Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Fires i Mercats’ Category

rastro sevilla 1

Rastro Sevilla

“ Els llibreters de vell són una cosa molt seriosa. Tot i que no ho semblin al primer cop d’ull. Rieu-vos del seu aire o prescindiu-ne; és igual. Alguns d’ells, per fora semblen drapaires; oi? Doncs per dins són, en general, més llibreters que els de nou. A la seva manera, però.

rastro madrid 1

Rastro Madrid

N’hi ha, entre ells, que a l’hora de la venda fan tota la comèdia que poden per tal de reeixir. N’hi ha que, tot i el seu deseiximent aparent pels llibres, arreconen tots els papers que troben, mentre parlin – i si hi ha gravats, encara més – de les placetes barcelonines més amagades. N’hi ha que es fan relligar els llibres per en Brugalla – quins refinats, aquests manos !-, i que, per poc que puguin, els amaguen, car tenen por que llurs clients, en veurel’s, no se n’apoderin, de grat o per força, i malgrat que els paguin bé. No és sorprenent de trobar-ne algun que estigui infectat de bibliomania. I no en manquen que es mouen en un món, seu del tot, del qual no volen sortir ni a fums da sabatot, on només viuen ells, les fitxes i els llibres. Si algú els dóna a entendre que vol comprar-ne un que encara no ha estat fitxat, se’l miren de mal aire, com si es tractés d’un subjecte perillós.

Hi ha els que només pensen a vendre llibres. La qüestió és vendre’n, i per això, al capdavall, es fa la festa. Siguin bons, siguin dolents; tant és. Això no és cap mal; ans bé és llei de l’ofici. De tot hi ha d’haver a la vinya del senyor dels llibreters”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 9.

rastro VLC 1

 

Rastro València

 

florons FSB 392

 

feria libro zaragoza III  2007

“ No paséis por la Feria, ni paseéis junto a ella. Visitadla con el mismo sosiego con el que uno visita a su madre, cuando ya anciana precisa de nuestro tiempo y de nuestro cariño y pasamos una tarde a su lado. Tomad los libros en vuestras manos y escuchadlos. Ignorad el ruido de vuestras preocupaciones profesionales o personales, para escuchar su llamada, que nunca es ruidosa. Abrid vuestra mente a la belleza de sus grabados y al ingenio de sus frases. Abrid igualmente vuestros bolsillos y recordad que la compra de un buen libro. De un libro bello, es una maravillosa inversión en bienes materiales. No es una inversión especulativa, sino una inversión a largo plazo, pero con un tipo de interés fijo: la riqueza interior.

feria libro zaragoza  VII 2011

Ganaréis en sosiego y en sabiduría, aunque a la vez aprenderéis la discreción que han de tener las personas sabias, para evitar la pedantería. Viviréis con su lectura las emociones que otros sintieron y escribieron, trascendiendo del Tiempo y del Espacio. Con su lectura podréis ignorar esas leyes físicas.

Y dentro de unos cuantos años – si los habéis tratado bien – podréis ofrecerlos a vuestros hijos o nietos y seréis los artífices de nuevos encuentros entre vuestros libros y sus nuevos amigos.

¿Se puede pedir algo más para ser felices durante unos instantes?”.

 Del pregó de Juan F. Pons León a la VI Feria del Libro Viejo y Antiguo de Zaragoza, l’any 2010.

 

ex vlokis 2

 

Read Full Post »

d'aci i d'alla abril 1925

“ Hi ha la llibreria científica, en la qual l’amo que és, segons sa pròpia opinió, un savi, ens mira per damunt de l’espatlla i ens atén i serveix, lent i parsimoniós, com qui compleix un deure sagrat. Si li fem més de dues preguntes ens remet a l’aridesa d’un catàleg.

Tot és aquí seriós i lent. La gent parla en veu baixa. Hi entren poques dones…

Però aqueixa, tan sola, vestida tan pobrement, que acaba d’entrar, porta amb ella companyia abastament i riquesa envejable en son aplom, en sa serenitat.

