Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliofília’ Category

Frases sobre Bibliofília 541

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibres, Oficis del llibre, tagged , , , on 11/08/2018|

 

“ Els llibreters de Santa Madrona són més savis que cap acadèmic. Saben el valor que els llibres en un determinat moment, poden tenir per al comprador. Especulen amb els estudiants que, acabat el curs, hi porten els llibres de text. Especulen amb els libres que un home cultivat s’ha de vendre en un moment d’angoixoses necessitats familiars…

Són uns erudits. Saben quines obres són més recercades, quines edicions tenen més interès, coneixen la importància d’una obra. Estant al corrent, encara que no ho sembli de l’actualitat literària. Jo els vaig preguntar quins autors catalans es venien més…

Els bons autors – ens varen contestar gairebé tots – no els veiem gaire. No s’aturen. Arriba algun llibre de tard en tard, però marxa de seguida. De vegades tornen…

Un dels llibreters va contar-nos que havia tingut un mateix exemplar de “All i Salobre”, de Josep Maria de Sagarra, sis o set vegades.

-A quan el compràven – preguntàrem.

-N’oferia dos rals. Disposat a arribar a tres…

-I a quan el venien?

-En demanaven dues pessetes disposat a no baixar dels sis rals…

-Bon negoci!

-Llibres així són una renda.

-¿Quins altres autors es venen més?

–Josep Pla, Puig i Ferrater, Soldevila i algun altre.

-I versos? En venen gaires?

-Poc. El públic que ve a veuren’s no acostuma a comprar poesies. Però hi han excepcions…

-Ah.. voleu dir-me-les?

-Els llibres de Verdaguer són una altra renda. Sempre surten de seguida, L’altre dia vaig vendre una “Atlàntida” molt ben enquadernada per cinc pessetes.

-I d’autors castellans?

-Aquests varien molt. Va segons quins gèneres. Els llibres que més circulen són els d’En Belda, del Caballero Audaz, de Zamacois, de Trigo i sobretot, de Retana…

-Si que… vaja, vaja!

Article: “L’auca d’un llibre dissortat”, de Francesc de Bellmunt, a La Publicitat del 9 de febrer de 1930.

 

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

“Dice O`Neill que, para aspirar a ganar dinero con la inversión en libro antiguo, ante todo hay que disponer de un conocimiento profundo del valor de lo que vamos a comprar, algo quizás fuera del alcance de la gran mayoría de los mortales. Cada título, cada edición e incluso cada ejemplar particular posee un valor ‘ de cambio’ específico, que es lo que le confiere un precio mayor en el mercado respecto a otros títulos, ediciones y ejemplares. Así, una edición no venal siempre alcanzará mejores cotizaciones que un best-seller; una edición limitada y numerada, mayores que una que conoció innumerables reimpresiones… Además, hay que conocer si el precio que vamos a pagar por ese ejemplar es el mejor al que podemos aspirar, dada su rareza y su estado de conservación. Por último, debemos disponer de las condiciones materiales necesarias para que nuestros libros lleguen a su ‘mayoría de edad comercial’ en el mejor de los estados posibles, lo cual no es fácil de conseguir, tratándose de un objeto realizado en materiales sumamente vulnerables: papel, madera, pergamino…

Evaluar el buen estado de un libro puede, quizás, realizarse a ojo, pero determinar el precio justo de un libro es tarea hercúlea. Quizás por ello han proliferado servicios de expertización – dispensen el palabro – que tratan de orientar al comprador ( y al eventual vendedor) sobre el precio de mercado de un título preciso. Claro está que, hoy en día, internet ha simplificado mucho las cosas, al permitirnos hacernos una idea del estado del mercado en unos pocos clics. Pero también las ha complicado y mucho, al disolver las categorías que hasta ayer considerábamos firmes, de manera que se producen fenómenos de inflación y deflación de obras con la rapidez con que un cometa surca el espacio que se abre ante nuestros ojos”.

Article: “ ¿ Invertir en libro antiguo es realmente una buena idea?”, de José Luis Trullo en el vlok  dbibliofilia.

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 540

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, tagged , on 04/08/2018|

Mercat del llibre vell a Santa Madrona, imatge a Barcelofilia

 

“ Amb el llibre acabat, curosament escrit a màquina, cercà inútilment un editor. El llibre fou imprès a costes de l’autor i lliurat a una llibreria de Barcelona per a la venda. L’autor esperà, ple d’ilusions, que la seva obra tindria una gran difusió. Pobre autor inconegut que no coneixia les muralles infranquejables de l’èxit i els terribles misteris indesxifrables a l’aparador. Dos dies de llum, quatre gacetilles aplicades, una crítica gris i … al magatzem subterrani de la llibreria i dormir amb els altres infeliços i menjar pols amb els altres dissortats, a patir de reuma amb els milers i milers de volums d’edicions gairebé verges que dormen el somni dels justos entre la humanitat i els ratolins dels subterranis…

Ah, pobre llibre dissortat que tenies ànsies d’èxit, i ganes de llum i desig de veure l’alegria del carrer, quant de temps t’han fet gruar la felicitat de la teva resurrecció!

Un dia – en ple crepuscle de la seva existència – l’autor passejava pels barris de Santa Madrona i el temptaren les barraques de llibres vells. S’hi atansà i començà de mirar les cobertes cridaneres exposades damunt les taules per despertar la curiositat dels passants. Feia anys, molts anys, que no havia passat per aquell indret. Sense gust, a la recerca d’alguna cosa que hi semblés més interessant, l’autor anà regirant els vells volums que dormien sota els opuscles amb cobertes de colors i estampes més o menys temptadores…

Tot d’una obrí els ulls desmesuradament i empallidí. Amb mà tremolosa agafà un llibre d’un munt de volums exactament iguals collocats en un recó. Encara eren nous. No havien estat tallats. Tenien les cobertes un xic esgrogueïdes pel temps, però els llibres eren nous, ben nous, malgrat de trobar-se en una barraca de llibres vells… El llibre es titulava – prou que ho endevina el lector – “Els enemics”.

