Biblioaprenent

“La història del llibre i de la lectura, en el seu sentit més ampli, ha conegut a Europa un desenvolupament extraordinari durant els darrers trenta anys, estretament lligat amb l’interès renovat per la història cultural i per tot allò que pogués contribuir a conèixer quina era l’evolució mental de la societat. A l’estat espanyol, i a Catalunya en particular, l’engrescament per aquest tipus d’estudis és, però, relativament més recent.

Sense oblidar en cap moment els treballs extraordinàriament fecunds de Jordi Rubió, de Pere Bohigas o de Josep M. Madurell, per citar només tres noms capdavanters, cal reconèixer que, fins a mitjan dels anys vuitanta, els estudis sobre història del llibre no van deixar d’ésser molt escassos, i fruit més aviat de l’interès particular d’un estudiós aïllat que d’una línia d’investigació d’un grup de treball.

A partir de mitjan dels anys vuitanta, en canvi, els estudis sobre història del llibre a l’estat espanyol comencen a reaparèixer amb una força creixent en les revistes especialitzades en investigació històrica i filològica.

Particularment nombroses són les edicions i estudis d’inventaris de biblioteques particulars, que sovint serviran posteriorment de base a estudis més amplis sobre una categoria social o cultural. Pel que fa a Catalunya, val la pena remarcar l’inici, durant aquest període, de les recerques que conduiran a la redacció d’un cert nombre de tesis sobre història del llibre i de la premsa, majoritàriament a l’entorn de diferents departaments de les facultats de Lletres i de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes recerques donaran lloc, entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, a treballs de conjunt sobre diferents ciutats i períodes, fins aleshores gairebé inexistents.

D’altres treballs sobre la impremta o els impressors locals són iniciats igualment per estudiosos fora dels circuits universitaris, sovint sota el patrocini d’institucions públiques d’àmbit autonòmic o local.

Aquest interès renovat i vivíssim per la història del llibre sembla malauradamentno haver estat suscitat, en canvi, entre els bibliotecaris, professionals que, en molts casos, treballen encara directament amb llibres. La introducció del que fa deu anys s’anomenava “les noves tecnologies de la informació”, que són ara la nostra eina de treball quotidiana, semblen haver-ne estat la causa. De fet, fins i tot l’ensenyament de la història del llibre ha estat relativament relegada en els darrers plans d’estudi dels estudis universitaris de Biblioteconomia i Documentació a Catalunya; perdudes enmig de matèries considerades més “tècniques”, les assignatures en relació amb el llibre antic semblen gaudir entre els alumnes de poca consideració. La situació en els altres centres de l’estat espanyol potser no sigui gaire diferent; ara bé, si fem una ràpida revisió de les col·leccions de manuals iniciades arran de la multiplicació de centres universitaris dedicats a l’ensenyament de la biblioteconomia i documentació, en els darrers tres o quatre anys han estat publicats un cert nombre de títols dedicats a la història del llibre i de les biblioteques i a les col·leccions especials. Atenint-nos, per tant, a la producció en castellà, hom podria pensar que les assignatures relacionades amb el fons antic de les biblioteques continuen essent força presents en el currículum dels centres d’ensenyament de la resta de l’estat.

“Història del llibre i de les biblioteques a Catalunya: quinze anys d’estudis (1985-1999)” d’Anna Gudayol, ITEM, 27 de 2000, pag. 4-64. (Aquí part de la Introducció). Val la pena fer una ullada a tot l’article, el podeu trobat a https://raco.cat/index.php/Item/article/view/22550  ). I amb una extensa i interessant bibliografia (pàg. 28-58).