És una estudianta; gasta, tal volta poc, però sap el què vol i ho gasta bé.

Hi ha, a l’entorn dels barris d’estudiants, llibreries sòrdides que són com grapes esteses a la situació apurada del moment i a lo irreflexible de la joventut.

La usura es disfressa de cultura aquí. Es fan amb els llibres les operacions més absurdes i desconcertatns.

El venedor té el nas de jueu i els clients porten el trajo suat.

Entre la mercaderia predominen, en caòtica mescla, els llibres de text i les novel·les verdes. Apressurem el pas per allunyar-nos de pressa, de pressa, d’aquestes pseudollibreries.

d'aci i d'alla vàries

Veus’a aquí, pel contrari, les modernes llibreries exquisides, on, concedint al llibre tot honor i redoltant-lo de tot refinament, es procura allunyar d’ell tot çó que trascendeixi a industrialisme o, si res més no, es dissimula aquest, ennoblint-lo, mercès a l’etern prodigi de l’art. Tenen lloc apropiat en aquestes llibreries les exposicions dels artistes del dia. Harmonitzen agradablement els quadros nous penjats de les parets ofrenant-se a les mirades amigues, amb els flamants llibres ordenats en els prestatges o damunt les taules que esperen així mateix la mà i l’esperit amic. Amics solen ésser aquí també el que compra i el que ven.

En tot es respira ambient d’agradosa intimitat.

Damunt la taula salomònica on en ordenat desordre es barregen i abracen nostres autors preferits, triomfen unes roses.

Una noia ens porta el volum trobat. Tot és aquí cordial com un Shake-hand anglès. En entrar en una d’aquestes llibreries modernes hem de deixar en oblit que entrem a la botiga – paraula que traspua sempre l’aridesa del llibre de Caixa – per a imaginar i dir que entrem a ‘la casa del llibre’ el nostre bon amic”.

Article de Maria Luz Morales  ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la Rvta. D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.

 


Feria libri viejo Zaragoza 2010 (VI)

 

VI Feria Libro Viejo y Antiguo, Zaragoza 2010.

 

“ Los libreros nos encontramos con muchos libros interesantes a lo largo de nuestra vida. No los buscamos, pues eso sería inútil en el infinito número de los libros publicados desde que Gutenberg empezase a trabajar en Magunzia. Creo que los libreros nos tropezamos con los libros interesantes porque son ellos – los libros- los que nos encuentran. Saben que los vamos a tratar bien y quieren venirse con nosotros.

Ese encuentro entre el libro y el librero surge como el amor sereno y duradero: se produce por casualidad y no como consecuencia de una búsqueda, por intensa y necesitada que fuera. Es necesario poner algo de nuestra parte, claro, para que los buenos libros nos encuentren. Hay que acercarse a ellos, para escuchar su llamada silenciosa”.

Del pregó de Juan F. Pons León a la VI Feria del Libro Viejo y Antiguo de Zaragoza, l’any 2010.

feria libro viejo (VI) Zaragoza 2010 foto de Ángel de Castro

VI Feria Libro Viejo y Antiguo, Zaragoza, 2010. Foto d`Angel de Castro

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

cataleg bardon 1  cataleg casals 1  cataleg farre 1

“ Plana juga amb un avantatge: té més possibilitats que ningú de trobar llibres selectes, perquè l’ofici el porta a entrar a cases particulars i pagar 50 pel que val 100 en comptes de 50 pel que val 20.

A Estruga, anar a les llibreries directament és el que li fa més goig i allò amb què va començar. Després va comprar per catàleg i en subhastes, però no directament sinó per telèfon o correspondència. Avui creu que Internet serà el gran sistema de venda de llibre de vell del futur.

