Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliofília’ Category

Bibliodiccionari XXIII

Posted in Bibliodiccionari, Bibliofília, Bibliologia, Varis, tagged , , , on 26/04/2013|

          BIBLIODICCIONARI   XXIII

Biblio-basura: en un  vlok argentí de preguntes i respostes,  en la pregunta  “¿ la Biblia y el Apocalipsis?”, criticant la Bíblia, el vlokaire Fantomas diu: “No pierdas el tiempo en Biblio-basura”.

http://ar.answers.yahoo.com/question/index?qid=20110927181438AAa5J0D

 

‘Bibliobasura’(1): paraula usada en molts llocs per referir-se a literatura molt dolenta, que no agrada, i així l’anomenen. En català  ( biblioescombraria) no la he trobat. En alguns llocs parlan de telebasura, cinebasura, etc.

 

 Bibliobasura (2): títol d’un relat interessant en el vlok Mi espacio Literario.http://miespacioliterario.blogspot.com.es/2007/04/bibliobasura-relato.html

 

 

          Biblioboard: Per a lectors exigents i bibliòfils, amants de les edicions d’estudi ,Biblioboard és la seva aplicació.

          Biblioboard té una gran colecció d’obres antològiques de diferent gènere i  especialitat, tant en ficció com no ficció: literatura, art, matemàtiques, medicina, música, naturalesa, filosofia, història, poesia, ciència, viatjes, esports, etc.

biblioboard

Bibliocubas Educa: vlok de la Biblioteca de Cubas de la Sagra (Madrid).   http://bibliocubas.blogspot.com.es/

BiblioDesign : companyia independent que ofereix serveis de disseny gràfic i web, il·lustració, fotografia digital, disseny de llibres i revistes, papereria, i revisió, edició i traducció de texts acadèmics, tot això per a biblioteques i per a tot tipus d’organitzacions relacionades amb els llibres i la informació.  Un toc  artístic.Per a biblioteques. Per bibliotecaris. http://bibliodesign.blogspot.com.es/2012/08/web-design.html

Biblioforum (2): membre de Library Thing d’ A Coruña.

 

Bibliographoi: amanuenses  que eran com una espècie d’esclaus, però considerats més com col·liberts , anomenats bibliographoi y servi literati , perquè eran més ilustrats i no podien ser manats com  a esclaus.  Paraula del llibre Curso de Bibliología, de Baldomero Diez Lozano, Imp. Lourdes, Murcia, 1926, pp. 104.

Bibliomat: Una màquina de vending que ofereix llibres vells al preu de dos dòlars canadencs. Està instal·lada a The Monkey’s Paw, a la ciutat de Toronto (Ontàrio, Canadà).  La màquina ha estat concebuda com una alternativa artística al cistell de descompte situat a l’exterior, que sovint és ignorat. Quan un client posa monedes, la Biblio-Mat comença a vibrar i fer sorolls per indicar que s’ha posat en marxa. A continuació s’escolta el ring d’un telèfon antic i surt un llibre, sempre diferent i únic. (Trobat a Diari d’un llibre vell)

 

 Bibliopalma: pàgina oficial de les biblioteques municipals de Palma de Mallorca. http://www.bibliopalma.es/

bibliopalma

Bibliopèlia: tractat de les arts referides a la manera de fer llibres. Comprèn coneixements d’obres relatives a un mateix assumpte; facilitat, abundància i oportunitat; claredat, senzillés i mètode; veritat en la elecció de les frases i força i harmonia en el llenguatge; treball,  exactitud; correcció rigorosa del original i lentitud en publicar les obres.  Paraula del llibre Curso de Bibliología, de Baldomero Diez Lozano, Imp. Lourdes, Murcia, 1926, pp. 304-305.

Aquesta paraula no existeix realment, la vaig posar perquè està en el llibre mencionat, però més tard rellegint el llibre i mirant a la Fe d’errates de 3 pàgines que té, he vist que posa que en comptes de la paraula Bibliopèlia hauria de posar Bibliofilia.

Bibliopelis: paraula utilitzada en el vlok Esparcer per parlar de pel·lícules, normalment per a nens i joves.  Http://esparcer.blogspot.com.es

 

 Bibliòpol: en el llibre de Baldomero Diez y Lozano, Curso de Bibliología, a la pàgina 105 diu: “ así que las palabras librero, anticuario y escriba, venían a ser lo mismo, no extrañando que el librero encolase los libros y fuese aglutinador ( libropeus o bibliópolo)”.

 

 Bibliopuntcat: empresa que ofereix serveis per a Biblioteques Escolars.  http://bibliopuntcat.blogspot.com.es/

bibliopuntcat

Bibliories: ( en castellà Bibliorías):   D’un article  de Carles Geli, a El País del 17 de gener de 2013.  

“el Consistorio estudia medidas excepcionales para ayudar al sector ( llibreries) . Y entre ellas, amén de una línea de subvención econóica específica para la mejora de los establecimientos, dos de fuerte impacto; una, la celebración de una feria de librerías especializadas, que podría arrancar a finales de este año; la otra, aún más rompedora si cabe: que en la red de bibliotecas municipales se instalen librerías, “en un régimen parecido al que permite la existencia de bares y cafeterías”.

Això dona lloc a que a Bauenblog, Daniel Gil , exposi: “La idea principal és que ho facin de la mateixa forma que ja ho fan des de cafeteries o bars. Tindrem Bibliories, o seran llibreteques?  “.

http://www.bauenblog.info/2013/03/07/bibliories-o-llibreteques/#more-3670

 

Biblioteko:  biblioteca esperantista “Ramón Molera Pedrals” a Moià.

http://www.bibliotekomolera.org/bonveno.html

biblioteko

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 318

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Ex libris, tagged , , on 19/04/2013|

exlibris RMP

 

               “Qué més exquisit, què més artesanal, què més íntim i civilitzat que l’ex – libris, aquelles marques de biblioteca que des de l’època medieval, per bé que de maneres diverses, han servit per a identificar el titular o el propietari d’un llibre ¡

exlibris Font de Rubinat

 

               Quan l’ex – libris és cotitzat com els segells o els timbres filatèlics, descontextualitzant-lo del seu marc i de la seva propia finalitat, mostrant unes quatre-cent peces i un documentat catàleg sobre l’ex – libris i els ex – libristes, perquè tant uns com els altres formen part de la història de l’art del nostre país.

exlibris Triadó

               De sempre, els nostres ex – libris, com els de tot Europa, han recollit part de la personalitat dels seus titulars. Ultra les referències heràldiques, genealògiques o de referencia nominal, s’ha reflectit quelcom de la manera de ser del seu propietari.

exlibris A Riquer1

               D’ençà la fi de segle, s’inicia un renovellament d’aquesta forma d’art que, entre nosaltres, aportà importants valors creatives. Tant els autors de les comandes com els creadors artístics dels ex – libris eren gent que fruïen de les arts i estimaven els llibres, volien recrear els seus ulls amb imatges agradables i enriquir els volums amb aquest additament artístic que, de mica en mica, ha anat adquirint i s’ha transformat en una manera de fer art, aliada fonamentalment a les tècniques més pures del gravat.

               “L’ex – librisme reconsiderat”, per Daniel Giralt Miracle, a Ex – Libristes Catalans, Catàleg Exposició a l’Antic Hospital de la Sta. Creu, Barcelona, 1980, p.3-4.

exlibris Balaguer

 

Hotel Drouot1

 

               “  ‘Habría que precisar en primer lugar’, nos señala el editor Manuel Arroyo, ‘ qué es la bibliofilia; yo creo que podríamos diferenciar entre la bibliofilia clásica; es decir, la encuadrada en el ámbito estricto del libro antiguo, bien hecho, primorosamente elaborado, y la llamada bibliofilia de ediciones facsímiles, ahora muy en boga’. Existe, no obstante, en los círculos bibliófilos de Madrid, cuyo eje central son las llamadas ‘ librerías anticuarias o bibliófilas’, un marcado sentimiento de recelo, cuando no de desprecio, hacia las ediciones facsímiles. ‘Eso no es bibliofilia, es un mercado para nuevos ricos. Un mercado con una lista de clientes fabricada de antemano, a los que se convence de que esto es muy bonito y dentro de diez años se triplicará su valor actual’, nos manifiesta el dueño de la librería Escalinata, de Madrid…

               En materia de precios, el mutismo es general, ‘ porque se ha exagerado una barbaridad en la prensa’. Sin embargo, grosso modo, se puede afirmar que no es ni mucho menos imposible hallar buenas ediciones a precios asequibles a casi todos los bolsillos.

               Actualmente, y pese a que el interés por la bibliofilia registre un auge contínuo, el problema estriba en que cada vez es más difícil hallar un material verdaderamente interesante. Y para colmo no estamos en Francia, en donde todos los días hay subastas, como la del hotel Drouot, en París’, se lamenta Luis Bardón. Poe el contrario, el propietario de la librería del Prado, especializada fundamentalmente en folklore y literatura de principios de siglo, no se muestra muy amigo de las subastas, ‘porque los precios se disparan; recuerdo quepor un libro que yo estaba vendiendo a seiscientas pesetas se estaba pujango cerca de las 5.000’.

 

               Juana Salabert: “ La bibliofilia, el mundo de las joyas de papel”, article del 12-02-1981, però trobat a El País de 9-02-2011.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/bibliofilia/mundo/joyas/papel/elpepicul/19810212elpepicul_10/Tes

Hotel Drouot2

 

       exbloguis33

 

                                                  (Exlibris 2, 3, 4 i 5 extrets de la BC)

Read Full Post »

Fires i Firetes

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , on 14/04/2013| 2 Comments »

XXXVI fira València

               Dies enrere vaig trobar un article (1)’ interessant’ per vàries raons, comença d’aquesta manera:

            “ La XXXVI edición de la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión de Valencia abrió ayer sus 37 casetas. A pesar del frío, del aire y de la lluvia, la peor combinación posible….

            El presidente de la Sociedad Bibliográfica Valenciana, Rafael Solaz, curioseaba entre los puestos. Se llevó….”. I va dir :” El cliente de libro muy caro, de precios superiores a 1.000 euros, ha caído mucho. Si antes una librería tenía una serie de clientes selectos, buenos, de diez quedan dos. Y, a la vez, se ha devaluado a la mitad el precio del libro antiguo de nivel medio”…

            “… En cualquier caso, si en algún lugar debe conservarse un punto de tradición es en una feria de libro antiguo. Nacho, desde Zaragoza, trae un volumen editado en el siglo XVI que trata sobre Valencia. Boado asegura que, a buen recaudo, ocultos tras los cuentos o los tebeos de Tintín, los libreros traen ‘ bastantes incunables y libros del XVI y del XVII’, y es que la feria valenciana es la segunda del país después del certamen que se celebra en Madrid”.

            I en diferents articles que parlen de la XXXVI Fira de València diuen: ‘ … incunables fechados antes del año 1500.’, crec que no cal afegir-hi res més.

            I per el que diu el senyor Solaz, tampoc és necessari dir més coses. Sembla que aquests senyors, anomenats llibreters ( molts d’ells), només estan interessats en ‘clientes selectos, buenos’, dels que gasten 1.000 euros o més, dels que segons diu en queden molt pocs. És possible que anys enrera els clients habituals fossin senyors rics i amb possibles, senyors bibliòfils que organitzaven associacions per a uns quants, però crec que avui hi ha molts bibliòfils diferents i com ja vaig escriure en un vlok anterior, hi ha bibliòfils de moltes menes, ‘pobres’ i rics, hi crec que tant uns com els altres tenen  molta importància en aquest món i haurien de ser tractats d’igual manera tots ells, cosa que normalment no passa.

            Fa un parell d’anys, amb motiu de la 60ª Fira de Llibres de Barcelona,  ja vaig escriure la frase que  un ‘llibreter de vell’, un venedor de llibres em va dir: ‘Los pianos están un poco más abajo, ves allí a tocar el piano’, i per descomptat que vaig anar a d’altres llocs a tocar i tinc clar que a casa d’aquest venedor de llibres, casa amb el gran nom de “Difusora de la Cultura”, no hi tornaré a tocar cap cançó encara que hi regalin llibres o pianos.

            Com diu l’article de València, la seva Fira es la segona d’aquest país, quan ho vaig llegir per primera vegada em va sorprendre una mica, però ho he mirat i veig que l’article té tota la raó, la Fireta del  Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona cada any va a menys, cada any hi ha menys venedors de llibres, no sé els motius ni les raons(2), queda clar que el clients ‘selectos, buenos..’ s’estàn acabant, de clients que compran llibres com ‘incunables fechados antes del año 1500’  ja no en queden gaires, diuen alguns llibreters, però crec que només mirant alguns catàlegs és suficient per adonar-se’n de que es venen llibres molt cars, llibres per a clients ‘ selectos, buenos’, fa uns anys en un catàleg d’una llibreria de Barcelona, d’aquelles poques llibreries que fan catàlegs que són moltes vegades millors que molts llibres i dels que s’aprenen moltes coses, n’hi havia un,

hypnerot1

 la Hypnerotomachia Poliphili de Francesco Colonna, editat per Manucio el 1499, pel que demanaven 310.000 euros, i ja no he vist que el tornin a oferir, segur que algun bibliòfil ( o no)  amb sort i diners el va comprar; i també  en alguns catàlegs moltes vegades on va el preu posen: ‘ consultar precio’. O sigui que bibliòfils rics n’hi ha, però de ‘pobres’ també, i som els ‘pobres’, moltes vegades, els que aguantem moltes llibreries, fem el que podem, comprem llibres no massa cars, de tot una mica.

            Desitjo que la 62ª Fira d’aquest any a Barcelona vagi bé, espero que vinguin moltes llibreries, com més millor, amb llibres tant per a bibliòfils rics  com per a ‘pobres’, desitjo que hi hagin molts pianos per tocar.

            No em vull allargar, ja hi haurà temps per parlar una mica més d’aquest tema, però el títol de l’article de València :’ Los bibliófilos de lujo, en peligro de extinción’, crec i espero que no arribarà a fer-se realitat, vull comprar i que es comprin molts llibres encara que només costin de 1000  ( o de 100) euros en avall .

(1)      Article “Los bibliófilos de lujo, en peligro de extinción”, de Burguera a ‘lasprovincias.es ‘ del dia 1 de març de 2013.
(2)      Alguns sí, però ja els explicaré un altre dia.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 317

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Llibres d'artista, Oficis del llibre, tagged , , , on 12/04/2013|

                                    miquel plana 1

“ Si l’afició als llibres ja és tot un joiós indicador, hi ha una connotació ben categórica que s’hi ha d’afegir quan es decanta cap a col.leccionar o publicar llibres molt especials, per la seva raresa o per la seva qualitat artística. Aquest és el cas de Miquel Plana, que fa trenta anys que es dedica a l’edició de llibres de bibliofilia i ja n’ha fet cent dinou…

Cada llibre de Miquel Plana és una suma de diversos elements – el valor literari del text i la perfecció tipográfica –  que creen junts la màgia del conjunt. Les il.lustracions mantenen una equilibrada relació espiritual amb el text i material amb la tipografia. El resulta tés sempre una creació harmònica amb personalitat i carácter…

Miquel Plana ens ha mostrat la seva obra total, que – per dir-ho en un intent de classificació – va en tres direccions: llibre d’autor, llibre de col.lectiu i obra diversa, que inclou nadales, poemes, calendaris i altres.

Avui la missió del llibre modern és compartida amb altres servidors de la cultura, però el llibre de bibliòfil no admet gaires ratetes ni penjaments. És una obra que l’artista fa amb les mans i amb el cor. Com l’equilibrista que estima el repte i actua sense xarxa. La vàlua d’aquesta obra genial i forçosament escassa fa que els llibres de Miquel Plana figurin a la Biblioteca Nacional d’Espanya al costat mateix d’obres il.lustrades amb estampes del segle XVI”.

  Article. “ La joia de la bibliofília” de Jordi Dalmau, a Revista de Girona, núm. 210, gener-febrer 2002, pp. 9-10.

                          miquel plana 2

 

“ Para empezar, una advertencia, y es que, ante la imposibilidad de resumir por medio de tan escasas líneas lo singular de la bibliofilia desde el punto de vista histórico, recurro a un período concreto para caracterizar el fenómeno: la revolución francesa.

En este sentido, explica Alberto Manguel que aquel ciclo político ‘intentó abolir la idea de que el pasado era propiedad de una sola clase social’. ¿ Consecuencias de ello? Después de haber escanciado las luces de la Razón y suprimido los privilegios de la alta nobleza, reunir antigüedades no fue ya un recreo de los aristócratas sino un esparcimiento burgués.

De ahí que, tanto en el período napoleónico como en el republicano, la bibliofilia fuera contagiándose a placer entre los distintos niveles sociales, gracias en parte a los saqueos efectuados en las bibliotecas del clero y de los patricios que habían subido al cadalso. ‘Para finales del siglo XIX – escribe Manguel – , la exhibición de baratijas añejas, cuadros de antiguos maestros y libros en ediciones príncipe se había convertido para los europeos en un pasatiempo de moda’.

Ese gran movimiento coleccionista se enlaza estrechamente con el triunfal apogeo de los bibliófilos del siglo XX, a quienes dedica Francisco Mendoza Días-Maroto líneas de mucha enjundia. A su entender, hay en el bibliófilo un sello vehemente, pues cuajan en su ánimo aspiraciones y búsquedas, aparte de un hábito muy costoso, que es tanto como decir ilimitado en su ambición.

‘Queda claro, pues – escribe Mendoza -, que para nosotros la bibliofilia no es una afición de tres al cuarto, sino una pasión desaforada, y el que no la sienta así no es merecedor del honroso título de bibliófilo. Si definiéramos la bibliofilia – que tiene mucho de religión -, simplemente como amor a los libros, resultaría que casi todo el mundo sería bibliófilo, pues incluso las personas que no leen jamás dicen amar y valorar los libros’.

 Article de Guzmán Urrero: “ Bibliofilia”, 19 abril 2007. A http://www.thecult.es/Cronicas/bibliofilia.html

                            urrero1

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 316

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Oficis del llibre, tagged , , , , , on 30/03/2013| 2 Comments »

                El llibre a la humanitat

                        És com el sol a la terra,

                        Que les tenebres desterra

                        I al seny dóna claredat.

 

                        El tracte amb els llibres dóna,

                        Cert relleu a la persona.

 

                        La bella relligadura

                        És del llibre clau segura.

 

                        D’Eiximenis, metge i Llull.

                        N’aprofitaràs tot full.

 

                        El llibre és capsa tancada

                        Que’l mateix hi pots trobar

                        Una història singular

                        Que una ciència emmetzimada.

 

            A la Revista de Llibreria Antiquària, n14, p. 17.

revista llib ant numero 0

 

 

 

 

               “ Antonio Mingote hizo en el año 1975 un dibujo para el ABC que es mucho más que una viñeta: Ha venido a pedirme tu mano ese joven que tiene una tienda de libros. Le he dicho que vuelva cuando tenga un porvenir.”.

 

mingote1

          Frase-Acudit extret d’una conferència de Juan F. Pons León, llibreter de Zaragoza, en el Curs sobre Llibre Antic fet a Jaca el 2009  , dirigit per Manuel José Pedraza Gracia. ( curs que recomano doncs s’aprenen moltes coses sobre llibre antic).

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 315

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, tagged , , , , on 22/03/2013|

revista llibreria antiquaria 0

          “ Cada llibre té un comprador potencial, o molts. Cada temàtica, un grup de compradors. El llibreter ha de fer el possible per contactar el llibre o el tema amb el client o grup de clients. Això ho aconsegueix amb l’oferta directa, l’exposició de les obres en forma atractiva o la publicació de catàlegs i la seva distribució intel.ligent. El llibre que no es veu ( directament o a través del seu reflex en catàleg, o sigui de la fitxa bibliogràfica descriptiva), és llibre que no es ven. La política de vendes és complexa; hi ha títols que en un moment determinat és prudent reservar per raons diverses ( de saturació d’exemplars en mercat, per exemple) i altres títols dels quals interessa poder incrementar la venda ( previsibles reedicions millorant  les en curs). En uns i altres casos, moltes vegades la venda és poc comercial, especialment quan es mantenen els preus d’oferta; però això és un risc que cal admetre i afrontar com a tal, i que pot corregir-se a base d’altres compensacions”.

          “Uneix  i ens fa diferents”: editorial de la Revista de Llibreria Antiquària, nº 2, pp. 4.

 

bas martin el cosmografo

 

 

          “ Nos movemos en un mundo sujeto a las leyes aleatorias del mercado, de la oferta y la demanda. El precio de un libro antiguo es diferente si se ha de comprar, vender, subastar, asegurar o prestar. Cualquier tasación está sujeta a múltiples variables. Para valorar y tasar un ejemplar es necesario conocer el mercado y la cultura, y si me permiten, tener unos mínimos conocimientos de relatividad. Lo que sí que hay es una cosa clara, y es que los precios del libro antiguo, en relación con hace tan sólo diez años, se han disparado. El libro antiguo se ha convertido en un paraíso para la inversión, en ocasiones para blanquear dinero negro, y ello ha significado un notable incremento en el precio de los libros, a los que se ha venido a unir el temible redondeo producido por el Euro.

          Por todo ello, el coleccionista, inversionista e interesado en el libro antiguo deberá manejar diferentes fuentes a la hora de realizar una compra. Una de ellas es tener unos conocimientos culturales de la época y del autor del ejemplar/es en cuestión. También sería interesante conocer, puesto que existía la obligación desde el siglo XVI, la cantidad fijada por la tasa o precio del libro, que en último lugar, y pese a los siglos de diferencia, nos puede ayudar a comprender el valor que otorgó el librero a esa obra. Por supuesto manejar los repertorios bibliográficos clásicos, caso de Palau o Vindel, que aunque incluyen precios de hace años nos pueden servir también como referencia inicial. En suma el ‘fondo de armario’ de cualquier interesado en el libro antiguo, deberá contar con las siguientes obras de referencia, básicas para evitar cualquier engaño y fraude:

Repertorios bibliográficos.

Bibliografías de incunables e impresos antiguos.

Tipobibliografías.

Biobibliografías.

Topobibliografías.

Bibliografías especializadas.

Catálogos Colectivos.

Catálogos de librerías anticuarias y subastas.

Recopilaciones de libros tasados.”

 

          Article de Nicolás Bas Martín: “Documentación on line sobre libro antiguo”, pp. 115-116, a Documentación de las Ciencias de la Información, 2007, vol. 30.

nicolas bas martin orga

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 314

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , on 09/03/2013|

buqui1

 

               “ Els camins que acosten el llibre al comprador són també, en certa manera, inescrutables. El llibreter estableix mentalment unes temàtiques que en l’aspecte comercial conceptua de toc segur, uns altres temes que classifica de posible interés general, i amb la resta forma, in mente també, l’ampli magatzem dels imponderables, és a dir,el conjunt d’unitats susceptibles de col.locació, però difícils de mesurar a base d’uns criteris predeterminats, ja que responen a característiques diverses, a tenir en compte separadament, d’una en una. ( Donem per exclosos els conjunts de restes d’edició o saldos que encara que moltes vegades es liquiden a través de llibreries antiquàries, són residuals de distribuidors o d’editors.).

buqui2

El llibre antic, rar o simplement curiós, és susceptible d’una classificació plural, a base de determinants de tota mena ( interés intrínsec de contingut, categoría de l’autor, lloc d’estampació, factura tipográfica, il.lustracions, etc.). L’antiguitat, per ella mateixa, és un grau ( ex. Els incunables); anàlogament, la factura tipográfica ( ex. Els aldins, elzevirs, bodonis, Impremta Reial, etc.), el paper o el relligat, els tiratges limitats, els exemplars amb autògrafs d’autor o posseïdors il.lustres, etc., són altres graus ponderatius”.

 

“Uneix i ens fa diferents”: editorial de la Revista de Llibreria Antiquària, nº 2, pp. 3-4.

buqui3

 

 

              “ En realidad, hay en París bouquiniales por todas partes; pero los clásicos, los pintorescos y los más característicos son los que tienen su comercio entre el puente de las artes y el de la Tournelle y en esas dos o tres calles que nacen en los muelles del Sena y terminan junto a Saint Germain des Prés.

buqui4

 

 

               Bouquin, entre otras cosas significa libro usado. Bouquiniste es el traficante de libros viejos, y bouquineur es el que los busca, el que los ama, el que los compra, el que los guarda en su biblioteca celosamente y en algunas ocasiones los lee… Porque el bouquineur no ha de ser emparentado con el erudito. Este devora libros, se los traga con fría voracidad y los devuelve en comentarios, apostillas y notas, casi siempre plúmbeas y somníferas, en tanto que el bouquineur es el hombre que aspira el perfume de los libros, que palpa su envoltura y sus hojas, que se deleita con los detalles y gracias de su impresión. Puede decirse – extremando el contraste- que el erudito considera a los libros como frutos que han de ser absorbidos o exprimidos, y que para el bouquineur son flores: las flores de su paraíso artificial. Pero ha de reconocerse que en ciertos casos, el erudito y el bouquineur se confunden en la misma persona”.

                Article: “ El amor al libro” d’Alberto Insúa, a La Voz, diari de Madrid, el 1922.

buqui7

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 313

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Tipografia, tagged , on 02/03/2013|

especulum 2 ok

Manuscrit A de l’Speculum al foder (BNM, ms. 3356, f. 35r)

               “ La filologia, tret de rares excepcions, acostuma a prestar poc interés a la bibliofilia. Potser perquè es considera que un text acurat i fiable està renyit amb un llibre imprès en bon paper japó o de fil, del amb una tipografia impecable, sovint il.lustrat i a un preu que sol ser alt, com correspon a un desplegament artesanal d’aquesta mena. Filologia i bibliofilia, en una paraula, tenen vies diferents de difusió. I, amb tot, l’univers de la bibliofilia custodia secrets molt ben guardats de la nostra historia lingüística i literaria, tan singular i plena de sotracs de diversa mena. Secrets que criden poderosament l’atenció del filòleg”.

                Article d’Anna Alberni: “L’edició en lletra gòtica de l’Speculum al folder (1917). Història d’un misterios exemplar d’infern”, a Llengua&Literatura, n. 17 (2006), pp. 257-282.

especulom 1 ok

                         Edició en lletra gòtica de l’Speculum al foder (1917).

               “ ¿ Quién no ha sentido alguna vez – escribió el último de los citados ( Marañón) – la más noble y profunda envidia en la tienda de un librero?”.

               Pero este espíritu va desapareciendo, por imposición del nuevo sentido comercial que trae consigo una vida rápida, mecanizada y múltiple. Y se refugia en esos baluartes muchas veces modestos en que el libro conserva toda su categoría sentimental y es conocido, valorado, acariciado, uno por uno, con exacta medida de su edad y su mérito, de su importancia y su rareza. Librerías de Lance. Librerías de Viejo, Librerías de Ocasión… Oscuras tiendas de entrañas con sabor y tentación de misterio, o tenderetes al aire libre: en unas y otros se alinean o se amontonan los libros que vivieron ya en otras manos, que despertaron sueños e inquietudes en otras fuentes.

               En esos comercios, comprador y vendedor ‘saborean’ el volumen, saben perfectamente cuál es su alma. Ese vendedor ama el libro, está al tanto de títulos y autores, sabe cuál es el mérito de una edición rara, conoce los caminos para encontrar un volumen agotado, consigue esa difícil obra que buscábamos desde hace tiempo. los dos, comprador y vendedor, pueden hablar como participantes de una misma fe, como alistados en un mismo amor. Desde Anatole France a nuestro ‘Azorín’ hay una larga lista de escritores que amaron este comercio del libro antiguo. Aquí no ha entrado aún el viento de la nueva organización comercial, y escritor y librero siguen hablando como amigos viejos, de cosas que les son comunes, entrañablemente comunes: este autor, aquella novela, la rara edición de otro tiempo”.

               Art. “Elogio y alma del libro viejo” de José Montero Alonso, a Revista de Lllibreria Antiquària, nº 1, pp. 31-32.

el libro y el librero 2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 312

Posted in Bibliofília, Llibres, Varis, tagged , , on 23/02/2013|

keep calm 7

               “ No cal repetir la demostració de qu’el llibre té un valor d’unitat considerat com a llibre en sí, es un ens, per sobre del be y del mal, prescindint de si la materia escrita que l’integra diu o no diu a raó, a virtut, a be moral”

               “Reflexions sobre l’art de fer llibres”, a l’Anuari Oliva, Vilanova i la Geltrú, 1907, pp. 88.

keep calm 11

               “ Por todo ello, y para evitar ingratas sorpresas, ofrecemos algunos breves consejos a la hora de comprar libros antiguos:

a) Examinar la rareza y condición del ejemplar. En caso de duda consultar los repertorios bibliográficos.

b) Antes de realizar cualquier compra es conveniente consultar las fuentes bibliográficas existentes ( catálogos de subastas y librerías, bibliografías, repertorios de precios de libro antiguo).

c) No fiarse de la ficha descriptiva del Catálogo. Es conveniente poder cotejarlo y examinarlo. En caso contrario, verificar llamando a la Subasta o Librería que la ficha se corresponde a la realidad.

d) En el caso de una Subasta, verificar que el precio de salida se corresponde realmente a la calidad del ejemplar. Por lo general, las firmas con solera piden precios más altos que las salas menos conocidas.

e) Una copia barata y mediocre es probablemente más ‘cara’ que otra por la que se pide más dinero,  pero que es un ejemplar sobresaliente de la misma edición.

f) Los libros suelen ser más caros en los puntos de venta especializados que en otros lugares situados fuera del circuito profesional, como un puesto en el Rastro.

g) El coleccionista no debe regatear el precio de un libro cuando le interesa mucho.

h) No se puede comprar un libro pensando en venderlo al día siguiente, o al cabo de un mes, a un precio superior al que ha pagado.

i) El coleccionista no debe negarse a pagar un precio elevado si el libro es raro e importante para él. Ya señalaba el bibliógrafo Palau ‘¡Cuantos bibliófilos se lamentaran por(…) considerar cara una pieza que jamás volverán a encontrar¡’”.

               Article de Nicolás Bas Martín: “Documentación on line sobre libro antiguo”, pp. 113-114, a Documentación de las Ciencias de la Información, 2007, vol. 30.

keep calm 12

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 311

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Biblioteques, Tipografia, tagged , , on 17/02/2013|

 

ABB 1

 

               “ Dins d’aquesta mateixa línea, la Societat Catalana de Bibliòfils, fundada a Barcelona el 1903, representà el darrer pas de la Renaixença coincidint i formant ja part del Modernisme, moviment, el tret més definitori del qual, a més de la voluntat de modernitat – d’on deriva el seu nom – , fou la integració de les arts i/o la recerca de l’obra d’art total. Amb aquest objectiu, els bibliòfils encarregaren un tipus gòtic a Eudald Canibell, el gran polígraf, el carácter més complet i de més qualitat que es fon a Catalunya en tot aquest período, el denominat avui ’Gòtic Incunable Canibell’,

 

exlibris RMP

 

Exlibris Ramon Miquel y Planas. Ex-libris dibuixat per Joaquim Figuerola, amb els motius decoratius tipogràfics del gòtic incunable Canibell

 

per dur a cap les seves edicions al més acuradament posible. Perquè els bibliòfils vuitcentistes i els primers noucentistes produeixen i editen allò que troben a faltar o consideren necessary per a la cultura del país, tot i que el ressò de la seva labor és reduït car resta cenyit, pràcticament, a llurs biblioteques.
               És important recordar com els bibliòfils, portats pel desig d’editar obres antigues catalanes, medievals o renaixentistes, és a dir, portats pel seu caprici, van arribar a encarregar a Canibell el disseny i posterior fosa d’un tipus per tal que les seves publicacions s’adiguessin plenament amb el to del seu contingut. El primer article dels estatuts de l’esmentada societat remarcava el seu propòsit de ‘publicar o reproduir obres catalanes inèdites o rares que tingan interés a Catalunya y als demés reyalmes y territoris de la llengua catalana’.
               Continent i contingut, doncs, van de bracet i arriben a constituir una obra d’art total. És realment un cas força excepcional, fins i tot, o primer que tot potser, per l’esforç econòmic que això va representar, tot i que el mateix Canibell ja havia dissenyat un Gòtic Tortis. Però pot afirmar-se que el Gòtic Incunable Canibell amb els cossos 8, 12 i 24, més unes inicials monocals de cos 24 és l’únic carácter tipogràfic autòcton del Modernisme. La tipografia neogòtica és, doncs, decisiva i contribueix a donar el to d’obra total a aquest llibre de bibliòfil, molt poc il.lustrat”.

               VÉLEZ, Pilar: “ El llibre a la darreria del Vuitcents: eina de cultura i progres i obra d’art total”, dins L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, industria i consum a Barcelona, BC-Ajunt.Barcelona, B, 2008, pp. 298.

exaltacio llibre vuitcents

 

 

               “ Esta literatura modalizada, redefinida, suscita su propia literatura: discurso aplicado ( dónde colocar la Bibliothèque curieuse de Gabriel Peignot o la Theorie des éditions elzéviriennes de Nodier) o literatura secundaria ( llamamos así a todo lo que se ha podido escribir sobre las bibliotecas: catálogos que han adquirido una existencia propia y son importantes por sí mismos, como The Rowfant Library de Frederic Locker-Lampson, autor, célebre en su época, de los London Lyrics, pero que más tarde sólo ha sobrevivido, siguiendo un ejemplo clásico, gracias al inventario de su biblioteca, convertido en un clásico de la investigación en este campo).

 

rowfant library3

 

               Los miembros de esta hermandad secreta se relacionan entre sí, por otra parte, a través del correo de los catálogos de venta que los libreros publican a intervalos regulares. Resulta fácil aislar en ellos, cuando se los examina, uno de esos signos discretos – una característica suplementaria- por medio de los cuales un grupo nunca deja de reconocerse a sí mismo. Se trata de la notable importancia que esos boletines otorgan a una literatura generalmente poco leída – desde el momento en que esta cultura tranquila ya no refleja la jerarquía de valores del hombre de bien, ya no respeta las proporciones -: la literatura medieval y renacentista.
Un gusto de esta clase – que lleva a multiplicar las ediciones ilustradas ( por mencionar sólo a los más considerables) de Rabelais y de Villon – no se contenta con expresarse de esta guisa, en un ( muy relativo) desbordamiento de pasión; por el contrario, parece que se extiende por mimetismo; y la cultura bibliófila se constela, de muy buen grado, de goticismo. El librito para principiantes de Jean Marchand – bibliotecario y bibliófilo célebre de los años cincuenta – se titula, por ejemplo, Epîtres a un ami bibliophile;

epitres

 

y en él el autor se da a sí mismo el nombre de Johannès Mercator; los capítulos van precedidos de argumentos escritos en una lengua ( y una tipografía) arcaica; el estilo se mantiene siempre igual de ‘sabroso’ (‘ y si un día hubieras de separarte de él ( lo que no te deseo) – escribe Marchand a propósito de un libro raro-, que sea al menos a cambio de tus buenos luises contantes y sonantes, de tus doblones y carolus de lealtad probada’); por último, se dedica todo un capítulo a la necesidad de restablecer la ciencia prestigiosa y en desuso de la heráldica, emblema perfecto de lo medieval.
               Así pues, el bibliófilo se parapeta tras un lenguaje ostensible y supremamente arcaico ( y castizo), tras un barniz de pureza, un vocabulario exasperado y altanero que expresa al mismo tiempo una arrogancia aristocràtica ( bien es verdad que demasiado ostentosa para ser vàlida) y el deseo de refugiarse en unpaís sin historia, anclado en unos orígenes gloriosos. Todo ello dentro del marco de una economía de la apropiación nunca lo bastante rígida y, si lo pensamos bien, de naturaleza eminentemente ficticia: ‘Una vez que se ha efectuado el descubrimiento – constata Marchand -, que el libro ha sido ya catalogado, estudiado como es debido y colocado en su anaquel, la historia ha concluido’. Hay que construirse otra, sacarle todo el jugo, y así hasta el infinito”.

               “Anatomía del bibliófilo”, de Patrick Mauriés, traduït per A. Taberna, a Revista de Occidente, nº 141, 1993, pp. 88-89. ( Original a Traverses, Paris, 1983).

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »