“Per al profà, per aquell que el llibre és sols un passatemps agradable, potser no té molta transcendència la recerca d’un llibre determinat, ja que en la majoria dels casos seguirà, per a l’adquisició del mateix, una crítica del seu diari, una propaganda frapant o unes cobertes que, adientment exposades en un aparador, prometis satisfer el seu gust particular.
Però aquesta senzillesa tan planera ja no s’adiu amb aquest lector, que podríem anomenar conscient o selecte, que ha arribat a distingir uns llibres d’altres, uns autors bons i altres de dolents, passant pels mitjans, segons els seus judicis personals.
I aquest lector, que llegeix, en la majoria dels casos, d’una manera caòtica i desordenada amb greu dany per a la seva formació cultural, ja no sap avenir-se a què siguin els altres els que li marquin la seva pròpia lectura.
Què és avui el que el nostre públic, en general, llegeix preferentment? Hem volgut trobar una resposta aproximada a aquesta pregunta i per això ens hem atansat a un llibreter ‘de vell’, tal com són coneguts els qui a la compra i venda de llibres es dediquen.
De primer moment, per aquell que no recorre sovint les barraques de la Rambla de Santa Mònica i les diverses botigues del mateix gènere establertes a Barcelona, podria deduir-se que el volum de comerç que les mateixes realitzen és ben minso. S’equivocaria qui tal pensés.
Hem escollit, a l’atzar, una de tantes botigues. Carrer de la Palla, número 11, ‘Llibreria Universum’. La regenta Josep Fontana i a ell dirigim les nostres preguntes.
-Llegeix molt el nostre públic?
-No pot afirmar-se encara que a Barcelona es llegeixi en la mateixa proporció que a altres capitals estrangeres. Puc dir això perquè m’ho permet fer-ho l’haver recorregut diverses capitals sudamericanes i algunes d’europees.
-Què prefereix el públic per llegir?
-A nosaltres se’ns fa difícil dir quins són els autors preferits. Potser més pròpiament hauríem de dir quins són els que menys es llegeixen i que comprendreu fàcilment que són els que més vénen a oferir-nos.
Bona part del nostre públic no pregunta quin llibre desitja. Va resseguint els títols exposats i compra el que millor li sembla.
Amb tot, puc dir-vos que Blasco Ibáñez, Pere Mata, Fernández Florez… són autors castellans força elegits.
Un cas curiós és el d’Unamuno, del qual fa temps que no he pogut vendre res.
No creieu, però que aquesta massa de públic és la que orienta el nostre mercat. Existeix una altra gran part de públic, ja més selecte, que llegeix a Baroja, Azorín, i sobretot en una més gran proporció a Josep Ortega i Gasset, del qual no veig dos dies seguits un llibre seu exposat.
-Es venen les traduccions estrangeres?
-Gairebé tant, o més, que les d’autors nacionals.
Faltats, potser, d’una gran producció literària del país les traduccions d’obres russes, especialment les de Dostoiewski i Tolstoi, tenen gran acceptació, així com Dickens i Shakespeare pels anglesos.
-I el públic pròpiament català?
– Aquest públic és ben nombrós i pot afirmar-se que manca producció per a oferir-li. Aquí teniu les produccions de la col·lecció ‘Barcino’ i ‘A tot vent’, de les quals en venc en gran nombre.
Un detall interessant és el que aquest públic té una gran predilecció pels llibres d’història. Això, fa una temporada que és com un xarampió.
Unes obres que no arribo a vendre són, per exemple, les de Balmes. En canvi, demanen aquelles obres que enclouen una explicació natural de les coses…
Article “Reportatges de La Humanitat” en el diari del mateix nom de 1933.
χφ χφ χφ χφ χφ χφ χφ
“ Una ciudad se define por el tipo de patologías que impulsa. La lectura fanática y la bibliomanía podrían considerarse locuras típicas de Buenos Aires, aunque no exclusivas ni las únicas. Leer intensamente es entregarse a una pulsión, a una clase de compulsión que esta ciudad alimenta con generosidad. Las fotografías que tomó hace unos años el húngaro André Kértesz de gente leyendo en La Boca y Parque Lezama retrataron para siempre ese fervor y continúan alentándonos a serle fiel de por vida.
Rastrear y leer un libro tras otro debe esconder alguna superstición artúrica – persiguiendo un Grial o una serie – porque si uno pasea por Avenida Corrientes o Avenida de Mayo puede atestiguar que no son pocos los bibliólatras que parecen estar biológicamente incapacitados para dejar de llevar ejemplares a sus casas. En el subterráneo, sobre todo, se tiene la impresión de que ciertos lectores creen, heroicamente, que Buenos Aires se sostiene porque ellos siguen leyendo, que la línea de cada renglón es la cuerda por donde avanza la ciudad y encuentra su equilibrio.
En cada ciudad se narra distinto, se miente y se calla distinto; cambian las cosas que se eligen omitir. Invariablemente, el frenesí de la ciudad se alza contra el silencio de la lectura: un tronar versus un crepitar. Una disciplina monástica en medio de una aceleración y una descortesía formidables.”
“ Notas al pie de la ciudad” per Matías Serra Bradford a:
https://www.clarin.com/rn/literatura/Notas_al_pie_de_una_ciudad_0_ryflV3mawmx.html
André Kértesz
Biblioaprenent 