Xavier Trias de Bes explica:’ Durant molts anys he comprat llibres com un caçador, amb el perdiguer i l’escopeta a la mà, és a dir, a peu, perquè aquesta és la forma més divertida de comprar llibres: remenar, preguntar, tornar-hi al cap d’un temps. Però amb el temps, això cada vegada es fa més difícil i inexorablement hem de caure en els catàlegs, en alguna subhasta o altra i en Internet’”.

Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. V.

cataleg ultonia 1  cataleg soler llach 1  cataleg ELT 1

fira llibre 25

“ El otro día, en el paseo de Gràcia, me encanté en una de las casetas de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern que se celebra en este paseo hasta el 7 de octubre. En realidad buscaba una de esas gangas que te llevas a casa por poco más de veinte duros. Libros que hasta hace poco se vendían a dos y tres mil pesetas, aquí los puedes encontrar a precios rebentados. Estaba, pues, yo, removiendo una de esas pilas de libros cuando me di cuenta de que a mi lado había un amigo mío escritor. Enseguida noté su mala cara, pero no le di mucha importancia porque estábamos en plenas fiestas de la Mercè y el hombre podría haber pasado una noche movida. Lo saludé, pero ni se enteró; estaba tan absorto en el  montón de libros que tenía delante y que, como yo, tres personas más removían. Tuve que darle dos toques en la espalda para que reaccionara, tal era su fijación, hasta que bajó de la luna. ‘Perdona, es que…’. Me pareció entender el motivo de su ensimismamiento, pero me equivocaba. No era, como yo, el deseo de encontrar una ganga, sino, sencillamente, que la ganga era él.

fira llibre 1 fira llibre IIfira llibre 3

Puedo imaginar el dolor que se siente cuando uno ve su novela a veinte duros. No por los veinte duros, sino por lo que ello supone. Pero, en fin… La vida es dura y la del escritor mucho más. Lo invité a un café y me contó que se planteaba dejar de escribir. ‘Tampoco será para tanto. Piensa que Kafka murió sin que apenas lo conociera nadie. Y mira ahora’. No conseguí convencerlo y para animarlo nos fuimos a ver las auténticas joyas de la feria, ese libro que sólo aparece de vez en cuando y que hace caer la baba a ese extraño y curioso espécimen que es el coleccionista”.

Article: “La ganga era él”, de Isabel Olesti a ElPaís.com, l’1 d’octubre del 2001.

fira llibre 23

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

A les llibreries de vell els llibres són, normalment,cars,  i moltes vegades, molt cars.

            Sí,també tenen llibres barats, fins i tot molt barats, però no són els llibres desitjats per bibliòfils, i no es que els bibliòfils busquem incunables, primeres edicions, exemplars rars o únics, bé, ja ens agradaria, però hi ha moltes menes de llibres, de bons llibres, ben editats, ben enquadernats, ben conservats, llibres que sense ser joies de la bibliofília són suficientment atraients per gaudir tocant-los, olorant-los, mirant-los i llegint-los, llibres que ens ensenyen coses noves, llibres per aprendre, llibres amb temes que ens interessen, llibres que quan els comprem ens fan sentir feliços.

Hypnerotomachia Poliphili 2 ELLDT

Hypnerotomachia Poliphili, venut a Barcelona l’any 2005 per 310.000 euros ( IVA a part). El Catàleg on surt és per mirar-se’l, val la pena. La resta d’imatges amb ELT són de catàlegs de la llibreria Els Llibres del Tirant)

No es venen llibres, diuen cada dia els llibreters de vell. Una de les raons és perquè, com deia, són cars , de vegades et diuen que un llibre val el que algú vol pagar per ell, queda molt literari, molt de novel·la ( no sé on ho he llegit, però ho diuen) .

los bibliofilos y sus bibliotecas iberlibro

A Iberlibro per 180 euros

 

Els llibreters de vell, sovint, són esquerps. De vegades els hi sap greu que miris llibres, si els toques posen mala cara i si els fulleges, els ulls se’ls surten de les òrbites i et parlen amb desdeny. Sembla que tinguin por de que els trenquis o els arruguis, quan normalment  és tot el contrari; moltes vegades he fullejat llibres i no poques he posat bé pàgines doblegades i arrugades, he trobat coses dins ( de tot) amb valor i sense i ho he fet saber al llibreter, alguns ni les gràcies m’han donat, ans al contrari.

            Fa un temps, no gaire, m’arribaven a casa fins a nou o deu Catàlegs ( en paper)de diferents llibreries, ara només en rebo tres o quatre, i també m’arriben  dos o tres per internet. Els que ara  envien Catàlegs són llibreters als que, poc o molt, els hi he comprat alguna cosa.

Boccacio Els llibres del tirant

Boccacio.De casibus virorum illustrium Libri Nouem. Ulardo, Augsbrug, 1543.ELT.

L’arribada de Catàlegs ja no és el que era. Mirar  la bústia cada dia un parell de vegades per veure si hi ha Catàlegs de llibreries era un costum habitual, era un dels goigs del bibliòfil, sobre tot del bibliòfil ‘pobre’ com jo.

            Ara poques vegades obro la bústia amb il·lusió, abans trobar un Catàleg era una sensació total de felicitat, sembla que no es gaire cosa rebre un Catàleg, però agafar-lo, obrir-lo, mirar-lo, assenyalar amb llapis, deixar una creueta al costat d’un número d’un llibre que ens sembla interessant, que segurament no compraré, que si pogués els compraria tots, però això és molt difícil que passi, i si en compro un o dos la felicitat augmenta fins a l’infinit, encara que la majoria de vegades en senyalo uns quants i m’imagino que ja els tinc a les mans, però només són il·lusions de bibliòfil pobre.

erasmo ELT

Erasmo. Manuzio, Venezia, 1508. ELT.

Malgrat tot, assenyalar llibres desitjables, marcar la creueta allà on crec que hi ha el llibre desitjat, el llibre, de vegades, somiat, només això ja em fa passar molt bones estones.

els llibres porter

A Barcelona el venen entre 60 i 80 euros, però a Todocolección per un igual ( amb dedicatòria a N. Luján) demanen 500 euros.

També serveixen per aprendre moltes coses, bé, d’alguns Catàlegs, perquè d’altres porten el títol, l’autor, l’editorial , l’any, el preu  i poques coses més.

            I sembla ser que els bibliòfils pobres no comprem el suficient perquè la majoria de llibreries es molestin en enviar-nos Catàlegs, han de ser molt cars i no els surt a compte.

            A casa en tinc uns quants, i de tant en tant els hi dono una ullada, els torno a repassar i segueixo fruint i aprenent coses. Són curiositats, suposo, dels bibliòfils pobres.

contes bibliòfil farré 1        contes bibliofil farré 2     contes bibliofil  farré 3

Contes de Bibliòfil, a Llibreria Antiquària Farré per 600 euros (Catàleg 115). Preciós llibre.

Diuen que les llibreries de vell tanquen, en alguns llocs, perquè els lloguers dels locals són massa cars, segur que uns tenen raó, però d’altres no, crec que una coneguda llibreria del carrer Canuda ha tancat, i el tema del lloguer no ha estat el motiu, i per sort, al menys dues llibreries més han obert gràcies a aquest tancament. D’altres llibreries, com la Duet (tancada ja fa mesos), ningú ha dit res, era petita, molt petita, però hi venien llibrers de vell com a la del carrer Canuda i s’hi podien trobar grans llibres.

quixote ibarra 1780

Quixote d’Ibarra (1780).En venda  avui des de 14.000 a 20.000 euros. ELT.

Quan em toqui la loteria i compri un parell d’incunables, uns quants llibres enquadernats per Brugalla o Palomino, i quatre cosetes més, aleshores, a l’entrada de casa hi posaré una bústia de 100 metres quadrats, perquè és molt possible que les llibreries enviïn Catàlegs per donar i vendre, sobretot per vendre. ( Una bústia o un contenidor, ja veurem).

            Més amunt deia que els llibreters són, sovint,  esquerps i de vegades parlen amb desdeny, sí, però també n’hi ha uns quants, no gaires, amb els que es poden passar agradables i profitoses estones.

juan fonseca ELT

Juan Fonseca. Opera, Augsburg, 1515. ELT.

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

“ ‘És la crisi del llibre ¡’ – Aquesta exclamació ha estat i és encara motiu d’articles i enquestes, de converses i comentaris. Després d’uns anys, en els quals els llibres es venien a dotzenes de milers, hom diu que han minvat aquells compradors apassionats i que la gent no llegeix tant.

Diem tot seguit, però, que això no és cert. Avui es llegeix més que mai, molt més que aquests darrers anys.

Per obra i gràcia de la política, de la literatura – ja no calia dir-ho, – del comerç, de les tasques de taller i, també, de l’esport, l’adquisició d’un llibre és una cosa habitual i preferent en la vida dels ciutadans d’ara.

Amb honor a la nostra ciutat hem de declarar que avui s’hi venen enormes quantitats de llibres i que se n’arriben a llegar molts més dels que la gent es pensa.

Per a constatar-ho hem fet tot el contrari de quedar-nos a casa sumant xifres o anant per les cases editorials cercant estadístiques. Hem sortit al carrer, en direcció als grans i populosos mercats barcelonins. Allà hem vist eixams de compradors. Hi veureu riuades de gent, contingudes per les parades i munts de llibres, com es frisen cercant l’obra suggestiva, la lectura que els ha d’apassionar o instruir.

Parades Santa Madrona1

 

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

A les parades de Santa Madrona, al mercat del Paral·lel, d’una Llibreria de vell a una de nou, són molts, moltíssims i de tots els estaments. Mireu-vos-els.

En aquesta munió enlleminida per la lectura hi ha la representació més autèntica del poble. Per aixó, les menes de lectors son variadíssimes i es presten a comentaris molt lluïts. Des de l’intelectual, passant pel simple aficionat a la lectura, al gairebé analfabet, fullegen llibres i més llibres, en demanen d’altres per acabar, sempre, comprant-ne algún.

Història, sociologia, llibres d’ensenyament primari, novel·les, tot es ven – ens diu un llibreter amic. Efectivament, tots els autors, totes les matèries tenen un dia o altre un comprador.

parades santa Madrona 2

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

Cal dir-ho tot: Cada llibre suggerirà un procés, discret, sense matisos, gairebé sempre, però a vegades la seva adquisició és un riu d’anècdotes.

-Què tenen ‘La Barca’ de Calderón? – preguntà a un llibreter un nou-vingut a la lectura que havia sentit parlar  amb grans lloances de … Calderón de la Barca”.

Article “Llibres ¡ Llibres¡ “ d’A. i E.P.

 

ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ       ℵ

 

pell1

“ La biblioteca de la Universidad Brown presume de tener un libro de anatomía que combina de manera por demás macabra forma y función. Su pasta, curtida y pulida hasta tener un suave tono castaño dorado, parece cuero fino, y lo es: es piel humana.

            De hecho, varias de las más importantes bibliotecas de Estados Unidos, incluyendo la de Harvard, tienen libros así en sus colecciones. La práctica de empastar libros con piel humana ( que en términos técnicos se denomina encuadernado antropodérmico) no era rara en siglos pretéritos, aunque el asunto no siempre se discutiera entre la gente fina.

            En esa época, las mejores bibliotecas eran de coleccionistas privados. Algunos eran doctores que accedieron a la piel de miembros amputados o de pacientes cuyos cuerpos no eran reclamados. En otros casos, bibliófilos ricos compraban la piel de criminales ejecutados, de cadáveres de las escuelas médicas y de personas que morían en la indigencia.

            Hoy día, por lo común las bibliotecas conservan estos volúmenes en sus colecciones de libros raros, y no permiten su circulación libre. Pero los eruditos sí pueden examinarlos”.

 

            Article: “ Curiosidad: en EEUU libros con forros de piel… humana”, de Eduardo J. Carletti en el vlok Axxón.

Http://axxon.com.ar/not/158/c-1580152.htm .

pell2

Read Full Post »

sant antoni 2

               “ Com s’aprèn això de ser bibliòfil ?- riu-. Jo no he anat a cap acadèmia de bibliòfils. Suposo que s’aprèn amb el temps, a base de veure molts llibres i molts llibreters i estar amb gent que en sap més. D’aquesta manera, s’acaba per començar a distingir els exemplars bons.

               Amb Casanova un aprèn que els lloms de color terra no tenen perquè excitar tots els bibliòfils. Hi pot haver una persona que no vulgui res de segona mà i tingui llibres contemporanis magnífics. Llibres nous, llibres vells, tant se val, mentre acabin per satisfer l’afany de l’amant del llibre. Ell no trobarà res avui, potser perquè tampoc està per la feina i potser perquè aquí s’hi ha de venir a primera hora. No a l’hora de demanar la primera cervesa del dia. I unes olives. Casanova prefereix un tallat i quan se l’acaba desapareix. És substituït pel bibliòfil número quatre i tot seguit el cinqué.

               El quart es diu Joan Serra i té una parada situada enmig d’altres desenes de parades sota el porxo de Sant Antoni ( però, tot llibreter de vell és bibliòfil ?). El color que predomina en la seva parada és el del pergamí, l’ocre, una gamma àmplia de marrons i terres. Només exhibeix uns quants llibres de tapa brillant, i demà aniran venuts a l’engròs. Així que paga la pena fer una ullada a la seva parada.

sant antoni 1

               Li pregunto què faria si un passavolant descobreix a la seva parada un llibre rar que ell sap que li falta a la col·lecció d’un bibliòfil de debò. Home¡, se sorprèn Serra, mentre se li escapa pels ulls l’experiència de 20 anys en el negoci. Aleshores arriba el cinqué bibliòfil, un individu que saluda Serra amb familiaritat. Tot seguit, Serra li ensenya el contingut d’una bossa que fins ara tenia amagada sota la parada i l’home tria amb agilitat. Aparta tres llibres, que compra. Després es deixa engolir de nou per la multitud que omple la fira aquest matí. I un descobreix el que ja sap: que és un neòfit en això de la bibliofília. Vendre al comprador equivocat els llibres interessants de debò, no deu passar mai.”

               Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, p. IV.

sant antoni 3

Encants Sant Antoni, 1910-1915- Brangulí ANC

 

 

intons 1

              “ Me preguntaba alguien hace poco acerca de los libros intonsos. Me doy cuenta de que, si para muchos de los nacidos a partir de la segunda mitad del siglo XX eso de los ‘libros intonsos’ suena a chino, para los que ya sólo hayan conocido la era del libro digital va a resultar algo tan lejano como las tablillas de arcilla de los sumerios. Muy brevemente, pues, explicar que los sistemas de impresión y encuadernación que se utilizan desde hace varios siglos – y que se encuentran en un proceso de transformación que no sabemos dónde acabará – implican que una hoja de papel de gran tamaño que contiene el texto de varias páginas se doble formando un pliego. Luego estos pliegos se unen, ya sea mediante cosido o fresado, y se encuadernan. Antiguamente, cuando todo el proceso era artesanal, esos pliegos se dejaban muy a menudo intonsos – literalmente, ‘ sin cortar las barbas’-, es decir, era el propio lector el que debía abrir los bordes unidos de las páginas a medida que avanzaba en la lectura. Hoy en día las máquinas se encargan de esta labor, y sólo en algunos libros exquisitos y de coleccionistas se mantiene la costumbre de no cortar las páginas. Para un bibliófilo, esos ejemplares intonsos, que no han sido abiertos ni, por tanto, leídos, tienen un valor superior al del ejemplar ‘afeitado’. Como dice con ironía Víctor Infantes en su Biblia de los bibliófilos: ‘El bibliófilo no debe caer jamás en la tentación de leer un libro, ¿ para qué?(…) Qué mayor honra que adquirir un libro que no tiene la más leve señal de haber sido leído, incólume y virginalmente conservado; y transmitirlo así, para otros afectos, sin el más mínimo testigo de una ignominiosa lectura’. Confieso que mi debilidad, cuando husmeo en librerías de viejo o – aún mejor – en bibliotecas de amigos, es dar con uno de esos ejemplares intonsos que sólo fueron abiertos en parte y detectar en qué punto se le acabó al ignoto lector la paciencia o el gusto por la lectura. Voyerismo puro, sin duda”.

            Article : “Libros intonsos” , de Socorro en l’ interessant vlok Notas para lectores curiosos, el 24 de maig de 2010.

http://notasparalectorescuriosos.blogspot.com.es/2010/05/libros-intonsos.html

 

Read Full Post »

 

63 fira llibre 2014

 

31 llibreries i baixant, cada any menys, abans ( fa uns anys) érem la segona Fira d’Espanya, avui crec que som la tercera, de moment, perquè al pas que va la cosa aviat serem la 6a. o 7a.

            En altres Fires fan més propaganda, informen de quins  i quants llibreters hi van, editen un llibret per celebrar-ho ( com fa anys es feia a Barcelona), aquí no imprimeixen ni el discurs d’inauguració. Sembla que no hi gaires coses per celebrar

            En el vlok del Gremi diuen quatre dues coses i gràcies. Segur que a la Facultat de Biblioteconomia podrien trobar estudiants o algú que els hi donés una mà en la posada al dia del vlok del Gremi, crec que la cosa podria millorar.

Feria Madrid XXVI 2014

 

A la Fira de Madrid: “XXVI Feria de Otoño de Libro Viejo y Antiguo”, del 2 al 19 d’octubre hi seran 40 llibreries, la majoria de Madrid, però també de València(5), Salamanca, Bilbao,Segovia,Zaragoza(2), Barcelona, Vitoria(2),Sevilla i Sant Vicent del Raspeig (Alacant). En el vlok de Libris trobareu informació detallada,  http://www.libris.es/img/26FeriaLibroViejo2014.pdf,  i a la primavera , la Asociación de Libreros de Lance, van fer la 38a.Feria del Libro Antiguo y de Ocasión”, http://www.feriadeprimavera.com/ , amb40 llibreries, 4 de Barcelona, i també van editar  un llibre.

38 feria libro madrid 2014 primavera

 

 

 

Llistat dels llibres editats per Libris per celebrar les Fires, no Firetes, que fan.

llibres editats per Libris

 

 

 

 

Bé, no val la pena allargar-se, el 19( demà)  i un parell de dies més estaré al Passeig de Gràcia, remenaré, “tocaré el piano” on em deixin i compraré alguna cosa. Dels preus dels llibres vells ja en parlaré un altre dia.

Read Full Post »

fira llibre prohibit

                Assabentat de que fan aquesta Fira em sembla adient posar-ho aquí, perquè volia informar-vos de que, a més a més de la Fira, també dediquen part del seu temps a la “venda” de llibres vells i usats, i és per això que els he afegit al Mapa de Llibreries de Vell de Catalunya.    

               En el seu vlok podeu trobar tota la informació sobre la Fira ,http://www.firadelllibreprohibit.com/la-fira/.

Si podeu no us la perdeu.Segur que serà força interessant

 

Read Full Post »

tecnicas grabado jaume pla

 

               “ En l’obra de bibliòfil, la imatge no és tan sols un complement de la paraula que augmenta i clarifica la informació del text, sinó que li aporta una nova vessant. El llibre de bibliòfil, per la seva manera d’ésser concebut i elaborat, no és només un transmissor d’idees del seu autor, sinó que – a més a més – és una obra d’art.

               Jaume Pla tenia unes idees molt concretes de com havia de ser un llibre de bibliòfil i quins eren els requisits essencials perquè un llibre esdevingués objecte d’art. Aquestes idees quedarien recollides en l’apartat titulat ‘Notas sobre bibliofilia’ que va incloure en el llibre Técnicas del grabado calcográfico y su estampación   editat  per Gustau Gili el 1956.

               És evident que la tasca desenvolupada en aquests anys des que va publicar el seu primer llibre el 1945 fins avui. JaumePla s’ha anat nodrint d’una experiència que l’ha empès a un ‘savoir faire’ molt particular i digne de remarcar.

              Anem a veure quins són els aspectes que segons ell ha de tenir un llibre per ser considerat un llibre de bibliòfil i com La Rosa vera ha procurat ser fidel a aquestes premises”.

 

                “La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.

els gravats de xavier nogues

 

Jaume Pla, Ed. de La Rosa Vera. Barcelona, 1960.

ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          

              “ ¿Libros nuevos o libros viejos?. El planteamiento de este interrogante puede parecer absurdo, ya que desde el momento en que suponemos que una biblioteca, no es una disculpa para rellenar unos metros de pared con bellos tomos intercalados de figuritas y cerámicas, sino el resultado de un constante esfuerzo por reunir esos libros útiles, amenos, llenos de recuerdos, etc., no puede haber controversia entre nuevo y viejo, sino todo lo contrario. Ese libro que ha pasado de mano en mano a lo largo de años y conserva sus calidades, es forzosamente una joya de papel y de encuadernación. Quizá en ese momento entren en juego otros valores que los puramente contenidos en el libro. ¿ A quién ha pertenecido? ¿ Es una primera edición? ¿ Está dedicado por el autor? Todos esos factores inciden a la hora de valorar el volumen y a la hora de prestigiar una biblioteca. Pero ¿ dónde se encuentran esas joyas? Es realmente difícil en un mundo tan ‘informado’ como el que nos ha tocado vivir, pero siempre surgen las sorpresas si se es un buscador ávido.

libros-en-la-calle_500

               Para ello es necesario estar en permanente estado de alerta y no sólo recorrer los diferentes puntos de venta de libros de segunda mano, las librerías de lance, o  los puestos callejeros, que en casi todas las ciudades suelen existir. Es necesario estar atento a las testamentarías, a las ‘limpiezas’ de algunas casas en las que hay tanto papel y libros viejos, dormidos en el olvido y que nadie quiere, ni apenas sabe de su existencia, como a menudo sucede en zonas rurales. Por conductos más ortodoxos, se pueden adquirir en subastas o ventas directas de libreros especializados, si bien a precios realmente elevados. Un buen consejo puede ser la búsqueda de libros que no estén de moda ¡ algún día lo estarán¡ mientras, los precios son más razonables y su adquisición menos competitiva”.

 

               Del vlok Hobbies y Aficciones, escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.

http://hobbiesyaficciones.blogspot.com/2009_05_01_archive.html

Read Full Post »

Mapa1

 

 

               Avui, més de 30.000 visualitzacions porta el Mapa de Llibreries de Vell a Catalunya, estic content i espero que tots aquells que li han  donat una ullada hagin tret profit i els hagi servit per trobar més llibres i coses velles.

               Volia fer el Mapa més ampli, o un altre mapa amb altres llocs fóra de Catalunya, però de moment és massa feina, doncs, per sort, sembla que llibreries de vell i similars n’hi ha moltes per tot arreu.

            Demano, si us plau, que si veieu errors o canvis fets darrerament en alguns llocs m’ho feu saber per corregir-ho i si coneixeu llibreries de vell que no hi són m´ho dieu i les posaré.

Gràcies.

 

mapa2

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »