“ Les llibreries d’ocasió i de vell han aconseguit fer-se un lloc en el competitiu món de la venda de llibres gràcies a la seva especialització, que les ha convertit en una eina molt útil per als apassionats del món del llibre i l’edició. Sovint es tracta de negocis familiars en els quals el relleu generacional pot arribar a entroncar fins a cinc generacions. Escampades sobretot per carrers com ara el de la Palla, Banys Nous, Petritxol, Canuda, Aribau, Consell de Cent, la plaça de Sant Just i Pastor o el mercat de Sant Antoni, les llibreries de vell són una de les senyes d’identitat del comerç tradicional del centre de Barcelona.Els amants dels llibres d’ocasió antics i moderns tenen una sèrie de cites a les quals cal acudir periòdicament per no perdre cap oportunitat. Els diumenges, les parades de Sant Antoni es continuen omplint de curiosos i compradors, així com les descarregades de llibres als Encants Vells cada dilluns, dimecres, divendres i dissabte. La trobada anual dels llibreters de vell i d’ocasió amb els ciutadans té lloc, des de fa més de mig segle, durant les festes de la Mercè.
En un article de Daniel Venteo a Barcelona Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de l’any del llibre ( 2005).
Crec que aquest senyor no s’ho va mirar gaire bé això dels carrers, crec que a Palla, Consell de Cent i Sants Just i Pastor en queden ben poques de llibreries de vell. Al carrer de la Palla crec que en queda una i fa pena entrar-hi quan anys enrera era de les millors, a Consell de Cent en conec una , a la Pl. Sants Just i Pastor, fa un temps en quedava una i també feia pena entrar-hi si et deixaven, a Petritxol sé d’una llibreria però crec que de vell no ho és massa, a Canuda en queden dues ( Canuda i Farré) a Banys Nous dues, una (Rodés) i una en la que no hi quasi lloc per entrar i moure`s ( ho del quasi és una deferència), a Aribau en queden unes quantes, però una es la més cara del món, dues són normals ( Casals i Gibernau), i alguna més . A Barcelona en queden com a molt 40 de llibreries de vell, quant al 1933 en teniem unes 53 segons Palau.
” Tarde a tarde, de lunes a viernes, recibía de mi madre algunas monedas para el tranvía, que la escuela se distanciaba de casa sus poderosas veinte manzanas, las cuales me echaba a pie, tanto en la ida como en el regreso. Porque aquellas monedas las iba guardando y, el viernes, gastaba lo acumulado en comprarme un libro. Un libro de viejo, según la idea que por entonces tenía yo de estos asuntos.¿ Cómo se llega al gusto por los libros? Las rutas varían. En mi caso, aunque es mera sospecha, el que mi padre leyera y siempre hubiera alguna novela por ahí, sobre un mueble, próxima a mi curiosidad. O tal vez, suposición incomprobable, el que por haber nacido miope el leer terminara siendo la actividad consecuente dado ese mal. Tercera hipótesis, que el padecimiento de una timidez enorme me llevara a escudarme del mundo tras un libro. O una combinación de las tres u otra cuarta jamás considerada. Sea como fuere, muy temprano llegué a los libros partiendo de los cómics. A los libros de viejo, únicos posibles dada la estrechez de mi bolsillo. Libros de viejo significan librerías de viejo, antiguas instituciones que han logrado sobrevivir en esta sociedad donde una de las leyes de compra es cambiar lo aún útil por lo novedoso. En aquella época, hablo de los cincuenta, dichas librerías abundaban”.
Article: “ Libros de viejo, libros usados” per Federico Patán a la Rvta. De la Univ. De México.
Biblioaprenent 