-Quan val aquest llibre? – preguntà el client al llibreter, assegut en un angle de la tenda, fumant en pipa, fent com aquell que llegeix el diari però observant per damunt de les ulleres l’actitud dels compradors…

-Un ral – contestà el venedor. Tots el d’aquesta banda – afegí assenyalant una secció de la seva tenda – els dono al mateix preu. Mireu el cartellet: “Todos a 25 céntimos”…

L’autor es mirà el cartellet seguint el dit endolat del venedor i, efectivament, es convencé de l’economia del preu. De passada va dirigir una mirada plena de tendresa als desventurats companys de “Els enemics”…

-¿I com és – preguntà l’autor, guardant l’anònim – que els doneu a ral?…

L’home llançà una glopada de fum i amb la més gran indiferència contestà:

-Tot això són morts, saldos dels llibreters, coses que no interessen a ningú…

I cedint una mica a l’instint comercial atenuà la seva glacial declaració amb aquests mots:

-No us penseu que hi guanyi gran cosa. Amb aquest llibre que teniu a les mans, donant-lo a ral no hi guanyo res… Però els hem de treure, els hem de treure…

L’autor posà má a la butxaca, comptà un ral i l’allargà al llibreter. Trist, pensatiu, amargat, amb un tros del seu cor a la mà, anà reculant vers la Rambla amb ganes de perdre’s entre la multitud anònima que hi transitava.

Aquell vespre l’autor de “Els enemics” medità llargament sobre el trist apoteosi del llibre dissortat i pensà que si tornés a escriure la seva obra hauria d’augmentar, amb moltes pàgines, el nombre dels enemics…

Article: “L’auca d’un llibre dissortat”, de Francesc de Bellmunt, a La Publicitat del 9 de febrer de 1930.

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

“ Estos son malos tiempos. Los hijos han dejado de obedecer a sus padres y todo el mundo escribe libros”.

Marc Tul·li Ciceró.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 539

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , on 30/07/2018|

“La primera Fira del Llibre d’Ocasió antic i modern quedà establerta, d’acord amb l’autorització municipal, a l’andana principal de la banda mar de la Gran Via, davant de l’edifici de la Universitat, entre els jardins de la plaça del mateix nom i el carrer de Balmes. Inaugurada el dissabte vint de setembre, durà deu dies, fins al dilluns vint-i-nou del mateix mes. Molt ben rebuda pel públic i per la premsa, aconseguí esser una de les manifestacions més notables de les festes de la Mercè d’aquell any. Els llibres catalans hi foren presents amb normalitat, junt amb els castellans.

Agraïts per les atencions rebudes de l’ajuntament, els participants a la primera Fira decidiren fer un donatiu de mil pessetes, destinades a la subscripció oberta per a la compra d’un pulmó d’acer. Amb aquest motiu el president del gremi, senyor Bosch, visità l’alcalde Simarro i fou felicitat per com havia anat aquella manifestació dels llibreters de vell. La impressió general fou que la segona Fira ja tenia el permís assegurat i els participants

decidiren celebrar l’èxit i la continuïtat que tindria amb un sopar d’homenatge a la comissió organitzadora. El celebraren el 5 de desembre de 1952 a la Granja Royal i per a l’ocasió editaren un menú de gran format, especialment imprès per a aquella ocasió, que a la portada oferia de nou el dibuix que Ramon Borrell havia fet per al cartell anunciador de la Fira. El llibreter Joan Balagué, que tenia la musa festiva fàcil i practicava el vers humorístic en tota celebració gremial, va distribuir pocs dies després una llarga composició que comença així:

“Pel molt èxit celebrar

de la prima Fira nostra,

’organitzà un gran sopar

donant-ne de bon gust mostra”.

 

Cadena, Josep M.: “Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern”, Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Barcelona, 1991; p. 19-20.

 

Josep Mª Cadena i Simó Busom

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

“ A tenor del uso que recibe como sufijo, normalmente peyorativo, una palabra tan bella y noble como ‘amor’ ( -filia: philía, en griego) se ha ido degradando con el tiempo: necrofilia, pedofilia… En el imaginario colectivo, al parecer se ha acabado asociando, como mínimo, con una manía compulsiva, una obsesión malsana: una enfermedad. Así, no es de extrañar que los bibliófilos tengan ( tengamos) que andar por la vida pidiendo disculpas por su afición, por su devoción a unos objetos que, ya por sí, parecen bastante estigmatizados en la sociedad ágrafa e iletrada en la que vivimos. Un bibliófilo aparece a los ojos de no pocos como un friki ( un fenómeno de feria, una rareza), ya no del arte o la cultura, sino del papel, y ese invento en vías de extinción ¡ Ya no hablamos del pergamino o del papiro… Como mucho, se disculpa se la propensión al códice o la lámina posee una ambición inversora, una perspectiva ‘rentable’; ahora bien, ¿ cómo afición? Vade retro ¡ lo que prima es el volumen de usar y tirar, de consumo rápido y que no deje huellas, si es posible incluso que se autodestruya tras su lectura leve y superficial ( sospecho que muchos ya lo hacen: a mi se me han deshecho bastantes entre las manos). ¿ Qué es eso de que un libro aspire a durar y perdurar, a detener el tiempo, a erigirse como un objeto digno en sí mismo, sí, amable?.

Tengo para mí que la bibliofilia es, para muchos ( para casi todos los que no forman parte de la secreta cofradía), una dolencia mental, casi un insulto al resto de la sociedad. Poe eso, no es de extrañar que los letraheridos reaccionen a la defensiva, unos, pidiendo disculpas por su monomanía, y otros, a la ofensiva, acusando al orbe entero de ignorar el valor del arte y la cultura. Ni calvos, ni con tres pelucas: si de algo ha de servir el culto ( cultivo) por el libro antiguo es para reforzar el sentido del respeto entre las personas y la tolerancia ante lo ajeno. Por mucho que ese extraño sea, con frecuencia, la persona a la que más cerca tenemos todos los días”.

 

Article: “ ¿ es la bibliofilia una enfermedad?, de José Luis Trullo en el vlok dbibliofilia. Les 2 imatges estan a l’article.

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 538

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 22/07/2018|

“ Com les impressions eren bones i el temps que tenien per a preparar la Fira era molt curt, ja abans d’obtenir el permís els promotors s’arriscaren a establir contactes amb els companys per a saber si voldrien parar, feren provisió de fons per a les primeres despeses i encarregaren un cartell anunciador. Donat el prestigi artístic que tenia i la bona relació d’amistat que hi havia amb ell per la seva activitat com il·lustrador de llibres i realitzador d’ex-libris, demanarem a Ramon Borrell i Pla que els ajudés. Aquest realitzà el dibuix que obriria la llarga sèrie de cartells de la Fira, avui dia molt apreciada pels col·leccionistes pel seu alt valor artístic i a la vegada testimonial.

Josep Balagué i Tarrés

 

Per a establir la Fira foren demanades a l’ajuntament vint taules de sis metres cada una, tanques, banderes, gallardets, i veles per a tapar les parades. Gairebé tot fou aconseguit sense haver de fer despeses, encara que a càrrec dels firaires foren el pagament per la vigilància nocturna, tramesa d’invitacions, cartells i treballs d’instal·lació. En conjunt, no gaire més de les catorze mil pessetes, quantitat que amb els anys ha quedat ridícula però que en aquells moments, quan molts llibres anaven a la pila dels d’una pesseta i una bona recaudació mitja diària no arribava als cent duros, semblava més forta del que molts llibreters podien acceptar. Per això es demanaren vint taules, ja que només vint agremiats – finalment foren vint-i-dos, amb els consegüents problemes d’ubicació – manifestaren voluntat de participar-hi.

Rogeli Dubà

 

Aquests vint-i-dos primers, segons un elemental planell que conservà junt amb altres papers dels temps fundacionals Josep Masegosa i que la seva filla gentilment m’ha deixat consultar, foren els següents d’acord amb la disposició de les parades a banda i banda del recinte:

Senars: 1, Josep Salas; 3, Isidre Sureda; 5, Ramon Mallafré; 7, Rogeli Dubà; 9, Josep Masegosa; 11, Josep Balagué; 13, Felip Alum; 15, Ramon Boix; 17, Gabriel Vila Muntadas; i 19; Àngel Millà, amb el seu fill Lluís.

Parells: 2, Josep Caparrós; 4, Josep Sardà; 6, Vicenç Gayete; 8, Leandre Caparrós; 10, Eusebi Arias; 12, Alfred Comte; 14, Martí Escayola; 16, Josep Dalmau; 18. Dolors Aixà; 20, Joan Balagué.

I els dos darrers, 21, Francesca Caparrós, amb els seus fills Isidre i Josep Pi i Caparrós; i 22, Josep Torradas, amb els seus fills Ramon i Pere.

 

Cadena, Josep M.: “Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern”, Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Barcelona, 1991; p. 18-19.

 

Isidre Pi i Caparrós

 

Josep Sardà

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

 

“ Los bibliófilos creen que uno de los principales pecados de los bibliotecarios consiste en tratar a los libros como simples objetos de análisis técnico. Cuando un bibliotecario dispone de un libro en sus manos, lo que hace es un análisis completo y exhaustivo de sus elementos identificativos siguiendo una serie de reglas preestablecidas, autopsia lo denominan, así que un bibliotecario se apresura a localizar el título, autor, año, editorial… obviando en ocasiones lo que realmente todos tienen enfrente suyo. Estoy convencido que hay muchos tipos de bibliotecarios, no todos tendrán la actitud de oficinista ( o peor, de operario de cadena industrial) antes descrita, aunque si bien es cierto que un bibliotecario no tiene la necesidad de ser un bibliófilo, todos lo somos un poco claro, al admitir que amamos los libros.

La pregunta que nos debería asaltar ahora es : ¿ Y quién no lo hace? ¿ Quién se va a atrever a afirmar sin tapujos que los libros son detestables? Seguramente, algún estudiante que se horroriza ante la materia de estudio, o el libro recomendado por el profesor, pero no se atreverá, por su condición de estudiante, a renegar de ellos ( y menos de Google, claro, Santa tecnología). Sin embargo, ahora nos toca puntualizar, puesto que no todo amor por los libros tiene que ser bibliofilia, afortunadamente para nuestro bolsillo, de esta manera, el diccionario de la RAE puntualiza que la bibliofilia consiste en la ‘pasión por los libros, y especialmente por los raros y curiosos’.

Es decir, que yo por precisamente no tener ningún libro raro, aunque curioso admite un espectro amplio de tipos, no soy bibliófilo. De momento, no me ha dado por desprenderme de miles de euros, aunque se trate de un par de miles, por un libro. Sin embargo, los hay que sí lo hacen ( o no) creando una fauna dentro de la bibliofilia que, aunque difícil de identificar para el resto de los mortales, es curiosa de conocer: Bibliomaníacos… Bibliopiratas… bibliotafios…”.

Article: “Bibliofilia vs. Bibliomanía”, de Marcos Ros-Martín en el vlok El Documentalista Enredado.

 

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 537

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , , , on 13/07/2018|

“Masegosa, Millà i Alum recolliren el manifest desig dels llibreters de vell i d’ocasió de Barcelona per afirmar la seva personalitat, diferenciada per les característiques del negoci, en relació amb els llibreters de nou. I com particularment sentien la crida del carrer, donat que des de feia molts anys paraven en els mercats dominicals de Barcelona, la idea de muntar una fira especial per al llibre vell i d’ocasió els sortí d’una manera natural. La dificultat vindria en el moment de materialitzar-la, doncs d’antuvi toparen amb l’oposició municipal, les reticències del sector més fort del gremi i l’actitud desmenjada dels companys en els que més confiaven per a impulsar el projecte. Però l’habilitat negociadora dels tres – especialment de Josep Masegosa, que anys abans ja havia mogut cel i terra per a conservar el mercat dominical de llibres sota la marquesina de Sant Antoni – aconseguí que el projecte arribés a bon terme. No fou possible portar-lo a la pràctica per la tardor de 1951, com s’havia pensat en un principi, però un any després es posà en marxa.

El president del Gremi Sindical de Llibreters, Josep Bosch i Oliveró, presentà el 4 d’agost de 1952 una instància a l’ajuntament de Barcelona demanant permís i ajut per a organitzar la Fira. Realitzà una triple argumentació per a que la resolució municipal fos favorable: el prestigi aconseguit pels llibreters d’antiquària i d’ocasió de Barcelona que sabrien fer una manifestació de gran relleu cultural; la possibilitat de recupera una tradició de fires de llibres davant l’edifici de la Universitat dins de les festes de La Mercè i dies abans de la festa de Sant Jeroni, patró dels llibreters; i el desig de deixar fora de la Festa del Llibre del 23 d’abril als llibreters de vell, que ja no es barrejarien més amb els de nou al tenir manifestació pròpia. Argument aquest darrer que anava acompanyat d’una reflexió sobre que d’aquesta manera seria més factible eradicar l’ intrusisme de la venda de llibres pel carrer.

