Biblioaprenent

“ FONS SOBRE HISTÒRIA DEL LLIBRE A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Una de les institucions que des de fa molt de temps ha intentat facilitar la tasca dels investigadors del món del llibre ha estat la Biblioteca Bergnes de las Casas. Nascuda el 1918 com a biblioteca de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, en acabar la Guerra Civil seguí el destí de la institució, integrada —des del 1941, a l’igual que la resta de cambres del llibre de l’Estat— en l’Instituto Nacional del Libro Español (INLE). Tot i que centralitzat a Madrid, la Delegación de Barcelona continua gaudint d’una important autonomia; les relacions estretes i amicals dels qui treballaven a la biblioteca amb els diferents actors del món del llibre i el seu profund interès feren que es pogués recollir en les seves prestatgeries no només una completíssima col·lecció bibliogràfica relativa a totes les facetes del llibre, sinó també uns reculls de catàlegs i publicitat i d’un seguit de documentació mal anomenada menor, d’extraordinària utilitat per als estudiosos.

Poc després de la reinstauració de la Generalitat, la biblioteca de l’INLE fou adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat, com a biblioteca especialitzada amb el nom de Biblioteca Bergnes de las Casas. A mitjan els noranta, la Biblioteca Bergnes fou adscrita a la Biblioteca de Catalunya, on s’instal·là físicament el 1998. Poc després, la gestió i tractament de les seves riques col·leccions foren encomanats a diferents departaments, segons la seva tipologia.

La documentació manuscrita i mecanoscrita que havia estat recollida per la Biblioteca Bergnes —relativament poca en volum, però d’importància singular per la seva raresa— va ser ordenada i inventariada, i pot ser consultada pels investigadors a la Sala de la Reserva de la Biblioteca de Catalunya.

La documentació procedent de la Biblioteca Bergnes de las Casas no és, emperò, l’única que podem trobar sobre aquest tema. Tradicionalment, la Secció de Manuscrits ha ingressat per diverses vies documents solts —majoritàriament inventaris i catàlegs de biblioteques—, sovint poc coneguts del públic investigador. D’altres documents susceptibles des ser útils per a la recerca sobre els llibres es troben sovint en els fons personals dels erudits conservats a la biblioteca —sovint bibliòfils que desenvoluparen una tasca important com a editors. D’altra banda, l’adquisició a finals de 2000 de la

col·lecció d’autògrafs reunida per Ramon Borràs, comportà —de manera inesperada— l’ingrès a la Biblioteca d’un nombre important de documents de dues editorials ben diferents: les Edicions de la Rosa Vera i l’editorial Montaner i Simon. No es tractava —ni en un cas, ni en un altre— de fons complets i homogenis, i la documentació que s’hi relaciona no ha estat particularment fàcil de recuperar, ja que la majoria dels documents varen ser separats i ordenats per la persona que signava —seguint la lògica d’una col·lecció d’autògrafs. Tot i així, el material acumulat és prou interessant —sobretot si tenim en compte la migradesa de les fonts conservades en general. El mateix any —arran de l’absorció de l’editorial La Magrana pel grup editor RBA—, ingressava a la Biblioteca per voluntat del que n’havia estat el director

—Carles-Jordi Guardiola—, el fons de l’editorial. Tot plegat conforma un conjunt de materials que voldríem fer conèixer breument mitjançant les notes que segueixen a continuació.”

“Fonts per a l’estudi de la història del llibre i de les biblioteques a la Biblioteca de Catalunya” d’Anna Gudayol. ITEM, 42 de 2006, pàg. 129-149.