“Feina agradosa la de tractar i tenir cura de llibres! Les biblioteques són com les fornals on es va forjant i prenent forma l’ intel·lecte del jovent… A Barcelona en tenim un, fruit de l’esforç i de la bona voluntat d’uns homes als quals devem moltes hores d’estudi i d’agradosa tasca. És la Biblioteca de Catalunya, nascuda de l ‘Institut d’Estudis Catalans.
Ens dirigim en cerca del seu director de sempre el Dr. Rubió; la senyoreta de torn, tot i despatxant uns llibres que té demanats passa l’encàrrec. Que diligents aquestes senyoretes de la Biblioteca de Catalunya! Silencioses, sembla gairebé que vulguin que llur presència no es noti i estan en tot. Us acosteu a cercar un llibre; deixeu la papereta damunt la taula í ja no cal que us preocupeu. Poc després una má suaument deixará el llibre, demanat en la vostra taula: i tot amb molta gentilesa, amb molt silenci.
Poc després el Dr. Rubió.
— ?Quan es va fundar la Biblioteca de Catalunya?
— Va ésser resultat de la creació de l’ Institut d’Estudis Catalans, que es va fundar l’any 1907, a fi de tenir un organisme que es pogués dedicar amb més llibertat a l’estudi que no pas els centres oficials i acadèmics. Comprenia tres branques: Història, Arqueologia i Filologia i es va creure necessari una biblioteca. El primer nucli de llibres fou aportat per En Josep Pijoan que ens donà els llibres del seu oncle Auléstia Pijoan.
Després la Diputació. el mateix any. va adquirir per 100.000 pessetes, xifra fabulosa aleshores, la biblioteca de Marian Aguiló que ens va proporcionar un gran nombre d’incunables i llibres de gran vàlua filològica. L’any 1911 l’Ajuntament ens donà 100.000 pessetes per a la compra de llibres i es compraren els que hi ha a la sala de lectura.
—Per aquí deuen haver passat moltes de les nostres primeres figures d’avui, veritat?
—En els temps heroics de l’ Institut en varen ésser secretaris redactors En Prat de la Riba, Valls i Taberner, Ferran Soldevila, Francesc Martorell, Ramon d’Abadal, Nicolau d’ Olwer, Ramon Alós, Agustí Calvet “Gaziel”… En Josep Pijoan i En Prat de la Riba varen treballar de ferm. Quins temps! — diu el nostre amable interlocutor en recordar-los.
—I aquest local qui els el va donar?
—Això era la Fiscalia del Tribunal d’aquesta Audiència, i, quan va marxar, la Diputació ens ho va cedir. No estava pas tant pulcre i arreglat com ara. La Biblioteca enllestida es va obrir al públic el 28 de maig de 1914.
Des d’aleshores ençà el creixement de llibres í públic ha augmentat considerablement, fins a l’extrem de fer petit el local.
—I no hi ha pensaments de reforma?
— Reforma no, sinó que marxarem cap al lloc un hi havia l’Hospital de la Santa Creu. Per transformar-lo i arreglar-lo ja s’hi treballa per part dels arquitectes municipals. Allí podrem tenir fins milions de volums si volem.
Biblioteca Toda a Escornalbou
—¿Qui té cura de la Biblioteca?
-Hi ha un Patronat autònom format per representants de l’Ajuntament, Diputació, grans donadors com Patxot, Toda, Vda. Bonsoms, etc.
— Abunden els donatius?
— Sí; hem rebut importants donatius: molts impresos d’En Ferran de Sagarra, la col·lecció Cervantina d’En Bonsoms, manuscrits del Rei d’Aragó de la Sra. Sanllehí, potser vint- mil volums d’En Toda, etc. El Ministeri d’Instrucció Pública de França ens féu un present esplèndid consistent en unes obres representatives de la ciència i del pensament francesos. Eren dos-mil volums que es diuen la «Ciència francesa» escrits en catalá.
—Quina orientació segueix la Biblioteca?
—Dotar els estudiants d’un utillatge eficient; salvar el tresor de la cultura catalana antiga; evitar que emigrin les obres de mèrit, etc., tot allò que signifiqui actuació cultural.
—Tenen algunes obres de mèrit històric?
—Tenim un manuscrit català del segle XII que són les «Homilíes de Organyá» un cançoner provençal, rnanuscrit molt antic. Tenim una edició de les obres d’En Lope de Vega, imprès a Barcelona el segle XVII; aquesta edició barcelonina és desconeguda.
—A més tenim també manuscrits de l’ Eiximenis i edicions velles; la biblioteca de Mossèn Cinto Verdaguer i la d’En Prat de la Riba. Aquí hem de retre un homenatge a la vídua d’En Prat que va voler donar-nos la seva biblioteca perquè restés aquí i si teníem en compte la utilitat que per als fills d’En Prat podia representar la magnífica biblioteca del seu pare, comprendrem el mèrit d’aquest donatiu. També tenim originals de Pedrell, l’ Albéniz…
-Quina quantitat de volums hi ha?
—Uns cent cinquanta mil. Xifra petita si la comparem amb ciutats com París i per exemple com Heidelberg, que amb una població d’uns cinquanta mil habitants, té una quantitat enorme de llibres de les seves Universitats.
—És molt visitada la biblioteca?
—Es pot calcular en més de trenta-dos mil els visitants per any. L’any passat és clar que deuen ésser més, però corn que molts en entrar no firmen al llibre-registre ens passen per alt; els mesos de major abundor de lectors són d’octubre a novembre i es comprèn, perquè aleshores és començament de curs i tots els estudiants fan bons propòsits í encara no han tingut temps de minvar els entusiasmes.
A més hem comprovat el fenòmen que el nombre de llegidors augrnenta amb la disminució del dia i viceversa.
— ¿Quines obres tenen més demanda?
— En general les de tècnica aplicada. Medicina, Enginyeria, Tècnica, etc., després la Literatura i la Història. El Dret com que fugim d’adquirir obres noves per mor de no establir competències amb el Col·legi d’Advocats no té gaire demanda. Però la Història del Dret, sí.
—En quin idioma es llegeix més?
— En castellà i es comprèn perquè a més d’una abundant producció en aquesta llengua hi ha les traduccions d’obres científiques i de les altres.
— Jo estic admirat—ens diu el Dr. Rubió – del molt coneixement que entre els llegidors hi ha dels idiomes francès, anglès i alemany.
—La biblioteca té algunes publicacions?
—Tenim el Butlletí de la casa. Després el catàleg de la Col·lecció Cervantina Bonsoms. A més tenim les publicacions del departament de música que hern publicat a càrrec de Mossèn Anglés que és una autoritat en el ram.
El Dr. Rubió ens invita a visitar la biblioteca i correm amb ell els grans estatges on s’hi apilen milers i milers de volums. Realment el local ja és petit per la importància que adquireix i es fa precís un veritable esforç d’activitat i tacte per part del personal.
Un fogar de cultura. La Biblioteca de Catalunya. Ernest Schop. Imatges, juliol 1930.(Fotos Gaspar).
“Una de les coses més belles i edificants de Barcelona, es la Biblioteca pública del Passeig de Sant Joan. Per palesar-ho, només cal que hi feu una visita. Hivern i estiu, aquest lloc és visitat per tota mena de gent. I no us penseu pas que s’hi vagi a badoquejar i a perdre temps en aquest lloc, no. Hi veureu des del rendista panxacontent que s’embadaleix amb les obres de Campoamor, a l’obrer que aprofita uns moments de lleure per a sadollar-se de tots aquells coneixements que la manca de temps i de posició social no li han permès adquirir. Aquesta Biblioteca consta d’uns centenars de volums triats entre els més corrents i més assequibles al poble. Potser són pocs, i la varietat hi és encara deficient. Alegrem- nos-en, però, i procurem estimular l’edificació de nous llocs com aquest. La disposició i classificació de volums està feta amb traça i enginy, i d’una manera, sobretot, molt fàcil, tant pel llegidor com pel bibliotecari. En uns armaris de pedra, i assenyalats amb unes lletres de l’abecedari estan classificats els llibres. Uns bancs de mosaic a banda i banda. Uns catàlegs penjats damunt de cada un d’ells, on hi cerca el lector l’obra que desitja, ja sigui cercant-la per enumeració de matèries, autors, o d’obres. Quan té el que desitja s’anota el número que porta i la classificació de la lletra al qual pertany. D’aquesta manera l’operació es fa amb una meravellosa senzillesa.
—Hi ve molta gent a llegir?— preguntàrem al guarda encarregat de la biblioteca.
—Sí, molta. encara que amb aquests mesos de xafogor se’n ressenti una mica. Si l’horari fos canviat, es a dir, s’allargués més per la part del vespre, molta més n’hi hauria.
—I aquest horari és?
—Des de les nou del matí a les cinc de la tarda. A l’hivern, no diré jo que sigui una hora esbarriada, però el que és a l’estiu, no va gaire bé. En primer lloc, perquè la calor en aquestes hores es fa insuportable, i en segon, perquè quan ve l’hora més bona,que són de les cinc en amunt, la biblioteca es tanca.
—I és clar—fem nosaltres—deu passar que amb un horari així els obrers que treballen fins a les sis de la tarda no hi poden venir, quan encara podrien aprofitar un parell d’hores… N’hi vénen alguns ací?
—Força, sobretot els que tenen les tardes lliures, els convalescents, i els que han sofert algun accident de treball. La biblioteca és un bon esbarjo, i n’hi ha que hi passen el dia sencer. Un nen d’uns deu anys s’atansa tot vergonyós
-¿Vol fer el favor de donar-me un llibre?
—Quin llibre vols? Que no has mirat el catàleg?— li diu somrient el guarda.
—És que no sé quin triar…
—I bé, quina mena de llibre voldries ?…
—Un que sigui ben bonic !—diu tot il·lusionat – Que hi ha força “sants”.
El guarda obre un departament destinat a llibres d’infants. Treu els «Contes d’Andersen.
—Té, i no l’espatllis.
El noi marxa tot content, s’asseu a un banc i comença a fullejar febrosarnent.
—Per a fer aquesta feina es necessita ésser guarda i mestre de minyons alhora. No saben pas mai el que volen, a vegades fins m’han demanat obres de Balmes…
—Ací, d’un cap de dia a l’altre hi deveu veure desfilar una colla de gent diversa…
— Sí, la majoria de gent que concorre a la biblioteca és gent jove.
—I de llibres no en desapareixen ?
—No, en aixó estem de sort. En contra el que molts opinen de la incivilització actual, el que passa ací és ben al contrari. Tornen els llibres i els saben respectar.
Hem vist que l’entreteníem massa. Tres lectors s’estan impacientant.
— Perdoni — ens diu — cal no fer esperar aquesta bona gent.
—Teniu raó—fem nosaltres—el temps és or.
En aquest cas, més que mai, el proverbi anglès hi és com l’anell al dit. !
Article: “El bibliotecari del Passeig de Sant Joan, fa declaracions”. Àngel Pons i Guitart a Imatges, 24 set 1930. ( Fotos de Casas )
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“No todo son libros en la feria de libros barcelonesa. El negocio ha sufrido modificaciones perceptibles y al dictado de la moda, o bien de las exigencias del público, que todo viene a ser la misma cosa, han surgido los vendedores especializados en revistas extranjeras. “Vogue”, “Post”, “Paris Match”, “The Satursay Evening Post”, “Punch”, “Constellation”, “Tout”, “Sport Digest”, “Selecciones del Reader’s Digest” y algunos centenares de títulos más acaparan los maderos y cajas de los mentados especialistas.
Las transacciones más importantes durante los últimoa años se las apuntaron entre nosotros los vendedores de números atrasados de “Reader’s Digest”, la revista más leída del mundo, 15.500.000 ejemplares por mes, en once idiomas se esparraman por nuestro planeta. Ignoro los que hace tres o cuatro añs llegaban a España; empero, sí que podré explicarles con cierto fundamento que el control de ejemplares usados de que hacía gala este mercado fue en todo momento de una discreta importancia. Recuerdo que sorprendió en gran manera la inflexible cotización que regía para la compra de números atrasados. Huelga decir que a mayor retrospectividad de los ejemplares, más cuantiosa se planteaba la tarifa. El precio, con todo, sufría variaciones inusitadas en algunos casos, lo que reforzaba una vez más la vieja creencia de que no hay regla sin excepción. Y comprenderán muy pronto a lo que voy si les explico que algunos números del primer año de la aparición de “Reader’s Digest” – 1941 – se vendieron por poco dinero a consecuencia de ciertas irrupciones del todo imprevistas en el mercado barcelonés. La edición argentina se permitió en más de una ocasión originar turbulentos descalabros, con lo que las listas a màquina de la cotización “oficial” no tuvieron más remedio que acusar el golpe y, maldiciendo al tío Paco, decretar la inminente rebaja.
Conseguir el número uno, correspondiente a diciembre de 1940, que me interesaba para mi colección particular, me dió mucho trabajo y, como el cazador, aguardar sin desfallecer, rondar la pieza y seguir el rastro sirviéndome de auxilios ajenos. Cayó un domingo. La cubierta era de un rosado algo obscuro, orlada en plata. No se trataba de un ejemplar precisamente nuevo, pero bien merecía el título de presentable. Ríase usted si quiere, pero el temblor de mi mano derecha nadie lo detuvo. Sabía que el precio sería fuerte y tal vez por ello pagué en el acto sin chistar. Doscientas cincuenta pesetas. Ni una más ni una menos. Luego, pagándolos a treinta, veinticinco y veinte duros, pude ir reuniendo los primeros números de la colección, que hoy tengo completa.
Bueno. Decíamos que también privan las revistas en la feria de libros y nadie podría ponerlo en duda. Las revistas técnicas, de modas, de plásticos, de química y aeromodelismo cuentan con una clientela importante y adicta. Luego siguen, por escalafón, los que compran según el interés de las fotografías y temas inseridos. Los dibujantes preguntan, con una cara muy grave, cosas por este estilo:
-Hoy busco perros. ¿ Cómo está usted de perros?
Estos libreros de la Ronda, cuyo lema rima sabiamente el loco con el poco, no se inmutan jamás y toleran las peticiones y los encargos más inverosímiles. Siguiendo con otros especialistas es necesario no olvidar a los que trabajan preferentemente los “tebeos”, o sea los papeles infantiles; los que ofrecen un buen surtido de libros franceses; los que a las piezas musicales, métodos de solfeo y biografías de músicos célebres se dedican; los especialistas del libro catalán; los acaparadores de literatura teatral; los acreditados en el comercio de reproducciones y grabados y, finalmente, los puestos que alternan la venta de libros con las postales y los sellos de correos. Se trata de una minoría, pero objetividad obliga dejar constancia de ella.
Las transacciones, los pisotones, la animación, el embarazoso caminar, la curiosidad y la búsqueda constituyen las notas predominantes de esta concurridísima feria. Última vuelta
Los niños tienen también su demarcación en la feria. No son los libros lo que a ellos les interesa, sino el cromeo, o sea la compra, venta y cambio de las colecciones de cromos. Hay los niños que “hacen” “Blanca Nieves, “Escuadras de guerra”, “Las minas del Rey Salomón”, “Album de aviación”, “Érase una vez…”, o bien “Garbancito de la Mancha”… Los cromitos se venden a diez céntimos, a real los más difíciles de obtener, y los cambios se conciertan a razón de tres cromitos viejos por uno de nuevo. Los niños, con serenidad y autoridad magníficas, pagan, cambian, buscan los ejemplares que les faltan y en muy rara ocasión demuestran atolondramiento.
-Cuente. Trece cromos. O sea, una peseta con veinte. Recuerde que le he entregado tres cromos a cambio.
-Sí, sí, guapo, ni hablar…
A partir de la una del mediodía la feria entra en su fase de declive. Menguados visitantes la cortejan. Los libros se apilan verticalmente. Cordeles. Cajas de embalaje. Y, de súbito, esos montones de libros de mi admirado amigo Ramón Gómez de la Serna. Ese es un misterio que no acerté jamás a explicarme. ¿ Qué tendrán los libros del autor de “El Circo” que penetran en las librerías de lance en tan ingentes cantidades? ¡Y qué humorística greguería esa de los flamantes libros de Ramón presumiendo de nuevo precisamente en las librerías de viejo…!
Voy leyendo nombres de autores, agolpados, hojiabiertos, despanzurrados libros. Eça de Queiroz, Amado Nervo, Manuel Machado, Pierre Loti, León Tolstoi, Enrique Fajardo, Antonio Maura, G. Apollinaire, Mark Twain, Luis de Zulueta, Colette, Willy, Juan Valera, Tirso Medina, Azorín, Armando Palacio Valdés, Santiago Rusiñol, André Maurois, Enrique Jardiel Poncela… Plumas que en la vida real tal vez se hubieran combatido con furia irreductible, ahora, entrelazadas sus páginas, parecían querer ventilar sus viejas polémicas y rencillas en un abrazo conciliador.
El viento, un soplo de viento, ha venido a agitar las páginas de un libro en rústica. En sus primeras hojas blancas, sin imprimir, una dedicatoria autógrafa se hace visible. La tinta, puro color algarroba, atestigua, más elocuentemente que la misma fecha del pie, el vertiginoso discurrir de los años que fueron. “A mi dilecto amigo…”. Pensáis: ¿Seguirá viviendo este dilecto amigo? ¿ Continuará llenando cuartillas y dedicando libros este ignorado escritor?
Con los mismos carretones de ruedas chatas y menudas con que llegaron por la mañana, harán el viaje de regreso los volúmenes que no se vendieron en la feria.
Se agolpan los bancos, maderos, caballetes, toldillos, tableros, cuerdas, taburetes y escalerillas. Terminó la feria y reina ahora esa típica tristeza de tendido de plaza de toros pocas horas después de haber sido despachada la corrida.
Ahora el sol se ha ido a leer la cartelera de espectáculos en la pared de una esquina.
Hemos entrado en el meridiano del arroz dominical, del postre familiar y de la siesta dilatada. Ha menguado la animación humana en la calle.
Un hombre se pierde en la urbana lejanía, caminando con torpeza, absorto, un libro viejo entre sus manos.
Article:”Feria de libros viejos” de Manuel Amat, Destino, juliol de 1952.
“Els nostres primers bibliòfils podrien ésser aparellats per llur bona fe als nostres llibreters de vell. Començant per Rius i Marià Aguiló, que no van aconseguir el segle XX, els comptadíssims enamorats del llibre de la primeria de segle van fer una tasca que hauria estat més fecunda si hagués sabut ultrapassar la vanitat o la dèria del col·leccionista. Per això un d’ells, Miquel i Planas, pogué acusar 1a Diputació de distreure els diners de beneficència i carreteres per a comprar manuscrits i tots s’entretenien sovint a reeditar rareses o a publicar en edicions de luxe desfogaments personals. Fou l’any 1903 que, a iniciativa de Pau Font de Rubinat, van aplegar-se no més enllà d’una dotzena en la Societat Catalana de Bibliòfils per a editar, diu Miquel i Planas, llibres al seu gust. Qui eren aquells pioners de la nostra bibliofília que els bibliofílics d’avui obliden massa? Hem donat ja els noms de Font de Rubinat i Miquel i Planas. Els devien fer companyia A. Bu1bena i TuselI, Eduard Toda, Lluis Faraudo, Isidre Bonsoms, Pin i Soler, E. Moliné i Brases, i si no els en feien mereixen ésser recordats entre els bibliòfils de primer
rengle. Lluis Faraudo i Font de Rubinat encara vivien quan vam traçar el primer esborrall d’aquest volum l’any 1947. Quan el posem en net l’any 1949 el segon ja es mort desprès d’haver aconseguit els noranta anys i ha deixat una biblioteca de 30.000 volums amb la millor col·lecció d’incunables de Catalunya. Font de Rubinat, bibliòfil prototípic, havia après pel seu compte l’art difícil de restaurar llibres vells, art que ell va ensenyar al seu íntim amic Eduard Toda i que aquest després va professar a l’Escola de Bibliotecàries on deixà algunes deixebles distingides. D’Eduard Toda hem vist i anirem veient com es va anar desprenent del tresor dels seus llibres traient-los amb generoses donacions del fons dipòsit al castell d’Escornalbou restaurat per ell. Els trets de generositat del senyor Toda son tan excepcionals que freguen amb el llegendari. El senyor Duran i Sanpere ens digué que havent-lo anat a veure per a demanar-li els volums que parlessin de Barcelona dels quals el senyor Toda anant pel mon havia fet una bona col·lecció, aquest es va limitar a dir-li: vosté mateix va seguint la secció aquesta (una vasta llibreria amb una enormitat de volums) i els llibres que li interessin els posa de costat. Al cap d’un moment de regirar, el senyor Duran s’adreça al senyor Toda i li diu «renuncio a la tria perquè no li vull fer malbé aquest
magnífic conjunt». «Esta bé, feu el senyor Toda. Aleshores serà millor que el conjunt vagi tot sencer a l’Arxiu.» I així va ésser fet. En la mateixa entrevista, havent vist el senyor Duran la magnífica col·lecció d’elzevirs holandesos dels quals el senyor Toda havia aplegat uns tres-cents, li va dir que la Biblioteca de Catalunya escassament en tenia una dotzena. «Ja se’ls pot endur tots i els pot donar.» EI senyor Duran se’n va carregar la motxilla, puix havia fet la visita en pla d’excursió i els va dur amb el goig que es pot concebre al seu amic Jordi Rubió. Aquests primers benemèrits van tardar, però, a tenir una vasta successió i per això, com veurem aviat, el llibre de gran luxe va costar d’arrancar. R. Miquel i Planas i els successors de l’Oliva de Vilanova, Demetri i Victor Oliva, traslladats a Barcelona al carrer de Casanova, van ésser els qui més hi van maldar, no sempre amb prou èxit. L’editor que els va seguir de prop en aquella noble tasca (en castellà, però), fou Gustau Gili, ell mateix bon col·leccionista de llibres i posseidor d’una magnífica biblioteca. Rafael Patxot amb les seves fundacions fou també un gran estimulador del llibre ben presentat i de bibliòfil. De mica en mica, doncs, sense crèixer massa de pressa, els bibliòfils van anar augmentant.
Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936. Llibre XIII. Biblioteques generals tècniques i especialitzades. Bibliografia i Bibliofília, Alexandre Galí. Fundació Alexandre Galí, Barcelona, 1978-1986; p.93-95.
“ Un buen libro es un azar, una fortuna. Y toda librería, una suerte de mina abandonada que esconde en algún rincón una pepita. Pero no siempre se comprende esta pasión exploradora. En cierta ocasión pregunté por una de estas pepitas. Y la senyora que me atendía me espetó con sonrisa aviesa. “¡ Ah ! Usted debe ser uno de esos raritos….”.
Otra vez el bibliófilo, más que minero o cazador, es un arqueólogo. Su afición es el libro viejo, el cual busca con el mismo celo que si se tratara de la tumba de un faraón. Mi bibliofilia, en cambio, es más utilitaria. Me cuesta adquirir libros por su aspecto o por su título. Y no sabría leer sin “contestar” al autor. De ahí que no tenga libros lujosos y que la mayoría estén muy sobados, subrayados, cansados, diría yo, de tanto uso. Pero comprendo a quien le atrae el libro como objeto y ama el título del mismo, su diseño o su aspecto exterior. Lo cual abunda en la idea de que, a diferencia de otros tiempos más venerables, la posesión del libro es hoy más importante que su lectura. O como dice Humberto [sic]Eco, el mundo está lleno de libros preciosos que nadie lee.
Puede ser, el Marketing tiene un gran peso específico en la industria cultural. Y quizá por eso también hay pocos libros que duran. El deseo de publicar es una pasión que comparten por igual el escritor y el editor. Y el resultado es, me atrevería a decir, la demasía. Cada año se publican en nuestra lengua alrededor de 60 mil títulos, pero sólo unos pocos cientos sobreviven. Los sobrantes se destruyen o reciclan. De modo que, muy al contrario de lo que el escritor sueña, un libro suele ser un producto efímero. Basta leer una lista de best-séllers de hace un año. La mayoría de sus títulos ya no están en las librerías. ¿ Y qué decit de los premios¿ ¿ Recuerda el lector, por ejemplo, el nombre del Nobel de literatura del 95? Yo tampoco. Sólo los clásicos son actuales, sólo ellos no envejecen.
Con todo y eso, uno no deja de comprar libros, leerlos y amontonarlos en la biblioteca. Tal vez la culpa sea de nuestra curiosidad, la cual, lejos de calmarse con los años, se acentúa. Uno quisiera leerlo todo, tener una pampa de libros. Es una meta y… un mito. Y es la utopía del conocimiento, ese viejo camaleón, siempre cambiante y vivaz. De ahí que, aun sabiendo que el saber es más largo que la vida, uno vuelva a esa patria, a ese cobijo, a esa tertulia con sabor a café recién hecho que es toda librería para, una vez allí, volver a sentir el placer casi carnal de tomar un libro nuevo, acariciarlo, abrirlo, enamorarse de él y leerlo hasta su último suspiro”. Del llibre El vuelo del faisán herido, capítol “Bibliofilia”, de Fco. Pérez de Antón ( Artemis Edinter, Guatemala, 2000).
Mirant, tafanejant, buscant, remirant, entrant i sortint, anant i venint, rascant, he trobat unes quantes biblioteques de tot el món, he intentat posar un enllaç a totes, o quasi, i alguna breu explicació. N’hi ha de totes menes: públiques, rares, municipals, especialitzades, privades, curioses, antigues, digitals, personals, petites, impressionants, meravelloses, úniques, nacionals, vegetals, noves, universitàries, mòbils, increïbles, animals, modernes, belles, grans, etc., etc., i les he trobat en molts vloks d’Infinet, voldria posar-los tots, però és impossible i, a més a més, a l’entrar en els enllaços ja es veu clar el lloc d’on surten les imatges i explicacions.
D’algunes hi ha dues o més imatges, de diferents parts de la biblioteca i imatges del mateix espai, però d’anys diferents. I aprofitant l’ocasió, també he posat llocs informatius relacionats amb les biblioteques, no són tan impactants com les imatges de moltes biblioteques, però crec que ofereixen informació de tota mena per aquell que estigui interessat en aquest món.
Malauradament algunes adreces de vloks fallen, quan les poso funcionen bé, però algunes vegades per no sé quins motius no van del tot bé. Una solució és cercar a Infinet amb alguna de les paraules del lloc on falla l’enllaç. Si veieu errades m’ho dieu i ho posaré bé. Gràcies.
COBDC: El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i és l’entitat de gestió, participació i representació dels professionals de l’àmbit de la Informació i la Documentació. És propòsit del Col·legi vetllar perquè l’actuació dels seus col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional en aquest àmbit, i especialment garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió.
Biblioteca Pública: És un centre públic d’àmbit local que facilita l’accés a tota mena de coneixement i informació als seus usuaris, normalment, de franc. La seva organització és fundada, mantinguda i finançada per la comunitat, a través del govern local, regional o nacional, o bé a través d’altres tipus d’organització ciutadana.
Biblio-avión: A diferents llocs han empleat avions per fer biblioteques.
A Ecatepec (México). El 14 de març passat fou traslladat a la zona de Jardines de Morelos d’aquest municipi el primer avió que serà convertit en espai cultural per a fomentar l’ estudi i pràctica de tallers entre nens joves. L’ alcalde Eruviel Ávila Villegas va recordar que l’ aeronau, que forma part d’ un grup de tres que van ser adquirides per l’ ajuntament, fou trasladada via terrestre des del aeroport de la ciutat de México fins la glorieta de Jardines de Morelos . La tres aeronaus, adquirides a través del Sistema de Administración y Enajenación de Bienes (SAE) de la Secretaría de Hacienda, estaran equipades i acondicionades per a prestar serveis com espai cultural per a fomentar l’ estudi i la pràctica de tallers i en biblioteques públicas.
A Bolivia: El Biblioavión es troba a la zona sud de la ciutat de Cochabamba en el barri de Wayra K’asa, ubicat al final de l’avinguda Suecia, en front del Centro Parroquial “San Juan Bautista”. Biblioavión i Bibliovagón, portats a terme pel Centro pedagógico y cultural Simón I. Patiño, que és una institució que funciona a Cochabamba ( Bolivia) , entre les seves iniciatives hi ha la gestió de dos originals biblioteques condicionades en un vagó de tren i en un avió. On desenvolupant programes de lectura per a nens duts a terme per professionals especialitzats.
A Cozumel ( illa de Mèxic) també en tenen un: fa un mes que començar a funcionar el dit biblio-avión, amb un promig de 60 i 70 persones que el visiten.
Biblio-banc, Instal·lació de vuit bancs amb llibres on la gent de Valdepeñas podrà llegir , fent del carrer Seis de Junio una gran biblioteca a Valdepeñas
Biblioteca parroquial de S. Pere i Sta. Walburga, Holanda
Bibliobici : aquesta iniciativa visitarà diversos punts del campus per a facilitar l’accés a les novetats i múltiples serveis del Centro Cultural Biblioteca Luis Echavarría Villegas, com préstecs, renovacions i activitats culturals.
En el CRA MARIOLA-BENICADELL (centre rural agrupat d’Agres, d’Alfafara i de Gaianes), també tenen una Bibliobicicleta, la Annacleta, que porta llibres a munt i a vall.També li diuen Bibliobici.
Bibliobicicleta: bicicleta amb una petita llibreria que volta per San Francisco oferint llibres. La bibliotecària d’una escola, Alícia Tapia, en el seu temps lliure , intenta una missió per difondre l’amor per la lectura. El coneixement dels llibres importants poden tenir influència sobre l’alfabetització i l’aprenentatge , per aquest motiu va començar remolcar una biblioteca en miniatura al voltant de San Francisco el 2013. Ella anomena a la seva creació Bibliobicicleta. I te un vlok per contactar amb ella i fer donacions: que també es diu Bibliobicicleta.
A Rioacha (Colombia). “La fundación la Bibliobicicleta “Tejiendo y hablando con los libros” fue creada con el deseo de acercar y compartir la sabiduría del mundo de los libros, las letras, la escritura y los números a las comunidades Wayuu de La Guajira, en un intercambio cotidiano de saberes ,viajando con relatos escritos en los libros, y escuchando los relatos orales de los Wayuu, en medio de las aventuras , de la informalidad de la vida cotidiana, que nos permite llevar libros y sueños donde no existía, teniendo como principal medio de transporte la bicicleta”.
Bibliobongo: embarcació de fusta d’uns 17 metres, feta amb técnicas autòctones, protegida amb pintura anticorrosiva i amb una teulada de zinc que serveix per transportar llibres infantils i juvenils i també material escolar. Transport realitzat en els rius Orinoco-Atabapo, a Venezuela, per fer-los arribar als indígenes d’aquestes contrades. Aquesta paraula i Bibliofalca i Bibliolancha apareixen en el blog “ Los futuros del libro”.
Biblioburro: el professor Soriano de Colombia va decidir un dia pujar amb dos burros, Alfa i Beto, carregats de llibres, a les aldees apartades de la Sierra Nevada de Santa Bárbara, per fer arrivar als indígenes de la zona llibres i contes.
Biblioburros: Es tracta del programa “Biblioburros” que realitzaran en conjunt el representant del Col·loqui Internacional de Periodistes i Escriptors de Sant Gabriel, que criden a omplir les taleques de cinc rucs que recorreran la serra de Manantlán per a portar els llibres fins als llocs més inhòspits de Jalisco.
Bibliocabina: Montgai ( Noguera) va estrenar una bibliocabina, una antiga cabina de telèfons que s’ha convertit en biblioteca. Vist a Comarques-Pirineu-Aran el 3 de juliol de 2020.
Biblio-cabina: cabines de telèfons són reciclades en cabines per recollir i intercanviar llibres. En diferents ciutats ja fan servir antigues cabines per a diferents usos, l’ intercanvi de llibres és un dels més habituals. A Machwitz ( provincia de Buenos Aires) podeu veure les instruccions i un video.
Bibliocabines: La trobada de dos objectes condemnats a reinventar-se o desaparèixer s’està convertint en una moda, segons Le Figaro. Dos joves txecs acaben de posar en marxa el projecte de Bibliocabines. La que ja no es fa servir es converteix en una minibiblioteca, a disposició dels usuaris d’espais públics, com hospitals i parcs. Els il·lustrats emprenedors ja han recollit 700 llibres, donats pels ciutadans i el que es millor, l’operador de telefonia local ha decidit adoptar la idea. De manera que almenys nou de las 13.000 cabines que encara sobreviuen al país, tornaran a ser artefactes perquè les persones es comuniquin, però amb la literatura. No es una idea nova. El 2006 es va inaugurar la primera cabina literària a Conneticut i l’han seguit altres ciutats dels Estats Units, Gran Bretanya i Alemanya. Article de Carolina Ethel.
Bibliocabinas: els tramseünts del centre de Santiago ( Chile) poden gaudir des de març de llibres “alliberats” en antigues cabines telefòniques.
Bibliocamell: Dashdondog Jamba, escriptor, traductor, editor i bibliotecari que porta llibres per Mongòlia. Són seus, a traduccions que ell mateix fa. És autor reconegut al seu país,i el que guanya ho inverteix en editar més obres per dur-les als llocs més amagats del seu país, i sense cobrar.
Biblio-camió: Bubisher és un projecte posat en marxa el 2008 per crear una xarxa de biblioteques i bibliobusos per la població dels campaments de refugiats saharauis pels voltants de Tinduf-Argèlia, i situats a la part més inhóspita del desert del Sahara. El ‘bubisher’ és un petit ocell del desert que anuncia, la seva arribada, bones notícies. I així li diuen al projecte que els hi porta llibres. El nom de Biblio-camión ve perquè el primer bibliobús en realitat era un camió. A més a més aquest camió és molt vell i necessiten un altre medi de transport per poder seguir la seva feina de bibliobús. En la seva pàgina ho expliquen.
Biblio-camioneta: del francès Biblio-camionnette. A Jodoigne ( Bèlgica)pot desaparèixer els bibliobús i a canvi hi haurà una Biblio-camionette per fer la feina. Sembla que el bibliobusoss són massa grans i cars i amb vehicles més petits i lleugers pensen fer la feina millor i sense tan de cost. També li diuen BiblioRoule(Bibliorodan
Biblioteca Escola de Bibliotecàries (Imatge del llibre: Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972) d’Assumpció Estivill Rius, Ed. Universitat de Barcelona, Barcelona, 2016.
Biblio-caravana: en el Camping Platja Cambrils tenen una caravana convertida en biblioteca , on els clients poden trobar llibres, revistes, contes pels més petits, en tots els idiomes. Poden agafar llibres en préstec sense pagar res o bé canviar-los per un altre llibre deixant el seu. Amb anglès li diuen Biblio Truck.
Bibliocarrito: l’objectiu d’aquesta iniciativa és portar llibres, pintures, manualitats i incentivar l’hàbit de la lectura a les comunitats apartades i vulnerables. A Los Patios ( Colombia).
Bibliocarro : una de les idees aportada per la Biblioteca Lourdes Fraguas del I.E.S. Miralbueno, al II Congreso de Innovación Educativa va ser aquest Bibliocarro.
Bibliocavall: Kuda pustaka en indonesi, traduït: cavall biblioteca, és un intent d’estendre les bones lectures i l’espectacle usant cavalls o vagó per a les persones necessitades, especialment els nens.A Cikarang-Bekasi (Indonèsia).
Bibliocicletta: Portar llibres i educació a qualsevol racó d´Itàlia és el propòsit de Bibliocicletta, un petit remolc fàcil d´adaptar-se a qualsevol bicicleta i capaç de convertir-la en una autèntica biblioteca sobre rodes.
Bibliocleta: una bibliotecària, la Miriam, porta llibres amb la bicicleta a persones confinades, a Villanúa ( Pirineo aragonés).
Biblioteca José Vasconcelos
Bibliocombi: un professor altruista promou la lectura en una “Bibliocombi”. A San Luis Acatlán (México).
Bibliocotxe: nom que, en una ‘tuitada’, li dona Fernando Báez ( @CuentaBaez )a un Bookmobile dels EEUU. Escriu: “ Bibliocoche en Washington County, 1912”. (05/09/2017)
Biblioteques Escolars de Catalunya. El Programa de biblioteques escolars de Catalunya s’inicia el curs 2004-2005 amb el nom de Programa biblioteca escolar “puntedu” dins del marc dels Programes d’Innovació Educativa amb l’objectiu de potenciar la biblioteca escolar dels centres educatius de Catalunya.
La biblioteca escolar és un espai de convivència educatiu i dinàmic, integrat en la vida quotidiana d’una escola. El servei s’adreça als membres d’una comunitat educativa: alumnes, professorat i personal rellevant en el desenvolupament del projecte educatiu del centre per al desenvolupament curricular.
Biblioelefant: el alguns poblets de Laos arriben els llibres mitjançant elefants, com aquest anomenat Boom Boom i que pertany a un projecte anomenat Big Brother Mouse. Boom Boom significa Llibre en laosià.
Biblioteconomia i Ciències de la Informació (LIS) són dues disciplines interconnectades que s’ocupen de l’organització, l’accés, la recollida i la regulació de la informació, tant en forma física com digital.
Biblioexprés:Cultura de l’ Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife ha programat el calendari de visites del servei d’extensió bibliotecària BiblioExpres, que la próxima setmana estarà pere Anaga i Ofra-Costa Sur.
Biblioteca Universitat de Princeton , La biblioteca de la Universitat de Princeton és el principal sistema de biblioteques de la Universitat de Princeton. Amb fons de més de 7 milions de llibres, 6 milions de microformes i 48.000 peus lineals de manuscrits, es troba entre les biblioteques més grans del món pel nombre de volums.
Bibliofurgo: vehicle que recorrerà cinc barris de Santander en el mes d’agost, per promoure activitats d’animació a la lectura dirigides al públic infantil d’entre 6 i 12 anys.
Biblioghetto: és una iniciativa que porta quinze anys arribant a les cantonades de l’orient de la ciutat de Cali. Es va iniciar en un barri perillós quan Gustavo Gutiérrez va decidir treure els llibres al carrer perquè els més petits tinguessin una experiència amb la lectura i l’escriptura. Una biblioteca mòbil, una aposta creativa, que té llibres amb ales perquè aquests volen d’una cantonada a una altra per a convertir la lectura en el centre de la comunitat.
Biblioguagua: La biblioteca mòbil fomentará l’hàbit de la lectura a Miramar, Chamberí, El Tablero, Santa María del Mar y La Gallega ( Santa Cruz de Tenerife).
La biblioteca Collserola-Josep Miracle és una de les pioneres a oferir llavors en préstec als seus usuaris amb l’objectiu de multiplicar les varietats autòctones i evitar que es perdin. La biblioteca de llavors neix d’una visita a una biblioteca d’Estrasburg on, en un calaix a l’abast dels usuaris, al costat de llibres de coneixements sobre horticultura, hi tenien llavors que les persones interessades podien agafar lliurement.
Consorci de Serveis Universitàries de Catalunya (CSUC) : ‘Es una entitat de dret públic que agrupa deu universitats catalanes, tant públiques com privades. Té com a missió de millorar la cooperació i la coordinació en la gestió.]Neix el desembre del 2013 amb la fusió del Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC).
Bibliomar, biblioteca de l’estiu a la platja del Cabanyal-Malvarrosa
Biblioteques escolars de baixada: Només el 58% dels centres públics catalans disposen d’una biblioteca escolar. Són un 19% menys que en 2015 i, en els centres que encara en tenen, les hores d’obertura han disminuït un 6%. Llegit a Social.cat. El diari digital de l’acció social a Catalunya, del dia 13 de novembre del 2023.
Bibliomigra, caravanes petites i acolorides carregats de llibres, revistes i diaris en l’idioma original (més de 20) que a partir de 2005 van pels barris de Torí
Biblioteca Teològica de Cesarea Marítima. De finals del segle III dC. Obra de Luyken
Què, qui, com de la biblioteca: La posada en marxa de la biblioteca en un centre educatiu: Grup de Treball de Biblioteques Escolars del COBDC està format per persones que treballen a biblioteca pública i biblioteca escolar. La gran majoria dels membres del grup són titulades en Biblioteconomia i Documentació, tot i que també hi trobem altres perfils.
Nens esperant per entrar a la biblioteca commemorativa del comtat de Prince George, Maryland, el 1951
Bibliomòbils: Recomano l’article del vlok La piedra de Sísifo, on hi ha més de 80 imatges sobre biblioteques en cotxes, busos, carros, etc., de tot el món. La imatge de dalt i les cinc següents en sóm un exemple.
La biblioteca mòbil de Cincinnati, aproximadament l’any 1927.
Basat en el xassís d’un Fiat 615, aquest vehicle va servir de biblioteca mòbil i vehicle promocional de l’editorial Edizioni Labor, a Milà, el 1953.
La primera biblioteca mòbil dels Estats Units va fer servir aquest carro tirat per cavalls des de 1905 per prestar llibres de la biblioteca pública del comtat de Washington a les àrees rurals de Maryland. El carro, una combinació de vehicle de repartiment i de venedors ambulants, va funcionar fins al 1910.
Biblioteques increïbles: en el vlok Medium es poden veure unes poques llibreries increïbles. Arma d’Instrucció Masiva: La idea va ser d’un argentí, Raul Lemesoff, que va intervenir un Ford Falcon model 1979 i va aconseguir crear una biblioteca amb forma de tanc però carregada de llibres que distribueix de manera gratuïta.
William Morris‘s Study, Kelmscott Manor, Kelmscott, Oxfordshire, 1901
Biblioteca-Museo: l’antiga Biblioteca del Convent de la Recoleta Dominica ( Chile ), ara Biblioteca Patrimonial Recoleta Dominica, afegeix a les seves funcions la de Museu, adoptant el concepte de Biblioteca-Museo.
BiblioMoto: Projecte cultural dut a terme per Heber Ocaña, per fomentar la lectura entre els nens de la zona de Huarmey (Perú). Primer duien una mena moto-tricicle i ara, gràcies a una donació de l’Oficina Nacional de Gobierno Interior, tenen una bibliomoto que es quasi una biblioteca rodant, amb una prestatgeria i 870 llibres; i també porta 10petites taules i 20 cadires.
Biblio-Moto: la biblioteca mòbil que fascina els nens dels carrers de Ouagadougou (Burkina Faso ).
Bibliotecàries a cavall: Les bibliotecàries a cavall van portar els llibres als indrets més recòndits de la serralada dels Apalatxes i van despertar l’amor per la lectura entre la seva població. Entre 1935 i 1943, una part de les muntanyes dels Apalatxes, als Estats Units, es va omplir de llibres. El mèrit va ser d’un grup de dones que el govern del president Roosevelt va contractar per fer de bibliotecàries a cavall. Sobre les seves muntures, i suportant la neu, la pluja o un sol abrusador, van recórrer incansablement camins mal traçats fins als llogarets i les cabanes més inaccessibles. Quan marxaven d’un lloc, els muntanyesos els acomiadaven amb mateixa frase: «Si us plau, no se n’oblidi! Porti’m un llibre!». I és que els llibres, en aquells indrets remots on la vida era molt dura, es van convertir en preciosos objectes que els van donar la possibilitat de compartir una cosa nova, diferent, bonica. Els llibres van ser també portes, finestres, viatges a nous territoris, aliment per continuar enfrontant les dificultats del dia a dia ( Sinopsis del llibre). Bibliotecàries a cavall de Concha Pasamar ( text i il·lustracions), Editorial A fin de cuentos, Bilbao, 2022.
Biblioteca del Congrés, Washington
Bibliotejo: es el nom del bibliobús d’Emília Curiel i Luis Markina que «dinamitza la vall» amb les seves més de 2.000 llibres des de l’enclavament rural de Gallejones de Zamanzas, en Les Merindades de Burgos.
Biblioteques Populars Catalanes. Interessant article: “La Xarxa de Biblioteques 1915-2004: una història que mita al futur” de Carme Mayol i Núria Ventura (col.) a la revista bid, núm. 14 de juny del 2005.
Boston Atheneum, és una de les biblioteques independents més antigues dels Estats Units. També és una de les diverses biblioteques de membres, per a les quals els clients paguen una quota de subscripció anual per utilitzar els serveis de l’Athenaeum.
BITECA. La BIbliografia de TExtos antics CAtalans, valencians i balears (BITECA) va néixer a la dècada dels vuitanta del s. XX com un projecte associat a la Bibliography of Old Spanish Texts (BOOST), continuada avui com Bibliografía Española de Textos Antiguos (BETA). El 1984 B. J. Concheff publicà la Bibliography of Old Catalan Texts (Madison: Hispanic Seminary of Medieval Studies), projecte reprès el 1989 per V. Beltran i G. Avenoza coordinadors, juntament amb L. Soriano, de l’equip que actualment duu endavant el projecte BITECA.
Bibliovana: és la nova aventura de cocreació de l’Escola Castellum. Com que ens quedavem sense biblioteca, hem decidit no renunciar a aquest espai que considerem tan important per a l’educació dels nostres fills i cocrear-lo. Utilitzant una caravana de camping, habilitada com a biblioteca.
Biblionevera: a Christchurch (New Zealand), desprès d’un terratrèmol, la gent ha iniciat nous projectes comunitaris i amb idees innovadores, han creat espais de lectura amb llibres compartits, emmagatzemats en neveres velles apareixent per tota la ciutat.
Digital Bodleian. Digital Bodleian fa que parts de les extraordinàries col·leccions de la biblioteca de Bodleian s’obrin a una gran varietat d’usuaris d’arreu del món per a l’aprenentatge, l’ensenyament i la recerca.
Hathi Trust Digital Library. Els primers dies de la digitalització massiva van portar les 12 universitats del Comitè de Cooperació Institucional (ara coneguda com la Big Ten Academic Alliance) i les 11 biblioteques de la Universitat de Califòrnia a formar una associació el 2008. Aquesta col·laboració es va fundar per garantir que aquells les col·leccions digitalitzades, i les biblioteques que les gestionen, segueixen sent fortes i serveixen per a l’estudi del futur. El nostre abast ara inclou membres de fora dels Estats Units. Actualment hi ha més de 18 milions d’articles digitalitzats disponibles i la nostra missió d’ampliar el registre col·lectiu del coneixement humà està en constant evolució.
Biblioplaya: L’Ajuntament de Breña Baja, de la mà de la Biblioteca Pública Municipal Mauro Fernández Santos, posa en marxa la Biblioplatja durant tot el mes d’agost, ubicada la Platja dels Cancajos (a La Palma- Canarias).
The New York Public Library Digital Collections: La plataforma de col·leccions digitals de la Biblioteca Pública de Nova York (NYPL) és el portal principal per interactuar amb les nostres col·leccions digitalitzades i les seves descripcions, més de 922.495 articles. Tot i que aquesta és una petita part del fons global de la Biblioteca, és representativa de la diversitat de les nostres grans col·leccions: des de llibres a vídeos, mapes a manuscrits, il·lustracions a fotos i molt més. La plataforma de Col·leccions digitals conté contingut que pot ser nociu o difícil de visualitzar. Recollim materials de moltes cultures i èpoques per preservar i posar a disposició el registre històric. Com a resultat, alguns dels materials presentats aquí poden reflectir opinions i opinions obsoletes, esbiaixades, ofensives i possiblement violentes a causa de la intolerància sistèmica generalitzada. A més, algunes divisions de la Biblioteca recullen i conserven materials relatius a esdeveniments violents o gràfics que es conserven pel seu significat històric.
BiblioRoulotte: ubicada actualment a l’espai exterior del Centre Cívic d’Es Capdellà. On es pot trobar una selecció de 300 volums, aprox., dirigits al públic adult, jove i infantil, compost sobretot de novetats d’obres literàries i de coneixements.
Internet archive, ofereix més de 20.000.000 de llibres i textos que es poden descarregar gratuïtament. També hi ha una col·lecció de 2,3 milions de llibres electrònics moderns que pot ser manllevat per qualsevol que tingui un compte gratuït d’archive.org.
Biblioteatre: a Xangai: un edifici en forma de balena és el primer biblioteatre del món L’edifici anomenat ‘The Blue Whale’, dissenyat per l’estudi Open, compta amb una innovadora biblioteca que comparteix espais amb dos teatres.
Bibliorecreo: és una biblioteca on el principal servei és el prèstec a domicili. La infraestructura consta, en una primera etapa, del bibliobús de la CCE i una sala de lectura amb capacitat per a 40 nens, ben adequada per el seu funcionament. A Quito.
Biblio Tap-Tap: Projecte de biblioteques mòbils a Haití, gràcies a la ONG Bibliothèques sans Frontières. La Biblio tap-tap és una biblioteca mòbil, muntada en una furgoneta pintada de colors, amb unes grans portes que en obrir-se mostren les seves prestatgeries plenes de llibres per a tots, adults i nens, escrits en criollo haitiano i en francès. Pren el seu nom dels taxis compartits a Haití; d’altra banda, un medi de transport molt usat en els països d’ América Central i Sudamèrica.
Bibliotecavirtual: La Xarxa de Biblioteques Municipals està formada per més de 200 biblioteques i 9 bibliobusos que treballen de forma coordinada i amb uns mateixos estàndards de serveis i de qualitat perquè tots els ciutadans de la província de Barcelona tinguin un accés igualitari a la cultura.
Biblio[tech]: és un projecte de transformació de les biblioteques escolars cap a espais contemporanis i vibrants, on el foment del gust per la lectura convergeixi amb el desenvolupament d’aprenentatges i noves alfabetitzacions digitals i mediàtiques.
Europeana. Descobreix el patrimoni cultural digital europeu. Busca, guarda i comparteix art, llibres, pel·lícules i música de milers d’institucions culturals.
RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) és un repositori cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes amb la principal finalitat d’augmentar-ne la visibilitat. Per a més informació, podeu consultar els criteris d’inclusió de les revistes al repositori i les modalitats de participació existents.
Biblioteca Beinecke de llibres rars i manuscrits, Universitat de Yale, Connecticut, USA.
RBSM: Benvingut al lloc web oficial de la Secció de Llibres i Manuscrits Rars (RBMS) de l’Associació de Biblioteques d’Universitats i Recerca (ACRL), una divisió de l’Associació Americana de Biblioteques (ALA). RBMS s’esforça per representar i promoure els interessos dels bibliotecaris que treballen amb llibres rars, manuscrits i altres tipus de col·leccions especials.
WORLDCAT: WorldCat.org és un recurs per localitzar materials únics i fiables que sovint no podeu trobar enlloc excepte en una biblioteca. En connectar milers de col·leccions de biblioteques en un sol lloc, WorldCat.org us facilita la navegació per les biblioteques del món des d’un quadre de cerca.
Biblioteca de la Universitat al-Qarawiyyīn a Fez, estat actual. Fundada l¡any 859 por Fāṭima al-Fihrī i feta per l’arquitecta fue la marroquí Aziza Chaou
Biblioteca de la catedral de Wells (Somerset, UK). En el vlok Bibliotecas del mundo de WordPress on trobareu un Mapa de Biblioteques de tot el món, val molt la pena una ullada. Es poden veure per Antiguitat, Països, Estils, Nacionals. De Barcelona n’hi ha 16-17, amb moltes imatges.
Biblioteca Agrupación de Mujeres Libres de Sans. Balcó de l’Agrupación de Mujeres Libres de Sants – Biblioteca popular. Edifici situat a la Carretera de Sants.
Biblioteques de Secundària: Rosa Sensat. Grup de treball : Som un grup de docents i bibliotecàries d’institut interessades a compartir experiències, pràctiques i coneixements sobre la biblioteca d’un centre de secundària per tal d’impulsar el pla de lectura del centre, tal com queda recollit al nou currículum, des de la biblioteca.
Museo Picture Book a Iwaki, Japó. El Museu dels Llibres Il·lustrats, també conegut com a Biblioteca de Llibres Il·lustrats, es troba a la ciutat d’Iwaki, a la prefectura de Fukushima al Japó. L’any 2005, l’arquitecte japonès Tadao Ando va dissenyar aquesta biblioteca especial de propietat privada principalment per atendre tres centres preescolars.
Sala Via Crucis a la Biblioteca de Catalunya, el que hauria de ser el Museu del llibre que Frederic Marès va pactar amb la BC, però que ha quedat en quatre llibres i demanar hora per veurel’s.
Una família bogotana, que es va traslladar a la zona rural, va veure les dificultats educatives i van convertir el seu Renault 4 blanc en una biblioteca ambulant. També li diuen ‘Bibliocarro’.
Little Free Library, Nueva York, EUA: A Green Oasis Community Garden hi ha Little Free Library, un petit tanc groc on les persones poden acostar-se i buscar llibres i fer intercanvis. No els sembla genial aquesta idea? L’estructura es va construir a partir d’un dipòsit de plàstic cap per avall amb suports de fusta. Les perforacions del voltant del tanc permeten als visitants fer una ullada, passar per sota i descobrir la col·lecció de llibres sense deixar de tenir una connexió amb l’exterior.
Aladí: És el catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. Aplega i permet identificar tota la informació documental que es troba a les 233 biblioteques i 12 bibliobusos de la Xarxa (dades a 30 de setembre de 2023).
A Barcelona teníem un Museu del Llibre i les Arts gràfiques, però ja no existeix. Sembla que moltes coses estan guardades en alguns llocs (?), algunes deixades a altres museus i altres ves a saber on paren. Crec que a la dita Ciutat de la Literatura li caldria tornar a tenir un museu d’aquesta mena, però de moment ningú en vol saber res. A qui en poso uns quants de tot el món perquè pugueu gaudir del que tenen, del que fan i del que ensenyen a petits i grans, i si aneu de vacances i us interessen els podeu visitar. No hi són tots, però, de moment, per anar fent crec que ja són prou. A Twitter en poso un cada dia des de fa temps, però crec que d’aquesta manera si algú en té ganes es pot baixar un llistat o tenir-lo guardat tot complet per consultar-lo.
“Qualitats i avantatges dels Bibliòfils, segons Mr. Jules Richard
“… Jo he notat sempre en els homes que estimen els llibres, grans qualitats de cor, instints generosos de sociabilitat i una exquisida cortesia. Generalment, són alhora aquests homes bons menjadors i bevedors; són, a més, galants amb les dones. L’amor al llibre, és el principi de la perfecció “.
“Després d’haver gaudit de tots els béns d’aquest món en la justa mesura dels meus mitjans i forces, jo puc fer constar aquí, sense hipocresia, que de tots els plaers els que proporciona l’amor als llibres, són, si no els més vius, si més no els més duradors i que més fàcilment es renoven.
En el joc, no es guanya sempre; amb la dones la vellesa arriba abans que la sacietat, ¡Hi ha també la taula! … Però, quan s’ha begut i menjat durant dues hores … ja no es pot més. La pesca! La caça! Es dirà. Per pescar es necessita molta paciència i … que hi hagi peix; per caçar cal tenir bones cames i que hi hagi caça.
Per dedicar-se als llibres, només cal tenir llibres “
Jules Richard: “L’art de former uneix Bibliohéque“, Ed, Rouveyre&G. Blond, Paris, 1883. pp. 128, 152, 153.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
““La Bibliofilia es el amor por los libros; y el bibliófilo es el amante o aficionado a las ediciones de ciertos títulos, a los empastes especiales, al aroma de las páginas, y en general a todo lo que se relacione con mantener una nutrida colección de libros. La bibliofilia, como concepto, surge durante el Renacimiento, época en que los humanistas, reyes, príncipes y grandes señores se dedicaron a recorrer países de Europa en busca de manuscritos, cartas, autógrafos, incunables, y otros tipos de libros sofisticados. El bibliófilo ama la lectura, así como el admirar y coleccionar libros, por lo que arma una gran y especializada colección. Sabe, además, distinguirlas e identificarlas ya sea por la pureza de su texto, su tipografía, ilustración, la calidad del papel y la encuadernación. Los bibliófilos no necesariamente ansían adueñarse del libro que desean: como alternativa tienen el admirarlos en antiguas bibliotecas. Sin embargo el bibliófilo es frecuentemente un ávido coleccionista, algunas veces buscando erudición sobre la colección, y otras poniendo la forma por sobre el contenido con un énfasis en libros caros, antiguos, raros, primeras ediciones, libros con encuadernación inusual, copias autografíadas, etc. Los bibliófilos están organizados: se agrupan sociedades como la prestigiosa «Association Internationale de Bibliophilie» en la que anualmente se reúnen investigadores y acaudalados coleccionistas. En Chile existe desde 1954 la Sociedad de Bibliófilos Chilenos.
Sociedad de Bibliófilos Chilenos
Algunos bibliófilos han tenido un papel relevante para el desarrollo académico y cultural de sus países, como por ejemplo Pablo Neruda,Andrés Bello – a quien se le dedicó el Archivo Central Andrés Bello– el ex Presidente de ChileArturo AlessandriPalma –quien incluso ejerció como bibliotecario entre los años 1890 y 1893 llegando a ser el segundo director de la Biblioteca del Congreso Nacional– y por supuesto José Torobio Medina, célebre bibliófilo, quien tiene a su haber la sala Medina en la Biblioteca Nacional. Cuentan las malas lenguas -en categoría de anécdota, pues no hay referencia al respecto- que el amor del señor Medina por los libros y manuscritos era tal, que algunas veces los «pedía prestados» en las Bibliotecas, valiéndose de sus ropas para ocultar los textos. Un caso extranjero y poco conocido de bibliofilia es el de Marilyn Monroe, quien llegó a tener una biblioteca con más de 400 títulos. Sin embargo, en mi vida como bibliotecóloga, hasta ahora el único bibliófilo de pura cepa que he conocido es el señor Julio Ortúzar, ex Rector y fundador de la Universidad del Pacífico, quien tiene más de 3.800 títulos en una biblioteca especialmente acondicionada. A tanto llega su amor por la lectura, que a los 12 años decidió pedir permiso al obispo para leer a Voltaireporque estaba entre los libros prohibidos por la iglesia.
Biblioteca Congreso Nacional de Chile
Actualmente el coleccionismo de libros antiguos es un instrumento que ocupa el tercer puesto en la cifra de negocio de las grandes casas de subastas internacionales, tras la pintura y la escultura. Tanto así, que Christies ha subastado primeras ediciones por hasta USD 8 millones siendo el caso de «Las aves de América», adquirido por un coleccionista norteamericano. He escuchado a algunas personas señalar que compran una determinada edición sólo por la belleza de las ilustraciones o la delicadeza del empaste, sin que piensen remotamente en leerlo. En esos trances leer es harina de otro costal, sin embargo estimo que la mayoría de los bibliófilos leen el material en el que invierten.
Respecto a publicaciones que traten el tema en español, sólo encontré el «Manual del Bibliófilo Hispanoamericano», publicado originalmente en 1930. Contiene cientos de facsímiles de portadas y primeras páginas de libros antiguos. Conserva cubiertas originales. Es un interesante trabajo de recopilación, con infinidad de bibliografía de libros hispanoamericanos incunables.
Ahora bien, para conocer el otro caso, y retomar la línea del título de este artículo, puedo contarles que la Bibliomanía es la manía por acumular libros. Esto puede asociarse con una enfermedad, pues el fin de acumulación pasa por lo cuantitativo, más que por el contenido o la calidad de la lectura. El Bibliomaníaco tiene el perfil de los acaparadores compulsivos, quienes poseen un número siempre creciente de libros (u objetos) que no necesariamente usan o leen, aunque también se les relaciona con un desorden obsesivo-compulsivo (TOC). Para el bibliomaníaco el criterio de selección no es la belleza, calidad o exclusividad de la edición, sino que es la acumulación. Gracias a ello logra aplacar su afán, hasta que nuevamente vuelven sus ganas de conseguir más libros.
Sin embargo, independiente de las descripciones y conceptos, hay un elemento en común: el amor por los libros como un objeto que va más allá del acto de leer. En mi búsqueda de información respecto al tema encontré un término anglosajón que me interesó bastante: los «Book Lovers», personas a quienes les gusta leer y que además se rodean de un sinfín de objetos relacionados con el ejercicio de la lectura. Pueden ser marcapáginas (destaco la colección de la bibliotecaria Chilena Olga Sotomayor), pins, libretas, collares, aros, tazones, poleras, e incluso muebles como sillones y lámparas hechas a partir de libros. A tanto llega esta afición, que he encontrado buenas sugerencias de regalos para los «Book Lovers» en internet. Personalmente me considero una buena lectora con muchas características de Book Lover.
Amantesde los libros y de la lectura hay por todos los rincones del mundo, y si este amor se relaciona con los objetos y el diseño eso es sólo una prueba más de lo significativo que puede llegar a ser el libro, y las implicancias que ha llegado a tener en la sociedad.
“Sembla indubtable que els progressos de la indústria, a l’abaratir la producció, la fan assequible a totes les fortunes. Però no sempre l’abaratiment porta aparellada l’afició a un producte i, per conseqüència, un consum major proporcionat als preus que van disminuir. Al menys això s’adverteix a Espanya pel que fa al Llibre. Estudiem dues èpoques: l’Espanya musulmana i l’Espanyadels nostres dies.
Els àrabs comencen per abaratir la producció llibretera desterrant els papirs i pergamins i emprant el paper de pasta per confeccionar els llibres (2), que produeixen en grans quantitats; però, no poden prescindir del cal·lígraf o escrivà que traslladi al paper les idees: per cada llibre cal fer nou motlle; tants d’aquests s’hauran d’escriure tantes siguin les còpies o exemplars que es desitgin; i si bé és cert que l’ocupació d’amanuense mai va estar retribuïda amb esplendidesa, les còpies costarien bastant. Al-Hàkam II, gran bibliòfil cordovès, paga més de 20.000 duros per obtenir una primera còpia que fa conèixer a Espanya abans de ser-ho a Pèrsia, pàtria de l’autor que concep el llibre. Vol dir-se que en l’Espanyamusulmana els llibres no es produïen barats. I, no obstant això, existia gran afició a ells, fins donar-se el cas que a Còrdova hi havia multitud de biblioteques notables, fins i tot en llars modestes.
Manuscrit 1 de la Biblioteca Al-Qarawiyyin de Fez procedent de la biblioteca del califa al-Hakem II
És tal l’afició als llibres en aquella època, que rarament els presten els seus propietaris; perquè també llavors existia el costum de no tornar-los. No hi ha obsequi que més estimi el monarca Al-Hàkam II, que un llibre ben escrit i enquadernat, i els seus súbdits, quan volen congraciar-se amb ell, li ofrenen els més bells exemplars.
No n’hi ha prou per a satisfer l’afició dels bibliòfils musulmans amb la producció llibretera espanyola, i hi ha bon nombre d’agents que recorren el món comprant novetats literàries a preus fabulosos. Al Caire, Bagdad, Damasc, Alexandria i altres punts hi ha llibreters encarregats de remetre a Espanya totes les produccions musulmanes que es publiquen. Alguna biblioteca (3), que desgràcies de família van obligar a posar en venda, va ser adquirida en 40.000 monedes d’or casemíes, que representen avui uns quatre milions de pessetes! I el venedor ni tan sols pertanyia a la família regnant; era un súbdit particular, encara que bé es comprèn que adinerat.
Cànon de Medicina d’Avicena
No és només a Còrdova on hi ha notables i copioses biblioteques; n’hi ha a Granada, a Sevilla, a Màlaga, a València, a Saragossa, a Jaén, a Múrcia, a Toledo, a Guadalajara … En pobles com Tortosa, Carmona i Jimena hi ha llibreters-copistes que s’enriqueixen expenent còpies. Són nombrosos els individus que dediquen la seva activitat al comerç de llibres (4), i tots viuen amb gran folgança: alguns fins construeixen edificis per muntar la seva indústria i comerç amb notable esplendor.
L’aparició de la Impremta, que permet treure totes les còpies que es vulguin d’un mateix motlle, abarateix el llibre fins a un punt no somiat; i com les Arts Gràfiques estan en constant desenvolupament progressiu, cada dia es produeixen els llibres a més baix preu. Arribem al moment actual amb màquines per compondre i rotatives per imprimir ràpidament milers d’exemplars de cada nou llibre; ha desaparegut el gravat en fusta, il·lustració costosa, i ocupa el seu lloc el fotogravat, el preu permet il·lustrar els llibres amb poca despesa. Tot això sembla que, a l’abaratir el llibre, hauria d’haver fet un bibliòfil de cada espanyol de mitjana cultura; cosa que no succeeix, ja que comparant època amb època i preu amb preu, s’adverteix un grau menor d’afició cap al llibre que el notat en l’Espanya musulmana.
És cert que hi ha moltes i notables biblioteques- de caràcter oficial la majoria -; però no en la gran proporció deguda; cert també que s’adquireixen llibres a preus elevats; mes són llibres antics, incunables, obres rares. Edicions artístiques només apareixen de tant en tant. No s’adverteix l’afició progressiva que hauria d’existir cap al llibre d’haver continuat les corrents que es van iniciar durant la dominació musulmana.
És que menyspreem el que vam adquirir a baix preu? És que no es presenten els llibres en forma que mereixin ser conservats? És difícil respondre amb encert. Potser hi hagi un tant de culpa a la manca d’educació; potser no s’inculca als nens l’amor als llibres; i d’aquí la desafecció, el desafecte que se’ls té. Sol passar que es reprèn als nens, que se’ls castiga si trenquen una joguina comprada per això: per jugar amb ell i trencar-lo; en canvi, no se’ls diu res quan omplen els llibres de gargots o destrueixen els fulls per fer corbates de llacet.
Alcorà de al-Àndalus
No només són els nens: hi ha gent gran, i algunes que es tenen per cultes, que pinten «ninots» en els llibres, dobleguen els fulls per saber on van acabar la lectura … Potser són regustos de la infantesa. Tenint en compte el progrés cultural que hagués d’existir entre l’Espanya musulmana i l’Espanya dels nostres dies, ens sembla que hauria d’haver tal afició als llibres que els consideréssim qual preuades relíquies. I si això fos així, començaríem per desterrar radicalment aquesta absurda costum, tan arrelada al nostre país, de prestar els llibres … que ja no tornen a les nostres mans. També es prestaven antany; però eren exemplars únics i perquè traguessin còpies d’ells; no hi havia possibilitat d’adquirir-los en moltes ocasions (5).
Seria curiós trobar una estadística del consum de llibres en l’Espanya musulmana i una altra dels nostres dies; potser ens sorprenguéssim al comparar-les. De totes maneres, no sembla aventurat suposar que en aquella època el nombre d’analfabets havia de ser enorme; però serenament considerat aquest assumpte, és menester confessar, per molt que ens dolgui, que en lloc d’avançar, hem retrocedit en l’afició i l’amor als llibres.
(1) M’inspira aquest article la lectura d’un profund treball d’erudició històrica, a causa del savi arabista D Julián Ribera Tarragó, que es titula Bibliòfils i Biblioteques en l’Espanya musulmana. Aquest treball va ser llegit a la Facultat de Medicina i Ciències de la Universitat de Saragossa, reproduït diverses vegades en forma d’opuscle i ara s’insereix en la col·lecció d’obres del Sr. Ribera que publiquen els seus deixebles i amics com a homenatge afectuós a qui tant va fomentar els estudis aràbics. Alguna cosa hi ha també per la meva part d’homenatge al bondadós amic, al mestre eminent, al publicar aquestes mal embastades línies.
(2) Van ser instal·lades les fàbriques a Toledo i a Xàtiva.
(3) La d’Abeufotáis, de Còrdova.
(4) El llibreter musulmà generalment s’encarregava de reproduir els llibres per mitjà de l’escriptura i després els venia; i tant més gran era el seu negoci com amb més perfecció els presentava. Van existir alguns exemplars notabilíssims per les meravelles cal·ligràfiques i dibuixos que contenien. També hi havia copistes dedicats a treballar a sou per a particulars i fins i tot per mercaders de llibres.
(5) Com una prova del que dic i també de l’afició al llibre en l‘Espanya musulmana, reprodueixo el que diu el Sr. Ribera en el seu citat treball respecte a un humil mestre d’escola, Abenbázam: “Aquest individu es manté ensenyant als iniciats, tasca en la qual l’ajuden un fill seu, encarregat dels nens, i una filla, encarregada de les nenes. Els pocs estalvis que aconsegueix els dedica a la compra de llibres, al mateix temps que les hores lliures de classe les fa servir amb afany a copiar els que els seus amics li ofereixen. Tot i que no poden permetre el luxe de mantenir bibliotecari, no per això la seva llibreria està desarreglada, ni deixa de tenir el seu valor. Alguna vegada els mateixos literats de Còrdova li envegen la correcció dels seus còdexs i la preciositat d’alguns, únics, que va portar d’un viatge que va fer per Orient amb aquest objecte. Mal vestit i mal menjat se li podia veure, però la seva biblioteca mostra clarament on pot arribar l’amor als llibres fins a persones d’escassos havers »
“L’afició als llibres” d’Estanislao Maestre. La Gaceta de las Artes del Libro y la Industria del Papel , Barcelona, desembre 1927.
El Consell de Poesia a la cort d’Al-Hakem II, califa de Còrdova
En el nostre afany per conèixer detalls sobre els nostres primers mestres en l’art d’imprimir, ens ha sorprès moltes vegades la disputa o afirmació concloent de tal o qual ciutat pel que fa a ser el bressol de la tipografia, i haver donat a conèixer les seves primícies. S’ha investigat molt des de fa nombroses dècades i se seguirà fent-ho encara, descobrint errors unes vegades i esmenant-los altres, arran de pacients estudis, però subsistirà sempre la incertesa ja que la divisió de parers és molt gran i el localisme dels estudiosos d’aquesta matèria no deixarà d’influir en la parcialitat de l’investigador.
Impressor transhumant
A la invenció de la tipografia convergeixen una sèrie de factors de diversa índole que van afluir a un mateix llit; es van produir en el segle del gran ressorgiment del saber humà en totes les ciències i les arts, i l’home o els homes aptes per a la seva invenció i desenvolupament havien nascut per donar-li l’impuls que la mà del Suprem Faedor havia posat en ells. Havia nascut un art i uns artistes que ho sentirien com mereixia, i perquè les posteriors generacions ignoressin potser per sempre qui van ser i consideressin la tipografia obra del geni humà en general, més que d’un individu determinat, aquests primers tipògrafs havien de ser nòmades . Així quedaria més embolicat encara en l’anonimat qui va ser el primer a arribar, o quina ciutat hauria de portar-se la glòria de fer suar les premses per primera vegada.
Impremta de Montserrat
Havia de ser així; la causa va ser sense cap dubte la Guerra dels dos Arquebisbes. Els tipògrafs, per raó de la inestabilitat produïda per la contesa, es van convertir en nòmades, i en poc temps van disseminar el que sense aquesta guerra hagués costat desenes d’anys fer arribar on es volia. I cal presumir que hi haguera hagut un altre esdeveniment, ja que no podia quedar per molt de temps, com a privilegi exclusiu d’uns pocs i una nació, el secret de fer llibres mecànicament.
A través dels estudis que s’han verificat, sabem que moltes vegades queden sense explicar clarament diversos anys de l’activitat de determinat impressor, i per obres arribades a les nostres mans sabem també que, en intervals de temps relativament curts, apareixen imprimint en diverses ciutats , i si hi afegim encara la, intencionada o no, equivocació de dates en els colofons, encara veurem que la incertesa és més gran. Hem de tenir en compte, a més, la confusió de cognoms d’aquells tipògrafs arribats gairebé tots de terres germàniques, ja que Joan de Rossembach que en 1493, va imprimir a Barcelona, és el mateix que en 1500 treballava a Perpinyà, i un altre del mateix nom i cognom era al Monestir de Montserrat el 1499 i també en el mateix any imprimia a Tarragona el famós missal per compte de l’arquebisbat.
És molt lògic que ens cenyim a la llum dels fets o dades obtingudes fins al present, però donada la destrucció o desaparició total de moltes primeres edicions, molt sovint tindrem sorpreses, comptant sempre amb l’afany de dilucidar la veritat i la major capacitat dels moderns mètodes d’investigació. Com hem dit, contribueixen a aquesta incertesa molts factors, però el més gran és aquest nomadisme dels nostres primitius mestres, que canviaven de residència amb tal facilitat, que avui, coneixent el que és una tipografia, ens sembla impossible. Bé és veritat que els procediments d’impressió eren més rudimentaris, les premses fràgils, els tipus es fonien adquirint el metall on el tipògraf fixava la seva residència i la tinta d’imprimir la fabricaven ells mateixos d’acord amb les característiques del paper que compraven en els molins que trobaven al seu pas. És molt possible que al perfeccionar-se primer la premsa i inventar-la d’un cop i després la de ferro, molt més perfeccionada encara, la impremta, en certa manera, s’estabilitzés, però no totalment, ja que avui, per causa de diversos factors, ja siguin bèl·lics, comercials, turístics, o bé amb fins de propaganda, segueix sent, en part, transhumant, ja que tenim notícia que en les campanyes realitzades pels exèrcits al segle XVIII, també els comandaments portaven els seus impremtes en carros, de les quals sortien les ordres o edictes per a l’exèrcit o per a les poblacions ocupades (cont.)
“La impremta transhumant”, per Felipe Bachs Mensa, Rvta. Ensayo, 14. 1962.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
Biblioteca en el Castell d’Escornalbou
En Barcelona, cuna asimismo de notables bibliófilos y grandes libreros de prestigio internacional – como lo fue en su día Salvador Babra, y es hoy nuestro gran amigo José Porter, eminente bibliógrafo y director de la Escuela de Librería de Barcelona – persiste desde principios de siglo esta loable afición de restaurar libros y dotarlos de adecuada encuadernación.
Iniciador de esta noble labor fue don Eduardo Toda, gran egiptólogo, diplomático y bibliógrafo erudito, quien fundó en 1914, con finalidades docentes, el Laboratorio de Restauración de la Biblioteca de Catalunya. Facilitó cuantos elementos fueron necesarios a esta disciplina que denominó “ Biblioterapia” y profesó personalmente esta cátedra con la mejor intención durante algún tiempo, en el que reveló, con métodos didácticos, sus incipientes conocimientos atesorados practicando a su manera la restauración de sus propios libros en la plácida soledad de su castillo de Escornalbou.El prestigio de este laboratorio fue en aumento y puesto al servicio de la formación profesional de la “Escola de Bibliotecàries de Barcelona”. Escuela fundada y dirigida en sus primeros tiempos por Eugenio d’Ors, secundado por un cuadro de excelentes profesores. De ello nos informa ampliamente en la revista “Biblioteconomía”, la señorita Consuelo Pastor, discípula de la primera promoción, en una emotiva necrología dedicada a su ilustre maestro. El espíritu docente de Eugenio d’Ors lo sintetizó él mismo en su opúsculo titulado “Aprendizaje y heroísmo”.
Este laboratorio siguió en plena actividad con el nombre de “Círculo de Restauración de Libros”, al unísono de la Escuela de Bibliotecarias que siguió su desarrollo bajo la eficaz Dirección del doctor Luis Segalá y el doctor Jorge Rubió después, secundado por Carles Riba, Pedro Bohigas, y otras ilustres personalidades de las letras y de la erudición bibliogràfica. Jorge Rubió fue quien inició, en 1938, la clase de encuadernación hoy en plena actividad, confiándonos la orientación del primer cursillo. La señorita María de los Ángeles Royo se destacó notablemente en la especialidad teórica y práctica de restaurar libros, profesando dicha clase con notable eficiencia y abnegación. Simultáneamente, la señorita Ascensión Zamorano, quien obtuvo facilidades para cursar estudios en Italia, donde completó su formación, contribuyó a la formación de las discípulas de la clase de restauración de la mencionada Escuela de Bibliotecarias, dependiente de la Excma. Diputación Provincial de Barcelona, y dirigida hoy con el mayor interés y acierto por el director de la Biblioteca Central, don Felipe Mateu Llopis.
Escola de Bibliotecàries
Asimismo, en el ambiente privado, se distinguió en esta noble tarea el conocido bibliófilo don Pau Font de Rubinat, quien, ayudado de sus hijas, debidamente instruidas con su aleccionamiento, fue de los primeros que restauró sin preocupaciones estéticas los libros en mal estado de su valiosa biblioteca instalada en su casa solariega de Reus, salvando no pocos ejemplares que sin su eficaz desvelo no hubieran merecido la menos consideración.
Posee tal atractivo esta labor para el amante de los libros, que no fue único el desvelo del señor Font de Rubinat. Don Isidoro Fernández, destacado bibliófilo bilbaíno establecido en Barcelona, ayudado de sus dos hijos, Carlos y Ulises, expertos en las artes del libro y del dibujo, restauró con rara perfección no pocos libros en mal estado, de los que continuamente adquiría para enriquecer su biblioteca.
En la actualidad, profesa la càtedra de restauración de la E. de B. de B. con singular competencia, don Jesús Vallina – quien además da clases de su especialidad en el Conservatorio de las Artes del Libro .
Notable es también la abnegación que siente por esta imponderable labor la señorita Montserrat Negre, adscrita al Archivo de la Corona de Aragón. Sus vastos conocimientos, ampliados en Italia y París, sobre la restauración de libros y papeles antiguos, y su extensa cultura científica, le confieren una alta consideración difícil de superar.
Arxiu Corona d’Aragó
Al margen de los Centros docentes se ha destacado también muy notablemente, y sigue fiel a su tarea profesado con amor, el infatigable trabajador don Francisco de P. Juaní Martí, quien además ha sabido divulgar su extraordinaria vocación por medio de una misiva circular dirigida a los libreros anticuarios y a los bibliófilos, citando en su escrito la “fauna bibliófila más común”, e invocando el deber de “evitar la destrucción y desaparición de libros y documentos de la antigüedad”.
Y para dar fin a esta, posiblemente, incompleta lista de apóstoles de la restauración del libro, mencionaremos también un establecimiento de portal, dedicado exclusivamente, desde hace más de veinticinco años, a la venta y restauración de mapas y grabados antiguos, instalado en un rinconcito del barrio gótico de nuestra ciudad, en el que su titular, el señor José Moix Soler, artista pintor, realiza a veces ante el público los encargos que se confían a su habilidad.
Emilio Brugalla Turmo: “Inquietudes de hoy por los libros de ayer”, a Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona,Tercera época Núm. 733 – Vol. XXXIX Núm. 2. XVIII làmines.Barcelona, maig de 1968.
“Malgrat haver exercit l’ofici manual de torner de coure fins els vint-i-vuit anys d’edat, la nostra vocació a la llibreria s’originà des que tinguérem ús de raó. Els nostres començaments foren al Mercatde Bellcaire, que de temps immemorial es celebrava davant de Portal de Sant Antoni. Encara recordem, de 1872 a 1875, els dilatats camps i hortes que existien en els terrenys que avui són carrers d’Urgell, Casanova i Muntaner. Tot el que ocupa l’actual mercat de Sant Antoni s’utilitzava per a la Fira de Bellcaire. Allí recordem haver vist munts de llibres a dos quartos ( la peça actual de deu cèntims), i allí començàrem a reunir una modesta però nombrosa biblioteca, que en 1897 servi per als fonaments de la nostra llibreria.
Primer en una parada a l’aire lliure de la Ronda de Sant Antoni, i a l’abril del propi 1897 en el portal o escaleta de la mateixa Ronda, número 6. Les existències de llibres i estampes que allí guardàvem, foren robades al cap de tres mesos i de consegüent els lladregots acabaren amb aquell petit establiment.
Després concorreguérem a la munió de fires que per aquells temps es celebraven en les barriades típiques de Barcelona, fins que a mitjans de 1899 un vell llibreter establert des de 1892, al núm. 13 del carrer del Bonsuccés, ens traspsasà el seu lloc de venda i motivà així que deixèssim l’ofici de lampista per a dedicar-nos de ple al comerç de llibres usats.
Imatge Frederic Ballell
Allí, en aquell portal de la casa, habitada pels seus propietaris, la familia Maspons i Labrós, començàrem a establir relacions amb els llibreters estrangers. Allí també s’originaren les reunions entre literats i bibliòfils que sempre, sense interrupció, han tingut lloc en el nostre establiment. Gran part de la clientela era formada per estudiants, joves obrers, dependents de comerç; molts d’ells morts o en terres llunyanes i alguns avui rodejats de família, tot sovint ens agraeixen les bones orientacions en les obres a llegir; altres aviat no necessitaren de consells i es bastaren amb els seus coneixements aconseguits per llargues jornades d’estudis. Amb els qui aleshores ja eren joves intel·ligents, Ramon Pomés, J.Ferran i Mayoral, Pere Pellicena, C. Costa, J.M. Jordà, J. Leon Pagano i els dos fills dels malaguanyats artistes de teatre Ceferi Palència i Maria Tubau, emprenguérem la publicació de Teatro Antiguo y Moderno, amb obres de Calderón, Shakespeare, Tirso de Molina, Ibsen, Hauptmann, Südermann, Balzac, Molière, Strindberg, fins a 1909, en què publicàrem La Celestina, de Rojas, obra nº. 46 i darrera.
Abandonàrem aquesta publicació, no per poc èxit, car algunes obres es reeditaren i l’Hamlet aconsegui estampar-se tres vegades, sinó impresos per l’afecció al llibre vell que sempre ha predominat en nosaltres. En 1903 publicàrem el primer catàleg d’obres d’ocasió i suara hem repartit el nº. 41. La darrera publicació del Bonsuccés és Mis ideas, per Ricard Wagner.
Durant el més de maig 1905 abandonàrem el portal del Bonsuccés per a establir-nos definitivament al carrer de Sant Pau, 41. I diem definitivament, perquè en entrar en aquest lloc prometérem sortir-ne o morts o arruïnats. Ací, les primeres reunions en la rebotiga foren les dels elements soi-disant avançats en idees literàries i polítiques. Hi figuraren En Lluís de Villalobos, Josep Leon Pagano, J. Comas de Badalona, Herreros, Pahissa i altres, la majoria dels quals formaven la redacció del periòdic El Productor Literario, una mena de Gaceta Literaria actual. D’aquesta reunió sortí el projecte de publicar sobre Nietzche, Renan, Stendhal, etc. Només en publicaren tres i nosaltres també hi contribuirem donant a llum la Biblioteca Selecta, amb set obres. D’aquella colla, alguns s’expatriaren a Amèrica, en Jaume Comas morí, i els altres els hem perdut de vista.
Seguiren reunions de bibliòfils, col·leccionistes, homes de lletres, etc., i quan esclatà la guerra de 1914-1918 tinguérem la bona sort que jamai no fou torbada la pau de la casa per disputes entre francòfils i germanòfils. Abans, però, haviem obsequiat totes les nostres coneixences i tocats de la dèria bibliòfila, amb el Catàleg d’incunables catalans de la Biblioteca de Miquel Carbonell. 1908, petit in-4t, 60 exemplars en paper de fil, innocentada que posà en renou bibliotecaris, arxivers, llibreters i aficionats.
Poc després publicàrem la Notícia de la Biblioteca del Marquès de Llió, 1909, 41, 60m exemplars. Després, portats per l’amor a la nostra comarca natal, La Conca de Barberà, 1912, 4º, 300 exemplars.
Des que exercírem el noble ofici de llibreter, sempre havem portat la idea de publicar una Bibliografia general d’Espanya i d’Amèrica espanyola. En prendre possessió del carrer de Sant Pau, teníem alguns centenars de paperetes, però trobant-nos sense cabals per a donar-les-hi aplicació, en férem obsequi al ja difunt amic Jaume Olivé i Castanyer, que tenia molt avançada una obra semblant a la que nosaltres projectàvem. Tot seguit, observant que les obres de Bibliografia eren tan demanades i que cada jorn eren més escasses i que el seu preu esdevenia fantàstic, refermàrem la idea de publicar el Manual del Librero, o sigui Bibliografia general hispano-americana, amb el preu de tots els llibres, orígen de la impremta en les poblacions de parles ibèriques, etc. El treball durà molts anys. Es començà a estampar en 1923 i s’acabà en 1927. Total, 7 volums gran in 4º, en menys de cinc anys, treball tipogràfic que executant-se a Barcelona almenys hauria ocupat deu anys, i amb quantes dificultats! Qui ho hauria fet, amb els textos llatins, alemanys, anglesos, noruecs, etc., que hi ha en abundància? Però tinguérem la sort que el mestre Viader, de Sant Feliu de Guíxols, prengués el treball pel seu compte i amb entusiasme, i l’enllesti d’una manera admirable.
La publicació d’aquest Manual, que mitjançant els Maggs Bros. De Londres, és a tots les biblioteques públiques de l’Amèrica del Nord i gran part de les d’Europa i d’Amèrica del Sud, ens ha facilitat noves i nombroses coneixences de tot el món. Són molts els Bibliotecaris i Professors estrangers que en emprendre el seu viatge de vacances per Espanya, han volgut visitar l’autor del Manual que es veuen obligats a manejar. Alguns resten astorats, en veure un treballador humil. Es creien trobar un lletrat, vivint folgadament, sense fer res, i fruint de la glória!!! Hem dit i ho repetirem: nosaltres som treballadors. Lluny de nosaltres l’oci. Sempre hem treballat, i treballarem fins a morir.
Al bagatge literari esmentat, hem d’afegir Els Amics Tintorers i El Año Artístico y Literario en Barcelona, publicats abans d’ésser llibreters. Col·laboració a periòdics socialistes i opuscles de capricis bibliogràfics en paper de fil.
L’any passat eixamplàrem la nostra publicació La Conca de Barberà donant a llum les tres Guies profusament il·lustrades: Montblanc, Poblet i Conca, in 8º.
Ara els nostres treballs van encaminats a publicar en català, i després en castellà, Memòries d’un llibreter català, i tot seguit la segona edició del Manual del Librero, completament refet de cap i de nou. Naturalment, la primera edició comprèn moktes omissions i defectes. A més, l’experiència ens ensenya un altre sistema que posarem en pràctica en la nova tirada. Consisteix en la major claredat possible, fins a lextrem que el més analfabet trobi de seguida el que busca. També procurarem una major tirada a fi i efecte de posar l’obra completa a un preu accessible per a tothom. Això és tot el que afecta la nostra llibreria.
Article: “La llibreria Palau” d’Antoni Palau,a La Revista: quaderns de publicació quinz enal, any 19 ( gen-juny 1933).
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“La Bibliografía, vastísimo ramo de la actividad humana, se cultivó siempre en los países de más alta civilización por hombres doctos. Nuestros antepasados, cuando aún no existía la imprenta, se cuidaban ya de registrar los manuscritos puestos en circulación. Los bibliotecarios de Alejandría hacían repertorios metódicos, y las noticias bibliográficas de los gramáticos del Imperio romano nos demuestra que esta ciencia no es nada nueva, precisamente por ser de absoluta necesidad para todos ; pero aquellas tablas y catálogos eran imperfectos, entre otras razones, por faltar a la mayoría de los manuscritos las fechas y sus títulos fijos. El verdadero cultivo de la Bibliografía empieza, por consiguiente, con la invención del nobilísimo arte de la imprenta, base suprema de la conservación del pensamiento humano y a la cual se debe que la obra de los grandes hombres no haya quedado en las tinieblas.
Biblioteca de Celso
Las biografías de los grandes escritores, que en todas partes y en todas épocas dejaron manuscritos sus ideas, y especialmente los Repertorios bibliográficos donde se registra su producción, son ayudas preciosas e indispensables para los hombres de estudios, los investigadores, los de práctica profesional, etc. etc., porque todos tienen necesidad de estar al corriente de los trabajos de sus predecesores y contemporáneos, tanto para encontrar un fundamento a las ideas que se sustentan, cuando las hay, como para demostrar la novedad, cuando no hay noticias de otras. Estas colecciones ahorran así el tiempo para el trabajo ; por ellas sabemos, ya por deleite en la investigación o para adquirir la justa verdad, de cuantas maneras se ha vertido el pensamiento humano y si se ha expresado completamente o no ; las variantes, los errores, las mutilaciones y condenas que sufrieron los textos. Al librero y al bibliotecario le son indispensables para resolver las consultas. En todas las bibliotecas son necesarias porque nos muestran todas las direcciones del pensamiento y de sus actividades, permitiendo su consulta, sin tiranía ajena ni imposición extraña, seguir libremente el camino que estimamos mejor para el trabaio o la adquisición de la cultura.
La Bibliografía, expresión fiel de la cultura, sazonado fruto de la investigación, aprecia por fechas y grados el movimiento intelectual de la humanidad y lo salva del olvido ; con razón se le ha llamado el genio tutelar de los tesoros literarios amontonados desde el origen de la ciencia y llave del que escribe. Por carecer de nociones bibliográficas—dijo un maestro—es por lo que tantos hombres escriben sobre asuntos estudiados y mejor tratados por otros ; por carencia de fuentes bibliográficas se repiten viejos errores.
La Biblografía donde se registran los libros que contienen todas las ideas que en el mundo han surgido son, por consecuencia, los libros más útiles, siendo además los más difíciles de hallar. Por esto son cada día tan buscadas y bien. acogidas en todas partes las publicaciones bibliográficas. Porque además de ser de verdadera utilidad, ofreciendo ancho camino para el estudio, son indicio evidente de la cultura y civilización de cada época y del país que las produce.
Article: “La bibliografía” per F. B., a Gaceta del Libro ( València) de maig de l’any 1935.
Biblioband: La BiblioBand és un Espai Artístic on interactuarem i improvisarem Música amb diferents Instruments Musicals. A Belén de Escobar, Argentina
Bibliodef; catàlec col·lctiu que té com a objectiu la descripció i la difusió del patrimoni bibliogràfic depositat en els centre bibliotecaris de la Red de Bibliotecas de Defensa (RBD).
Biblioedu: La Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació ha posat en marxa el portal Biblioedu, la xarxa valenciana de biblioteques escolars en línia. Esta iniciativa naix amb la finalitat d’impulsar la transformació digital de les biblioteques dels centres educatius de la Comunitat Valenciana.
Biblioesbarjo: a l’Escola Cèsar August de Tarragona, a les hores de pati, els nens i nenes de Primària que voluntàriament han preferit passar entre llibres, contes i imatges aquesta estona, han anat a la biblioteca del centre per gaudir d’un entorn tranquil i relaxat tot descobrint, llegint, contemplant i aprofundint en el gust per la lectura. Ho recomanem!!!
Bibliogata: La Biblioteca Nacional de Perú dio a conocer a Melissa, la “Bibliogata“, quien presenta su casa (la biblioteca) y todas las actividades y servicios que se pueden realizar en ella.
BiblioICATER: el Col·legi d’Advocats de Terrassa posa a disposició dels associats la promoció #BiblioICATER, amb coedició entre el Consell de l¡Advocacia (CICAC) i l’Editorial Tirant, l¡accés al Código de Leyes Procesales de tirant.
Bibliopoetes: a la Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú van organitzar (2013-2017) una mena de concurs per a infants, Bibliopoetes: poesia feta per infants.
Bibliopólico: paraula trobada en el Diccionario histórico de la lengua española (1933-1936) de la RAE. A la pàgina 211 posa: Bibliopólico, ca. (De bibliòpola.) adj. Perteneciente o relativo al librero. Voz ocasional/ “En su catálogo bibliopólico con títulos de bibliográfico” Puigblanch, Opúsc. Gram. Satir,, ed. 1828, t, 1, p.91.
Bibliotecaholística: Diuen: “Benvinguts a aquest espai per al despertar de la consciència, on coneixeràs diferents mètodes de teràpies alternatives i informació sobre elles”, i pengen videoa a TikTok. “Descubre en TikTok videos relacionados con bibliotecaholística”.
Biblioteca-Infokiosk: La Biblioteca-Infokiosk Sabot és un espai anarquista i okupat que té com a objectiu difondre material de crítica social per aportar idees i pràctiques llibertàries contra la dominació, a peu de carrer
Biblio/tech/a, La: és una secció quinzenal del diari digital MetaData on Marta Clua recomana un llibre vinculat a la tecnologia.
Biblio-Tecki: videos a YouTube on expliquen diverses coses, com fer-les més fàcils.
Bibliotelia: L’Art unit a la Filatèlia i la Bibliofília on diuen: “La bibliotèlia té com a origen etimològic la unió de dues paraules gregues que constitueixen la veu: Biblion ( o bíblies ) que significa el full escrit ( i després el llibre ) i ateleia, que podria traduir-se com “una afició per coses que denotin una excepció de impost”, i continuen: “Segons el Diccionari de la B.B.F. ( Biblioteca del Bibliòfil Filatèlic ) es defineix la bibliotèlia com la “passió pels àlbums-llibre el contingut del qual està format per un conjunt de segells postals o de correus, mata-segells especials i altres elements rars o curiosos, existint una concordança entre tots ells, i destinats especialment a commemorar algun esdeveniment històric cultural o esdeveniment rellevant en un període de temps limitat”. Tot això en el Formafil Club Filatelia de Madrid.
Bibliozonte: Crec que és el nom que reben els usuaris de la Biblioteca Nacional de Peru, pero no es segur. He demanat informació, ja fa dies, a la BNP, em van respondre però no em van dir res de Bibliozonte.
Bibliozumba: a la BibliotecaMunicipal de Lautaro organitzen sessions de BiblioZumba
Biblioaprenent 