Desconec quin argument fou el decisiu, però el fet és que la comissió permanent de l’ajuntament de Barcelona, presidit llavors per l’alcalde Antoni Maria Simarro i Puig, en la seva sessió del 3 de setembre autoritzà la celebració de la Fira. Donà el permís amb caràcter excepcional i només per aquell any, amb voluntat de comprovar els seus resultats i exigí que les instal·lacions fossin dignes. Prengué totes les precaucions necessàries per a deixar sense efecte futures edicions, però oferí la necessària llum verda per a començar. Com també ho va fer el Gremi de Llibreters, que donà l’empara del seu nom però deixà tota l’organització sota la responsabilitat de Josep Masegosa.

Cadena, Josep M.: “Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern”, Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Barcelona, 1991; p. 17-18.

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

 

 

“ Las ediciones de bibliofilia tal como las conocemos hoy en día se remontan a la Francia de la época románica. Fue entonces, cuando se empezó a trabajar aunando los textos con las imágenes de aristas plásticos en unas ediciones realizadas con calidades magníficas, en tiradas muy cortas y numeradas y ya nacidas con la pretensión de conformar los volúmenes más preciados de las bibliotecas de los bibliófilos. En verdad, el país galo tiene una producción amplísima en este tipo de obras. De estas primeras ediciones hay que destacar la traducción que Mallarmé hiciera del poema de Poe , El Cuervo y que estaría ilustrada por Manet. Una obra que salió a la luz en 1875.

En las primeras décadas del siglo XX, Skira – el editor de los surrealistas – Kahnweiler o Vollard harán magníficas ediciones con obras de Hugué, Picasso, Gris, Matisse… donde la obra gráfica no aparece firmada y el artista plástico estampa su rúbrica en el colofón del libro, dando así no sólo unidad sino el carácter de totalidad que tienen estos libros.

 

No podemos pasar estas líneas sin aludir a la que quizá sea la obra emblemática del editor Vollard. En 1931 se da a conocer a los bibliófilos de todo el mundo el anuncio de la próxima aparición de La obra maestra desconocida de Balzac con trece aguafuertes de Pablo Picasso. En sus Memorias de un vendedor de cuadros, el editor describe la situación de la siguiente manera: ‘ De todas las obras que he editado, la que intrigó más a los bibliófilos cuando se anunció fue La obra maestra desconocida de Balzac, con aguafuertes originales y grabados en madera de Picasso, entre los cuales las realizaciones cubistas se hallan junto a dibujos que recuerdan a Ingres. Pero cada nueva obra de Picasso escandaliza, hasta el día en que la admiración sigue al asombro’.

Article: “Historia mínima de la Bibliofilia”, de Candela Vizcaíno en el vlok “ ddBibliofilia”.

 

 

 

 

Read Full Post »

Bibliodiccionari LXI

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Paraules, tagged , , on 06/07/2018|

 

 

Biblioajuda: a la Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles, els dimecres fan tallers de Biblioajuda.

 

 

Biblioasia: revista publicada per la National Library Board, Singapore, amb drets reservats per tots els continguts, disenys, dibuixos i fotografies impreses a la República de Singapore.    https://www.yumpu.com/en/document/view/30294128/biblio-asia-national-library-singapore

 

 

Biblio-calle: A Chile en el “Servicio Nacional de Antofagasta“, després de reunir a usuaris i representants de les institucions lligades al treball social, juntament amb la Biblioteca Regional, Fundación Trascender i Biblioteca VIVA, inicien Biblio-calle per segon any consecutiu.
El programa d’extensió cultural, Biblio-calle, utilitza espais i serveis de la Biblioteca Regional de Antofagasta, per enfortir la integració de persones en situació d’abandó ( al carrer) i articular una xarxa de treball entorn d’aquestes comunitats.

Més informació a: http://www.diarioantofagasta.cl/cultura/92921/regresa-biblio-calle-para-la-integracion-de-personas-en-situacion-de-calle-en-antofagasta/

 

 

 

Bibliocolabor@: és un desenvolupament tecnològic per a integrar continguts d’accés lliure amb un sistema d’extracció de dades que permet estar sempre a la plataforma quan es consulta. Més informació a: http://www.bibliocolabora.es/ConexionWeb/doc/copyright.pdf , i també a: http://www.bibliocolabora.es/ConexionWeb/

 

 

Biblio-escritora: nom que li donen en el vlok TiraBUZon, de la Universidad de Zaragoza, a una bibliotecària, Laura Bordonaba, que va presentar el seu llibre de relats “Sobreexposición”, a la Feria del Libro Aragonés a Monzón el 2014.

Més detalls a: http://blog.biblioteca.unizar.es/?s=biblio-escritora

 

 

Biblioiconografía: en el III Congreso Internacional sobre Libro Medieval y Moderno, Zaragoza, 12, 13 i 14 de setembre de 2018. Una de les ponéncies és: “ Biblioiconografía mexicana del siglo XVI: uso y ‘genealogía’ del grabado”, a càrrec de Guadalupe Rodríguez Domínguez, de la Universidad Autónoma de San Luis Potosí.

Més informació  en el interessant article:

“Biblioiconografía y literatura popular impresa: la ilustración de los pliegos sueltos burgaleses (o de babuines y estampas celestinescas)” de Mercedes Fernández Valladares (Universidad Complutense de Madrid) (

“ En los últimos tiempos el estudio de la transmisión textual de las obras impresas se ha visto beneficiado con nuevos enfoques que, a partir de los planteamientos tanto de la Bibliografía material –en sus vertientes complementarias de la Analytical, Textual e Historical bibliography– como de los estudios culturales, han incorporado perspectivas multidisciplinares para abordar de manera global el conjunto de elementos que rodean y enriquecen los significados del texto –desde los complementos paratextuales a las ilustraciones y elementos decorativos– otorgando un papel cada vez más relevante al estudio de la presentación formal del libro o, más concretamente, al analysis of design features. Ello ha llevado a ahondar en la vinculación entre texto e imagen y en las implicaciones que los aspectos visuales tienen, tanto en la difusión editorial como en la apropiación de la obra por parte de los lectores, proliferando los estudios puntuales sobre textos ilustrados desde una perspectiva que recientemente se ha dado en denominar Textual iconography o, recurriendo a un término más cercano a nuestra tradición cultural y firmemente asentado desde hace tiempo entre los bibliólogos italianos, Biblioiconografía (Donati 294-98)”.

 

 

Biblioinnovador: paraula que podria traduir la paraula ’Innobrarian’ (Foote). I que voldria dir alguna cosa així com aquell bibliotecari que innova, que aporta idees noves, que busca i crea novetats.

Maria Delmàs-Ruiz i Alexandre López-Borrull ho expliquen millor en un article del “bid”, número 35, de desembre de 2015: “Perfil professional a les biblioteques públiques: visió dels bibliotecaris mateixos”. http://bid.ub.edu/35/delmas.htm

 

 

 

Biblio-maletas: ¡Ponte en mi lugar! Es la última propuesta desarrollada por la Biblioteca Pública de Villena y en ella se han preparado 40 biblio-maletas con materiales diferentes dirigidos a menores. En ella se pueden encontrar cuentos en castellano para fomentar el respeto, la tolerancia y la inclusión de las diferentes realidades que llenan nuestro mundo. “Se trata de abrir la mira de los niños y las niñas para que sean personas más abiertas a la diversidad”, ha señalado la Técnica de Biblioteca, Virtu Micó.

Las maletas contienen además libros que reflejan la convivencia entre diferentes culturas, libros en lenguas extranjeras como Inglés, Árabe, Chino, Rumano o Francés. Además de libros las biblio-maletas contienen películas de animación, documentales, discos de folklore de distintas partes del mundo y un kamishibai (teatro de papel).

http://www.villena.es/biblio-maletas-para-fomentar-el-respeto-y-la-tolerancia-entre-los-ninos-y-ninas/

 

 

Biblio-parada: Més lectura als autobusos. És el que pretén l’Ajuntament de Palma amb la nova iniciativa de biblio-parada. Aquest dijous s’ha instal·lat la primera al carrer del General Riera. Tot seguit, s’han col·locat alguns llibres del fons de les Biblioteques Municipals.

I només falta que els ciutadans mantinguin viu aquest punt de ‘bookcrossing’. És la prova pilot d’una iniciativa que va néixer fa tres anys de la mà del col·lectiu ‘Arquitectives’ a cabines telefòniques.  Podeu veure-ho a : https://youtu.be/PxmRon8a89k

 

 

Bibliopardy: joc en el que guanya el que més sap de la biblioteca i dels seus llibres. En el vlok de la Mediateca del Colegio Internacional SEK, a Ciudalcampo1: “un libro en la chistera” ho expliquen molt bé.

http://www.unlibroenlachistera.blogsek.es/2018/05/31/bibliopardy-el-juego-donde-ganan-los-que-mas-saben-de-la-biblioteca/

1.Ciudalcampo: és una urbanització residencial que pertany als municipis de San Sebastián de los Reyes i Comenar Viejo,i dins del Paruqe Regional de la Cuenca Alta del Manzanares.

 

 

Biblio-sujetalibros: Un práctico y original sujetalibros para mantener ordenada tu estantería y decorar tu hogar con un toque de simpatía. http://www.eumakers.com/es/biblio-bookends.html

 

 

Biblio-tapa: Ruta de la Biblio-tapa, es fa a l’abril, mes del llibre, a La Laguna. És una ruta de tapes temàtiques per diferents locals del municipi.  http://lagenda.org/programacion/ruta-de-la-biblio-tapa-abril-mes-del-libro-la-laguna-2018-8184

 

 

Bibliotecariosgrafiteros: Dels #bibliotecariosgrafiteros, en el tuit de la BRMU   de Murcia diuen això:

“Presentamos a los #bibliotecariosgrafiteros. A golpe de spray van a ir llenando los muros de proclamas subversivas contra tanto estereotipo y sambenito que recae sobre bibliotecas y cultura en general. Lo políticament correcto no va con ellos pero tampoco el troleo”.

 

 

 

Bibliotecla: hashtag del vlok “La tenemos clara”, d’una agència de comunicació creativa. A Pereira ( Colombia)

 

 

Biblioteknia: vlok del CITOPIC : Ingenieros Técnicos de Obras Púbblicas e Ingenieros Civiles, a València.

http://www.citopcv.com/accesobiblioteknia

 

 

Bibliotips: paraula utilitzada a països sud-americans per referir-se a coses relacionades amb les biblioteques, com consells, notícies, etc.

Tenen molts llocs amb Bibliotips, com:

Bibliotips de Psicologia a: http://departamento.pucp.edu.pe/psicologia/evento/bibliotips-de-psicologia-mejora-tu-investigacion/

Bibliotips de Ingeniería a: http://facultad.pucp.edu.pe/ingenieria/comunicados/bibliotips-de-ingenieria-mejora-tu-investigacion/

 

BiblioTips de Letras, Humanidades y Derecho a: http://biblioteca.pucp.edu.pe/capacitaciones-la-carta-letras-humanidades-derecho/

 

També s’utilitzen en pàgines dedicades a jocs, com en el  Mario-museum

 

 

Bibliotips (2): és el mitjà informatiu del Departamento de Biblioteca, de publicació trimestral, mitjançant el qual es difon a la comunitat universitària les últimes adquisicions, novetats hemerogràfiques i recursos electrònics de cada Facultat i/o Programa Acadèmic, serveis d’informació, promoció d’activitats culturals i esdeveniments que realitza la Biblioteca.

 

 

BiblioTips (3): un espai per donar-te uns Tips ( consells) perquè aprofitis els nostres serveis.A les Bibliotecas Universidad Santo Tomás, a Bogotá.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 536

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, tagged , on 02/07/2018|

Parades de llibres al Paral·lel, imatge en el vlok Bereshit.

“ La guerra civil espanyola deixà malmesa Catalunya i a partir de 1939 els guanyadors per la força de les armes s’esforçaren en trinxar tot vestigi de cultura en català. Editors i llibreters, tant els de nou com els de vell, foren investigats i reberen ordres comminatòries per a que lliuressin als organismes de control els títols que tenien prohibida la difusió, així com foren denegats durant anys els permisos d’edició per a obres en català. La censura, portada des de Madrid perquè Barcelona semblava massa permissiva, planà per sobre de tot intent de normalització cultural en la llengua del país. Però tan ominosa opressió no aconseguí mai el que pretenia. Per viaranys de molta mena, tots costeruts i perillosos perquè vorejaven el precipici de les sancions governatives, personalitats significades i reduïts grups de professionals intentaren eixamplar als marges de la

permissivitat i posar l’activitat catalana al carrer per a que amb la notorietat i l’impuls ciutadà li fos possible tornar a tenir normal presència. I un d’aquests reduïts grups va esser el dels llibreters de vell que, sense mai renunciar a aconseguir major protecció per a la seva activitat comercial, ben aviat demostraren que defensaven i recuperaven la llengua del país.

Per raons d’estructuració política, els llibreters de vell i d’ocasió foren afiliats al Gremi Sindical de Llibreters. Disposaren d’una vocalia a la junta directiva i els anys cinquanta aquesta fou ocupada per Josep Masegosa, que els anys anteriors a la guerra civil havia presidit l’Agrupació de Venedors de Llibres d’Ocasió del Paral·lel i tenia molt arrelats els sentiments nacionalistes. Amb ell col·laboraven Àngel Millà i Felip Alum; el primer, llibreter especialitzat en el tema teatral i editor, junt amb la tant popular col·lecció “Catalunya Teatral”, de llibres de bibliòfil com “Els cent consells del llibreter decent” (1947) i del “Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i ara” (1949), amb text i dibuixos de Jaume Passarell; i el segon, persona molt activa i sempre disposada a ajuntar voluntats.”

 

Cadena, Josep M.: “Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern”, Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Barcelona, 1991; p. 17.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“ En Buenos Aires, los coleccionistas de libros antiguos se abastecen en unos cuantos locales muy especializados, donde el trabajo central es comprar bien, encontrar una dedicatoria en una página, hallar el diseño particular de un encuadernador en una edición única. Si se garantiza eso, los compradores llegan solos. Son adictos.

‘Acá se pueden conseguir hasta manuscritos medievales, porque hubo grandes coleccionistas como Pedro de Angelis, en la época de Rosas. El hizo una recopilación de documentos del pasado argentino y gracias a él se pudieron estudiar muchas cosas. La bibliofilia es una perversión, pero una perversión útil’, dice Víctor Aizenman, librero anticuario.

 

Llibreria de Víctor Aizenman

Su librería no da a la calle: es un gran salón cuyo silencio custodia libros de varios siglos. ‘es paradójico – reflexiona – que la imprenta haya nacido como un elemento multiplicador y que lo que buscan los bibliófilos sea lo único, las pruebas de imprenta, el ejemplar autografiado. Van a contramano’.

Ahora, la joya de Aizenman es un manuscrito de la expedición al desierto de Rosas, en 1833, la letra prolijita del escriba, los croquis que detallan cómo era el terreno. ‘Pero antes tuve el que estaba escrito de puño y letra por Rosas’, dice. Y antes tuvo algo quizá más impresionante: ‘ un libro salido de la primera imprenta que hubo en Roma. Era un libro de Apuleyo, del año 1465’.

No dice cuánto cuestan. No dicen quién se los consiguió, de dónde los sacaron ni a quien se los vendieron. Como este mercado se basa en la escasez, la aparición de otro ejemplar en el mundo puede bajar mucho el precio de un libro que se creía único. ‘El de Apuleyo lo compré con una colección importante de un europeo que se estableció en América y lo donó a una institución, pero con requisitos de conservación. La institución no lo pudo conservar y lo vendió. A mí me lo compró un colega europeo que lo volvió a llevar a Europa. Es así: el destino de los libros es la circulación’.

¿Quién dice cuánto vale un libro impreso en la oscuridad de un convento hace cuatrocientos años? ¡ más o menos que ese ejemplar que Jorge Luis Borges llenó de dibujitos y dedicó especialmente? ‘El valor, explica Aizenman, se establece por varios factores. Uno es la rareza: cuántos ejemplares subsistieron y cuántos hay en el mercado. Otro, el interés histórico del texto. Si fue una primera edición de ese texto, eso tiene un valor emblemático, es un hito en la cultura. Y si tiene ilustraciones. Y el arte del encuadernador’. Horacio Porcel agrega un criterio subjetivo: ‘El valor de una cosa única se lo da el que la tiene’.

 

A veces pasa al revés. De tan única, una cosa puede no tener valor: no está a la venta. Es el caso de un libro de oraciones que usaron monjes franciscanos en los años mil seiscientos y pico, dueño y señor de la librería L’amateur. Es un libro enorme, como para que el coro lo vea con claridad. Sus páginas están hechas con cuero de panza de burra. Las letras, pintadas de colores. La punta de una de las hojas está ennegrecida: ‘Algún fraile distraído le acercó de más una vela’, dice Susana Helguera y uno casi puede oir el campanario y oler la cocina del convento, tal como lo inventó Umberto Eco.

Coleccionistas y libreros son como una familia. Casi todos los libreros por algún lado despuntan el vicio; algunos coleccionistas venden parte de sus cosas. ‘Cuando un cliente busca algo en particular, llamamos a otros colegas, buscamos en Internet, al final se sabe quién lo tiene’, dice Helguera. Claro que tan dedicados clientes no son ajenos a las modas. ‘En el siglo XIX se recuperó la bibliografía nacional; a principios del siglo XX, la tendencia fue a hacer bibliotecas francesas. Ahora se ha vuelto a lo nacional’, dice Aizenman.

 

“Secretos, manías y rituales de los coleccionistas de libros antiguos”, per Patricia Kolesnicov de Clarín, a http://edant.clarin.com/diario/2000/11/20/s-04415.htm

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 535

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , , , on 21/06/2018|

“Barcelona és ciutat que estima els llibres en llibertat. Des de molt antic – podriem recular fins els temps de la dominació romana, quan fou creada la primitiva Barcino, o anar a l’Edat Mitjana amb l’important “Confraria de Llibraters” – trobem organitzacions que, d’acord amb les possibilitats de millora social que cada moment històric oferí, han procurat donar al llibre el relleu que li pertoca com instrument de cultura. Però aquesta voluntat, posada de manifest amb rellevants iniciatives, mai ha trencat amb el desig ciutadà de trobar la cultura escrita a carrers i places. Editors, llibreters, bibliòfils i estudiosos de tota mena han estat sempre els primers en defensar l’existència de fires i mercats on els llibres, disposats moltes vegades sense ordre ni concert en improvisades parades, anessin a la recerca del lector més senzill i trobessin una darrera oportunitat per a salvar-se de la destrucció…

Pavellons Palau, inaugurats l’any 1967 (fotos en el vlok El tranvía 48)

… Tradició i actualitat. Els estudiosos poden trobar-hi referències que enllacin amb la Barcelona que disposava de fires i mercats a l’Esplanada, a la plaça de Sant Sebastià i a la Creu Coberta, així com amb la fira de llibres que es feia davant de l’edifici de la Universitat; els més veterans poden recordar el mercat diumenger de llibres al Paral·lel, que l’any 1936 es traslladà sota la marquesina del mercat de Sant Antoni; i tots podem parlar d’aquest darrer, junt amb el mercat de les Glòries, on encara surten, de tant en tant, lots de llibres que mereixen esser salvats de la fossa del paper, sense mai oblidar els pavellons “Antoni Palau” del carrer de la Diputació, continuadors dels que abans es trobaven a Santa Madrona.

La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern va néixer a l’escalf de l’amor barceloní pel llibre que surt al pas del vianant i que amb la seva sobtada presència afirma el goig de llegir. Especialitzada en llibres que venen d’altres mans o que pertanyen a partides editorials que no s’han pogut comercialitzar del tot, ha aconseguit fer-se tradició.”

 

Cadena, Josep M.: “Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern”, Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Barcelona, 1991; p. 13-14.

Pavellons Palau fa una temporada, ara no sé si queda alguna cosa, vergonya poca.

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

 

“ Las dos clases de librerías – de nuevos y de usados – replican ese escenario. Y la librería de ocasión se insinúa como la reserva natural de la literatura: es allí donde puede estudiarse el corte transversal del pasado literario y del presente con sus sismos pasajeros.

El presente es una ficción señalizada: usted está aquí. Es la librería de viejo el verdadero campo de juego de la literatura, donde el tiempo se acumula y se ensancha de otro modo, las reputaciones y relevos se recortan de un modo más intrigante, las capas geológicas son más palpables, y donde los peores y mejores conviven en una agonía igualmente esperanzada.

El lugar donde el presente se precipita y estalla es la Feria del Libro, en Palermo, uno de los sitios más identificados con lo literario en la ciudad, seguramente el más visible de todos, y sin embargo un espacio fugitivo, fantasmático. ( tan próximo, ya que estamos, a ese bulevar de puestos de segunda mano sobre la avenida Santa fe que es todo un barrio en sí mismo). A propósito de la Feria, tratándose de una cita concertada entre autores y lectores, sería pertinente que algún día fuera inaugurada por un lector y escritor de la talla de George Steiner, ilustre cascarrabias que rumia y predica en más de una lengua.

En una ciudad de yacimientos ricos en hallazgos librescos, en la que todavía llegan a la orilla del presente restos de un pasado glorioso, la de buscar libros es una aventura como quedan pocas. Descubrimientos de nuevas especies, peligros de intoxicación y envenenamiento, ascensos y descensos escarpados: un lector de Buenos Aires nada tiene que envidiarle a un naturalista pionero. Algunas de sus calles dan fe: Darwin, Linneo y Humboldt. Hay poco de dandismo y mucho del comportamiento de un hurón en esta cacería sin fin. Se tarda en descubrir que la literatura es un conocimiento propio, privado, creado y expandido por cada lector a partir de sus libros, como si cada lector verdadero fundara una ciencia nueva. En un mundo cada vez más dado a decirlo todo, a darlo todo servido, en el que la curiosidad equivale a impertinencia o a vanidad, ciertos lectores devienen quijotes que salen a romper lanzas por lo recóndito, lo murmurado.

“ Notas al pie de la ciudad” per Matías Serra Bradford a:

https://www.clarin.com/rn/literatura/Notas_al_pie_de_una_ciudad_0_ryflV3mawmx.html

Llibreria El Ateneo, Av. Santa Fe 1860, Buenos Aires.

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 534

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , on 16/06/2018|

“-Com féu les vostres provisions d’existències?

-En general, la venda de llibreries és bon element per a nosaltres. Però, concretant, al meu cas jo faig uns viatges a Madrid cada temporada i allí tinc ocasió de comprar gran remanent d’editorials en fallida o de restes d’edicions d’altres editorials que volen desempellegar-se’n.

Haureu vist aquest venedors ambulants que van oferint ‘mercaderia’ pels carrers oferint, a preus baratíssims, obres relativament modernes. Doncs bé, la majoria han sortit d’aquesta casa.

I dient això, el ja amic Fontana, ens fa passar al que podríem dir-ne magatzem i on s’apiloten caixes i més caixes d’embalatge amb nombrosos milers de llibres.

-I el públic especialitzat?

-Aquest ja és tota una altra cosa i crec que mereix honors especials el bibliòfil que cerca els llibres amb veritable delectança i paga per ells el preu que se li demana.

No és que arribin fins a nosaltres els llibres assenyalats al catàleg amb el preu de 5.000 pessetes, però de tant en tant, surt algun exemplar interessant que reservem ja tot seguit per aquest bibliòfil, immillorable client.

.Qui regula el preu d’aquests llibres?

-A part d’altres catàlegs, el més modern és el de Palau, anomenat ‘Manual del Bibliófilo Hispano Americano1’, que té sis volums, com podeu examinar, i on al costat dels llibres publicats, podeu veure el preu assenyalat. Això no vol dir que en els exemplars únics els preus pugin a molt més de l’assenyalat en el catàleg.

-Una última pregunta: Es molt gran el gir del vostre negoci?

-Fa de mal dir això. Però una quantitat aproximada pot ésser la de cinquanta mil pessetes anuals. I això, és clar que no podria assegurar-vos-ho com si tingués de servir per regular la contribució.

Article “Reportatges de La Humanitat” en el diari del mateix nom  de 1933.

1.- On diu ‘Manual del Bibliófilo Hispano Americano’, hauria de dir ‘Librero’ en comptes de ‘Bibliófilo’, donc un llibre amb aquest títol és una de les obres de Francisco Vindel: “Manual gráfico-descriptivo del bibliófilo Hispano-Americano” (1930).

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

 

“ donde sea, el librero está esperando. El lector es todo lo contrario: no puede darse el lujo de rezagarse, sale a conquistar la ciudad y sus escalas están pautadas por el calibre magnético de cada local. El desplazamiento en una ciudad como esta – se sabe la hora de partida, se ignora la de llegada – incita a la lectura y el trayecto se mide en páginas leídas. La velocidad del subte que va a Los Incas o la del colectivo 102 compiten contra la velocidad de la lectura. A mayor incomodidad en el viaje, más urgencia de leer para abstraerse del contexto. Hay quien lee caminando ( a ciegas) y el trayecto se hace solo.

Lo que también agradece un lector incorregible es encontrar libros sobre libros. Como uno del veterano en bibliofilia Holbrook Jackson, convencido de que una de las virtudes de la lectura es que es una de las pocas actividades desinteresadas que quedan y de que leer significa ‘convertirse en otra persona por un tiempo y correr el riesgo de permanecer así’. O tropezarse con el espléndido ensayo de Lisa Block de Behar sobre, entre otras cosas, el mutismo y el sigilo del lector. Y la lógica del azar puede querer, como quiso, que ese día apareciera un libro de otro uruguayo, Carlos Real de Azúa, cuyo título parece aludir al vaivén entre la ciudad sobredimensionada y el lector innominado: Historia visible e historia esotérica.

Una ciudad como esta, amparada por los libros, propone coincidencias y superposiciones, de lecturas y lugares, de unos libros con otros. Una librería de la calle Medrano se corporizó sobre el final de una tarde, minutos antes de un diluvio, para tentar y capturar a una afortunada víctima de un tomo de Sebastiano Timpanaro cuestionando el desliz según Freud. Y otra corazonada llevó a ese dichoso rehén, a escasos estantes y minutos, a dar con el relato de George Steiner sobre ese filólogo y corrector italiano. ( Un corrector de pruebas, el encargado del trabajo más microscópico de una metrópolis.) Inevitable, pues, que floreciera la noción de desliz para guiarse en la ciudad. Un desliz – un lapsus, un deslinde, una desorientación – el que conduce de un libro a otro, de una zona  a otra más inexplorada”.

“ Notas al pie de la ciudad” per Matías Serra Bradford a: https://www.clarin.com/rn/literatura/Notas_al_pie_de_una_ciudad_0_ryflV3mawmx.html

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 533

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, tagged , on 06/06/2018|

 

“Per al profà, per aquell que el llibre és sols un passatemps agradable, potser no té molta transcendència la recerca d’un llibre determinat, ja que en la majoria dels casos seguirà, per a l’adquisició del mateix, una crítica del seu diari, una propaganda frapant o unes cobertes que, adientment exposades en un aparador, prometis satisfer el seu gust particular.

Però aquesta senzillesa tan planera ja no s’adiu amb aquest lector, que podríem anomenar conscient o selecte, que ha arribat a distingir uns llibres d’altres, uns autors bons i altres de dolents, passant pels mitjans, segons els seus judicis personals.

I aquest lector, que llegeix, en la majoria dels casos, d’una manera caòtica i desordenada amb greu dany per a la seva formació cultural, ja no sap avenir-se a què siguin els altres els que li marquin la seva pròpia lectura.

Què és avui el que el nostre públic, en general, llegeix preferentment? Hem volgut trobar una resposta aproximada a aquesta pregunta i per això ens hem atansat a un llibreter ‘de vell’, tal com són coneguts els qui a la compra i venda de llibres es dediquen.

De primer moment, per aquell que no recorre sovint les barraques de la Rambla de Santa Mònica i les diverses botigues del mateix gènere establertes a Barcelona, podria deduir-se que el volum de comerç que les mateixes realitzen és ben minso. S’equivocaria qui tal pensés.

Hem escollit, a l’atzar, una de tantes botigues. Carrer de la Palla, número 11, ‘Llibreria Universum’. La regenta Josep Fontana i a ell dirigim les nostres preguntes.

-Llegeix molt el nostre públic?

-No pot afirmar-se encara que a Barcelona es llegeixi en la mateixa proporció que a altres capitals estrangeres. Puc dir això perquè m’ho permet fer-ho l’haver recorregut diverses capitals sudamericanes i algunes d’europees.

-Què prefereix el públic per llegir?

-A nosaltres se’ns fa difícil dir quins són els autors preferits. Potser més pròpiament hauríem de dir quins són els que menys es llegeixen i que comprendreu fàcilment que són els que més vénen a oferir-nos.

Bona part del nostre públic no pregunta quin llibre desitja. Va resseguint els títols exposats i compra el que millor li sembla.

Amb tot, puc dir-vos que Blasco Ibáñez, Pere Mata, Fernández Florez… són autors castellans força elegits.

Un cas curiós és el d’Unamuno, del qual fa temps que no he pogut vendre res.

No creieu, però que aquesta massa de públic és la que orienta el nostre mercat. Existeix una altra gran part de públic, ja més selecte, que llegeix a Baroja, Azorín, i sobretot en una més gran proporció a Josep Ortega i Gasset, del qual no veig dos dies seguits un llibre seu exposat.

-Es venen les traduccions estrangeres?

-Gairebé tant, o més, que les d’autors nacionals.

Faltats, potser, d’una gran producció literària del país les traduccions d’obres russes, especialment les de Dostoiewski i Tolstoi, tenen gran acceptació, així com Dickens i Shakespeare pels anglesos.

-I el públic pròpiament català?

– Aquest públic és ben nombrós i pot afirmar-se que manca producció per a oferir-li. Aquí teniu les produccions de la col·lecció ‘Barcino’ i ‘A tot vent’, de les quals en venc en gran nombre.

Un detall interessant és el que aquest públic té una gran predilecció pels llibres d’història. Això, fa una temporada que és com un xarampió.

Unes obres que no arribo a vendre són, per exemple, les de Balmes. En canvi, demanen aquelles obres que enclouen una explicació natural de les coses…

Article “Reportatges de La Humanitat” en el diari del mateix nom  de 1933.

 

χφ          χφ          χφ          χφ         χφ          χφ          χφ

 

“ Una ciudad se define por el tipo de patologías que impulsa. La lectura fanática y la bibliomanía podrían considerarse locuras típicas de Buenos Aires, aunque no exclusivas ni las únicas. Leer intensamente es entregarse a una pulsión, a una clase de compulsión que esta ciudad alimenta con generosidad. Las fotografías que tomó hace unos años el húngaro André Kértesz de gente leyendo en La Boca y Parque Lezama retrataron para siempre ese fervor y continúan alentándonos a serle fiel de por vida.

Rastrear y leer un libro tras otro debe esconder alguna superstición artúrica – persiguiendo un Grial o una serie – porque si uno pasea por Avenida Corrientes o Avenida de Mayo puede atestiguar que no son pocos los bibliólatras que parecen estar biológicamente incapacitados para dejar de llevar ejemplares a sus casas. En el  subterráneo, sobre todo, se tiene la impresión de que ciertos lectores creen, heroicamente, que Buenos Aires se sostiene porque ellos siguen leyendo, que la línea de cada renglón es la cuerda por donde avanza la ciudad y encuentra su equilibrio.

En cada ciudad se narra distinto, se miente y se calla distinto; cambian las cosas que se eligen omitir. Invariablemente, el frenesí de la ciudad se alza contra el silencio de la lectura: un tronar versus un crepitar. Una disciplina monástica en medio de una aceleración y una descortesía formidables.”

“ Notas al pie de la ciudad” per Matías Serra Bradford a:

https://www.clarin.com/rn/literatura/Notas_al_pie_de_una_ciudad_0_ryflV3mawmx.html

André Kértesz

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »