb cert retard. Es considera que n’és l’iniciador Gustau Gili Roig (1868-1945), propietari d’una de les principals indústries editorials del seu temps, fundada el 1902, que alhora era un bon amant dels llibres. Gili coneix a França les edicions de bibliòfil i vol implantar-les a casa nostra, seguint les característiques que s’havien imposat al país veí. Dins de la seva editorial projecta la col·lecció de ‘La Cometa’,mitjançant la qual converteix definitivament i des de l’origen el llibre en objected’art. Aquesta col·lecció obre una nova etapa i implanta un nou concepte en el camp de la bibliofília. El primer títol publicat és ‘Semana Santa’, de Gabriel Miró, amb gravats de l’esmentat Daragnès, que porta la data de 1930.

la vida es sueño la cometa gili

Imatge d’E.C.Ricart a La vida es sueño

El segon títol és ‘La vida es sueño’, de Calderón de la Barca, amb gravats en fusta, en color, sobre la base de dues o més planxes, original d’Enric C. Ricart; està datat al 1933. En aquest llibre, mostrat a l’exposició, tant la tipografia com els gravats ja són estampats aquí. Després publica pocs títols més, fins que la Guerra Civil de 1936-39 interromp les edicions. Segons Jaume Pla, ‘els llibres de ‘La Cometa’ han passat a ser clàssics de la bibliofília autòctona’.

Gustau Gili 1

Després del 1939, fins al cap d’uns anys no es reprèn l’acrtivitat editora de llibres de bibliòfil. L’editorial Gustau Gili continua la mateixa col·lecció ?La Cometa’, dins la qual publica algun llibre il·lustrat per Picasso, i inicia la nova col·lecció ‘Armiño’, de presentació més senzilla; els títols són tots en castellà. L’editorial Montaner i Simón, fundada el 1861, i que durant el segle XI havia publicat molts llibres il·lustrats d¡apreciable qualitat, incorpora a partir de 1942 bles edicions de bibliòfil al seu programa, dins de la col·lecció ‘Hora’ o per mitjà d’algunes firmes filials que publiquen diversos llibres, els primers amb text en castellà, ateses les circumstàncies; després en fa alguns en català. Dels llibres de bibliòfil d’aquesta última editorial n’és el responsable el pintor i gravador Ramon de Capmany i Montaner ( 1899-1992), emparentat amb els propietaris de l’empresa, el qual és quasi sempre l’artífex dels gravats en aiguafort de les il·lustracions, d’una traça molt personal, caracteritzats pel seu dibuix detallat i per la utilització i aplicació peculiars de l’acoloriment en  l’estampació.”

         F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5.p.84-85.

montaner simon 1

“ Al elegir un objeto desperdigado, al arrancarlo de la indiferencia para darle un lugar significativo en otro orden, un orden personal y exclusivo, se le dignifica pero también – y aunque se esté pagando un fuerte precio- se le hurta al mundo. Si se trata de regatear con un vendedor para adquirirlo, es tentar doblemente a la fortuna: ganarlo con mando o con un golpe de suerte. El regateo carea la virtud elusiva de un juego que se juega en el aire, donde estira y afloja son las terminaciones nerviosas del deseo y la resistencia, porque el coleccionista resiste a su deseo en el momento mismo de colmarlo-sólo por unos instantes, pues en este negocio se puede pagar lo que sea-. El coleccionista lleva bajo el brazo su adquisición sabiendo que el dinero regresa, pero la oportunidad no. Colecciona pieza por pieza. Por lo general, no compra lotes, busca la pieza única y se acostumbra a decirle que no a sus ojos que suelen extraviarse apetitosamente entre objetos que podrían ser lo que desea, pero no lo son del todo.

de bibliomanía un expediente

Tentar la suerte es jugar a la constancia, y entretanto y como si nada, va adquiriendo piezas consustanciales, a veces sólo circunstanciales, cercanas todas en la medida en que van cercando la colección posible. Pronto la colección se revela como su propio rebasamiento, ha sido un aprendizaje de exceso. Cuántos pasos de más, qué familiaridad con lo desconocido, el coleccionista se pregunta si podría prescindir de su afición, se sabe atrapado, siente celos ¿ de qué?, piensa que un día podría venderlo todo acaso para comenzar de nuevo. Teme el robo, el golpe adverso, que alguien se haga de lo suyo en un vuelco de fortuna. Conoce la tentación, la controla pero no retira la mano. A veces la mano actúa por cuenta propia, como la del artista, porque la verdadera colección quiere ser una obra de arte. Y aquí tiene la pieza única entre sus manos. No importa lo que invierta en ella, puede ser todo o casi nada; lo que cuenta para él es ese objeto sólo para sus ojos, cómo se tiene entre sus manos, cómo corresponde en volumen y en peso a su caricia, a su avidez, al aplomo de su posesión. Aquí está el hurto, el recogimiento, porque el coleccionista es un recolector, un benefactor de lo desposeído.¡Cómo¡.¿Además es maniático?”.

Moreno Villarreal, Jaime: De bibliomanía. Un expediente , Ed. Universidad Veracruzana, Xalapa-México, 2006, pp.38-39.

 

lletra xlletra q2

Read Full Post »

Volen que Barcelona sigui considerada una de les Ciutats de la Literatura, però primer hauria de tenir un Museu del Llibre com cal. La fama literària de Barcelona ja fa anys que va de mal borràs, no és el que era ni de lluny. S’hauria de fer alguna cosa.

 

papier artisanal

Papier Artisanal a Pérouges (F)            http://www.papier-artisanal.com/

 

 

TypoArt

TypoArt a Fresnes-sur-Escaut (F)          http://www.typoart.fr/

 

 

Absteinlung Schriftguss, Satz und Druckverfahren

Abteislung Schriftguss, Satz und Druckverfharen a Darmstadt (D)

 

Druckreimuseum

Druckereimmuseum a Sandkrug (D)
 http://www.druckereimuseum-sandkrug.de/

 

Historische Buchdruckerei

Historische Buchdruckerei a Krakow am See (D)   http://www.druck-buchkultur.de/

 

 

Museumsgesellschaft

Museumsgesellschaft a Schopfheim (D) http://www.museumsgesellschaft-schopfheim.de/

 

 

Museum of Typography a Ioannina Univ. Grècia

Museum of Typography a Ioannina Univ. (Grècia)    http://mtt.unit.uoi.gr/index.php?lang=el

 

 

Museu della Stampa e della Stampa d¡arte a Lodi (I)

Museo della Stampa e Stampa d’arte a Lodi (I) http://www.museostampa.org/joomla3/index.php?lang=it

 

 

Museo della Stampa Remondini

Museo della Stampa Remondini a Bassano del Grappa (I)
http://www.museibassano.it/Palazzo-Sturm/Museo-della-Stampa-Remondini/Le-carte-decorate

 

Drukkerijmuseum Meppel

Drukkerijmuseum Meppel (NL)     http://www.drukkerijmuseum-meppel.nl/

 

 

Drukkunstmuseum a Maastricht 2

Drukkunstmuseum a Maastricht (NL)https://drukkunstmuseum.wordpress.com/

 

 

Grafisch Museum in den Groenenzonk

Grafisch Museum a Noord-Brabant (NL) http://www.grafischmuseumindengroenenzonck.nl/index.htm

 

 

Nederlands Drukkerij Museum a

Nederlands Drukkerij Museum a Etten-Leur (NL) http://www.nederlandsdrukkerijmuseum.eu/

 

 

Izba Drukarstwa w Lublinie

Izba Drukarstwa w Lublinie (Polònia) http://teatrnn.pl/domslow/wystawa/

 

 

Muzeum Pismiennictwa i Drukarstwa

Muzeum Pismiennictwa i Drukarstwa w Grebocinie (P)http://www.muzeum.grebocin.pl/?ekspozycja,4

 

 

Poster Museum

Poster Museum a Warszava (Poland)     http://www.postermuseum.pl/en/

 

 

muzeum drukarska poland

Muzeum Drukarstwa a Cieszyn (Poland) http://muzeumdrukarstwa.pl/?md=gallery&gal=Muzeum_Drukarstwa

 

 

The Museum of the Printing and Odl Romanian Books

Museum of Printing and Old Romanian Books a Targoviste (Romania) http://www.muzee-dambovitene.ro/arhiva_web/en/muzeu_tipar_prezentare.php

 

 

paraparaumu NZ

The Printing Museum, Paraparaumu, New Zealand: http://www.theprintingmuseum.org.nz/

 

 

Museo del Papiro

Museo del Papiro a Siracusa (I)                 http://museodelpapiro.it/

 

 

museu castell peralada 2

Museu i Biblioteca del Castell de Peraladahttp://www.museucastellperalada.com/biblioteca/bibliografia-investigadors/

 

 

Encre&Plomb

Atelier-Musée Encre&Plomb a Chavanes-prèes-Renens (CH) http://www.encretplomb.ch/portfolio.html

 

 

Graphos museum (C)

Graphos Museum a Uster (CH)               http://www.graphosuster.ch/content/kontakt.html      

 

 

lecadratin CH

Le Cadratin- Atelier Typographique a Vevey (CH)   http://www.lecadratin.ch/boutique/en/

 

 

Musseum Stamparia

Museum Stamparia a Strada (CH)      http://www.stamparia.ch/ms/kontakt.html

 

 

Offizin Parnassia CH

Offizin Parnassia a Vättis (CH)         http://www.parnassia.org/        

Treasures of the British Library

Treasures of the British Library a London   http://www.bl.uk/events/treasures-of-the-british-library

 

 

Cheongju Early Printing Museum (Korea S)

Cheongju Early Printing Museum (S. Korea) http://jikjiworld.cheongju.go.kr/app3/jikjiworld/content/eng_main/index.html

 

 

Hamilton wood Type& Printing Museum a Two Rivers

Hamilton Wood Type & Printng Museum a Two Rivers (USA)   http://woodtype.org/about

 

 

musee de l'imprimerie du quebec

Musée de l’Imprimerie du Quebec    http://www.museeimpression.org/a-propos-du-musee/

 

 

Robert C. Williams Paper Museum

Robert C. Willams Museum of Papermaking a Atlanta (USA)  http://www.ipst.gatech.edu/amp/index.html

 

 

ex vlokis 2

 

 

Read Full Post »

O hauria de dir:  64a. Fira de Llibres Usats, d’Ocasió , Tebeos i Restes de Sèrie . I vells,potser sí, antics no gaires, nous molts.

Deia l’any passat que al pas que anava, la Fireta del Llibre d’Ocasió de Barcelona passaria de ser la 3a. a ser la 6a .o 7a. Em tingut sort, no ha estat així, només ha passat a ser la 4a., i segueix baixant, sembla que ningú ho vol arreglar, encara que, sortosament,  aquest any hi ha 2 llibreries més. I desitjo que alguns negocis del Passeig de Gràcia no continuïn posant problemes a la ubicació de les parades de llibres, perquè sembla que no es veuen bé els seus aparadors.

Així doncs la cosa anirà així:

-64a. Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern , Barcelona, 2015. Des del 18 setembre  al  4 d’octubre. Amb 33 llibreries (27 de Barcelona, 2 de València, 1 de Tona, 1 de Tarragona, 1 de Vich, 1 de Madrid).

64 fira cartell 2

 

 

Sobre el Cartell ? de la 64a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern.

És un llibre el que té a la falda ?, és un llapis el que té a la mà dreta ? , està fent ratlles en una ‘cosa blanca’ que podria ser un llibre ?, o una ‘tablet’ ?, o qualsevol altra cosa ?

Està llegint?, copiant?, pintant?, només mirant ?

És normal que algú escrigui en la contracoberta d’un llibre ?

El vestit i el ‘pentinat’, quadren ?

La posició de la ‘cosa blanca’, de la mà i del cap, quadren ?

Si vol llegir, crec que no és una postura gaire còmoda. Com a cartell per una fira de llibres em sembla bastant penós. Però d’art pictòric no hi entenc gaire, només sé el que m’agrada i el que no. I aquest Cartell, del pintor Ramón Aguilar Moré ( Barcelona, 1924) ‘que cultiva un expressionisme decorativista, d’arabesc fort i colors brillants’1 ¡¡¡, no m’agrada gens. ( 1.- Gran Enciclopèdia Catalana).

Em queixo moltes vegades, en el Tuit cada dia,  de que a Barcelona hi hauria d’haver un Museu del Llibre i la Impremta, és vergonyós que en aquesta ciutat, tan ‘famosa’ per la seva gran indústria editorial no en tingui un com els que ja havia tingut anys enrere, i ara volen que la nomenin Ciutat de la Literatura, potser fa uns anys era una gran ciutat editorial, i encara ho és, però ja no com abans ni de bon tros.

64 fira 1

Tan costa tenir un Museu del Llibre i de la Impremta com cal?

Tan costa organitzar una Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern, com cal ?

L’any passat vaig escriure quatre coses de la 63a. Fireta, en Joan, un senyor que sembla (pel seu mail) treballa en algun lloc de la Generalitat em va fer un comentari, anava així:

1.Joan: Et puc preguntar què fas tú? Veig que sempre critiques tot allò que fan els altres, però en canvi tampoc no es veu que tu facis res de positiu.

I jo li vaig respondre: Joan, em pots preguntar el que vulguis. Critico, però crec que és una manera de que altres vegin coses, és una manera de fer que gent de la Generalitat com tu ho llegeixin i potser facin alguna cosa. Jo soc una persona normal, pago els meus impostos, compleixo amb el que em pertoca i dic coses que molts pensen i callen.

I de vegades en comptes de criticar intento deixar bé les coses que m’ho semblen i explico coses de gent, de llocs i d’esdeveniments que valen molt la pena.

Si una cosa no m’agrada ho dic. Jo sóc poca cosa per arreglar les coses per les que en teoria ja hi ha gent, o hi hauria d’haver-la.

Si ningú diu res crec que tot anirà pitjor, dient les coses és com es poden arreglar, jo critico, però crec que d’alguna cosa servirà. Si ningú fa cas i es dedica a criticar al criticador haurem de pagar algú més de la Generalitat perquè critiqui al que critica al criticador. Et puc preguntar què fas tú, a més a més de criticar?

64 fira 2

Encara estic esperant resposta. Potser aquest any, si la seva feina a la Generalitat li deixa temps per continuar mirant vloks, potser em podrà criticar una mica més. Doncs benvinguda sigui la crítica.
            Del vlok del Gremi de Llibreters de Vell ja en parlaré un altre dia, de moment segueix igual de malament que l’any passat o pitjor, com a mínim podrien posar-lo al dia.

I de la Fira ?, doncs hi aniré, remenaré on em deixin, gaudiré d’unes molt bones estones només mirant i compraré llibres.

Bé, fins avui no he pogut anar-hi. Ara  arrivo a casa de la 64a. Fireta, i escric quatre coses més per posar-ho en el vlok.

Una: erem quatre gats, perdó, dos i mig.

Dues: ‘llibreries de vell’ poques poques.

Tres: uns quants llibreters es queixen de que la gent no compra llibres.

Quatre: no he aconseguit ni un cartell, ni un trist llistat de llibreries. Sí que he aconseguit tres bosses de plàstic amb propaganda d’un diari normal  i un esportiu, de la mateixa casa i que formen part dels patrocinadors de la Fireta.

Si voleu informació  la podeu trobar en el vlok  Elisabet Parra Comunicació (àudios de la inauguració i el pregó, fotos, etc.). Las imatges que fico són d’aquest vlok.

https://elisabetparracomunicacion.wordpress.com/2015/09/18/inaugurada-la-64a-fira-del-llibre-docasio-antic-i-modern/

64 fira 3

En altres llocs ho fan de manera diferent:

– 27ª Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, Madrid, 2015. Des del 1 al 18 d’octubre. Amb 41 llibreries  (25 de Madrid, 6 de València, 2 de Vitoria, 2 de Barcelona, 1 de Segovia, 1 de Gurrea de Gállego (Osca), 1 de Bilbao, 1 d’ Urueña, 1 de Salamanca i 1 de Zaragoza). Amb llistat de les llibreries i edició d’un llibre. Organització a càrrec de Libris (www.libris.es).

27 feria madrid

-39 feria del libro antiguo y de ocasión, Madrid, 2015.Des del 30 d’abril fins al 17 de maig. Amb 39 llibreries (31 de Madrid, 4 de Barcelona, 1 de Salamanca, 1 de Pamplona, 1 de Granada i 1 de Sevilla ). Amb llistat de les llibreries i edició d’un llibre. Organitza: Asociación de Libreros de Lance de Madrid (http://www.feriadeprimavera.com/ )

feria libro aantiguo madrid 2015 primavera

 

-XXVIII Feria del Libro Antiguo y de Ocasión de Valencia (2015). Des del 26 de febrer fins el 22 març. Amb – 36 llibreries ( de Madrid, Barcelona,Alacant, Castelló, Zaragoza,Vitoria i Huesca). Organitza: Gremio de Libreros de Lance de la Comunidad Valenciana. 

fira llibre antic vlc 2015

 

Read Full Post »

real fàbrica fundició de lletra de barcelona

Real Fàbrica de Fundició de Lletra de Barcelona

“ Altre llibreter de l’època, remarcable pel seu amor al llibre, fou Josep Lluch. Aquest llibreter estava establert, des del 1833, al carrer de la Llibreteria. Era molt entès en llibres antics. Quan, l’any 1835, es produí la crema de convents, arriscà la seva vida per salvar els manuscrits, els llibres i els pergamins de les biblioteques dels convents dels Carmelites Descalços que hi havia al carrer del Carme, i dels Dominics de Santa Caterina.

L’endemà mateix va poder treure els llibres que s’havien salvat del convent de Sant Agustí, mitjançant el permís de les autoritats. Per tal de salvar-los va penetrar al convent passant pel soterrani d’una casa del carrer de Sant Pau, que comunicava amb aquell.

És en aquesta època que el llibre antic comença a despertar fort interès entre gent escollida. I és en tal època també que hom ambienta la llegenda barcelonina del llibreter assassí, que féu molta forrolla, ací i a fora, però especialment a l’estranger, de mitjan segle ençà”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 22.

carmelites descalces barcelona 1Carmelites Descalços al carrer del Carme cremat al juliol de 1935

 

šsenyal1

 

feria libro madrid 1919

“ Madrid se ha inundado de librerías de viejo. Además de los veintitantos puestos de la Feria de libros, no hay ya calle sin importancia o próxima a esta en la que no se haya montado tinglados y cuchitriles, y a veces tiendas en serio, donde se trafica con el libro como si fuera tabaco, azúcar, aceite o cualquier otro artículo de difícil adquisición, por su escasez o carestía. Hay librero que en poco tiempo ha ganado más dinero que Manolete, o aparenta haberlo ganado, a juzgar por el incremento de su negocio y la vida prócer con que se produce en los lugares bien frecuentados. Por estos precios estraperlísticos que ha alcanzado el libro, se comprenderá fácilmente por qué no es hoy el más inteligente el que adquiere más libros, sino aquel que dispone de más dinero. Se me dirá, con error, que eso ha ocurido siempre.

No, siempre no ha ocurrido eso. Cuando estaba el libro al alcance de todas las fortunas, el libro era adquirido por el bibliófilo, puesto que siendo sus búsquedas frecuentes, encontraba el libro antes que el mero caprichoso que visitaba las librerías de tarde en tarde.

Hoy ocurre que el bibliófilo pide precio por el libro que ve antes que el caprichoso adinerado, y como el precio es sencillamente escandaloso, el bibliófilo se retira apabullado y mohíno y el señor con buena cartera, se lleva el libro que enriquecerá su biblioteca pero que nadie cogerá luego para  enterarse de lo que dicen sus páginas interesantes.

Los mismos libreros están escandalizados del precio a que algunas veces se ven obligados a comprar los libros a los particulares; pero esa indignación no les dura más que el tiempo que invierten en pagarlos y colocarlos en los estantes. Cuando se han hecho con los libros, desahogan su despecho marcando a su vez en los mismos, y a lápiz, el precio nuevo, con una cifra equivalente al triplo o cuádruplo del precio pagado por ellos.

Hecha esta pequeña manipulación el sosiego vuelve al alma del librero.

No digo nada cuando el libro comprado es de los llamados raros o curiosos, o cree el librero que es de esa categoría. Entonces la estimación del libro sube a las nubes y el libro comprado en diez pesetas es marcado en el angulito superior de la guarda con un ciento setenta y cinco o doscientos como una casa”.

 Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, G.A.I.C.E., Madrid, 1949, pp. 33-34.

feria libro madrid 1949 foto en tuit de Campúa fotógrafo

Foto de “Campúa” de la Feria del Libro a Madrid (1949)

Read Full Post »

goig sant jeroni

“ Constituïda la Confraria amb tots els requisits legals, el dia 2 de març de 1553 es féu una crida pública a so de quatre trompetes per tal d’assabentar els barcelonins de l’existència d’aquella. A partir de l’ esmentada data, tot llibreter amb botiga oberta a Barcelona o en el seu territori estava obligat a ingressar a la Confraria i a respectar llurs ordinacions.

Unes dades que donen idea de com funcionaria el comerç del llibre vell a Barcelona ens les ofereix el següent fet.

Per incompliment de les ordinacions, el 15 de desembre de 1612, el revenedor de llibres Joan Molner és penyorat pels cònsols de la Confraria perquè venia llibres a l’encant públic de la Plaça Nova, lloc on, el mateix que a la Plaça de Sant Jaume i a l’Encant de Mar, només ho podien fer els particulars amb intervenció, però, de corredor. Joan Molner era llibreter no examinat, i els Consellers li donaren, per excepció, llicència per a poder vendre i comprar llibres vells ‘ a fi de sustentar-se i mantenir i alimentar sa muller, casa i família’. Aleshores els llibreters només podien posar parada davant de casa seva. Tampoc no podien donar llibres a vendre a ningú que no fos de llur família.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p.14.

Passarell en vlok Un balcó al Poble-Sec

Jaume Passarell ( imatge en el vlok Un balcó al Poble-Sec)

 

 

         ζ          ζ          ζ          ζ          ζ         ζ          ζ

 

 

segunda feria libro antiguo buenos aires 2005

“ Imbuido de pasión histórica y estética, el bibliófilo es ese amateur ávido de sorprender- y atesorar- todo cuanto en el libro más se aproxime a la idea de un origen: el manuscrito del autor, el primer esbozo del ilustrador, la primera edición de un texto que pueda haber significado un hito en el desarrollo de la cultura, la primera tirada de un grabado, la encuadernación de época o la que ostente la firma de un artífice que con nobleza de materiales y novedad artística haya dado coherencia final, interpretándolo, a ese conjunto que se despliega a la vez en el espacio y en el tiempo.

El término ‘incunable’ pues, por encima de su alcance técnico, que se refiere a las obras publicadas desde la invención de la imprenta hasta el año 1500, resulta válido para designar el deseo primordial del bibliófilo: acceder a la cuna, al nacimiento mismo de aquello que se ama.

Pero lejos de ser patrimonio de posibles sectas de conjurados – tal como la desinformación o la información interesada pudieron inducir a creerlo – el libro está hoy instalado en el centro de los mercados de arte internacionales y el interés que concita, no sólo como privilegiado testimonio histórico, sino como espacio de extensión del más alto refinamiento estético, crece en forma continuada.

La multiplicidad y el eclecticismo enmarcan los campos en los que el coleccionismo de libros puede desplegarse…”.

 

 Article parlant de la IIª Feria del Libro Antiguo, a Buenos Aires, l’any 2005, amb escrit de Victor Aizenman, en el vlok Ave Félix.

Http://venialeer.blogspot.com/2005/12/25-ii-feria-del-libro-antiguo-bsas.html .

 

colporteur

Read Full Post »

llibre llibreters de vell

“Anar a la caça o a la pesca sòn dos mots molt significatius en l’argot dels qui tracten amb llibres. Els usen – a més d’anar-hi – els llibreters i els compradors indistintament. Avui és l’un el que va a la caça o a la pesca, i demà és l’altre. Quan no, succeeix que hi van alora i que en trobar-se es miren de reüll.

L’un és l’enemic natural de l’altre. Es fan una traveta contínua. El comprador espia el llibreter, i aquest, el comprador. Si el segon bada, el primer arreplega allò que troba, amb una grapada amatent, per tal de fer-lo-hi gruar i amb la intenció d’adinerar-ho tant com pugui. El comprador, per la seva banda, fa el mateix per tal d’evitar-ho.

Entre ells hi ha una guerreta permanent. No és vistent, perquè és sorda. No hi ha esclats, però la passió hi és continguda. La processó de la picardia mútua va per dins.

Amb llurs rivalitats, llurs avinences i les traces i manyes de qué es valen per a tirar endavant llurs negocis els uns i per arreplegar els llibres bons els altres, fan una cadena ben travada amb la tradició cultural del nostre país.

Són un engranatge, no pas minso, sinó essencial, de la màquina que fa rutllar la vida espiritual nostra.

Les coses de l’esperit, si no totes les més fines, han passat i passen per llurs mans, i d’elles han anat i van a parar al lloc just que els pertocava i que els pertoca.

Mercès a ells ha estat possible de conservar i àdhuc d’enriquir els tresors de l’espiritualitat autòctona. En molts casos els han salvat de la crema…

Comptat i debatut, el com i el què del comerç barceloní del llibre vell és això que hem dit”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 11.

 

floró aldi 2

 

 

“… un librero de viejo de amplia tradición familiar, para que nos diga qué aspectos hay que cuidar para que prospere un negocio como este.

            ¿Cómo se empieza?

            El primer paso consiste en conseguir un local comercial muy cerca de una librería para no quedar aislado. Si son muchas en una zona es mejor, porque la gente va a donde tiene más alternativas.

            Hay que aprovechar que en las librerías de nuevo no encuentra todos los libros que solicita. Por eso viene a la librería de viejo buscando los que están agotados o ya no se editan. Si la tiene a un paso, qué mejor. Se empieza poniendo a la venta los libros de uno porque, como decía mi papá, un buen librero no debe tener biblioteca: él los leía o los hojeaba y luego los vendía. Yo chillé vendiendo muchos de mis libros. Eso sí, no hay que malbaratarlos. A estos primeros ejemplares hay que ponerles el precio que se quiera. Como se está empezando deben tomarse en cuenta los gastos fijos: renta, luz, teléfono y el dos por ciento de impuestos de todo lo que se venda.

Sin embargo, el precio tiene que ser atractivo: no tratar de exprimir a los clientes a la primera sino interesarlos; mostrarles los lotes que acabes de comprar para que no se aburran del negocio y regresen. Lo importante es que siempre encuentren algo nuevo. Muchos hasta te dicen qué les interesa para que los llames cuando te llegue algo.

 

librería el laberinto

Como se depende un poco de las novedades editoriales, hay que darlas más baratas que los que venden libros nuevos. Eso depende de uno: de 40 a 60 por ciento más abajo. Constantemente tienes que usar el método comparativo. Si tienes una edición parecida a algo que se encuentre en todos lados debes ponerla al mismo precio: su atractivo depende de que sea una edición especial, aunque sea usada.

Con los libros fuera de circulación se tiene más margen para ponerles precio, pero todo depende del interés que aún puedan despertar.

¿Cuándo hay ganancias?

Al principio hay que hacerse cargo de todo. No puedes contratar empleados porque te acabas tu biblioteca en sueldos. Hay que tomar en cuenta que hasta el año de trabajo se ven resultados. No es tanto tiempo pero sufre uno mucho. Por eso recomiendo a quien quiera poner su librería que haga tres apartados de su venta diaria: si vendí 450 pesos, 150 son para comprar libros, 150 para pagar mis gastos y 150 mi ganancia. Hacerlo diario porque si te vas quedando con todo, luego ya no tienes para comprar y se acabó el negocio. En el caso de que sobre dinero tampoco lo gastas: mejor lo metes para la compra porque si un día llega una biblioteca de 10 mil pesos y no los tienes…

Aunque lo común es ir comprando de 15 a 20 libros por vez, hay que estar preparados para poder pagar una biblioteca importante, pues eso acredita más rápido a tu librería: que vea la gente que tienes cosas interesanes. Por eso hay que aventurarse a comprar: porque si no se acaba lo que funciona, lo demás ahí se te quedó para toda la vida.

La premisa más importante es promoverse:’Compro libros’, y no ‘Vendo libros’: esto último no es tan importante. ‘Compro’ porque así renuevo mi material. Hay que hacerlo diario. El dinero que obtuviste de inmediato lo tienes que reinvertir. La otra es acomodar los libros porque si están revueltos la gente se aburre. Vas viendo cuáles no tienen movimiento y los cambias cada vez que compres: eliminas lo que no sirve y renuevas tus libreros”.

 Article-entrevista: “¿Cómo vender libros usados?”, a Fermín López Casillas, per Guillermo Cordero García, en el vlok:Librero de viejo: http://librerosmexicanosdeviejo.blogspot.com.es/2009/04/como-vender-libros-usados.html

 

 

colporteur 3

Read Full Post »

elogi de la follia

“La bibliofília s’ofereix a totes les edats de l’home – des de l’infant més menut entusiasmat per les il·lustracions en colors imaginatives, fins al més vell que col·lecciona incunables hispanoclàssics -. Mentre hi hagi vida i coneixement i es puguin girar les pàgines o es tingui algú per girar-les, el bibliòfil pot exercir la seva professió. I si es té una relativa salut l’exercici no depèn dels capricis de cap més persona ni de cap altra consideració.

Efectivament, sembla que la malaltia bibliomaníaca, amb les seves tranquil·litats i satisfaccions allarga la vida. Apuntem alguns noms d’erudits bibliòfils: Manuel Gómez Moreno, Ramón Menéndez Pidal, Américo Castro, Homero Serís, Pau Font de Rubinat, Eduard Toda i cas extraordinari, una dona, tota una dona com Clara Luisa Penney.

clara luisa penney

Tot allò incita a la gent en grau extraordinari i el bibliòfil amb la saviesa i calma acumulades, continua llegint i manejant llibres sense respondre i sense parlar gaire ‘d’allò’, llevat als seus co-malalts més estimats i admirats.

Veiem, doncs, que malgrat certs paral·lels amb algunes característiques de l’alcoholisme o de l’amor cortès, millor s’assembla la bibliofília en les seves manifestacions més importants a la bona i sana follia de la qual gaudia l’heroi de Cervantes, el qual haurà arribat a comprendre-ho pregonament tant per inclinació i experiència com per la lectura d’una obra ja bassada en l’Elogi de la follia d’Erasme, Censura de la locura humana y excel·lencies della, de Gerónimo de Mondragón, primera edició de Lleida, 1598. A propòsit, conec un exemplar d’aquesta obra amb enquadernació de cordovà, color cor, decorada en or i firmada per Chambolle-Duru que…”.

Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 17-18.

 

š     š     š     š     š     š ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ

š     š     š     š     š     š     š

“ Cada vez que vamos al sótano, nos preguntamos cuanto valdrán esos libros que están allí desde los tiempos de nuestros padres y abuelos. Si desea saber que es lo que más influye en los libros, lea lo que afirman los expertos…

La oferta y la demanda es un elemento que influye ampliamente. Si bien no asegura la calidad de contenido, como cualquier objeto de mercado, el libro se determina por estos parámetros.

Existen tantas respuestas como personas, o incluso más. Pero se pueden ver algunas tendencias: Existe gente que busca en el libro una identificación con sí misma, sus ideas, o la sociedad en la que vive. Puede que estos libros le retrotraigan a su niñez, su juventud, sus familias o sus ciudades. Otros buscarán libros que tengan relación con su trabajo, o con los hobbies que practican, mientras que algunos preferirán aquellos que los lleven a lugares que visitaron, o en los que jamás estuvieron pero a los que les gustaría llegar. Un género que últimamente ha concitado mucha atención, es el de las biografías, en el que se busca conocer la historia de aquellas personas a las cuales los lectores admiran o admiraron. En definitiva, los libros son como un cristal del espíritu humano: ‘ dime que estás leyendo y te diré quien eres’, sería el ajuste de la clásica frase que podríamos hacer.

Y formar una pequeña biblioteca personal, es una tarea muy íntima y creativa. Pensando en los fríos términos de ‘mercado’ u ‘oferta y demanda’, comienzan a entrar en juego las características particulares de cada libro. Muchas editoriales, suelen sacar dos tipos de ediciones del mismo libro: la original y la de bolsillo. Las primeras suelen ser más grandes, poseen hojas más gruesas, letras más amplias, y tapas mejor diseñadas, mientras que las segundas, son todo lo contrario, pero mucho más económicas. Luego, influye mucho la edición: las primeras tiradas suelen ser las más caras, ya que son más difíciles de conseguir. Otras veces, influye el hecho de que el libro haya sido poseído por alguna persona muy importante ( por ej. Galileo, García Lorca, Borges). Y sin dudas una de las cosas que más valor les dará, es el hecho de que estén firmadas por el autor”.

 

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”.

Http://www.enplenitud.com/nota.asp?articuloID=2514 .

 

ex vlokis 2

š     š     š     š     š     š     š

š

Read Full Post »

marca Rafel Figueró

Marca de Rafel Figueró

“ Del 1666 al 1770 trobem l’estamperia de Rafel Figueró i la de Joan Jolis al carrer dels Cotoners. L’una estamperia és fillola de l’altra. Figueró, l’any 1706, frueix el privilegi, concedit per Carles III, d’estampar les gasetes, relacions de serveis, papers polítics de l’Estat, etc. Jolis és nat a Torelló i fill de pagesos. La casa passa a Bernat Pla, per subhasta, l’any 1770. El qual vol perpetuar el nom d’aquells acoblant-lo amb el seu.

L’especialitat de la casa Jolis és la imatgeria popular. Hi són estampats goigs i romanços. Existeix, encara avui, al carrer de Fontanella la llibreria ‘Hereus de la Vídua Pla’, originària de l’antiga casa Jolis.

marca d'impressor de Joan Jolis

Marca de Jolis

L’any 1774 funciona a Barcelona la llibreria de Carles Gibert i Tutó. És llibreter-estamper, com els anteriors. En el segon catàleg de la seva llibreria publica un pròleg pintoresc, adreçat a los verdaderos literatos, que fa molta gràcia, i en el qual, al capdavall, especifica les darreres mostres de lletra que té a casa seva…

Els llibreters-estampers, fins a les darreries del segle XVIII, també havien estat editors. Les edicions venien a ésser un anex de l’ofici. En arribar aquí comencen a destriar-se en impressors, editors, llibreters de nou i llibreters de vell”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp.14-15.

marca Carles Gibert

Marca de Gibert

 

 

 

§          §          §          §          §          §          §

 

“ –Oiga, ?este libro cuánto cuesta?.

  – Tiene el precio detrás.

            – Ah… Ya veo. Es un poco caro, ¿ no le parece?.

            – Depende.

            – Es que es para un regalo. No sé, me parece un poco caro. Es para una sobrina mía que es muy lectora….

            – Ya. Le puede gustar, está teniendo buena salida. Y no crea que es tan caro.

            – Ya, claro. Para quien le guste. ¿ Pero no es un poquito caro?.

            – Pues verá, si y no. Una entrada para el partido de fútbol cuesta más.

            – Sí, pero por la tele es gratis. Y dicen que va a bajar el precio de los partidos de pago…

            – Bueno, pero es el precio de la entrada en una discoteca.

            – Sí, pero ahora los muchachos hacen botellón y les sale más barato.

            – La verdad es que tiene razón. Mejor que no se lleve el libro, que está muy caro.

            – … Creo que me lo voy a llevar.

            – Usted verá. Yo, como desee.

            – Bueno, pues me ha convencido. Pero seguro que estará bien, ¿no?.

            – Entonces, ¿ se lo lleva?.

            – Pues sí, envuélvamelo para regalo.

            – Es que no sé si nos queda papel de regalo.

            – Busque, hombre, seguro que tiene por ahí algún pedazo olvidado. Es que una bolsa de plástico sin más…

            – Claro, claro. Pero no tengo papel de regalo, si quiere se lo envuelvo en papel común y luego va dentro de la bolsa.

            – Vaya, pues no sé. Porque el libro solo, así sin papel de regalo, no parece regalo.

            – Entonces, ¿ se decide o no?.

            – No, si ya me he decidido, lo que pasa es que no me parece mucho regalo. Un librito sin más.

            – Señor, un libro es valioso, aunque no esté envuelto en papel de regalo. Es más, los libros envueltos no se pueden leer. Y los libros son para eso, para leer.

            – Ya, hombre, ya lo sé. Que uno no lea muchos no quita para que no vea que hay gente que se muere por leerlos. Es algo increíble.

            – Y es que hay gente para todo. Aunque no son tantos, eh.

            – No se queje, no se queje, que menuda tienda tiene y toda llena de mercancía.

            – Si yo le contase… “.ç

            Article:” Librero y solo en la vida”, de Suso de Toro en el suplement de La Vanguardia del dia 11 d’octubre de 2009, pp.73.

colporteur2

Read Full Post »

literatos

“En introduir-se la impremta a Catalunya, els llibreters anaren tot seguit de bvracet amb els estampers, de la qual cosa sorgí el llibreter-estamper. El llibre imprès donà de seguida molta feina a la Inquisició, la qual va perseguir aferrissadament els autors, impressors i llibreters que publicaven i expandien obres conceptuades contràries al dogma. Antoni Ramon, (à) Corró, llibreter de la Generalitat de Catalunya, el dia 9 de febrer del 1489 fou condemnat per la Inquisició a ésser estrangulat i cremat per heretge junt amb la seva muller Joana. El 13 de març del mateix any, el fill dels anteriors, Joan Corró, davallava del cadafal després d’hever-se reconciliat, commutant-se-li la pena de mort per la de presó temporal. En Joan Ça Coma, ‘llibratarium sive bibliopola morabatur in vico S. Dominici’, fou també condemnat per haver editat l’obra Visió delectable, del batxiller Torra. La impressió i propagació d’aquesta obra, segons opinió de l’erudit Sanpere Miquel, fou potser una temeritat, si es té en compte que la Inquisició maldava llavors per establir-se a Barcelona. Com sigui que en Ça Coma, de més a més d’ésser llibreter de prestigi, era home acabalat, es pogué fer escàpol. Condemnat però, en rebel·lia, fou cremat en efígie i hom li segrestà els béns. Segons escriu Miquel González i Sugrañes en la seva Història dels Antics Gremis, el notari Pere Miquel Carbonell, que ho fou de la Inquisició, conta el cas de diversos llibreters que foren condemnats a ésser exposats a la Catedral, el cap cobert amb la mitra dels heretges, i vestits amb túniques infamants on hi havia pintada la llegenda:’Heretica provitas qua defecerant’, i tancats després a presó perpètua. Com es pot veure, èsser llibreter comportava aleshores greus trencacolls”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p.13-14.

berlin 1

“ La hostilidad hacia los libros ha acompañado su evolución histórica. Se ha llegado a acuñar el término bibliocausto para referirse a masivas destrucciones y se ha utilizado la palabra memoricidio para aludir a los estragos bibliográficos encaminados a borrar determinadas memorias. Aunque la tradición devastadora de libros y bibliotecas se puede remontar a la época Sumeria, las más recientes barbaridades en ese terreno son el bibliocausto nazi en 1933, el bibliocausto y memoricidio en la antigua Yugoeslavia durante la pasada década de los noventa, con la simbólica destrucción de la biblioteca de Sarajevo, o el bibliocausto y memoricidio de Irak, propiciado por la intervención estadounidense en aquel país. Pero afortunadamente han sido mucho más importantes las actitudes de amor hacia los libros. En nuestra lengua se han creado términos como libracos o librejos para aludir a ellos de forma despectiva o bibliofobia para definir el odio a las obras escritas. Mas palabras como bibliofilia, bibliolatría, bibliología, bibliomanía, bibliotecnia, bibliotecología o biblioteconomía son buena muestra de la atracción que han provocado, del interés que hoy despiertan.

exlibris RMP

Una muestra más de amor a los libros es la existencia de los ex libris, que marcan una huella personal del propietario en alguna de sus partes. El Diccionario de la real Academia presenta en su edición de 2001 la siguiente definición:’Etiqueta o sella grabado que se estampa en el reverso de la tapa de los libros, en la cual consta el nombre del dueño o el de la biblioteca a que pertenece el libro’. Aunque hay precedentes en diversas culturas, puede afirmarse que hasta el comienzo de la imprenta en el siglo XV no empezaron a desarrollarse los ex libris como los conocemos hoy. En el XIX se extendieron, sobre todo en los países más avanzados culturalmente, pero fue a comienzos del siglo XX cuando su desarrollo se intensificó de manera significativa”.

 

Article:”Obras de arte para marcar la posesión de los libros”, de Esther Almarcha Núñez-Herrador e Isidro Sánchez Sánchez, del Centro de Estudios de Castilla-La Mancha.

 

 

colporteur6

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »